Karl Marx (1818−1883) Friederich Engels (1820−1895) Obres principals 1847 Misèria de la filosofia. 1859 Contribució a la Crítica de l'economia política. 1867 Vol I: El Capital (II: 1885 III: 1804). 1845 La situació de la classe treballadora a Anglaterra. 1878 Anti − Dühring. 1925 Dialèctica de la Naturalesa. 1884 L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat. 1888 Ludwij Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya. 1846 La ideologia alemanya. 1848 El manifest Comunista. Introducció • Característica general • El marxisme és la inversió de l'idealisme (Hegel) en el materialisme (Feuerbach), la matèria un compte de la idea. • Segons Lenin, les 3 fonts de l'obra de Marx són: • La filosofia clàssica alemanya (Hegel) • L'economia política anglesa (Smith, Ricardo) • La política revolucionaria francesa, el socialisme revolucionari francès (Saint − Siumon) Dit d'una altra manera: El marxisme és el producte del treball de la dialèctica hegeliana sobre la teoria valor−treball de Ricardo + la lluita de classes (Saint−siumon) • Per tant el marxisme té 3 sentits, com a mínim: ♦ Significació econòmico − sociològica ♦ Significació política ♦ Significació crítico − filosòfica ♦ El marxisme també és la transformació de la dialèctica. ♦ Marx no està d'acord amb el canvi proposat per Feuerbach de Hegel (El Real no és la Idea sinó l'home) ja que per a Marx només hi ha individus concrets, no l'home abstracte. ♦ Segons Marx, la filosofia no s'ha de limitar a descriure la realitat sinó a canviar−la. La filosofia ha de canviar (praxis) la situació de l'home per tal de recuperar l'essència humana alienada pels objectes. Cal, doncs, una transformació social. 1

♦ Què s'entén per marxisme? ♦ L'obra del propi Marx ♦ L'obra de Marx − Engels ♦ L'escolàstica soviètica (Lenin) ♦ Les altres lectures del marxisme veritable: ♦ La científico −estructural de Althusser ♦ L'existencialista de Sartre ♦ La teoria crítica de la societat de l'Escola de Frankfurt ♦ La teoria marxista ♦ Contingut: La teoria marxista es defineix com contenint dues disciplines teòriques distints: ◊ Una filosofia = materialisme dialèctic (Diamat) ◊ I una ciència = materialisme històric ♦ Estructura de la societat: la producció de béns materials i les relacions de producció construeixen l'estructura econòmica de la societat (infrastructura). Sobre aquesta base s'aixeca una superestructura ideològica − jurídica − política a la qual hi corresponen determinades formes de consciència social. ♦ Dinàmica de la societat: la història de la nostra societat fins als nostres dies és la història de la lluita de classes. ♦ El materialisme ♦ El materialisme dialèctic (= Dialèctica de la Naturalesa) ♦ Definició: * Materialisme: No existeix més realitat que la matèria. El món exterior té existència pròpia, independent de qualsevol ment o esperit. * Dialèctic: La causa de tot el moviment de la naturalesa està en la lluita dels contraris i en la seva contradicció. ♦ La matèria i les seves propietats: * Definició: La matèria és l'única realitat objectiva existent a l'univers que afecta els sentits de l'home i per això la part d'entendre i conèixer. * Propietats: Infinitud, Eternitat, Temporalitat, Especialitzat, Profunditat, Moviment. * Matèria i consciència: ⋅ Definició: La consciència és la capacitat que posseeix l'ésser humà de comprendre (intel·ligència), estimar i decidir−se lliurement (voluntat). ⋅ Naturalesa de la consciència: és un producte o manifestació (fenomen) inseparable de la matèria i superior a ella. ⋅ Prioritat de la matèria en front de la consciència: la naturalesa, la matèria és anterior a l'ésser humà. Existeix independentment de l'home i la seva consciència. ⋅ Caràcter evolutiu de l'home: L'evolució de l'animal produí d'ésser humà. ⋅ Classes de consciència: <>Consciència de si mateix: coneixement propi general. <>Consciència psicològica: coneixement propi i aliè. <>Consciència de classe: coneixement dels intercanvis d'un grup social determinat.

2

<>Consciència social: espècie de medi ambient ideològic(pertany a la estructura) que es forma en les comunitats humanes). ♦ Lleis universals del canvi (lleis de la dialèctica materialisme): • Llei de la unitat i lluita de canvis. • Llei de la transició de la qualitat a al qualitat i viceversa. • Llei de la negació de la negació. (Dialèctica) • El materialisme històric: aplicació dels principis anteriors a la i al seu desenvolupament present com a basa l'economia. • Característiques generals • El materialisme històric és la forma cientifica de Marx i Engles sobre la formació i el desenvolupament de la societat (com s'ha format i desenvolupa). • La basa: la producció el treball. Allò q distingeix a l'home de totes els altres espècies animal és: − La seva relació amb la naturalesa (diferent als animals ja q els no treballen). − L'acte pel qual transforma la naturalesa i gràcies a aquesta transformació es transforma ell mateix. Per tant, el treball crea l'essència de l'home. L'home és productor. Segons Marx: L'home no fa de treballador, sinó que és treballador. • La producció • Produir és l'activitat a través de la qual els homes creen els béns materials. Aquesta activitat està condicionada per la pròpia naturalesa dels objectes que s'han de transformar. • Factors de la producció: (inseparables) − El procés de treball: naturalesa + acció humana = transformació. − Les relacions de producció: caràcter social i històric del procés de treball. • El procés de treball i les formes productives • Definició: procés de treball = conjunt d'activitats que l'home realitza per a transformar els objectes naturals i així satisfer les seves necessitats. • Elements del procés de treball: − Els objectes de treball (la matèria, la cosa natural) − Els mitjans de producció (els = eines, maquinària, ...) − La força del treball (l'activitat humana) − El producte Necessitats individual o col·letives = Valor ús. Si és simple mercaderia = Suprot material del Valor del canvi. • Les relacions de producció • En la producció els homes no treballen aïlladament sinó en comú. 3

Les relacions de producció depenen dels agents de producció i dels mitjans de producció. Agents de producció = conjunt d'individus que d'una forma o altra participen en el procés de producció. • Tipus de relacions de producció: − Relacions tècniques: entre agent i mitjà. − Relacions socials: vincles entre els agents classes socials: • Propietaris dels mitjans de producció, • no propietaris dels mitjans de producció. (treballadors). Formes històriques de les relacions socials: − Explotador − explotat − Col·laboració recíproca (propietaris dels mitjans col·lectiva, no privada) • Modes de producció: (modes històrics) − El de la comunitat primitiva (col·lectinisme primitiu). − L'esclavista (medis i treballadors − propietaris) − La feudal (medis i en part treballador) mig lliure − El capitalista (propietat privada dels medis treballador lliure. La forma del treball és l'única propietat del treballador). − El socialista (propietat col·lectiva de tots − cooperació recíproca). • Categories dels modes de producció: (superestructura − Infraestructura) − L'estructura econòmica és la base de tot el procés de producció i està determinada per les forces de producció i les relacions tècniques i socials del treball. [Infraestructura]. − La superestructura representa el conjunt d'idees, creences, institucions, normes, etc. ... que configura la consciència social. − Conclusió: El mode de producció està constituït per la síntesi de 3 estructures regionals: * Estructura econòmica (relacions tècniques i socials). * Estructura jurídico − política (normes, lleis, institucions). * Estructura ideològica (idees, creences, costums). • El mode de producció capitalista • El capitalisme és el mode de producció que es basa inicialment en l'economia. L'intercanvi és el fonament de la política econòmica del sistema capitalista. Fórmula: comprar per a vendre (+ car). • El mercat i les seves lleis: 4

Produir per vendre al mercat i comprar els productes necessaris per viure, mitjançant un equivalent. D'aquí la necessitat de trobar una mercaderia que tingui equivalència general per e les transaccions. Lleis: − Llei de l'oferta i la demanda: regulació dels preus per l'abundància o no. − Llei del valor: el valor en si (intrínsec) d'una mercaderia està en funció directa a la qualitat de treball humà incorporat a ella. La magnitud del valor d'una mercaderia depèn del temps del treball socialment necessari.* per a la seva producció. • La Plusvàlua, forma típica de l'economia capitalista. − La Plusvàlua equival o guany o benefici (motor de l'economia capitalista) − Origen: El treballador produeix més del que consumeix. El treball extra origina la Plusvàlua. La forma de treball produeix la Plusvàlua. Plusvàlua: és el valor que crea el treballador més enllà del valor de la seva força de treball. Plusvàlua: Capital produït − capital consumit. − Conseqüència: L'acumulació de riquesa significa igual acumulació de pobresa. • Pas del capitalisme al socialisme Fases del procés revolucionari: • Etapa democràtica: dictadura del proletariat. • Etapa socialista: caràcter econòmic (desenvolupament dels mitjans de producció, de la riquesa social i abolició de les classes socials). • Etapa comunista: culminació del procés revolucionari abolició de la propietat privada, desaparició total de les classes socials i eliminació de l'Estat com a defensor dels interessos d'una minoria (dels amos). L' alienació: Relació subjecte − objecte [econòmica: productor − producte] • Des del subjecte 1) Exteriorització [= ENTÄUSSERUNG]: El subjecte surt de si mateix cap a l'objecte. 2) no té traducció [= VERÄUSSERUNG]: En l'exteriorització el subjecte es desposseeix de quelcom de si mateix (la força productiva). • Des de l'objecte 3) Alienació [= ENTFREMDUND]: Es transforma l'objectiu (q esdevé part del subjecte = l'objecte és part −pertany− al subjecte).

5

S'aliena quan li pertany, quan es propietat de l'altre (aliud). − S'aliena el subjecte però també l'objecte. − L'home (productor) esdevé cosa (Ding) com el producte. Losificació [= VERFINGLICHUNG] És la situació no natural sinó històric. Cal: 1) Estudi de l'estructura sòcio − econòmica [Teoria] 2) La transformació política de la realitat [Praxis] Alienacions: • Econòmica (treball alienat) − Alienació del treball i del producte del treball de la vida genèrica • Social (classes socials) • Política (Estat − Societat Civil) • Religiosa • Filosófica 1844 col·laboren Forces productives •

6