Els fongs Els fongs són un grup molt heterogeni d'éssers vius, de difícil classificació, considerats un regne independent dels animals i dels vegetals. Formen un regne d'organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d'ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder−los observar, d'aquí que s'anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong. Les característiques generals dels fongs són les següents: • Els fongs són eucariotes. • Es poden reproduir de forma sexual o asexual. • Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi. • Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sino de quitina. On viuen Els fongs es desenvolupen preferentment en llocs humits i foscos, ja que no necessiten de la llum per sobreviure. Son incapaços de produir−se per si mateixos els compostos orgànics que necessiten per sobreviure, per això viuen com paràsits de altres essers vius, o amb simbiosis amb altres plantes formant les micorrizes amb les arrels Tipus de Fongs • Els llevats Els llevats són un dels tipus de fongs unicel·lulars més importants. Hi ha moltes espècies diferents de llevats. Algunes d'aquestes espècies tenen una gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi, són productes derivats de les fermentacions dels llevats.

1

Cervesa pa vi En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents sers vius. La seva mida, molt variable, és, generalment, superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes, entre les quals trobem: • Formes esfèriques. • Formes allargades. • Formes cilíndriques. La reproducció dels llevats es fa per gemmació. Durant aquest procés es generen dues cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l'altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d'un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.

2

Llevat on es poden observar en color blau les cicatrius de les gemmes • Floridures Fongs que s'observen a ull nu perquè les hifes formen uns filaments molt prims sobre substrats orgànics. Veien alguns exemples:

3

Formatge Pastanaga Taronja • Fongs superiors Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong. Son pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com el bolet de card, el rovelló, el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera borda, el reig bord, o el matagent). Rovellons Farinera borda Parts de un fong Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El seu conjunt es denomina miceli. En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir el peu i el capell o barret. Classificació. Segons el tipus d'hifes i d'espores: • Ficomicets o fongs inferiors: Presenten hifes sense envans, és a dir sense les membranes plasmàtiques que separen les seves cèl·lules. Per exemple el míldiu de la vinya que presenta espores mòbils amb dos flagels, i la floridura blanca del pa que presenta espores sense flagels. • Ascomicets: Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'interior de cèl·lules especials en forma d'estoig, anomenades ascs o formen filaments anomenats conidis. Uns són unicel·lulars com els llevats i altres són pluricel·lulars com les múrgoles, les tòfones o el Penicillium que és el productor de l'antibiòtic "penicil·lina". • Basidiomicets: Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'exterior d'una cèl·lules especials anomenades basidis. Son pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com el bolet de card, el rovelló, el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera borda, el reig bord, o el matagent). La Alimentació

4

Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual s'alimenten es distingeixen tres tipus: • Sapròfits. Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el xampinyó. • Paràsits. Es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties i plagues. Per exemple el rovell, el carbó i la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta". • Simbionts. Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant−se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens (simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes). La Reproducció Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen asexualment per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials o bé sexualment, per altre tipus de espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la reproducció sexual. això s'anomena reproducció alternant. . Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit, l'aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la de aconseguir la continuïtat de l'espècie. Per dir−ho d'una altre manera, els conceptes bolets i fong seria com comparar−los amb una fruita i l'arbre fruiter.

Així tenim que en els fongs hi han dues parts completament diferenciades; la primera és la que es coneix popularment com a bolet, fàcilment localitzable a primer cop d'ull perquè és perfectament visible, ja es trobi a terra al bosc, sobre troncs d'arbres o fent rotllanes als prats, i l'altre part és la que no es veu perquè és subterrània o bé es troba ficada dins l'escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada per l'anomena't miceli que és l'aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en poden sorgir varis bolets o fructificacions. Per explicar de forma senzilla el cicle de vida d'un fong, podríem començar dient que quan es crea el miceli és quan neix el veritable fong, i que aquest es crea d'una espora que ha germinat. Quan aquesta espora està apunt, s'esquinça per una extremitat en forma de petita obertura, i per ella van sortint uns llargs i prims filaments blancs anomenat hifes, que formaran el conjunt de filaments anomenats filaments primaris. Però caldrà ajuntar els filaments, per tal de que formin els filaments secundaris, que són molt més gruixuts, i els únics que poden donar a lloc el naixement del bolet. Tan els filaments primaris com els filaments secundaris estan formats per hifes ben desenvolupades dividides per septes. Aleshores és quan aquest conjunt de hifes rep el nom de miceli. Els Bolets Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie. 5

Els bolets són de mides molt diverses: alguns apenes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants. Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota. Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius . Parts d'un bolet CAPELL O BARRET És una de les parts fonamentals per d'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove. HIMENI

És la part reproductora del fong. Es tracte d'un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d'espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum. PEU O CAMA

El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s'hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l'espècie, com és la forma, la separabilitat, la ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència. ANELL O VEL

L'anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que al no haver−se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alta, mitja alçada, o relativament baixos. VOLVA

Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s'anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens). MICELI

El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l'autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar−se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada. 6

Classificació de fongs comestibles i no comestibles S'ha d'insistir que no hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. La única forma d'assegurar−se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l'espècie, això s'aconsegueix gràcies al coneixement i l'experiència. Entre els bons comestibles, als nostres boscos hi trobem principalment els rovellons, que n'hi ha de dues espècies; els de "sang" de color taronja (Lactarius deliciosus), que en altres llocs anomenen pinetells o rojalets i els de "sang" més fosca, de color de vi (Lactarius sanguifluus), generalment amb taques verdoses. Vigileu de no confondre'ls amb les lleteroles (Lactarius chrysorrheus) que tenen aspecte de rovelló però amb la "sang" blanca grogosa i que són tòxics. També són força abundants els fredolics (Tricholoma terreum), més petits, amb un barret gris o marronós, molt bons per acompanyar rostits o fer−los en truita; o les llenegues o mocoses (Hygrophorus limacinus), amb el barret cobert d'una substància enganxosa quant estan humits, i els pebrassos (Russula delica) que cal collir ben tendres ja que fàcilment estan invadits per larves. Encara en podríem anomenar molts més, però abans de collir−los cal conèixer−les bé per no tenir cap disgust. Sobretot dos dels bolets més tòxics i que poden esdevenir mortals: la farinera borda (Amanita fallades) i el bolet de greix (Gyromitra esculenta). La primera, amb l'aspecte característic de les amanites, amb volva i anell al peu, se la coneix per les seves lamines, peu, anell i volva de color blanc i el capell o barret que pot ésser des de blanc fins a verdós o grogós amb múltiples tonalitats intermèdies. El bolet de greix és molt diferent i difícil de confondre, te el peu blanquinós i a la part de dalt, en lloc d'un barret hi trobem com una bola bigarrada en forma de cervell buit, de color marró més o menys fosc. Tricholoma terreum Lactarius deliciosus Gyromitra esculenta Amanita fallades Com buscar i collir bolets 1) Els bolets creixen al bosc i requereixen un medi ambient perfectament equilibrat. Per això és molt important NO TRENCAR PLANTES, ARBRES O ARBUSTS durant la recerca. 2) Cal anar amb cura de NO DESTRUIR AQUELLS BOLETS QUE NO CONEGUEM. Deixem−los fer el seu paper; també els bolets que no són comestibles ajuden a créixer altres plantes o bolets. A més a més, hi ha gent que coneix altres tipus de bolets i no els fa cap gràcia trobar exemplars que podrien ser deliciosos xafats o trencats per boletaires que no els coneixen. 3) Els bolets s'han de collir de forma que no alterem el substrat ni el seu miceli. Així garantirem que hi hagi bolets la temporada següent. Una bona pràctica és TALLAR−LOS PER LA BASE AMB UN GANIVET O NAVAIXA. No obstant, de vegades no es pot utilitzar la navaixa, per dificultats del terreny, o bé cal arrancar la base del bolet per garantir una correcta identificació. En aquests casos, podrem arrancar el bolet procurant no remenar el seu substrat. 4) NO RASQUEM NI ALTEREM ELS SUBSTRATS sobre els quals creixen els bolets. Recordem que el millor boletaire és aquell que passa per un lloc de manera que qui va darrere no nota que algú ha passat abans. 7

5) No hi ha regles ni proves generals per a distingir els bolets comestibles dels tòxics. Recordeu que l'única regla vàlida en el cas dels bolets és: NO ET MENGES CAP BOLET QUE NO CONEGUIS. Fins i tot, aquells boletaires afeccionats que ja comencen a distingir algunes espècies de bolets han d'obtenir la confirmació per part d'alguna persona experta abans de consumir un bolet per primera vegada. 6) Per portar bolets, el millor recipient és una cistella amb orificis per deixar passar l'aire (i així evitar el podriment dels bolets) i per afavorir BIBLIOGRAFIA • http://lamola.com/natura/micologia/ • http://www.aragoneria.com/natural/hongos/ • http://www.cienciesnaturals.com/microorg/miact/fong.html • http://www.andoa.net/paginas/teoria/intro/intro8.html • http://www.tecnocat.com/loport/flora.html • http://www.grn.es/amjc/boscos/especict.htm • http://www.catalunyasud.net/bolets.htm

8