El romanticisme

1

ÍNDEX 1. Introducció 2. Les idees i les característiques romàntiques 3. El romanticisme musical 4. El romanticisme a Catalunya 5. El cinema. Frankenstein 6. Propostes per a treballar a l’aula 6.1. Anàlisi d’obres pictòriques 6.2. Anàlisi d’obres literàries 6.3. Audicions de música romàntica 6.4. Anàlisi de la pel·lícula El doctor Frankenstein

Autor: Grup de cinema a l’escola del Casal del Mestre; Aparicio, Rosa; [traducció, il·lustració i adaptació] Editor: CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Data: 2004

El romanticisme

2

1. Introducció El romanticisme és un moviment artístic que sorgeix a principis del segle XIX, com a reacció enfront al racionalisme del segle XVIII. Els intel·lectuals del segle XVIII eren racionalistes, creien que només el que té explicació ha d’interessar-nos i que només l’ús de la raó podia ser feliç a les persones. Van intentar construir una societat sense vicis, sense supersticions. Per això, la ciència i la investigació tenien, per a ells, molta importància. Es va dedicar més temps a investigar que a aprofundir en la persona i els seus problemes interiors. També concedien molta importància a l’educació de la població i volien establir normes de vida que servissin per a tothom. Els artistes de començament del segle XIX, es preguntaven si s’havia de ser sempre raonable i realista. Pretenien trencar les normes socials de l’època. La idea de la mort obsessionava els romàntics. De fet, molts d’ells van acabar la seva vida suïcidant-se, quan no podien aconseguir els seus ideals. Van conrear el gust pel món gòtic: els cavallers, els castells… També els agradaven les històries fantàstiques, de viatges, de terror, de mort. Moltes de les seves obres tenen temes exòtics i mostren el món oriental. Però, sobre totes les coses, l’artista romàntic vol ser lliure, estima i defensa la llibertat. Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explicacions raonables per a tot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions. Per això, la seva major preocupació serà defensar la seva llibertat personal i la de tots els individus que solen estar mal vistos i apartats de la resta de la societat, perquè volen viure sense normes i sent ells mateixos. Molts escriptors romàntics escullen aquest tipus de persones com protagonistes de les seves narracions o poemes: els pirates, els bandolers, els gitanos… El romàntic es preocupa per defensar a cada individu que desitgi sentir-se i ser lliure, denunciant la falta de llibertat d’expressió. Però les ànsies de llibertat el porten més enllà dels problemes personals de cada individu. Defensa el dret que tots els pobles i nacions tenen a viure sense ser oprimits i lluita per aconseguir que la democràcia s’imposi. Molts d’ells moren en el camp de batalla per defensar aquests ideals, difícils d’aconseguir. Tot i que s’entusiasmen, s’il·lusionen i lluiten per aquestes idees, moltes vegades acaben deprimits, trists i angoixats en comprovar que les coses funcionen malament, són injustes i difícils de canviar. Llavors, prefereixen evadir-se de la realitat que els envolta, tancar els ulls i deixar volar la imaginació; situar-se en temps passats, com ara l’edat mitjana, en un món irreal que ell imagina perfecte i d’acord amb les seves idees, o en països llunyans i exòtics, que imaginen meravellosos. Tot el que és desconegut els atrau, fins i tot els llocs misteriosos i foscos, doncs pensen que és millor que la realitat que coneixen i amb la que no estan d’acord. Prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat. Malgrat això, moltes vegades, els romàntics, cansats de lluitar, impotents davant un món que no els agrada, acaben suïcidant-se o morint en un duel per defensar el seu honor.

El romanticisme

3

Mentrestant el poble, que era majoritàriament analfabet, no podia llegir ni les idees romàntiques que es defensaven a la premsa, ni els poemes que proclamaven la llibertat de les persones. En el medi rural, els camperols vivien aïllats i desconeixien gran part dels canvis que s’anaven produint. A les ciutats, els obrers que treballaven en les primeres indústries, vivien amoïnats pels seus problemes laborals i de subsistència.

2. Les idees i les característiques romàntiques •

L’artista vol ser, sobretot, lliure d’expressar els seus sentiments i idees. Els ideals li interessen més que la raó.

•

L’autor sol ser el protagonista de moltes de les seves obres. Algunes són vertaderes autobiografies.

•

El temes més utilitzats són: -

El món medieval. A les pintures apareixen, amb freqüència, els castells medievals i les catedrals gòtiques. Les narracions solen situar-se també en aquest temps històric.

-

La naturalesa apareix sempre idealitzada i reflecteix l’estat d’ànim de l’artista. Pot representar-se trist i terrible com en el quadre La balsa de la medusa de Géricault, o lliure i salvatge com a l’Illa del tresor de Stevenson. Algun element natural pot ser el protagonista de l’obra, com en El rayo de luna de Bécquer.

-

Els ambients misteriosos. El pessimisme de l’artista romàntic fa que les seves obres se situïn en ambients misteriosos, inexplicables i, fins i tot, terrorífics: cementiris, castells deshabitats…

-

Personatges estranys i fantàstics. Els romàntics escullen, com a protagonistes de les seves obres, personatges com ara monstres, fantasmes, homes vampirs… Llegint El doctor Jekyll i Mr Hyde de Stevenson, Frankenstein de Mary Shelley o El vampir de John Polidori, es pot notar el mateix efecte que contemplant els quadres de Goya, Géricault o Delacroix.

-

La mort. Està present en la majoria de les narracions i les pintures. En el quadre La balsa de la medusa de Géricault es veu la mort reflectida en els rostres dels nàufrags.

-

Els protagonistes. Solen ser personatges apartats de la societat, solitaris que defensen la seva llibertat: bandolers, pirates, lladres com Robin Hood, protagonista de la novel·la de Walter Scott, que roba als rics per ajudar als pobres.

-

Els móns llunyans i desconeguts. Els llocs exòtics del món oriental fascinen els artistes romàntics.

El romanticisme

4

3. El romanticisme musical El músic que representa el pas entre la forma de fer del classicisme del segle XVIII i el romanticisme del segle XIX és Beethoven. Els músics fins el segle XVIII, més concretament fins a Mozart, depenien econòmicament d’un senyor, generalment aristòcrata. Per això composaven les seves obres segons els encàrrecs que els feien aquests senyors. Beethoven continua la idea que ja tenia Mozart, de fer del músic un professional lliure. Podem dir que, a partir de Beethoven, la música es posa a la mateixa altura que la literatura i les arts plàstiques. Beethoven

Característiques de la música romàntica •

Les normes. Els músics romàntics trenquen amb la idea que sempre s’han de seguir unes normes musicals. Per això, expressen els seus sentiments i interpreten els dels altres, lliurement. Al contrari que passava amb els músics del classicisme, els músics romàntics no segueixen tots una mateixa manera de fer, una única direcció, sinó que cada autor s’expressa a la seva manera. La música romàntica tracta de parlar amb el cor, no amb la raó.

•

Els temes. S’inspiren en temes com ara la victòria, l’angoixa, el desig, els sentiments, la naturalesa, la història d’èpoques passades (edat mitjana), el folklore del país, el món subjectiu de l’autor.

•

Els instruments. S’investiguen les possibilitats de cada instrument i els instruments de vent i percussió, poc explotats fins aleshores, cobren importància. L’instrument romàntic més important és el piano.

•

El leitmotiv. Les composicions romàntiques solen tenir un leitmotiv, és a dir, una idea fixa, una melodia concreta que és el tema central de l’obra, que es repeteix i va evolucionant.

•

Les altures. Es fan servir tant els aguts com els greus.

•

La rítmica i la mètrica. Hi ha molta variació en les composicions rítmiques i mètriques.

•

Els sons. S’utilitzen sons més forts, més suaus i una major gradació intermèdia.

•

La llibertat de composició. Els músics que, fins aleshores, composaven per encàrrec d’un senyor, comencen a composar lliurement, per a un públic anònim que omple les sales de concert i li proporcionen els mitjans de subsistència.

•

L’execució de l’obra. Si l’obra agrada, no s’executa només una vegada, com passava en l’època barroca i en el segle XVIII, sinó que s’interpreta tantes vegades com ho demana l’auditori.

El romanticisme

5

•

La professionalitat. Ser músic comença a considerar-se una professió. El músic és compositor, director, intèrpret d’altres autors de la seva època o d’èpoques anteriors. Viu sempre en contacte amb altres artistes: escriptors, pintors, poetes…

•

El músic romàntic pretén crear obres immortals, és a dir, que agradin i durin fins i tot després de la mort de l’autor.

Els gèneres musicals -

El lied. Poema cantat que s’acompanya amb el piano. Schubert, Beethoven, Schumann…, són alguns dels autors que composen aquest tipus d’obres.

-

El poema simfònic. Peça per a orquestra en la qual es descriu un paisatge, s’explica una llegenda o se segueix, musicalment, un text literari; per exemple, la Simfonia fantàstica de Berlioz.

-

El nocturn. En principi era una peça instrumental per a ser tocada de nit. Però, a partir de Chopin, passa a ser una obra, per a piano, de caràcter poètic.

-

L’impromptu. Peça amb cert caràcter d’improvisació, composada per autors com Schubert o Chopin.

-

La rapsòdia. Composició instrumental que es basa en un tema popular; per exemple Rapsòdies hongareses de Liszt. Chopin

El romanticisme

6

4. El romanticisme a Catalunya Catalunya, durant els segles XVIII i XIX viu un gran desplegament industrial, fent-se ressò de les noves tècniques, com ara la màquina de vapor. Això fa que neixi una burgesia preocupada no només pel progrés industrial, sinó també pel progrés cultural. La burgesia catalana, com la burgesia més avançada d’Europa, s’interessa per les noves modes artístiques i per les idees romàntiques, fins al punt que aquestes idees entren a Espanya, per Catalunya. Es funden les primeres revistes que publiquen les idees dels romàntics. Aquesta nova visió del món, no va ser acceptada pel rei absolutista espanyol Ferran VII i, per això, molts intel·lectuals catalans van haver d’exiliar-se. Quan aquest rei va morir, van poder tornar a la seva terra i van estendre encara més el moviment romàntic europeu, que havien conegut molt de prop durant l’exili. A Barcelona apareix la primera revista d’estil romàntic El europeo (1823), que difondrà, a tota Espanya, les idees del romanticisme europeu. Els primers escriptors romàntics catalans escriuen en castellà. No obstant, a poc a poc, la llengua catalana es va introduint i, ja a començament del segle XIX, molts escriptors catalans utilitzen les dues llengües: el català i el castellà. Els temes preferits pels escriptors catalans romàntics eren els mateixos que els de la resta dels romàntics: el passat històric, les llegendes, les narracions antigues i la defensa de les llibertats. Entre els escriptors més coneguts hi troben en Àngel Guimerà (1845-1924) i Jacint Verdaguer (1845-1902).

Àngel Guimerà Jacint Verdaguer

El romanticisme

7

5. El cinema. Frankenstein L’estiu de 1816, en una bonica casa de camp, al costat del llac Ginebra, quatre poetes romàntics van passar uns dies de descans. Per la nit, s’entretenien inventant i explicant històries fantàstiques. És diu que una nit, Lord Byron, Percy Shelley, la seva amant Mary Wollstonecraft i Polidori es van marcar com a objectiu escriure una història de terror. Curiosament, els dos poetes que més tard passarien a la fama, Lord Byron i Shelley no van ser capaços d’escriure res; en canvi, Mary Shelley i Polidori, sí. Mary va inventar el relat Frankenstein i Polidori va donar vida, per primera vegada, al personatge de Dracula, en la novel·la El vampir. Ens centrarem en el llibre de Mary Shelley, el títol original del qual, que seria publicat l’any 1817, va ser El doctor Frankenstein o el modern Prometeu. Es va dir així perquè recollia la llegenda provinent de la mitologia grega: El Prometeu encadenat. Segons la llegenda, Prometeu va modelar un home de fang i li va donar vida, robant una espurna del carro del Sol que tenia el deu Zeus. Per això, Zeus va castigar Prometeu, encadenantlo a la roca del Càucas, mentre un voltor li devorava les entranyes. Des de llavors, Prometeu simbolitza la rebel·lia. El tema de la creació artificial de la vida ha obsessionat sempre la humanitat; els alquimistes medievals ja es van esforçar a descobrir i dominar el secret de la vida. Influïda per aquestes llegendes, Mary Shelley, com bona romàntica, va demostrar el seu gust pels misteris, pel que es desconeix, creant una novel·la, l’argument de la qual recollia el desig de l’ésser humà d’aconseguir crear vida de forma artificial. L’autora explica la història d’un científic, el doctor Frankenstein, que aconsegueix crear artificialment, amb mitjans científics, un ésser físicament horrible, però psicològicament normal, fet de trossos d’éssers morts. El contacte del monstre amb el món i la incomprensió dels éssers humans, fan d’ell un ser malvat., un criminal. Mary Shelley va imaginar un monstre necessitat d’amor, amb sentiments plenament humans que, des del moment del seu naixement es rebutjat pel seu creador degut al seu deplorable aspecte físic. El doctor Frankenstein no compleix amb les seves obligacions de creador i abandona la seva criatura que ha de conèixer al món en solitari. Aquest abandonament el condueix al crim i al suïcidi final. La novel·la està escrita amb una tècnica original per a la seva època: s’utilitza la narració en primera persona, la lectura d’unes cartes com a fil conductor del relat, a més de fer servir una acció no lineal (és una acció tallada, un salt al passat). L’acció es desenvolupa així:

El romanticisme

8

-

Un home, anomenat Robert Walton, durant un viatge per mar, escriu unes cartes a la seva germana, en les que li explica com ha conegut un home extraordinari: el doctor Frankenstein.

-

S’interrompen les cartes de Walton, per donar pas al relat de la vida del doctor Frankenstein. Aquest li explica a Walton com, obsessionat pel seu amor a la ciència, va aconseguir crear un ésser humà a partir de despulles de Cadàvers, i quin va ser el resultat de la seva obra.

-

De nou, Walton escriu unes cartes, una mena de diari, i descriu com el doctor Frankenstein consumit pels remordiments, acaba la seva vida, després d’una greu malaltia. A l’última carta, Walton explica com, després de la mort del doctor, el monstre va aparèixer misteriosament al costat del cadàver, i com va acabar amb la seva vida, llençant-se, des de la finestra d’una cabina, al mar. Per últim, cal destacar que Mary Shelley pretén transmetre al lector els perills de la ciència quan s’actua ambicionant el poder. És, en certa manera, una visió bastant reaccionària, en contradicció amb un món en progrés. No obstant, també pot interpretar-se com una crítica al racionalisme del segle XVIII, més preocupat pels avenços científics que pels patiments humans. També hi ha qui opina que el monstre de Frankenstein és un reflex del monstre que tots tenim a dins, encomanats per una societat corrompuda.

Frankenstein, la pel·lícula

Frankenstein, l’autor del monstre, de James Whale, és la primera versió de la novel·la de Mary Shelley, que es va estrenar l’any 1931.

Per a interpretar la pel·lícula, es va pensar amb el genial actor de personatges fantàstics, Bela Lugosi, però com que va rebutjar el paper principal, es va escollir a un fosc actor anglès, Charles Edward Pratt, per al paper del monstre. Més endavant, aquest actor va ser reconegut mundialment amb el pseudònim de Boris Karloff, i es va convertir en el màxim especialista de personatges monstruosos del cinema sonor nordamericà. A la pel·lícula de James Whale, inscrita en el gènere fantàstic i de terror, es mostra a un ésser malvat perquè els seus actes estan regits per un cervell orgànicament criminal, donat que provenia d’un individu que havia comès molts assassinats. L’èxit del film va ser extraordinari i va generar infinitat de versions. El cinema fantàstic i de terror floreix amb força en èpoques de crisi econòmica i social: davant de situacions d’atur, inseguretat, guerra, etc. En aquestes situacions, les persones s’evadeixen, refugiant-se en la contemplació d’aquest tipus de cinema. Això va succeir durant la gran crisi econòmica dels anys 30, on van sorgir les pel·lícules Frankenstein, Dràcula, King Kong, L’home llop… El mateix succeeix en d’altres moments de crisi: El colós en flames, Aeroport, Apoteosi caníbal…

El romanticisme

9

6. Propostes per a treballar a l’aula 6.1. Anàlisi d’obres pictòriques Pintors recomanats •

Delacroix

•

Géricault

•

Baron Gros

•

Corot

•

Rigalt i Farriols

•

Goya

Observa reproduccions dels pintors recomanats i fes un comentari escrit de dos d’elles, destacant les característiques romàntiques. Utilitza aquest guió: •

Títol.

•

Autor.

•

Tema.

•

Característiques romàntiques.

•

Comentari dels colors i les ombres.

•

Expressió dels personatges.

•

Món al·ludit: oriental, medieval, musulmà, fantàstic, contemporani…

•

Tipus de pla.

Intenta pintar un quadre a l’estil romàntic. Si et resulta molt difícil pots intentar reproduir el quadre que més t’hagi agradat.

El romanticisme

10

Baron Gros

Corot

Géricault.

Délacroix

Goya

El romanticisme

11

Llegeix els poemes que Rafael Alberti dedica a Délacroix i a Corot i busca en els llibres o a Internet un quadre de cada un que reflecteixi les característiques que apareixen en els poemes.

Délacroix El color como drama. Como luz, la vehemencia. Como línea, la urgencia del rapto y de la llama. Torres de sangre, abiertos cielos convulsionados, horizontes quemados en ciudades de muertos. Todo es furia y bandera, estandarte aturdido. Todo, mar y expandido caballo a la carrera. Sin rienda ni atalaje, luna desguarnecida, la Libertad crecida, cabalga el oleaje. Pasión en movimiento, pintor en arrebato. Tu paleta, un retrato: la elocuencia del viento.

El romanticisme

12

Corot Tú, ALMA evaporada, tú, dulce luz de sol desvanecida, álamo de cintura más delgada que la paleta que en tu mano anida. Hojas a tu pincel en cada aurora le nacen. Brisas juegan con sus verdes cabellos florecidos. Tu pincel a la hora en que los sonrosados de la tarde navegan se te duerme de pájaros dormidos. Espejo desvelado de aguas que cantan quietament quedas, déjame que me sueñe ensimismado por tus estremecidas y húmedas alamedas. Por ti las ninfas últimas, los trajes desteñidos, bailando, a los pastores, en guirnaldas se ofrecen. Por ti mueren los viejos músicos paisajes y con nuevos colores por ti más modulados amanecen. Pintor de la sonrisa feliz y del aliento desfallecido de los humos vagos, silfo del bosque, morador del viento, hilo azul de la virgen de los lagos: viera yo por los ojos tranquilos de tus puentes el fluir encantado de la vida, viera desde tus montes y valles inocentes mi arboleda perdida. Dame tu gracia, tu infantil dulzura, el amor que no tiene el tiempo en que he nacido, dame la más humilde rama de tu pintura, y no me des la pena de tu olvido.

El romanticisme

13

6.2. Anàlisi d’obres literàries Lectures recomanades •

Bécquer, Gustavo Adolfo: Rimas y leyendas.

•

Espronceda. El mendigo.

•

Hugo, Victor: Nostra Señora de París.

•

Poe, Edgar Allan: Narracions extraordinàries.

•

Scott, Walter: Robin Hood.

•

Shelley, Mary: Frankenstein.

•

Stevenson, Robert Louis: Doctor Jekyll i Mr Hyde. L’illa del tresor.

Gustavo Adolfo Bécquer

Busca i llegeix el text El rayo de luna, de Gustavo Adolfo Bécquer, i comenta els aspectes següents: -

Defineix el protagonista. Comenta la seva actitud individualista. Comenta l’ambient romàntic que hi ha en el text, pel que fa a allò que és misteriós. Busca frases que exemplifiquin la influència de la fantasia, el món medieval i l’amor romàntic. Llegeix la poesia El mendigo de José de Espronceda i comenta els aspectes següents: • •

Defineix el protagonista i comenta les característiques romàntiques. Per què es tracta d’un personatge típic del romanticisme. Busca d’altres característiques romàntiques en el poema.

EL MENDIGO Mío es el mundo: como el aire libre, otros trabajan porque coma yo; todos se ablandan si doliente pido una limosna por amor de Dios. El palacio, la cabaña son mi asilo, si del ábrego el furor troncha el roble en la montaña, o que inunda la campaña El torrente asolador.

El romanticisme

Y a la hoguera me hacen lado los pastores con amor. Y sin pena y descuidado de su cena ceno yo, o en la rica chimenea, que recrea

14

con su olor, me regalo codicioso del banquete suntüoso con las sobras de un señor. Y me digo: el viento brama, caiga furioso turbión; que al son que cruje de la seca leña, libre me duermo sin rencor ni amor. Mío es el mundo como el aire libre... Todos son mis bienhechores, y por todos a Dios ruego con fervor; de villanos y señores yo recibo los favores sin estima y sin amor. Ni pregunto quiénes sean, ni me obligo a agradecer; que mis rezos si desean, dar limosna es un deber. Y es pecado la riqueza: la pobreza santidad: Dios a veces es mendigo, y al avaro da castigo, que le niegue caridad. Yo soy pobre y se lastiman todos al verme plañir, sin ver son mías sus riquezas todas, qué mina inagotable es el pedir. Mío es el mundo: como el aire libre... Mal revuelto y andrajoso, entre harapos del lujo sátira soy, y con mi aspecto asqueroso me vengo del poderoso, y a donde va, tras él voy. Y a la hermosa que respira cien perfumes, gala, amor,

El romanticisme

la persigo hasta que mira, y me gozo cuando aspira mi punzante mal olor. Y las fiestas y el contento con mi acento turbo yo, y en la bulla y la alegría interrumpen la armonía mis harapos y mi voz: Mostrando cuán cerca habitan el gozo y el padecer, que no hay placer sin lágrimas, ni pena que no traspire en medio del placer. Mío es el mundo; como el aire libre... Y para mí no hay mañana, ni hay ayer; olvido el bien como el mal, nada me aflige ni afana; me es igual para mañana un palacio, un hospital. Vivo ajeno de memorias, de cuidados libre estoy; busquen otros oro y glorias, yo no pienso sino en hoy. Y do quiera vayan leyes, quiten reyes, reyes den; yo soy pobre, y al mendigo, por el miedo del castigo, todos hacen siempre bien. Y un asilo donde quiera y un lecho en el hospital siempre hallaré, y un hoyo donde caiga mi cuerpo miserable al espirar. Mío es el mundo: como el aire libre, otros trabajan porque coma yo; todos se ablandan, si doliente pido una limosna por amor de Dios.

15

Llegeix una rondalla de Jacint Verdaguer i busca algunes característiques de la literatura romàntica. Llegeix algun capítol de la novel·la de Mary Shelley, Frankenstein, o si t’animes, la novel·la sencera. 6.3. Audicions de música romàntica Músics recomanats •

Schubert

•

Beethoven

•

Schumann

•

Berlioz

•

Wagner

•

Chopin

•

Weber

•

Mendelsson

Escolta alguna de les peces següents: •

Per a Elisa, de Beethoven.

•

Simfonia número 5 en do menor, op. 67. Allegro amb brio (1r moviment), de

•

Invitació a la dansa, op. 65, de Von Weber.

•

Moment musical en fa menor, op. 94, nº 3, de Schubert.

•

Simfonia fantàstica, en do major, op. 14 Vals: allegro ma non troppo (2n moviment), de Berlioz.

•

Estudi en mi major, op. 10 nº 3. Tristesse, de Chopin.

•

Reverie (d’Escenes de nens), de Shumann.

•

Somni d’una nit d’estiu, Scherzo nº 1, de Mendelssohn.

•

Die Forrelle op. 32 (La Truita), de Schumann.

Beethoven.

6.4.

Anàlisi de la pel·lícula El doctor Frankenstein

Fitxa tècnica • • • • •

Títol. Director. Data de realització. Gènere cinematogràfic. Actors.

Anàlisi de l’estructura • • • •

Tema. Argument. Fets. Característiques: reals, fantàstics, tràgics… Assenyala en quin moment es produeix el clímax.

Anàlisi dels personatges Els protagonistes

El doctor Frankenstein •

Explica quin tipus de persona és, què fa, quines són les seves ambicions, la seva forma d’actuar.

Observa el seu comportament durant el film, la seva relació amb els altres, la manera de viure, l’ambient que l’envolta… Digues quins elements romàntics podem destacar d’ell i quins elements contradiuen les idees romàntiques.

El monstre •

•

Explica quina caracterització es fa d’ell. Es tracta d’un ésser humà amb sentiments o simplement un monstre? De quina manera es pretén justificar la seva actitud criminal? Assenyala en quin moment, veiem els seus possibles sentiments.

Els personatges secundaris •

Anomena els personatges secundaris i explica quina funció fan.

Anàlisi de l’acció • • •

Explica si l’acció és o no és lineal. Compara el tipus d’acció de la pel·lícula amb la del llibre. Quan el monstre està amb la nena al llac, quin recurs s’utilitza per donar a entendre la mort de la nena?

El romanticisme

17

Anàlisi de l’espai ambiental •

Observa amb atenció els llocs on transcorre l’acció - El castell del doctor Frankenstein. - El cementiri. - El laboratori del doctor. - La cel·la del monstre. - El bosc. - Els carrers del poble.

Ara observa aquest llistat d’elements d’estil romàntic i intenta associar cada un d’ells amb un o més llocs. - El castell medieval. - La foscor. - La naturalesa idealitzada. - L’ambient misteriós. - La mort. - L’ambient fantàstic. Explica quins elements s’utilitzen a la pel·lícula per aconseguir un ambient de terror i misteri: pensa com són els decorats, la il·luminació, quina funció tenen les ombres, la música, etc. Opinió personal •

Escriu un text exposant la teva opinió sobre la pel·lícula.

Dramatització Formeu diversos grups-classe. Cada grup ha d’escriure un petit guió per a representar una història de terror. Tingueu en compte les característiques d’aquest gènere: -

El tipus de personatges. Una acció que mantingui el suspens. Un ambient adequat: música, sorolls, sons…

Representeu la història.

El romanticisme

18