4−. HISTÒRIA Els EUA han passat de ser una colònia a ser la primera potència mundial. Descobriment i primera colonització Els EUA foren descoberts com a conseqüència del descobriment del continent americà per Cristòfol Colom. Al s.XVI arribaren francesos a Canadá, espanyols a Florida i més tard,S.XVII, anglesos amb menys extenció. La fundació anglesa fou permanent, les seves colònies van crèixer mot ràpid, eren tretze i cadascuna tenia les seves pròpies lleis. Les del nord : Nova Hampshire, massachusets, Rodhe Island i Connecticut. Eren dórigen purità on la religió tenia molta importància, desenvoluparen una societat burgesa. Les del sud : Maryland, Virginia, Carolina del nord i del sud, i Georgia. La economia era agrícola, plantacions i monocultura (tabac, arròs), tenien molts esclaus, es formà així una societat de terratenents aristocràtics. Les del centre : fundades més tard, Nova York, Nova Jersey, Delaware i Pensilvània. Eren un intermedi entre les dues anteriors. Les colònies i la metròpoli lluitaren contra indis i sobretot , contra els francesos del Canadá, que no deixaven la seva expació cap a l'oest del Apalatxes i els Grans Llacs. Es produí la guerra dels Set Anys, que finalitzà amb el Tractat de París el 1763.Les colònies es van veure alliberades de l'amenaça francesa. Guerra de la Independència (1775−1783) Com les colònies no rebien amenaces exteriors, soportaven pitjor l'autoritat anglesa. El 1774 es reuniren els caps de les colònies per constituir−se en el primer Congrés Continental i fer present a Anglaterra que estaven descontents amb la desigualtat de llibertats entre les colònies i la metròpoli i amb la represió d'Anglaterra. El Parlament anglès prenia mesures. El 1775 es reuní el segon Congrés Continental on explicaven les raons per a fer una guerra. Es constituí un exèrcit conduit per Washington. La idea d'independència política madurà, El Congrés de Filadèlfia aprovà la Declaració de la Independència el 4 de juliol de 1776. La guerra acabà al nord amb la rendició del general Burgayne(britànic) a Saratoga. Més tard les colònies s'aliaren amb França i Espanya, on els britànics es rendiren totalment. La pau va ser signada amb Anglaterra el 1783, on es reconeixia la Independècia total del EUA. Conquesta de l'oest Es produí a finals del s XVIII i durant tot el s.XIX. AL 1812−14 hi hagué una nova guerra amb Anglaterra que eliminava els fortins anglesos mantinguts i que donaren lloc a la creació de nous estats, Indiana (1816), Mississipí (1817), Illinois (1818), Alabama (1819), Michigan, Iowa i Wisconsin (1837−48). La Louisiana fou venuda pels francesos als EUA (1803) i que donà lloc a Louisiana (1812) i Missouri (1821). Florida fou comprada a Espanya (1819). Guerra de Secessió (1861−65)

1

A mitjants del s:XIX, els EUA es trobaven dividits per l'esclavisme. Al nord, on no hi havia esclaus, era antiesclavista; i el sud, que tenia molts esclaus , no volia perdre'ls, perque els portaria a la ruïna al no tenir la mà d'obra essencial per a les plantacions (base de l' economia del sud). Amb l'elecció d'un antiesclavista com a president, Abraham Lincoln (1860), començaren els temors del sud. Set estats del sud van abandonar la unió i crearen els Estats Confederats d'Amèrica (més tard s'afegiren quatre estats més) . L'abril de 1861, població del sud atacà el Govern a Fort Sumter ( Carolina del sud ), així començà la Guerra de Secessió. Els exèrcits del nord bloquejaven els del sud ja que tenien més potencial i industrial. Lincoln, gràcies a una victòria donà encara un pas més en contra de l'esclavisme. Al 1862 anuncià la Proclamació de l'Emancipació que ajudà molt per aconseguir la llibertat. Ciutats com Virginia, Tennessee, i Carolina del sud foren víctimes de les batalles. La victòria final del nord a Appomatox, 1965, dugué a l'abolició de l'esclavitud als EUA. El conflicte acabà, però no portà la pau autènticament. Els conreus del sud quedaren pràcticament destruïts, però començà la Revolució Industrial Americana i ,per tant , un gran creixement econòmic del país (Els feliços anys 20) Primera Guerra Mundial (1914−19). Principalment els EUA no volian involucrar−se i pensaven mantenir una postura de neutralitat. Després de 32 mesos de guerra una serie de causes els van portar a participar ( defensa dels neutrals, guerra submarina d `Alemanya, hostilitat cap al regims totalitaris,). Al 1917, el president Wilson va declarar la guerra contra Alemanya que finalitzava al novembre de 1918 . Tot i que van trigar molt a participar, el seu poder econòmic, el seu prestigi moral i el seu programa diplomàtic, els 14 punts de Wilson, ajudaren a la victoria dels EUA i a colaborar a aconseguir la pau. Crisi de 1929. Al 1929 va començar una crisi ecnòmica que va portar a greus repercussions mundials. Fou provocada per la gran pujada de les accions, fent que molts bancs no puguessin pagar els diners guanyats als seus clients. En aquest any van pasar de 2 milions d'aturats a 12 milions. El president Roosevelt va iniciar una nova política, on l'estat comença a intervenir en l'economia ,New Deal. Basada principalment en l'augment de preus i producció limitada. A partir d'aquest moment el país començà a recuperar−se econòmicament. És el començament del neocapitalisme. Segona Guerra Mundial. Al 1939 començava la guerra, França i Gran Bretanya contra Alemanya. Durant dos anys els EUA van ser neutrals. Però el president Roosevelt va voler infiltrar−se a la batalla. Els EUA començaren a ajudar a Anglaterra que s'enfrontava sola a Alemanya i els seus aliats. Cada cop més anava aumentant la rivalitat entre EUA i Alemanya. El 1941 Japó els va sorprendre, quan va atacar Hawai, destruint−la i poc desprès els EUA declaraven la guerra 2

a Japó i els seus aliats (Alemanya i Italia). Roosevelt va morir i Harry Truman va ser el seu succesor, trobant−se en mig de dos prblemes: l'establiment de la pau i la finalització de la guerra. Finalment Alemanya es rendí el 1945 davant els EUA, però encara durava el conflicte amb Japó, que finalitzà el 14 d'agost del 1945 quan EUA va llençar dues bombes atòmiques sobre Japó acabà aquí la IIGM. Guerra freda. En acabà la IIGM, semblava que els països d'Europa entrarien en una etapa de reconstrucció econòmica. Les nacions implicades en la guerra es van unir forman governs de coalició ( formats pels partits polítics que s'havien oposat al domini nazi). Els EUA i l'URSS, aliats fins aquell moment, aviat es declararen adversaris disputan−se el domini d'Europa. Aquest enfrontament entre les dues potencies rep el nom de guerra freda ( ja que no arribà a ser un conflicte armat). Russos i americans ocuparen militarment els països que havien participat a la guerra. Els russos volien implantar el comunisme i els americans eren anticomunistes. Els EUA van oferir ajuda econòmica als països europeus, afectats per la guerra ( Pla Marshall). També estimularen els moviments independentistes al si de les colònies europees, perque sentien simpatia per elles (ja que havien sigut colònia anglesa) i perque veien la posibilitat de sustituir amb la seva influència militar i econòmica els països colonialistes europeus. Aquest enfrontament, EUA i URSS, afectà altres països com Corea i Vietnam. En els dos casos una part era dirigida per l'URSS i l'altre per EUA que acabaren disputant−se el domini en guerra. Actualitat. Actualment el president del EUA es Bill Clinton.Va ser elegit en les eleccions de 1992 sent el primer presiden demòrata des de 1976. Firmà el tractat Start II sobre el desarmament nuclear entre Bush i el president rus Yeltsin. Eliminà les traves legals per a l'avortament i intentà posar fi a la prohibició de l'ingrés dels homosexuals a l'exèrcit. A la política internacional, Clinton fou criticat per la seva indesició, especialment en el cas del govern militar d'Haití i de la guerra civil a Bòsnia. Presidí la firma d'un històric acord de pau entre Israel i l'Organització per l'Alliberació de Palestina ( OLP). A l'àmbit econòmic disminuí l'atur, ha augmentat la producció nacional i la Borsa de Nova York manté màxims històrics. Últimament ha estat nombrat molt per mantenir relacions sexuals amb la becària Mónica Lewinsky i desmentir−ho. Ha estat jutjat en el procediment de l'impeachment del que ha sortit.

3