La 35ena edició del Grec 2011 Festival de Barcelona tindrà lloc del 17 de juny al 31 de juliol amb més de 60 propostes de teatre, dansa, circ i música pensades per a un públic divers i d‘una alta qualitat escènica.
Per primera vegada en la història del Grec, una companyia de dansa catalana inaugurarà el Festival: La muntanya al teu voltant de Gelabert Azzopardi amb la participació de Perejaume i la Banda Municipal de Barcelona, es podrà veure els dies 17 i 18 de juny al Teatre Grec.
Grans noms de l‘escena teatral internacional com Peter Brook (Une flûte enchantée); Romeo Castellucci (Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu); Joël Pommerat (Le petit chaperon rouge i Cercles / Fictions), Claudio Tolcachir (Todos eran mis hijos), Patrice Chéreau (I am the wind); Bartabas (El Centaure i l’animal) i Tomaz Pandur (La caída de los dioses), estaran al Festival.
I també grans noms de la nostra escena teatral com Calixto Bieito (Desaparecer i Voices); Mario Gas (Un tranvía llamado deseo), Àlex Rigola (Tragèdia), Oriol Broggi (Luces de Bohemia) i Carme Portaceli (La nostra classe), entre altres, participaran en l‘edició d‘enguany.
La dansa ocupa un lloc destacat dins el programa. Ballarins i companyies catalanes (Gelabert Azzopardi, Sol Picó, Mal Pelo / María Muñoz, Andrés Corchero / Raravis, IT Dansa, Àngels Margarit / Mudances) comparteixen cartell amb grans figures de la dansa internacional com Sasha Waltz, Philippe Decouflé, Virgilio Sieni, Israel Galván, Ko Murobushi o Blanca Li).
Panorama França oferirà una mirada a les arts escèniques del país veí a través de 14 propostes de directors, autors i companyies franceses o espectacles de producció local a partir d‘autors francesos. Es podran veure grans noms com Philippe Decouflé (Octopus), la companyia del Théâtre des Bouffes du Nord de Peter Brook (Une flûte enchantée), Patrice Chéreau (I am the wind); nous valors de la dramatúrgia francesa com Joël Pommerat (Cercles / Fictions i Le petit chaperon rouge), Olivier Cadiot (Un mage en été), la companyia del Théatre des Lucioles de Marcial Di Fonzo Bo - Elise Vigier (La tossuderia) i produccions locals a partir d‘autors francesos com la que dirigirà Joan Ollé (Esperant Godot), Raimon Molins (Jaz) o Roberto Romei (Reglas, usos y costumbres en la sociedad moderna).
L‘artista Joan Fontcuberta és l‘autor del cartell del Grec 2011 Festival de Barcelona.
Diversitat d’estils i procedències entre els concerts que es podran veure aquest any al Teatre Grec: Keith Jarret, Ainhoa Arteta, Jordi Savall, Noa, Goran Bregovic, Niña Pastori, Manel, Dulce Pontes, Las Migas o Maria del Mar Bonet.
1
Els festivals Grec i Sónar tornen a col·laborar programant una nova NIT GREC – SÓNAR amb una sessió conjunta a càrrec de dos mestres de l‘experimentació sonora com són Alva Noto i Ryuichi Sakamoto. Serà el diumenge, 19 de juny, al Teatre Grec.
El circ torna al Grec amb Call me “Maria”, un espectacle que ret homenatge a la Barcelona dels anys 50 i el barreja amb teatre i rock-and-roll de la mà del creador del Circus Klezmer, Adrián Schvarzstein, juntament amb Sergi Estebanell i Xirriquiteula Teatre. És la primera coproducció del Festival amb una companyia de circ local i es podrà veure del 9 al 16 de juliol al Mercat de les Flors - Sala OM.
Projecció d‘ un dels grans clàssics del cinema: Metrópolis de Fritz Lang, amb una còpia restaurada que inclou nou metratge, música de Martín Matalón i interpretació, en directe, del grup bcn216 sota la direcció d‘Ernest MartínezIzquierdo, el dissabte, 1 de juliol, al Teatre Grec.
Tres propostes per a públic familiar: una de circ, Call me “Maria”, una de teatre, Le petit chaperon rouge i una de dansa, IT Dansa.
26 coproductors nacionals: Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, Teatre Romea, Teatre Tantarantana, Museu Picasso, PlateaSocial, Vania Produccions, Xirriquiteula Teatre, Factoria Escènica Internacional, La Troca, Bitò Produccions, Àlex Rigola, Fundació Valenciana Escena Oberta, Mal Pelo, Temporada Alta 2010, Festival de Tardor de Catalunya / Girona / Salt, Centre d‘Arts Escèniques de Reus (CAER), Sol Pico Cia. de Dansa, Institut del Teatre, Àngels Margarit – Cia Mudances, raravis, Mercat de les Flors, Sónar, La Perla 29, Teatro Español de Madrid i Gran Teatre del Liceu.
28 coproductors internacionals: Young Vic Theatre de Londres, Théâtre de la Ville de París, Wiener Festwochen, Les Nuits de Fourvière / Departament del Roina, Theater der Welt 2010; deSingel International Arts Campus (Anvers); Théâtre National de Bretagne (Rennes); The National Theatre (Oslo); Barbican London and SPILL Festival of Performance; Chekhov International Theatre Festival (Moscou); Holland Festival (Amsterdam); l‘Athens Festival; Festival d‘Avignon; l‘International Theatre Festival DIALOG (Wroclav, Polònia); BITEF (Belgrade International Theatre Festival); Spielzeit'Europa I Berliner Festspiele; Théâtre de la Ville, París; el Romaeuropa Festival; Theatre Festival SPIELART München (Spielmotor München e.V.); Le-Maillon, Théâtre de Strasbourg - Scène Européenne; TAP Théâtre Auditorium de Poitiers - Scène Nationale, Peak Performances @ Montclair State-USA; Agora de la Danse de Mont-real; Compañía Blanca Li; Festival La Batie (Ginebra); ZOO – Thomas Hauert i Festival LaStrada.
18 col·laboracions: Fira Mediterrània de Manresa, Festival Shakespeare de Mataró, DeVIR / CAPa (Faro, Portugal), L‘animal a l‘esquena (Celrà, Girona), Regione Toscana, Accademia sull‘Arte del Gesto, La Virreina Centre de la Imatge, MUHBA (Museu d‘Història de Barcelona), La Seca, Museu Picasso, Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Ajuntament de Viladecans, Mercat de les Flors, L‘Estruch de l‘Ajuntament de Sabadell, Institut Français, Institut Goethe, Consolat General de la República Federal d‘Alemanya a Barcelona, Ministerio de Cultura del Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
2
Nous escenaris com la sala Atrium, la Fundació Tapies, el Palau de la Virreina, La Seca, la Sala Martí l‘Humà del MUHBA - Museu d‘Història de Barcelona, el Palau Moja, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, el Teatre Coliseum s‘incorporen als 30 espais que acolliran les diferents propostes del Grec. Un d‘aquest espais, el Brossa Espai Escènic, que tancarà les seves portes durant el Grec, s‘acomiadarà del seu públic amb l‘espectacle Bye Bye de l‘il·lusionista Hausson i direcció d‘Hermann Bonnin.
Aquest any el Grec Festival de Barcelona compleix 35 anys. Amb motiu d‘aquest aniversari s‘ha creat un arxiu online dins el web del Festival, www.bcn.cat/grec, on es podrà consultar aquest gran aparador de l‘escena nacional i internacional que és i ha estat el Grec Festival de Barcelona. Actualment s‘hi pot trobar informació de 2.793 espectacles i un miler de fotografies.
Descomptes, abonaments i espectacles gratuïts. El Grec continua apostant per una política de descomptes i abonaments, així com una programació d‘espectacles gratuïts per acostar-se a un major nombre de públic. Descomptes: un descompte del 50% per a espectacles per a públic familiar (Call me “Maria”, IT Dansa, Le petit chaperon rouge) per a famílies amb menors de 16 anys i un màxim de dos acompanyants adults; un 50% de descompte per espectacles de teatre i dansa a menors de 16 anys, un 25% de descompte per a espectacles de teatre i dansa menors de 25 anys; un 25% de descompte a majors de 65 anys; un 25% de descompte per a persones aturades; un 25% de descompte a grups a partir de 15 persones, un 20% de descompte per a espectacles de teatre i dansa als titulars del carnet de família nombrosa, i un 20% de descompte als titulars del carnet de Biblioteques. Abonament: un 25% de descompte per la compra d‘entrades per a tres espectacles o més. Last minute: un 50% de descompte el mateix dia de l‘espectacle a partir de 3 hores abans de l‘inici de la funció i fins a les 20.30 h, en el cas que quedin localitats disponibles. Lloc de venda: Tiquet Rambles. Tots els espectacles de música queden exclosos d‘aquest descompte, així com el TNC, la Sala Beckett, la Sala Atrium, el Teatre Coliseum i el Teatre Tívoli. Podeu trobar més informació sobre les condicions i exepcions dels descomptes al web del Festival: www.bcn.cat/grec Espectacles gratuïts: una nova edició del festival Dies de Dansa; els espectacles programats a La Caldera (Mov-i-ment #2 / Miniatures i Sola), la proposta de Montjuïc de Nit al Teatre Grec, les propostes de Biblioteques de Barcelona (Converses a les Biblioteques i Juliol a la Cuina) i Galop Arrière. Un film de Bartabas.
3
EL PROGRAMA
4
DANSA Espectacle inaugural La muntanya al teu voltant TEATRE Espectacle Une flûte enchantée Voices La tossuderia Ells no poden morir Luces de Bohemia Un mage en été Todos eran mis hijos Contra la democràcia Bye Bye Jaz I am the wind Desaparecer Le petit chaperon rouge Cercles / Fictions Reglas, usos y costumbres en la sociedad moderna Días estupendos Julieta & Romeo Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu Un tranvía llamado deseo Call me ―Maria‖ La nostre classe El centaure i l‘animal Esperant Godot La caída de los dioses Tragèdia DANSA Espectacle Tots els noms Continu Solo Goldberg Improvisation Sis descendiments de la creu al voltant de la Rambla Sans objet Mov-i-ment # 2 / Miniatures Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya Octopus Dies de dansa Nit de break dance al Teatre Grec Macadam Macadam Odori gokoro IT Dansa
Dates 17/6 -18/6
Espai Teatre Grec
Dates 18/6 - 20/6 19/6 - 20/6 19/6 - 20/6 19/6 - 22/6 22/6 - 24/7 25/6 - 26/6 29/6 - 31/7 29/6 - 24/7 29/6 - 24/7 29/6 - 24/7 30/6 - 3/7 1/7 - 31/7 2/7 - 4/7 4/7 - 6/7 4/7 - 6/7
Espai Mercat de les Flors Teatre Romea Teatre Lliure Montjuïc La Virreina Centre de la Imatge Biblioteca de Catalunya Teatre Lliure Montjuïc Teatre Poliorama Sala Beckett Brossa Espai Escènic Sala Atrium Teatre Lliure Montjuïc Teatre Romea Mercat de les Flors Mercat de les Flors Museu Picasso
6/7 - 31/7 7/7 - 31/7
La Villarroel Teatre Coliseum
7/7 - 9/7 8/7 - 31/7 9/7 - 16/7 12/7 - 24/7 14/7 - 17/7 15/7 - 18/7 19/7 - 21/7 30/7 - 31/7
Teatre Lliure Montjuïc Teatre Tívoli Mercat de les Flors Teatre Lliure Gràcia Teatre Lliure Montjuïc Mercat de les Flors Teatre Grec Teatre Grec
Dates 18/6 - 20/6 28/6 - 29/6 26/6 1/7 - 3/7
Espai Teatre Lliure Gràcia Mercat de les Flors Teatre Lliure Gràcia Diversos espais de Ciutat Vella
29/6 - 30/6 29/6 - 10/7 30/6 - 3/7
Mercat de les Flors La Caldera Teatre Lliure Gràcia
30/6 - 3/7 1/7 - 6/7 3/7 7/7 8/7 - 13/7 9/7
Teatre Nacional de Catalunya Diversos espais Teatre Grec Teatre Grec Mercat de les Flors Teatre Grec
5
La edad de oro Sola From B to B
10/7 14/7 -17/7 22/7 - 24/7
MÚSICA Espectacle Alva Noto i Ryuichi Sakamoto Dulce Pontes Sole Giménez Montjuïc de Nit Metropolis Maria del Mar Bonet Nits d‘Estiu al CaixaForum Audiopantalla MACBA:monocroms Manel Ainhoa Arteta i l‘Orquestra de Cadaqués Goran Bregovic Banda de bodes i funerals Wynton Marsalis & The Jazz at Lincoln Center Orchestra Las Migas i Rafaela Carrasco Noa & Solis String Quartet Niña Pastori Keith Jarrett/ Gary Peacock / Jack DeJohnette Pierre Henry / bcn216 Nit de Tango Jordi Savall
Teatre Grec La Caldera Mercat de les Flors
Dates 19/6 28/6 29/6 2/7 1/7 4/7 6/7- 27/7 8/7 - 22/7 11/7 12/7
Espai Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec CaixaForum Macba Teatre Grec Teatre Grec
13/7 14/7
Teatre Grec Teatre Grec
15/7 16/7 22/7 23/7
Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec Teatre Grec
23/7 24/7 25/7
Fundació Antoni Tàpies Teatre Grec Teatre Grec
ALTRES Espectacle Converses a les biblioteques VI Obrador de la Sala Beckett
Dates 7/6 - 19/7 9/7 - 16/7
Galop arrière Juliol a la Cuina
12/7 - 13/7 13/7 - 20/7
Espai Biblioteques de Barcelona Sala Beckett, Institut del Teatre i Teatre Lliure Teatre Lliure Montjuïc Bib.Francesca Bonnemaison
6
TEATRE Une flûte enchantée Wolfgang Amadeus Mozart Mercat de les Flors; 18-20 de juny; 21 h; 30 € Direcció: Peter Brook Amb Antonio Figueroa, Agnieszka Slawinska i Leila Benhamza, entre d‘altres Un dels grans del teatre europeu recupera l‘essència teatral de l‘òpera de Mozart en un espectacle que prescindeix d‘efectismes i grans orquestres per acostar els intèrprets a l‘espectador. [Espectacle en francès i alemany sobretitulat en català] Voices Calixto Bieito / Marc Rosich Teatre Romea; 19-20 de juny; dg. 18.30 h, dl. 21 h; 22-30 € Direcció: Calixto Bieito Amb Flemming Enevold, Tammi Öst i Kaya Brüel, entre d‘altres Un oratori modern que ens parla del dolor i la mort dels homes i les dones a partir de la Passió segons sant Mateu de Bach i d‘un seguit de músiques que van d‘Abba a PJ Harvey, Johnny Cash o Nick Cave. [Espectacle en danès sobretitulat en català] La tossuderia Rafael Spregelburd Teatre Lliure Montjuïc; 19-20 de juny; 20.30 h; 25 € Posada en escena: Marcial Di Fonzo Bo / Elise Vigier Amb Judith Chemla, Jonathan Cohen i Sol Espeche, entre d‘altres La darrera de les obres que componen l‘heptalogia sobre els pecats capitals de Rafael Spregelburd està ambientada en l‘últim dia de la Guerra Civil espanyola en una localitat valenciana, on un comissari ha inventat una llengua universal que impossibilita tota dissidència. [Espectacle en francès, català i castellà sobretitulat en català] Ells no poden morir Oriol Vilanova La Virreina Centre de la Imatge; 19-22 juny; 21 h; 8 € Direcció: Xavier Albertí Amb Nora Navas, Sandra Monclús i Antonia Jaume Tres grans mites del segle XX, Salvador Dalí, Walt Disney i Vladímir Ilich Lenin, es resisteixen a morir i s‘embranquen en un debat sobre la immortalitat en una sala buida d‘un antic palau barroc. Un retrat del segle passat a partir de tres de les seves icones. [Espectacle en català] Luces de Bohemia Ramón María del Valle-Inclán Biblioteca de Catalunya; 22 juny - 24 juliol; dm.-ds. 20.30 h, dg. 19 h; 22 € Direcció: Oriol Broggi Amb Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró i Manel Dueso, entre d‘altres Max Estrella es passeja per Madrid en un itinerari que passa per cafès, tabernes i presons i que és, de fet, una cruel repassada a la vida literària i la societat espanyola del principi del segle XX. [Espectacle en castellà]
7
Un mage en été Olivier Cadiot Teatre Lliure Montjuïc; 25-26 de juny; 20.30 h; 25 € Direcció: Ludovic Lagarde Amb Laurent Poitrenaux Tot i convocar a escena un únic actor, aquest monòleg està poblat per tota mena de personatges i també de situacions recreats en un univers sonor ideat per l‘Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique de París. [Espectacle en francès sobretitulat en català] Todos eran mis hijos Arthur Miller Teatre Poliorama; 29 juny - 31 juliol; dm.-dv. 21.30 h, ds. 19 i 22 h, dg. 19 h; 20-32€ Direcció: Claudio Tolcachir Amb Carlos Hipólito, Gloria Muñoz i Fran Perea, entre d‘altres Un industrial que s‘enriqueix venent components aeronàutics durant la Segona Guerra Mundial i la seva família ens aniran descobrint tot de foscos secrets en un muntatge en el qual Miller projecta la seva àcida mirada sobre el paradís americà. [Espectacle en castellà] Contra la democràcia Esteve Soler Sala Beckett; 29 juny - 24 juliol; dm.-ds. 21.30 h, dg. 18.30 h (29 i 30 juny: 22 h); 18 € Direcció: Carles Fernández Giua Amb Dani Arrebola, Pep Jové, Josep Julien i Laia Martí, entre d‘altres Set peces breus que, amb el subtítol de 7 obretes de Grand Gignol, ironitzen sobre les versions modernes i deformades d‘un sistema d‘organització política elevat al pedestal dels mites intocables. [Espectacle en català] Bye bye Hausson Brossa Espai Escènic; 29 juny - 24 juliol; dc.-ds. 21 h, dg. 19 h; 18 € Direcció: Hermann Bonnín Quan el Brossa Espai Escènic està a punt de traslladar-se a la nova seu de La Seca, el conegut il·lusionista, que ha convertit la sorpresa en poesia, repassa els seus millors moments sobre aquest escenari. Jaz Koffi Kwahulé Sala Àtrium; 29 juny - 24 juliol; dc.-ds. 21 h, dg. 19 h; 18 € Direcció: Raimon Molins Amb Txell Manyoses i Mireia Trias Una peça de teatre amb ànima de jazz que ens introdueix en el món d‘un dramaturg de Costa d‘Ivori format a París. La protagonitza Jaz, una dona que parla poc i viu entre uns lavabos públics i una cambra de criada. [Espectacle en català] I am the Wind Jon Fosse Teatre Lliure Montjuïc; 30 juny - 3 juliol; 20.30 h; 30 €
8
Direcció: Patrice Chéreau Amb Tom Brooke i Jack Laskey Dos amics viatgen en una barca i s‘enfronten a una forta tempesta que és, de fet, una metàfora de les eternes batalles que afronten els éssers humans. [Espectacle en anglès sobretitulat en català] Desaparecer A partir de textos d‘Edgar Allan Poe Teatre Romea; 1-31 juliol; dv. 21 h, ds. 18.30 i 21 h, dg. 18.30 h; 22-28 € Direcció: Calixto Bieito Amb Juan Echanove i Maika Makovski Director i intèrpret posen en escena una dramatúrgia de Bieito sobre textos de Poe amb la participació de Maika Makovski, una cantant de sang andalusa i macedònia que és una de les veus més estimulants de la nova escena musical barcelonina. [Espectacle en castellà amb cançons en anglès] Le Petit Chaperon Rouge Joël Pommerat Mercat de les Flors - Sala OM; 2-4 juliol; 19 h; 18 € Direcció: Joël Pommerat Amb Ludovic Molière, Isabelle Rivoal i Murielle Martinelli Un dramaturg i director francès, creador de mons misteriosos i personals, escriu la seva pròpia versió del conte clàssic La caputxeta vermella. Per a tota la família. [Espectacle en francès, sobretitulat en català] Cercles/Fictions Joël Pommerat Mercat de les Flors - Sala MAC; 4-6 juliol; 21.30 h; 28 € Direcció: Joël Pommerat Amb Jacob Ahrend, Saadia Bentaïeb i Agnès Berthon, entre d‘altres Un seguit d‘històries basades en fets i personatges reals, explicades pels actors des del centre d‘un cercle format pel públic. Així s‘aconsegueix un punt de vista únic i personal per a cada espectador. [Espectacle en francès sobretitulat en català] Reglas, usos y costumbres en la sociedad moderna Jean-Luc Lagarce Museu Picasso; 4-6 juliol; 21 h; 18 € Direcció: Roberto Romei Amb Lina Lambert Una mestra ens oferirà les seves lliçons sobre com afrontar els grans esdeveniments de la vida en una peça teatral que és, de fet, una crítica aferrissada a la nostra societat i les múltiples regulacions que estableix. [Espectacle en castellà] Días estupendos Alfredo Sanzol La Villarroel; 6-31 juliol; dm.-dv. 21 h, ds. 18.30 i 21 h, dg. 18.30 h; 24 € Direcció: Alfredo Sanzol Amb Paco Déniz, Elena González, Juan Antonio Lumbreras, Natalia Hernández i Pablo Vázquez
9
Un conjunt d‘històries ambientades durant les vacances, l‘època de l‘any en què vivim en una mena de bombolla i pretenem que es facin realitat breument els paradisos que anhelem durant tot l‘any. [Espectacle en castellà] Julieta & Romeo William Shakespeare Teatre Coliseum; 7-31 juliol; dm.-ds. 21 h, dg. 19 h; 22 € Direcció: Marc Martínez Amb Carlota Olcina, Marcel Borràs, Nao Albet, Bernat Quintana i Pol López, entre d‘altres La història de dos joves enamorats ens submergeix en un univers de contrastos on regnen les emocions: amor, odi, desig, rivalitat, passió, violència, amistat, ira... i després, la mort. [Espectacle en castellà] Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu Romeo Castellucci Teatre Lliure Montjuïc; 7-9 juliol; 20.30 h; 30 € Direcció: Romeo Castellucci Amb Gianni Plazzi, Sergio Scarlatella i Dario Boldrini, entre d‘altres Un dels més grans renovadors de l‘escena europea actual ens porta una reflexió escènica sobre el concepte de rostre que parteix de les imatges renaixentistes del rostre de Jesús i, en concret, dels eccehomo. Un tranvía llamado Deseo Tennessee Williams Teatre Tívoli; 8-31 juliol; dm.-ds, 21 h, dg. 18.30 h; 28 € Direcció: Mario Gas Amb Vicky Peña, Ariadna Gil, Roberto Álamo i Àlex Casanovas, entre d‘altres En el centenari del dramaturg nord-americà, torna a escena la història de Blanche du Bois i la tempesta passional que desferma la seva arribada a casa de la seva germana Stella i el seu cunyat Stanley. [Espectacle en castellà] Call me “Maria” Mercat de les Flors - Sala OM; 9-16 juliol; 20 h; 12 € Direcció: Adrián Schvarzstein i Sergi Estebanell Amb Sergi Estebanell / Adrian Scharzstein,Irene Estradé, Matías Macri, Eva Szwarcer, Dídac Cano i Jeremias Faganel. Els primers marines nord-americans arribats a la ciutat van revolucionar la Barcelona dels anys cinquanta. Ara podem reviure aquells moments en un espectacle per a públics de totes les edats que combina circ, teatre i rock-and-roll. La nostra classe Tadeusz Slobodzianek Teatre Lliure Gràcia; 12-24 juliol; 20.30 h; 24 € Direcció: Carme Portaceli Amb David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet, Ferran Carvajal i Roger Casamajor, entre d‘altres
10
Deu companys de classe, cinc de catòlics i cinc de jueus, esdevenen víctimes i botxins durant un sinistre episodi ocorregut en una localitat polonesa durant la Segona Guerra Mundial. [Espectacle en català] El centaure i l’animal Bartabas / Ko Murobushi Teatre Lliure Montjuïc; 14-17 juliol; 20.30 h; 30 € Direcció: Bartabas Amb Ko Murobushi El geni de Bartabas, l‘home que amb els seus cavalls connecta amb les formes més antigues de la representació, i el domini del cos d‘un dels grans mestres de butō actual, reunits en un sol espectacle. [Espectacle en català] Esperant Godot Samuel Beckett Mercat de les Flors - Sala MAC; 15-18 juliol; 21 h; 22 € Direcció: Joan Ollé Amb Joan Anguera, Ivan Benet, Enric Majó, Pepo Blasco i Carles Ollé Un clàssic del teatre contemporani que ens ensenya que la vida no és sinó... el temps que passa mentre esperem alguna cosa. [Espectacle en català] La caída de los dioses Teatre Grec; 19-21 juliol; 22 h; 16-32 € Direcció: Tomaž Pandur Amb Belén Rueda, Pablo Rivero, Alberto Jiménez i Manuel de Blas, entre d‘altres. La història del declivi i la descomposició d‘una família aristocràtica alemanya durant els dies que transcorren entre l‘incendi del Reichstag i la Nit dels ganivets llargs, és a dir, en els primers moments del III Reich. [Espectacle en castellà] Tragèdia Àlex Rigola Teatre Grec; 30-31 juliol; 22 h; 16-28 € Direcció: Àlex Rigola Amb Alícia Pérez, Joan Carreras, Ferran Carvajal i Patrícia Bargalló, entre d‘altres Un poema visual sobre El naixement de la tragèdia de Friedrich Nietzsche ambientat en un paisatge mediterrani, entre camps de blat i oliveres. [Espectacle en català]
11
DANSA La muntanya al teu voltant Gelabert Azzopardi Teatre Grec; 17-18 juny; 22 h; 16-28 € Direcció: Cesc Gelabert Amb la Banda Municipal de Barcelona Una exploració sobre la relació entre l‘individu i la col·lectivitat amb referències a la cultura tradicional catalana obre el Grec 2011. En la proposta han treballat plegats Cesc Gelabert, l‘artista plàstic Perejaume i el compositor Carles Santos, entre d‘altres. Tots els noms Mal Pelo / María Muñoz Teatre Lliure Gràcia; 18-20 juny; 20.30 h; 22 € Direcció artística i espai escènic: María Muñoz i Pep Ramis Amb María Muñoz. Un espectacle nascut de l'interès per investigar des de la paraula i des del cos el que significa anomenar. Un viatge de recerca a través dels noms que configuren un cos específic, que l'habiten i el projecten. Solo Goldberg Improvisation Virgilio Sieni Teatre Lliure Gràcia; 26 juny; 20.30 h; 22 € Amb Virgilio Sieni i Riccardo Cecchetti Un dels grans noms del panorama de la dansa contemporània italiana utilitza la coneguda composició de Johann Sebastian Bach, interpretada en directe, com a base per a un acte de reflexió i introspecció sobre el cos humà. Sis descendiments de la creu al voltant de la Rambla Virgilio Sieni Diversos espais de Ciutat Vella; 1-3 juliol; 20 i 20.30 h; 6 € Sis accions coreogràfiques ambientades en sis espais singulars de Ciutat Vella i inspirades en les pintures del descendiment de la creu. Barcelonins anònims protagonitzen una proposta que es veu durant un itinerari guiat de gairebé dues hores. Continu Sasha Waltz & Guests Mercat de les Flors - Sala MAC; 28-29 juny; 21 h; 30 € Direcció i coreografies: Sasha Waltz Una coreografia de gran format que consolida deu anys de treball d‘un dels grans noms de la dansa contemporània i que al·ludeix, en el títol, a la continuïtat de les forces de la natura. Sans objet Aurélien Bory / Compagnie 111 Mercat de les Flors - Sala OM; 29-30 juny; 20 h; 22 € Concepció, escenografia i posada en escena: Aurélien Bory Amb Olivier Alenda i Olivier Boyer
12
Home i màquina interactuen en un espectacle de dansa que té com un dels seus protagonistes un robot industrial dels anys setanta. Mov-i-ment #2 / Miniatures La Caldera; 29 juny - 10 juliol, 19 i 20 h. Entrada lliure amb reserva prèvia Propostes escèniques amb activitats paral·leles destinades a crear espais de diàleg sobre la creació. A més, es presenten quatre peces procedents d‘un projecte de cooperació cultural en xarxa protagonitzat per artistes de la conca mediterrània. Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya Sol Picó Teatre Lliure Gràcia; 30 juny - 3 juliol; 20.30 h; 22 € Direcció: Sol Picó Amb Maru Valdivielso, Xaro Campo i Verónica Cendoya, entre d‘altres Circ, teatre i dansa són els instruments amb els quals la coreògrafa ens parla sobre la monstruositat i l‘amor a partir de les tres protagonistes del film de R. W. Fassbinder Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant. Octopus Philippe Decouflé Teatre Nacional de Catalunya; 30 de juny - 3 juliol; dj.-dv. 20 h, ds. 21.30 h, dg. 18 h; 16,50-33 € Posada en escena i coreografies: Philippe Decouflé La bellesa —o la seva absència— és el fil conductor d‘un espectacle format per vuit coreografies a les quals vuit ballaris es van afegint en progressió aritmètica. Amb música en viu del grup de rock etnicoexperimental Nosfell. Dies de dansa Diversos espais; 1-6 juliol; diversos horaris; entrada lliure La gran cita amb la dansa en espais urbans compleix vint anys recuperant alguns dels espectacles que han destacat més en les edicions passades. Nit de break dance al Teatre Grec Red Bull BC One (classificatòria europea) Teatre Grec; 3 juliol; 21 h; 10-12 € Els setze millors b-boys de França, Irlanda, Suècia, Portugal, Suïssa i Espanya demostraran de què són capaços per arribar, aquest novembre, a la final d‘aquest campionat, un dels més importants del món. Macadam Macadam Blanca Li Teatre Grec; 7 jul; 22 h; 18 € Direcció: Blanca Li Música original d‘Antoine Hervé Nova posada en escena de l‘espectacle del mateix títol de la coreògrafa granadina, que aquest cop reuneix un equip d‘artistes nou per revisar les formes d‘expressió de les cultures urbanes més efervescents.
13
Odori gokoro Andrés Corchero / raravis Mercat de les Flors - Sala PB; 8-13 juliol; 21 h; 18 € Direcció, coreografia i interpretació: Andrés Corchero Homenatge coreogràfic a Kazuo Ohno i Min Tanaka, dos mestres de butō a qui Andrés Corchero agraeix el que li han ensenyat com millor sap fer-ho: ballant. IT Dansa Teatre Grec; 9 juliol; 22 h; 16-20 € Direcció: Catherine Allard Un grup de joves valors de la dansa catalana interpreten un programa format per coreografies de dansa contemporània recomanades per a tots els públics: Naked Thoughts, de Rafael Bonachela; In memoriam, de Sidi Larbi Cherkaoui; i Minus 16, de Ohad Naharin. La edad de oro Israel Galván Teatre Grec; 10 juliol; 22 h; 16-28 € Coreografia i baile: Israel Galván Amb Arcángel (cante) i Alfredo Lagos (guitarra) Una de les principals figures del flamenc actual porta al Teatre Grec el seu estil únic i personal, que beu de la tradició sense deixar de ser absolutament innovador. Sola Búbulus Companyia de Dansa La Caldera; 14-17 juliol; 20 h; entrada lliure amb reserva prèvia Direcció i coreografia: Carles Salas Amb Joana Rañé i Iván Ruiz La companyia celebra els seus primers vint anys de vida amb una peça sobre la solitud interpretada per una ballarina i un pianista. From B to B Àngels Margarit / Thomas Hauert Mercat de les Flors - Sala MAC; 22-24 juliol; 21 h; 22 € Dos coreògrafs amb mons propis i personals units per una mateixa curiositat artística sorprenentment propera exploren sobre l‘escenari l‘univers coreogràfic del seu company.
14
MÚSICA Alva Noto + Ryuichi Sakamoto (Nit Grec-Sónar) Teatre Grec; 19 juny; 22 h; 20-28 € La segona col·laboració entre els dos festivals més destacats de Catalunya contraposa l‘habilitat electrònica d‘un artista audiovisual alemany amb el talent acústic de l‘intèrpret i compositor japonès que va crear la banda sonora d‘El último emperador. Dulce Pontes Teatre Grec; 28 juny; 22 h; 25-48 € Fa més de vint anys que puja als escenaris i, en aquest temps, ha contribuït a fer reviure el fado i s‘ha convertit en una de les reines de la world music. Ara repassa les cançons amb les quals ha seduït el públic i que formen part del seu nou disc, Momentos. Sole Giménez Teatre Grec; 29 juny; 22 h; 20-35 € Les cançons més conegudes de Cecília, Los Secretos, Serrat o Sabina prenen una nova vida en la veu de Sole Giménez, que reinterpreta en clau de latin jazz un repertori de temes que va des de «Déjame» a «Aquellas pequeñas cosas». Metropolis Fritz Lang /Martín Matalón Teatre Grec; 1 juliol; 22 h; 16-30 € Direcció musical: Ernest Martínez-Izquierdo Amb bcn216 L‘amfiteatre de Montjuïc acull la projecció de la versió restaurada del mític film de 1930, mentre la formació bcn216 interpreta en viu la banda sonora creada expressament per Martín Matalón. Montjuïc de nit Teatre Grec; 2 juliol; 22 h; entrada lliure, aforament limitat Amb Sandra Carrasco, Iván Melon Lewis, Javier Limón, Pegasus i Gossos El Teatre Grec se suma a una nit en què Montjuïc s‘omple de concerts programats pels diferents festivals de música de la ciutat. El Festival De Cajón! programa Sandra Carrasco; el Festival de Jazz de Barcelona, els Pegasus, i el Festival de Guitarra, uns clàssics del rock català: Gossos. Maria del Mar Bonet Una veu per a la sibil·la Teatre Grec; 4 juliol; 22 h; 16-36 € La cantant mallorquina torna al festival amb un drama litúrgic d‘origen medieval que anuncia la fi dels temps i que ella ja va enregistrar el 1979. El cant de la sibil·la va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010. Nits d’estiu a CaixaForum 6, 13, 20 i 27 juliol; diversos horaris; 0-4 € Dansa, música, cinema, literatura i videoart en quatre vetllades que inclouen des de muntatges escènics amb la presència d‘actors com Anna Lizaran i Lluís Soler, fins a música tradicional irlandesa o videomapping, una de les formes de creació més modernes.
15
Audiopantalla MACBA: Monocroms Macba; 8, 15 i 22 juliol; 21 h; 6 € Amb Grischa Lichtenberger, Theo Burt i Ulf Langheinrich Tres propostes audiovisuals que parteixen del concepte del monocrom, una de les manifestacions artístiques fonamentals del segle XX. Manel 10 milles per veure una bona armadura Teatre Grec; 11 juliol; 22 h; 18-24 € La banda de més èxit del panorama musical català actual presenta el seu nou treball, en el qual torna a agermanar folk i pop i lliga l‘escena catalana i la tradició musical del millor pop anglosaxó. Ainhoa Arteta i l’Orquestra de Cadaqués Teatre Grec; 12 juliol; 22 h; 15-40 € Direcció musical: Jaime Martín Vetllada lírica de sarsuela, òpera i simfonisme amb una gran estrella de l‘òpera i una de les formacions més destacades del panorama de la música clàssica. El programa inclou àries de Puccini i Rossini, fragments de sarsuela i la Simfonia núm. 40 de Mozart. Goran Bregović Banda de Bodes i Funerals Alkohol Teatre Grec; 13 juliol; 22 h; 16-35 € L‘Sljivovica, una beguda típica dels Balcans, i el Champagne donen títol a les dues parts del concert d‘una banda que lliga rock i folklore. Goran Bregović i els seus reten homenatge a la cultura balcànica, on la música acompanya l‘acte de beure. Wynton Marsalis & The Jazz at Lincoln Center Orchestra Teatre Grec; 14 juliol; 22 h; 25-54 € L‘intèrpret i compositor, que va treballar amb els mítics Art Blakey and the Jazz Messengers, s‘ha convertit en un músic influent que aposta per la tradició i que, ara, dirigeix la formació resident del Jazz at Lincoln Center de Nova York. Las Migas i Rafaela Carrasco Reinas del Matute Teatre Grec; 15 juliol; 22 h; 15-25 € Amb Sílvia Pérez Cruz, Isabelle Laudenbach, Marta Robles, Lisa Bause i Rafaela Carrasco El col·lectiu que des de Catalunya ha renovat el flamenc tanca gira i etapa, ja que aquest és l‘últim concert en què la veu de la cantant Sílvia Pérez Cruz acompanya la formació. Noa & Solis String Quartet Noapoles Teatre Grec; 16 juliol; 22 h; 25-54 € Amb Gil Dor, Gadi Seri i Gil Zohar La cantant israeliana, acompanyada del Solis String Quartet, ret tribut a l‘esperit mediterrani amb una tria de cançons napolitanes poc conegudes pel gran públic.
16
Niña Pastori La orilla de mi pelo Teatre Grec; 22 de juliol; 22 h; 20-45 € La cantant que porta des dels anys noranta revolucionant el món del flamenc presenta el seu darrer treball, en el qual s‘acosta més que mai als sons propers al pop. Keith Jarrett / Gary Peacock / Jack DeJohnette Teatre Grec; 23 juliol; 21 h; 36-68 € Per primera vegada actuen a l‘amfiteatre de Montjuïc tres mestres de jazz que, junts, han assolit la condició de mite. Atenció, perquè aquests tres han escrit algunes de les pàgines més brillants de la història del gènere. Pierre Henry / bcn216 Variations pour une porte et un soupir Fundació Tàpies; 23 juliol; 19 h; 5 € Amb Carlos Gómez Un concert organitzat amb la col·laboració de bcn216 que ens introdueix en la música concreta, un tipus de composicions que resulten d‘enregistrar, tallar i superposar sons per formar estructures musicals complexes. Nit de Tango Teatre Grec; 24 juliol; 22 h; 16-35 € Posada en escena i direcció coreogràfica: Nélida Rodríguez Amb Cecilia Rosetto, Mario Gas i el Quinteto de Erica Di Salvo, entre d‘altres Una vetllada dedicada al tango i els seus lligams amb la cultura catalana, amb una formació musical argentina, la veu de Cecilia Rosetto i algunes de les millors parelles de tango del món exhibint el seu talent. Jordi Savall Follies criolles: Les rutes del Nou Món Teatre Grec; 25 juliol; 22 h; 16-33 € Amb Montserrat Figueras, Tembembe Ensamble Continuo, La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI Un espectacle sobre el mestissatge musical entre Europa i Amèrica en el qual un dels més grans mestres de la recuperació i interpretació de la música antiga fa reviure els sons del Carib colonial.
17
DIVERSOS Converses a les biblioteques Biblioteques de Barcelona; 7 juny - 19 juliol; 19/19.30 h; Entrada lliure, aforament limitat Els protagonistes d‘alguns dels espectacles del Grec es retroben amb el públic en un cicle de xerrades que té com a escenari les biblioteques de la ciutat. Obrador d’Estiu de la Sala Beckett Sala Beckett, Institut del Teatre de Barcelona i Teatre Lliure; 9-16 juliol Una trobada internacional de dramaturgs emergents amb cursos, seminaris i lectures dramatitzades. Galop arrière Un film de Bartabas Teatre Lliure Montjuïc - Espai Lliure; 12-13 juliol; 20.30 h; Entrada lliure, aforament limitat Coincidint amb l‘espectacle El centaure i l’animal, es projecta un film de Bartabas en el qual es repassa la carrera de l‘home que ha lligat el teatre i el món eqüestre en espectacles, i també la trajectòria del Théâtre Zingaro. Juliol a La Cuina Biblioteca Francesca Bonnemaison; 13 i 20 de juliol; 20 h; Entrada lliure, aforament limitat Direcció: Llàtzer Garcia i Xavi Martínez Dos dramaturgs i directors de la ciutat presenten dos espectacles basats en el cabaret, un gènere del qual Barcelona va ser una de les grans capitals europees: La sala blan blanca i Kafka a la ciutat de les mentides.
18
INFORMACIÓ ADDICIONAL Entrevistes / articles:
Ludovic Lagarde Virgilio Sieni Joël Pommerat Marcial Di Fonzo Bo
Biografia de:
Joan Fontcuberta
19
Ludovic Lagarde: “Un mage en été es pot llegir com una faula utòpica sobre la modernitat” Per Belén Ginart
Un mage en été Oliver Cadiot i Ludovic Lagarde 25 i 26 de juny Teatre Lliure Montjuïc 20.30h / 90 min
El director escènic Ludovic Lagarde, l‘escriptor Olivier Cadiot i l‘actor Laurent Poitrenaux basteixen un sòlid triplet creatiu amb un grapat d‘exitosos espectacles a les esquenes. Cadiot, que no es considera dramaturg, crea textos pensats per a que Lagarde, Poitrenaux i el seu equip els portin a escena, a partir d‘un depurat mètode que inclou un singular ús del so i de la llum. En el transcurs de la darrera edició del Festival d‘Avinyó, el grup va estrenar Un mage en été, un monòleg entreteixit de poesia, reflexions sobre la condició humana i la societat contemporània i pinzellades autobiogràfiques de l‘autor, que es veurà al Festival Grec. Ludovic Lagarde (París, 1962), prolífic director amb una trajectòria que es nodreix a la vegada de textos clàssics i d‘autors contemporanis, lidera un cop més aquest treball en equip, rebut amb entusiasme a Avinyó. Lagarde ha crescut professionalment al si de la Comédie de Reims, la qual dirigeix des de fa dos anys. El director prepara la seva visita al Grec des de la curiositat per comprovar com rebrà el públic un text obert a nombroses interpretacions i un muntatge ple de màgia. La seva formació acadèmica està orientada cap a la interpretació. Com es va decidir finalment per la direcció teatral? A l‘escola de teatre vaig entendre que el meu lloc era a la sala, observant l‘escena. Aviat vaig començar a col·laborar amb Christian Schiaretti com assistent de direcció, i això em va oferir l‘oportunitat de confirmar que la meva intuïció era bona. Han passat 18 anys des de la seva primera col·laboració amb l’escriptor Olivier Cadiot. Com es va iniciar aquest diàleg artístic, qui va prendre la iniciativa? Vaig ser jo qui va fer el primer pas. Tot va començar amb una lectura d‘un poema de Cadiot al petit teatre del Cithéa (París). Després d‘això, Olivier Cadiot va venir a veure la meva primera posada en escena de Trois dramaticules, de Samuel Beckett, i a continuació li vaig fer un encàrrec teatral, que va acceptar, i que va fructificar en Sœurs et frères, la nostra primera col·laboració, creada l‘any 1993.
20
Quin és el motor de cada nou projecte? Des de fa anys, Olivier i jo mantenim converses quotidianes que alimenten les nostres reflexions estètiques. Cada un de nosaltres porta el seu propi recorregut literari i escènic, i ens retrobem cada cop que Olivier acaba un nou text. Acostuma a invertir entre tres i quatre anys en escriure‘l. Aquest marge de temps permet una maduració de la feina entre nosaltres. Quins són els avantatges i els inconvenients de treballar amb un autor viu? No hi veig cap inconvenient, només avantatges. La dificultat, que també és estimulant, rau en el fet que Olivier no és un autor teatral pròpiament dit, i, per tant, es tracta d‘adaptar els seus llibres a l‘escena i, encara més, de crear d‘utillatge teatral de cada peça. Després de Sœurs et frères, la seva primera col·laboració, Cadiot va decidir que no volia seguir un camí com a dramaturg, però que en canvi volia continuar treballant per al teatre. Com van resoldre aquesta dicotomia? Efectivament, a partir de Le Colonel des Zouaves, que vam crear l‘any 1997, Olivier em va proposar una metodologia diferent: ell escriu un llibre, una novel·la, amb la intenció que sigui convertida en una peça teatral. A partir d‘aquí, juntament amb l‘actor Laurent Poitrenaux i d‘altres col·laboradors artístics, inventem una metodologia original per transformar les seves novel·les en teatre. Jo faig una primera adaptació que immediatament plantejo a Olivier, als actors, al meu equip, i a partir d‘aquí treballem a moltes mans, amb molts assajos, per donar forma al projecte acabat. A vegades és el mateix Olivier Cadiot qui reescriu per a l‘escena, com en el cas de Fairy Queen o Un nid pour quoi faire; en altres ocasions treballem únicament amb el corpus del llibre, com vam fer a Le Colonel des Zouaves, a Retour définit et durable de l’être aimé o com ha succeït en el cas d‘Un mage en été. Olivier Cadiot intervé molt en el procés creatiu de cada espectacle, o es distancia perquè la resta de l’equip treballi de manera autònoma? Un cop definits els grans principis de cada projecte amb l‘actor o els actors que hi intervenen, es crea un clima de confiança que converteix Cadiot en una mena de conseller sobre infinitat de detalls. L’actor Laurent Poitrenaux és l’altre angle essencial del triplet creatiu de molts dels seus espectacles amb Olivier Cadiot. Com encaixa en aquest equip? Laurent Poitrenaux porta molt temps familiaritzat amb l‘escriptura d‘Olivier Cadiot. El seu virtuosisme, el seu humor, la seva generositat, el seu compromís, fan que conegui de forma molt instintiva a Cadiot. El seu llenguatge li resulta totalment natural. Els llaços professionals i d‘amistat que ens vinculen creen entre nosaltres un clima de gran confiança. Els crítics assenyalen que el treball d’aquest triplet artístic té un segell inconfusible, una estètica i un acabat que no s’assemblen a cap altre. Quines són les coordenades de la seva feina? Hem inventant unes combinacions particulars del treball amb el cos, en una col·laboració depurada al llarg dels anys amb Odile Duboc; el vocabulari de la llum, que hem elaborat amb molta paciència amb Sébastien Michaud; una economia particular de l‘espai; i una feina amb el so i en particular sobre la transformació de la veu i ara també sobre la dimensió del so en l‘espai. Tot això conforma aquest utillatge original del que parlava abans i que hem inventat conjuntament.
21
Quin és l’origen d’Un mage en été? Feia molt temps que Olivier Cadiot volia tornar a escriure un monòleg per a Laurent Poitrenaux (com ja va fer a Un nid por quoi faire). Va inventar aquesta figura del Mag a partir de certs elements autobiogràfics, i es va llençar a l‘escriptura. Aquest és un text ple de poesia i de capacitat de suggestió. Quins són els temes principals que tracta l’obra? Tal i com passa sovint amb els textos de Cadiot, Un mage en été admet nombroses lectures. Com un autoretrat d‘artista, un assaig sobre la metafísica de la tècnica entre eines antigues i modernes, com una faula utòpica sobre la possibilitat d‘una modernitat agradable, i com la història d‘un mag inicialment frapat per visions felices i que, espantat de sobre per visions macabres, decideix suspendre aquest do endevinatori i prendre‘s unes vacances. Robinson és un personatge central en l’obra de Cadiot, que l’ha reprès en diversos llibres, i torna a aparèixer en aquesta peça. Com és el Robinson que trobem a Un mage en été? Un dels temes que planteja Un mage en été és què podem fer amb les tècniques de comunicació modernes, i aquest és un Robinson que s‘interroga sobre aquestes qüestions. Vivim nous moments d‘opressió, de sobre vigilància, d‘acumulacions desastroses, de classificacions o, al contrari, podem imaginar que tot això suposa una màgia moderna beneficiosa per al futur? Quin és el viatge emocional que aquest espectacle proposa a l’espectador? He plantejat la posada en escena d‘Un mage en été com una sessió de màgia teatral. Crear visions, percepcions, sensacions per a l‘espectador, sense que arribi a saber com estan constituïdes realment. El treball sonor que hem realitzat en col·laboració amb l‘ICRAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique) ens hi ha ajudat molt. A Barcelona l’espectacle s’oferirà amb subtítols. El preocupa com afectarà aquest fet a la recepció per part de l’espectador? Tinc molta curiositat per veure de quina manera acollirà aquesta proposta el públic espanyol. Haurem de treballar per aconseguir una bona freqüència de subtitulat, per aconseguir el ritme adequat, ajustat al ritme de l‘espectacle. Quina importància té el Festival d’Avinyó en la seva carrera? Des de l‘any 2004, he tingut la sort de crear molts espectacles al Festival d‘Avinyò. Ho visc com una aventura important dins la meva trajectòria teatral. Al mateix temps, el festival ha afavorit un cert reconeixement internacional de la meva feina. I, quin paper hi ha jugat la Comédie de Reims? Des de fa dos anys, en sóc director. I em fa molt feliç poder compartir aquesta eina de producció amb d‘altres artistes, i en particular amb joves creadors
22
Virgilio Sieni: “Per ser ballarí cal molt coratge” Per Belén Ginart Solo Goldberg Improvisation Teatre Lliure de Gràcia 26 de juny 20.30 h / 60min Sis descendiments de la creu al voltant de la Rambla Diversos espais de Ciutat Vella De l‘1 al 3 de juliol 20 i 20.30 h Durada del recorregut: 115 minmin
El prestigi del coreògraf i ballarí Virgilio Sieni (Florència, 1958), un dels principals referents de la dansa contemporània italiana i europea, ha estat reconegut amb nombrosos guardons al llarg de la seva trajectòria. Entre d‘altres, ha rebut dos premis Ubu, els més prestigiosos de les arts escèniques italianes. La seva feina s‘alimenta d‘una curiositat infinita, com es va posar de manifest ja en la seva etapa acadèmica. Format en dansa clàssica i contemporània a Amsterdam, Nova York i Tòquio, també va estudiar arquitectura, arts visuals i arts marcials japoneses. L‘any 1983 va fundar companyia pròpia (Parco Butterfly), que des del 1992 porta el seu nom. Des de l‘any 2003, la companyia Virgilio Sieni té seu estable a Cango Cantieri Goldonetta, a Florència, un espai concebut com un autèntic laboratori sobre el moviment, que és també residència per a artistes. L‘any 2007 hi va fundar l‘Accademia sull‘arte del gesto, motor de moltes de les creacions de Sieni paral·leles a la feina de la seva companyia. En aquest sentit, les energies de Sieni basculen entre la feina amb professionals i aquella adreçada a persones que mai abans havien participat en un espectacle de dansa, en especial persones d‘edat avançada, persones invidents i col·lectius d‘immigrants. Tots aquests grups estaran representats en les Sis descendiments de la creu al voltant de la Rambla, l‘espectacle que presentarà a Barcelona, integrat en un ambiciós projecte d‘investigació sobre el gest i el moviment a la Mediterrània. A més, Sieni ballarà a la ciutat el Solo Goldberg Improvisation. Aquesta serà la segona visita de la companyia al Festival Grec, on l‘any 2009 es va presentar La nature delle cose, inspirat en un poema de Lucreci. Com es va produir l’entrada de la dansa en la seva vida? Ho va fer d‘una manera molt directa, molt forta, a través de la meva fascinació per la pintura i l‘art en general. Em fascinava la idea de la relació del cos amb l‘espai, des d‘un plantejament espiritual i a la vegada arquitectònic. Em vaig iniciar a partir de la dansa clàssica i també des de la dansa expressionista, tot i que això va ser molt a l‘inici. Al mateix temps, em sentia totalment fascinat pel teatre d‘avantguarda dels anys 70. Cap als 18 anys vaig estudiar a Amsterdam, on em vaig formar en l‘estudi anglosaxó del cos. I després vaig anar un any al Japó per estudiar arts marcials.
23
Quina és la influència dels seus estudis d’arquitectura en la seva dansa? La meva concepció del cos és la d‘un sistema arquitectònic, emparentat amb l‘enginyeria; l‘imagino com una confluència de forces, de pressió, de resistència i d‘art. Al mateix temps, em sento molt seduït per la idea d‘establir una relació entre la meva feina i l‘urbanisme. Als meus projectes, com el que desenvoluparé a Barcelona, em plantejo com fusionar el cos humà en una ciutat. M‘interessa la idea del cos com un sistema de forces i energies, exactament de la mateixa manera en què es construeix una casa. I finalment també m‘interessa molt treballar amb una població determinada per poder portar a terme un treball geogràfic, un treball de territori i d‘identitat. En aquest sentit, com sorgeix la idea del projecte de l’Art del gest a la Mediterrània, una de les etapes del qual tindrà lloc a Barcelona? Aquest projecte va néixer fa dos anys. La idea de partida és gairebé un somni: la voluntat de crear una mena de diccionari o, millor encara, un mapa geogràfic de la Mediterrània, que suposi una reflexió sobre el conflicte i la identitat. Volia treballar amb persones d‘identitat diversa, de llocs diferents, amb el desig de crear una gran col·lecció de gestos poètics. La meva intenció és la d‘apropar les persones a través del sentit del cos i de la poesia. Un impuls molt important per a aquest projecte va ser l‘interès manifestat per la ciutat de Marsella, que l‘any 2013 serà Capital Europea de la Cultura. Allà va tenir lloc la primera etapa del projecte. En aquesta anàlisi sobre el gest a la Mediterrània treballarem en metròpolis com ara Barcelona, Marsella o Nàpols, i també en llocs minúsculs i molt rurals: hi ha una gran varietat de formats. Però en tots ells destaca la mateixa idea: crear una comunicació a distància mitjançant el gest poètic. La finalitat del projecte és trobar trets comuns en llocs diversos? El que és realment interessant del projecte és el fet que, tot i que la gent participant sigui diversa, sempre emergeixen elements comuns. Les persones amb qui treballo són persones d‘edat avançada, persones molt joves, comunitats d‘immigrants. A vegades combino la presència de professionals amb gent que no havia ballat mai abans, perquè entenc el projecte com un espai de trobada. Cada ciutat té la seva temàtica. A Barcelona he decidit treballar sobre la idea de la deposició, sobre la idea de tenir i sostenir el cos de l‘altre, d‘una altra persona. El proper treball, que tindrà lloc a Arles, al costat de Marsella, gira al voltant de les mares i les filles, una mica com una Sagrada Família. Sempre hi ha un petit fil conductor. Aquí també es pot apreciar la influència de l’art sobre la seva feina. Si, jo en diria la influència antiga de l‘art. Sempre m‘he sentit molt atret per aquest sentit d‘origen. A Barcelona treballarà amb ballarins no professionals? Encara estem en procés de recerca. L‘espectacle es desenvoluparà en sis llocs, sis espais, sis accions. M‘agradaria trobar una família àrab, gent gran del Barri Gòtic, un grup d‘artesans que tinguin un ofici…Busquem una tipologia variada de persones. No seran professionals, però els professionals m‘ajudaran a construir l‘espectacle. Vostè ha participat en la tria dels llocs on es portaran a terme les accions de l’espectacle? Volíem treballar a l‘entorn de la Rambla, que és un canal vertical, però a partir d‘una idea de columna vertebral horitzontal en relació al mar. Es parteix del Palau de la Virreina, es creua a l‘altre costat per arribar al Palau Moja, amb l‘imaginari dels
24
conqueridors. Passem a la Sala Martí del Museu d‘Història de la Ciutat. El quart lloc és el Museu Picasso, en la zona semi oberta. Passem després al carrer dels Flassaders, a l‘antiga Seca, on s‘està obrint un nou espai, i s‘acaba al Convent de Sant Agustí. És un recorregut força horitzontal en relació al mar. M‘interessava molt fer-ho així perquè a Marsella vam fer un treball vertical, i en canvi aquí es parla d‘un cos com si estès en repòs al llarg de tota la línia del mar, amb aquesta idea del cos en repòs. I d‘aquí sorgeix la idea de treballar a partir de les deposicions. Són llocs amb un format molt divers. Al Museu Picasso m‘agradaria treballar amb un grup de persones cegues. A Florència vaig fundar una companyia de nens invidents, i m‘agradava la idea de continuar aquella experiència en aquest projecte. Perquè el projecte, com deia abans, és un punt de trobada entre persones diverses. Què li aporta el fet de treballar amb persones no professionals? Treballo molt amb professionals, òbviament. El que és meravellós de les persones no professionals que accepten participar en aquesta experiència és que, durant un breu període de temps, decideixen dedicar tot el seu temps a aquesta feina. I ho fan des d‘un plantejament molt professionals. Ho entenen com un acte d‘entrega. Una persona de 80, de 90 anys, propera a la mort, decideix dedicar dos mesos a alguna cosa, i jo crec que ho fan una mica amb la idea de suspendre un camí. A mi sempre em reporta coses noves. La intensitat, l‘esforç, que una persona no professional dedica a fer un moviment simple és el mateix que un professional dedica a fer 32 moviments. Això és el realment meravellós: difícilment un professional s‘implica tant per fer un pas simple, difícilment utilitza tanta intensitat. Sempre em trobo amb persones que ofereixen una gran intensitat, un gran esforç. En aquest sentit, sempre emergeix alguna cosa nova, i a més acostuma a produir-se una gran proximitat entre els intèrprets. És una dinàmica molt diferent a la que es genera en el treball amb una companyia. L’Accademia sull’arte del gesto també treballa en aquesta direcció? Sí, l‘Accademia és un projecte paral·lel a la companyia, està oberta a persones grans, invidents, nens, però també a professionals. Són projectes en creixement continu. Què ha suposat per a la seva companyia el fet de disposar d’una seu estable? És un miracle. La seu estable ens ha permès justament crear l‘Accademia, continuar sembrant, donar-se un temps força ampli. No té tant a veure amb la idea de projectes concrets, és la idea de sembrar, de veure créixer en el temps, de l‘experiència de poder desenvolupar coses. Tenir un lloc significa principalment poder obrir-lo als demés. És com la respiració, a vegades es tanca i a vegades s‘obre. A Itàlia, disposar d‘una seu estable és un fet força insòlit. Com ha evolucionat la seva companyia? Abans, tots els ballarins de la companyia participaven en totes les produccions, també era una companyia estable. Però fa cinc anys aquest projecte va canviar. Atès que el nostre treball és molt ampli a nivell productiu, m‘interessava poder trobar ballarins diversos. Ara només hi ha tres ballarins que treballen de manera continuada en la companyia, mentre que hi ha tot un grup de ballarins que hi participa d‘una forma rotatòria, de tant en tant, en funció de les produccions. Per exemple, la propera és un quintet integrat només per dones. L‘anterior, en canvi, reunia quatre homes i una dona. La resta de ballarins participen en d‘altres projectes al llarg de l‘any. És a dir, que la companyia ja no és estable en el sentit que tots ho fan tot. Volíem una major flexibilitat i obertura.
25
A Barcelona també presenta un solo, en el qual porta treballant molt temps. Per a mi, el treball sobre les Variacions Goldberg és un motiu d‘inspiració. Són 32 variacions i dues àries. Per fer aquestes 32 peces, m‘inspiro contínuament en un arc pictòric que va de del segle XIII fins a l‘actualitat. És una feina amb una base molt forta, però contínuament, a mesura que el meu cos va envellint, faig totes les possibles variacions. És un treball que neix l‘any 2000 en la seva forma definitiva, així que són 10 anys al llarg dels quals ha variat contínuament. Per a mi representa com una mena de manifest, cada cop que el reprenc hi entren coses diverses. En quin sentit parla de manifest? Per a mi és un espectacle que s‘ha convertit en el meu laboratori. Desprès de tant temps amb aquest espectacle encara hi queda espai per a l’experimentació, per a la improvisació? M‘interessa molt el concepte d‘improvisació, de variació. Coincideix amb la idea de coreografia i d‘inspiració. Aquest és el material amb què treballo. La feina de l‘artista és una recerca permanent. Aquí presento un espectacle definit, però que es nodreix sempre d‘elements nous. No és una coreografia establerta com ho és un repertori clàssic. Sento la necessitat d‘innovar cada cop, en el veritable sentit d‘innovar. La música és sempre la mateixa, per suposat. En aquest sentit, prefereixo parlar de variacions abans que d‘improvisació: per fer una improvisació cal la col·laboració de tots els elements. Com canvia la seva relació amb el seu propi cos al llarg del temps? El cos és una cosa extraordinària, perquè cada instant que passa som diferents de l‘anterior. I aquesta diferència no significa envelliment en el sentit occidental, de negativitat. En la dansa, el concepte d‘envelliment l‘entenc des d‘un punt de vista positiu. Si es treballa d‘una determinada manera, a partir d‘un concepte holístic del cos, segurament amb l‘edat s‘abandonen algunes coses i se n‘adquireixen d‘altres. El que és important és tenir el sentit de la renovació, i buscar el que jo anomeno la forma virtuosa del cos, una relació valenta amb el cos. És bonic mantenir aquesta idea del coratge per afrontar els canvis del cos. L‘Accademia sull‘arte del gesto neix amb aquesta idea, per això treballem amb persones que tenen 90 anys, o amb algú que sempre s‘ha dedicat a la boxa, per exemple, per convidar-lo a una experiència que mai havia tingut. Coincideix exactament amb el segon en què un ballarí es posa a ballar cada cop. Ha de sentir que és el primer cop. Per això dic que per ser ballarí cal molt coratge. I l’emoció també es manté al llarg dels anys? L‘emoció és una cosa molt íntima, igual que la inspiració. Sempre es manté, sempre es conrea. La capacitat d‘emocionar-se és una cosa molt important, està lligada als elements primaris de la vida. La dansa per a mi és com una conseqüència, és quelcom que m‘arriba sense esforç, tot i que estigui malament que ho digui jo. El problema és tota la resta, és mantenir la curiositat per tota la resta. La curiositat és fonamental, el fet d‘estar en els llocs, en descobrir contínuament coses en les persones, en la ciutat, estar amb la gent. M‘agrada molt el cinema. Com a mínim un cop a l‘any estic sol, sense res, un mínim de sis dies davant el mar. M‘agrada llegir. Són coses que van i que vénen. La dansa és una constant, sempre roman. I al llarg d‘aquest sempre, van variant les altres coses que m‘interessen, com tornar a veure quadres que en aquest sentit es converteixen en vells amics, perquè quan hi torno em sembla com trobar algú conegut.
26
Amb quina actitud torna a Barcelona i al Festival Grec? Vam venir un cop al Grec amb La natura delle cose. Per a mi va ser una experiència molt bonica, Barcelona és una ciutat molt abellidora. El Grec és un gran festival, és com entrar en un àgora, on trobar moltes experiències. El Grec té una bonica dimensió de ciutat, no està tancat en si mateix com passa a altres festivals. I la possibilitat de trobar artistes internacionals, ballarins locals…M‘interessa molt, em sembla propici perquè en surti alguna cosa.
27
Joël Pommerat, un creador a la recerca d’un secret Per Belén Ginart
L‘autor i director escènic francès Joël Pommerat (Roanne, 1963) concep la creació artística com un projecte de vida, que depassa la mera activitat professional. Treballador incansable, modela els seus espectacles a peu d‘escenari, segons un mètode depurat al llarg de més de dues dècades de trajectòria. En ell, el pes de la paraula és equivalent a la importància que es concedeix al cos i al gest, a la sonoritat i a un singular tractament de la llum i de l‘espai, inicialment buit, per anar-se omplint d‘imatges evocadores, suggeridores i misterioses. Poesia i cruesa, humor i tragèdia, es barregen en les seves obres, dotades d‘un estil únic on hi ha cada cop menys espai per a la narració i la linealitat, mentre va guanyant pes la fragmentació i la voluntat d‘interrogar l‘espectador, de convidar-lo a respondre les preguntes plantejades en escena a partir de la seva experiència. Pommerat és un bon representant de la tradició de creadors escènics fets a si mateixos, independents i allunyats de les modes i les tendències. Va abandonar els estudis acadèmics quan tenia 16 anys; però, per influència d‘una de les seves professores, aleshores ja se li havia encomanat la passió pel teatre. Si bé en un principi es va sentir temptat per la interpretació, aviat descobriria que no se sentia còmode en el rol de l‘actor. La submissió a les decisions dels altres no lligava amb el seu tarannà i, especialment, amb la seva vigorosa creativitat. Tenia 23 anys quan va decidir consagrar-se a l‘escriptura i, tret d‘un parèntesi en què es va dedicar amb la mateixa entrega a la realització de curtmetratges, no ha parat d‘escriure des de llavors, principalment per al teatre però també per a l‘òpera i la ràdio. Amb 27 anys va crear companyia pròpia, la Louis Brouillard, amb la qual ha desenvolupat el seu doble vessant d‘autor i director. Li agrada establir forts vincles amb qui es creua en el seu camí creatiu: amb els actors i també amb els teatres on es presenten els seus espectacles, ja sigui en condició d‘artista convidat o com a companyia resident. El Théâtre de Brétigny-sur-Orge, la Scène nationale de Chambéry et de la Savoie, la residència de tres anys al Théâtre des Bouffes du Nord (2007-2010) i les associacions que manté actualment amb l‘Odéon-Théâtre de L‘Europe (20102013) i el Théâtre National de Bruxelles (2010-2015) exemplifiquen aquestes col·laboracions de llarga durada.
28
Pommerat no es considera un dramaturg, sinó un practicant de teatre, un fabricant de peces per a qui l‘espai és la pàgina en blanc de l‘escriptura teatral. Li agrada dir que no escriu textos, sinó espectacles. I compara el procés creatiu amb sortir a la recerca d‘un secret. Mogut per una intuïció inicial, per una pregunta que vol respondre, va treballant en cada nova obra fins que, a força d‘anar-se creant, la peça va cobrant sentit per si mateixa, amb l‘estreta participació dels actors i de l‘equip tècnic, imprescindible en el seu treball. Confia que les situacions plantejades parlin per si mateixes i posin l‘espectador cara a cara amb el seu imaginari, la seva història personal, els seus records. La fragmentació característica de les seves obres (Je Tremble; Les Marchands; Au Monde…) té molt a veure amb aquesta idea de sentit que es desvetlla: la suma de situacions, de sonoritat, de paraules, va establint lligams, creant significants, com si es tractés d‘un poema. Pommerat considera el teatre com un espai per a la reflexió i acostuma a tractar-hi temes inherents a la condició humana, com els vincles familiars, les relacions laborals i qualsevol situació d‘opressió i de dominació. I al mateix temps, creu que la ficció teatral no és raonable, que no hi cap la versemblança. En aquest sentit, crea atmosferes estranyes i irreals, farcides de secret i de misteri, de fantasia i de deliri (juxtaposició de passat i present, adults amb cap de nen, personatges amb els peus descalços que en desplaçar-se fan soroll de talons…). Els seus espectacles solen partir de l‘espai buit, fets d‘un silenci del qual, progressivament, van emergint contorns, subratllats pels efectes de la llum i el so. Poc amic del teatre dialogat, la veu narradora és una altra constant en les seves obres. La seva atapeïda agenda no el permetrà viatjar a Barcelona per assistir al Festival Grec, on es presentarà una pinzellada de la seva prolífica carrera amb un dels seus darrers espectacles per a públic adult (Cercles/Fictions, estrenat l‘any 2010) i amb Le Petit Chaperon rouge, creat en 2004, que és el seu primer espectacle per a públic infantil (quatre anys més tard va dedicar als nens una versió de Pinocchio). Cercles/Fictions es va estrenar el mes de gener de 2010 al Thêatre des Bouffes du Nord, en el marc d‘una residència de tres anys per invitació de Peter Brook. Les converses artístiques amb Brook van ser clau en el desenvolupament de la peça i van marcar un punt d‘inflexió per a Pommerat i per a la seva companyia. Fins aleshores, tots els seus espectacles havien estat pensats per a ser representats en una disposició a la italiana, amb el públic en posició frontal a l‘escena, la qual cosa volia dir un mateix punt de vista per a tots els espectadors. Estimulat per Brook, Pommerat es va animar a fer un muntatge en què el públic envolta completament l‘escena, el Cercles a què fa referència el títol. D‘aquesta manera, es va treballar pensant en una multiplicitat de perspectives envers unes històries fragmentàries farcides d‘elements autobiogràfics. Pommerat explica que tots els personatges convocats en l‘obra són autèntics i el frapen de manera directa. Que, d‘alguna manera, totes les històries presentades han marcat l‘home que ell és avui. En aquesta suma d‘escenes, sense solució de continuïtat, el públic viatja des de l‘Edat Mitjana fins al món contemporani, en un itinerari poblat de personatges tan diversos com un cavaller a les ordres de l‘Inquisició, un coach encarregat d‘alliçonar persones sense sostre a fi d‘ajudar-les a trobar el seu lloc en el mercat laboral, un triomfador que és capaç de tot a fi de guarir el fill malalt o un home casat que declara
29
el seu amor al seu antic majordom. La submissió i la dominació, materialitzades en un gresol de relacions de poder, guaiten en les diferents escenes on, a partir d‘un esdeveniment intranscendent, les situacions es capgiren per complet. En aquestes escenes l‘espectador és conduït en un viatge ple d‘emocions que l‘enfronten amb el seus fantasmes: paisatges visuals, sonors i olfactius i canvis de decorat que semblen fruit de la màgia malgrat produir-se als ulls de tothom, en un espai en penombra. La disposició circular afavoreix la intimitat entre els actors i els espectadors i, al mateix temps, converteix també el públic en protagonista, des del moment en què forma part de l‘enquadrament de l‘obra que està contemplant el veí de l‘altre costat de la circumferència. El ventall d‘escenes teixeix una crítica de la societat liberal, i mostra un món en què les relacions amb els altres no són fàcils. Le Petit Chaperon rouge, el segon espectacle de la factoria Pommerat que es veurà al Grec, es va estrenar el mes de juny de 2004 al Théâtre Brétigny. La fascinació de l‘autor pel conte infantil també té arrels autobiogràfiques. La seva mare, criada en una granja, li explicava sovint com de petita havia de caminar sola a través del bosc durant un grapat de quilòmetres per poder anar a l‘escola. A partir de la imatge d‘aquella nena vulnerable, Pommerat ha creat un espectacle que parla de la necessitat d‘ensenyar els nens a enfrontar-se amb la por per evitar que aquesta els paralitzi. La complexitat de les relacions familiars també és present en aquest relat d‘iniciació que l‘autor es va plantejar amb la mateixa exigència que qualsevol dels seus espectacles per a adults. El muntatge ha rebut l‘aplaudiment de públics de totes les edats. No hi ha caputxetes ni color vermell a les espatlles de la protagonista d‘aquest conte que l‘autor presenta sense escatimar-ne la cruesa original. En ell, la natura mostra la seva condició d‘element perillós i imprevisible, però apareix també com quelcom de meravellós i desitjable. Por i desig com les dues cares d‘una mateixa moneda en aquesta versió del conte clàssic de la qual ja s‘han ofert més de 600 representacions.
30
El setè pecat capital en el paisatge moral del nou segle Marcial Di Fonzo Bo i Elise Vigier completen, amb el seu muntatge de La tossuderia, l'ambiciosa Heptalogia de Hieronymus Bosch de Rafael Spregelburd Per Matías Néspolo
La tossuderia Teatre Lliure Montjuïc 19 i 20 de juny 20.30h / 150 min
Tot va començar fa més d'una dècada davant d'un oli sobre fusta al Museu del Prado. Un quadre concebut no per ser contemplat sobre una paret, sinó per ser recorregut circularment: la taula Els set pecats capitals i les quatre acaballes del Bosch, en la qual el director i dramaturg argentí Rafael Spregelburd (1970), una de les veus més renovadores i suggeridores de l'escena contemporània, es va inspirar per tramar un projecte ambiciós i desmesurat, l'Heptalogia de Hieronymus Bosch. Un projecte format per set peces teatrals «autònomes i independents que en el seu conjunt tracen una mena de cartografia moral del final del segle XX», explica el seu compatriota Marcial Di Fonzo Bo (1968). I aquest talentós actor i director radicat a França des de fa més de vint anys sap molt bé de què parla, perquè al costat d'Elise Vigier ja n‘ha muntat tres amb la seva companyia de Rennes,el Théâtre des Lucioles (‗Teatre de les Cuques de Llum‘): L'estupidesa (2008), El pànic (2009) i La paranoia (2009). Ara Di Fonzo Bo i Vigier s'enfronten a la setena i última peça de Spregelburd, La tossuderia, que estrenen el 13 de juny a Torí abans de desembarcar al Grec i continuar el viatge cap al Festival d'Avinyó. Es tracta d'una obra ambientada l‘any 1939 en un petit poble valencià. La protagonitza Jaume Planc, el comissari del poble, al servei de la República però d'idees feixistes, que intenta crear un llenguatge artificial amb el qual no hi pugui haver cap malentès i tots els pobles del món es puguin comunicar. L'acció transcorre al ritme d'un relat policíac durant una tarda d'un dels últims dies de la Guerra Civil en tres espais diferents: la sala de la casa del comissari, l'habitació de la seva filla Alfonsa i el jardí. Els mateixos fets en el mateix període de temps, però des de perspectives diferents.
31
«Spregelburd és un dramaturg genial i complex. El seu és un teatre de situació: escriu per a la seva companyia, El Patrón Vázquez, i el motor teatral no està en el text editat, sinó en el treball a l‘escena. El text és més aviat el resultat, com si fos una desgravació del que s‘esdevé a l‘escena», explica Di Fonzo Bo, en relació amb els seus muntatges al costat de Vigier amb la companyia Théâtre des Lucioles, que segueixen aquesta dinàmica col·lectiva de treball. Com va encarar al costat d'Elise Vigier el muntatge de La tossuderia? L'experiència prèvia amb el teatre de Spregelburd va facilitar les coses? Amb el Théâtre des Lucioles acostumem a explorar la dramatúrgia d'un autor a través de diverses obres. Això és el que vam fer amb Copi, amb Fassbinder, amb Leslie Kaplan i també amb Rodrigo García. Ens interessa descobrir quin és el disseny de cada projecte dramàtic. El cas de Spregelburd és més complex, és un autor que per comprendre‘l cal un temps. És imprescindible tenir cert background per entrar en el seu univers. Però, d'altra banda, es tracta d'un autor que dirigeix les seves pròpies obres, a més d'interpretar-les. I aquesta particularitat l‘apropa molt a la manera de treballar de la nostra companyia, en la qual tots som actors. Amb Elise Vigier dirigim la posada en escena, però al mateix temps estem actuant sobre l'escenari. Quin lloc ocupa aquesta obra dins de l'Heptalogia? Spregelburd va necessitar deu anys per completar el projecte. Va escriure La tossuderia el 2008 i és, en efecte, el setè i últim capítol, segons l'ordre en el qual va imaginar la sèrie. Les set peces són molt diferents entre sí, però les últimes quatre encara més en relació amb els primers lliuraments. A partir de L'estupidesa, escrita poc després de la gran crisi econòmica argentina del 2001, Spregelburd decideix lliurar obres desmesurades i excessives en tots els sentits. Tant en el formal i en la quantitat de referències cinematogràfiques i literàries, com en la durada i el nombre de personatges, perquè creu que la mesura del convencional fa temps que va deixar d'interessar el públic. L'estupidesa transcorre a la ciutat de Las Vegas i representa la seva relectura del pecat original de l'avarícia. La paranoia, en canvi, planteja una reflexió metafísica sobre la funció del llenguatge i el lloc que hi ocupa la ficció. D'aquí es desprèn la utilització del format de la ciència ficció. L'obra desenvolupa el tema del llenguatge i la seva relació íntima amb la imaginació, amb la seva capacitat intrínseca de crear mons imaginaris, ficcions que poden modificar i desplaçar la relació espaitemps. La paranoia projecta l'acció de l'obra cap al futur, uns deu mil anys després de Crist. Però La tossuderia recorre el camí invers. L'acció transcorre a Turís, un petit poble proper a València, el 1939, uns dies abans del final de la Guerra Civil Espanyola. I quin diria que és el tema de fons? La qüestió que planteja La tossuderia és el caràcter paradoxal del llenguatge, que és alhora mètode de comunicació però també d'incomprensió entre diferents cultures. L'obra parla de la impossibilitat d'establir un llenguatge de manera independent, per sobre dels condicionaments polítics i històrics de les diferents cultures. Però també tracta, al seu torn, de la dimensió mística del llenguatge. Tot el treball de l'Heptalogia remet a la idea de món. La fi d'una determinada organització establerta, igual que el Bosch refereix el final d'una època, l‘edat mitjana, amb la caiguda de la figura de Déu com a centre moral. «Com imaginar la desviació quan no hi ha més centre?», es pregunta Spregelburd quan fa la mateixa operació que el pintor, però des de la nostra època, i revisita els pecats capitals a la fi del segle XX. La gula es converteix en paranoia, i la ira, en tossuderia. Per això Spregelburd diu que
32
es tracta d'obres morals. La moral està en el focus de la seva reflexió, qüestiona la noció mateixa de desviació i els principis organitzadors de la modernitat s'enfonsen. Com es resol en la posada en escena la simultaneïtat de l'acció en espais diferents? L'obra té una estructura en tres actes i proposa tres punts de vista simultanis d'un mateix episodi. Els tres actes transcorren entre les 17.00 i les 18.00 hores del mateix dia, però en diferents llocs de la casa d‘en Planc, un comissari republicà i feixista alhora. El primer acte transcorre al saló de la casa. El segon, a l'habitació d'Alfonsa, la seva filla malaltissa. I el tercer, al jardí que hi ha al davant de la casa. La mateixa història és explicada tres vegades per personatges diferents i des de perspectives diferents, que van sumant repercussions a la trama. Al revés del que habitualment fa bona part de la literatura i la cinematografia, que expliquen la Guerra Civil des de la visió dels brigadistes internacionals o els milicians heroics, Spregelburd adopta el punt de vista dels feixistes. Però, com que el model triat és la taula Els set pecats capitals del Bosch, es tracta d'una obra carregada de petits detalls que no es pot abastar amb una sola mirada. Ningú no la veu de la mateixa manera. Estem obligats a triar el sentit i el recorregut de la nostra mirada. Cada espectador ha de formar el seu propi punt de vista. Spregelburd esmicola els grans subjectes de l'obra i els dispersa en una multitud de petites situacions que contenen de manera fractal el mateix disseny que tota la història. És una dramatúrgia d'una matemàtica implacable. El marc històric és determinant o permet algun tipus de generalització universal de l'obra? La tossuderia es desenvolupa en l‘any 1939 però està explicada des d'avui. L'autor no escapa de la seva actualitat ni en fa abstracció. Spregelburd escriu des del present per explicar alguna cosa que va ocórrer en el passat i es diverteix visitant velles dramatúrgies. En l'obra hi ha un perfum de drama romàntic lorquià i situacions que recorden Txèkhov. Els especialistes segurament trobaran cites fugaces de Lestres germanes o El jardí dels cirerers, però es tracta solament d'alguns girs gairebé sentimentals per fer manifest el treball de l'autor en la recreació de l'ambient èpic de la història. Això es tradueix en l'estil literari i, per moments, una mica antiquat de l'obra, amb algunes espanyolades molt gracioses per al context argentí en el qual va ser escrita. A més, tots aquests anacronismes produeixen situacions realment còmiques i resulta molt rar trobar una obra amb tant humor que parli de la Guerra Civil. Quina funció compleix en la trama el katak, aquesta llengua artificial i total(itària) amb la qual somia Planc? El comissari Planc persegueix dues utopies aparentment contradictòries. D'una banda, és un feixista que treballa al servei de la República, però per restaurar l'ordre i la religió. I de l'altra, desenvolupa aquest projecte lingüístic que permetrà, segons ell, unir les diferents poblacions del món. Es tracta d'un projecte profundament humanista. L'interessant de la reflexió de Spregelburd és que planteja el punt en el qual el projecte humanista i la ideologia feixista es creuen. Hi ha un passatge de l'obra que resulta molt il·lustrador sobre aquest tema. Un traductor rus és enviat per Stalin a Catalunya per comprar a Planc el diccionari d'aquesta nova invenció lingüística. I quan el comissari s'adona que la seva creació pot servir als interessos estalinistes i als ideals ateus –la qüestió religiosa té un important pes en l'obra– acaba destruint gran part de l'obra. En definitiva, tota l'Heptalogia planteja aquesta mateixa reflexió sobre l'ús i les funcions del llenguatge. Spregelburd és un lingüista apassionat, poliglot i traductor, que a més
33
coneix l'esperanto. Però en particular, el que explora La tossuderia és la funció política del llenguatge. De quina manera l'idioma pot servir als interessos d'una nació i difondre la seva cultura. Si la supressió de les fronteres culturals i lingüístiques és una garantia d'unitat entre els pobles o de la seva esclavitud. Aquestes preguntes estan presents en l'obra, però de manera esbiaixada perquè el teatre de Spregelburd és eminentment polític, però mai de manera frontal, a l'estil de, per exemple, d‘Edward Bond. En aquesta mateixa línia, com s'articula aquest muntatge trilingüe? El repartiment inclou diversos actors bilingües i també alguns de trilingües: castellà, francès i valencià. Valencià, que no és exactament el mateix que català, encara que ambdues llengües fossin igualment prohibides pel franquisme que va imposar el castellà com a llengua oficial durant més de quaranta anys, com és sabut. Com que la posada en escena és una producció francesa del proper Festival d'Avinyó i també del Festival de Tardor de París, està pensada per a un públic essencialment francòfon. Tot i així, hem tramat una versió que barreja i combina els tres idiomes. El nostre objectiu fonamental era mantenir el valencià en l'obra, ja que la qüestió lingüística era universal, això ens permetia conservar certa ambientació local del context històric. L'escenografia està inspirada en l'obra d'Antoni Tàpies i és en certa manera abstracta, encara que el vestuari és majoritàriament d'època. Evidentment l'obra anirà subtitulada, segons el país on es representi. Però els subtítols està integrats en la mateixa estètica de l'escenografia. Què espera del públic barceloní del Grec? M'intriga la idea de presentar l'espectacle a Barcelona, perquè potser algun dels personatges d'aquesta història es troba a la sala. El públic català escoltarà la veu de la petita Rebecca perduda en fons del pou? En tot cas, per a mi serà tot un desafiament personal haver d'interpretar alguns passatges en valencià.
34
JOAN FONTCUBERTA, Autor del cartell del GREC 2011Festival de Barcelona Joan Fontcuberta neix a Barcelona el 1955. Comença a interessar-se per la fotografia mentre cursa batxillerat a l'escola. Estudia Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencia el 1978. En els darrers cursos compagina els seus estudis amb experiència professional en l'àmbit de la publicitat i del periodisme. Va ser professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona entre 1978 i 1986. El 1979 participa en la creació del Departament de Fotografia, Cinema i Vídeo de l'esmentada Facultat. En deixar Belles Arts va seguir exercint la docència com a professor convidat en diferents centres i universitats europeus i nord-americans, entre els quals destaquen The School of the Art Institute of Chicago (1990); École Supérieure d'Arts Apliqués, Vevey, Suïssa (1995-2003 ); Department of Visual & Environmental Studies de Harvard University, Cambridge, Massachusetts, Estats Units (2003-2004); School of Art, Media & Design, University of Wales, Newport (20052006); Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains, Turcoing, França (20062007). A partir de 1993 és professor associat d‘estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Col·labora amb assiduïtat en premsa regular i publicacions especialitzades en art i imatge. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Nueva Lente (19761978). El 1977 manté una columna setmanal de crítica fotogràfica a El Correo Catalán (Barcelona). El 1980 cofunda la revista Photovision, de la qual exerceix com a cap de redacció durant dues dècades. Des de 1980, és assessor de la col·lecció FotoGGrafía de l'Editorial Gustavo Gili (Barcelona). Estudiós de la història de la fotografia espanyola en el segle XX i de la creació contemporània internacional, ha escrit nombrosos assaigs sobre aquest tema i ha exercit com a comissari de múltiples exposicions dedicades a alguns dels seus aspectes. Promotor i fundador de nombroses manifestacions fotogràfiques, el 1975 cofunda el grup FotoFAD i el 1977 el grup Alabern. El 1979 impulsa les Jornades Catalanes de Fotografia i el 1982 cofunda la Primavera Fotogràfica de Barcelona. El 1996 va ser nomenat director artístic del Festival Internacional de Fotografia d'Arles, França. El 2008 cofunda la manifestació SCAN. Entre altres distincions, Joan Fontcuberta ha estat guardonat amb la medalla David Octavious Hill, atorgada per la Fotografisches Akademie GDL a Alemanya el 1988, i el 1994 va ser distingit Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França, en ambdós casos com a reconeixement al conjunt de la seva activitat fotogràfica. El 1997 rep el UK Year of Photography and Electronic Image Grant Award concedit per l'Arts Council de la Gran Bretanya, el 1998, el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura, el 2002, el Premi Internacional de Fotografia atorgat pel CRAF (Centre di Ricerca i Archivazione della Fotografia) de Spilimbergo, Itàlia i el 2011, el Premi Nacional de Cultura, atorgat per la Generalitat de Catalunya. La televisió pública catalana TV3 ha produït un documental sobre la seva obra, F de Fontcuberta (emès per primera vegada el 4 de novembre de 2005), i un capítol d'una sèrie de ficció basada en el seu projecte Deconstruint Osama, titulat ―El detectiu: Falses veritats‖, (emès per primera vegada el 19 d'agost de 2007). El desembre de 2009 s‘emet la seva primera pel·lícula ―Era rusa y se llamaba Laika‖ (Archivo Sinapsis, TVE).
35
Darreres exposicions individuals 2011 Frontal Nude i altres paisatges, Galeria Palma Dotze, Vilafranca del Penedès A través del espejo, Centro Cultural Puertas de Castilla, Murcia // Casa de la Moneda, Bogotá 2010 Resiliència, Galería Mayoral, Barcelona A través del espejo, Galerías Xalapa, México // Galeria Àngels Barcelona // ACVic, Vic De Natura, Musée des Beaux-Arts, Lille Landscapes without memory, Foam Fotografiemuseum Amsterdam Miracles et Sputnik, La Chartreuse de Villeneuve lez Avignon Manifesto festival d’Image, Toulouse 2009 Blow up Blow up, Galeria Àngels Barcelona // Atelier de Forges, Rencontres Internationales de la Photographie, Arles Datascapes, Djanogly Art Gallery, Nottingham // Usher Gallery, Lincoln Googlegramas, Galeria Vanguardia, Bilbao // Albury Regional Gallery, New South Wales, Austràlia // Pinnacles Gallery, Riverway Arts Centre, Queensland, Australia Hydropithèque, Musée-Chateau, Annecy Landscapes without Memory, Reiss-Eingelhorn Museen, Mannheim Santa Inocencia, Museo de Albarracín, Albarracín 2008 Botánica oculta, Photomuseim, Zarautz De Facto, La Virreina Centre de la Imatge, Barcelona Deconstructing Osama, Fundació ‖la Caixa‖, Lleida // Fundació Octubre, València Des monstres et des prodiges, Musée-Château, Annecy Espejismos, Monasterio de San Benito, Valladolid // Universidad de Santiago Googlegramas, Galerie Braunbehrens, Munic // Instituto Cervantes, Nàpols // Instituto Cervantes, Pequín // Palacete del Embarcadero, Santander Sputnik, Artothèque, Annecy // Musée Gassendi, Digne Tierras de nadie, Centro Cultural Miguel Castillejo, Jaén // Salas de Exposiciones Museísticas de Cajasur, Còrdova 2007 Datascapes, Espace Virtuel, Chicoutimi (Canadà) // Galerie VU, Quebec Deconstructing Osama, Fundació Pilar i Joan Miró, Palma de Mallorca Googlegramas, Galería Fernando Silió, Santander // My Name‘s Lolita Art, Madrid // Galería Visor, València // Galeria Xavier Fiol, Palma de Mallorca // Studio Marangoni, Florència // Australian Center of Photography, Sidney Landscapes without Memory, University of New Mexico Art Museum, Albuquerque (Nou Mèxic) Orogénesis, Bellas Artes Gallery, Santa Fe (Nou Mèxic) Perfida Imago, Musée d‘Angers Darreres exposicions col·lectives 2011 Second lives. Jeux masqués et autres Je, Casino Luxembourg L’objet photographique, une invention permanente, Maison Européenne de la
36
Photographie, Paris Botánica. After Humboldt, CDAN, Fundación Beulas, Huesca 2010 Louise. The Queen’s Island World, Berlín ¿Qué es lo que hace a los espejismos de hoy tan diferentes, tan atractivos?, Factoría, L‘Havana Creativity World Biennale, [Artspace] at Untitled, Oklahoma City 2009 Fotografia europea, Chiostri di San Domenico, Reggio Emilia Humor et dérision, Fondation Regards de Provence, Marsella La Mirada en el Otro. Premios Nacionales de Fotografía 1994-2008, Pozuelo de Alarcón, Lisboa Libertad, Igualdad, Fraternidad, La Lonja, Zaragoza Sin-Tag. Anónimos, pseudónimos y álter egos, La Casa Encendida, Madrid 2008 Banquete. Nodos y redes, Laboral, Gijón El discreto encanto de la tecnología. Artes en España, MEIAC, Badajoz, y ZMK, Karlsruhe Existencias, MUSAC, León Homenatge a Palau i Fabre, Fundació Palau i Fabre, Caldes d‘Estrac Tarraco, Sala d‘exposicions Fundació Caixa Tarragona, Tarragona 2007 Barcelone, 1947-2007, Fundation Marguerite et Aimé Maeght, Saint-Paul de Vence Catalunya Look, Art Center Berlin, Berlín Che! Revolució i mercat, Palau de la Virreina, Barcelona. Diálogos con el agua, Sala Deutsche Bank, Madrid; Sala de la Caja de Ahorros de Navarra - Casa del Reloj; Fundación V. Madariaga, Sevilla El ojo que ves. Selección fotográfica y vídeo 2000-2006 en la Colección circa XX Pilar Citoler, Sala de Exposiciones Fundación Caixa Galicia, Pontevedra Images d’un territorie. Joan Fontcuberta (ESP), Paulo Nozolino (POR), Thessaloniki Museum of Photography, Tessalònica Joking Aside, Bury St Edmond Art Gallery, Suffolk Le vif et le furtif, Musée d‘Art et Histoire, Saint-Denis, París Metapaisatges, Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma de Mallorca Nou-Now Contemporary Catalan Photography, Fotografie Forum International, Frankfurt Panorama8: Pressumpte coupable (Agence Al Zur. Deconstructing Osama), Le Fresnoy Centre National des Arts Contemporains, Tourcoing
37
Institut de Cultura de Barcelona Oficina de premsa Grec Festival de Barcelona 2011
La Rambla, 99 08002 Barcelona Telèfon 933 161 069 Correu electrònic:
[email protected] Web: www.bcn.cat/cultura/premsa
Durant el Festival disposareu d‘imatges, dossiers, notes de premsa, convocatòries per rodes de premsa i sessions per a mitjans gràfics a l‘apartat de Premsa de www.bcn.cat/grec
38