SOCIALS SUFICIENCIA: Tema 1: I.- CONQUESTA I EVOLUCIà POLà TICA. 1.1 Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756): -Desembarcament de Tariq, victòria de Guadalete (711), arribada de Musa ben Nusayr -Frustrada penetració a la Galia: 732-Poitiers, C.Martel 1.2 Emirat independent de Bagdad (756-929): -Fi del Califat Omeia de Damasc -Abd-al-Rahman I (756-788) arriba a la PenÃ−nsula -Definitiva escissió d'Hispà nia en 2 parts diferents (Islam i regnes cristians peninsulars) -Els successors d'Abd-al-Rahman: Hisham I (788-796)........fracà s musulmà i consolidació del regne d'Astúries Al-Hakam I (796-822)......crisi de l'emirat Abd-al-Rahman II (822-852)reorganització polÃ−tico-administrativa (segons el model abà ssida) Abd-al-Rahman III (912-961).. pacificació d'Al-Andalus 1.3 Califat de Còrdova (929-1031): -Proclamació del Califat per Abd-al-Rahman III (929) -Oposició al califat fatimÃ− -Els successors d'Abd-al-Rahman III: Al-Hakem II (961-976)... submissió i reconeixement per part de tots els regnes cristians auge de Còrdova i de la cultura musulmana -Hixem II (976-1013)/ALMANSUR: aïllament del Califa, reformes en l'administració i l'exèrcit -Abd-al-Malik continua l'obra del seu pare (mort prematura) -Abd-al-Rahman "Sanchuelo" es obligat a renunciar per l'exèrcit -Final del Califat (1031) 1.4 Regnes de Taifes (1031-1ª meitat del segle XIII): -Practiquen el sistema de "pà ries" (paguen impostos als regnes hegemònics: musulmans o cristians: andalusos (Sevilla, Toledo, Saragossa), berbers ( Mà laga, Granada, Carmona, Morón), eslaus (Almeria, Múrcia, València, Balears) -Els Almorà vits (1086): venen del nord d'à frica i fan una interpretació cega i literal de l'Alcorà , acaben amb les taifes d'Andalusia Llevant i Extremadura; després de la batalla d'Uclés (1108), l'esgotament del poder d'aquests fanà tics religiosos donarà lloc a les anomenades "segones taifes" -Els Almohades (1145) són més moderats que els almorà vits; fan una interpretació lliure de l'Alcorà i tenen unes creences religioses apolÃ−tiques; practiquen el rigor militar, però seran vençuts en "Las Navas de Tolosa" (1212) per Alfons VIII de Castella; la dissolució del seu imperi donarà lloc a unes "terceres taifes". 1.5 Regne Nasarita de Granada (segle XIII-1492): -OrÃ−gens: fi del poder almohade (a partir de 1212) -S'estructuren polÃ−ticament en llinatges, són tributaris de Castella (sistema de "pà ries"). -Reben ajuda del nord d'à frica: els benimerins (1273) -Crisi interna del segle XV: guerres civils, crisi econòmica -1492: rendició de Boabdil i lliurament de Granada als Reis Catòlics II.- ESTRUCTURA ECONà MICA, SOCIAL I POLà TICA.1

2.1 LES FONTS DE RIQUESA D'AL-à NDALUS: 2.1.1 AGRICULTURA BLADERO-OLIVARERA: DE SECà (grans latifundis), REGADIU (hortes dels voltants de la ciutat); 2.1.2 INDà STRIA: petita producció mercantil artesana; 2.1.3 COMERà DINà MIC AL SOC 2.2 MANTENIMENT DELS GRANS LATIFUNDIS: 1/5 DE LES TERRES à TILS ("jums") PASSEN A MANS DE L'ESTAT: CONREU DIRECTE (funcionaris, esclaus), ARRENDAMENT (colons); 4/5 PASSEN A MANS DELS CAPS CONQUERIDORS MUSULMANS. -SISTEMA DE PARCERIA: AMIR(propietari) i XARIC(conreador).- 1/4c. 2.3 LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER: a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada; b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció, tèxtil,etc.); c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria); d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors 2.3.1 *Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCà SSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS, altres grups ètnics: berbers, jueus, mossà rabs). 2.4 AL-à NDALUS VA SER DINS EL CIRCUIT ECONà MICO-MERCANTIL DE L'ISLAM AMB: -La revitalització d'antigues rutes marÃ−times helenÃ−stiques i l'ampliació del marc de relacions comercials dels antics imperis (BizantÃ− i Persa sassà nida) i -La conversió d'Al-à ndalus en el centre d'altres rutes: ruta de l'or del Sudan (segle X), rutes terrestres i marÃ−times europees. -IMPORTACIONS: productes de luxe, espècies i esclaus. -EXPORTACIONS: teixits, olis, armes, cuir, cerà mica, etc. 2.5 AL-à NDALUS VA CREAR UN SISTEMA MONETARI MOLT Sà LID.-Abd-al-Rahman I, DINAR D'OR (=10 dirhems); -Abd-al-Rahman III, SECA DE Cà RDOVA (912): DIRHEM DE PLATA -CRISI DEL SEGLE XIII: l'or del Sudan es va desviar cap a El Caire 2.6 CREIXEMENT DEMOGRà FIC. CARACTERà STIQUES DE LA POBLACIà :-Emigració del camp a la ciutat (segle IX); Insignificà ncia de l'element invasor (60.000 musulmans front a 6 milions d'hispano-visigots); -à poca de mà xim esplendor (s.X): 7 milions d'habitants (població total d'Al-à ndalus); -Distribució de la població musulmana: Valls del Guadalquivir i de l'Ebre, més tard a l'Horta de València (la Meseta va estar sempre poc poblada) 2.7 ELS GRUPS à TNICS I LA SEUA DISTRIBUCIà : a) Minoria à rab.- Grans latifundis a la Vall del Guadalquivir; b) Berbers.- Terres de la Meseta (nòmades: ramaderia itinerant) c) Jueus.- Població urbana (oficis selectius: especulació, usura..) d) Eslaus.- Procedents d'Europa Central i Oriental (van ocupar importants llocs a l'Administració); e) Hispano-visigots.- Formaven la majoria de la població: integrats (muladÃ−s) i cristians arabitzats (mossà rabs) 2.8 L'ESTRUCTURA SOCIAL I LA SEUA CONFLICTIVITAT: A) GRUP NOBILIARI.- à rabs conqueridors (noblesa de sang / noblesa de servei); B) BURGESIA URBANA.- Va assolir el mà xim desenvolupament durant el Califat (oficis liberals, comerciants, artesans..); C) PLEBS URBANA.-Mà d'obra no qualificada de tots els tipus ètnics (molts eren llauradors emigrats del camp); D) POBLACIà MARGINAL.- Muladites llauradors i "sagaliba" (esclaus que aspiraven a la manumissió) 2

2.9 ORGANITZACIà POLà TICA.-L'estructura estatal es basava en 4 punts: a) PODER POLà TIC ABSOLUT DE L'EMIR O DEL CALIFA (poder absolutista de base militar); b) ADMINISTRACIà COPIADA DE L'IMPERI ABà SSIDA (de tipus persa): HACHIB (primer ministre), grans funcionaris, 22 CORES (provÃ−ncies) amb "VALà " (governador); c) COBRAMENT DE FORTS IMPOSTOS: als musulmans (ALMOINA o delme), als cristians (JARACH o impost territorial, CHIZYA o impost personal, i GABALA o alcabala); d) MANTENIMENT D'UN EXà RCIT PODERà S III.- CULTURA -Des del segle IX: ISLAMITZACIà DEL POBLE HISPANO-VISIGà TIC -RELIGIà : L'Alcorà respecta les "religions del llibre" o BÃ−blia (cristianisme, judaisme).. tolerà ncia. -LITERATURA: imposició de l'à rab, relació amb centres culturals d'Orient Pròxim: bilingüisme (MOAXAJA, JARCHA, Zà JEL) -ESTUDIS FILOSà FICS: AVERROIS (1126-1198) intentà conciliar la filosofia aristotèlica amb el dogma islà mic -ESTUDIS CIENTà FICS I Tà CNICS: aprofundiment en els estudis de Matemà tica (à lgebra), Medicina (cirurgia), Astronomia (Taules Toledanes, Agricultura... IV.- ART.ETAPES: a) CALIFAL (Còrdova): Palau de Madinat al-Zahra, Mesquita b) TAIFA I ALMOHADE (Sevilla): Giralda, Torre del Oro, Palau de l'Aljaferia c) NASARà (Granada): Alhambra-Generalife CARACTERà STIQUES: -Gran capacitat de sÃ−ntesi -Elements arquitectònics: columna, arcs de ferradura (d'influència visigòtica), volta (d'aresta, nervada), cúpula (gallonada o coronada amb fusta i guixeria... -Materials: a més del marbre i la pedra, utilització d'elements pobres i barats que donen sensació de riquesa (guix o algeps, cerà mica i fusta). -Elements decoratius: coordinació del espais (patis, jardins, estances) i utilització de l'aigua (fonts, estanys, brolladors). Tapissos amb motius geomètrics, vegetals o d'escriptura (absència de figures humanes per prohibició de l'Alcorà ).

3