Liberalisme, romanticisme, nacionalisme • El concepte de revolució Finals SXVIII Transformacions que originen món contemporani REVOLUCIÓ: − Antic règim: Canvis al marge de la voluntad humana − Il.lustrats (Rousseau): Canvis en l'esperit Amb la rev. Francesa: revolució: Nous processos polítics amb un desencadenant a l'abast dels individus. Els que la defensen Revolucionaris. Els que no Reaccionaris • La revolució americana • La guerra d ela Independencia Durant el s. XVIII les colònies ingleses es vand esenvolupar, pero després de la guerra dels set anys (1756−1763) cada vegada més incompatible el règim econòmic i polític de les colònies amb la política de la metròpoli. Govern Britànic Augmentar impostor 13 colònies. Colons oposar−se, reclamant una representació política per l'altra banda. 13 colònies Independitzar−se (1776−1783) I proclamació Declaració de Drets de Virginia i la Declaració d la Independencia. Procés lluita armada contra exèrcit anglès Triomf de les tropes americanes i reconeixement internacional dels nous E.E.UU. • Un nou ordre polític Declaració de Virginia (Jefferson) : • Principis bàsics del liberalisme polític dels teòrics anglesos del s. XVII. • Principis de sobirania nacional, (igualtat entre tots els homes i governs amb responsabilitat) El nou sistema polític Crear paral.lelament al desenvolupament de la guerra de la Independència. Resultat final Aprovació d'una Constitució (1778). Primera plasmació pràctica dels principis del liberalisme polític contemporani: • Organització d'un poder federal • Establiment divisió de poders (executiu, legislatiu, judicial) • Poder executiu: En mans del president dels EE.UU. (escollit per sufragi indirecte) • Poder legislatiu: Dues cambres: Senat (dos senadors cada estat) i una cambra de representants (elecció popular) Cap al 1850 Sistema polñitic consolidat

1

• La revolució francesa Objecitu: Posar fi a l'Antic Règim • La interpretació de la revolució Interpretacions sobre les causes de la Revolució francesas: • Segons Guizot Desenvolupament de la qual no podia continuar dins d la cotilla de l'Antic Règim Revolució burgesa • Segons Michelet Esclat revolucionari provocat per l'empobriment de les classes populars i les crisis de subsistència de les dècades anteriors al 1489. Revolució Social • Fases de la revolució 1789: Situació de crisis Diversos motius • Causes estructurals : Organització estamental marginava a més dle 90% de la població (3er estat), i aquest estava descontent ja que era l'únic que tenia que pagar impostos sense poder accedir als principals llocs polítics i militars, ni a cap privilegi. • Causes conjunturals (depenien del moment concret) 1789 : monarquia francesa crisis econòmica. La situació es va agreujar (males collites ...) Crisis de subsistència. Per ensortir−se'n Privilegiats pagar impostos. Assemblea convocada per Lluís XVI per discutir−ho. El vot era per estament Tercer estat no tenia possibilitat de tirar endavant les seves propostes. Demanar supresió de divisions estamentals per convertir−se en Assamblea Nacional (vot individual). No es va fer .. L'assamblea ncional convertir en Organ constituent. Masses populars van assaltar la presó de Bastilla. • Abolició del feudalisme (1789) • Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (1789) • Constitució civil del clericat (1790) • Constitució (1791) Constitució 1791 Separació de poders LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL Assamblea REI Jutges (Parlament) Ministres Escollida per Jutges Triats pel poble −Sufragi sensatari: − Poden votar les persones amb una renda mínima equivalent a 100 jornades 2

de treball La constitució de 1791 − Monarquia constitucional. − Divisió de poders. − Dret a la propietat privada − Separació de l'església i l'estat *El monarca poddeïa el poder executiu, però no va acceptar el seu paper La rev. Es va radicalitzar. Contrarevolució: El rei surt de França per fer u exèrcit per combatre la revolució. És atrapat i executat al 1793. Aquest intent de constitució no es podrà fer perquè el rei no està d'acord. Aquest sistema queda aturat. Caldrà canviar el sistema polític i pasa a una Monarquia Parlamentària o República 1792 La convenció (1792 − 1795) Convenció Girondina: (Setembre 1792 − Juny 93) • Es declara la guerra a Austria • Sufragi Universal masculí (tots els homes majors d'edat tenen dret a vot) • A l'estiu del 93, sit. Guerra contra Austria i França Dificil Convenció Jacobina (Juny 1793 − Juliol 1795) • Govern més radical • Es decideix instal.lar una democràcia social (sobirania popular) • Comitè de salut pública • Es persegueix a tot contrarevolucionari, expropiació de finques (es posen a la venda) • Calendari termidorià (No religiós) • Robespierre Porjectes que gan la reformació del poble • Sit. Econòmica molt dura Clima de revolta i terror exagerat. • Cau el govern de robesspierre Els maten amb la guillotina. Convenció termidoriana (1794−95) *Reacció de la burgesia moderada* Intenta podar ordre dins de la revolució: Tornar primers temps revolució (Règim NO absolutista. Obrir participació política a les classes més altes. Absolutisme Revolució Monarquia parlamentària (div. Poders) RepúblicaSufragi Universalt Sobirania nacional (el poble té el poder) Directori (1795−1799) Govern en mans d'un grup reduït de gent 3

• 1795 Nova constitució per suprimri lleis radicals dels jacobins • − Retorn a l'ordre− • 2 cambres legislatives: −Cambra dels 500 −Cambra dels ancians L'exceutiu es va cedir en un directori de 5 persones : Govern oligàrquic., després va passar a ser de 3. 1799 Cop d'estat Napoleó ( FI revolució) Napoleó 1802 Es proclama emperador Poder: −Nivell interior: • Incorpora elemens nous que provenen de la Rev. • Codi civil Igualtat davant la llei • Xarxa d'ensenyament públic • Separació d'església i estat −Nivell esterior • Important domini militar − Soldats −Estratègia • Domini de bona part d'Europa Occidental a G. Bretanya. • Exporta ides Rev. A altres païssos de l'antic règim. Napoleó i Europa • Fallida de l'Antic règim a la península Ibèrica. • El mapa d'Europa es va modificar substancialment • Emancipació de colònies d'Espanya i Portugal. • Abolució del feudalisme • Construcció d'institucions polítiques liberals. • Succesives guerres cointra gairebé totes les potències europees. La caiguda de Napoleó : Va començar amb derrotes a Espanya ( i es va accelerar)− Després d ela derrota de Waterloo va ser confinat a l'illa de Santa Elena, on va morir 1821. Restauració: (1814 − 1830) Congrés de Viena *Nou rei a França _: S'ha de limiat Polònia dividida : Prússia Russia

4

Alemania i italia: Continuen sense unificar−se per l'equilibri de ptoències. 4 Grans potències: Imperi rus / Austro−Hopngarès / França / Anglaterra. 1815 França Monarquia (Lluís XVIII) − Decisions congrés de Viena: • CARTA ATORGADA: diu que té tots els poders, però els cedeix: El legislatiu, al poble, al qui podia pagar el csns. Sufragi sensatari *Monarquia Parlamentària • Tipus de Defensa: Santa Alianza: Defensa militar conjunta. En casa que en qualsevol dels païssos hi hagués una revolta contra l'absolutisme, els altres monarquies europeus enviaràn exèrcitr per ajudar el reiq ue tingui més perill. Revolucions liberals (Burgeses) (1814−1830) 1a Onada revolucionària ⋅ Espanya la més trascendent ⋅ Regne de Nàpols Espanya: 1814 Ferran VII (Rei d'Espanya) Liberalisme: Obrir camí: 2 grans moviments socials polítics (1830 i 1848 a Espanya i a italia, els dos grans ciclces revolucioonaris van ser els de 1830 i 1848) Les rev. De 1830 començar amb els 3 dies gloriosos a París : Destitució monarca Carles X instauració règim polític liberal Lluís Felip d'Orleans. Nou règim: Liberalisme doctrinari Sufragi censatari. Les revoluciones de 1848 Trets de caràcter democràtic i socialista. Reivindicació de drets polítics (ex. Sufragi universal dret de vaga o jornada laboral de 10 hores.) Segona RepúblicaDe curta durada Sufragi Universal 1851 Cop d'estat de Lluís Napoleó que va obrir el segon imperi (caracteritzat per la restriccioói de drets polítics, expansió econòmica, i protagonisme de la burgesia satisfeta) Moviments rev. Del 1848 A les principals ciutats centreuropees Objectiu comú: assoliment dels principis bàsics del liberalisme (llibertats individuals, governs representatius, respecte dels drets nacionals) Revolucions populars: Conseqüències diferents segons els païssos • Imperi Austríac: − Abolició de la servitud dels pagesos

5

Retorn a la situació de govern tradicional Diversitat ètnica, lingüística i religiosa. Estructura militar i política superior (al cap el rei emperador) • Païssos Alemanys i els estats italians: • Es va crear una organització política alemanya (poders legislatiu i executiu) Rei de Prússia, rebutjar oferiment d'unió d'Alemanya. • Des de 1859 Posar en pràctica govern constitucional de base censatàroa. A itàlia (Piemont no) Potències estrangeres. Tropes austríaques. La unificació Italiana va haver de posposar−se. Monarquia constitucional al regne del Piemont. El balanç de les revolucions Nova etapa política • inici dels processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya • Transofmació de les pautes polítiques. Procés de lent avanç de la democràcia política. Dues forces: l'ampliació progressiva del dret de vot, i l'inici d'una organització política pròpia del a classe obrera EL LIBERALISME POLÍTIC 1982. Les bases ideològiques del pensament polític liberal procedeixen de teòrics dels segles XVII i XVIII, com l'anglès John Locke o el francès Montesquieu. Consolidació de les institucions polítiques liberals − tasca lenta durant tot el segle XIX. Paisos en els que aquestes van arrelar de manera més precoç (abans) van ser Anglaterra i els EEUU 3.1 Principis Polítics − Defensa de la igualtat jurídica de tots els ciutadans davant la llei. Substitució súbdit per ciutadà. − Defensa de la llibertat individual, davant del control de corporacions i gremis. Es passa de les llibertats de ciutats, al concepte universal de llibertat, àmbit polític i econòmic. − Legitimitat del poder polític basada en la voluntat general. Rousseau. Negació de l'origen diví de la sobirania, Aquesta sobirania recideix en la nació o en el poble. − Divisió de poders Montesiqueu en funció d'una constitució. La pràctica del liberalisme Les ideologies liberals: gran diversitat dins de la defensa d'uns principis polítics comuns: • Durant la primera meitat del s. XIX va predominar el liberalisme moderat • Principals característiques: limitació de la sobirania popular • Forta limitació dels drets polítics dels ciutadans Sufragi censatari. 6

• A partir de mitjan s. XIX liberalisme més radical. • Estructures administratives centralitzades. D'altra banda la pràctica liberal va permretre la creació d'institucions bàsiques (partits polítics, perfeccionament dels parlaments) Aparició de partits polítics procés lent. Els partits de masses moderns van sorgir en el s. XX. El romanticisme Tendència cultural predominant a l'Europa de les revolucions. Moviment que té les seves arrels a finals del s. XVIII (alemnaya) Va influir de manera decisiva en la configuració de les ideologies del nacionalisme. El romanticisme és considerat com una de les transformacions més radicals de la cultura europea del s. XIX. Asamblea nacional / Convencions (Gir. Jac. Term.) / Directori

7