ÍNDEX AVALUACIÓ INICIAL AVALUACIÓ INICIAL Comences ara un crèdit que es diu: Drets Humans i Ciutadania. Es possible que siguis una persona que s'interessa per allò que passa al seu món i en parlar dels drets humans recordis algunes imatges del telenotícies que en facin referència: descriu el teu record i comença amb bon peu. És possible que la teva estància en el món sigui encara anònima i despreocupada, si es així ¿Quan parlen dels drets humans què vol dir per tu?: defineix breument el que tu entens per Drets Humans (des d'ara DH) Per a mi els drets humans son els drets que nosaltres tenim com a persones que som. Son els drets que teòricament ens garanteixen la nostra seguretat. Quins dels següents drets creus que estan inclosos dintre dels DH que la ONU va sancionar el 1948: Dret a tenir vacances pagades. Sí que està no està Dret a poder casar−se amb qui es vulgui. Sí que està no està Dret a practicar la religió que vulguis. Sí que està no està Dret a pertànyer a l'equip de futbol que vulguis. Sí que està no està Dret a menjar i beure el que vulguis. Sí que està no està Dret a un salari just. Sí que està no està Dret a un habitatge digne. Sí que està no està Dret a formar sindicats. Sí que està no està Dret a poder parlar la llengua que vulguis. Sí que està no està Dret a viatjar per tot el món. Sí que està no està Ben segur que tu ets conscient de que tens uns drets i de quan en quan ho recordes als teus pares, mestres i companys. ¿Quina va ser l'última vegada que vas dir−li a algú?: − Eh! Que jo tinc els meus drets!. Explica−ho: Jo des de petit que he volgut una moto. Els meus pares no me la volien comprar, perquè deien que a més a més de ser cara es molt perillosa e insegura. Jo els insistia que me la compresa, però ells sempre es negaven rotundament. Fins i tot vaig escriure en papers que volia una moto i desprès els vaig enganxar per tota la casa. També suplicava de genolls que me la compressin, però res de res. Llavors vaig pensar que si aconseguia estalviar els diners me la podria comprar jo mateix. I així vaig fer, i al cap d'uns mesos quan ja tenia els diners per poder−la comprar els meus pares no em van deixar que l'anés a comprar. Aleshores els hi vaig dir que jo tenia dret a fer el que volgués amb els meus diners. 1

Finalment els meus pares tan tossuts em van convencé a base de discursos, perquè no em gastes els diners, que ja me la comprarien ells quan fos més gran. Diuen que tot dret porta aparellat un deure, tu recordes si tens o has tingut mai algun deure que et faci sentir responsable, enumera'ls i explica'ls. Qualsevol dret que tu vulguis tenir, la resta de persones que t'envolten també el tenen. Així que si vols tindre dret en això també has de ser capaç de respectar el de l'altre. Un exemple: Si tu ets un maleducat difícilment pots demanar al demés que et tractin amb educació. Corregeix amb els teus companys i el professor. ¿Si haguessis de puntuar sobre 10 les teves respostes quina nota et posaries? UNITAT DIDÀCTICA 2 Aquest és el meu arbre. Què és un test projectiu? És un text que mostra la teva veritable personalitat o que serveix per esbrinar−la. De vegades es fa amb un element neutre (dibuix) • Enumera i explica breument algunes teories explicatives de la personalitat. Hi ha tres teories de la personalitat: − Camí cap a la mort: es basa en el poema de Jorge Manrique de que les nostres sob els rius. −Psicoanàlisi (S. Freud)! −Eros (vida). Si es decanta per la vida o la mort. −Thanatos (mort). −Finestres (Johai). Es basa en dos finestres superposades.

• Quins aspectes es poden tenir en compte per interpretar un arbre? S'ha de tenir en compte quasi tot. Com son les branques; irregularitats, si son llargues o curtes, abstractes, fines. Si el tronc es robust, prim, curt, llarg, si te ratlles, ombres, etc. Desprès també s'ha de tenir en compte els petits detalls com ara forats en l'arbre, ombres, animals, etc. 2

A l'igual que això es important que estigui centrat. REFLEXIONA: • Per què és important coneixe's un mateix: Per saber com es el teu caràcter o com ets per dintre i així poder relacionar−te amb la gent que es com tu. De vegades una persona es sent influïda per altres i mostra una altra personalitat ben distinta a la de debò. • Quins aspectes de la teva personalitat són els que més valoren els que t'envolten: −La generositat. −L'amabilitat. −Extrovertit. −Sociable. −De confiança. • Com et definiries a tu mateix.? Jo soc una persona que en el fons crec que soc bondadós, encara que no ho demostri habitualment. M'agrada ajudar els demés, ser amable, no soc gens garrepa. També tinc aspectes negatius com ara l'enveja o ràbia que de vegades sento. D'altra banda el meu físic el trobo bé per l'edat que tinc. Em considero d'estatura normal i de pes també. Comença a autoevaluar−te, posa't una nota del 1 al 10 El concepte de persona Avui començarem a treballar el concepte de persona. Fem una llista de paraules que segons tu puguin entrar en la seva definició. Pots inspirar−te a la següent pauta. • Persona igual a: ésser viu • És persona qui: Primer es una unitat (tu mateix), després que tingui capacitat de raonar, personalitat, vida, confiança en si mateix, consciència, sentiments, capacitat de comunicar−se, capacitat d'equivocar−se, llibertat, responsabilitat, aprenentatge i es un ésser viu de l'espècie humana. • Per ser persona s'ha de tenir: Les qualitats que he dit abans!. • La seva etimologia és: Traducció llatina del grec personam (máscara). • N'hi ha frases en les que s'utilitza la paraula persona, com ara: • Comportat com a una persona, no com un animal. • Ets una mala persona. • Ets un fàstic de persona. • Ets molt bona persona. • Ja tens responsabilitats pertant ets una persona adulta. • Ets una persona molt ocupada.

3

• Aquestes paraules i frases les posem a la pissarra en una macro llista; copia−la aquí: −Unitat (tu mateix) −Capacitat de raonar. −Personalitat. −Vida. −Confiança en si mateix. −Consciència. −Sentiments. −Capacitat de comunicar−se. −Capacitat d'equivocar−se. −Llibertat. −Responsabilitat. −Aprenentatge. • Ara, aquí pots escriure la teva definició, recorda el llenguatge dels diccionaris, procura fer−ho de forma clara concisa i entenedora. LA MEVA DEFINICIÓ DE PERSONA (escriu−la) La meva definició de persona per a mi es que tingui unes qualitats. Abans de voler ser alguna cosa o aspirar a algun treball o cosa s'ha de tenir sentiments i altres qualitats. Persona en l'aspecte físic ja ho ets, però en l'aspecte psíquic s'ha de pensar en el bé dels demés a part del teu, en la solidaritat, amabilitat, preocupar−te pels teus, etc. Conclusió: Jo crec que per ser persona has de pensar en els altres i no voler el dolent per a ells. • Compara−la amb la del diccionari: LA DEFINICIÓ DEL DICCIONARI (escriu−la) 1. Individuo de l'espècie humana. 2. Las personas como sujetos de derecho y titulares de derechos y obligaciones pueden clasificarse en dos grandes grupos: las personas naturales o físicas y las personas jurídicas. Las personas físicas pueden ser capaces (si poseen la capacidad de derecho y la de obrar) o incapaces (si sólo poseen la capacidad de derecho). Además, esta capacidad puede verse modificada por las llamadas circunstancias modificativas de la capacidad, como son la derecho o de relaciones jurídicas no está solamente atribuida a la

4

persona física, sino también a las organizaciones o agrupaciones de personas físicas a las que la ley reconoce personalidad y que reciben el nombre de personas jurídicas. Así, la persona jurídica trata de facilitar un instrumento social que permita organizar comunitariamente diversos esfuerzos para la consecución de objetivos determinados, y permite que recaigan sobre ella los derechos y obligaciones que le afectan, con mayor o menor independencia de las personas físicas que la forman. • Mira atentament els conceptes que es repeteixen i aquells que no s'hi assemblen i fes−ne un comentari. AUTOEVALUACIO COMENTA I COMPARA (escriu) En la meva definició de persona hi ha un tros que consideix amb la primera aceció del diccionari, es el que parlo que persona en l'aspecte físic ja ho ets. Més o menys vindria a ser la primera acepció del diccionari. En el del diccionari surten coses de la persona física i juridica. Aquests conceptes no els entenc gaire, l'únic que veig clar es que segons la definició hi ha dos tipu de persona. Segons el text la persona física pot ser modificada o influida pels anomenats circunstancias modificatives. Jo suposo que aquí es refereix a respectar els drets. La meva definició no encaixa amb res en la del diccionari, jo tinc un concepte de persona diferent (més sentimental) i el diccionari en te un altre. També pot ser que no hagi buscat la definicio correcta de persona. ¿Si haguessis de puntuar sobre 10 la teva definició quina nota et posaries? UNITAT DIDÀCTICA 3 Sembla que els animals i les persones tenim alguna diferència, suposo que també amb els drets en tenim alguna; redacta una llista dels drets dels animals, pensa en algun animal concret, per exemple: el teu gos o gat, el gat del veí o Copito de Nieve; així et serà més fàcil: −Tot animal te dret a no ser maltractat. −Cap animal domèstic te dret a no ser abandonat. −Cap animal salvatge que estigui en una reserva natural protegida no potser capturat. −Tot animal te dret a la llibertat. −Tot animal salvatge te dret a tindre un biotip. −Tot animal te dret a reproduir−se quan vulgui. −Tot animal domèstic malalt o ferit te dret a un veterinari. −Tot animal te dret a que no li canviïn la fauna. (Impacte ambiental). −Tot animal domèstic te dret a una correcta alimentació. −Tot animal domèstic te dret a la higiene. Fes ara una llista dels drets que, segons el teu criteri, haurien de tenir les persones, és possible que no te'n vingui cap a la ment, pensa amb els teus drets o millor encara amb els d'un nen de l'Àfrica que ha de treballar 5

tot el dia al camp per ajudar a la seva família a anar tirant. − DRET a temps de descans i de lleure. − DRET a no ser explotat. − DRET a guanyar un salari just i raonable segons la tasca que faci. − DRET a assistència sanitària en cas de malaltia, dolor, etc. − DRET a no fer treballs degradants, ni infrahumans. − DRET a ser tractat com una persona més. − DRET a no assistir al treball en cas d'estar malalt. − DRET a una jornada de treball màxim 8 hores. − DRET a no ser castigat corporalment ni cruelment. − DRET a no ser humiliat ni a abusar verbalment del nen, etc. Redacta una nova llista consensuada amb el teu company de classe poseu el nom dels redactors nom: Borja. nom: Arnau. Aquesta llista l'hem fet a l'exercici anterior. En quins drets estàveu d'acord i en quins estàveu en desacord? Per què? Estàvem d'acord en totes menys en l'últim. Jo crec que l'últim no fa falta perquè més amunt hi ha un dret que diu que se'ls a de tractar com a persona. Crec que l'últim dret que hem fica't es el mateix sol que d'una altra manera explicat. Comenteu la frase: Hi ha animals que viuen millor que les persones. Aquesta pregunta l'hem comentat a classe, i d'aquí que he pogut formar−me una opinió. Primer de tot vull dir que en la pregunta els animals es un pretext. La pregunta ens la fa, perquè desenvolupem una resposta i una opinió sobre com està estructurada la riquesa del mon. Jo crec que està molt mal repartida, perquè n'hi ha que estan forrats i encara en volen més i altres que no tenen un centím i demanen ben poc. Si aconseguíssim repartir la riquesa del mon i fer desaparèixer el sentiment de l'avarícia aconseguiríem un mon on no hi haurien problemes entre la societat. Puntua sobre 10 les teves llistes

6

Farem ara uns quants decàlegs ( Decàleg: agrupació de deu prescripcions o normes), això ens servirà per aclarir el que pensem sobre els personatges que tractem, per posar−nos en el seu lloc i per reflexionar sobre el lloc que ocupem nosaltres.

ELS DEURES D'UNS BONS PARES SÓN Educar correctament als fills Alimentar−los adequadament No maltractar−los Procurar que els fills tinguin una bona higiene Tractar el fill conforme l'edat que té Respectar les opinions del fill Tenir cert control sobre el fill Informar−los sobre els temes de la vida No comprar qualsevol capritx del fill.

ELS DEURES D'UN BON FILL SÓN Dret a temps de lleure Ajudar a les feines de casa Respectar als pares Comportar−se adequadament sempre Tenir uns bons estudis No malgastar els diners que et donen de setmanada Dret a un habitatge just Dret a la protecció de la llei Obeir les normes dels pares

Què és el que els teus pares troben més a faltar en tu? Per què? El que més troben a faltar en mi es la responsabilitat i l'estudi. Diuen que si tingués més responsabilitat, em consentirien més coses, però moltes vegades quan intento fer alguna cosa bé, per a mi, implico als meus pares sense saber−ho. En l'estudi diuen que he de ficar mes ganes. Què és el que tu trobes més a faltar en els teus pares? Per què? Trobo a faltar la confiança i la seguretat que haurien de tenir en mi, perquè estan mentalitzats amb que hi ha coses que ells creuen que no puc fer, encara que les pugui fer. Fes un decàleg d'alguna de les parelles d'aquesta llista: Alumne − Professor Metge − Pacient Vianant − Automobilista

ELS DEURES D'UN BON Alumne SÓN Respectar el professor. Fer la feina assignada. Estudiar cada dia. Portar el material adequat. No faltar a classe, perquè es vulgui. Mantenir l'ordre a classe. Respectar el material de la classe. No abusar del professor verbalment. Respectar les opinions dels altres alumnes.

ELS DEURES D'UN BON Professor SÓN Comportar−se correctament. No maltractar als alumnes ni humiliar−los. Explicar l'assignatura clarament. Ser just a l'hora de ficar les notes. Informar del que passa al centre. Repetir les vegades que faci falta. Respectar als alumnes. Avaluar periòdicament als alumnes. Portar les classes ja preparades.

Valora els teus decàlegs i les teves respostes, puntua sobre 10 7

Els drets dels alumnes: Indica si penses que les afirmacions de la llista que segueix, són un dret, no són un dret o és discutible depenent de les circumstàncies. Assegura't de donar una raó per la teva resposta, aquestes raons les hauràs de defensar davant els teus companys. . 1. Dret a què no t'obrin la cartera de l'escola s

n ?

RAÓ: Crec que es un dret, perquè el que portes a la cartera es teu i potser es molt personal. 2. Dret a què no et mirin els teus apunts No es cap dret, perquè jo trobo que mira els apunts dels altres no es cap delicte ni il·legal 3. Dret a triar els professors No es cap dret, perquè assignar els professors no es cosa teva i trobo que es bastant important 4. Dret a fer el reglament del centre No es un dret, perquè sinó els alumnes faríem el reglament a nostre gust. 5. Dret a triar els llibres de text Tampoc es un dret. Els llibres els trien els mestres, segons la matèria que vulguin donar. 6. Dret a no comprar els llibres No es un dret, perquè els llibres son una guia per l'educació, a més son obligatoris. 7. Dret a posar−te el que vulguis per venir a classe. Es un dret. Tu pots venir a classe vestit com vulguis, mentres no pertorbis la classe. 8 Dret a quedar−te a casa quan plou No es un dret. Ara que tenim aparells i maquines per no mullar−nos no es cap problema. 9. Dret a no ser expulsat del Centre No es un dret. Si un alumne es comporta molt malament, el centre te tot el dret d'expulsar−lo. 10. Dret a ser tractat sempre amb respecte a l'IES Crec que es un dret se tractat amb respecte en tots els llocs per tant en el centre també. 11. Dret a la informació sobre qualsevol matèria a l'hora de classe Es un dret, perquè personalment trobo que els professors tenen el deure de donar−nos informació de qualsevol matèria. 12. Dret a tenir clares les exigències mínimes de cada curs Per a mi crec que si es un dret. Perquè per avançar has de tenir clar el que vols fer. Has d'estar segur. 13. Dret a restar callat a la classe Depèn del que et manin o assignatura que estiguis fent.

8

14. Dret a parlar a classe No es un dret, perquè crec que si el professor està explicant la matèria se la de respectar. 15. Dret a fer preguntes a qualsevol classe Si es un dret, perquè les preguntes no son dolentes i es poden fer en totes les classes. 16. Dret a parlar amb el Consell Escolar sobre el Reglament del Centre Crec que si es un dret. Si està en contra d'algun regla que et sembla injust, suposo que has de poder parlar amb el Consell Escolar. 17. Dret a rebre ajuda extra dels professors sempre que vulgui Si es un dret. Els professors tenen el dret d'explicar una cosa fins que l'alumne l'aprengui, això sempre que l'escolti. 18. Dret a llegir qualsevol llibre de la biblioteca del col·legi Crec que si es un dret. Perquè la biblioteca es un lloc públic, on pots llegir qualsevol llibre mentre desprès el tornis. 19. Dret a no rebre càstigs corporals Si es un dret. Està prohibit pegar o castiga físicament als alumnes. 20. Dret a gravar el teu nom a tots els pupitres en els que t'asseus No es un dret. Mes aviat es el teu deure no gravar el nom als pupitres. 21. Dret a fer pintades a les parets del centre Tampoc crec que sigui un dret. Està prohibit pintar a les parets del centre, però no trobo que sigui cap dret, no es fa i ja està. 22. Dret a treballar amb els teus companys de classe en qualsevol treball Per mi depèn de l'assignatura i el que estiguis fent 23. Dret a mantenir les teves notes en secret No es un dret. Mes aviat es un deure, ser responsable i dir les notes bones o dolentes 25. Dret a demanar qualsevol llibre de la biblioteca Crec que si es un dret. A la biblioteca pots demanar el llibre que vulguis sempre que desprès el tornis. 26. Dret a abusar verbalment dels professors No es un dret. No està bé abusar verbalment del professor, perquè sí. 27. Dret a triar la matèria que vulguis de les que s'ofereixen com optatives Si es un dret, perquè el que farà la carrera seràs tu i per tant ets tu el que saps el que et convé. 28. Dret a fer vaga Crec que sí. Mentre et manifestis per una causa justa i que estigui justificada trobo que està bé. 29. Dret a modificar el Reglament escolar

9

Depèn de les circumstancies. Si estàs conforme i no abusant de tu, doncs no passa res, ara si es al contrari i a més hi ha més gent crec que s'hauria de fer alguna cosa al respecte. 30. Dret a menjar gratis al migdia No es un dret. Perquè sinó qui els hi paga el temps i l'esforç que els a suposat fer el menjar. (Lipman 1988. Manual del professor para acompañar a Lisa,147) Defineix dret: És un sistema de normes que fixen en una determinada organització de les relacions socials i s'han de complir. Teòricament si es viola algun dret es castiga a la persona que la infringit. Defineix deure: una obligació, però que es fa per necessitat física o lògica, per la força de les circumstancies. Quina és la diferència entre dret i deure?: Deure es una obligació que has de complir i dret es una regla que has de respectar. Drets de l'infant Qüestionari sobre els drets dels infants: • Quants milions de nens entre 5 i 14 anys treballen arreu de món, segon l'Organització Internacional del treball (OIT)?: Es calcula que hi ha 50 milions de nens que treballen en condicions infrahumanes. • Quines són les causes del treball infantil? La causa, es la fam que tenen. Els nens treballen per poder comprar una mica de menjar i portar−la a la seva casa. De vegades fins i tot han de treballar més temps que els pares i més durament. • Els sembla bé als nens treballar? No els i agrada gens treballar, perquè tenen una edat en la que volen jugar i encara no son homes madurs, tant en l'aspecte físic com en el psicològic i a més a més les condicions de treball son molt dures i moltes vegades pésimes. Molts d'ells estan explotats. La regulació del treball forma part dels Drets de l'Infant tria un altre article que creguis que no es compleix i fes−ne un dibuix simbòlic: Article 39 : Fes una classificació personal dels drets dels infants, agrupant−los per temes comuns a què fan referència: Classificació dels drets de l'infant. Com se't dona això del dibuix, i el resumir. Posa't una nota No discriminació per raó de sexe TEXT DE CLAUDIA DE LOS SANTOS

10

• Resumeix en poques paraules la situació de la mare a aquesta casa. La situació de la mare es més que reina com fica aquí seria d'esclava, perquè es ella qui ha de fer les feines de casa. Als fills els i pot manar que facín aquesta feina però en el text no surt res que parlí d'això. • Resumeix l'argumentació complexa que dona la mare per marxar de casa. La mare està cansada de manar als seus fills, d'arribar de treballar i tindre que fer les feines de casa, per això decideix marxar de casa durant uns dies i a veure si d'aquesta manera els seus fills poden viure sense ser manats y lliures. La mare diu que marxant intentara apendre a delegar per no sentir−se culpable de tot i a veure si els fills aconsegueixen no demanar ajuda a la mare per qualsevol cosa i col·laborar en la feina de casa, perquè la casa es de tots. La mare no s'en va per questió de treball excesiu sinó perquè vol que els fills siguin lliures i autonoms • Explica quina és la situació de la teva mare a casa. I dóna la teva opinió. La situació de la meva mare a casa és bona. La meva mare fa qüasi totes les feines de casa. Ella, de vegades diu que sembla una esclava, en comptes d'una reina. La mare es porta molt bé amb nosaltres, poques vegades ens fa fer algun feina de casa. La meva mare no treballa, però a de anar ha comprar, a unes classes per accedir a la universitat i desprès encara li queden les feines de casa. A més, segons la meva mare, jo i el meu germà sol fem que escampar−ho tot. Però nosaltres li tenim molt de respecte a la meva mare, si ella ens diu alguna cosa nosaltres la obeïm a la primera. Per tant., la meva opinió es que hauríem de repartir−nos les feines de casa entre tota la família, segons l'edat que tinguem. • Enumera cinc coses, almenys, que fas per demostrar els teus pares que els estimes i que valores el seu esforç. − No insultar−los, sinó estimar−los. − Fer cas de tot el que et diuen, sempre que sigui pel teu bé. − Fer el menjar seguint els passos que tan donat. − Respectar sempre les seves opinións. − Fer−lis algun regalet de tant en tant. • Enumera almenys cinc coses que podries fer per demostrar els teus pares que els estimes i valores el seu esforç. − Comportar−me correctament davant d'ells. − Ajudar en totes les tasques de casa , que em manim. − Compartir−lo tot amb ells. − No manar, als pares, que em portín alguna cosa o depèndre d'ells per tot. − Fer un bon menjar algun cop. 11

• Fes una llista de drets de les dones − Dret a no ser maltarctada − Dret a no ser discriminada pel sexe − Dret a no fer totes les feines de casa − Dret a no ser tractada com una esclava − Dret a escollir el treball que vulguí − Dret a assistecia medica − Dret a tenir els fills que vulguí, sempre que els puguí mantenir − Dret a no ser explotada. − Dret a no abusar sexualment. Com t'ha anat el comentari de text? Posa la nota. UNITAT DIDÀCTICA 4 Globingo Un món al rebost Busqueu a casa vostra productes que no siguin fabricats a Espanya (el codi de barres dels fabricats aquí comença pel 84......) Fes un llistat dels productes i escriu al costat la procedència i el codi de barres (si en té) (mínim deu productes). PRODUCTE

PROCEDÈNCIA

CODI DE BARRES

Contesta: • Quin ha estat el producte que més t'ha sobtat? per què? • Per què creus que hi ha tants productes que venen de fora? És bo que vinguin? • Creus que són les mateixes condicions de treball les que té una persona que fa productes que es venen a les tendes tot a 100 que les que pot tenir un altre treballador? Per què? Valoreu el vostre treball amb una nota de l'1 al 10 UNITAT DIDÀCTICA 5 Si los tiburones fueran personas (comentari de text) 12

B.Brecht Historias de almanaque. Activitats (escriu la teva utopia) 1. Què és el primer que has pensat al lleguir el text? 2. Quina és la idea principal que l'autor vol transmetre? I les secundàries 3. Feu en grup una versió del llenguatge figurat de B.Brech, tralladant−lo a la realitat del nostre sistema social, relacions humanes i internacionals. Escriu aquí la historia que t'has inventat: Objecte:............................................. Història: Relacióna la teva història, amb les dels altres: Quina història t'ha semblat la més curiosa? Per què? 4. Feu un debat i anoteu els possibles acords i discrepàncies a les que arribeu: 5. Elabora una utopia pròpia seguint les indicacions del professor. Evalua la teva imaginació i comprensió Posseu−vos una nota, a veure si l'encerteu, de l'1 al 10 La democràcia Quins són els tres poders claus de la democràcia? A què anomenem poders fàctics? Per què creus tu que és necessària l'existència de tres poders en la democràcia? Quin és el fonament de la justícia? Justifica la importància d'aquest fonament a les societats democràtiques. La constitució Aconsegueix una còpia de la Constitució Espanyola. Llegeix−la i contesta a les següents qüestions: 1. Com està organitzat el Govern espanyol? 2. Enumera altres tres formes en les què podria estar constituït: a) b) c) 13

3. Qui és el principal titular del poder? 4. Busca tres tipus alternatius. a) b) c) 5. Quins són els requisits que ha de complir la persona que vulgui exercir un càrrec polític? 6. Escriu tres requisits alternatius a) b) c) 7. Quines competències tenen els diferents titulars públics? 8. Cita tres facultats que podrien tenir. a) b) c) Cal que us n'adoneu que una constitució no implica una forma particular de govern, sinó que detalla l'estructura que ha de tenir aquest govern. (viure la democràcia) L'ESTATUT DE CATALUNYA Mira d'aconseguir un text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i contesta les següents preguntes: 1. Qui són ciutadans de Catalunya (gaudeixen de la condició política de catalans)?: 2. Enumera les cinc matèries que tu creguis més importants en les quals té competència exclusiva la Generalitat de Catalunya: 3. Quins són els tres elements que integren la Generalitat? Quin creus tu que és el més important? Per què? 4. Qui pot reformar l'Estatut de Catalunya? 5. Quines són les tasques encomanades al Parlament de Catalunya? Amb una nota concreta reflexiona sobre el teu treball DIFERENTS MANERES DE DEFENSAR EL CANVI

14

Comenta les teves respostes amb els companys i escriu aquí alguna en la que hagi disparitat de criteris, anotant les raons adduïdes. Escriu ara alguna cosa que t'agradaria millorar de la ciutat on estàs vivint i a continuació fes un pla d'accions, el més detallat i concret possible, per aconseguir el teu objectiu en benefici de la comunitat. Desprès d'omplir el qüestionari i corregir−lo. Creus que defensaries bé els interessos de la teva comunitat? Quina nota et posaries? UNITAT DIDÀCTICA 6 Subhasta dels drets Treball en grup, de quatre a sis persones. Imagina't que tu i el teu grup de treball abandoneu la terra amb una nau espacial que us trasllada cap a un món deshabitat. Abans de marxar cal que us emporteu tots els Drets que pugueu, però els tres grups de treball també els volen. Per això organitzarem una subhasta de Drets, en la qual cada grup té 20.000 monopolieuros per pagar. Abans de començar, amb el teu grup heu de decidir quins valors voleu comprar i fins on podeu oferir per cadascun en la subhasta; els drets a subhastar els teniu a la llista dels DH al final del quadern. Feu un esbós utòpic, per veure com voldríeu que fos el món on anem, i els drets que s'haurien de respectar: Ara feu una llista dels Drets que heu decidit comprar per tal que es puguin complir els vostres somnis: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Hem comprat

15

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Per veure com seria aquest món que hem preparat amb la nostra compra i què li mancaria farem teatre. En acabar la subhasta de Drets reflexiona i comenta: Creus que els Drets que heu triat són importants? Quin d'ells consideres imprescindible com a persona individual? Quin dels Drets que has triat penses que és necessari per la supervivència de l'espècie homo? Valora la teva reflexió sobre la tria Teatre Nom dels components del grup de teatre: ..................................... ..................................... ...................................... ...................................... ...................................... Inclou en el teu quadern de classe una fotocòpia del guió teatral. Tu que ja comences a conèixer el teatre, quina nota et posaries? 9 7,5

16

7

17