Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur Barcelona, setembre 2008

c. Sant Pau, 6 – 08221 (Terrassa) – c. Veneçuela, 103 – 08019 (Barcelona) – 902 93 40 60

INDEX Pàg. 1.

Evolució de la immigració a Espanya i Catalunya ....................................

3

2.

Pes de la població estrangera a Catalunya, Espanya i la Unió Europea ..

7

3.

Anàlisi de la procedència ..........................................................................

10

4.

Característiques de la població immigrant ................................................

14

5.

Presència de la població estrangera al sector productiu ..........................

16

6.

Impacte econòmic i social de la immigració. Revisió dels treballs realitzats ...................................................................................................

21

6.1. Impacte econòmic ............................................................................

21

6.1.1. Efectes en el creixement econòmic ...............................................

21

6.1.2. Efectes en termes de PIB per càpita ..............................................

22

6.1.3. Efectes sobre les finances públiques .............................................

23

6.1.4. Efectes en el mercat de treball .......................................................

24

6.2. Impacte social ...................................................................................

25

Polítiques ..................................................................................................

26

7.1. Normativa sobre immigració .............................................................

26

7.2. Règims de la política d'immigració a Espanya .................................

27

7.2.1. Règim comunitari ...........................................................................

27

7.2.2. Règim general ................................................................................

28

7.2.3. Sistema de contingent anual ..........................................................

29

7.2.4. Altres vies de contractació d'estrangers .........................................

31

7.2.5. Situacions excepcionals .................................................................

32

7.3. Polítiques d'immigració a escala comunitària ...................................

34

8.

Conclusions i recomanacions ...............................................................

37

9.

Bibliografia ................................................................................................

44

7.

2

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

1.-

Evolució de la immigració a Espanya i Catalunya

Espanya, tradicionalment, havia estat un país emissor d’emigració fins que a la dècada dels vuitanta, com a conseqüència, sobre tot, de la liberalització econòmica vinculada a la incorporació a la Comunitat Europea i a la intensificació de la inversió estrangera en el país, el sentit dels fluxos migratoris comença a modificar-se. Però és a partir de mitjans dels noranta quan la afluència d’immigració a Espanya inicia una tendència creixent en la qual encara es troba. En aquest període de temps relativament curt, Espanya ha passat de tenir una presència reduïda de població estrangera a ser un dels països receptors d’immigració més importants del món. Segons dades del quadre 1, en el qual es consideren els fluxos migratoris dels països membres de l’OCDE, es pot constatar que el 1998, primer any pel qual existeixen dades per Espanya, es rep un flux de població estrangera de 57.200 persones, sent els Estats Units i Alemanya els països que ocupaven les dos primeres posicions pel volum dels fluxos rebuts. Espanya, aquest any ocupava la posició 14 entre els 29 països considerats. Per exemple, i limitant les referències als països europeus, el Regne Unit tenia una immigració cinc vegades superior a la d’Espanya; França i Itàlia pràcticament la duplicaven, i Països Baixos i Suïssa estaven per sobre. En el període comprès entre 1998 i 2005, el creixement progressiu dels fluxos que va rebre Espanya determina un canvi radical de la seva situació relativa en el context de l’OCDE. L’any 2004 el seu flux (645 mil persones) supera al d’Alemanya (602 mil), esdevenint el primer país europeu pel volum de població estrangera rebuda i el segon país del món, després dels Estats Units. La intensitat del procés de canvi queda reflectida en el quadre 2, que recull la variació dels fluxos per país expressada en percentatge pel període 1998-2005. 3

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Espanya, amb un creixement dels fluxos rebuts del 1.093,5% entre 1998 i 2005 és el país que, de forma molt destacada, registra la major taxa en el període considerat. Els països europeus citats anteriorment que en 1998 rebien major volum de persones que Espanya, han tingut uns creixements moderats i, fins i tot, en algun cas han registrat taxes negatives. Així a Itàlia el percentatge equivalent a l’espanyol ha estat del 187,6%, en el Regne Unit 64,9%, a Suïssa 30,4%, França 21,8% i als Països Baixos es produeix una disminució en el volum del flux (-32,4%). En síntesis, es pot dir que l’evolució de la immigració a Espanya en els darrers anys constitueix un fet singular tant pel seu volum com per la intensitat amb que es produeix. De fet, Espanya ha rebut un nombre d’estrangers que altres països desenvolupats han trigat dècades en assimilar. Entre les raons que explicarien la capacitat d’atracció de l’economia espanyola cal mencionar el seu fort ritme de generació d’ocupació en els darrers anys, així com la disminució paral·lela dels nivells d’atur, i, en conseqüència les necessitats que presenta el mercat de treball espanyol. També la progressiva incorporació de la dona en el mercat de treball i les dificultats per ocupar determinats llocs de treball poc qualificats amb personal autòcton haurien estat factors d’atracció de població estrangera, en aquest cas de baixa qualificació. Finalment, el propi marc normatiu existent hauria jugat un paper determinant en l’important creixement de la població immigrant a Espanya, però com es veurà més endavant no hauria estat suficientment eficient en adequar els fluxos d’immigració a les necessitats reals de l’economia espanyola.

4

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 1:

FLUXOS DE POBLACIÓ ESTRANGERA EN DIVERSOS PAÏSOS DE L'OCDE (milers) 1996

1997

1998

Dades de fluxos basades en registres de població Àustria --59,2 Bèlgica 51,9 49,2 50,7 R. Txeca 7,4 9,9 7,9 Dinamarca 24,7 20,4 21,3 Finlàndia 7,5 8,1 8,3 Alemanya 708,0 615,3 605,5 Hongria 13,7 13,3 16,1 Japó 225,4 274,8 265,5 Luxemburg 9,2 9,4 10,6 P. Baixos 77,2 76,7 81,7 Noruega 17,2 22,0 26,7 Eslovàquia 5,4 6,1 6,4 Espanya --57,2 Suècia 29,3 33,4 35,7 Suïssa 74,3 70,1 72,4

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

72,4 57,8 6,8 20,3 7,9 673,9 20,2 281,9 11,8 78,4 32,2 5,9 99,1 34,6 83,4

66,0 57,3 4,2 22,9 9,1 648,8 20,2 345,8 10,8 91,4 27,8 4,6 330,9 42,6 85,6

74,8 66,0 11,3 25,2 11,0 685,3 20,3 351,2 11,1 94,5 25,4 4,7 394,0 44,1 99,5

92,6 70,2 43,6 22,0 10.0 658,3 18,0 343,8 11,0 86,6 30,8 4,8 443,1 47,6 97,6

97,2 68,8 57,4 18,7 9,4 601,8 19,4 373,9 11,5 73,6 26,8 4,6 429,5 48,0 90,6

108,9 72,4 50,8 18,8 11,5 602,2 22,2 372,0 12,5 65,1 27,9 7,9 645,8 47,6 96,3

101,5 77,4 58,6 -12,7 579,3 18,8 372,3 13,5 63,4 31,4 7,7 682,7 51,3 94,4

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Dades de fluxos basades permisos de residència o altres fonts Austràlia - Fluxos permanents - Fluxos temporals Canadà - Fluxos permanents - Fluxos temporals

115,7 130,2 -226,1 186,9

101,0 147,1 -216,0 194,5

92,4 173,2 -174,2 198,6

101,6 194,1 -190,0 233,0

114,6 224,0 -227,5 261,4

138,3 245,1 -250,6 282,4

119,8 240,5 -229,0 262,3

130,2 244,7

150,7 261,6

167,3 289,4

221,4 243,7

235,8 244,7

262,2 247,1

França

48,4

74,5

110,7

82,9

92,2

106,8

124,0

135,1

140,0

134,8

Grècia

--

--

38,2

--

--

--

--

--

--

--

Irlanda

51,0

21,5

23,7

21,7

22,2

27,8

32,7

39,9

33,0

33,2

Itàlia

--

--

111,0

268,0

271,5

232,8

388,1

--

319,3

--

Corea

--

--

--

--

185,4

172,5

170,9

178,3

188,8

266,3

Mèxic

29,2

27,1

25,3

22,7

24,2

26,1

24,6

29,1

34,0

39,5

Nova Zelanda

42,7

32,9

27,4

31,0

37,6

54,4

47,5

43,0

36,2

54,1

Polònia

--

--

5,2

17,3

15,9

21,5

30,2

30,3

36,9

38,5

Portugal

3,6

3,3

6,5

10,5

15,9

151,4

72,0

31,8

34,1

28,1

Turquia

--

--

--

--

168,1

161,2

157,6

152,2

155,5

131,6

224,2 --

237,2 --

287,3 --

337,4 --

379,3 --

373,3 --

418,2 --

406,8

494,1

473,8

915,6 --

797,8 999,6

653,2 997,3

644,8 1.106,6

841,0 1.249,4

1.058,9 1.375,1

1.059,4 1.282,6

703,5 1.233,4

957,9 1.299,3

1.122,4 1.323,5

Regne Unit EUA - Fluxos permanents - Fluxos temporals

Font: OCDE.

5

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 2: FLUXOS D’IMMIGRACIÓ. VARIACIONS PERCENTUALS 1998/2005 PAÏSOS

Variació (en %)

Espanya República Txeca Polònia Portugal Itàlia Nova Zelanda Austràlia Estats Units Àustria Austràlia Regne Unit Mèxic Dinamarca Bèlgica Canadà Corea Suècia Japó Grècia Estats Units Suïssa Luxemburg Canadà Irlanda França Eslovàquia Noruega Hongria Alemanya Turquia Països Baixos

1.093,5 641,7 640,3 332,3 187,6 (*) 97,4 81,0 (Fluxos permanents) 71,8 (Fluxos permanents) 71,6 67,0 (Fluxos temporals) 64,8 56,1 53,0 52,6 50,6 (Fluxos permanents) 43,6 43,2 40,4 35,0 32,7 (Fluxos temporals) 30,3 27,3 24,4 (Fluxos temporals) 23,5 21,7 20,3 17,6 16,7 -4,4 -21,8 (**) -32,4

Notes:

(*) L’últim any és 2004 (**) El primer any és 2000

Font: OCDE i elaboració pròpia

6

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

2.-

Pes de la població estrangera a Catalunya, Espanya i la Unió Europea

Aquestes circumstàncies, que atorguen al procés seguit per la immigració a Espanya el caràcter de singular, s’han donat a Catalunya de forma encara més accentuada. La població estrangera a Catalunya al 1998 (veure quadre 3) era de 121.400 persones i, en 2007, de 972.500. Aquest fet representa un creixement mig anual del 26,0%. A Espanya, pels mateixos anys, la població estrangera era, respectivament de 637.100 i 4.519.500. En conseqüència, el creixement ha estat del 24,3%. Es a dir, que la intensitat del fenomen migratori a Catalunya ha estat més gran que al conjunt d’Espanya. Aquesta major intensitat ha determinat que el pes de la immigració sobre el total de la població sigui superior a Catalunya (13,5%) que la mitja d’Espanya (10%). Val a dir que a altres comunitats el pes de la població forana és més elevat. Es el cas de Balears (18,5%), a on es dóna una presència destacada de ciutadans de la Unió Europea, País Valencià (15%), Múrcia (14,5%) i Madrid (14,3%). Per tant, la major concentració dels fluxos externs de persones té lloc a l’àrea mediterrània i a Madrid. QUADRE 3: EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA I ESPANYA

Catalunya Espanya

Població estrangera (milers) 1998 2007 121,4 972,5 637,1 4.519,50

Variació mitjana anual 1998/2007 (en %)

Població estrangera sobre el total 2007 (en %)

26,0 24,3

13,5 10,0

Font: INE i elaboració pròpia

7

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Si es compara el pes que té la immigració a Espanya i Catalunya amb els països de la Unió Europea (quadre 4) poden realitzar-se les següents consideracions: -

Si s’exceptuen a alguns dels països més petits (Estònia, Letònia, Xipre i Luxemburg) en els quals es donen unes circumstàncies específiques, Espanya (9,1%, segons dades d’Eurostat, o 10%, segons l’INE), juntament amb Austria (9,8%) estan a la capçalera dels països europeus en funció del pes relatiu que la població estrangera té sobre la població total. I Catalunya, amb les mateixes excepcions establertes ocuparia la primera posició de forma destacada (12,8% o 13,5% en funció de la font de dades).

-

S’ha d’apuntar que països com Alemanya (8,8%), Regne Unit (5,7%), França (5,6%), Itàlia (4,5%) i els Països Baixos (4,2%) ha mantingut uns nivells relativament moderats de població estrangera.

-

I, finalment, s’ha de subratllar que Espanya i Catalunya també ocupen la primera posició si solament es considera el pes dels estrangers no comunitaris sobre la població total.

8

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 4.

PRESÈNCIA DE POBLACIÓ ESTRANGERA ALS PAÏSOS EUROPEUS. ANY 2006

UE25

% sobre total població

% estrangers no comunitaris sobre total població (*)

Bèlgica

8,6

2,7

Bulgària

0,3

0,3

República Txeca

2,5

1,7

Dinamarca

5,0

3,6

Alemanya

8,8

6,2

18,0

17,6

Estònia Irlanda

7,4

2,4

Grècia

7,9

7,2

Espanya (**)

9,1

7,2

12,8

10,9

França

5,6

3,8

Itàlia

4,5

4,2

Xipre

12,8

5,6

Letònia

19,9

19,7

Lituània

1,0

0,9

39,6

5,8

Hongria

1,5

1,3

Malta

3,0

1,0

Països Baixos

4,2

2,8

Àustria

9,8

7,1

Polònia

1,8

1,8

Portugal

2,6

1,8

Romania

0,1

0,1

Eslovènia

2,4

2,3

Eslovàquia

0,5

0,2

Finlàndia

2,2

1,4

Suècia

5,3

2,9

Regne Unit

5,7

3,6

Catalunya (**)

Luxemburg

(*)

Es consideren com a comunitaris els pertanyents a la UE25

(**) 10,0% segons l'INE. (***)

13,5% segons L'INE.

Font: Eurostat i INE.

9

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

3.-

Anàlisi de la procedència

D’acord amb la informació continguda en els quadres 5 a 9, en els quals es contempla la informació per Catalunya i Espanya, sobre l’origen dels estrangers, poden establir-se les següents consideracions: -

La importància relativa que tenen les persones originàries d’Amèrica es molt notable i molt similar en els dos casos. A Catalunya aquest col·lectiu representa el 36,8% dels estrangers i a nivell d’Espanya aquest percentatge és del 35,3%. Una situació semblant es dona respecte als europeus no comunitaris (4,5% i 4,1%).

-

Respecte a la resta de les zones de procedència, pot destacar-se el notable pes que els comunitaris tenen a Espanya i la rellevància de les persones procedents d’Àfrica a Catalunya.

-

En relació a les persones procedents d’Amèrica, s’ha de destacar dos fets: l’escassa presència de persones procedents d’Amèrica del Nord i l’estructura similar de la població sudamericana a Catalunya i Espanya. En els dos àmbits predominen els originaris d’Equador, Bolívia, Colòmbia, Argentina i Perú, com països dels que procedeixen la major part dels estrangers.

-

Quant a Africa, s’ha de destacar la importància de la població originària del Marroc (19,7%), que constitueix el país del qual procedeix el major col·lectiu, situació que també es dóna respecte a Espanya, tot i que en aquest cas el pes específic és del 12,9%.

10

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

-

S’ha de subratllar el major pes relatiu que els estrangers procedents d’Asia tenen a Catalunya (8,9% front el 4,9% a Espanya).

QUADRE 5:

PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA PER CONTINENTS (2007)

CATALUNYA 972.507

4.519.554

% sobre el total 23,7 4,5 26,0 8,9 36,8

% sobre el total 37,8 4,1 17,9 4,9 35,3

Total estrangers Continents d'origen Europa -27 Europa no comunitària Africa Asia Amèrica

ESPANYA

Font: Padró municipal i elaboració pròpia.

QUADRE 6:

ESTRANGERS PROCEDENTS D’EUROPA. PAÏSOS AMB MAJOR PES (en %) (2007) CATALUNYA Total Europa-27 - Romania - Itàlia - França - Alemanya - Regne Unit - Portugal - Polònia - Bulgària - Altres Total no comunitaris - Rússia - Ucraïna - Altres

ESPANYA 23,7 6,5 3,9 3,0 2,2 1,9 1,3 1,0 1,0 2,9 4,5 1,3 1,3 1,9

Total Europa-27 - Romania - Regne Unit - Itàlia - Alemanya - Bulgària - Portugal - Polònia - Països Baixos - Altres Total no comunitaris - Rússia - Ucraïna - Altres

37,8 11,7 7,0 4,0 3,6 2,7 2,2 1,4 1,0 4,2 4,1 0,9 1,5 1,7

Font: Padró municipal i elaboració pròpia.

11

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 7:

ESTRANGERS PROCEDENTS D’AFRICA. PAÏSOS AMB MAJOR PES (en %) (2007) CATALUNYA Total Africa - Marroc - Gàmbia - Senegal - Algèria - Mali - Altres

ESPANYA 26,0 19,7 1,4 1,4 0,7 0,6 2,2

Total Africa - Marroc - Senegal - Nigèria - Altres

17,9 12,9 0,8 0,7 3,5

Font: Padró municipal i elaboració pròpia.

QUADRE 8:

ESTRANGERS PROCEDENTS D’ASIA. PAÏSOS AMB UN MAJOR PES (en %) (2007) CATALUNYA Total Asia - Xina - Paquistà - India - Filipines - Altres

8,9 3,5 2,6 1,1 0,8 0,9

ESPANYA 4,9 2,4 0,9 0,5 0,5 0,6

Font: Padró municipal i elaboració pròpia.

12

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 9:

ESTRANGERS PROCEDENTS D’AMÈRICA. PAÏSOS AMB MAJOR PES (en %) (2007)

CATALUNYA Total Amèrica Total Amèrica Central - República Dominicana - Altres

36,8 3,8 1,8 2,0

Total Amèrica del Nord - Mèxic - Estats Units Total Amèrica del Sud - Equador - Bolívia - Colòmbia - Argentina - Perú - Brasil - Xile - Uruguai - Paraguai - Veneçuela

1,2 0,7 0,5 32,1 8,4 5,3 4,4 3,6 3,4 2,1 1,6 1,5 0,9 0,9

ESPANYA Total Amèrica Total Amèrica Central - República Dominicana - Cuba - Altres Total Amèrica del Nord - Mèxic - Estats Units Total Amèrica del Sud - Equador - Colòmbia - Bolívia - Argentina - Perú - Brasil - Veneçuela - Uruguai - Xile - Altres

35,3 3,1 1,4 1,0 0,7 1,0 0,5 0,5 31,2 9,5 5,8 4,4 3,1 2,3 2,0 1,1 1,0 0,9 1,1

Font: Padró municipal i elaboració pròpia

13

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

4.-

Característiques de la població immigrant

L’estructura de la població estrangera en funció del sexe reflecteix una composició molt semblant a la de qualsevol col·lectiu social. Així, a Catalunya, el tant per cent de dones sobre el total de la població estrangera era, en 2007, del 45,4% i per Espanya del 47,0%, percentatges que amb lleugeres variacions s’han mantingut al llarg de la darrera dècada. Pel que fa a l’edat, el major pes correspon a les persones amb edats centrals (de 20 a 40 anys), la qual cosa és lògica en la mesura que els processos migratoris tenen com a motivació fonamental la recerca de l’ocupació laboral. La participació d’edats més altes és molt reduïda, tot i que en el cas dels estrangers comunitaris s’aprecia un pes important, sobre tot, en zones turístiques (Balears, País Valencià). Des del punt de vista del nivell de formació, d’acord amb les dades del quadre 10, pot destacar-se el següent: -

La notable diferència en el pes que les persones amb educació superior tenen entre els estrangers comunitaris (44,4%) i els no comunitaris (18,2%).

-

En canvi, en el nivell inferior d’educació es dóna la situació contrària. En el col·lectiu d’estrangers no comunitaris les persones amb educació primària representen un 22,1% (i un 1,8% d’analfabets) i entre els estrangers comunitaris aquests percentatges són, respectivament, del 9,2% i 0,1%.

-

Per últim, s’ha de destacar l’elevat pes que en els dos grups tenen les persones amb educació secundària de segon nivell i formació professional, la qual cosa constitueix una bona base formativa per facilitar la inserció laboral.

14

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 10. OCUPATS PER NACIONALITAT I NIVELL FORMATIU. ANY 2006. ESPANYA (% sobre el total)

Total població Analfabets Educació primària

Estrangers no comunitaris

Estrangers comunitaris

0,4

1,8

0,1

15,5

22,1

9,2

Educació secundària primera etapa i inserción laboral corresponent

28,0

20,4

16,3

Educació secundària segona etapa i formación i inserció laboral corresponent

23,7

37,1

28,3

Formació i inserció laboral amb títol de secundària (2a etapa) Educació superior, excepte doctorat Doctorat Total

0,1

0,2

0,1

31,6

18,2

44,4

0,7

0,2

1,6

100,0

100,0

100,0

Nota: Estrangers comunitaris considerant la UE25

Font: EPA.

15

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

5.-

Presència de la població estrangera al sector productiu

A finals de 2006, el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social a Espanya era de 1.930.260, mentre que l’Enquesta de Població Activa (EPA) estimava que els ocupats de nacionalitat estrangera eren 2.601.800. Aquesta diferència (veure quadre 11) s’explicaria, en part, pels estrangers que treballen en l’economia submergida i, en particular, pels treballadors que poden trobar-se en situació regular però que no estan donats d’alta en la Seguretat Social pels seus empleadors, situació molt habitual entre treballadores del servei domèstic1. Un indicador de que aquesta diferència ve explicada, parcialment, per les persones que estan en l’economia submergida la constitueix l’important increment d’afiliació (616.655) que es produeix a finals de 2005 i principis de 2006, com a conseqüència de la regularització que té lloc en el primer d’aquests anys i la simultània disminució de la diferència entre ocupats (EPA) i afiliats (235.155). Com a conseqüència d’aquesta evolució l’afiliació d’estrangers ha passat de representar el 2,8% del total d’afiliats en el 2000 al 10,3% en 2007. A Catalunya, la rellevància dels estrangers sobre el total d’afiliats és encara més elevada (13,1%) que la mitjana espanyola. L’EPA també palesa la importància que ha tingut la població estrangera en la creació de llocs de treball als darrers anys, ja que ha ocupat aproximadament un 50% dels nous llocs creats a Espanya i més d’un 60% en el cas català, alhora que ha impulsat la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació fins a màxims.

1

S’estima que a Catalunya un 18% dels treballadors immigrants estan a l’economia submergida. Val a dir que són les dones immigrades les que més pateixen l’economia submergida, tal i com posa de relleu la darrera memòria del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) del 2007, destacant per àmbits el servei domèstic. Cal apuntar en aquest sentit que, el reagrupament familiar que permet als familiars dels treballadors estrangers disposar d’un permís de residència però no d’un permís de treball podria estar afavorint l’economia submergida entre aquest col·lectiu. 16

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

QUADRE 11. DIFERÈNCIA ENTRE LES DADES D'OCUPATS ESTRANGERS SEGONS L'EPA I LES ALTES D'ESTRANGERS A LA SEGURETAT SOCIAL

Ocupació EPA Final 2002, inici 2003 Final 2003, inici 2004 Final 2004, inici 2005 Final 2005, inici 2006 Final 2006, inici 2007

1.069.900 1.438.800 1.809.700 2.191.200 2.601.800

Afiliats SS 868.288 982.365 1.140.426 1.757.081 1.930.260

Diferència 201.612 456.435 669.274 434.119 671.540

Font: "Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2007”. Miguel Pajares. Observatorio Permanente de Inmigración. Ministeri de Treball i Assumptes Social.

La taxa d’activitat és un indicador que mesura la proporció de persones actives (és a dir que treballen o cerquen activament treball) sobre el total de població en edat de treballar. L’any 2007 la taxa d’activitat dels treballadors estrangers (75,9%), mesurada sobre la població de 16 anys o més, supera la mitjana estatal (58,9%), tant en el cas dels homes com de les dones. El mateix succeeix amb la taxa d’ocupació, que mesura la proporció de persones ocupades sobre el total de població en edat de treballar. És a dir, que de cada 100 persones estrangeres en edat de treballar, més de 75 són actius i 67 en concret són ocupades2, valors que en el cas del total de la població passen a ser del 59% i el 54%, respectivament. Cal matisar que lògicament les taxes dels estrangers són més altes pel fet de comptar amb major percentatge de població en edats joves. D’altra banda, la participació femenina en el mercat de treball varia molt segons la nacionalitat. És molt elevada per a algunes nacionalitats llatinoamericanes (República Dominicana, Colòmbia i Bolívia per sobre del 50%, segons dades de 2

Les taxes d’activitat i ocupació referenciades a la població de 16 anys o més no són tan acurades que les que consideren la població de 16 a 64 anys, ja que les primeres es veuen afectades per l’envelliment de la població, donat que la població més gran de 64 anys difícilment es troba en situació d’activitat o d’ocupació. Malauradament no es disposa de taxes de 16 a 64 anys per nacionalitat. 17

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

2006) i de l’Est d’Europa, mentre que és molt baixa per als països africans (un 18,5% pel cas del Marroc). Al mateix temps, la taxa d’atur dels treballadors immigrants és superior a la dels autòctons (en 2007 12,2% enfront un 8,3%). La major taxa d’atur estranger respecte la mitjana acostuma a ser un fet habitual entre els països europeus, sent Espanya un dels estats on aquest diferencial de taxa d’atur és menor. Al 2007, s’ha produït un lleu repunt a la taxa d’atur dels estrangers (d’un 11,8% a un 12,2%), mentre que dins dels autòctons s’ha produït un descens (d’un 8,5% fins un 8,3%). Les taxes d’atur més elevades segueixen corresponent als treballadors marroquins, i en particular, a les dones d’aquest país. Per comunitats autònomes, les que van mostrar una major taxa d’atur estranger al 2006 van ser Extremadura, Astúries, País Basc i Galícia. QUADRE 12. RATIS LABORALS DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA. ESPANYA. ANY 2007

Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Total 58,9 54,1 8,3

Total Homes 69,3 64,9 6,4

Dones 48,9 43,6 10,9

Total 75,9 66,7 12,2

Estrangers Homes 85,2 76,3 10,4

Dones 66,9 57,3 14,4

Nota: Les taxes d'activitat i ocupació fan referència a la població de 16 anys o més.

Font: EPA (INE)

D’altra banda, també hi ha una major incidència de la temporalitat en la població estrangera, que afectava al 2006 a un 55,6% dels assalariats estrangers a Catalunya, enfront un 26,4% per al conjunt de la població. En general, cal pensar que la major temporalitat s’explica pel fet que els estrangers estan majoritàriament ocupats a sectors on la temporalitat és estructuralment més alta (hoteleria,

18

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

construcció, etc), i pel fet que tenen una menor experiència laboral al lloc, si bé tampoc es descarta que en alguns casos puguin existir elements de discriminació. Quant als sectors d’ocupació, les dades de l’EPA indiquen un alta concentració laboral de la població immigrant masculina al sector de la construcció: més d’un 42% del total d’homes estrangers no comunitaris treballa a la construcció. En canvi, es detecta un baix pes a la indústria, mentre que els serveis també presenten una presència d’estrangers una mica per sota de la mitjana, i amb una importància notable de les dones immigrants. Les dades d’afiliats a la Seguretat Social permeten ampliar el detall sectorial. A grans trets, el treball per compte propi té una menor importància entre els immigrants (a excepció d’algunes nacionalitats, com els procedents de Xina i, a distància, els comunitaris i els argentins). A partir de les dades del règim general de la Seguretat Social per branques d’activitat (dos dígits CNAE), es pot apuntar que els subsectors amb major participació d’estrangers són l’hoteleria (on gairebé una quarta part dels treballadors són estrangers), la construcció, l’agricultura, el servei domèstic3 i, a molta distància, les activitats immobiliàries i les altres activitats empresarials4. Pel que fa a la qualificació dels llocs de treball ocupats pels immigrants, es poden extreure algunes idees interessants respecte la informació de l’EPA sobre categories laborals. D’entre els treballadors estrangers no comunitaris, un 40,1% ocupen treballs sense qualificació, enfront un 15,1% del total d’ocupats, mentre que el pes a les categories més qualificades és molt baixa.

3

Els treballadors d’aquests dos sectors també poden estar afiliats en dos règims específics, el règim especial agrari i el de treballadors de la llar, que també mostra un alt percentatge d’estrangers. 4 Segons l’origen, els africans s’ocuparien més en la construcció i l’hostaleria, els asiàtics, per la seva part, molt especialment en l’hostaleria i els llatinoamericans de forma destacada a la construcció, l’hostaleria i el treball domèstic. 19

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Les dades del règim general permeten complementar aquesta anàlisi per nacionalitats: els treballadors africans són els que concentren un major percentatge en categories de peons (gairebé un 50%), seguits dels treballadors de Equador, Bolívia i de l’Est d’Europa, mentre que algunes nacionalitats com els argentins o els cubans tenen una distribució per qualificació molt similar a l’autòctona. La menor qualificació dels llocs de treball dels immigrants no comunitaris pot venir explicada pel seu menor nivell formatiu i per la menor antiguitat al mercat de treball, així com pel fet que s’exigeixi l’absència de candidats autòctons per tal d’ocupar un lloc de treball amb una persona estrangera5. Tal com es dedueix de diversos treballs empírics (Oficina Econòmica del President, 2006), els llocs de treball ocupats per la població immigrant han estat sobretot complementaris als de la població autòctona i no substitutius, ja que majoritàriament han ocupat feines que la població autòctona descarta, ja sigui per les seves condicions laborals, horàries o per la seva baixa qualificació. En un estudi del Banc d’Espanya (2006) s’afirma que no es troben efectes negatius significatius sobre les possibilitat d’ocupació de la població autòctona, de manera que la immigració s’ha traduït en un augment de la taxa d’ocupació global de l’economia espanyola. Un altre tema és que els salaris dels treballadors nacionals es puguin veure afectats per l’increment en l’oferta de treball, especialment aquells treballadors amb baixa qualificació. En general, es podria dir que la immigració ha contribuït a augmentar l’ocupació de la població autòctona, afavorint que es dirigeixi a treballs amb major qualificació.

5

En aquest sentit, un estudi recent del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, “Perdent oportunitats. El problema de la subocupació de la immigració a Catalunya” dirigit per Adela Ros posa de relleu que en un percentatge elevat els estrangers ocupen llocs de treball per sota de la seva formació acadèmica i professional. Segons dades de l’OCDE a Espanya un 43% de la població treballadora estrangera ocupa a Catalunya llocs de treball per sota de la seva qualificació, mentre que a Europa aquesta taxa es situa entre 20 i el 25%.

20

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

6.-

Impacte econòmic i social de la immigració. Revisió dels treballs realitzats

L’auge del fenomen immigratori a Espanya no ha estat un fenomen aïllat, i s’ha produït en un context de creixement dels fluxos immigratoris a escala mundial, com a una de les manifestacions de la intensa globalització econòmica. Amb tot, com ja s’ha posat de manifest, Espanya ha estat un dels principals receptors d’immigració a nivell internacional, junt amb els EUA i Alemanya. Això ha determinat un creixent interès sobre l’impacte econòmic que genera la immigració i s’han realitzat diversos estudis que aborden aquest tema. En general, s’han centrat en estimar l’impacte de la població estrangera sobre el creixement del PIB i de la renda, han analitzat els efectes en el mercat de treball a nivell agregat (eliminació de colls d’ampolla, major oferta de treball, si s’han produït canvis en les condicions de treball dels treballadors autòctons, etc) i han tractat els efectes sobre les finances públiques. Pel cas català, on l’arribada d’immigració no és una novetat, ja que durant el segle XX ja va rebre fortes onades d’immigrants d’altres parts d’Espanya, existeixen pocs estudis que valorin l’impacte econòmic de la immigració. D'altra banda, tampoc s'ha realitzat una anàlisi en profunditat de l'impacte social de la notable afluència d'immigrants dels darrers anys.

6.1. 6.1.1.

Impacte econòmic Efectes en el creixement econòmic

Pel que fa a l’efecte de la immigració sobre el creixement econòmic espanyol, els estudis empírics disponibles mostren que ha estat netament positiu. L’informe de 21

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

l’Oficina Econòmica del President, publicat a finals de 2006, assenyala que al període 2001-2006 la immigració va contribuir a la meitat del creixement del PIB. D’altra banda, el creixement de la immigració ha generat un augment de la demanda agregada amb un efecte impulsor notable en la inversió. 6.1.2.

Efectes en termes de PIB per càpita

Per a conèixer l’impacte de la immigració sobre el PIB per càpita, cal analitzar els efectes sobre factors que el determinen: la proporció de població en edat de treballar, la taxa d’ocupació i la productivitat. Tots els treballs conclouen que la immigració ha determinat una millora dels dos primers. L’efecte sobre la productivitat aparent del treball es molt difícil d’estimar perquè no es disposa d’informació individual de rendiment dels treballadors. Tot i això, tenint en compte que els immigrants ocupen fonamentalment ocupacions en sectors de baixa productivitat, l’efecte composició sobre la productivitat agregada seria negatiu. Val a dir que els diferents estudis empírics ofereixen resultats diferents pel que fa a l’efecte net sobre el PIB per càpita. El Banc d’Espanya estima al seu informe anual de 2006 que un 25% del creixement del PIB per càpita al període 2001-2006 s’explica per la immigració. A l’estudi de l’Oficina Econòmica del President del Govern, estimen que la immigració ha aportat de promig anual 0,4 punts al creixement d’un 1,6% registrat pel PIB per càpita al període 2001-2005. Pel que fa als estudis més recents sobre el tema, a Conde-Ruiz i altres (2008), estimen que la immigració ha tingut un efecte net positiu sobre el creixement del PIB per càpita, però de magnitud reduïda: al període 2000-2006 el creixement de la renda per càpita va ser d’un 1,78% anual, i la immigració va aportar 0,05 punts. A més, en aquest darrer treball fan una estimació de l’efecte per comunitats autònomes, i troben que per a Catalunya l’efecte ha estat negatiu (de -0,17 punt sobre un augment anual del PIB per càpita de 1,26%). Les comunitats que presenten un efecte positiu més rellevant

22

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

són Canàries i Andalusia, mentre a Aragó i Madrid es detecta un efecte negatiu significatiu (encara més intens que en el cas català). 6.1.3.

Efectes sobre les finances públiques

Segons l’informe de l’Oficina Econòmica del Presidente, fins al moment l’aportació de la immigració als comptes públics és positiva. Amb tot, això s’explica en bona part pel fet que gairebé no hi ha pensionistes estrangers, de manera que en un futur podria canviar el seu signe. En conjunt, la població immigrant ha aportat menors ingressos impositius que la població autòctona, perquè presenten menors nivells de renda. Però al mateix temps, segons afirma l’informe, malgrat que existeix un cert debat social sobre la càrrega lligada a la prestació de serveis públics a la població immigrant (com la sanitat o educació), actualment la despesa pública per immigrant també és més baixa que en els autòctons. D’acord amb aquests resultats, a l’any 2005 l’aportació positiva de la immigració a les finances públiques va ser d’un 0,5% del PIB. No obstant l ‘anterior, cal fer referència a l’elevada presència d’immigrants sense papers que encara viuen a Espanya, que superarien el milió de persones, i els que estan a l’economia submergida, que no aporten fons a les arques públiques i que, en canvi, consumeixen serveis públics. D’altra banda, de cara el futur es plantejen una sèrie d’incerteses lligades per exemple, als efectes del reagrupament familiar6 o l’augment de la població immigrant a l’atur. 6

En aquest sentit, segons l’Enquesta Nacional d’Immigrants 2007 de l’INE, el 81% dels immigrats amb pares o fills tenen plans per acollir-se al reagrupament familiar. De fet, entre les dones, el principal motiu per migrar, en el 39% dels casos, ha estat el reagrupament familiar. El reagrupament familiar que permet als familiars dels treballadors estrangers disposar del permís de residència però no comporta necessàriament un permís de treball, afavoreix l’economia submergida. A Espanya tenen dret a reagrupar a la seva família els estrangers amb un any de residència legal que han renovat el seu permís de residència. Poden reagrupar el cònjuge, fills menors de 18 anys i ascendents. Les persones agrupades poden, a la seva vegada, obtenir el dret a reagrupar als seus familiars.

23

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

6.1.4.

Efectes en el mercat de treball

L’estudi de Casals Couturier i Solsona Pairó, centrat a Catalunya, assenyala que el sistema econòmic català s’està mostrant eficaç a l’hora d’absorbir els treballadors immigrants, però no s’està aprofitant de les seves capacitats per la manca de renovació i aposta tecnològica. L’abundància de mà d’obra barata fa possible que part de l’economia catalana funcioni d’acord amb el vell esquema d’ús extensiu del recurs abundant (el treball) i que segueixen ancorades en la utilització de tècniques poc innovadores. D’altra banda, l’elevada entrada d’immigrants en els darrers anys no ha contribuït a solucionar les grans necessitats del mercat laboral espanyol i català. Aquestes mancances estan presents des de fa molts anys en el sector industrial, per exemple a la indústria catalana del metall (soldadors, matricers, rectificadors,...) o de fabricació de productes químics (per exemple, operadors de planta química), i en el sector serveis, com en la branca de tecnologies de la informació7, serveis sanitaris o de prestació de serveis de seguretat privada8. Finalment, en la situació econòmica actual, la conjuntura planteja una problemàtica especial relacionada amb la reabsorció dels excedents. En particular, respecte a la construcció, l’elevada proporció de treballadors immigrants en aquest sector els fa extremadament vulnerables a l’actual etapa de correcció del sector. En principi, s’espera que els treballadors que perdin la seva feina podran ser reabsorbits per altres branques dels serveis i la indústria. Tot i això, no totes les activitats són tan intensives en treball com la construcció i, a més, algunes tenen uns requeriments de formació superiors (per exemple, la indústria acostuma a requerir tècnics amb una 7

Segons un estudi fet recentment per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya, més de tres quartes parts de les companyies tecnològiques a Catalunya estan tenint problemes de contractació d’empleats TIC, el 35% d’una manera contínua i un 41% d’una manera puntual. 8 En aquest cas existeixen una sèrie de limitacions legals per permetre l’accés dels estrangers extracomunitaris. 24

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

qualificació especialitzada, mentre que al comerç i hoteleria contracten sobretot a persones que dominin la llengua autòctona). En aquest context es fa palesa la necessitat de recol·locar aquest tipus de treballadors en altres sectors de l’economia que tinguin la capacitat de poder absorbir-los.

6.2.

Impacte social

L’elevada afluència de població estrangera a Espanya i,en particular, a Catalunya i en un període reduït de temps, ha suposat indubtables increments en la demanda de determinats serveis com els sanitaris, d’educació, transports, serveis socials,... que no han registrat augments paral·lels de la seva oferta. D’altra banda, la presència d’estrangers ha crescut de forma notable en determinants barris de les ciutats i en poblacions més petites, arribant, en alguns casos extrems, a concentrar la majoria de la població. Tot i aquesta transformació tant vertiginosa es pot parlar de convivència positiva entre la població autòctona i els immigrants. No obstant l’anterior, un estudi recent de FUNCAS “Inmigrantes, nuevos ciudadanos” adverteix de que en els darrers sis anys s’ha registrat un increment del rebuig dels espanyols vers els ciutadans que arriben de fora. En aquest sentit, l’informe apunta que l’any 2000 solament un 10% dels natius tenien una actitud de rebuig o xenofòbia cap a l’immigració, mentre que a l’actualitat tres de cada deu ciutadans expressarien aquest sentiment. A més, el nou context econòmic i els seus efectes en la població immigrant pot afavorir la generació de situacions de precarietat i el sorgiment de conflictes socials.

25

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

7.-

Polítiques

7.1.

Normativa sobre immigració

La primera regulació sobre estrangeria fixada al període democràtic és la llei orgànica 7/1985, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya. Aquesta era una llei molt restrictiva per a l’entrada, amb uns permisos de treball i residència molt curts i pràcticament inexistents i on no es preveia l’agrupament familiar. Anys més tard, es va reconèixer el caràcter restrictiu de la llei i que no era l’instrument adequat pera a aconseguir els objectius fixats, ja que Espanya s’estava convertint en una destinació important per a la immigració i, a més, calia una major adaptació al marc comunitari. Per donar resposta a aquesta situació es va aprovar la llei orgànica 4/2000 (Llei d'Estrangeria) sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració9. Aquesta llei conferia una major flexibilitat, preveia la creació d’uns cupos anuals d’entrada d’immigrants i possibilitava l’agrupació familiar. No obstant això, la forta entrada de fluxos d’immigrants als mesos posteriors a l’aprovació de la llei va generar

preocupació.

La

conseqüència

va

ser

que

es

va

postposar

el

desenvolupament del Reglament que havia de seguir a la llei, i es va ajustar la normativa amb la Llei Orgànica 8/2000, de modificació de la llei 4/2000, on es tanca la possibilitat a les regularitzacions, s’endureixen els controls als fluxos d’entrada il·legals i s’estableixen vies d’expulsió. La darrera gran reforma és la Llei 14/2003, reforma de la llei 4/2000, on es reforça el control als fluxos d’immigrants, intensificant la lluita contra la immigració il·legal i el tràfic de persones, però també ofereix una visió restrictiva i retalla drets dels estrangers il·legals, alhora que no posa èmfasi en aconseguir la integració real. 9

Aquesta llei és d’aplicació a les persones que no tinguin nacionalitat espanyola. Tanmateix, no considera als nacionals dels estats membres de la UE, als quals és d’aplicació la legislació de la UE, regint-se pel règim comunitari, aplicant la llei solament en els aspectes que poguessin ser més favorables. 26

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Finalment, es va aprovar el Reglament de la Llei d’Estrangeria 4/2000 (aprovat mitjançant el Reial Decret 2393/2004), que implica una certa flexibilització, ja que desenvolupa en major mesura el concepte d’arrelament, i estableix una major participació de les organitzacions empresarials i sindicals. La normativa sobre immigració, per tant, ha registrat molts canvis als darrers anys. I, en part, pot considerar-se que ha constituït un dels factors que han influït en l’elecció del país per les migracions exteriors. D’altra banda, existeix l’opinió que el sistema d’ordenació dels fluxos ha fallat, s’ha desincentivat la immigració legal, i l’absència de mitjans per fer complir les normes d’immigració han propiciat l’entrada il·legal no planificada. A més el marc legal no ha propiciat l’adequació de l’entrada d’immigrants a les necessitats del mercat de treball i, per tant, no ha esdevingut un mecanisme eficaç per solventar els importants gaps que registra l’oferta i la demanda al mercat de treball espanyol i català, tant pel que fa al treballadors qualificats com no qualificats.

7.2.

Règims de la política d’immigració a Espanya

El règim comunitari s’aplica als nacionals de la UE i es basa en la igualtat de tracte. Per la resta de nacionalitats, els principals procediments per aconseguir un permís de treball i residència són el règim general i el sistema de contingent anual. 7.2.1.

Règim comunitari

El règim comunitari s’aplica als països de la UE25, junt amb els països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Noruega i Liechstenstein) i Suïssa. Pel que fa a Bulgària i Romania, incorporats a la UE al 2007, s’estableix un període transitori i només s’aplica el règim comunitari als immigrants d’aquests països amb residència 27

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

legal anterior al 2007 i per a les persones que volen residir a Espanya amb finalitats no lucratives, d’estudis o per desenvolupar un treball per compte propi10. 7.2.2.

Règim general

El règim general implica l’obligatorietat de tota persona estrangera no comunitària major de 16 anys que desitgi exercir qualsevol activitat lucrativa, laboral o professional a Espanya d’obtenir una autorització de permís de treball i de residència11. Pel règim general, l’immigrant no comunitari més gran de 16 anys s’ha de trobar al país d’origen per a la tramitació del seu permís, i és l’empleador qui ha de tramitar el mateix davant del Ministeri de Treball i Assumptes Socials amb caràcter previ a la prestació de serveis per part del treballador. L’autorització es concedirà o no en funció de si la situació nacional d’ocupació12 permet contractar persones estrangeres. En altres paraules, s’ha de demostrar que el lloc de treball que s’ofereix és difícil de cobrir per part de persones espanyoles, comunitàries o estrangeres que ja compten amb autorització de treball. Això es demostra si el lloc està inclòs al Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura13

14

(que va ser una novetat del Reglament de la

10

En el cas de contractació d’un ciutadà de Bulgària o Romania que no tingui autorització per treballar, s’ha de presentar una sol·licitud en les oficines d’estrangeria o àrees de treball i afers socials de les sotsdelegacions del Govern. Val a dir que en aquests casos no hi ha cap contingent i no es té en compte la situació nacional d’ocupació. 11 Amb dues excepcions, col·lectius que requereixen del reconeixement d’acreditació de l’excepció (tècnics, científics o professors convidats o contractats, personal directiu i professorat estranger, d’institucions culturals i docents depenents d’altres estats, funcionaris civils o militars de les administracions estatals estrangeres que vinguin en virtut d’acords de cooperació, artistes,…) i col·lectius que no la requereixen (titulars d’un permís de residència permanent que tenen dret a residir i treballar a Espanya en igualtat de condicions que els espanyols), 12 Valoració de les necessitats de mà d’obra no cobertes per espanyols, comunitaris o residents autoritzats per treballar. 13 El Catàleg està desagregat per províncies i té caràcter trimestral. El Catàleg és una eina que permet realitzar ofertes d’ocupació adreçades a estrangers per les ocupacions incloses en el mateix, sense la 28

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Llei d’Estrangeria de l’any 2004) o bé si l’oficina de treball corresponent (en el cas català el SOC) expedeix una certificació negativa per acreditar que no s’ha pogut cobrir amb persones autòctones. A més, el contracte ha de ser per un mínim d’un any. Els únics casos on no cal demostrar la situació nacional d’ocupació són quan es tracta de cònjuge o familiars de estrangers residents amb Espanya amb un permís renovat, quan són estrangers de països amb els que Espanya disposa d’un conveni o en casos molt específics de llocs de confiança. 7.2.3.

Sistema de contingent anual

El contingent consisteix en la fixació per part del govern d’un nombre màxim anual de treballadors estrangers a contractar en origen i repartits per comunitats autònomes i perfils professionals, ja que es preveu que aquests llocs no podran ser coberts ni per la població espanyola ni per la comunitària. En la contractació en origen el treballador obté a la vegada l’autorització de treball i residència. La proposta de contingent la realitzen les organitzacions empresarials, i després de consensuar-la amb els sindicats i l’administració autonòmica corresponent, l’aprova el govern central. Per tal de contractar treballadors/res extracomunitaris, les empreses presenten ofertes genèriques de feina, és a dir, demanden un perfil professional segons els llocs de treball que contempla el contingent, per tal que els òrgans competents facin la selecció en el país d’origen. Les contractacions es

necessitat de comprovar de forma prèvia si existeix mà d’obra resident disponible a través de la gestió de les ofertes en els Serveis Públics d’Ocupació. 14 D’acord amb el Catàleg General d’ocupacions de Difícil Cobertura, pot observar-se que els perfils més difícils de cobrir són els de l’hostaleria, comerç, agricultura, fabricació mecànica (soldadors, planxistes, emmotlladors), sector sanitat, electricitat i equips mecànics, perruqueria i estètica, conductors professionals, sector naval i forners, entre d’altres. D’altra banda, la construcció fins el moment també s’ha mostrat com un sector amb dificultats per trobar treballadors, però l’actual cicle de desacceleració aboca dubtes sobre si seguirà sent així en els propers anys, donat que l’ocupació del sector comença a reduïr-se. 29

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

realitzen de forma col·lectiva a través de convenis amb els països d’origen15 i processos de selecció a distància, sense que els empleadors coneguin la identitat dels que han reclutat. Les empreses catalanes poden contractar a l’estranger mitjançant les oficines del Servei d’Intermediació Laboral en Origen (SILO) del SOC, que en disposa d’una al Marroc i d’una altra a Colòmbia. Els serveis que el SILO ofereix a les empreses són el de preselecció de candidats, el d’acompanyament o representació davant l’Oficina Consular en la fase final de la selecció i un servei de formació per a les persones seleccionades. En aquest cas, les persones estrangeres obtenen a la vegada el visat, l’autorització de residència i de treball. Tot i això, tenint en compte que els contingents són reduïts, els costos administratius són importants i el procediment és lent (el procés pot suposar entre vuit mesos i un any), és una via molt poc utilitzada

De fet, el

contingent previst per a llocs de treball estables rara vegada s’esgota, i només es cobreixen per aquest sistema un percentatge dels llocs previstos (a l’any 2006 només es van cobrir un 19% del contingent fixat per a Catalunya). Les ofertes han de ser en gairebé tots els casos genèriques i només es permeten ofertes nominatives (és a dir, adreçades a una persona en concret) en supòsits molt restrictius (quan ja ha residit a Espanya o si l’empresa ha exercit activitat al país d’origen). A més, la contractació a través del contingent no és accessible per a les petites empreses, sinó només per a aquelles de més de 50 treballadors i que formulin ofertes genèriques de com a mínim 10 treballadors. Les petites empreses només poden accedir si agrupen les ofertes per un mateix sector i, generalment, per una mateixa província16.

15 C

onvenis bilaterals subscrits per l’Estat Espanyol amb els principals països de procedència dels immigrants que estan accedint al mercat de treball. Entre d’altres Marroc, Equador, República Dominicana, Bolívia, Perú, Romania i Polònia. 16 I, per tant, les limita a utilitzar el règim general, que és més lent i no contempla mecanismes de selecció en origen. 30

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

De fet, com ja s’ha comentat, moltes vegades el contingent no s’esgota per la complexitat del seu funcionament, malgrat la manca de treballadors i la forta demanda de treballadors per part de les empreses El gràfic següent dóna una idea de la reduïda magnitud dels contingents anuals fixats, en comparació al nombre de treballadors estrangers que s’han incorporat a la Seguretat Social.

450.000

Llocs de treball estables previstos al contingent i noves afiliacions d'estrangers

400.000 350.000 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000

10.884

10.575

10.908

16.878

27.034

15.731

0 2002

2003

Noves afiliacions d'estrangers

2004

2005

2006

2007

2008

Contingent de treb. Estrangers. Règim no comunitari

Nota: a l'any 2005 no es va aprovar contingent i es va prorrogar el de l'any 2004, que no estava esgotat. Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri de Treball

7.2.4.

Altres vies de contractació d’estrangers

A la pràctica, tant en el cas del Catàleg com de les certificacions negatives, el que succeeix sovint és que l’empresa realitza la selecció a Catalunya i després el candidat estranger retorna al seu país perquè pugui realitzar una oferta nominativa.

31

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Ja no estaríem parlant, per tant, d’una contractació en origen mitjançant una selecció dels treballadors immigrants, sinó que implica seleccionar entre la població estrangera que ja ha entrat a Espanya i no s’estaria planificant a priori el tipus d’ocupació rebuda. D’altra banda, el contingent previst per a treballadors de caràcter temporal s’utilitza en major mesura perquè ha resultat més àgil. En aquest cas, només es poden utilitzar per feines de temporada que poden tenir una durada màxima de nou mesos, dins un període de dotze mesos, o bé per tal de realitzar obres i serveis expressament esmentats en l’acord de Ministres que aprova el contingent, i amb un període màxim d’un any. En algun cas es poden prorrogar. Una via addicional de cerca de feina són els visats de cerca de feina concedits a descendents d’espanyols i que permeten l’estada a l’Estat espanyol per a buscar una feina durant tres mesos. Al 2007 el govern central va introduir canvis per facilitar la contractació de persones estrangeres altament qualificades, per a ocupar llocs directius, en organismes de recerca i desenvolupament, o bé artistes de prestigi internacional. En aquests supòsits no cal tenir en compte la situació nacional d’ocupació i, per tant, no s’ha de demostrar que és un lloc de treball de difícil cobertura per part d’autòctons. Molts països desenvolupats, com ara Finlàndia, EUA, Japó o Àustria han fet una aposta per atraure treballadors estrangers altament qualificat. 7.2.5.

Situacions excepcionals

Malgrat aquestes vies legals d’entrada, una gran proporció de persones immigrants residents han entrat per la via irregular i després han estat regularitzats en processos massius. Des de 1990 s’han realitzat quatre regularitzacions

32

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Les vies legals han estat poc operatives per la lentitud dels procés i alts costos. I com a conseqüència, a la pràctica la major part dels estrangers residents a Espanya han accedit per la via irregular, entrant com a turistes i desprès de superar el període d’estada màxima permesa, de tres mesos, han passat a la irregularitat. Les persones immigrades que es trobaven en situació irregular han pogut accedir fàcilment a un treball, tenint en compte el dinamisme en la creació d’ocupació al mercat laboral espanyol (en particular de sectors amb baixa qualificació, com la construcció, el comerç, l’hoteleria o els serveis personals). El fort ritme de creació d’ocupació i la manca de treballadors per a determinades branques exigia un contingent de treballadors molt superior. L’existència d’amplis col·lectius d’immigrants irregulars provocava pèrdues per a les finances públiques, generava malestar en els treballadors autòctons i suposava que les persones il·legals veien malmesos els seus drets socials i de condicions laborals. Els diferents governs centrals van intentar solventar aquesta situació mitjançant processos extraordinaris de regularització. Fins al moment s’han realitzat quatre, als anys 1991, 2000, 2001 (regularització per arrelament) i 2005. Per tant, l’absència de polítiques d’ordenació dels fluxos d’entrada ha propiciat la creació de grans volums de treballadors estrangers en situació il·legal, que s’han anat regularitzant posteriorment en grans processos. Val a dir que, després del darrer procés regularitzador la irregularitat ha continuant sent la norma en l’entrada de treballadors estrangers extracomunitaris. De fet, des de gener de 2006 a 1 de juliol de 2007 les autoritzacions inicials de treball van representar tan sols el 28% de l’increment net de la població activa d’estrangers extracomunitaris durant aquest període.

33

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

7.3.

Polítiques d’immigració a escala comunitària

Fins el moment present, la normativa europea en matèria migratòria ha concedit un elevat grau de discrecionalitat als Estats membres de la Unió pel que fa a la regulació dels fluixos migratoris i la permanència d’immigrants en el seu territori. S’ha de dir que la normativa europea vigent incideix en l’entrada d’immigrants en l’espai europeu (existeix una normativa europea que estableix una relació de països dels quals llurs nacionals han de disposar de visat per entrar en el territori de la Unió Europea) però no regula tradicionalment el dret d’estància ni els fluxos d’immigrants ni la immigració irregular. Això ha generat desequilibris a nivell europeu i, concretament, disconformitat entre els Estats que admeten immigrants amb rigidesa (França i Alemanya) i els Estats que han admès immigrants massivament (Espanya i Regne Unit). I es que els immigrants que entren en un Estat membre tenen el dret a desplaçar-se per tot el territori dels Estats membres que formen part de l’anomenat espai Schengen (tots els Estats membres excepte Regne Unit, Dinamarca i Irlanda). Aquesta descoordinació ha motivat que certs Estats membres i la Comissió europea impulsin l’adopció de normes comunes que afecten a la presència d’immigrants en el territori dels Estats membres. En primer lloc, s’ha aprovat recentment una directiva comunitària (Directiva de retorn) que afecta als immigrants irregulars en territori europeu17 i que s’aplicarà a partir del 2010. Aquesta directiva estableix el període màxim de retenció d’immigrants en situació irregular fins a sis mesos, ampliables a un màxim de divuit mesos en un camp d’internament18, termini que supera el període màxim previst per les legislacions de 15 països de la Unió Europea. L’aprovació d’aquesta directiva no obliga a aquests països a ampliar aquest període, no obstant, estableix el marc legal per fer-lo a tota la UE. Actualment, els immigrants irregulars que entren a Espanya 17 18

Segons estima la Comissió Europea, als països de la UE hi ha 8 milions d’immigrants irregulars. Mentre es tramita la seva repatriació o quan el país d’origen triga en enviar els papers 34

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

poden ésser repatriats a l’Estat d’origen únicament durant els quaranta dies posteriors a la seva entrada. A més la directiva prohibeix l’entrada als immigrants expulsats de la UE en un termini de cinc anys i estableix la possibilitat de retorn voluntari durant els primers 30 dies de retenció19. D’altra banda, la Unió Europea està treballant per aprovar una política comú en matèria d’immigració. En els propers mesos, els 27 membres de la UE aprovaran, previsiblement, el Pacte per a la Immigració, que ha presentat França, amb el suport d’Espanya i Alemanya. Aquest text pretén elaborar una estratègia europea global de la immigració, que suposarà un enduriment de la política en aquesta matèria i un reforçament de la “immigració escollida”. El Pacte proposa reforçar la capacitat d’atracció de la Unió Europea pels treballadors altament qualificats20, extremar els controls fronterers per evitar l’arribada d’il·legals i posar en marxa polítiques d’integració amb mesures específiques per afavorir l’aprenentatge de la llengua. D’altra banda, elimina les regularitzacions massives d’immigrants i les limita a casos concrets per motius humanitaris o econòmics. Finalment, també cal mencionar que es compromet a reforçar, coordinar la política d’expulsions, supedita l’entrada d’estrangers a les necessitats laborals i complica les condicions de reagrupament familiar. L’aprovació del Pacte facilitarà l’aprovació de la directiva per sancionar als empresaris que exploten als treballadors il·legals i la “tarja blava” per immigrants d’élite, un permís de residència similar a la targeta verda (green card) que s’emet a Estats Units que permetria residir i treballar durant dos anys en qualsevol país de la

19

La directiva s’aplicarà als immigrants instal·lats irregularment a la UE procedents de països amb els quals hi hagin acords de readmisió. 20 En aquest sentit, la Comissió Europea assenyala, en una recent comunicació, que 54% dels immigrants que procedeixen de l’Orient Mitjà i d’Africa del Nord que disposen d’un diploma universitari resideixen a Canadà o els Estats Units, mentre que el 87% dels que no han acabat els seus estudis primaris o secundaris es troben a Europa. 35

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Unió i atorgaria a continuació el dret a traslladar-se a qualsevol altre país de la Unió en les mateixes condicions.

36

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

8.-

Conclusions i recomanacions

a). Principals trets i evolució de la immigració a Espanya i a Catalunya Espanya ha passat, en poc temps, d’un model caracteritzat per una reduïda presència d’immigració, a altre model en el qual la immigració té una importància molt notable, tant pel seu pes relatiu en el conjunt de la població com per la intensitat dels fluxos rebuts en comparació amb altres països. Segons dades de l’INE, la població estrangera en 2007 era del 10,0% sobre el total de la població espanyola (13,5% en Catalunya). Aquest percentatge és, dins de la Unió Europea el més elevat dels països membres de major dimensió i, d’altres de menor dimensió que han estat receptors tradicionals d’immigració (Països Baixos, Bèlgica,..). Respecte als fluxos, en 2005, Espanya fou el país de la Unió Europea que major nombre d’immigrants va rebre (682 mil), superant a Alemanya (579 mil) per segon any consecutiu. Com a conseqüència d’aquest procés, Espanya passa a ser el segon país del món receptor d’immigració després dels Estats Units. Aquest canvi de situació d’Espanya en el context de la immigració és conseqüència d’unes taxes de creixement dels fluxos estrangers rebuts superiors a les de la resta de països. Entre 1998 i 2005 aquests fluxos van créixer a Espanya un 1.093%, mentre a Itàlia, per exemple, aquesta taxa va ser del 187%, a França del 21,8% i als Països Baixos es registra una forta caiguda (-32%). En síntesis, es pot dir que l’evolució de la immigració a Espanya en els darrers anys constitueix un fet singular tant pel seu volum com per la intensitat amb que es produeix. De fet, Espanya ha rebut un nombre d’estrangers que altres països desenvolupats han trigat dècades en assimilar. 37

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

La intensitat del procés ha estat més accentuada a Catalunya que al conjunt d’Espanya, ja que, entre 1998 i 2007, la població estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per 8 i a Espanya per 7. La procedència de la població estrangera és molt diversa, destacant clarament la no comunitària (75% del total de la immigració). Tant a Catalunya com a Espanya, els tres països de procedència més importants són Marroc, Romania i Equador. Respecte al seu assentament geogràfic s’ha de destacar una forta concentració a Madrid (14,3% de la població) i en els territoris mediterranis (Balears, 18,5%, País Valencià, 15%, Múrcia, 14,5% i Catalunya, 13,5%). La immigració s’ha ocupat, majoritàriament, en llocs de treball de baixa qualificació, sent els sectors d’activitat en els quals s’ha produït una major concentració la construcció, l’agricultura, el servei domèstic, el comerç i l’hostaleria. S’ha de destacar l’elevat pes que tenen les persones amb educació secundària de segon nivell i formació professional, la qual cosa constitueix una bona base per facilitar la seva inserció laboral. b) Impacte econòmic i social de la immigració Efectes en el creixement econòmic i en les finances públiques Respecte a l’impacte econòmic, es considera que la immigració ha afavorit el creixement econòmic, estimant-se que ha contribuït a generar el 50% de l’augment del PIB. No obstant, l’entrada massiva d’immigrants, en un percentatge elevat mà d’obra poc qualificada, hauria fomentat un creixement poc productiu, basat en la substitució de capital per treball. Quant als efectes sobre les finances públiques, haurien estat positius, donat, sobre tot que es tracta d’un col·lectiu que encara no es beneficia de forma important 38

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

de les polítiques socials. No obstant, de cara al futur es plantegen una sèrie d’incerteses lligades, per exemple, als reagrupaments familiars i l’augment de la població immigrant a l’atur. Efectes en el mercat de treball L’elevada entrada d’immigrants en els darrers anys no ha contribuït a solucionar les grans necessitats del mercat laboral espanyol i català. A més en el nou context econòmic s’obren una sèrie d’interrogants sobre la capacitat de l’economia d’assimilar els excedents generats en certs sectors com la construcció. En qualsevol cas, el mercat de treball espanyol i català continua presentant importants carències, que parcialment podrien trobar solució de la mà de la immigració. Impacte social Tot i l’elevada afluència de població estrangera a Espanya i, en particular, a Catalunya es pot parlar de convivència positiva entre la població autòctona i els immigrants, tanmateix, el nou context econòmic i els seus efectes en la població immigrant pot afavorir la generació de situacions de precarietat i el sorgiment de conflictes socials. c) Inconvenients de la política d’immigració a Espanya Les polítiques seguides per l’Administració pública per canalitzar els fluxos migratoris (règim general i contingents) s’han manifestat poc operatives. La ineficiència dels sistemes juntament amb la manca de controls d’entrada han determinat que a la pràctica la major part de la immigració hagi entrat per la via il·legal. De fet, entrar a Espanya de manera irregular segueix sent més fàcil i ràpid que fer-ho amb un permís de treball o residència.

39

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Quan els col·lectius de persones irregulars han arribat a volums importants, els governs han emprès processos de regularització massiva. La qual cosa, a la vegada, ha generat els “efectes crida” que han afavorit, de nou, la intensitat dels fluxos il·legals, donat que no s’han modificat les polítiques que les han afavorit. En síntesi, com a conseqüència d’aquestes polítiques, s’ha estat primant la immigració il·legal. A més el marc legal no ha propiciat l’adequació de l’entrada d’immigrants a les necessitats del mercat de treball i, per tant, no ha esdevingut un mecanisme eficaç per solventar els importants gaps que registra l’oferta i la demanda al mercat de treball espanyol i català, tant pel que fa al treballadors qualificats com no qualificats. d) Bases per a una política eficient d’immigració En aquest context es defensa la necessitat d’un model eficient de determinació i canalització de fluxos migratoris. Per una banda, és necessari reorientar el model actual per incentivar la immigració legal. El model òptim seria aquell en el qual, realment, els nous immigrants s’incorporin per la via legal i amb contracte. Aquest propòsit, que, està en les bases del sistema actual, no s’ha aconseguit assolir i, pel contrari, s’ha estimulat la immigració il·legal. Assolir aquest objectiu augmentaria la capacitat d’assimilació social, es contribuiria a augmentar la productivitat, millorar la gestió de l’atur i minimitzar la immigració il·legal. En aquesta línea ja estan actuant altres països europeus. Així mateix, un nou model hauria de constituir un element clau per solucionar les mancances actuals del mercat de treball, però també les futures, tant de personal qualificat com no qualificat, sense generar, “efectes crida” amb conseqüències econòmiques i socials de difícil gestió. Cal apuntar què de cara al 40

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

futur es plantegen importants desafiaments per cobrir les necessitats del mercat de treball lligades a les previsions d’envelliment de la població autòctona i, per tant, per la disminució progressiva de la població activa. Aquestes necessitats es referiran a perfils de diferent naturalesa tant qualificats com no qualificats. Segons un informe recent de la Fundació Empresa i Societat, l’economia espanyola necessitarà com a mínim, altres dos milions de treballadors immigrants per mantenir el nivell d’activitat fins l’any 2020. Val a dir en aquest sentit que, en els propers dotze anys, la població en edat de treballar entre 18 i 40 anys es reduirà en més de tres milions de persones. Més concretament, partint de l’important volum d’ocupació d’origen estranger que ja existeix a Espanya i Catalunya i les previsibles necessitats futures, els poders públics han de realitzar una planificació de la capacitat d’acollida, tenint en compte no solament la quantitat sinó també la qualitat dels treballadors. Política en la qual hauria de tenir un paper clau la selecció en origen, que de fet és un dels principis bàsics de la Llei d’Estrangeria. D’altra banda, els poders públics i els agents socials han de treballar, com és lògic, conjuntament en la planificació de les necessitats d’ocupació que no es podran cobrir amb mà d’obra resident, tenint en compte, en funció d’aquestes necessitats, les diferents vies d’accés al mercat de treball: contingent, règim general, reagrupament familiar, visat de recerca d’ocupació,... En particular, s’ha de facilitar, a les PIMES, els mecanismes per contractar en origen el personal que no troben al mercat laboral espanyol i català. S’ha de recordar, per exemple que, a més de lent i ineficaç, el sistema de contingents és discriminatori. Cal afegir que una política d’immigració eficient i coherent hauria de contemplar: 41

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

-

Flexibilitzar certs requisits relatius a l’àmbit geogràfic de les ofertes i àrees de la selecció en origen per eliminar certs aspectes de rigidesa dels sistemes actuals.

-

Assegurar, de forma real, la possibilitat d’incorporar en el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura ocupacions no cobertes a la pràctica per personal autòcton, per no trobar-se en disponibilitat de fer-ho.

-

Crear els mecanismes per fer més atractius els processos de selecció en origen per les empreses, donant suport en qüestions com l’habitatge, la convalidació de títols, l’aprenentatge de la llengua,...

-

Donar suport a l’acollida dels immigrants i a les seves famílies (acompanyament i suport en gestions, habitatge,...) perquè els residents de països extracomunitaris valorin positivament les oportunitats laborals que els hi ofereix el mercat de treball espanyol i català

-

Revisar el dret de reagrupament familiar perquè no esdevingui una via incontrolada d’arribada d’immigrants

-

Augmentar els recursos destinats al control de fronteres.

-

Lluitar contra les xarxes que fomenten la immigració il·legal i sancionar a les empreses que les utilitzen.

-

Promoure entre les empreses les tècniques més idònies per la gestió de la diversitat.

-

Dissenyar polítiques de formació dirigides a la recolocació dels excedents de determinants sectors, com la construcció, fonamentades en els perfils dels immigrants i les necessitats no cobertes en el mercat de treball.

-

Reforçar la cooperació internacional amb els països emissors d’emigrants. Aquesta cooperació hauria d’estar condicionada, no obstant, a la posada en marxa de les reformes econòmiques i polítiques, per part d’aquests països, que garanteixin la seguretat de les inversions realitzades per inversors dels països receptors d’immigració. Val a dir que Espanya 42

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

podria liderar a nivell europeu la iniciativa d’adoptar les mesures adequades per assolir aquest objectiu. Els aspectes anteriors s’haurien de plasmar en un Pla d’Immigració a llarg termini (10 anys), resultat de l’acord entre l’Administració i els agents socials. Aquest Pla estaria dotat dels recursos suficients per assolir els seus objectius i hauria de revisarse periòdicament, en funció de l’evolució de factors socials i econòmics. Així mateix, aquest Pla hauria de contemplar una Estratègia de Comunicació, per una banda, amb les actuacions necessàries per assegurar la difusió del contingut del Pla. Per altra banda, seria convenient que aquesta Estratègia de Comunicació proporcionés a la societat àmplia informació sobre la situació de la immigració a Espanya i sobre totes les seves implicacions: socials, econòmiques, culturals,... Disposar d’aquesta informació pot contribuir, en primer lloc, a que la societat i l’economia espanyola assimilin de forma natural un fenomen, que ha crescut de manera extraordinària en un termini molt curt de temps. En segon lloc, aquest coneixement de la realitat propiciarà un debat social que segurament serà útil perquè les administracions públiques adoptin les mesures necessàries per garantir aquesta assimilació.

43

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

9.-

Bibliografia

Borjas, G. (1995). “The economics benefits from immigration” Journal of economic perspectives, 9; Borjas, G. (1994): “The Economics of Immigration,” Journal of Economic Literature, Desembre 1994, pp. 1667-1717. Casals, M. i Solsona, M. (2006): “Les implicacions econòmiques de la immigració estrangera a Catalunya: Reflexions entorn a la productivitat i la distribució de la renda”. Fundació Jaume Bofill, Barcelona. Carrasco, R.; Jimeno, J. F.; Ortega, A.C. (2006); “El efecto de la inmigración en las oportunidades de empleo de los trabajadores nacionales: Evidencia para España”. Documento de trabajo núm. 1. Fundación BBVA. Conde-Ruiz, J. I.; Garcia, J.R.; Navarro, M. (2008); “Inmigración y crecimiento regional en España”. Documento de trabajo 2008-08. Fedea CTESC (Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya) (2007): “Informe sobre el mercat de treball i immigració a Catalunya”. Dolado, J. J. i Vázquez, P. (2007): “Ensayos sobre los efectos económicos de la inmigración en España”, Fedea. Izquierdo, A. i Fernández B. (2007). “La inmigración en España 2005-2006: entre la normalización y el flujo de cayucos”, publicat al llibre coordinat per V. Navarro (2007): La situación social de España II. Editorial Biblioteca Nueva. Madrid. Martín, C.: (2005) “El modelo español de reclutamiento de trabajadores extranjeros. Un modelo barato”. Economistas, núm. 107. Novembre 2005. Martín, C. (2008): “El impacto de la inmigración en el mercado de trabajo español” (2007). Real Instituto Elcano. ARI Nº 39/2008. Pajares, M. (2007). “Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2007. Análisis de datos para España y Cataluña”. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministerio de Trabajo.

44

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Oficina Económica del Presidente. Moncloa. (2006): “Inmigración y economía española. 1996-2006”. Tratado de la Unión Europea (Tratado de Lisboa). Villena Rodríguez, María (2004) Demografía, mercado de trabajo y política de inmigración accesible a text complet A www.eumed.net/cursecon/libreria/

45

Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al futur.

Informe elaborat per:

CENTRO DE ESTUDIOS Y ASESORAMIENTO METALÚRGICO Josep Anselm Clavé, 2 - 08002 Barcelona (España) E-Mail: [email protected] / Web: www.ceam-metal.es

46