COMENTARI LECTURA -Data: 3 de Maig de 2009 -Alumne: -Nivell: 4t ESO B -TÃ−tol del llibre: L'infern de Marta -Autor: Pasqual Alapont -Editorial: Espurna Bromera 1/ Descripció del personatge principal. Marta és una xica jove que està estudiant a la Universitat, i comparteix pis amb dues amigues seues (Carme que és la seua millor amiga i Júlia), fa poc que ha acavat una relació amb un xic que s'anomenava Marcel i que es va anar a treballar fora d'Espanya i ara s'enamora d'Héctor, un xic que no li convé gens. Marta és una xica molt dolça i simpà tica, per a la seua mare massa prima. 2/Resum. Marta va eixir una nit de festa amb les seues amigues que havÃ−en quedat a una discoteca amb Jofre que durÃ−a un amic, al arrivar a la discoteca i fer les presentacions Héctor (que aixÃ− es deia l'amic de Jofre) es va quedar meravellat amb Marta, ell deia que la coneixia d'avans, del seu poble, que ell avans vivÃ−a al poble de Marta, i que el seu pare era un empresari de l'empresa Ford. Al poc temps Marta i Héctor ja estaven sortint junts, quan un dia van quedar amb Júlia, Carme i Jofre per anar a la discoteca, i com que feia molt de temps que no anava de festa amb les seues amigues va deixar a Jofre i a Héctor al taulell bevent mentre elles ballaven a la pista. Héctor estava tornant-se boig, perque ell s'imaginava a Marta amb altres xics que no eren ell, i quan es va encontrar amb Marta a la discoteca li va fer una galtada a la cara i li va xillar. Tota la següent setmana ell va estar quirdant a Marta, però Marta no responia, fins que va respondre, i quan va parlar amb ell Marta el va perdonar. Açó va fer que Marta haguera de distanciar-se de les seues amigues encara que visqueren juntes, per tal d'evitar la situació d'aquella horrible nit. Ara Héctor la tenia molt controlada, ho feien tot junts, mai es separava d'ella. Ara Marta era feliç amb Héctor. Però Héctor no havia canviat, ara tenia gelos fins i tot dels pensaments de Marta, perque ell dia que ella estava pensant en Marcel. A partir d'acÃ− es van tornar a repetir diverses escenes paregudes, fins que Marta li va preguntar a Héctor per un anell que duïa ell en el que hi havien les inicials I.F., aleshores ell va armar un numeret davant de tota la plaça agafant a Marta del jersei i cridant-li. Després el va tornar a perdonar i van tornar a estar bé, ella li va regalar la vespa que tant volia ell per Nadal, i el va endur a sopar a casa dels seus pares. El dia 4 de gener ell es va instal·lar al pis amb ella i les altres xiques, a partir d'aquest dia la casa era un infern per a les xiques encara que Marta no s'adonara, perque Héctor no feia res a casa, comprava les coses cares, no treballava, i Marta va haver de deixar els estudis per tal de posar-se a treballar per podre pagar el rebut al lloguer. Marta i Júlia no van podre aguantar aquesta situació, i van marxar d'aquell pis amb tot el mal de cor de saver com i amb qui deixaven la seua amiga. Elles van investigar i van descobrir que Héctor l'havia contat moltes mentides a Marta, pero Marta no va voldre creure-les. Héctor va vindre amb diners, i no li va voler contar d'on els havia tret. Un dia ella i Héctor van anar a un bar de tapes per a dinar, i ell es va fer una botella de vi ell asol quasi, i obligava a Marta a que beguera quan va entrar al bar Vicent Jordà , un xic jove que l'any anterior havia sigut mestre d'ella, i li va preguntar que si tot anava bé, pero Marta no li va voldre contar res. Quan el dia següent Marta anava a treballar es va adonar d'on havia tret els diners 1

Héctor, havia venut la vespa que ella l'havia regalat per Nadal. Al veure açó Marta es va adonar del que havia passat, i li va dir prou a Héctor, i la resposta d'aquest va ser anà r-se'n. Quan ell es va anar Marta va anar a clavar totes les coses d'ell a una caixa per intentar distansiar-lo d'ella, i quan va agafar una caixa per a guardar-la on es suposa que hi havien disquets li va caure i es va obrir, i quina va ser la seua sorpresa quan va veure que no hi havien disquets, sino 10 carnets d'identitat diferents, i tres o quatre fotos d'una xica jove. Quan va aconseguir dormir un poc la va despertar unes rialles, eren d'Héctor i una xica, i escoltava trons, com es golpejava amb la taula, va eixir al saló i va encendre el llum, era ell amb una dona, anaven beguts, pero quan la dona va veure Marta se li va passar tot, i volia anar-se'n però ell no la va deixar, i Héctor va escomençar a golpejar a Marta, després la dona es va anar, Héctor a ella no li va pegar. Marta va anar a la seua habitació i es va vestir amb el primer que va trovar i va agafar quatre coses més amb l'intenciò de marxar d'allà , però ell la va amenassar en que si ella marxava ell es clavaria una navalla i que tota la culpa la tindria ella, per tant ella va fer cap enrere i va deixar al descobert les fotos que havia vist abans, i ell també es va adonar, aleshores ella es va adonar de que eixa xica era la que havien trovat brutalment apallissada i morta temps enrere, i als ulls d'ell va veure que ell savia que ella l'havia descobert. En aquest moment va sonar el timbre, els dos es van quedar quiets, i Marta va agafar uns quants fulls de sobre la taula i sels va estampar a Héctor a la cara i li va clavar les ungles mente cridava auxili, la porta pareixia que aniguera a caure avall, mentre que amb el forcegueig ell li va clavar la navalla al costat dret fins arrivar als pulmons. El que tocava la porta era Vicent Jordà i les amigues de Marta. Avans d'obrir la porta, Héctor va tancar a Marta a un armari de l'entrada, i els va obrir, ell va dir que ella no hi era, que s'havia anat a casa dels seus pares, pero elles van entrar, no la van veure, i va ser el veÃ− qui va escoltar un soroll dins d'aquell armari, aleshores Carme va obrir la porta i es va trovar amb Marta. Set mesos més tard, Marta ja estava recuperada i es va posar de part, pero no van poder arrivar a temps a l'hospital i Marta es va posar de part enmig de la carretera, i va ser Jofre qui la va ajudar. 3/Valoració i opinió personal. à s un llibre que costa de creure, perque pareix mentida que hi haja gent que al estar enamorada no s'adone d'aquestes coses, però a mÃ− m'ha agradat, ja que m'ha mantés enganxada tot el temps.

2