JOSE IGNACIO DELFIN LOPEZ

UNIVERSIDAD Facultad VERACRUZANA de Medicina Veterinaria y Zoot. ' ' Diseño de un cuaderno de trabajo como apoyo al estudio de la Unidad de Neu

4 downloads 146 Views 2MB Size

Recommend Stories


PRACTICAS FMCA GENERAL ALONSO HERNANDEZ GUERRA JOSE SANTIAGO MATOS LOPEZ JOSE ANTONIO MARTI TRUJILLO
PRACTICAS FMCA GENERAL ALONSO HERNANDEZ GUERRA JOSE SANTIAGO MATOS LOPEZ JOSE ANTONIO MARTI TRUJILLO Obra publicada el dia 13110187 en la Universi

POR. JOSE IGNACIO UZQUIZA GONZALEZ Universidad de Extremadura (Cdceres)
SIMBOLISMO E HISTORIA EN JUAN RULFO POR JOSE IGNACIO UZQUIZA GONZALEZ Universidadde Extremadura (Cdceres) La conciencia humana es un enigma en marcha

AGUILAR CALVO, BELTRAN AGUILAR CALVO, FEDERICO AGUILAR JIMENEZ, FRANCISCO AGUILAR LINARES, JUAN JOSE AGUILAR LOPEZ, JOSE MARIA AGUILAR PORTERO,
******************************************************************************** S.I.C. UNIVERSIDAD DE SEVILLA 13/01/2015 Alumnos matriculados en asig

ARENILLA LOPEZ JOSE VICTOR. GALLARDO RANGEL JOSE ANGEL. JUVERA MORENO FRANCISCO MARTIN. MEXICO D.F. 18 DE OCTUBRE DE 1989
U N I V E R S I D A D A U T O N O M A M E T R O P O L I T A N A I Z T A P A L A P A P R O Y E C T O I N G E N I E R I A E L E C T O N I C A D E /

Story Transcript

UNIVERSIDAD Facultad

VERACRUZANA de

Medicina

Veterinaria

y Zoot.

' ' Diseño de un cuaderno de trabajo como apoyo al

estudio

de la Unidad de Neurología

en la

materia de Anatomía Descriptiva en el curriculum de la carrera de MVZ.

Tesis

"

Profesional

JOSE IGNACIO DELFIN LOPEZ

H. VERACRUZ,

1981

l ' R K S ï N T A C I ' 0 ! \

RI

p r o s «il t o

t r a b a Jo

el

au t o r

el

logía,

on

il>>

l a

ts

l rniiscui-Ho

V ¡ MÍ6n In

¿dolfi-nia,

-

èijiij^to y

M . V . / .

A l f r e i ! a Cl.it

Ion

il e

t i Lu1 a

di»

l i o 1.1 . J o y

fi.,

•: uiiio

Un A n a tomín

p-1

parle

,.

ï i S

como

y

il.)

a

lii'sur ip t i v a .

un -~

.1»

apoyo

, . n u / . a di>

C.

>!.C.

j . •• r i n a i i L - I I t • )

rvrn a

1f f t i vo suji'-r_

I i i li 1 i o ¡ ; r á f i c o a

,1,, J

duran-

la

J u l i u V..

q i ' s i

ubjrlivos

ÍI.IJ o

II.-riián.li>í

Morfo-

U . V . .

1 a

1 1 i-a G . ,

mH t i T t a l .-ii

mat e r i a

¿ r.ima

J K la

dyoaorfa

w l « r u ,

Jh

en

e

ya

que

ios

i n

pur

confi

la»

de a

l a

qui—

ruc d i -

través

neuroanatomía y

da

síndromes

c l i n i c o

estudios



deficiencias

únicamente l a

la

iiili-nsi t'irarsn

presentan por asppcta

prot'le-

poi- e j . i i . p l o .

a



--in l i j l : - i t - n

lo.-- a n i m a l e s

ol

tanto

iil.r.

l ( l | . . ;• e

parli-

a l ululili

ciencias os

l i tu_

|> r o t i I eniá t i r a

f» e u r o a n a Loin f a

tica its

I I ell.¡.O

-

iNiurnlu

>-i>i >ji I e j i i i i ig ii ••

pillili

cuno

sido

IN a e u t r o »

] t)?-

p a r t i i it I a m i e n t . -

el

le

0n_

>>eS—

1

a

el

lie

e i i h e n a l t / . a - a |<

u n i •! » • ! ,

pur

a

en

A l i a l uni Tu

' l i e i r ' n I uf

rumo

-~0

r-nl U

un i ila l .le

li».--

I ¡l'a^,

la

t a t e 1 ru

t r i p l i va,

M

i:ol a b o r a lo r

9

que ilo

Jul —

O B

Contar 1 i «

J

-*»iM»

lu

j. r o i V s n r i:a t

libJ i?l i v u s

Kiisayar

rí a

y

l a

-

manf r a

il>t

i'sla



ár-'a

i>ri

su

ett-

va lo r a r

i l • 1 a j , r e m i í zr L a r

r-'trni t i r .iI

aux i -

N o u r o a n a t orni a .

n i n g i - b

11 y

Lío.

C « i « I " r r

Lo

D.4

I..C

17

i>.i

iJut:H i t o n a r i o

1. - L i l i d a d

I I I :

12 1

-

Fj1ogen i a

y

Onto^i'iua

3

2U '¿'¿

7.1

' ' i 1 (•;• t - i i i a

2U

7.1

í'fl L n j ' e n i a

2-1

7.3

l ' r i n e ¡ j>a I i ' H r i ' i ' . i u i i i ' S

del

7. 4 C u e s t i o n a r i o 8. - L i n d a d

IV:

Nervios

S .N

24 '

l ' p r i fi* r i c o s

-

-

29 31

8.1

Generalidades

31

8.2

Cuestionario

34

9. - l m d » d

V:

Pares

Craneales

37

9.1

Olfatorio

3?

9.2

Optico

3-,

10. -

y, 3

l'aretí

9.4

Trigémino

9.5

Cuestionario

Unidad

V I :

Kntraoculares

44

Paros y

41



Craneales

47 49

10.1

facial

Ves t i b u l o c c - c l e a r

49

10.2

Glosofaríng'-o



10.3

Vago

5 2

10.4

Accesorio

JU.5

líi'suriüii

¡ . l o s o

->4 St

>

lO.nCurKtitjiiirio 11. -

12. -

13. -

1 i i i .1.1.1

V i l : i'.iri'!-.

11.1

f-.-n.-ral id.i.i...-,

11.2

(Jti.f 1 i o n ; , n i .

I.nid.ni

\I11:

'. ¡ s t . m u

) 2. ü

S i s i i'ii.a

1 ¿ . J

C u • 1.1 i i . i , ^ r i o

U ,

l

U . 2

1.1.3

!\:

u

,\.rvi-j. u

l ' . i r . i ; - 1 ii j .í 1 i n >

r t n i l o.".

.

O b s e r v a r i or.es

16. -

Bibl logra f la

S

.

.

74 í 7

L . , i . U . . •• i . ' . i

ol al

V . -"IÍI . i i

1 UCÜ t i or.iir i u

15. -

l

*' '¡

i - . - i - d l idji.li-í,

Hi-ííul t a d o s

Au l/ii.i.ir.c

1 l:i|..í I i i - i -

Ví„.,

14. -

"1 ii i d o d e í d i i r s d . i N a [ p u n t o s m a s c í a r o s ) y los ionos de K ( * ) . • f l u i d o e x t o r í o r e s c e r c a d o 1U v c c i > s m á s rico en i o n e s N a q u e d e K ; e n e l f l u i d o i n t e r n o , Sucede lo contrario, l a m e m b r a n a es p e n e I r a d a p o r p r o te f lias q u e a c t ú a n como c a n a l e s se l e c t i v o s p a r a p a s a r p o s t e r i o mi el) t e i o n e s de N a y K . 'ín e l o t r a ea_ t a i i o , d o n d e e l i m p u l H O m t r v i o n o n o e s t r a s m i t i d o , l o s doB t i p o s Je c a n a l e s H o n c i r r a d o » y u n s L o m b a i ó n i c a m a n t i e n e e l e q u i l i b r i o 1 fin i c o p o r b o m b e o h a c i a a f u e r a d o Í O I I O B d e N a y h a c i a a d e n t r o de iones K. K l i n t e r i o r d»l axón e s t á n o r m a l monte c e r c a de -70mv con r e s p e c t o a l e x t e r i o r . S i e s t a d i f e r e n c i a de v o l t a j e o» r e d u c i d a por l a l l e g a d a d e u n i m p u l s o n e r v i o s o , e l c a n a l d e l Na se a b r o , pasando l o s i o n e s de Na a l a x ó n . Un i n s t a n t e d e s p u é s , el canal del Na s e c i e r r a y s e a b r e e l d e K , e n t r a n d o l o s i o n e s K, La c o n t i n u a a b i o r t a y c o r r a d a de- l o s d o s t i p o s d e c a n a l e s efectúan la p r o p a g a c i ó n d e l i m p u l s o n e r v i o s o , t a l como s e i l u s t r a e n l a fi_ gura.

Propagaciórt

del

Impulso

Korvioso

I, -

En l a s

siguientes

afirmaciones,

esta

es

verdadera

o

a)

V

F

L a Iseurona

b)

V

F

L a Iveurona

c)

V

F

El

cuerpo

vida

de

encierra

se

reproduce

Motora

esta

celular

una

es

por

F

KxiBten

F

L a v e l o c i d a d de c o n d u c c i ó n a u m e n t a c o » e l d i a m e t r o de

2. -

¿QuS

3. -

¿Cómo

4. -

¡Qué

5. -

¿Cuál

tres

brevemente

Be

es

el

las

es

la

por

axÓn

entiendes

ción

tipos

c l a s i f i c a n

entiendes

fuera

del

S]\C

esencial

para

por

transporte de la

siguientes

las

la

de

de

amlelíníca

preguntas:

neuronas?

palabra

una

f i bra

Transporte

diferencia

entre

0.-

¿Qué

es

Módulo

7.-

¿Qué

entiendes

por

Sinapsi»?

6.-

¿Qué

entiendes

por

Flujo

9._

¿Qué

otro

nombre

l a

celular

una f i b r a fibra.

Sonia?

do

menos

de

25

mi e r a s ?

Axónico?

1mpul so

he rv i o s o

y

continua?

un

si

neurona.

V

¿Cómo

círculo

misma

parta

V

1. -



situada

una

e)

Contesta

un

falsa.

d)

II. -

en

de

Ranvier?

reciben

Axoplásmlco?

el

axón

y

su

membrana?

Condii c—

U N I

aiSMNCFS

El

encéfalo

Bemìeól ¡ d a s cubi e r t o

qu*

por

sncéfalo.

eo,

i'Sp I n a 1 , una

anil.nM Nay

unii n o - m b r a n a ti-'ii'-n

en

es

una

qup

tela

de

un

de

tejido

Piamadre,

i i l.ras la

fiii.ilar

una

Aracnoidos.

rodean

conectivo

L a membrana

encéfalo

Ks t a

d'-noin i i m f i

y

a

la

Kti l r e

forman

y

en

-

d^lfa

con tornos. que

del

de

membrana

radiculares

>' s e

está

transparente

membranas

1 a r taDien t*- . ' u s

ile

estructuras

encéfalo

liquido Tres

1 « M i p e r r i o i i i do I

a ra na,

«letructura

en Ósua.

£1

l'aqu i m e n i n g e . la

mii.l .• 1 a r«p.t

delicadas

sosléu.

envoltura ó

ne

a

son y

f 1o la

bóveda

interna

d.-l i c a d a

una

una

adherida

y

C-I-AI.fiHTAQnDSO

espinal

Duramadre

más

t r a t i n i tic I O n ,

•la y

iv

la

t

protección

dn

externa

cono

conectivo

nédu 1 a

médula

membranas ,

dentro

I.a

conocida

tejido

l a

f.°

Y LTQCTtiQ

requieren

varias

y K» encuentra al

y

D A T )

la

--

P i ama d -

conjunto

I.e^

tonif-uiiig'-n.

la n o n 11 c a

du rama 1 ro

ex i u r n a

r i ca

un

la s u p e r f i c i e

i lile rna

r-'uili i • r i a

c>' I u 1 ar>

Uo

"HKIII'III r m i e e p u r i d u f t .-,

forvia»

>>n

consigli-

s a n ; ' u f neos*

príimo,

planar.

y

ritan*

a

c i an»ana va.-oa

a

los para

Kste

la

hemis el

pana

occipitales

-

co a

yacen

«obre

la

tabique a

nenie

cara

superior

mesoeagital los

hemisferios

sa p i t u i t a r i a La m a y o r tena

parte

por

de

ramas

pítal

proveen

ramas

del

los

la

las

ramas

tri&ñmino

nervios

la

craneal .

capa

Urna

y

externa de

una c a p a

«imple

do

rada

periostio

t i ere

tejido

liordeS BBC

del

ra.

diad r e

la

A nivel

fibrosa,

ol

l a mi t a d

del

un y

Be

l a

que

la

t»rm i nación

1. i ^ a m o n t o

d.«

do

las

y ;

Cocc í giio.

da

la

ar al

origen occi_

y

ilm.M

un

Tubo

alturo caudal

l.i -1 - • 1

L a u í d u 1H

>l

con

iitt. le

I ,

IM.I

los

r L .>bra 1 *

ci&—

los

la

ad

a

Las

sujetan

presentes

del

esta

ventrales.

aracnoides

hallan

nstá

espinal

ultima

la

da

como l i -

a p i —

cara

i n -

a

me-

l a

toda

medular,

la

el

ex

teji_

termínale.

fibrosa,

r.t* de a s t r o c i t o s

se

filum

m?duia

triangular,

ligamentos y

serie

forma de

la

una

conocidas

dorsales

a

por

epipial

de

originan

duramadre

recubre

íntima,

se

duramadre

extorna

raices

adheridos

duramadro. a

& la

tejido

cara

las

fuertemente la

tnjiBiííi m e d u l a r

fitenia

la

entre

de

ligamento,

ligamentos

dula e s p i n a l

Is ¡jfa

adherida

aplanadle

firmemente

por

medio

compuesta ubicados

de de

adherida

la

delicadas

más

a

membrana

la

cara

filial

su-

prolon^acio-

profundamente,

•IHACNCIIKS.1.a tr?

la i l u r a n a d r e y

fl^uir liryp

¡-ue

iln l a s

r a f ees

l l e n o ile l í q u i d o firüciioi i t r o ,

ta

tronco

de del

implianiente anenoidoas. tío y o l es ahí líquido

extienden la

dicho

de

abren

a

dos a g u j e r o s

laterales son

l a

pía

mayores se

los

desde

se

de

y lo

la

Sobr«

la

aracnoides y

la

la

se

llama

Cisterna del

la

Las

-

basta

-

eBtá Sub—

rodea

y

al

del

-

l a

-

sr.

alrededor

menudo

están

Cisternas

Sub—-

entre

el

bul_

Cerebelolobular

cuarto

Otras

Pontina,

a

halla

ventrículo medio

-

'tspacio

excepto

encéfalo

se

-

lo

piamadre

que

ventrículo. pasa

de

a

l a

do

y

-

íl

-

c i s t e r -

Magendie

cisternas

«n

sili a

convex i dad

aracnoides

que

surco*

esp i na 1es.

estrecho, del

foramen

Luschka.

Cisterna

y

avascular

asimismo

denomina

cisternas

cuarto del

le

es

o r i f i c i o s

los

su-baracro ideo

base

denomina

del

través

tonsiderab]e

Kn l a

creando

las

^sta

ns c y r e b r o l o b u l a r

y

espacio

la

sobre

extiende

aracnoides

locales.

surcos.

membrana

craneales

variaciones

separadas, Una

pasa so

«spn c i n

cefalorraquídeo

íuiasmática.

n e r v i os

entre

encéfalo,

se

que

mnmbrana

los se

delicada

del

los

cerebelo, donde

una

cefalorraquídeo

cerebral,

irofunilidad M

de

ext'üis ion

«mes t r a

liMiaíerio

'?sta

espacio

Zl

es

piamadre,

aracnoideas

jJiamadrn.

(imí f a l o

la

contornos.

traif'culas h

aracnoides

y

los

tamaño

Interpeduncular,

l a

— -

También ficies nina

está

l a

Cisterna

posterior,

clínicamente

portancia terias

cisternas

Amliiens.

cisterna de

y

cerebelosa

lumbar

v i s u a l i z a r s e

se

extiendo

límite y

cisterna

de

las se

l a

desde

raíces

extrae

el

cono

líquido

de

I.a

cola

d*nomi_ ¿rail

im

las

ar-

mayoría

de

1ograras. ñas t a

sacra.

la

super-

es

a

medular

vértebra

las

di y

Neumoencpfa

nerviosas

el

es

Caleno,

superior,

en

segunda

f a l o,

eric

^sta

posterior

«ti

gran

rodeando

ffies

vena

la

pueden

termínale

cual, del

a

xicadamer.te filum

la

lateral

contiene

La C i s t e r n a

De e s t a

y

Cisterna

porque

cerebral

estas

superior,

superior

aj.ro_

Contiene

de

el

caballo.

cefalorraquídeo

por

p u n -

ción,

CKAMilACIOrvSS

A K A C N O I JYAS.

r

tal

euperior,

la

res

afelpadas

que

Duramadre

del

pioaracnoides sobresalen

seno

ri&bles

en

vellosidades

delgada

membrana

los

res a ]í.5

haces

las

de

fibras

perficie es t í n e^no Lis

número

s a n t a l

(serosas

tran

y

como

por

da d * m u e v e

del

Ucular,

una

capa

de

e l l a s

de

l a

.unirán

lo

l a va

consta

de

nu

tienen

cual

una

se

encuens i m i l a -

d i s t r i b u i d a s

e p i t e l i a l e s

a

de son

Células

coronan

granulaciones

venosa

sagi

prolongado

amnín^ea

¿ranulaciones

elásticas.

«fu

a

seno

vsllosid&des

debajo y

ovales

aracnoideas

del

del

entre la

su-

frecuentemente

lar^o

del

borde

del

-

espacio

las l a

la

grandes

más

numerosas

-

granulaciones

transferencia

Duramadre,

eubaracncideo

al

de

Estas

proteínas

venoso. cuyor

modo

que

t a i

al

espacio corrí o

sustancias

la

prjj ia

-

'• •

venos...

cuyas de

y

cefa-

que

válvulas

presión,

plasmáticas

considera-

líquido

es

de

la

son

de

sistema

aparentemente,

permeables.

y

cefalorraquídeo

dependientes

las

más

c a l c i f i c a r s e .

subaracnoiduo

líquido de

a y

para

funcionarían,

CORO

son

tienden

espacio

sumauente tales

y

ámbito

unidireccionales

nas s o n

origen

l a

ístaa

Estas

Las

1aguna

de

cada

se

células

una

venosos

{rumiaciones US

y

colágenas

Aracnoideas

siín M d r o s t á t i c a senos

da

través

al

¿agita].

mayor

lorraquídeo

de l o s

fibras

avanzada

el

cereí ral

aracnoideas.

vellosidades.

lae v e l l o s i d a d e s das

adyacentes

limitante externa

(^anulaciones edad

regiones

superior.

pioaracnoides

las

superior

a

ubicación,

pequeñas

de

rodeadas

en l a

y

de

l a

-n

l a

gran

pasi



Rsmbra-peso

rco-

albánlna

se-

roas, roso

pueden a

figura

pasar

travos

de

del

las

líquido

cefalorraquídeo

¿ranulaciones

torrente

2-1.-

ísFU-iiVGES

Y PEXOS

CÜR01DLOS

DÍL

P5HR0

l a e x i s t e n c i a de l a s g r a n u l a c i o n e s e s p e c i e es controversia!. Fisura

el

aracnoiJeaa.

aracnoideas

-jn

g-g.-

OIBUJO

ESODiarATlCC'

ESPINAL.

Dinal

1)^ 1 A » : ™ l i : L A

KSI'INAL

Y

£1

Liquide

Cefalorraquídeo

(LC), c r i e t a l i n o

m apariencia del s i s t e m a

es

e

incoloro,

a

l a

intraventri cular

DeMilo a q u e

el

cerebro

in Sflte l í q u i d o , M U choque q u e El l i q u i d o

similar

los

esté

luis, gas e s Iones c l o r o ,

en

puede

y

y

l a

casi

agua

en

los

médula

y

compuesto solución

magnesio,

en

por

agua,

glucosa, monocitos)

y

y

modo

de

muchos

un

flotan

dispositivo

las

de

potasio,

células

otros

-

lesiones.

porciones

sodio,

cuantas



subaractioideos.

1 i t » r a lmonte

pequeñas

unas

Corobro-

tiene proteínas;

poseen

COg),

6

encuentra dentro

espinal

cierto

(Oxígeno

no so

espacios

c o n s i d e r a r s e que

defiendo

llancas ( l i n f o c i t o s y

del

M^NINRES

prote_ calcio

sanguíneas

componentes

or-

gánicos. DeMdo a q u e

el

piséis a s a n g u í n e o lulas,

se l s

ha

líquido y

es

posee

esencialmente isotónico

una mínima

considerado

'•ito no c o r r e s p o n d e

como

del

iaoe d i f i e r e

s i g n i f i c a t i v a

forma

de

LC recién

l a

realidad:

formado de

un

en

respecto

proteínas

un u l t r a f i l t r a d o

completamente a

do que l a c o m p o s i c i ó n en

cantidad

de se

los

l a ha

y

del cé-

sangre, encontra

plexos

u l t r a f i l t r a d o .

coroi_

Aunque u n a c i e r t a jidos

extracoroideos

da p o r

estos

to; l o s

sorber.

(el de

compleja, de

y

»entricular.

Se

opuesta,

es

A partir

del

ción d e l

LC se

especializada

solutos sabe

funciones

del

difusión

de

en

su

los

durante

espacio

de

de

los

plexos

intercambio entre

y l a mnmbrana son l o s

p i o ^ l i a l

sitios

de

que

reviste

«1

intercambio entre

el

en

LC



dirección

l a

del

composi-

sistema

sanguíneo

l a

espacio

LC y

-

estrucson

sanguíneo

sistema

-

r e a l i -

el

las

piamadre,

vascular el

y

y



activo

moleculares se

y

los

— co_

transcelular

transporte

capilares

cubro

ab-

p l exo

hasta

través

plasma

sistema

que

del

plexos,

el y

Los

y

mediante

coroideos.

a

coroideos

el

1C, l a m e m b r a n a p i o e p e n d i m a l

el

dializar

cabo

fluyen

los

su paso

(entre

sitios

en

subaracnoideo;

neurales).

tejidos

fun—

transporte

constituyentes iónicos

los

cuar-

coroideos

vasos

formación

forma-

estructura

e p i t e l i a l

algunas sustancias

te

y

secretar, a

en

está

tercero

una

llevan

este

entre e s t e

turas a s o c i a d a s

en

produce

mayoría

son

vasos

zan en a m b a s d i r e c c i o n e s y

y

se

l a

ee

l a t e r a l ,

La capa

los

LC hacía

de

modifica del

clave

desde

que

momento

y

amplios

b i diroce i onal.

decir,

Yentricular

mismo),

ventrículos

son

desemperla un p a p e l

de s o l v e n t e s

LC probablemente

cerebro

estas

ac t i vo

de

los

coroiáeos

Algunas

transporte roídeo

plexos

pisaos

cionalmento

fia

cantidad

los y

el

vnntricular

-

subaracnoideo,

tejidos

cerebrales



y

el

l.C. En g e n e r a l ,

las

sustancias

sicoa v o l á t i l e s dol c e r e b r o

al

y

LC. las

l i d a d en l í p i d o s

es

más

iracnoideos,

donde

da l o s

durales,

El c o n c e p t o

es

clásico

del

Q LC s e

en

a través

de

l a

sus

ahí

los

entra

de

a l

limitada

de

a

los

ventrículos

ahí

a

presión de

es

llaves

detalles,

en

agujeros

ellos

solubi_ pasan

-

cerebro.

a r t e r i a l :

l a

anestá

sanguínea

aminoácidos)

de

sistema en

y

(CO^,

corrí ente

utilización

y

plexos, coroideos

actúan c o m o u n a e s p i t a ) ; lateral

do

sistema

y

lípidos

l a

hidrófilus

LC y

elevada

donde

correcto los

del

menor,

necesariamente forma

a l

en

de

azúcares

circulación

presión

donde l a p r e s i ó n

senos

pasan

sustancias

formación,

el g r a d i e n t e d e

solubles

( e l e c t r o l i t o s ,

de l a c o r r i e n t e s a n g u í n e a El c i c l o d e

muy

b a r b i t u r i eos)

del

LC sigue

los

lugares

y

espacios

corriente

en

sub

sanguínea

mínima, 6

válvulas,

tiene

de

cada

y

fluye

cierta

aunque

ventrículo del

interventriculares

no

u t i l i d a d . (que

ventrículo hacia

el



tercer culo,

ventrículo;

lee y D e d i a l

del

espacio

y

canales

de l a s

1« c o r r i e n t e clones 1».

elevada

aracnoideas

COBpueeta

de t e j i d o

Si c i e r t o lentido,

d e 10

papel

LC excede

a

espacios

l a presión

fluye d e n t r o

d e l seno

las v e l l o s i d a d e s

Hiles s e o b s t r u y e te en c i e r t o

aire, p u e d e n

;

( l a v a l v a

se

regulado

v e n t r i c u l a r

NORMALES

Cantidad

2, -

Apariencia

3— 4.-

d e l

de

y

10

e l

C e l . p o r mía3

6. -

Azúcar

7. 8. -

Prot. total Ug%) Albúmina (mg%)

9. -

Globulina

(mg)t)

(mg%) prot.

d o l -

líquido es

o l e v a -

l a r e d de c a

LC, contienen — X.

Promedio 6.5-7

c l a r a 24 1.0033 o

172 1.0125 110

11 l o . 5

55 37.5

5.5 .14

8o.5 1.0056 2

8

61

16.5 .75

del

u n i d i r e c c i o n a l

rayos

Maximo

0 . 9

(mi)

Presión (mmH20) Cravodad e s p .

Cociente

y

venosa

subaracnoideo

en u n ap l a c a

venosa

de sangre d e l

abro

f l u j o

solo

»F,T, L C P > K L P F Ü K 0

5. -

10.-

E l

-

r e d desempe

l a presión

s o n comprimidas

c i e r r a ) .

Mínimo 1. -

se

u n a —

do LC en un

Cuando

v a l v a

cierto

cada

Esta

l a presión

espcio

pioaracnoi--

l a c o r r i e n t e

p o r l a presión

e l

y

s e r v i s u a l i z a d o s

VALORES

esta

cuando

a

L S Bg r a n u l a d -

por u n ar e d de

regurgitación

-

supa

i n c o r p o r a r s e

comprende

t r á n s i t o

h a c i a

través

-

a r a c n o i d e a s ,

s u b a r a c n o i d e o s . venosa,

a

Ce-

través

tejido

atravesado

«1

l a

impide

dural

de

de diámetro.

p e r m i t e

aracnoideas

sentido

SI e l s i s t e m a

laxo

subaracnoideo e

para

de Pacchioni,

m i l i m i c r a s

a

s a g i t a l

f i l t r a

s u p e r i o r .

Diechones

v e n t H l a t e r a —

l a c i s t e r n a

seno

e s

aracnoideas

v e l l o s i d a d e s

c o n j u n t i v o 20

s u p e r i o r ,

l o s

seno h a c i a

o

cuarto

r o s t r a l

del

donde

s a g i t a l

Cuerpo

el

de valva,

del espcio

e«no s a g i t a l

it,

a

región

d e l cráneo,

son extensos

Una g r a n u l a c i ó n ,

bacía

en sentido

l a

d e l seno

niñero d e g r a n u l a c i o n e s

« m i i cu l o s

hacia

a l

y

de l a s a b e r t u r a s

v e n t r í c u l o ,

g r a n u l a c i o n e s

sanguínea

acueducto

través

lentamente

subaracnoideo

rior en l a p a r t e di

d e l 4°

c o r r e

a l

a

después,

d e l techo

rebelomedular,

pasa

después

£1 L C c i r c u l a

74 27.5 27 9.0 .35

¿o

C U E S T I O N A R I O

I.-

Les

cada

ana

de

X dentro

del

paréntesis

1.

(

1.a

)

(

La

)

las

membrana

las

III,-

ds

más

1)

Aracnoides

e)

Mamad re de

las

opción

Interpeduneular

c)

Cerebelolobular afirmaciones, o

V

F

La medula sacros

2)

V

F

•íl p e r i o s t i o capa e x t e r n a

3)

V

F

La

Hoz

4)

V

F

RI

LC contiene

gran

5)

V

F

SI

LC se

en

2. -

¿Cuántas

9.-

¿Qué

4,-

¿Cómo

está

5.-

¿Cuál

es

es

nombre

y

la

el

espinal

de de

Cerebral

brevemente otro

escribe

qus

responda

las

meninges

araenoideas

con la

ana

pregunta

es:

es;

encierra

en

un

círculo

hasta

el

final

si

falsa.

1)

¿Qué

y

Pontina

is i g u i e n t e s

1. -

de

cisternas

b)

es v e r d a d e r a

Contesta

siguen

interna

Duramadre

mayor

que

la

a)

a)

esta

preguntas

forma las

capas

es

el

los

la

más de

plexos

grande. proteínas.

coroideos.

preguntas,

Duramadre?

constituyen

Cerebelo?

unida

médula

espacio

tabique

cantidad

Hoz d e l

la

del

las vertebras corresponde l a piamadre craneana.

siguientes

recibe

cuáles

termina

espinal

subaracnoidso?

a

a

la

la

Piamadreí

Duramadre?

a

-

la

IV.-

t>.-

¿(tun

son

7.-

¿Que

función

8.-

¿QuA

9.-

¿Cuáles son l o s s i t i o » a« i n t e r c a m b i o entre y los tejidos cerebrales?

Kn n i

ni

slguitiiit»

meníngeas

y

las

los

Granulación*»

tienen

Cuerpo

de

aracnoideasT

fiatasi

PaceiiioiiiT

esquema,

anota

espacion

que

el

nombro do

laa

«1

I.C

membranas

limi tan.

H U - P O S

U N I D A D

los

En sitl r e l a c i o n a d a , lieos. L o s

en

trac tos

vertebrados

gran

centros

te nís i m p o r t a n t e s .

Estos

k feria d e l I ~ e u r o a x i s .

I.os

flts

Sensoriales

integradas y

parto,

nerv i osos

lili l o s d i f e r e n t e s

a

las

medula

reflejos

aparecen Lacen

del

blonf,ada medio

(

)

Troclear

(

)

Accesorio

(

)

(

I Oculomotor

Facial

[

)

(

)

Vaso Trigémino

(

)

Hipogioso

(

)

Closofaríngeo

el

s i g u i e n t e

derivadas

de

esquema, l a s

pon

el

vesículas

fí&uiboEficjfalG

nombre

de

c e r e b r a l e s

las

e s t r u e t u -

p r i m a r i a s :

i

:

N E R V I f^.íAI

i

n A o

O S

P E R I

MIADAS.Itentro

zada*

ron

«1

noi't r»

d.i

oH.in

eji i l e 1 i o

mielina,

cido

*iiiloneuru.

i'orno

"1 J ' - r i i . i ' U r o .

el

cn.il.

< on t f i i i ••lulo

iibundnnc i a

lodo;'

Iníi

io«u

i» .¡..uso

y

U i o ,

IJU«

un

ene

lo

af rnp.idoe

y

lí fibras

se

existen

dentro formado



;>.'i i c i o l i 11 e8 .

!•>jitjc i t t i i - s (AVi)

c o n t i tüien

i n - r v i ot> « r a n e a 1 - i s ,

do

luútculos

oc

"ispee i a l es

y

do

d o r i va doy

loo

ó

[ os

co. ,po¡i,'i;t.;s

3

fi e.crai

Visceral os

'¿.i

ni

mús-

nervio

-

llamad,is

ti f f r o n t ó n

-

q u ím i e o s Suuw-

usper, i a 1

intorno.

t i ¡-no I n a 7 c o m p o n e n t e s

-

puodun

Aforante

sentido

a

.

' S S C U ' ^ A i f - J i C A : ;o L A I V S U Ü C N I L A T I V A E N L A S U S T . C K I S JZ L C S C l j V ; ? t . l JZ L A S ¡SSUIICNAS E N lì-. N E R V I O ÍSPIl.AL.

iSFCCÍON TRAÄSVKBSA VKRTFJjRAL

fcOSTEAADO

ftï

LA

V.V.Vlhk

L A FORMACI 0{\

«SPINAI,

»EKTKQ D S L CAMAL

D E US M L K V I G

ESPIÎ.AL.

C U R S T I O i N A k I O

I,-

Kn l a s s i g u i e n t e s a f i n o a c i o n u s , esta

en v e r d a d e r a o

1.-

V

en un c i r c u l e

s i

falsa.

M

7

encierra

ji»rí lema

tai.il/1 « u

es

c o n o c i do

COBO

Qido_

neuro.

'.-

1. -

V

K

Las

3.-

V

r*

íl

Helaciona a!

l a s

fi bras

nervio

dos

?SO i n e r v a n Accesorio

a l

tiene

músculo fibras

oardi acó SV5

columnas:

ASG

Helac ionado

con

La v i s -

ta. b) A V G

inervan

les

músculos



b r a I I ' £ Í I i a 1 t>s .

a)

VSti

* a c i > n d e I OÍÍ del gusto,

d)

KVC

l.levim iiiijul^os del cu 1 o i-sqUii 1 t i c o .

e)

w

í)

AVtí

Iin - r v a n l o s IU 1 '• L i e o s . Inervan, al diaco.

1 ASK

receptoras

músculos

músculo

IVacftl' iln r e c e n t o r o s las visceras.

111Contesta

se

L r « v »«it«n t e

1.-

¿Cómo

»ncuo.li l r »

¡,-

¿Qué

funciÚn

i,-

¿Qué

entiendes

4.-

jCJué p o r

S,~

¿Cuáles

tiene

1 a-í

Í i ¡;III » r d » 8

r o d >>ado

e l

cada

6p i n e u r o

por una f i b r a

una fibra

componentes

preguntas;

fascículo

y

cúmo

está

nervioso?

fo rniado7

Aferente?

aferente?

forman

a l

Nervio

Trigémino?

iiifls

es^

car-

de

ü M

P

I.-

U

S

°

5

C R A N E A L E S

p

l.os

acerca

vertebrados

enormemente

del

íl h o m b r e menos

medio ea

un

ambiente, animal

importante

que

ria están

situados

en

j>or

de

la

son

bulbo

de

que

15

a

o l f a t o r i a bipolares de

el

mamíferos

su

información

olfato

es

mucho

empieza (axón j ,

cribosa

20

tractos

pequeños

cuyos

cuerpos

celula-

de

cavidad

nasal,

la

(AVE),

estímulos

01 f a t o r i o .

central

lámina

sea,

muchos para

Macrosmios,

neuronas

mucosa

(dei.trita)

la prolongación

1 Lama

o

comprende

consta l a

al

célula

y pasa

les

t raiibduc lo res

itojiul.sua n e r v i o s o »

Wi:

se

y

ol fato

sensaciones.

olfatorias

quimi o r o c e p t o r e a ,

del

Microsmío,

que

anuel tilicos,

ca Je c a d a

y

otras

Kl N e r v i o O l f a t o r i o ,

luchas n e u r o n a s

interiores

ti*> 1 s e n t i d o

de a l o n e s

ú

í

N

. U

CI. ATOniQ.-

dependen

tor

D

y

y

actúan

1.a p r o l o n g a c i ó n

en

la

ae

superficie

une

r>t*noidal

como

trasmi sores

a

u n o de

antes

de

peri de

-

de

-

féri_

l a tuu-

los

trac-

terminar

en

Huí l.o 01 f a t o r i o .

Islas neu r o n a s

espec ia l i zadas

IAVE) j

es en t a n

las

s i guien tes

parli c u l a r i d a d e s ; a)

Son

res e s t á n truc t u r a

las

únicas

situados (mucosa

Son a

el

Cada d o n t r i t a

vez

aparecen

en

tiene

frupo no e s t á n

de

cuyos

cuerpos

nerviosos,

en

celula-

una

es

I. y

neuronas

por

la

de

células entre

de

primer

especial izados

axónicas

grupos

separados

centros

c i l i o s

bañados

pequeños

dentro de u n a v a i n a

sensoriales

los

receptores

d) L a a p r o l o n g a c i o n e s Se reúnen

de

ol Caloría

bl

den y que

la

neuronas

lejos

orden.

que

se

extien—

secresión

mucosa

o l f a t o r i a .

de

número

de

neuronas

están

Bituados

cierto

fibras,

los

de

neurilema;



por

que los

aiones

prolongaciones

de

de

cada

éstas

-

células. aunque do p o c a

significancia

Organo de J a c o b s o n , ilrgano e s t á

ausente

está en

el

muy

clínica,

el

relacionado

hombre,

Organo con

murciélagos

la y

Vomeronasal olfación. otros

Ó

Este

animales

-

iculticos, le l o s

pero

persiste

mamí f e r o s ,

iilízado

en

la

como

l>ase

rostral

lobular p a r c i a l m e n t e Emo e s t á

conectado

mtopalatino,

el

como

áreas

cual

la

penetra sirve del

entrada

i r i s de l a

placa

través d e l

f i l o

leminar

en

el

dial d e l

tracto

mucoso

septo por

al

para

del

nasal, rollo

bucal

como de

por

d"

l a

l a

una

del

estos

son

tipo

vomeronasal

l a

fisura

que

pasan

y se

longitudinal,

localizado terminación

en

la

caudal

del

Cipa (rumiar Cipa c e l . . •ilral Cipa lolecular Capa _ [lomerular capa de f i b . Derv. a m i e l i n a Cal, o l f a t o r i a lipclar -

DEL TRACTO OLFATORIO

MOSTRANDO L A S

ESTRUCTURAS

i r

Y

EPITELIO

HISTOLOGICAS

OLFATORIO DE CADA

UNO

de

suben por

para

superficie

Célula granulada

S ICC I O N

El

extiende

5-1.-

soporte

-

conducto

especial

axones

«Accesorio.

Cel.

lo

cavidad

cartílago.

fatorio.

Figura

mayoría

olfa torio

medio

lnlracrauealmente,

Olfatorio^ y

un

en

Lt e l io

t r a s m i t i r un

órgano

ventromedial

olfatorio

funcional le

paladar.

cerebro,

cribiformo,

Bulbo

Órga-,

cavidad

¡1 N e r v i o . V o m e r o n a s a l

¿(1 n e u r o e p i t e l i o

del

encerrada con

litación a

la

un

separadas

bulbo

do-

a

--

meO l -

II.-

NERVIO

OPTICO.La

para l a

luz,

encuentran

constituye

tres

ton. C é l u l a s

fetos

en

cono

están

últimos,

y

en numero

En e l c e n t r o

forma l a

bastón

son

las

de

las

de

La

son

fóvea

y los

relacionados

están

y

flas

objetos

y

conos

retínales. la

con

l a

Los

y

for-

de

central

que

solamente y

Los

visión

conos

de

visión

-

f i —

gruesos.

una depresión

para

son

dentrltica. y

sus

Bastones.

amarillenta

contiene

capas

y

millones,

cortos

zona

con

de

bastones

Cono

se

externas y

Conos

100

más

una

Va l a d i s c r i m i n a c i ó n

los

los

terminación

la

Lútea,

otras

receptores En e l l a

en

n e u r o n a s más

formar

existe

Centralis,

es ta i l u s p r o v i s t a

los ojo.

del

Ganglionares.

7 millones,

Mácula

contiene

interna

sobrepasan

retina

la

cual

neuronales: Células

Células

elongadas

llamada

Fóvea

y

cuales

de

de

ma c i r c u l a r

más

capa

modificadas para los

ñas n o d i f i c a c i o n e s conos,

l a

la

básicos

Bipolares

Las c é l u l a s ientrjtas

tipos

retina,

los

son

pa

colores

crepuscular

y

-

encuentra una

-

periférica. Por f u e r a tapa de

de

l a

ct que é s t a s tes.

capa

células

células

51 p i g u í e n l o

BinaciÓn, ciín c o n

la

relaciones

lu?. de

en

cada

una

(inglíonaros,

ílnervio

lelas

los

forman

está

una

se

igual

y

bastones

rts s o n c o n o c i d a s

como al

entrar

no

Sus

es t a b l ecen

a

r e t i n a ha_

conos

y

bastri

grados

el

Nervio

que es

l a

de

en

i 1 u_

r e l a - -

un el

dentritas

una

axones más

por

establecen

que

a

célula

nivel

-

bipolar

y

relación

de

las

células

interiormente

donde

s i —

y

abandonan el

congl

Optico. es

una

extensión

verdadero nervio. quiasma del

Optico,

Diencéfalo,

encuentra una

Mientras

retina,

A p a r t i r

Tracto

Los

fóvea

se

establecen

colocada

la

hasta

decusan.

unte p a r a

los

l a

receptores

r e l a c i o n a d o con

capa

constituir

foramen ciego

los

bipolares.

ganglionar.

medial

al

a

di ferentos

e n t i ..

conos

las

bipolares

célula

Optico,

fibras

con

se

atraviesa

intensidad. de

SüC y p o r c o n s i g u i e n t e , desde e l

que

qufmi enmonte

reí ac ion

con

cono

'ergen e n u n p u n t o lo o c u l a r p a r a

luz

neuronales bipolares.

células

con

bastones

y

La

cantidad

alta

central

sjnápticas

fóvea

numerosas

conos

e s t Jmul en

mi g r a

Cipa de c é l u l a s

Díptica

los

aumentando en

Hacia l a p a r l e

déla

de

pigmentarias.

donde

óptico, quiasma

el l a

cual

extiende

Se

donde

l a

óptico, se

mayoría

mitad

las

dirige de

del

las

f i b -

dorsalfibras

ttrminan e n e l kiste u n a

Cuerpo

relación

Hos d i f e r e n t e s 'Bí en t e a •Icula,

cursan

([tico

específica

mitad en

l a

Óptico

medial mitad para

entre

de

cada

de

l a

la

retina

medial

del

alcanzar

cuadrante

vía

de

Las

y

medial

mitad

nervio

Optico

fibras

y

l a mitad medial

re t i n a

l a

Óptica.

de

se

del

pro la

cruzan

Tracto



opuesto.

jUs f i b r a s

provenientes

Wral

la

de

Wy t r a c t o

mácula,

Óptico

*1 quiasma ó p t i c o . lien l a p o r c i ó n

de

»terminan e n

l a

cursan mismo

Las

fibras

de

porciÓn

l a

B. E l n e r v i o ,

quiasma

misma

atea. S i n e m b a r g o ,

solo

una

i loa o t r o s

vertebrados

reflejas

básicas

inesperada.

!

de

los

solamente

f i bras

del

Cuerpo

del

básica

a

en

son

nivel es

se

establecen

d o s rio

la

c o n

sistemas los

1 as

Lateral. l a

r e t i -

Lat-eral.

los

vertebra

forma

con

visión

del

quiasma,

aves

/-a.

su

en

termi_

cons

binocu— I'ti

to-

completa,

sensoriales

mamíferos;

de

itiual

ópti^

cruzan

mácula

todos de

dncusación

en

la

mitad

nervio

se

Geni culado

l a

solo

en

y

Geniculado

mamíferos

parcial

del no

inferiores

Cuerpo

óptico,

aquellos

hacia

en

lateral

originan

retina

l a

Es t a s

cuadrantes

tracto

de

mitad

se

lateral

pero

eiisten p r o y e c c i o n e s

preaente

que

los

decusado" n

filogenctico,

iín c o r t i c a l

l a

estructura y

tr p r e s e n t a n

lirrollo

en

lateral

lado.

superoposterior

I retina p o s e e

i 'fas

mitad

l a

del

ÍS f i b r a s p r o v e n i e n t e s

1

Lateral.

constituyentes

de l a

Q el q u i a s m a

Geniculado

los y

líes de es

comien/.os en que

ui.a

presencia

los la

wamí

del fe—

represen

característien

1as

aves

MECAKISMO

V I S U A L

[

ÜEHYIOS E X T R A O C U L A R E S 1ED15CENS

(N.

VI)

OCIiLO,'.:OTOR

Ó MOTOR

(N.

OCULAR

I I I ) ,

TROCLEAR

Is8culos

Ittotor t i e n e

fibras

licen s i n a p s i s

en

res que I n e r v a n IÍB f i b r a s

ganglio

líviaiientos

en

conj unta

La inerv ación Nervio

que) y e n

l a

III

y

Papel F u n c i o n a l .

res en l o s

lo

lar^o

músculos de

IV

al

El

papel

la

levanta cuyas

ojo

l a

pasar

la

deriva

el

nervio, N.

ade-

cuyos en

el

Vago. 1 os

La contracción los

-

párpados

de

supe—

están

incluí-

acomodación

|enf£

|[iiio:>is).

carótida

por

tiene

del

fibras

en

ó

ocu-

postganglionä-

cada

ojos.

pupila

del de

los el

ex t r a o c u l a r e s p r o d u c e

los

interviene

de

de

era

( E V C ) que

nervio

m e s e n e e f á l i co

p a r a s i mpát i c a ,

plexo

Cada

a

Además,

neuromusculares) ASG,

p a l p e b r a l es

parasimpática del

a

núcleo

1 os

constricción

Il i n e r v a c l ó n

los n e r v i o s

estar

y

pares

inervan

neuronas

ojo.

husos

Oculornotor,

posti;an¿,l i o n a r e s

con

del

normales

elevadores

¿as en e l

(de

el

de

conjugados

loB m ú s c u l o s rieres.

o

c i l i a r

liso

propioceptivas

U actividad

que

elevador palpebral.

músculo

trigeminal

(ESG)

tres

preganglionares parasimpáticas

el

a l

al

cuerpos c e l u l a r e s p u e d e n rtnglio

inferiores

eztraoculares y

IV)

EXTE»,\Q.Estos

leales c o n t i e n e n n e u r o n a s

(N.

de

fibraft

interna,

seno

s i mpát i c a s

que

se

une

a

cavernoso.

-

movimientos del

cciones d e p e n d e n

funcional ojo

es

do

l a

pos i c i ón

fiiúseul

o.i

rectos

los

músculos

complejo,

y muchas

del

^e

¿lobo

ocular

extraocula de

sus

d e n t co

a —

de

l a

-

girar

el

-

fruta. a)

Los

l a t e r,i 1

globo o c u l a r a l r e d e d o r d e l

eje

la p u p i l a

l a

tor y l a

hacia desvía

b) (1 g l o b o

adentro

Los

hacia

rado h a c i a

un d e p r e s o r p u r p

c) il ojo

Los

sobre

el

hacia

estos m ú s c u l o s

Estos

músculos

superior su

ojo

e

es

mientras

quo

dirige

hacia

oblicuos

s a g i t a l .

en

un

el

ojo

el. ojo puro

En o t r a s

es

-

posiciones

-

del

inferior

-

g i -

(di r i -

inferior

aducción e

desvía abduc-

hacen g i r a r Con

recto

dirigido

es

antagonistas.

elevador

el

l a

superior

Con

son

inferior

abajo).

intervienen

medial

lateral

transversal.

superior

(la

hacen

E l recto recto

recto

también

eje

el

arriba),

músculos s i

roctoa

medial

v e r t i c a l . nariz;

sien.

a l r e d e d o r de

afuera,

fe l a p u p i l a

l a

músculos

ocular

de

y

ojo.

hacen

hacia

girar

adentro

el

oblicuo

vador rior

del es

tal},

rotador

e

mientras

dirigido

del

globo

o b l i cuo

inferior cuando

músculos

actúan

elevadores

(gira

es

está

inferior el

en

ele_ supe

sagi

extorno.

rotador

interno

dirigido hacia

palpebrales

es

oblicuo

sentido

rotador

como

ojo

el

afuera,

ocular

inferior

el

que

hacia

y

exter_

adentro.

levantan

los

párpa-

superiores.

coordinados.

cía

el

respectivamente, Los

depresor, ojo

interno

Los m o v i m i e n t o s

ti] os

el

que

superior

d) dos

es

Con

mientras

El r e c t o DO,

superior ojo.

se

Los

mueven

la

de

músculos

completo,

este m o v i m i e n t o , que l o s

rectos

) disyuntivos roña m o t o r a UTII euro

dol

opuestas:

los

dos

cuando

suporiori

se

que

los

convergen,

aquellos

recto

por

actúan

para se

los

l.os

la

es t a n

los

los

izq. se

mus

c e r r a —

realización

de

mientras

movimientos

-

conj u¿ados

sup ra nucí c a r e s

circuí tos

-

h a —

del

ojos

contraen

estímulos por

medial

que

que

mi r a d a

movimiento

párpados

y

en

la

este

en

mediales

relajan,

regulados

y

aquellos

rectos

laterales están

derecho

son

delicadamente

d i r i g i r

i n t e r v i e n e n en

ojo

ojos

son

al

y

(nou_

compuestos

de

in

en

una

ñas.

H Nervio Trocíear hendidura

del

inferior.

Usté

a

oculomotor; lo

Todas

largo sus

cara d o r s a l

del

Después,

norvio

en

unpequeño

cali culo

núcleo

el

en

del

dal d e l

Ir i e u l a r .

origina posterior

del

caudal m e n t e

se

margen

a nivel

torio y

conj ufados

ej emplo,

los

precisamente

dirección;

disyuntivos

direcciones

Jos jior

están

misma

lateral

los m o v i m i e n t o s ven e n

la

por

recto

ojos

mov i m i en t o s

en

derecha,

los

la

raorbitaria

núcleo

fibras

so

es

una

de

la

f i bras

cruzan

la

1Inea media

cerebral,

lateral

superior

y

caudal

rostral

la

dol

al

Órbita

sustancia

al

y

sigue

cavernoso

antes

gris

cau-

de

y

per i v e n —

emergen

callculo

puente,

sonó

ostensión

curvan posterolateral

limite

cursa

situado

longitudinal medial

del

tronco

pared

sus

núcleo

fascículo

en

la

inferior.

debajo

atravieza

inervar al

del la

Ten fisu

o b l i cuo

--

superior. El f i e r v i o A b d u s c e n s romboidea

del

se

origina

cuatro

ventrículo, tienen

te. T o d a s

sus

fibras

iMucente

por

el

tegmento

en

un

curso

antes

núcleo

cerca

de

de

situado

la

línea

ipsilateral; emorger

del

en

la

media

pasan tronco

los

fosa del

-

puen

núcleos

cerebral

la

teral

a la

íóa l u e g o

pirámide hacia

pared l a t e r a l J la ó r b i t a

FIGURA

en

la

unión

adelante,

del

antes

seno do

a

la

modulopon t i n a . cisura

cavernoso,

inervar a l

la

pontina, fisura

músculo

El nervio y

sigue

orbitaria

recto

nonti

por

la

superior

l a t e r a l .

5-3.-

HRECCION

IÍEL M O V I M I E N T O

TRINSECOS

INDIVIDUALES.-

OV = m ú s c u l o

oblicuo

RL

recto

oa

obiicuo

itD

recto

KM

recto

RV

recto

D 1

CI.OBO

OCL'LAIl

F O H L O S ¡.¡LSCLLGS E X -

ventral lateral dorsal

(III)

=

Oculomotor

dorsal

(IV)

=

Trocloar

medial

(VI)

=

Abduscens

ventral

¡tota: El

Músculo

el

VI

6

retractor

abduscens.

ocular

se

encuentra

inervado

por

rial

general.

El

Nervio

Trigémino

Este

nervio

se

dolor,

temperatura,

tan m o d a l i d a d e s regiones

superficiales

vadas

incluyen

de l a

boca

sales

y

meato los

piel

senos

l a

de

y

los

dol

del

dan

a

ó

y

origen

nervios

raíz s e n s o r i a l , cas s o n

con

caudales,

rial

son

une

al

las

maxilares

de

raíz

con

do

la

las

las

la

mucosa

cavidades

HVE, i n e r v a

membrana

múscu-

l a

blando

na-

Además

los en

-

iner-

meninges.

paladar

de

regiones

involucrados

del

transpor—

cabelludo;

y

fibras

ganglio

trigeminal

grandes

Las

masti_

y.del

timpánica

fibras

a

cuya

La

en

raíz

antes

y

los

radiculares

y

Kn

la

una



de

-

las

cursa

las

está

lateral

a

la



oftálnu

ráiz

oftálmicas

situada



la

intermedia la

intermedia

con

en

fibras

donde

fibras

Gasser oftálmi_

asociadas

posición

región

posición

de

nervios

organizadas

emergencia

ocupan

motora

que

(Ganglio

ramas:

toposraficamente

trigémina], están

sensorial

trigeminal,

dientes

branquial,

maxilares

ganglio

laterales.

la

gan^l i o

lengua!;

rostrales.

se

dial

cuero

respecto

dial e s ,

lares s o n

Las

la

están

las

las m a n d i bu l a r e s

cara.

el

los

senso-

propiocepción

y

tres

Mandibular.

estos

ASC que

y

y

movimientos

unipolares

maxilar

la

nervio

oido.

6 Sean l u n a r )

otros

fibras tacto

de

movimientos

Las n e u r o n a s

co,

de

p r i n c i p a l

cara

arco

los

el

encías

(motor),

primer

deglución,

auditivo,

la

paranasales,

del

huesecillos

Compone

pro fundas

las

masticatorio

derivados

cacifln,

l a

y

(incluyendo

los

el n e r v i o los

de

es

y

en

cara

mezclen

son

las l a

me—

mandibu-

cara

me

ventral

sus

fibras

se

con

presentan

varias

características

y

senso-

el

del

-

nervio

iiandibul a r . las r a m a s 1.-

del

Cada

trigémino

una

de

lar y m a n d i b u l a r ) cabeza,

cara

muestran

cavidad

derniatomaa

espinales 1.-

y

las

en

los

no

Ten l o s

los

huesos

de

ais a n e x a s

la a

se

ramas

principales

ramas

a

Es t o s

tres

superpuestas,

do

las

nervios unen

al

un

(oftálimica,

dermatoma nervios

al

maxi—

difidente

de

l a

prác t i camente

contrario

de

los

nervios

respectivos. terminaciones

neuromusculares)

expresión

los

que f i n a l m e n t e

oral.

dermatomas

La i n f o r m a c i ó n

ejemplo

tres

suministra

propias:

f a c i a l ,

es

oculoniotor, trigémino.

on

los

propioceptivas músculos

conducida

por

abduscens Se

cree

y

quo

fibras f a c i a l , los

(por

-

extraoculares nervio— al

cuerpos

SEv'C, celu

liree de

estas

fibras

cleo m a s e n c e f á l i c o 3.-

La rama

Utorias

de

pisan d e l

del

Muchas

filtras

la

tiín s i m p á t i c a

a

Cada

más

terminal

mandibular

del

de

y

en

contiene

l a

lengua.

facial

que

s o l i t a r i o ,

a

cuerda

tímpano

una

del

el

nú-

fibras

gus

De

del

través

un

Debe

de y

hecho,

-

trigémino;

-

alguna

rama

después

Ia

(ganglios

fii g l o s o f a r í n g e o iilo p a r a l a

se

Estas

a

se

m a n d i bu l a r las

nervio

de

los

fibras

-

unen

distribución

llionarea h a c i a

el

lila ( g l á n d u l a s

lagrimal

ótico). de

músculo y

las

l i s o de

la

de

del

p i e l

gangl ios

ojo

mucosa

y

y

las

inerva

las

f i b —

ganglio

submandibular de

estos

c i l i a r ) ,

es

y

sólo

glándulas y

está

recibo

parasimpá t i cas

oral

el

de

mucosas

del

submandibular) trigémino

fibras

una

trigémino

maxilar

(ganglio

y

El

del

l a

las

sanguíneos.

oftálmica l a

a

simpáticas

abandonan

cada

pregan^lionares

oculomotor

p teri^opalatino

(ganglio

la

c i l i a r ;

unen

suministran

vasos

principales

ganglio

que a

fibras

los

se

fibras

unen

sudoríparas y

ramas

que

las

superior, y

parasimpático;

del

recordarse del

externa

o r a l ,

tres

ganglio

der i van

'lo f a c i a l

y

autónomo

hallan

cervical

glándulas

las

y

se

trigémino.

nasal

fttngopalatino,

nervioso

éstas

ganglio

dal

de

sistema

carótida

ns p o s t g a n g l i o n a r e s

(wglios

la

Entre

las

cavidades

uoeiaila c o n

(tico.

ganglio

anteriores

son

del

del

a r t e r i a

tinas p r i n c i p a l e s

5.-

nervio

tracto

trigémino.

postganglionäres

lilas

del

a

al

Vago.

tercios

gustatorias

en

lingual.

nías d e l

plexo de

M.

intermedio,

ti n e r v i o i.-

dos

núcleo

tal n e r v i o

del

l i n g u a l

los

¡atas f i b r a s

residen

nasal).

del

-

nur

del el

y

norvehí-

postgan— de

la

ta

Figura

5-4

Div.

n

l

X

il a r mi C d

. sup m o r b i t a l > . c i |[ouid t i c o t e m p o r a l .

ci^omaticofacial N.

:..

i n l r a o r b i t a l

'Joy*'j^t Giurila N.

11n.j a n o ,

mi

l o h i o d e o / ^ ^ ^ ^ - / V ' i ^ - ^ >.

]ingual li.

,

n.

manti,

N .

bucai

La

alvf-olar

l a mucosa

lai

jni'i;

cliico

y | l e i

V I S T A I . A T E R A L flOSTRAMifì I.A n i S T R I ELÌCI DiN l ' ^ R l F V R I C A D*3. >'"PV10 T H l i : i - T I > 0 I l a m a n . l i i u l a h a s j J o cortada)

Div. max11 a r 111 v . m a n t i i i>ul a r l'or. n

fornrcn "Sii

o

1ORMI

LO i

.11%.

v

!'i.r:iiM'ii

forameli liH'flfcJoso

i- tn.dulal

11 niraut'U

fisura / potroua.si l a r

V!ST\

VSKTRCI.AT'T„U

?C'I:A" " N * S l'OIt 1>0M)V u

x i i .

óptico

/ foTiUi'-n. inalar rostral Julia

y n

o f L a I u. i c a

1.

timpanica

Il VI.

CRAVK)

l'ASAN

H X PVRRO WSTRAMK» L O S

LOS K ^ R V I O S CRANCALKS



a VII

C U E S T I O N A R I O

Fu l a s ésta li

2)

siguientes

es

afirmaciones,

veradera

V

F

V

o

hombre

ra

su

V

F

4)

V

?

depende

Pl

órgano

fibras

primer Los

sentido

acerca

Vomeronasal

murciélago

Las

del

información

bre. 3)

en

un

circulo

del

olfato

s i

falsa.

El

F

encierra

y

del

se

ambiente.

encuentra

otros

AVK son

medio

animales

receptoras

pa-

en

el

hom

acuáticos.

y

neuronas

de

orden.

bastones

sirven

para

l a

visión

de

los

colores

Lee c a d a dentro a)

b)

una

del

musculos

dor

de

su )

Rectos

Obi icuos

(

)

Itoctos

las

Los

una

(

)

Trigémino

(

)

Troclear

(

)

Acústico

siguientes

para

de

la

de

l a

se

las

c o n s t i t u i r

e

el

X

-

complete.

ocular

alrede—

i n f e r i o r

y

i n f e r i o r

medial

origina del

retina

en

margen

un

pequeño

posterior

núcleo del

fa-

existe

células

por

una

zona

amarillenta

llamada ganglionares

internamente

fóvea

globo

una

o

preguntas:

c i r c u l a r

más

escribe

es:

Abdusceus

alones

medio

quo

)

colocada

el

y

responda

son:

late r a l

(

de

que

g i r a r

hendidura

formación

siguen

s u p e r i e »• e

medial

centro

que

opción

superior

craneal

long.

de

hacen

)

on

la

v e r t i c a l

(

scículo

En e l

de

(

situado

pa

preguntas

quo

eje

El nervio

y 2. -

las

Los

- Contesta 1. -

de

paréntesis

donde

nervio

y

forman

convergen

abandonan

el

en

un

globo

una

ca-

punto ocular

.-

Contesta

brevemente

a)

¿Qué

tipo

b(

¿Qué

función

c)

¿Dónde

li)

Menciona

- *jn e l de

los

se

de

los

siguientes

componentes

tiene

el

originan

siguiente pares

las

tres

músc.

las

tipos

esquema,

craneales

tiene

3

coloca

el

P..

retractor

ramas

de

preguntas:

del

células

en

las

Olfatorio?

inf.

del

ojo?

h.

Trigémino?

de

la

lineas

correspondientes:

retina:

los

nombres

••il i-)

s 1 f-u I - H t •- .. .(li . m a .

componen l«-s

l.'l

n i . - ^ a n t sia»

•-•>! de

!i c a c a l a tfl*tl l u t a - l i m l a ¥ *"> f i a r l * l ì l a s _ íiiwrai» 'íie l a

i l a màiraila 4 * B



j>*rit«

ss

tingila

>i#l c a m i n i

iftral

td« } a

Sarrio

Cficl«a.

la

j>«rci4itt

Se 4ác«

iteres e n

en

exploración

sistemas

«tirana g e l a t i n o s a ,

único

en

".ando c u b i e r t a e l

e» —

testi

al

&an£lio

f o r o * d a de



termina completameli temporal);

los

de—

otras

se

observa

por

la

parte

[líerectes h á b i t o s

aves.

las

en

hay distai

forma

forma de

de

r e l a c i o n a d a s con

los

CLOSOTARIRGKO.Es

un n e r v i o m i x t o ,



-

hoz,

l a membrana e s t a t o c o n i a

están

de

-

a—

estato

(martinetesI

s i t u a d a en

le

en ( , s

Hi cada órgano aves

membrana e s t a t o c o n i a n a

sensorial

vuelo

que

de Ca d e p o s i t a d l a e n una

:., E s t a s v a r i a c i o r . e s m o r f o l ó g i c a s de

incrementado el

gravedad,

interno. y

endógeno, la

lagenar

área

de

oído

origen

f-SBVIO

f^tsa

e s p a c i o han

el

gallinas

presentando mácula

del

carbonato

u e s t a t o c o n i a de

A la

rana

p e t r o s a J«íl

de

las

itrradura.

a» fera o r

ésta

receptores

ariano l a g e n a r d e

lila c ó c l e a ,

y

cráneo. la

los

«1

(porciÓr

ti c o n t i e n e n c r i s t a l e s

I

que

T e s t i e a l o c a c l c a r es

« IT a n e e s

&2cai!lo„

a-ecejja

cocleares.

t liettro de u n k i ^ s o lis e n e r g e n d e l

las

awmaciircnalar ji*>st*iri«ir.

ci C r a r a m a jineqaiwia 4 e

¡¡Iras « f e r e n t i s

**5



t í I M I 1 os-

de

Je

las

i a 1'1-cen

de

la

láscense

rardi acá

y

filira-í

J'fente a

el 1 l a m a l o o, y e n

as cí: 1 U 1 a *

.1 •••\:^ i y a n la

la

p r e » 1ón

inirvici

parecen

l^nviq

VAr,o.r

los

peíales,

,)r, r e l e v a n ,s h a c i a

la

,0; e x i s t e

no

s

del

cuyos

|;;io. D i c h a s

tnr'du

U s



dorsal

-

para

i m p u l s o s de

1 ro

fuentes

Io

i nipu 1 s o s ,

de

la

sn¡

o r1

de

y

la

la y

la

-

-:i:-

pa r a - -

ijue

prij

presión

es. l e

r e d u c e 1 ón

y

elevación

que

pru-

en

las

1 reciieii —

¡»»

origin.111

f i « 1 o l ó;', i c a r n e n Le

hacia

del el

vaj;o ;

glándula

de f 1 -

es l a s

gane 1 1o

)JÚS t ^ a n f , 1 1 üiia r e s

la

1' 1 b

óL1 r o ,

dan o r i g e n

I'arótiiia.

Lis

a

1ihras

--

inervación,

Sus

componentes Inas

las

papilas del

incluyen

fibras

en

el

del

la

Trac to

trasmitida

(cuerpos

fuentes

de

iníeepiglQ.

Soli t a por

c e l u l a r e s en

hac i a

las siguientes:

el

se

aferentes

ganglio

gustativas

núcleo

sensorial

g e n e r a 1 es muchas

funcionales son

pocas

c e l u l a r e s están

información

Desdo

los

i" i h r a s a

«ctivula.!

cariliacá

do r s a 1

menor

i;us t a t o r i a

v i s c e r a l es

las

p r o n u n c i a d o de

Inferior, nú

darle

mixto.

sanguínea

Ion.le

Va_;o ,

1

petroí-O

cuerpos

también

lí a f e r e n t e s

al

la

del

.T 1 inpií l 1 u a ¡ -

Closoíarínneo.

]iorc i ón

j.rílio i n f e r i o r ) .

la

de

res.; o n J i - r

p ri-gan, 1 1 una ren

p a r a s 1 mjiá t u ' . i s

;>át i c a s

en

arterial

Sa 1 1 v a 1

ros t ra 1

de

estructuras

ile

c n n s i ji u i " n t e

j . a r a -11 mpá t 1 c a s

iras s e c r e t o m o t o r a s

¡jantes a

f re cu ene 1a

las

Núcleo

el

act¿

n.otor

i m p u l s o s en

frecuencia

con

forma

«an p o r

la

1-1.

.le

la

presión

1 n l i 1 Li t r

un

Sien

l a

1 .1 p a i a s i m p á t u : a

ín a r t e r i a l .

1 aumen l o

de

los

. 1'Scn.so p r o n u n c 1 a d o

nsniipá 11 c a s ,

núcleo

de

a

co 1 a te r a l e s

enea ruados

elasticidad

f a c i l i t a r

Jinnii r.uc 1 ó n

integrada

e!

pres=o-

m 1 o r m a c i 611

respiratorio

además,

í reeuenc ia

es t u s

y

y

dichos

de

va^o.

t [orina c o n c o m i t a n t e

a

está

cardiovascular

(reflejo

;» i n e r v a n

i m p u l s o s de

I.a e n t r a d a

prosorreceptoros

1 oblonga

ij un a u m e n t o

X trasmiten

So i i t a r i o .

tracto

filiel

-

sol i -

I )

y.irinji',

rol i c o 'I

i zqu i

iiígado

el

y

I"-.

i\

J )

LOÍ

pane reas

l,i>«

del

i di,.u 1 P - O S

ili'lmrii n a l e s la

a

cas

t

1"

y

los

f s tas

U>

libias y

ama fu

Vuc.o a u t o s o f i- i - i ' i i t e s

tas

médula

i|e i'.s t e

(l.ti'lu 1 a s

tubo

la

;CJ

oblonga,

•! t i ú n c u l o la l a r i n g e .

los la

tilos c o n s l r i c t o r o s

«lóente dando,

que antes

norvi-3 es t a n l a

tuba

Vago

y

Sun

y

los

y

de

las

de y

a

auditiva

del

oído

-sp i n a l . dorsal

l i s o

del

las

ni

cólico

a

Va tra-

las

y

entre

pu 1no nes ,

únanlo

ex-

esp i n a l

p a r a s i mpá t i c o s

quo

-

esófago,

i Kqui wrdo )

y

do

la

r o f i i Ón m e d u —

i >ie r v a c i o n

do

la

pa l a d a r

todos del

los

raiza

de

l a

faríngeo)

l a

gloso faríngeo.

los de

fibras

cranoal

En r e s u m e n , del

l a

l u z

de

del l a

del

las

Accesorio,

mov i m i o n t o s

de

musculatu-

inervados por

raíz

mo e l

intrínsecos y

inervados por

Vago.

(apertura

es t i l o

músculos

N.

neurona

(excep to

f i b Los

probablemente algunos

craneal

con

míuc.

palatino

ol y

están

travos

blando

también

por

a l

el

arco ser

van

unirse l a

del

laringe

c o m p r o * * - t idos

trasmi

u t i l i z a d a

y

tracto

múscul o

1 - >s

lexcej.to

faríngeos pasan

t

el

núcleo

psp'jc i a 1es

pueden

la

del

el

visceras

t a m b i én

do r s a l

a b d o m i n a I es ,

t; 1

las

conductos.

a

que

do

de ser

por

i mpu l s o s

| I I . I K l .1

músculos

ambiguo

Bí d e l

y

o!>l o l i n a .

parle,

tráquea,

faringe

intrínsecos

ambiguo

como

interpretadas C O -

p u >ide

MU núcleo

.sum i n i s i r a ti

tis d e l

lio a c c e s o j - j e

aórticos

Ser

pasan

corazón.

n.úscul o s

c r j c o l i roí deo

músculo

en

v i s c e r a 1 es

faríngea

•elco

el

y

la

g e n e r a 1 os

Ia

ambiguo

Algunos

de

externu

lo rác i cas

» constrictora

usen l o s

ángulo

atrios

sensoriales,

médu I a

e n v Tan

bacía

asociadas

U-nior -ti-1 v e l o ) ,

el

órganos

los

d is tensión

vías

la

t erioi n.i r

Je

lodos

cuerpos

pueden

sus

de

v i s c e r a I es

n fe r e n t e s

d

u

aórtico,

i n fo nnac i o n

soma t i c a s

1a r i n»e,

núcleo

La j

y

pulmonar,

di! l o s

a

y

( ; a i . t r » 11> l e s t i n . i l

fi bras

Ur J e t

Es t a

•)•• v f s c n r a s

la" ,;1 á n . l u l i i s lis

á roo I

1 Icnu r a ,

auditivo

nervio

*" i n c l u y e n 'I

I 1 arco

visccriilcs

it r j s

| ti a c i a

pu lmories

couduc Los.

es Lruc t u r a s

aferentes

del

iG i ' i i l a

sus

iie 1

espinal

í. I >. r

con

¡tambre,

náusea.

i'i'iilros

i?; f e s t i n o

principales.

de

rnMula

for

liri.o

coruiíti

«

bronqui os,

qu i m i u r r e c e p t o r e s

lorác

LÓ s e i . s a c i n n c f i

lila

es l ó m a l o

1ar i une,

|i r - - í * o r r i T K|> l o r e s

••t-íi t r I c u 1 u n

irinrias

.-sí", f a - r o ,

r>lo),

-

mus

del

-

ner— fibras

funcio— paladar

tuba,

por

-

ejemplo

para

i^L'Hnsol, ciados ge

la

con

la

durante

la

XI.-

MütVIO

d«icji*¿ir



faringe

la

y

deglución

II

do

c£lnlas

emergen

la

espinal

se

unto

to

vertebral.

pasar

entre

para

al

están

ginan

en

nal

craneal

y

vena

al

N-

la

en

el

los

en

el

por

Se

ralcoa

en

)ESG)

de

del

pasan

del

una

El

nervio

cos

y

F

dos

r a l —

el

agujero

La

po»erocaulal

(porciones viajan

las

los

conducantes

da

la

que

se

rafees

oriespi-

dorsal

craneal

especiales que

le

Wjfz

se

a ui.e

( -V>£j

inerva

loa

descienda

para

inervar

los

filtras del

inf.

del

-

Basen—

moteras nielo

-

É

espinal

nervios

porciOuoa

el

yugular, rafa

Médu-

raíz

superiores). con

Las

(recurrente)

laringH.

funículo

raicillas

por

Vago,

se

láaína

la

dentado,

ambiguo.

eferente»

Inferior

la

Dichas

raicilla»

la

la

el

asciende

orificio,

de

de

-V'. d.-L N .

núil'-o por

e s l«-

dirección

nervio

se de

ventrículo Trígono

se

del

divide

ipsilaterales

gloso

larin

^spinal

en

1 igant>*iito I-as

en

lateral

ventral.

M«2-no.

v i s t . - r a l es

columna



llamada

aso-

La

de

los

cervical

y

trapecio.

HIPPCI.OSO.-

este

te

ríj-i-lo

están de

Bafz

lateral

cara

que

del

fibras

a

y

la

transitan

la

común

a

de

C3.

fibras

Las

es

a

dorsal

de

y

porción

en

liistnl

inervación

N;.RVIO

Cl

Agujero

caudal

centrales

XII.-

Ente

origina

de

la

dorsal

Laríngeo

trapecio

en

trunco

el

unen

nervio

suministran

piso

se

f i trae

compuestas

unan

cuello

del

craneal

par

cara

intrínsecos

seementos

apertura

ra i ei 1 l a *

un

la

porcidn

Vago;

forman

un

movimientos la

I.as

espinales

como las

yugular,

•úseulos

éstos

durante

de

í>te

situadas

formar

cráneo

Craneal

la

craneal.

segmentos

j

oído

reapiración.

y

aa

los

lateral

laringe;

del

ACCKSORIO.-

espinal

originan

presión

rt-^ulación

y

F

ees:

la

de

geniogloso.

es

importante

la

lengua.

porque

en la

fibras

originan unos junto

2

de

en

cm d e a

la

la

el

neurona

núcleo

longitud

línea

Motora

del

situada

media.

baja

mismo

-

nombre.

debajo

Forma una

del

salten

Hipogloso. ramas

que

lengua

y

Clínicamente cuando

es

inervan los la

los

músculos

músculos

contracción

bilateral

intrínse-

hipogloso.

origina

del

estilo

genio^loso

protrusión

de

figura

0~ 1.

O H I CET» y

-

BISTBIBUCIOIV

KAYÛH KL

D K tos

P E U HO

NEHVIOS

C U A U L E S

O.

UESUIF.N Nervio

I

II

III

Olfatorio

Optico

Oculomotor

DE LOS NERVIOS

Troclear

VI

Trigémino

ÁLiioBcens

!>I S T i ì I IH CICN,

Distribución

AVE

Vucosa

ASE

ñ e t i n¿

EE

y.úsc . medi a 1 , dorsal ventral , n e t o , o b i I_ c u o v e i . t r a l y muse . palpfbralps.

M'CLF.O

olfatoria

Ganglia

Oculomotor

'lesonee f á l i c o

V

-

III

C i l i a r i o

l ' a r a s in.pát i co

EE

Muse, d o r s a l del ojo.

Troclear

propio

AGE

externo

EE

oblicuo

propio

AGF.

-

-

' iúsc . i i , t r 1 i i s e c os Je 1 o j o .

V

-

(mast. )

-

V e s e n c e f a i i co

Vúse „

GANGLIO

-

propio

EVE

Y

-Núcleo

EVE

AGE

V

•It"''K;N E N T E S ,

Componentes

AGE

IV

CHAMPALES.

rras t i c a d o r e s

Voter

V

Veseneefálico l i e i de l a c a r a y merfibranas m u c o s a s d é l a cabezo

Espiral rial V

!íec t o 1 a t e r a l y retra.cl.or imitar

A bilusc ons

V

V; senso especial.

Semilunar (Casseri

-

Vil

Facial tí i f t . EVG

Glánl, Büinditular, suhl i!. i,al y l.igrical

Rostral |sup) Sal i vate-rio (parasimp.Vil)

Mandibular Pterigo-pa latino.

ASE

2/3

Sol i t a r i o

Geniculado

AVG

Miscio

que EVG

Solitario

Geniculado

Vismo

que

?

-

Espinal V

Geniculado

0

VIII

IX

X

Yetíbulococlear

Glosofaríngeo

Vago

-

? ac i a 1

f ai' i a 1 .

del a

ler^ua

ant.

ASO

prof

ASC

externo

Cutír.i-o

ASE

propio

C a l . í i l ef: s e r . i i c i r c u l a r e e , Utrículo, áai'Llü

Vost i b u l a r

Vestibular

ASI.

Orcar.o

Cocíear

Espiral

F.\T.

MIJSC ,

EVG

Glárd, salivales da y ¿ i ^ o m á t i . - a

ASE

Tercie

AVG

io

F.'I AGKAÍÍA

de

ventral,

paravertehral

espinal;

anatómico),

líecurrntn

al

vasi>s

nervio

es p i n a !

r e c i be

media luiente

otra

y

l a —

blancas.

l s u n s u r i a l es )

pnatgant; 1 i u ñ a r í a aiá r e g r e s a

K.ima

nervio

espinal y

Comunicante,

torácico

dorsal

discern ible

y

Rama

^ani;1i o

¡;ris

el

Icomponen te

pequeiia

1 i g.vla

con

(iris

la

nervio

el

nervio una

ex t e n s a m e n t e ramas

del

es

divisiones

conecta

paravertebral

de

espinal,

ventral

de

comunicantes,

La ú n i c a

a'juf.

parte

dentro

común i c a n te

ramas

ros.

la

nervio

l i g a —

mfidula

-

lijara

7-2 NF.HVIO

f-'Hm-iflCO

OPTICO

Y

VISTO

AI.

MIOHOSCOP10

KLECIHGMCO.

•Fibra a a i e l í n i c a y mi e l f n i c a fuera del tronco nervioso •fibra n e r v i o s a m i e l í n i c a v i s t a a i míe. ó p t i c o . C = Rec o n s t r u c c i ó n d e u n a f i b r a m i e l í n i c a . II * V a r i a s fib ras inielfnicas al raic. óptico. K = Varias fibras amielínicas e n v u e l t a s p o r u n a s o l a c o l . d e n e u r o l e m a .

I. -

las

a

v

ésta

II. -

siguientes

es

verdadera

o

encierra

V

T

Un n e r v i o

espinal

3e

bj

V

F

¥.1

nervio

espinal

solo

c)

V

F

La

ratsa

di

V

F

Hay

Responde

son

2. ~

¿forqué

el

3.-

¿Cerno tral

¿Qué

se

es

las

nervio

una

Rana

ranas

las

dos

nervio

conocen

del

Recurrente

dos

brevemente

¿Cuáles

en

un

círculo



falsa.

al

1. -

4.-

afirmaciones,

que

se

comunicante?

vías

gris

regiones,

aferer.tes. sensoriales, y

blanca

preguntas:

íoraan

un

considera

formadas

espinal?

cuatro

fibras

comunicantes:

raíces

redes

en

tiene

recibe

siguientes

espinal

las

divide

por

nervio

espinal?

Mixto?

l a

división

ven-

I

N !_ D A l>

S I_ 3 T K M A

a i s teina

il ciónos

y

l a

nervioso

trai

como

CPao

al

loque

encuentra

en

el

11 ama

le

con

este

los

• cuan furto

cono

Je

vista

más

a

s i starna?

liscerai

i.-i. t -

Ambos

nervioso

141*1 os

a

nervio»

como

•algunas la

fibras Ulularan

los el

de

terminan en

lo»

Mrr«n d e n t r o la

so

Oc 1

usan

medula

ce.i.o

nataciones

^or

rama

somál1_ a feren-

v i s o r a l

s i s tema

genera 1 y

son

efe

>

nervio e f erer -

«Ili Jes.

los

fibras

carneen en

la

los

vaina

el

nervio

y

v £

en

-

isi|Uiati_

metcntirico)

que

ligeramente

mieli.ua;

espinal

j

tienen

•«

sus

que

y

vago

a>us c u e r p o s

míe

asimismo,

tieuen

mientras

glosofarín&eo

estos

aferentes

están

de

espinales,

nervios

viscerales

en

1 as

colocadas

[cardiaco,

aferentes

médula

de

de

aferentes

ekpliónicos.

de

«Monead*

entin

,_• ¡ eta^l o ,

Va^o

proce-leu

visc c ral»s

fibras

viscerales

y

quu

fibras

plexos

inferiores

* viscerales

ntos

gloso faríngeo

a l a médula

oblongada

y CO^, y ' i * carotfdeo Pst¿b

i n t e r r e l a c i o n a d a s , p o r ejemplo,

y vago conducen



los niveles

r e c e p t o r e s de p r e s i ó n

y e l arco aórtico

estructuras

sanguíneos

sanguínea

f n l a regulación

autónomo

tos) o r á t i c o ) Kti g e n e r a l ,

1* p r e s i ó n

[tan^uír-ea y L a

se subdivide

en d o s p a r t e s :

Je l a

respiración.

sistema ner-

«1 Simpático

{or-

y e l ParasimpáticO. L-S t í m u í a

e l S i s tema S i m p á t i c o

que s e e x p r e s a n

su forma

viva

c i a y de d e s c a s t e i n t e n s o , cha, miedo y f u t a " . Le (.'asto d e e n e r g í a dunu-litar l a f u e r z a pre? t o n s a n g u í n e a

durante

Damadoe

almacenada de

culos v o l u n t a r i o s , y la p i e l .

l a s actividades

l o s ealados

también

de

estados

t a s r e a c c i o n a s se acompañan que s o emplea

l o *l a t i d o s

Aunque

eintema

fuer y -

incrementar l a

de a z ú c a r

en l a s a n g r e ,

d e l aporte normal

éete

d » "1 u —

de u n

sanguíneo, especialmente hacia a expensan

emergen

en a c e l e r a r

cardiacos,

y l a concentración

y acentuar e l f l u j o visceras

ds

d e l seno

refleja

El vioso

aferentes

(mecanorreceptores).

toman p a r l e

frecuencia cardiaca,

impulsos

de l o s q u i m i o r r e c e p t o r e s d e l o s p l o m o s

y a ó r t i c o , que r e g i s t r a n a

viscerosomátlcos.

peristálticos.

Los n e r v i o s carolídee

,

y

opera

l o s mus—

hacia

l a s-

e n t o d o «lómen-

lo, es d u r a n t e l a f a t i g a

cuando actúa

de manera n á s e n é r g i c a ,

ín c o n t r a s t e , e l S i s t e a a

P a r a s i m p a t i c o estío-ula

l a s activida

lee a s o c i a d a s c o n l a c o n s e r v a c i ó n

y restauración

servas e n e r g é t i c a s

L a s r e a c c i o n e s que s e l l e -

van a c a b o a t r a v é s 1» d i s m i n u c i ó n

d e l organismo. de e s t a s

del número

discas, e l descenso

funciones están

de l a s r e —

asociadas c o n -

y l a f u e r z a de l a s p u l s a c i o n e s c a r

de l a p r e s i ó n

ción d e l s i s t e m a d i g e s t i v o

para

novimiento y l a e l i m i n a c i ó n

sanguínea

y l a estimula—-

incrementar l a digestión, el

f i n a l de l o s r e s t o s de

alisanto

y agua. Loe dos s i s t e m a s i n t e g r a n

sus

f u n c i o n e s y no s o s a n t a g o n i s - -

t&B. 1.- SIST^'-A M'lRVIfjSO s n , P A T I C O . Es t e £ i s t e m a ¡> >• 11 ama t a m b i é n sistema

torácico

6 t o r a c o l u m b a r , .Jebi do a qui- toda¿> sus

pinal a t r a v é s ricicos

Ü t o d o s

de l a s r a f e os m o t o r a ?

y de d o s n e r v i o t

prsganglionares

ni'Ufii

eme r g e r S U P I' i e r a s >l e l a m é d u l a e s -

na p r e g a n g l l e n a r a s hacen

lumbare*

terminan mediante

l o s nervios to-

superiores, sinapsis

[inglionares

c o l o c a d a s en l o s g a n g l i o s

co s i u-'páti c ©

formado p o r una cadena

l a s neuronas

con neuronas

paravertefcrales

(¡an^l l o n a r )



pos t (tron-

ó en g a n g l i o s

| prevertebra]e s . U cadena

gan^llonar paravertebral

l e r i e de g a n g l i o s

s i t u a Jos

columna v e r t e b r a l , mperiores

l i e n t o s s i ná|> t i e o s

entre

constituida

1 a t e r a l mw. t e a t o d o

que a b a r c a n

h a s t a l a región

está

l o largo

det-du l o s n é r v i o s

coccígea.Algunos

l a s neuronas

p o r una de l a

c erv i cale= -

de l o s e n c a d e n a - -

pr.'^an a l i o n a r e d ó n d e

las siguientes

divide

Crises?

reciben

l a inervación

l o s gang l í o s

prevorteb

r a l es?

7.-

¿Quién

8.-

¿Qué o t r o

9.-

¿A qué

10.-

inerva

a

nombre r e c i b e

estructuras

¿Porqué nervios del

1 1 ¿ D ó n d e

l a Médula

da

Si

rarrenal?

el Núcleo

inervación

està dada

Oculomotor

el nervio

l a inervación

accesorio?

Vago?

parasimpatica

recto?

t i enen

espinales?

sus neuronas p r e g a n g l i o n a r e s

los

nervios

Fji e l s i g u i e n t e nombres

esquema,

de l a s p a r t e s

simpática

que

coloca

sobre

componen

las lineas loa

l a inervación

y paras impáti ca d e l i n t e s t i n o

superior.'

U N I D A D

V I A S

Los

D E

impulsos originados

general

N'°

9

C O N D U C C I O N

en r e c e p t o r e s p a r a

la médula En e s t a

espinal,

tallo

unidad, existe

res s e n s i t i v o s

cerebral

y

l a relación

g e n e r a l es

cerebelo. con l a s vfas

a l tálamo

La s u b s t a n c i a

b l a n c a de l a m é d u l a

espinal

llamadas

E l "unfculo

entre

lo l a t e r a l ventral

Funículos.

de l o s r e c e p t o -

y a l a corteza

pos d e f i b r a s lizado

l a sensibilidad

es t a n i n e o r p o r a d o s a l o s a r c o s r e f 1 e j os que comprenden

cerebral.

se divide

en t r e s g r u

Do r e t a l

está

l a 1 í n e a m e d i a do r a a 1 y l a r a í z d o r s a l .

entre

entre

l a s raíces

l a raíz

Figura 9-1.,-

dorsales

ventral

y ventrales,

y l a línea

F u ñ í c u l o.. dorsal

media

loca-

e l Funícu-

y e l funículo

ventral.

F u ñ í cu 1 o w^y^dorsola teral

/ \

\ "

I L ') I :

Funículo lateral

Funículo ventral SECCION Las

fibras

TKANSVEIíSAL

sensitivas

Separadas

de t a l m a n e r a

SenBi t i v o s

G e n e r a l es i

l)

tilámícos

que e x i s t e n

posterior

en l o s f u n í c u l o s

es p a r a

ral) y t a c t o La f u n c i ó n

gris

para

lateral

dolor y temperatura

simple y presión

y anterior. (tracto

(tracto

a nivel

están

Sistemas

i n c l u y e un

los tractos

d e l sistema 'espinotalámico inducidas

espinal

dos p r i n c i p a l e s

cruzados



rele-

espino_

Este sistema sen

espinotalámico

espinotalámico

late-

anterior).

es p a r c i a l m e n t e p r o t e c t o -

ra, e s p e c i a l m e n t e c o n r e s p e c t o a l d o l o r . nales s o n f á c i l m e n t e

ESPINAL

que e n t r a n a l a médula

E l s i s t e m a m á s a n t i g u o f i 1 o g e n é t i cántente

vo en e l c u e r n o Bitlvo

DE L A " E D C L A

Las r e s p u e s t a s emocio-

talámico.

2) raíces

En l a v í a dorsales

y t e r m i n a n en longada. Las

filogenética

l o s núcleos fibras

co M e d i a l , q u e

más

a s c i e n d e n en

se

de

reciente,

e l funículo

Gracillis

y

y

núcleos

t e r m i n a en

cuerpo), tacto Dativas y

fino

y vibración.

estrechamente

a un n i v e l

cortical:

l a Medula

forman

el

e l tálamo. Esta

p a r a p r o p i o c e p c i fin ( p o s i c i ó n y m o v i m i e n t o

de

con

l a s partes

es

-

del



discrimi—

la actividad

l a a respuestas emocionales

Ob

Lemnisvía

Las sensaciones son

relacionadas

de l a s

ípsilateral

C u n e a t u s de

éstos últimos

decusa

las fibras

posterior

mental

-

son mínimas 6

nulas. Las v í a s

de

das d e u n a

los receptores a serie

de

tres

l a corteza

cerebral

Primarias.Son

craneales

de

l a raíz dorsal

(principalmente

que t i e n e n

l a función

féricos h a c i a

y en

unipolares y

ganglios

dentritas

l a médula

atraviesan

espinal

los nervios

tienen

l a función

o al tallo

Sus n o t a l á m i c o s ) , en nisco m e d i a l ) y

-

peride



cerebral.

en l a s u s t a n c i a

l o s núcleos

gris

gracillis

en l o s n ú c l e o s

cuerpos

celula-

(para l o s t r a c t o s y

cuneatus

sensitivos

(para

trigeminales

espi-

e l Lem(para

el

trigeminotalámico). c)

Neuronas S e n s i t i v a s

Terciarias.Están

posterior

del tálamo

cal e n e l l ó b u l o

y se proyectan a l área

tres

neuronas

pequeñas n e u r o n a s entre l a s n e u r o n a s

en

e l núcleo

somestésica

-

c o r t i —

parietal.

Sin e m b a r g o , e l c o n c e p t o r i e de

están

los nervios

Neuronas Sensi t i vas S e c u n d a r i a s . -

res e s t á n s i t u a d o s

tracto

de

d e l t r i g é m i n o ) . Las p r o l o n g a c i o n e s -

l o s r e c e p t o r e s , y l a s que

txones p e n e t r a n a b)

de

forma

neuronas:

a) N e u r o n a s S e n s i t i v a s en e l g a n g l i o

están

no

con

de u n

simple relevo

refleja

a través

axones c o r t o s pueden e s t a r

principales

nas s e n s i t i v a s

s e c u n d a r i a s de

pío, l a v í a d e

dolor y

de

l a verdadera Situación, de

un

una

se

porque

interpuestas

-

l a s v f a s . A d e m á s , l a s neuro sistema específico

temperatura)

son

(por

influenciadas

por

ejeaw, impul

Hi

ti n e r v i o s o s i cerebral.

originados De m a n e r a

i l a vía está ¡quema

sujeta

de v a r i a s que

a

fuentes, incluyendo

l a trasmisión

de m e n s a j e s

l a corte,

a lo

largo

cambios.

9-1.-

A r e a s de asociación C o r t e z a senso rial primaria T

Radiaciones talami cas

Neurona

Terciaria

Segunda

S inaps i s

Neurona

Secundaria

Primera

S i napa i s

Neurona

Primaria

t Beflejos

|T¿]amo] t

S i s tema 1emui s e a l Fo r m a c i Ó n reticular DecusaciÓn

Vías

reflejas

S.N.C.

Cangi i o sensori a l

Nervio P e r i Cérico

í jfteceptor

C A R A C T E R I S T I C A S G E N C H A L E S DE

LAS

VIAS

SENSORIALES

Los 'sistemas an

tres I.-

f une i o n a l e s

tipos

de l a M é d u l a

Sistema

de l o a C o r d o n e s a n t e r i o r , sustancia

• l o s l l a m a d o s Haces R e s t a n

lateral

y posterior

fascículos

en l a s u s t a n c i a

blanca

en lugjL

de c i e r t o t r a y e c t o ,

g r i s en e s t r a t o s

e f e c t u a n d o de e s t e modo a s o c i a c i o n e s muy I I » - Sistema

6 Fasoiculus

dimanan de n e u r o n a s de

g r i s m e d u l a r , pasan a l a s u s t a n c i a

res p r ó x i m o s a l o r i g i n a r i o y después gresan

divididos

Interno.-

p r o p i u s . L a s f i b r a s de S s t o s la

es t a n

fundamentales:

Da l u g a r tes

Espinal

rein-

s u c e s i v a m e n t e mis a l t o s importante»,

Fsp i n q p e t a l . Se

distinguen

dos t i p o s de f a s c í _

culos: 1.-

Fascículos

Motores.Forman

las vías

Piramidal y

Rxtrapiramidal. La

v í a piramidal

se d i v i d e

en doe h a c e s : E l P i r a m i d a l D i r e c t o

-

y e l Piramidal Cruzado. _

Figura 9-2.-

Plramidal Las

una neurona de elnapsis

cruzado

con l a s c é l u l a s

s o n de dos t i p o s : s i n a p e i a d i r e c t a s

motoras, y r e l a c i o n e s cen

Piramidal

directo

c o n e x i o n e s de l a s f i b r a s p i r a m i d a l e s

ta v e n t r a l de

,

indirectas

d e l as

con l a s neuronas

con dichas c é l u l a s por H e d i ó -

a s o c i a c i ó n , en cuyo soma t a m b i é n

c o n f i b r a s de l a s r l i c e s p o e t e r i o r e a

se

estable-

d e l mismo l a -

do. ta

l a T í a Ritrapiraaidal, loe principales

fascículo»

ponen s o n ; + Haz R u b r o e s p i n a l

ó de Uonekov

+ Haz T e c t o e s p i n a l •

Haz P o n t o e e p i n a l



Haz

Veetlbuloesplnal

que l a c o n

I.-

+

Haz

+

Vías

Bulboespinal, olivoespinal



Fibras

de

Fascículos

Sensltivos.-

las ratees posteriores,

las células

dula,

de

ocupan l o s

los ganglios

de

g r a n p a r t e de

ras ral,

internas)

se



conducen

Coll

el

y -

runiculus f fib—

tallo

l a s e r . s i M 1 i dad

cureb pro-

espacial.

dichos n ú c l e o s

( a r c a d a s ex t e r n a s ) ,

impulsos t r a m i t a d o s por

el

fascículo

es—

correspondlente.

III.-

S i s tema

rTsp i n o f u g a l . Se

• o t o r a y una les

la

originan

é s t a s neuronas

decusan, a s c i e n d e n por

f i b r a s emanadas de

conducen a l c e r e b e l o

C r a c i 11 i s y

axon.-s de

formando e l L e m n i s c o SIeJi o:

pina1

prolongaciones

forman l o s ifacus de

funda c o n s c i e n t e y l a d i s c r i m i n a c i ó n Algunas

l a iné

p e n e t r a r en

y Lifurcándose,

11 amados Fuiii cu 1 us

r e s p e c t i v a m e n t e . Los

arcadas

en

Descendentes.

l a s ascendentes

Burdach, taabi én

Cunea t u s .

ingresan

t r a t á n d o s e de

r a q u í d e o s , Al

cordones p o s t e r i o r e s

filtras Ascendentes y Una

Hel»ey

Vegetativas

Kstas v í a s dula por

6 de

Retículoespinales

s e n s i t i v a . Los

distingue

taabién

Fascículos Sensitivos

son: 1)

Hacas E b p i n o t a l á n i c o s : a) Ventral b) D o r s a l

2)

Haces c e r e b e l o s o s : a) Directo h) Indirecto

S)

Haz

Espinotectal

4)

Has

Espinoolivar

una

parlo

-

eapinofuga—

^

Cisura

Dorsal

metti a

r— F a s c i c u i o Grac i l i s Fasoículo prop i o

i- Fase £ c u l o

dorsal

Cunea t u s

Fase f c u l o ilo r s o l a t e r a l "spinocerebelar dorsal "jsc[culo propio la t eral "*spinocornlie l a r ventra 1

C o r t i coesp i n a l l a t e r a l y Huiro espinal

Retículoespina medular l a t .

E s p i «o t a l a m i co ¡"ase l e u I o p r o p i o v eri t r a i

Feticuloesp inai pontino (veni.) Vesti buioespinai lateral Tectoespinal

DESCENDENTES

DIAGRAMA

DE UNA

POSICIONES TES.

ASCENDENTES

SECCION

RELATIVAS

aseIculo longi tuli nal mi'di a l e s t i b u 1 o e s p i n a l medi a l Corticoespinai ventral

DE L A MEDULA E S P I N A L MOSTRANDO L A S

DE LOS TRACTOS D E S C E N D E N T E S

Y ASCENDER

ai

lira 9 - 5 . Corteza sensorial

Cuerpo

calloso

Ventrículo

lateral

Hanénula Cápsula interna Núcleo vent postlateral

Hipocampo Cuerpo

mamilar

Colliculus Cuerpo Lemnisco medial

e l eeoo

rostral

geniculado

medial

rojo

MESOCEFALO Pontis Nervio Lemnisco medí a l

braquial Trigémino

_Núcleo

Crac i l i s

Núcleo

Cuneatus

Fibras

internas

Leroni s e o medial

Fascículo cuneatus ívervio l i b r e f i n a l en c á p s u l a a r t i c u l a r Fascículo grácilis

Corpúsculo Pacini

DIAGRAMA DE F I B R A S EN L A MEDULA

de

EN L O S F A S C I C U L O S C R A C I L I S Y CUNEATUS

E S P I N A L , L E M N I S C O M E D I A L EN MEDULA

C E F A L O , L O S C U A L E S HACEN S I N A P S I S CON' NEURONAS DE 3 e r ORDEN QUE

Y MESEN-

!EN E L NUCLEO T A L A M I C O

PROTEO EN A L A CORTEZA

SENSOitlAL.

SISTEMATIZACION Si tuación

Nombre

L)E I.OS f A S C I O U C S

^UlLAIIKS

Origon

Trayecto medular

Piramidal d i r .

Cordón a n t .

Corteza homolateral

Cruzado directo

Piramidal

Cordón l a t .

Corteza contraía!.

Directo

cruz.

Kubroespinal Tectoespinal

n

Núcleo rojo cotit r a l a t .

Cordón a n t .

Vestibuloesp.

Olivoespinal

Tubérculo vuadri y é m i no cor traíat. N Ú C 1 en de ii.-i l e r a

•i

01 i v a b u l L a r

o

n

Terminación

Función

A s t a a n t . nomo o c o n t r a í a teral.

Kíotricidad idiocinética (accesoria)

Asta ant. homolateral

Motricidad idiocinética (principal)



Reg. e s t á t i c a y postural

*



*

•i

n it



*

Üeticuloesp.

Cordones a n t , y lateral

Sus t , r e í i c u D i r e c t o l a r d e l T.C7 c r u n a d o

Coll

Cordon

Ganglio esp. Directo homolateral

N ú c . Co 11 y B u r . l a c h hom.

Sena, propiocept. y táct.

Cordón anterolateral

A s t a j.opt, cor.tralat.

-Núc. p o s t . a n t del tálamo

T a c t o , Temp. y dolor

Cordón l a t .

Co 1. de C i a r C r u z a d o k.e c e n t r a l a t

Corteza cerebelosa

Sensibilidad incor.sci ente.

r

y

Burdach

s p i no t a 1 ami c o s

Cerebeloso cruzado Cerebeloso directo

post.

"

homolat.

Cruzado

Di r e c t o

y

4

lodos ^or l o s ex t r a c e p t o r o s ,

¡- r o p i o c e p t o r e s

transportados por n e r v i o s i l a médula IÍJ/

4 I

por

sensitivos

e l coi.ducto

m o d a l i d a d e s en o

l o s estímulos

de

•• i n t r a e • -j• l o r>-l i o s

recogidas por

l o qu.: a 1 g u n o s

riostio

y



11 aman s e n a i n i 11 d a d que

se

1 a s a r t É e u I a>: i o n e s ,

d orín i s 'le 1 ,i de

objetos

Sensibilidad

p r o l ' u r a a n u n s c i .-n 1e r e 1 1 un-

un s o l o

a seiisat; i unvs

i-u lon-'S , ii.ú.-cu l o - , y pas i \ o > ,

y



r.i

I

c-io-

i' r o t o p f l l_i y j i . r.ui a q u í

de

-

|ostiTi'u¿i,asul.

J o l o r o s a s , l a s ap r i>c i a r i tine.s lácti 1 e s

i mji f s » i m u - s

¡i i .• I , i m'i. cuui tiv,i;> .1.' n n i ' i m . i o . .!•> p o s i

tlín, a c t i l u d e s , mo v i m i - ii to.s a c t i v o s wcimionto

l a c a p a r i da I 'I >• 1 IH: a I i L.írmicar'.

. • x t r u c " ¡ . L o r e ¡ ) , i M : 1 uy e r n l o . d.ient&s

I p r o p i o c e p t i v a p r i n c i p a luí t u t e ) , tínes t é s i c a s

y

l o s : 11 1 , i a p >' r r . j . u i ó n

tetr,p >• r a t u r a y

l a s s e n s a c i oni 1 umnos

..u

'•O

"tu

II :

A l u m n o s quii o b t u v i e r o n Alumnos

quo o b t u v i e r o n

A l u m n o s que

obtuv i eron

1 OU

d i ; c u 1 i f i c a e i fin

90 de c a ! i f i e a c i o i i 80 Ae

c a 1 i f i c a e i fin

lií :í5 10

A l u m n o s que o b t u v i e r o n

70 d e c a 1 i f i c a e i fin

5

Alumnos

60 do

¿

que o b t u v i e r o n

calificación

100

8f*

9t>

I M DAD I I I Alumno»

que o b t u v i e r o n

100 de c a l i f i c a d ó n

a 58

Alumnos que o b t u v i e r o n

9 0 de c a l i f i c a c i ó n

= 27

Alumnos qun o b t u v i e r o n

80 de c a l i f i c a c i ó n

=

9

A l umnos q u i i o b t u v i e r o n

70 d e c a l i f i c a c i ó n

=

5

AI um.no a q u e o b t u v i e r o n

i>0 d e c a l i f i c a d ó n *•

1

100 a «o

90 «0

-

(O

J~-,

t>0 1U

¿u

30

40

50

60 70

UO

alumnos i MHA:I

IV

A I u w n o s Í¡UI? o b t u v i e r o n

100 de c a l i f i c a c i ó n

= 78

Alumnos que o b t u v i e r o n

9 0 de c a l i f i c a c i ó n

= 14

A l u¡unn^ que. o b t u v i e r o n

80 do c a l i f i c a c i ó n

=

3

Alumnos

que o b t u v i e r o n

70 d e c a l i f i c a c i ó n

=

2

Alumnos

que o b t u v i e r o n

ú O do c a l i f i c a c i ó n

«

1

UNIDAD

V: Alumnos

que

o b t u v i e r o n 100

de c a l i i'i c a c i ó n

= 20

de c a l i f i c a c i ó n

= 2a

80 de c a l i f i c a c i ó n

= 35 - 10

Alumnos que o b t u v i e r u n

90

Alumnos que o b t u v i e r o n Alumnos

obtuvieron

70

de c a l i f i c a c i ó n

A l u m n o s que o b t u v i e r o n

que

60

dn

10

20

30

40 5 0

c a l i f i c a c iÓn -

60

70

7

tíü

alumnos

'MüAD

VI : que

obtuvieron

100 de c a l i f i c a c i ó n

= 15

A l u m n o s que

obtuvieron

9 0 de c a l i f i c a c i ó n

= 18

A l u m n o s que

obtuvieron

80 d e c a l i f i c a c i ó n

- 12

Alumnos

que

obtuvi eron

70 de c a l i f i c a c i ó n

•= 3 8

A l u m n o s que

obtuvieron

60 d e c a l i f i c a c i ó n

a 17

Alumnos

100

a

•o o

20

30

40 50

70

80

Alumnos

Je c a lif icaeión

= 58

A l uinno-s q u i ' o l i t u v i 1 - roí)

u b t u v i e r o n 1U0

9 0 dir c a l i f i c a c i ó n

= 33

AIUIMIUS

I J U " '

v i > ; r i> n

olí t u v i e r . i n 1

A l u m n o s '¡u» p l i l u v i i-ron

-

5

70 ile c a 1 i f i c a « i ó n «

ilo c a l i f i c a c i ó n

4

oO i l e c a l i f i c a c i ó n

0

-

100

1U

20

30

40

50

t>0

70

80

a) ti " i il o s > M

¡MI)

VL

1 I : A !umnos q u e

oh t u v i

II» >U

3u

fiO

70

¡lO

alumnos

d i ' l a s i.n i d a d o s h u n o a l u m n o s

Kn n i n g u n a

el q u e í i o n o r c a l i f í t a c i í n "i n a l m e n t e ,

obtuvo

f u é d e ."> 7.

a l t r m i no de l a s 9 ti n i da'i i - s ,

¡¿loba 1

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.