LA HIPOTECA INVERSA Crec que és molt important, i més en els temps que corren, conèixer una possibilitat que ens poden oferir les entitats bancàries i que en alguna ocasió pot sernos de molta ajuda. Es tracta de la hipoteca inversa. El que coneixem tots és la hipoteca, que és un préstec que es dóna tenint com a garantia una propietat. Habitualment es demana una hipoteca sobre una vivenda que volem comprar. Et donen els diners amb aquesta garantia, diners que després hauràs d’anar tornant de mica en mica.

Doncs bé. La hipoteca inversa són uns diners que el banc et va donant de mica en mica i que no has de tornar fins que t’has venut la vivenda. És al revés. Aquest producte bancari el va idear un modest empleat de Caixa de Terrassa i ha tingut tant d’èxit que ara totes les entitats bancàries l’apliquen. I és que en determinades ocasions pot resoldre problemes de difícil solució, sobretot en la gent gran. M’explicaré: Molta gent gran pot tenir problemes de diners i no tots tenen fills que els puguin ajudar. En canvi quasi tothom és propietari del seu pis o de la seva casa. En aquesta circumstància, aquest jubilat pot anar al banc i dir: em farien falta tres-cents euros cada més. Veniu a valorar-me la casa. L’entitat bancària envia un expert que valora la casa i el banc decideix, vista l’edat que tens, que et pot donar aquesta quantitat de manera vitalícia. El dia que tu faltis, els fills heretaran la teva propietat i tindran la obligació de retornar al banc els diners anticipats.

D’aquesta manera es pot donar la circumstància d’un avi que vol anar a una residència però no té prous diners per pagar-la. El banc li dóna els diners que li fan falta i ell pot alternar l’estada a la residència amb estades a casa seva, que continua essent seva. O pot llogar-la i anar cobrant els lloguers. És un sistema pràctic, no? Doncs bé, si us sembla que ara o en un futur aquesta pot ser per vosaltres la millor solució, aneu tranquil·lament a la vostra entitat bancària i informeu-vos, que per informar-vos no us cobraran pas res. O almenys això crec ... Article i il·lustracions d’en Lluís Corredor

L’ALTRA COSTAT DE LA NOTÍCIA CACALLETS Els cacallets són bons, dolents, perjudicials, innocus, legals, il·legals?. Depenent de diverses circumstàncies, sobretot del benefici monetari que puguin reportar, seran considerats una cosa o altra, i, siguin el que siguin, la qüestió és que es venguin, que tinguin sortida. Perquè es tanquen tants comerços? Evidentment perquè no hi ha prou demanda del producte que ofereixen. I si no es ven, si no es genera benefici, s’ha de plegar. No costa gaire entendre això. En canvi, si hi ha benefici, el negoci creix i s’expandeix ràpidament. Per mecanismes que algú domina prou, publicitaris per exemple, s’esperona la necessitat de consum de certs cacallets, de manera que es multiplica la demanda i cal satisferla, encara que sigui a costa de córrer riscos importats. Tant se val, si el guany és gran, val la pena. La llàstima és, però, que sovint riscos i beneficis no estan equilibrats, de manera que el que corre major risc, el que està a primera fila, a peu de canó, o de carretera, rep uns beneficis ben migrats, mentre que els qui estan darrera, i a voltes amunt, molt amunt, obtenen guanys considerables. No és estrany que la lluita pel control de cacallets que reporten suculents beneficis comporti lluites aferrissades que van molt més enllà de la competència comercial. Els enfrontaments entre màfies han estat, i són, causa de multitud d’assassinats, segons ens expliquen massa sovint els medis. Mèxic actualment n’és un trist exemple, encara que no cal anar tant lluny: també ben a prop nostre s’han donat casos d’extrema violència. Els problemes que la difusió, sembla que imparable, del crim organitzat són cada cop més difícil d’afrontar per les diverses administracions i més quan adquireixen dimensió global. Analitzant aquesta greu problemàtica, un articulista del diari La Vanguardia, venia a dir que el què de la cosa era la gran demanda de cacallets que calia satisfer. Vaja! Un altre descobriment de la sopa d’all ... No sé si els consumidors de cacallets són, doncs, conscients de la seva responsabilitat sobretot els que, frívolament, diuen que no passa res. No passa res, fins que passa, però suposant que sigui així, que no passi res, perquè l’economia 2

permet adquirir el producte, perquè es creu tenir la situació controlada, es pot dir impunement que no passa res quan, per exemple, la ratlla tant alegrement aspirada ha estat transportada dins l’estómac d’un desgraciat que per quatre monedes miserables s’ha jugat la vida? No passa res quan el tràfic del producte ha estat la causa de massacres indiscriminades? Quan es troba una pobre noia morta al peu d’una carretera? O algú que ha esclafat el cotxe en una pilona? No passa res? No s’hi pot fer res? No seria possible, si més no, aprimar la demanda motiu de tants problemes? N’hi ha que diuen que no. Jo no ho crec , perquè si fos així, quin sentit tindria lamentar els efectes si no es pot incidir en les causes? Montserrat Rovira

ACTIVITATS CASAL .MES

DE GENER

Dia 02 ....................... A les 17’30 hores............................................... BALL AMB EL DUO GONZALO. Dia 06 ....................... A les 17’30 hores....................................................... BALL AMB JOSEP MARIA. Dia 09 ....................... A les 17’30 hores ............................................... BALL AMB JOSEP GALLART. Dia 12 ....................... A les 18’00 hores ......................... MÚSICA I MOVIMENT càrrec de M. ROVIRA. Dia 16 ..................... A les 17’30 hores ............................................. BALL AMB LEO I ROSAMARI. Dia 19 ....................... A les 18’00 hores ........................ PASE VÍDEO FOTOGRAFIC EXCURSIONS. Dia 20 ..................... A les 08’00 hores ........ EXCURSIÓ BARCELONA VISITA A LA BASILICA DE LA SAGRADA FAMILIA, DINAR A VALLIRANA, PANORAMICA BARCELONA. Dia 23 ..................... A les 15’30 hores ................................. ASSAMBLEA ORDINARIA DE SOCIS. Dia 23 ....................... A les 15’30 hores .............................................. BALL AMB EL DUO CELESTE. Dia 26 ....................... A les 18’00 hores ...................... MÚSICA I MOVIMENT a càrrec de M. ROVIRA. Dia 30 ....................... A les 17’30 hores .................................................... BALL AMB JUAN BRAVO.

MES DE FEBRER Dia 02 .................... A les 19’00 hores ..................................................... VETLLADES POÈTIQUES. Dia 06 .................... A les 17’30 hores .............................................. BALL AMB PACO DE BREDA. Dia 10 .................... A les 18’00 hores ...................... MÚSICA I MOVIMENT a càrrec de M. ROVIRA. Dia 13 .................... A les 17’30..hores ........................................ BALL AMB EL DUO NOTES D’OR. Dia 16 .................... A les 18’00 hores ......................................................................... PASE VÍDEO. Dia 17 .................... A les 08’00 hores ........................ EXCURSIÓ A CUBELLES VISITA AL MUSEU CARLIE RIVEL, DINAR AL BUFFET LLIURE DE CUNIT. Dia 20 .................... A les 17’30.hores ................................................. BALL AMB AURORA GRUP. Dia 23 .................... A les 18’00 hores ......................... MÚSICA I MOVIMENT a càrrec de M. ROVIRA. Dia 27 .................... A les 17’30.hores ...................................... BALL AMB EL DUO BELLS TEMPS.

MES DE MARÇ Dia 02 ................... A les 19’00 hores ....................................................... VETLLADES POÈTIQUES. Dia 03 .................. A les 17’30 hores ..................... BERENAR DIJOUS GRAS, BALL AMB PEDRO. Dia 04 ................... A les 10’30 hores .......................................... DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. Dia 06 ................... A les 17’30 hores ................................................... BALL AMB DUET BORATUNA. Dia 09 ................... A les 17’30 hores .......................... MÚSICA I MOVIMENT a càrrec de M. ROVIRA.

Dia 13 ................... A les 17’30 hores .................... BALL DE CARNAVAL AMB EL DUO NOTES D’OR. Dia 16 ................... A les 18’00 hores ................................................................................ PASE VÍDEO. Dia 17 ................... A les 08’00 hores ....................... EXCURSIÓ “LA RECOLLIDA DE L’EMPORDÀ”. Dia 20 ................... A les 17’30 hores .................................................. BALL AMB EL DUO GONZALO. Dia 23 ................... A les 18’00 hores .......................... MÚSICA I MOVIMENT a càrrec de M. ROVIRA. Dia 27 ……............. A les 17’30 hores ..……................................................ BALL AMB DAVID CASAS. Dia 30 ................... A les 18’00 hores ................................................................................ PASE VÍDEO.

HORARIS SERVEIS ESPECIALS PODOLOG SRAS. OLGA FERRER - YOLADA SANCHEZ

DIES 12 -22 -26 GENER DIES 12 -23 - FEBRER DIES 12 -23 MARÇ

DEMANAR HORA TEL. 626.75.48.96 TERAPEUTA SR. MARTÍ JODAR

ELS DIVENDRES MATÍ DEMANAR HORA AL TEL. 626.75.48.96

SALUT AUDITIVA

COCLEAR REVISIONS OIDA DEMANAR HORA TEL. 972.16.52.14

PER DETERMINAR

NOTICIES DEL CASAL El diumenge 23 de Gener de 2011, a les 3’30 hores de la tarda hi haurà l’Assemblea General de socis, que, aquest any, avança la data, (normalment es feia a finals de març o primers d’abril). A l’ordre del dia hi ha l’aprovació, si s’escau, de la reforma dels Estatuts, que daten de 1989 quan es fundà el Casal, i adaptar-los a la Llei 4/2008, a fi de donar temps per portar-los a la Direcció General d’Entitats jurídiques del departament de Justícia, perquè els acceptin i els aprovin. En el butlletí s’adjunta la convocatòria El Casal està preparant una pàgina Web, en la que es podrà veure les activitats i serveis, horaris, excursions, etc., és a dir tota la programació que es vagi desenvolupant, a fi que tots els socis que tinguin Internet, ho puguin consultar. Es la següent: http://blocs.xarxanet.org/casaljubilatsmassanetdelaselva Es prega a tots els socis que han modificat el nº de compte del Banc o Caixa, o be s’hagin donat de baixa durant aquest any 2010, i no ho han comunicat al Casal, ens ho facin saber lo més aviat possible, a fi de passar els rebuts correctament en el mes de Febrer, ja que les devolucions ocasionen una despesa important al Casal. Les Sres. Olga Ferrer i Yolanda Sánchez, podòlogues que ens fan el servei al nostre Casal, han decidit, d’acord amb la Junta de Casal, que el soci que sol·liciti els seus serveis, faci el pagament en el moment de demanar data i hora, ja que actualment es troben moltes vegades amb persones que tenen data i hora i no es presenten a la consulta, causant un perjudici al funcionament del servei. S’ha d’entendre que la persona que avisi abans que no pot venir se li buscarà una altre data i hora per venir. Això s’ha decidit seguint les experiències d’altres Casals com Vidreres i Arbúcies, en que les Sres. Olga Ferrer i Yolanda Sánchez, presten els mateixos 4

serveis, i a fi de que el funcionament sigui òptim, i es pugui mantenir el preu mes econòmic possible per el soci.

SOPA DE LLETRES per Carme Lluís

Heu de trobar 12 noms de carrers de Maçanet de la Selva.

UN PETÓ, DOS PETONS ... Aquests dies, els petonisme arribarà al seu màxim esplendor. Bon Nadal, petons. Bon Any Nou, petons. Al llarg de la meva vida he passat per diverses fases davant el costum de besarse. Estava educada familiarment en una discreta manifestació dels sentiments fins que vaig comprendre que fer-se petons no significava l’expressió d’un afecte, de la mateixa manera que donar-se la mà, no era forçosament cap senyal d’amistat, era una simple cortesia. La immensa majoria de petons que avui es fan en una reunió o al carrer, no responen a la definició de petó segons la qual els llavis s’obren i es tanquen en el moment del contacte amb alguna cosa. A la pràctica, sovint no hi ha contacte.

Sí que hi ha una certa proximitat entre dues galtes, però el petó es fa a l’aire. Si realment féssim un petó directe, vull dir, pressionant els llavis contra la pell de l’altre, trencaríem les normes del petó descafeïnat, que és el que ha triomfat. Estic segura que al llarg d’aquests anys he petonejat i he estat petonejada més que ho van estar els meus pares, avis i besavis al llarg de les seves vides. I que gràcies a aquest costum he pogut conèixer una diversitat de perfums femenins i masculins considerables. Però el que importa és el gest. Que, sigui dit de passada, no sempre és còmode, a vegades per culpa d’un fet tan habitual com la diferència d’estatura obliga a forçades flexions. A més a més quan trobem sis o set persones, el petoneig crea una inevitable confusió. Es produeixen els mateixos entrebancs i topades que quan un grup allarga els braços per brindar amb una copa a la mà. Quan trobo pel carrer algú al que no he vist fa temps i va acompanyat, és normal que em digui: “No sé si coneixes al meu home ...” I automàticament li he de fer un petó. També és admirable veure a la televisió com es petonegen un conseller i una consellera, un ministre italià i una ministra espanyola. Si no ho fan, és com si estiguessin a punt de declarar-se la guerra. ¡ Un petó a tothom, doncs, i Salut i Bones Festes ! Marianela Arbonés =0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

Solució de la sopa de lleters Cabrera Estany Llevant Migdia Nou Torderola

Dolors Indústria Marina Montseny Pirineus Trullàs

6

LES PASTADORES Els que tenim edat molt avançada, nascuts a pagès, encara recordem amb nostàlgia, aquell pa que menjàvem de joves a casa. També recordo la meva àvia que, emblanquinada de dalt a baix de farina, va ser durant molts anys la pastadora de la casa, remenant la massa pastosa de farina, aigua i llevat fina a donar-li la solidesa necessària per a poder elaborar amb garantia el pa i la coca casolans. Aleshores cada casa de pagès disposava d’un forn, quasi sempre ubicat a la vora del foc, al costat de la xemeneia, per a coure el pa. La farina, sortia de molins anomenats “molins de moles”; molins que ja utilitzaven els romans i que funcionaven per l’acció de l’aigua damunt d’una roda armada de pales que movia dues grosses pedres circulars que servien per moldre el blat i fer-ne farina. Aquesta sortia barrejada amb la “pellofa” del blat (la pell, ara se’n diu segó). La pastera, on la pastadora remenava la farina, era de fusta, plana a la part de baix i una mica inclinada pels costats, sostinguda damunt de quatre petges. Aquí, amb molta paciència, es passava la farina per un sedàs molt espès, per a treure el segó i que el pa sortís més blanc. Durant la guerra del 36, amb l’escassetat de farina que hi havia, amb la finalitat de que rendís més, es pastava integral, sortint-ne el tristament recordat “pa negre”, però al cap i a la fi gràcies que n’hi hagués. Després de passar la farina pel sedàs, s’hi afegia l’aigua corresponent i el llevat i sense parar, pastar i amassar la pasta, convenia deixar llevar el temps necessari per estar al punt i, finalment, trossejar i donar a la pasta el format de pans i coques, posant-los amb una pala de fusta dintre el forn prèviament escalfat, cremant feixines que deixaven una bona caliuera. A les cases de pagès va durar molt temps que es feien el pa casolà. La farina que es feia servir era la de la collita pròpia. Era costum entre les cases veïnes manllevar-se el llevat les unes a les altres. El llevat era una mica de pasta guardada d’anteriors fornades, com també ho era oferir-se una coca de cada pastada. Aquesta feina de pastadora de pagès va durar fins ben entrat el segle passat, quan van arribar els flequers i les panificadores; les pasteres casolanes varen acabar cremades, més tard molt buscades i ara les poques que varen quedar les podem veure en algun museu. Mentre va durar aquest espai de temps en que les mestresses de casa eren les encarregades de fer el pa, les pastadores, a més d’aquest dur treball, també prestaven un bon servei per la conservació dels boscos, ja que necessitaven estar proveïdes de

feixines tot l’any, cosa que feia que es mantinguessin nets, amb menys perill de focs forestals. Jaume Pastells

RACÓ DE CUINA COATELLA DE PORC ADOBADA PER FREGIR Ingredients per a quatre persones: 1 kg. De costella de porc Un gotet de vinagre Pebre vermell dolç Una branca de farigola

2 o 3 grans d’all Un gotet de vi blanc Fulles de llorer Sal i pebre en gra

Elaboració:

Talleu la costella a trossos i poseu-la en un recipient fondo. Afegiu-hi tots els ingredients que hem anomenat abans i deixeu-ho unes hores, o millor encara, feu-ho un dia per l’altre. Poseu la costella a escórrer i fregiu-la amb una mica d’oli d’oliva. Podeu acompanyar-les amb unes patates fregides. És una menja exquisida i molt econòmica ... Bon profit i Bones Festes¡¡¡ Carme Prats

8