INTRODUCCIÓ. Ens trobem davant d'un llibre titulat Desconeix−te tu mateix, els autors del qual són Manuel Güell Barceló i Joseph Muñoz Redon. Aquest llibre es planteja com a tema principal realitzar un programa d'entrenament emocional, alguns dels interrogants que suscita la teoria psicológica més recent, alhora que proposa també un curs pràctic d'entrenament de les habilitats socials i de la capacitat de controlar els estats d'ànim, que segueix el camí obert pel descobriment de la noció d'intel.ligència emocional. Podríem dir, també, que és una eina perquè els mestres abordin qüestions fonamentals en la vida de l'alumne que sovint afecten el seu rendiment i, el que és més important, la seva autoestima. Desconeix−te tu mateix aporta una estructura prou sistemàtica i elaborada per poder posar−la en pràctica, alhora que permet ésser adaptat a les necessitats educatives del moment i del context on s'ha d'aplicar. A més, es beneficia de l'experiència dels autors, i altres persones que han col.laborat amb ells, que han posat a prova el programa d'activitats aportant elements per millorar−lo a base de l'experiència pràctica. Per finalitzar, hem d'esmentar la intenció que ens ha dut a realitzar aquest treball, és a dir, aprendre unes habilitats bàsiques per poder transmentre en un futur pròxim com a pedagogues, com per exemple, les capacitats de controlar els estats d'ànim, descobrir la noció d'intel.ligència emocional..., i per aquest motiu hem volgut seguir les pautes que ens explicaven els autors d'aquest llibre. PRÀCTIQUES. L'autoestima és esencial per la supervivencia psicológica. És el concepte que tenim del nostre valdre i consisteix en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències que sobre nosaltres hem anat recollint al llarg de la nostre vida; creiem que som llestos o tontos; ens sentim antipàtics o graciosos; ens agradem o no. Els milers d'impresions, avaluacions i experiències així reunits s'uneixen en un sentiment positiu cap a nosaltres mateixos o, pel contrari, en un incòmode sentiment de no ésser el que esperàvem. Un dels principals factors que diferencien l'ésser humà dels demés animals és la conciència de sí mateix. La capacitat d'establir una identitat i donar−li valor. En unes altres paraules, tu tens la capacitat de definir qui ets i després decidir si t'agrada o no la teva identitat. El problema de l'autoestima es troba en la capacitat humana del judici. El jutgar−se i no aceptar−se a si mateix produeix un enorme mal, ferint considerablement les estructures psicològiques que literalment et mantenen viu. Nosaltres hem volgut crear una guia, segons l'autoestima dels nens. La guia que exposarem a continuació està adreçada a nens de 6 a 12 anys i el seu objectiu principal seria arribar a un poder personal i una autoestima positiva. Creiem que el poder personal i l'autoestima positiva son habilitats que poden ser apreses. Per molt que el nostre escrit és un diàleg directe amb els nens, els pares el podrán fer servir com a eina per transmetre el tema de l'autoestima: Qué significa defendre't sol? Significa ser sincer amb tu mateix, parlar per tu mateix, quan aquesta sigui la mesura adequada. Has de saber que sempre tens algú al teu costat: tu mateix. Qué necesites per defendr't sol? Necesites un poder personal i una autoestima positiva. Una part important del poder personal és arribar a coneixe't a tu mateix. Tu no pots defendre't, si no saps qui ets. No pots defendre't sol, si ni tan sols t'agrades a tu mateix. 1

Com arribar a tindre i utilitzar el poder personal? El poder personal significa tenir seguretat i confiança en un mateix. Consta de quatre parts: 1. Ser responsable. 2. Saber triar. 3. Arribar a coneixe's a sí mateix. 4. Adquirir i utilitzar el poder en les teves relacions i a la teva vida. Ser responsable: Tu ets responsable de la teva conducta i els teus sentiments. Algunes vegades els demés fan o diuen coses que no ens agraden, potser ens enfadem o ens sentim fustrats. Nosaltres som responsables de la nostre pròpia conducta. Els adults poden utilitzar més i millors paraules que els nens, pero el que estàn dient es exactament el mateix no sóc responsable!. Tu saps molt bé que tot això no és pas veritat, així que la propera vegada que un adult et digui: tu em vas obligar a fer−ho!, tu pots dir−te a tu mateix jo no vaig obligar a ningú a fer res, només sóc responsable de la meva propia conducta. Aquesta, doncs, és una manera de defendre't sol. Ser responsable t'ajuda a sentir−te segur i amb confiança dins teu. Et dóna una sensació de poder personal. Ser responsable no és el mateix que ésser perfecte. Ningú és perfecte. Ningú et pot fer feliç o infeliç, nerviós o enotjat, avorrit o curiós. Tu ets responsable dels teus propis sentiments. Podem dir per nosaltres mateixos, com volem sentir−nos, podem decidir per nosaltres mateixos com volem sentir−nos. Saber triar: Degut a que tu ets responsable de la teva conducta i dels teus sentiments, tu pots triar−los. Tu pots escollir canviar els teus sentiments. Una part molt important de aprendre a triar és aprendre alguna cosa correctament. Això comença al decidir el que esperabem que succeís com a resultat de la nostre elecció, i de si les nostres expectatives son realistes. Vivim dins d'una cultura que dóna valor a l'èxit, però això no té res a veure amb el valor personal, és a dir, hem de desenvolupar−nos personalment el millor possible en les activitats que creiem que són importants i estar a gust amb nosaltres mateixos encara quan la nostre idea del millor no sigui precisament la millor. Arribar a coneixe's a si mateix: Si t'esforces massa en complaure a altres persones, es difícil que arribis a coneixe't a tu mateix. Una bona manera d'arribar a coneixe's és anomenar i reconèixer els teus sentiments, els teus somnis, els teus fruits i les teves necessitats. Alguna vegada pot ésser difícil diferenciar els sentiments: això es deu a que pots experimentar més d'un sentiment alhora. Els sentiments no son confosos o adequats, bons o dolents, simplement, són. Els somnis futurs són les teves fites personals, aquestes li donen una direcció a la teva vida, un propòsit, un significat. Els somnis futurs canvien. Conforme a les coses del teu voltant van canviant hauràs d'anar dient el que vols ser i el que has de fer. Existeixen 7 necessitats que la gent comparteix: 1. La necessitat de relacionar−se amb d'altres persones. 2. La necessitat d'acariciar i abraçar. 3. La necessitat de pertànyer i sentir−se un amb els altres. 4. La necessitat de ser diferent. 2

5. La necessitat de sentir−se digne, valorat i admirat. 6. La necessitat de fer alguna cosa pels altres. 7. La necessitat del poder a les nostres relacions i a les nostres vides. És important que utilitzis tots els teus sentiments, els teus somnis futurs i les teves necessitats; no els qüestionis ni els jutgis, simplement experimenta'ls, possa'ls nom, i accepta'ls, et pertanyen. Algunes vegades els sentiments són massa difícils de portar, especialment aquells que no són bons. Ens sentim molt malament o temerosos i molt avergonyits quan els sentiments s'apoderen de nosaltres. En situacions com aquesta, necessitem una manera de fugir del nostre sentiment. Has d'intentar trobar alguna cosa per riure't, enfocar la teva atenció cap a un altre cosa que no sigui aquell sentiment, meditar o somniar despert. Utilitzar el poder en les teves relacions i en la teva vida: Existeixen dues classes de poder que tu deus conèixer: el poder del paper que jugues i el poder personal. El poder del paper que fas és alò que tu adquireixes perquè sí, el poder personal es allò que tens perquè tu ho vols i treballes per aconseguir−ho. El poder del paper que fas depén de què tinguis algú sobre qui exercir aquell poder, l'altre, en canvi depén de tu sol. Has d'acceptar que algunes persones tenen autoritat sobre tu. Utilitza la teva energia per desenvolupar el teu poder personal, has de lluitar per tu mateix. Quan no ens importa el que l'altre persona pensa de nosaltres, li donem a aquella persona poder sobre nosaltres mateixos. Encara quan ets només un nen, ets una persona amb poder, pensa que pots ser responsable de la teva conducta i dels teus sentiments, que pots decidir sobre la teva conducta i els teus sentiments, pots anomenar, reclamar els teus sentiments i somnis futurs i lluitar per les teves necessitats. Pots fer una gran escapatoria quan els teus sentiments resultin ser massa forts per manejar−los. L'autoestima en els adolescents: Una bona dosi d'autoestima és un dels recursos més valiosos de que pot disposar un adolescent, aquest, amb autoestima apren més eficaçment, desenvolupa relacions molt més grates, està més capacitat per aprofitar les oportunitats que se li presentin, per treballar productivament i ser autosuficient, posseix una major conciència del sentit que seguéix. Si l'adolescent acaba aquesta etapa de la seva vida amb una autoestima forta i ben desenvolupada podrà entrar a la vida adulta amb bona part de els ciments necessàris per dur una existencia productiva i satisfactoria. Un adolescent amb autoestima... Actuarà independenment, asumirà responsabilitats, afrontarà nous reptes, orgullós de les seves fites, podrà soportar la fustració i es sentirà capaç d'influir en els altres. L'adolescència és un dels períodes més crìtics pel desenvolupament de l'autoestima, és l'etapa en que la persona necesita fer−se amb una ferma identitat, es a dir, saber−se individu diferent als demés, conèixer les seves possibilitats, el seu talent i sentir−se valiós com a persona que avança cap a un futur. Són anys en que el nen passa de la dependencia a la independencia i a la confiança en les seves pròpies forçes. És una época en el que es posen sobre el mantell no poques qüestions bàsiques. A la crisi de la identitat de l'adolescència el jove qüestiona automàticament, afegint l'opinió que de si mateix ha tingut en el pasat. Pot defugir qualsevol valoració que li ofereixi un altre persona o pot trobar−se confús i insegur de si mateix que no faci més que demanar l'aprobació als demés, d'apreciar−se amb el seguent canvi d'autoestima. Com influeix l'autoestima a la vida qüotidiana: L'autoestima influeix sobre l'adolescent en com se sent, com pensa, aprèn, crea, com es valora, es relaciona amb els demés o com es comporta. 3

La influencia positiva de l'autoestima de l'adolescent: Els aspectes positius que reforcen les possibilitats de l'adolescent de cara la vida adulta son per exemple saber amb claredat amb quines forces, recursos, interessos i objectius es té en compte, les relacions personals afectives i satisfactòries, o la productivitat personal. Ajudant als adolescents a fer crèixer la seva autoestima es poden induir situacions beneficioses i reforçar així els recursos de l'adolescent per la vida adulta, per ell, és una autèntica necessitat de mostrar la seva identitat i sentir−se bé amb sí mateix. Els cuatre aspectes de l'autoestima: • Vinculació: resultat de la satisfacció que obté l'adolescent a establir vincles que són importants per ells i que els demés també reconeixen com importants. • Singularitat: resultat del coneixement i respecte que l'adolescent sent per aquelles qualitats o atributs que el fan especial, recolzat pel respecte i aprobació dels demés. • Poder: conseqüència de la disponibilitat de mitjans, d'oportunitats i de capacitat en l'adolescent per modificar les circunstancies de la seva vida de manera significativa. • Models: punts de referència que donen a l'adolescent es exemples adecuats, humans, filosòfics i pràctics, que li serveixen per establir escala de valors, objectius, ideals i modals propis. Poden descobrir−se problemes de vinculació si es presenta algun dels seguents comportaments: • No poden comunicar−se amb facilitat, és incapaç d'escoltar als demés i comprendre els seus punts de vista. • És tímit, té pocs o cap amic i no escolta de forma activa les situacions socials; és poc conscient dels interessos o necessitats dels demés. • Parla negativament de la familia, de la seva raça o del seu grup ètnic. • Mai s'ofereix per ajudar als demés. • No cau bé als companys. • No és cómode als adults, o intenta captar l'atenció d'aquests. • Vol ser sempre el centre de tot. • Es relaciona més amb coses i animals que amb gent. • Té dificltats per expresar les seves idees i sentiments de manera directa i per demanar el que necessita. • Li molesta tocar als demés o que el toquin. Amb un adolescent que presenta escasa vinculació deu relacionar−se de la seguent forma: • S'ha de parar atenció quan ho necessiti. • Demostrar−li afecte. • Respecta les seves amistats. • Comparteix els seus sentiments e interessos. • Fagi de tant en tant alguna cosa especial que satisfaci les seves necessitats. • Passi algún temps a soles amb ell, sense que les necessitats del altres membres li serveixin de distracció. L'adolescent amb secas sentit de singularitat s'expressarà d'alguna de les seguents formes: • Parlarà negativament de si mateix i de les seves fites. • No s'enorgulleix mai o res de la seva apariencia. • Demostrarà poca imaginació i no proposarà gaires vegades idees genials. • Farà coses com se li digui, sense oposar−s'hi. • Es sentirà incòmode quan se li destaqui o se li pregunti a classe. • Buscarà amb freqüència l'elogi, però quan l'qconsegueixi es sentirà confús i ho negarà. 4

• S'adaptarà amb facilitat a les idees dels altres. • Classificarà als demés d'una manera simple. Com relacionar−se amb un adolescent que té problemes de singularitat: • S'ha de resaltar i afirmà les seves característiques especials. • Aceptar que expresi les seves pròpies idees. • Que transmeti la seva aceptació. • Respectar els seus punts de vista, la seva singularitat, intimitat i preferències. • Aceptar la seva experimentació amb diferents treballs o activitats. • Deixar fer−li activitats que suposin responsabilitat, de forma que vagi adquirint el coneixement de les seves habilitats singulars. Com desenvolupar la sensació de poder, problemes i solucions: L'adolescent podrà obtenir una sensació de poder quan disposi de les oportunitats, recursos i la capacitat d'influir sobre la seva vida d'una forma positiva. Quan aquesta sensació estigui desenvolupada, creixerà la seva autoestima, pero si no disposa d'oportunitats per exercir aquest poder i se li nega sistemàticament, la seva autoestima es farà més petita. L'adolescent que no desenvolupa una sensació de poder sol comportar−se d'alguna de les seguents maneres: • Pot no afrontar les responsabilitats. No farà res pel seu compte i se li haurà de recordar constantment els deures que si li ha marcat. Es farà enrere de les activitats que suposin un repte. • Pot tenir habilitats nolt limitades en moltes àrees, les típiques respostes: no sé com o no sabré fer−ho mai. • Pot actuar amb freqüència donant la sensació d'estar desvallit i no voldrà fer−se càrrec dels demés. • Pot no tenir control emocional. Una demostració continua de fúria, por, histèria o incapacitat per enfrentar−se a la fustració indica una carència definida de control personal. • Pot ser exessivament exigent. • Pot voler sempre ser el líder, fer les coses a la seva manera. Com relacionar−se amb l'adolescent que poseeix una no adequada sensació de poder: • Estimular la seva responsabilitat personal. • Ajudar−lo a ser conscient del seu pròpi prcés de presa de decisions. • Avaluar el seu procediment per resoldre situacions problemàtiques. • Reafirmar els seus éxits. • Respectar el seu grau de competència. • Estimular−lo a fixar−se en objectius personals. Com desenvolupar models en els adolescents: Si durant el seu procés de desenvolupament el nen ha tingut suficients models a la seva disposició, els pares es veuràn obligats a omplir els forats a la adolescència. El desig natural de l'adolescent per tenir herois, ideals i somnis servirà d'ajut per proporcionar−li un adequat sentit de models. Problemes que poden plantejar−se amb els models: − Pot confondre's amb facilitat. Perd el temps en activitats que aparentment no tenen cap objectiu, o es poden obsessionar amb activitats que no tenen cap relació amb les seves obligacions. 5

• S'organitza malament, tant en idees com en comportament. • Confón allò bo i allò dolent. • Li costa decidir−se a fer alguna cosa. • Respon a les instruccions que se li donen de manera confusa i rebel. • Es mostra insegur en els mètodes i en els objectius que tria quan treballa en equip. HABILITATS SOCIALS. L'ART DE RELACIONAR−SE AMB ELS ALTRES. Qui no coneix a algú que cau bé a tothom i que es mostra sempre tolerant i no fa mal a ningú malgrat que acostuma a dir el que pensa?. A més, aquesta persona admirada per gairebé tots resulta sensata, convincent i persuasiva sense per això pecar d'autoritarisme ni mostrar indiferencia davant les opinions o emocions dels altres. Aquests superdotats de les relacions humanes desperten les nostres envejes i de vegades ens agradaria imitar−los, però no ho sabem fer: o ens quedem curts o pequem de tous, o ens passem i resultem excessivament durs. Alguns afortunats tenen aquestes habilitats socials de forma natural, gairebé innata i les apliquen quotidianament sense cap esforç. Però això, no ens ha de desanimar, perquè el més comú dels mortals en pot aprendre també a comunicar−se millor. Una vegada més, defensem aquí que tots podem canviar a millor sense que això signifiqui menysprear la nostra personalitat que, sens dubte, es veurà nítidament reflectida en els posibles canvis que introduïm en la nostra manera de comportar−nos amb els altres. Partim del fet que la nostra salut mental i l'equilibri personal estan molt relacionats amb la forma en què vivim les relacions interpersonals. La convivencia, com ens hem sentit amb els altres, pot resultar reconfortant o convertir−se en un malson. Dependrà molt de nosaltres. Viure amb els altre és un art que es pot aprendre no només per caure bé, sinó perquè la integració social és un factor calu en el benestar emocional. Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expresen sentiments, actituds, desigs i drets de l'individu, sempre d'una manera adequada i d'una manera que resolguin satisfactòriament els problemes amb els altres. Si cultivem i dominem aquestes habilitats socials podrem aconseguir satisfaccions en l'àmbit de la familia, de les amistats i en les relacions amoroses. Fins i tot ens ajudaran a aconseguir una feina, de relacionar−nos amb ls nostres caps i companys de feina i de convèncer de les nostres actituds o dels nostres plantejaments. Les habilitats socials es oden anunciar i descriure: • El llenguatge no verbal. Comencem per l'expressió de la cara. El rostre expresa les sis emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha tres zones de la cara que demostren aquestes emocions: el front amb les celles, els ulls i la zona inferior de la cara. • La mirada. Mirar als ulls o a la zona superior de la cara ajuda a establir el contacte, i depenent de com siguin aquestes mirades, s'expressen les emocions: es consideren més properes les persones que miren al seu interlocutor, però no si és de forma fixa i dominant. Mirar poc pot ser digne de timidesa. La mirada acompanya la conversa: si mirem quan escoltem animem a l'altre persona a comunicar−se, en canvi, mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en convincent. • El somriure. Gairebé sempre denota proximitat, suavitza tensions, i facilita la comunicació. Però si el gest somrient demostra ironia o escepticisme pot manifestar el rebuig, indiferencia o incredulitat. • La postura corporal. Els gestos del cos demostren com se sent interiorment la persona d'acord amb la seva manera de seure, de caminar... Es pot transmetre escepticisme (encongint−se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferencia (asseent−nos gairebé estirats quan algú ens parla). La distancia física entre persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre aquests individus. Dos cossos propers expresen proximitat afectiva. Girar l'esquena o mirar cap a un altre costat és una manifestació de rebuig o desgrat. Un cos contret expresa decaïment i manca de confiança en sí mateix; un cos expandit expresa tot el contrari.

6

• Els gestos. Els que es fan amb les mans i amb el cap acompanyen i emfatitzen el que es comunica amb la paraula o el silenci. • La veu acompanya la paraula. Les mateixes paraules amb entonació diferent transmeten sentiments tan diferents com ironia, ira, excitació, sorpresa o desinterés. Un to somort és senyal d'abatiment o depressió. Una conversa que es manté sempre amb el mateix to es converteix en monòtona i avorrida i suscita poc interés. Es fa sentir més, comunica millor la persona que juga amb les modulacions de veu al llarg de la seva xerrada. El to, que tant poc cuidem normalment, és a vegades tant important com el mateix contingut de les nostres paraules. Un volum alt de veu expresa seguretat i domini de la situació, però quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot sugerir estats d'ànim com debilitat o falta de confiança en un mateix, però també confidencialitat i proximitat. La fluidesa de la apraula i el ritme, la utilització de repeticions, falques, frases fetes i supèrflues i els titubeigs produeixen impresió d'inseguretat, monotonia i fins i tot desconcert en qui escolta. Tots aquests elements de conducta relacional són eines de la nostra forma d'estar en societat, i ben articulats ens poden ajudar a relacionar−nos de forma més eficient. Les habilitats socials són conductes apreses i per tant les podem millorar. Faciliten la relació amb les altres persones, l'art de saber conviure amb els altres consisteix a no quedar−se curt i no passar−se, és un equilibri entre ambdós extrems, el que es coneix com assertivitat: ser nosaltres mateixos i resultar convincents sense incomodar els altres. La persona persuasiva, eficaç en la seva comunicació i que resulta agradable als seus interlocutors, resulta asertiva. Vegem què vol dir quedar−se curt i passar−se: ⋅ Quedar−se curt: Actituds passives, incapacitat per expresar amb llibertat allò que sent, la propia opinió. Demanar disculpes constantment. És la falta de respecte vers les pròpies necessitats. L'individu passiu intenta evitar els conflictes. Qui actua així no fa comprendre les seves necessitats, s'acaba sentitnt marginat i es mostra irritat per la càrrega de frustració acumulada. Tampoc pels seus interlocutors és fácil saber el que vol la persona pasiva i acaba per considerar−lo com una persona molesta. ◊ Passar−se: són les conductes agressives i inadequades, dominar els drets dels altres per la defensa dels pròpis. Aquestes conductes agressives poden incloure desconsideracions cap a l'altre, insults, amenaces, humiliacions, i fins i tot atacs físics. Tampoc falta la ironia i el sarcasme despectiu, es tendéis a la dominació, a negar a l'altre la capacitat de defensar−se, de respondre equitativament. Les conseqüències, a llarg termini, sempre són negatives i per l'agressor es queda sense amics, per molt que pugui haver guanyat súbdits. La conducta assertiva és la més habil socialment perquè suposa l'expresió oberta dels sentiments desigs i drets però sense atacar a ningú. Expresa el respecte cap a sí mateix i cap els altres. Però ser assertiu no significa l'absència de conflicte amb les altres persones, sinó el saber gestionar els problemes que apareixen. QUÈ ES POT FER PER SER ASSERTIUS. • Valorar−nos suficientment. Manenir i cultivar un bon concepte de nosaltes mateixos, identificant i remarcant els nostres valors i qualitats. • No enfadar−nos gratuitament o per nimietats. Enfadats ens trobem malament i a més transmetem una imatge de debilitat. El que convé és recuperar la calma, contextualitzar el problema i expresar tranquilament la nostra opinió. • Evitar les amenaces. És més eficaç perquè ens prenguin més seriosament i ens valorin, reflexionar 7

sobre els passos que donarem per defensar les nostres opinions, actituds o drets i després enunciar els arguments amb correcció, però no exempte de fermesa si la situació ho requereix. • No demanem disculpes protocol·làriament, fem−ho només quan sigui necessari. • No hem d'ignorar mai els altres. Escoltem mostrant respecte per l'altre i interés pel que diu. No dominem, per molta raó que creguem tenir. I permetem que l'altre tingui una sortida digne sense tancar les portes al diàleg. Siguem, finalment, assertius, ningú necessita d'enemics i a tots ens convé comptar amb gent que ens aprecii i respecti i que es presti a defensar−nos o a col·laborar amb nosaltres. • Admetem els nostres errors i equivocacions. HABILITATS PER ACONSEGUIR L'EQULIBRI PERSONAL. • Habilitats elementals. ♦ Escoltar l'altre. Treballar la capacitat de comprendre el que m'estan comunicant. ♦ Aprendre a iniciar una conversa i mantenir−la. ♦ Saber donar les gràcies. ♦ Presentar−se mudat correctament. ♦ Saber presentar−nos a d'altres i presentar els altres. ♦ Saber fer un compliment, sense magarrufes i amb afecte. • Habilitats avançades. ♦ Aprendre a demanar ajuda. ♦ Capacitar−nos per donar i seguir instruccions. ♦ Saber demanar disculpes. ♦ Aprendre a convèncer els altres, a ser persuasiu. • Habilitats relacionades amb els sentiments. ♦ Conèixer els nostres sentiments i emocions i saber−los expressar. ♦ Comprendre, valorar i respectar els sentiments i les emocions dels altres. ♦ Saber reaccionar davant de l'enuig de l'interlocutor i gestionar bé la situació. ♦ Resoldre les situacions de por. • Habilitats alternatives a l'assertivitat. ♦ Demanar permís. ♦ Compartir coses, sensacions i sentiments. ♦ Ajudar els altres. ♦ Aprendre a negociar, consensuar, a prendre acords. ♦ Recòrrer a l'autocontrol en situacions difícils. ♦ Defensar els nostres drets quan els vegem amenaçats. ♦ Respondre a les bromes quan procedeixi. ♦ Defugir les baralles. L'AUTOESTIMA Una definició que podríem fer al referir−nos a l'autoestima és el fet de voler−se a sí mateix acceptant les pròpies metes i limitacions. Podríem pensar sobre l'autoconcepte, la confiança en sí mateix i en els altres, el fet de saber−se estimat bàsicament, l'acceptació del repte, la motivació per aconseguir les coses, la superació de sí mateix, la capacitat d'acceptar els propis errors... Quan parlem d'autoestima ens estem referint al grau d'acceptació de sí mateix, el grau d'estima que profesa 8

cap el seu propi cos. Es tracta de sentir−se bé amb sí mateix, però sobretot es tracta de ser una persona capaç d'encarinyar−se en el seu propi projecte d'autorrealització. Un nen està construint al crèixer el concepte de sí mateix, va formant−se una idea de qui és, si li agrada o no, si és acceptat o no... Anirà creant−se unes expectatives en relació a les seves possibilitats, es trobarà bé, amb ell mateix o per al contrari, amb allò que fa, es crearà un clima, un to emoional, una predisposició a disfrutar dels reptes de la vida; o a patir, a lamentar−se o a veure−ho tot negatiu. Disfrutar, contemplar la vida des d'una prespectiva positiva, de treball, amb curiositat, amb facilitat per l'empatia, des d'un punt de vista creatiu, intentant superar els problemes...o per el contrari, angoixar−se, ser incapaç de veure allò positiu, esverar−se per qualsevol situació, retirar−se o posar−se una màscara... són dues posicions emocionals bàsiques que descansen en els dos extrems d'una autoestima positiva i una altre autoestima negativa respectivament. És en l'edat més jove quan es va moldejant el concepte d'un mateix, l'emoció i el sentiment cap a la nostra persona i, encara que això no sigui un tema completament inmodificable, és en aquesta fase quan es creen unes bases que duraran al llarg de la nostra vida. És per això que pares i educadors tenen un pes molt important en la formació de l'autoestima dels nens i nenes ja que amb l'estil educatiu que es faci servir s'anirà moldejant la pròpia imatge que es crei de sí mateix. ACTIVITATS PROPOSADES Després d'haver analitzat i profunditzat sobre el tema d'habilitats socials i més concretament en l'autoestima, ens atrevim a proposar una sèrie d'activitats per desenvolupar les capacitats referents a aquest tema. Creiem que aquestes activitats podrien ser adreçades a nens i nenes de deu anys i cap endavant, inclús a adolescents, joves i adults. 1ª PROPOSTA: el Test. A continuació veurem un exemple de test amb el que els seus usuaris podran veure com tenen desenvolupada la seva autoestima: • Estic reunit amb els meus amics i estem decidint a on anar. Ells volen anar al cinema i jo vull anar a la platja, què faig? • Els convenço per anar a la platja. • Ho debatim, i al final anem tots junts a jugar a tenis. • Em callo i vaig sense ganes al cinema. • A el/la meu/a amic/a li agrada el/la mateix/a noi/a que a mi. Com solucionaré això? • Estic segur/a que ell/a acabarà amb mi. • Ho comentes amb el/la teu/a amic/a i arribeu a un acord. • Estic segur/a que ell/a acabarà amb ell/a. • Quan de bon matí t'aixeques i et mires al mirall, què penses? • Avui serà el millor dia de la meva vida. • Comencem un dia nou, a veure com va... • Avui serà el pitjor dia de la meva vida. • Vas a una discoteca i no et deixen entrar, què fas? • Penses: pitjor per ells, segur que m'ho passo millor a un altre lloc. • Intentes parlar amb ells per trobar una solució possible. • Penses: quin horror! Quina vergonya! Ara tothom em mira, segur que no m'han deixat entrar perquè sóc lletg/a, gordo/a i vaig mal vestit/a. • Vas a comprar uns pantalons de la teva talla i veus que no t'entren. • T'és igual, una talla més no passa res. 9

• Et desanimes, et proves una talla més i te n'adones que tampoc et queda tant malament. • Penses: quin horror! M'he engreixat! M'hauré de posar a règim ja! Què diran els altres de mi?! • Estàs a l'autobús i ningú seu al seient del teu costat. Què penses? • Millor, més ample que vaig. • Miro el seient a veure si és que està tacat o hi ha alguna cosa. • Segur que faig pudor, que no seu ningú perquè sóc lletja... • Un/a amic/a teu/a s'ha comprat una moto molt maca i a més està de moda. Tu la volies però no te la pots comprar, què fas? • T'és indiferent, vas a peu a tot arreu. • Li demanes que te la deixi provar perquè tagrada molt i veus que és molt xula. • Et deprimeixes molt i ja no vols ser amic/a d'ell/a. • T'han donat una nota d'exàmen i resulta que l'has suspés. Com reacciones? • Penses que no passa res, que ja aprovaràs en una altre ocasió. • Et sap greu, podries haver estudiat més, però de totes maneres no et desanimes perquè saps que ja ho podràs recuperar un altre dia. • M'enfado molt, dius que no et podràs treure mai el curs, que no serveixes per res... • Arribes a casa i veus que ningú de la teva familia et ve a saludar. Què penses? • No passa res, saludo jo. • Creus que estaran enfeinats i marxes a la teva habitació a fer els deures. • Penses que en aquesta casa ningú t'estima. • M'han dit que es va dient per l'escola que sóc un/a pilota i que per això aprovo i trec bones notes. Com reacciones? • Penses: que diguin el que vulguin i això passa perquè em tenen enveja. • Parlaré amb els meus compants a veure si és veritat això que m'han dit. • Sents molta vergonya i creus que ja mai més hauries d'obrir la boca. Resultats: Majoria de respostes A: Si has respós a quasi tot la a) has de pensar que tens una autoestima molt alta i això fa que a vegades no te n'adonis que les coses tenen solucions i que no estas solsament tu en aquest mon. Has de saber desenvolupar habilitats com per exemple la convivència, la solidaritat, el companyerisme..., doncs has de veure que els altres també existeixen. Majoria de respostes B: Si les respostes b) són les teves enhorabona, ets una persona amb una autoestima correcte, és a dir, t'estimes a tu mateix però també saps que els altres també es poden estimar i per això tens en compte molts punts de vista i no ets sents unic en el teu món. Majoria de respostes C: què et passa, noi/a? T'has de sentir ben orgullós/a d'haver nascut en aquest món ple de color i has de creure una mica més en tu mateix/a, no has de tenir por de res i saber que si tu t'estimes els altres també t'estimaran. Has de pensar en que no hi ha ningú al teu voltant que pugui més que tu i que tots som iguals en quan a oportunitats. 2ª PROPOSTA: el Tractament de Dilemes. Els dilemes són històries curtes on hi ha una disjuntiva, una situació per resoldre entre dos opcions possibles. Per tant, aquestes històries cal comprendre−les bé per poder defensar una postura o una altre. Per tractar els dilemes cal: • Primera fase: • Deixar clar el protagonista de la història i saber quin és el problema que es plannteja. Per això, és important fer una lectura individual seguida d'una lectura col3lectiva en veu alta (més o menys un 10

grup de quinze o vint persones), i finalment preguntar tots aquells dubtes que ens hagin sorgit i que ens dificultin el fwet d'entendre el text correctament. ⋅ Segona fase: • Bon moment per organitzar la situació. Ara és important que cada persona expresi per escrit la seva postura i que es digui després aquesta postura en públic. ⋅ Tercera fase: • En aquest moment es formaran grups d'opinions en els quals es debatirà i es discutirà la situació presentada. S'ha de tenir en compte la pròpia postura i alhora la que puguin tenir els altres que no estan a favor. ⋅ Quarta fase: • Quan ja han debatit i discutit tots els grups en si mateixos, és el moment de passar al debat en comú. Ara es diuen totes les raons surgides, a favor o en contra d'una situació i, en conjunt, s'esculleix la idea més important de cada postura per poder buscar un punt entremig. ⋅ Cinquena fase: • Aquest exercici necessitava donar resposta a un problema amb dues solucions. Per tant, tenint ja el punt entremig d'aquestes dues solucions serà important que s'escrigui la resposta per concluir amb l'exercici. 3ª PROPOSTA: Role−playing. El role−playing consisteix en dramatitzar una situació en la que es presenta un conflicte de valors i s'haurà d'intentar donar una solució. Aquesta dramatització es fa mitjançant dos elements: la improvització i el diàleg. Aquesta tècnica és important per desenvolupar el rol moral, que la persona sigui capaç d'entendre i assumir rols i formes d'actuació d'altres persones i per això, a més dels dilemes, també és important fer servir el role−playing. Per tant, es pot dir que el role−playing permet desenvolupar el rol moral de la persona en quatre grans aspectes: • Adonar−se, comprendre i acceptar que, davant d'un determinat conflicte o temàtica hi ha prespectives que poden ser diferents a la pròpia. • Anticipar el que les altres postures poden sentit i pensar. • Relacionar les diferents prespectives i integrar−ne la pròpia, és a dir, no deixar de pensar com pensem. • Valorar la pròpia prespectiva. El role−playing incideix en tres àrees molt importants: • Àrea perceptiva: com nosaltres i els altres veiem i veuen el problema, com es perceb aquest. • Àrea cognitiva: com intentem resoldre els problemes, com defensem. • Àrea afectiva: com ho vivim. El role−playing és una tècnica que es fa servir en moltes ocasions per resoldre conflictes perquè cada persona implicasda pugui donar la seva percepció i la seva vivència i els seus arguments. En la solució que es doni, les persones implicades han de ser conseqúents amb aquesta. Una altre característica d'aquesta tècnica és que es pot utilitzar en molts àmbits educatius: en una aula, en un esplai, com a tècnica terapèutica... és per tant, una tècnica molt flexible. Cal tenir en compte, però, que no s'ha d'utilitzar mai al principi d'estar en grup, doncs el grup s'ha de conèixer, ha d'haver un clima de confiança i si no és així es poden doar resultats inesperats. És un tècnica que serveix bastant per superar l'egocentrisme. Fases per fer el role−playing: (és molt modificable, permet més diferències I diferents formes d'utilitzar−les): 11

• Motivació. • Identificar el problema. • Subratllar el seu interés. • Estimular la participació. • Preparació de la dramatització. • Contextualitzar la situació. • Quin és el problema concret? • Quins són els personatges? • Quina escena es representa? • Demanar persones voluntàries (no fer el propi rol). • Aclarir la interrupció del role−playing. • Preparació de les persones que intervenen (5−10 minuts). • Explicació del paper del grup d'observació: evitar jutjar. Realisme, sentiments, arguments, actituts, possibilitats de solució... • Dramatització. • Disposició en semicercle. • Assumir el rol del pesonatge: sentiments, raonaments, interessos, comportaments... • Adequar la representació a la dinàmica que va sorgint. • Mínima ambientació. • Observació acurada i en silenci. Prendre anotacions. • Comentari. • Anàlisi dels aspectes manifestats durant la presentació. • Exposició per part de les persones que han fet la representació. • Exposició del grup d'observació. • Diàleg col·lectiu per aprofunditzar en el conflicte, sentiments, arguments, conseqúències, construcció d'alternatives... • Paper del/a mestre/a. Moderar i orientar. • Nova representació (optatiu). Pautes per elaborar un role−playing: • Tema: • Conflictiu. • Rellevant dins de l'àmbit de l'educació moral. • Motivador per al grup. • Diferents prespectives (entre 2 i 4). • Situació: • Escena a representar. • Personatges que intervenen. • Conflicte concret. • Trets dels personatges: • Indicacions més o menys tancades. • Marge per a la improvització. Tipologies de role−playing: • Pissarra: situació en grup i utilitzant−se una pissarra. Es dibuixa una cara () se li posa un nom i s'explica per què està trista (és a dir, s'explica el conflicte). Es torna a escriure la cara amb un somriure () i es pregunta per què està contenta. • Entrevista: s'escolleix un personatge de la història, de la literatura, dels esports, de la política... que sigui conegut, que interessi al grup i es busca informació d'aquest. Entre tots s'inventen preguntes que podrien fer−li i després hauràn d'intentar respondre. 12

• Cadira buida: consisteix en pensar en una situació de conflicte en la que hi hagi dues situacions diferents. Es posen les característiques d'una i de l'altre postura i es posen dues casdires buides al mig de la classe que simbolitzen les dues postures. Es demana que els alumnes, per la raó que sigui, optin per una postura i s'asseguin al voltant de la cadira. Entre les persones d'una postura i de l'altre s'intentarà resoldre el conflicte. • Resolució de conflictes o història problema: és una situació igual que el role−playing clàssic però en aquesta es demana obligatòriament trobar una situació, no com en l'altre que no era necessari. • Role−playing múltiple: conceptualitzat el problema, el grup s'agrupa de tres en tres I es prepara la situació en uns 5−10 minuts. Surt un grup i ho dramatitza, es comenta després breument i fa el mateix el segúent. Finalment es fa un comentari global. • Role−playing escrit: l'educador exposa un conflicte entre dos personatges. Es deixa una estona ales persones que pensin de quina manera resoldrien els problemes i després individualment s'escriu com es solucionaria el problema, el per què, els arguments... cadascú llegeix el que ha escrit i es comenten les diferents solucions. • Role−model: tècnica diferent però té el punt de partida en el role−playing. L'objectiu d'aquesta és fonamentar el coneixement a nivell cognitiu i l'empatia a nivell afectiu sobre personatges que hagin destacat positivament per les seves accions o per la seva linea de vida. S'intenta aprofundir en les accions que ha dut a terme aquest personatge i en el bé que hagi portat. GUIÓ DEL TREBALL • INTRODUCCIÓ. • HABILITATS SOCIALS. • L'art de relacionar−se amb els altres. • Què es pot fer per ser assertius. • Habilitats socials per aconseguir l'equilibri personal. • L'AUTOESTIMA. • PRÀCTIQUES. • ACTIVITATS PROPOSADES. • 1ª proposta: el Test. • 2ª proposta: el tractament de Dilemes. • 3ª proposta: el Role−playing. • FONTS D'INFORMACIÓ. ððððððððð ððððð FONTS D'INFORMACIÓ. • Desconeix−te tu mateix. Programa d'alfabetització emocional. Manuel Güell i Barceló. Josep Muñoz Redon. (1998). Barcelona: Edicions 62. • Si us plau. Morató, J. (1991). Barcelona. Claret. • Las habilidades sociales en la infancia. Michelson, L.; Sugai, R.; Kazdin, A. (1987). Barcelona. Martínez Roca. Biblioteca de psicología, psiquiatría y salud.

13

• Las relaciones personales . Clave de salud. Bárbara Powel. Editorial Urano. • Entrenamiento en habilidades sociales. J. Kelly. Editorial Desclée de Brouwer. • Aunque parezca difícil, sí puedes hacer amigos. Susan Jeffers. Editorial Robin Book. • Internet: buscadors: ♦ http://www.terra.es ♦ http://www.yahoo.com ♦ http://www.eresmas.com ♦ etc.

14