Story Transcript
L’HABITATGE A BARCELONA DEBAT AL CONSELL DE CIUTAT
DOCUMENT FINAL DE REFLEXIONS I PROPOSTES a aportar com contribució del Consell de Ciutat al Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona Barcelona, setembre de 2006 DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
L’HABITATGE A BARCELONA. DEBAT AL CONSELL DE CIUTAT ÍNDEX DEL DOCUMENT – Introducció – Procés de treball en el llibre blanc de l’habitatge – Debat d’habitatge al Consell de Ciutat: • Procés i calendari • Guió de treball per al debat • Metodologia participativa i resultats del consens
– REFLEXIONS I PROPOSTES DEL CONSELL DE CIUTAT:
ÖPART I: LES 25 PROPOSTES PRIORITÀRIES ÖPART II: DETALL DE PROPOSTES AMB CONSENS SUFICIENT
ANNEXOS:
– COMPOSICIÓ DEL GRUP – RELACIÓ COMPLETA DE PROPOSTES I VALORACIÓ DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ L’alcalde de Barcelona va fer l’encàrrec al Dr. Anton Costas, catedràtic d’Economia Política de la Universitat de Barcelona, d’elaborar un Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona, amb l’objectiu de disposar d’un informe independent que contribueixi a consolidar un diagnòsitc del problema de l’habitatge a la ciutat, en particular de les dificultats d’accés a l’habitatge dels col·lectius socials sensibles, i que proposi recomanacions d’actuació. Per treballar-ho, ha comptat amb la participació dels agents i entitats implicades, el treball d’un grup d’experts independents de reconegut prestigi, la realització d’una sèrie d’estudis, i la deliberació per part del Consell de Ciutat. Ciutat DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
INTRODUCCIÓ
El grup de treball del Consell de Ciutat es va constituir el febrer de 2005, afegint-s’hi posteriorment membres del grup de treball d’habitatge del Consell Municipal de Benestar Social. S’ha realitzat una fase de diagnosi, analitzant els principals factors des del cantó de la demanda i de l’oferta residencial a Barcelona, seguint el guió de treball proposat per l’expert, i una fase de propostes, sempre amb metodologia participativa. El procés i calendari seguits consten en annex al final. Les conclusions del Consell es fan arribar a l’expert, Dr. Costas, que les tindrà en compte i incorporarà en l’informe final del Llibre Blanc, el qual es presentarà en un Plenari del Consell de Ciutat. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
ESQUEMA DEL PROCÉS TREBALL EN EL LLIBRE BLANC DE L’HABITATGE INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME
DIRECTOR DEL PROJECTE
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Dr. Anton Costas - UB
PROCÉS PARTICIPATIU
Directrius Estratègiques i Posta en marxa
CONSELL DE CIUTAT
Index PARTICIPACIÓ ENTITATS IMPLICADES
GRUP D’EXPERTS • Sessions de treball
ESTUDIS
• Elements estructurals / Diagnòstic
GRUP DE TREBALL DEL CONSELL DE CIUTAT • Sessions de treball
“CONSULTING LETTER”
• Recomanacions
• Síntesi de reflexions i propostes
Conclusions
PROPOSTA D’INFORME
LLIBRE BLANC DE L’HABITATGE A BARCELONA
CONSULTA ALS MEMBRES DEL CONSELL DE CIUTAT
PLENARI CONSELL CIUTAT
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT
• Procés i calendari • Guió de treball per al debat • Metodologia participativa i resultats del consens
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
DEBAT AL CONSELL DE CIUTAT: PROCÉS I CALENDARI
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT: PROCÉS I CALENDARI El procés s’inicia en el Plenari de 1 de desembre 2004 del Consell de Ciutat , en què l’alcalde presenta l’encàrrec del Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona al Dr. Costas, el qual va exposar la proposta de projecte.Es constitueix el grup de treball a inicis de 2005. FASE DE DIAGNOSI Ö Sessió del grup de treball, 28 de febrer de 2005: guió de treball i reflexió del grup sobre principals causes de la problemàtica de l’Habitatge a Barcelona. Ö Sessió del grup de treball, 13 de juliol de 2005: amb la participació de l’alcalde de Barcelona. Presentació primeres anàlisis del grup d’experts i reflexió/debat en grup. Ö Aportacions complementàries per escrit a les sessions 1 i 2. Ö Sessió informativa i de debat de 21 de febrer de 2006
Informe de progrés del Llibre Blanc, Anton Costas. Informe de progrés del Pla Municipal de l'Habitatge de Barcelona - 2004-2010, a càrrec de R. Frigola, Director General de l' Institut Municipal d'Urbanisme. Avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya, a càrrec de C. Trilla, directora general de la Direcció General d'Habitatge, Generalitat de Catalunya. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
DEBAT AL CONSELL DE CIUTAT: PROCÉS I CALENDARI FASE DE PROPOSTES ÖSessió de presentació d’estudis i inici de propostes, 22 de maig de 2006:
Població i Habitatge a Barcelona, Dra. A. Cabré, directora Centre d’Estudis Demogràfics. Característiques de l’oferta i la demanda d’habitatge a Barcelona en el context metropolità, a càrrec de la Dra. Carme Miralles, directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Debat i propostes
Ö Propostes aportades per escrit, per part de membres del grup, a maig / juny 2006. Ö Valoració del grau d’acord o consens i priorització de propostes, a través d’un qüestionari, que permetia aportar noves propostes. Juny de 2006. Sotmès tant als membres del grup com al conjunt de membres del Consell de Ciutat. 40% de resposta. Ö Sessió de devolució i valoració de les noves propostes, a 4 de juliol 2006, amb acord sobre l’elaboració de l’informe final.
Per consultar els documents de cada sessió: http://www.bcn.es/conselldeciutat DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
GUIÓ DE TREBALL
GUIÓ DE TREBALL PER AL DEBAT AL CONSELL DE CIUTAT Per al desenvolupament del debat, el grup de treball ha seguit el següent guió de treball, proposat per l’expert Dr. Anton Costas.
I. Naturalesa del problema de l’habitatge II. Les causes pel cantó de la demanda III. Les causes pel cantó de l’oferta
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
GUIÓ DE TREBALL
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 1. Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat i l’esforç que representa en base als salaris i renda disponibles. 2. Territori / Barris 3. Desplaçament a altres municipis de l’Àrea metropolitana. 4. Col·lectius més sensibles 4.1. Joves 4.2. Població immigrant 4.3. Noves formes de família 4.4. Gent gran 4.5. Accessibilitat / Persones amb discapacitat 4.6. Col·lectiu en risc d’exclusió residencial
5. Àmbit financer / Riscos macroeconòmics 6. Irregularitats en el mercat immobiliari i transaccions DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
GUIÓ DE TREBALL
II. Les causes pel cantó de la demanda Els tres primers factors coincideixen amb els col·lectius més sensibles analitzats. 1. Noves formes de família i comportaments socials 2. Envelliment de la població 3. Atracció de fluxos d’immigrants. Barcelona és també important pol d’atracció de dos fenòmens que solen anar associats: 4. Inversors que consideren l’habitatge un actiu immobiliari 5. Segona residència
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
GUIÓ DE TREBALL
III. Les causes pel cantó de l’oferta 1. Disponibilitat de sol 2. Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) 3. Lloguer versus propietat 4. Habitatge desocupat 5. Rehabilitació d’habitatges 6. Qualitat i condicions de l’habitatge 7. La tipologia d’habitatges com a qüestió bàsica 8. Política d’habitatge
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULTATS DEL CONSENS Al llarg de les sessions de treball, o mitjançant aportacions per escrit, els membres han contribuït amb reflexions diagnòstiques i propostes, que s’han treballat en base a versions cada cop més avançades del present document de treball, i a la corresponent documentació, disponible a través del web del Consell de Ciutat. S’han identificat un total de 98 propostes, cal distingir 2 blocs: ÆUn primer bloc, amb 72 propostes, aportades al llarg del procés en les sessions grupals, o bé en el període específic fixat a l’efecte entre el 22 de maig i mitjans de juny de 2006. Æ Un segon bloc, amb 26 propostes, aportades a partir del qüestionari usat per valorar el grau d’acord amb el primer bloc de propostes i que es va subministrar tant als membres del grup de treball com al conjunt de membres del Consell de Ciutat. Æ Per tant, s’han recollit propostes del conjunt de membres del Consell. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS RESUM QUANTITATIU DE PROPOSTES
BLOC A
BLOC B
TOTAL:
Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat Territori / Barris Desplaçament cap altres municipis de l’Àrea metropolitana. Col·lectius més sensibles. Joves Població immigrant Noves formes de família: monoparentals i unipersonals Gent gran Accessibilitat / Persones amb discapacitat Col·lectiu en risc d’exclusió residencial Àmbit financer / Riscos macroeconòmics Irregularitats en el mercat immobiliari i transaccions Inversors que consideren l’habitatge un actiu immobiliari Segona residència Disponibilitat de sol Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) Lloguer versus propietat Habitatge desocupat Rehabilitació d’habitatges Qualitat i condicions de l’habitatge La tipologia d’habitatges com a qüestió bàsica Política d’habitatge TOTAL
2 2 1 22
1 1 1* 9
3 3 1 31
6*
12
2
2
4
6
1
1 4
1*
5
4
4
5
5
1 1 1 2 5 7 5 2 5 5 3 8 72
1 1 1 2 6 10 6 3 8 5 5 13 98
1 3 1 1 3 2 6* 26
Destaca el nombre de propostes relacionades amb: – Col.lectius més sensibles, especialment joves – Política d’habitatge – Habitatge social – Rehabilitació – Disponibilitat del sol – Lloguer versus propietat
* Algunes propostes es classifiquen en més d’un apartat, per tant el total no correspon a la suma de les registrades per apartats. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS
Els dos blocs de propostes s’han sotmès a la valoració del grau d’acord i prioritat, el primer bloc en el qüestionari esmentat i el segon en la sessió del grup de treball de juliol de 2006. Prioritat D’acord
A mitges
En contra
No sap, no entén
[1-10] mín–máx.
En el global, el grau d’acord amb les propostes ha estat força elevat, superior al 70%:
PROPOSTES Primer bloc Segon bloc
D’acord 73,0% 70,1%
No sap, A mitges En contra no entén 19,1% 3,5% 4,5% 18,2% 7,4% 4,3%
Prioritat [1-10] 5,8 6,1
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS
Amb el grup de treball es va acordar recollir en el document final, les propostes amb suficient grau de consens i prioritat, integrant-les dins la mesura del possible. La taula següent mostra còm s’han classificat les propostes, en funció del grau d’acord i desacord i de la valoració en el nivell de prioritat i la quantificació dels resultats. RESUM I CLASSIFICACIÓ DE PROPOSTES RECOLLIDES CONSENS I PRIORITAT ELEVATS
Acord > 80%, prioritat > 6,5, descord = 0% o 2,9%
25
CONSENS
Acord entre 70% i 80%, desacord = 0%
13
QUASI CONSENS
Acord entre 70% i 80%, + amb algun grau de desacord
22
BAIX CONSENS DESACORD
TOTAL
Acord < 70%
23
+ desacord superior al 10%
15
Incorporades al document final
60
Acord superior al 70%.
Incorporades en doc. Annex 38
Acord inferior al 70%
98 DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS
Î S’han seleccionat i s’han incorporat al document final les propostes amb un grau de consens superior al 70%. Î S’ha fet una selecció de les 25 propostes prioritàries, prioritàries les quals compten amb més d’un 80% d’acord, amb desacord mínim, i amb un nivell de prioritat elevat, per sobre de 6,5. Són les propostes recollides en la primera part del document, en tant que intervencions que el Consell de Ciutat proposa com a prioritàries a l’expert en el Llibre Blanc, per tal que les administracions ho contemplin en les polítiques d’habitatge a aplicar en els propers anys. Î Les propostes amb baix consens o amb un grau rellevant de desacord no s’han incorporat al document final, si bé poden consultar-se en document annex. ÎEn document annex consta la relació completa de propostes, amb el detall del grau d’acord i prioritat.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS
Æ Així doncs, s’han incorporat al document final per al llibre blanc un total de 60 propostes, més del 60% del total, i 38 propostes no han obtingut un grau de consens rellevant.
CLASSIFICACIÓ DE LES PROPOSTES SEGONS GRAU DE CONSENS DESACORD 15%
CONSENS I PRIORITAT ELEVATS 27%
BAIX CONSENS 23%
CONSENS 13% QUASI CONSENS 22%
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS RESUM PROPOSTES AMB CONSENS SUFICIENT Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat Territori / Barris Desplaçament cap altres municipis de l’Àrea metropolitana. Col·lectius més sensibles. Joves Població immigrant Gent gran Accessibilitat / Persones amb discapacitat Col·lectiu en risc d’exclusió residencial
Àmbit financer / Riscos macroeconòmics Inversors que consideren l’habitatge un actiu immobiliari Disponibilitat de sol Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) Lloguer versus propietat Habitatge desocupat Rehabilitació d’habitatges Qualitat i condicions de l’habitatge Política d’habitatge TOTAL
TOTAL:
Consens suficient
3 3 1
3 3 1
31
20
12 4 5 4 5
1 1 6 10 6 3 8 5 13 98
7 3 5 3 3
1 1 4 7 6 1 5 4 7 60
Tenint en compte la proporció entre el total de propostes per cada apartat i les que obtenen acord suficient, el consens s’aglutina preferentment entorn els ítems: • Gent gran • Lloguer versus propietat • Habitatge social • Disponibilitat de sol • Rehabilitació
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS RESUM PROPOSTES PRIORITÀRIES
TOTAL:
25 prioritàries
3
2
3 31
1 7
Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat Territori / Barris Col·lectius més sensibles. Joves Població immigrant Gent gran Accessibilitat / Persones amb discapacitat Col·lectiu en risc d’exclusió residencial
Disponibilitat de sol Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) Lloguer versus propietat Rehabilitació d’habitatges Qualitat i condicions de l’habitatge Política d’habitatge TOTAL
12 4 5 4 5
6 10 6 8 5 13 98
2 1 2 1 1
3 3 3 2 1 3 25
D’entre les 25 propostes prioritàries, destaquen pel volum les referides a: • Col·lectius més sensibles: – Gent gran – Joves • Disponibilitat de sol • Lloguer versus propietat • Habitatge social • Política d’habitatge
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
METODOLOGIA PARTICIPATIVA I RESULATS DEL CONSENS Si observem la proporció entre les propostes presentades i el grau d’acord obtingut: ÒEl màxim consens el trobem entorn a: ÆDificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat ÆLloguer versus propietat ÆDisponibilitat de sol ÆGent gran ÆTerritori / Barris ÆHabitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) ÔEn canvi , es detecta poc consens entorn de punts com: ÆLa tipologia d’habitatges ÆHabitatge desocupat ÆSegona residència ÆDesplaçament cap altres municipis de l’Àrea metropolitana. ÆÀmbit financer / Riscos macroeconòmics ÆInversors que consideren l’habitatge un actiu immobiliari ÆNoves formes de família: monoparentals i unipersonals ÆIrregularitats en el mercat immobiliari i transaccions DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
REFLEXIONS I PROPOSTES DEL CONSELL DE CIUTAT Ö PART I: LES 25 PROPOSTES PRIORITÀRIES Ö PART II: DETALL DE PROPOSTES AMB CONSENS SUFICIENT
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: LES 25 PROPOSTES PRIORITÀRIES Propostes amb màxim grau de consens i prioritat: acord superior al 80%, i prioritat superior a 6,5
Ö 20 propostes amb desacord 0% Ö 5 propostes amb un petit grau de desacord (2,9%)
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
I. Naturalesa del problema de l’habitatge Dificultat d’accés a l’habitatge 1. Cal considerar l'accés a l'habitatge no sols un dret sinó també un bé. 2. Vetllar per adaptar les respostes a les necessitats, no existeix una única solució al problema de l’habitatge.
Territori / Barris 3. Consolidar la xarxa d’Oficines d’Habitatge de Districtes, una a cada districte,
incloent les funcions de: informació i l’assessorament (normatives, ajuts...); espai des d’on centralitzar les ofertes públiques i la intermediació entre llogaters i propietari; reforçar les estratègies de lluita contra el mobbing immobiliari i la discriminació.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
Col·lectius més sensibles 4. Atendre les necessitats socials i d’habitatge de la gent gran, gran cada cop més envellida. 5. Facilitar l’accessibilitat a tots els habitatges, amb mides i mesures suficients
(Visitabilitat), incrementant el nombre d’habitatges destinats a la discapacitat en les polítiques públiques, contemplant tots els tipus de discapacitat i amb atenció específica als joves.
6. És necessari lluitar contra la discriminació que part dels propietaris i algunes
immobiliàries practiquen al negar el lloguer a les persones immigrades. immigrades Cal sensibilitzar a aquest sector de la població sobre la no discriminació, fomentar la mediació per part d' agents socials implicats i Ajuntament, i aplicar les sancions recollides a la legislació.
7. Impulsar formes d’emancipació avançada fomentant lloguers a baix preu per a joves. Es planteja com a model el cas de Dinamarca, amb crèdits a joves estudiants amb futurs ingressos potencials, controlats des d’Hisenda.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
III. Les causes pel cantó de l’oferta Disponibilitat de sol 8. Ampliar la reserva de sòl públic, evitant la venda o subhasta dels terrenys al millor comprador.
9. A fi de maximitzar la disponibilitat de sol a Barcelona, cal definir el mercat de
l’habitatge de forma àmplia, no centrar-se en habitatges nous, i incloure el parc ja construït i altres qualificacions.
10. Promoure la gestió de sol des de les polítiques d’habitatge, mitjançant acords amb tots els agents públics i privats que operin a la ciutat.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) 11. Vetllar perquè els habitatges de protecció oficial provinents de sol públic estiguin
gestionats per promotors públics o privats sense ànim de lucre, ja siguin les mateixes administracions o d’altres agents socials, com els que actualment ja realitzen una tasca molt important en aquest sentit.
12. Garantir l’accés transparent a l’Habitatge de protecció, establint sistemes de control i seguiment per part de l’administració municipal.
13. Potenciar l’HPO preferentment de lloguer, per evitar l’especulació en la seva
venda.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
Lloguer versus propietat 14. Necessitat de polítiques per afavorir el lloguer, per incrementar l’oferta i fer baixar el
preu.
Æ major inversió pública en lloguer a Barcelona
15. Promoure la intervenció institucional per tal de crear algun tipus de mecanisme de
visat dels Contractes d'Arrendament d'acord amb un barem de preus màxims segons la superfície, estat de conservació o ubicació de l'habitatge (preu just).
16. Corregir el preu màxim per m2 establert per ajuts a habitatge de lloguer o de segona ma al decret d’habitatge, que actualment està per sota del preu de mercat.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
Rehabilitació d’habitatges 17. Donar prioritat a la recuperació tant d’habitatges com de zones i/o barris
degradats, i promoure la rehabilitació amb ajuts, a canvi de garantir la sortida al mercat dels pisos. Æ Aplicar en determinats Districtes la formula - ja assajada a C. Vella - de constitució d’una societat combinada -Administració, entitats socials sense ànim de lucre- que adquireixi habitatge buit i immobles vells sense ús per , després de renovar-los, posar-los al mercat en règim de lloguer. L'Administració hauria de vetllar per l'ús social d'aquest nou parc d'habitatge.
Qualitat i condicions de l’habitatge 18. Aplicar mesures de lluita contra les situacions d’infrahabitatge. Millorar l’estat de
conservació del parc més envellit i abandonat, per evitar el seu ús en condicions fraudulentes. No sols referit a l’infrahabitage sinó extensiu a tot l'habitatge, a traves de la cèdula d’habitabilitat. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
Política d’habitatge 19. Millorar la coordinació i col.laboració entre totes les administracions. 20. L’Administració - la Generalitat, en col·laboració amb els Ajuntaments - hauria de
preparar un Pla General Metropolità de l’Habitatge, que contempli:
– Pla General d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana, fixant les tipologies de les edificacions – Inventari dels habitatges a construir, tant de promoció pública com lliures, determinant els que han de ser de protecció oficial – Planificar-ne la construcció d’acord amb la demanda prevista en els propers anys – Preveure Pla de transport públic per fer accessible més sòl, per si no pot cobrir-se la demanda.
21. Estendre i aplicar també a barris consolidats, la filosofia de la Llei d’Urbanisme
sobre la necessitat i obligatorietat de preveure el nombre d'infrastructures (escoles, biblioteques...) adequades i suficients per a la població, en proporció a la quantitat d'habitatges existents, que ja es contempla en l’habitatge de nova construcció. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART I: RESUM DE PROPOSTES PRIORITÀRIES
ALTRES PROPOSTES PRIORITÀRIES Propostes amb un grau elevat de consens i prioritat, però amb un petit desacord (3%) 22. Donar màxima prioritat a programes de rehabilitació, promovent aquesta via com
a forma d’accés a l’habitatge .
23. Afavorir les entitats que treballen en habitatge dotacional per a col·lectius
específics: reserva per a comptar amb pisos dignes o espais per a tallers.
24. Estimular la creació de cooperatives d’habitatges de gent gran amb serveis, sense ànim de lucre, facilitant-los sòl municipal a preu de cadastre i avantatges fiscals d’acord amb el caràcter de bé social que les caracteritza.
25. Incrementar els ajuts socials per a joves DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
PART II: DETALL DE PROPOSTES AMB CONSENS SUFICIENT Ô Per cada apartat, es formulen les anàlisis o reflexions diagnòstiques i les propostes aportades i consensuals per part del Consell de Ciutat, mitjançant procés participatiu DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
LLEGENDA PER A LA LECTURA DE LES REFLEXIONS I PROPOSTES:
CODI DE COLORS: Â EN LILA:
formulacions de base treballades en el grup d’experts o en els estudis  EN BLAU: anàlisis i formulacions del Consell de Ciutat  EN VERD: propostes consensuades, amb 3 nivells:  consens i prioritat elevats, recollides en la selecció inicial (acord superior al 80%, desacord 0% o 2,9% i prioritat superior a 6,5)  consens (acord entre 70% i 80% i desacord 0%)  quasi consens (acord sup. al 70% amb algun grau de desacord) * Algunes propostes es classifiquen en més d’un apartat i en ocasions es fan constar en ambdós, en aquest cas s’indica amb un asterisc. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge
I. Naturalesa del problema de l’habitatge Segons projeccions en els estudis presentats al grup del Consell de Ciutat: Î la demanda d’habitatge no pararia d’aquí al 2016, tot i que la població de joves no augmenti, es compensaria amb la propensió a viure pel seu compte d’aquest grup i de la gent més gran. No es preveu que la demanda sigui negativa. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 1. Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat i l’esforç que representa en base als salaris i renda disponibles • Afecta tant a propietat com a lloguer, provoca que una part de la demanda no pugui ser satisfeta a través del mercat d’habitatge lliure a la ciutat. • És l’element que millor defineix el problema. No existeix un problema d’insuficiència en l’oferta d’habitatge en sí, almenys a nivell agregat, ja que en els darrers anys s’ha posat al mercat un elevat volum d’habitatges. Fins 2003 segons un estudi, el nombre de llars formades a Espanya coincideix amb el nombre d’habitatges de primera residència posats al mercat. • Pla municipal d’Habitatge. Potencial de promoció d’habitatge 2004-2010: escenari mínim un total de 65.000 habitatges, dels quals 19.000 de protecció o assequibles. • En els estudis del Llibre Blanc està previst estudiar la situació a Barcelona per barris. S’actualitzaran dades a partir de l’Enquesta Metropolitana fins 2005. Æ Es formula la demanda d’investigar en els estudis del Llibre Blanc, tenint en compte que l’habitatge va molt lligat al treball, com evolucionen l’ocupació i el mercat de treball i quin percentatge de la renda familiar o del sou es destina a habitatge. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 1. Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Elevat preu de l’habitatge en el mercat lliure, en relació amb la renda disponible, E especialment en els trams de renda més baixos. Es pot arribar a destinar un 70% del sou a la hipoteca. • Les despeses associades a la compra d’un habitatge l’encareixen. • Manca d’acompanyament de les administracions per entrar en el mercat, tant de lloguer com de compra. • L’habitatge és motor econòmic del país, hi ha interessos evidents.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 1. Dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu al mercat PROPOSTES • Cal considerar l'accés a l'habitatge no sols un dret sinó també un bé. • Vetllar per adaptar les respostes a les necessitats, no existeix una única solució al problema de l’habitatge. Cal respondre diferencialment a situacions com, per exemple, l’accés a la primera vivenda o el problema d’accesibilitat d’una persona gran. • Promoció de formes alternatives d’accés a l’habitatge: Æ Compartir Æ Pensions a canvi d’adquisició que es fa efectiva “mortis causa” Æ Construcció cooperativa
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 2. Territori / Barris ÖSi bé s’ha tendit a una certa homogeneïtat de preus en tot el territori urbà - excepcions “per dalt” a Sarrià i Les Corts i “per baix” a Ciutat Vella -, donat que la distribució de renda no és homogènia entre barris, l’augment i homogeneïtzació de preus perjudica de forma diferencial als residents en barris amb menors nivells de renda. ÖEn el llibre blanc s’identificaran problemes d’accés per barris i per segments de població.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Existeix el risc d’un canvi de teixit social autòcton dels barris pel preu de l’habitatge • La problemàtica és més intensa en determinats districtes, influeixen factors com el nivell socio-econòmic, el grau de cohesió i xarxa social (major resistència al canvi de barri o població) o l’impacte de la immigració. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 2. Territori / Barris PROPOSTES • Consolidar la xarxa d’Oficines d’Habitatge de Districtes (una a cada districte), incloent les següents funcions: Æ informació i l’assessorament (normatives, ajuts...) Æ espai des d’on centralitzar les ofertes públiques i la intermediació entre llogaters i propietaris Æ reforçar les estratègies de lluita contra el mobbing immobiliari i la discriminació • L’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona hauria d’aplicar polítiques a nivell de districte. Focalitzar la política en l’àmbit territorial de Barcelona, per barris, i segmentar per nivells de renda, tenint en compte que els problemes poden variar dins un mateix barri
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge
La dificultat d’accés a l’habitatge, tant en propietat com en lloguer, provoca que una part de la demanda no pugui ser satisfeta a través del mercat d’habitatge lliure a la ciutat de Barcelona.
El resultat és doble:
ÖDesplaçament d’una part de la demanda cap altres municipis de l’Àrea metropolitana ÖEfectes sobre col·lectius més sensibles
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 3. Desplaçament d’una part de la demanda cap altres municipis de l’Àrea metropolitana. ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • La realitat de Barcelona sobrepassa els seus límits administratius, l’habitatge s’ha d’entendre en l’àmbit de la ciutat real.No obstant, cal tenir en compte el col·lectiu d’ “expulsats” o la “diàspora” des de Barcelona cap a l’Àrea metropolitana o la segona corona, generalment per impossibilitat de pagar una hipoteca a la ciutat. El fenomen afecta sobretot al sector de joves però també a capes cada cop més àmplies de població, de classes baixes o mitjanes. És un fenomen que ha augmentat en els darrers anys. • Cal tenir en compte igualment, que el cost de l’habitatge a l’Àrea metropolitana i a la segona corona s’acosta progressivament al de Barcelona, de manera que obliga a cercar-lo a zones cada cop més allunyades, propiciant així que el cost s’incrementi ràpidament. ÆEs demana disposar de dades de l’evolució en els darrers anys. Valorar fins a quin punt són “expulsats” o es tracta d’una opció personal encaminada a disposar d’una propietat. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 3. Desplaçament d’una part de la demanda cap altres municipis de l’Àrea metropolitana. PROPOSTES El consens entorn la proposta general de planificació de l’habitatge a escala metropolitana no ha estat suficient, no obstant sí que ha obtingut un consens elevat (92%) en el grup, la següent proposta - inclosa en l’apartat III.8 de Política general d’Habitatge - que incorpora la previsió de planificació en l’àmbit metropolità: • L’Administració - la Generalitat, en col·laboració amb els Ajuntaments - hauria de dedicar tots els seus esforços a preparar un Pla General Metropolità de l’Habitatge que contempli: – Pla General d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana i tipologies de les edificacions – Pla d'habitatges a construir d’acord amb la demanda prevista, tant de promoció pública com lliures, determinant els que han de ser de protecció oficial – Pla de transport públic per fer accessible més sòl. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4. Efectes sobre col·lectius més sensibles ÖL’habitatge esdevé una peça clau en el procés d’inserció o de reequilibri personal i familiar Ö Apareixen grups socials amb incapacitat creixent per accedir o mantenir-se en un habitatge digne, conseqüència de canvis demogràfics i socials i de l’atractiu de Barcelona en el flux migratori. • • • • • •
Joves Població immigrant Noves formes de família: increment de llars monoparentals i unipersonals Gent gran Persones amb discapacitat o amb problemes d’accessibilitat Col·lectiu en risc d’exclusió residencial
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.1. Joves: amb dificultat per emancipar-se en el propi barri ÖHem retardat el canvi d’habitatge dels 25 anys a la trentena o més ÖLa taxa d’emancipació de la població entre 25 i 34 anys s’ha reduït
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT La realitat del mercat immobiliari suposa una gran dificultat pels joves: el lloguer és extremadament elevat i no assequible, els contractes limitats. Provoca que es plantegin optar per la compra i marxar a viure fora de la ciutat i de l’àrea metropolitana, o bé compartir. • És necessari de delimitar i actualitzar els marges d’edat de la gent jove: el grup de 30 a 40 anys, que es pot considerar gent jove o adulta, sovint es pot incloure en la problemàtica d’accés a l’habitatge. • Cal tenir present que la problemàtica no és exclusiva de la ciutat: els joves tenen dificultat d’emancipar-se a qualsevol lloc, no només a Barcelona i al seu barri. • En conjunt es posa l’accent en la necessitat d’una bona delimitació de la problemàtica i les necessitats dels joves en habitatge. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.1. Joves: amb dificultat per emancipar-se en el propi barri PROPOSTES • Impulsar formes d’emancipació avançada fomentant lloguers a baix preu per a joves. Es planteja com a model el cas de Dinamarca. L’estat podria donar crèdits a joves estudiants amb futurs ingressos potencials, controlats des d’Hisenda, que retornen un cop comencen a tenir ingressos. Facilita la mobilitat. Es tracta també d’un canvi cultural pel que fa al valor que es dóna a la propietat.
• Coordinació de la xarxa d’Oficines d’Habitatge de Districtes amb el Servei d’Habitatge Jove. • Continuar el programa d’habitatges dotacionals, incloent joves, junt amb altres sectors. • Considerar el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) com a interlocutor per al disseny, implementació i avaluació de les polítiques d’habitatge per a joves a Barcelona.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.1. Joves: amb dificultat per emancipar-se en el propi barri PROPOSTES • Increment d’ajuts socials per a joves • Incrementar la disponibilitat d’edificis comunitaris adreçats a joves, amb part d’espais compartits i espai individualitzat, dotats de personal i serveis; especialment per a joves amb dificultats econòmiques i / o socials. • Crear mecanismes perquè els i les joves puguin hipotecar el 100% del valor de l’habitatge i no només un 80% en l’accés a l’habitatge de protecció oficial (HPO), és una de les barreres més importants.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.2. Població immigrant ÖCreixement del flux d’immigració. Col.lectiu que cerca feina, provoca pressió en la demanda, especialment de lloguer. ÖNecessitat de més informació sobre volum, distribució per barris i condicions en què viuen. ÖHi ha un dispositiu en funcionament que vol analitzar el reagrupament familiar dels immigrants que permetrà conèixer millor la realitat.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • El creixement de la immigració ha incrementat la demanda i pressionat els preus • La problemàtica de l’habitatge sobreocupat (“pastera”): excessiu nombre de llogaters transeünts per habitatge • Reaparició del fenomen de rellogament d’habitacions, especialment a població immigrant. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.2. Població immigrant PROPOSTES • És necessari lluitar contra la discriminació que part dels propietaris i algunes immobiliàries practiquen al negar el lloguer a les persones immigrades. Cal sensibilitzar a aquest sector de la població sobre la no discriminació, fomentar la mediació per part d' agents socials implicats i Ajuntament, i aplicar les sancions recollides a la legislació. • Aplicar fórmules d’intermediació, amb participació de l’Administració, que donin garanties en la problemàtica de l’accés a l’habitatge per part de població immigrant. • Evitar els lloguers abusius i en condicions infrahumanes, dominats per un mercat que no controla l’estadística i no fiscalitzat. És necessària una política de sanció en cas d’explotació, sense perjudicar la convivència o les persones sense recursos. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.3. Noves formes de família: increment de llars monoparentals i unipersonals ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • L’oferta d’habitatges no està adaptada a les necessitats dels models familiars de convivència (monoparentals, unipersonals i altres). • La reducció de la mida de les llars provoca l’augment de la demanda residencial
PROPOSTES No s’ha donat suficient consens entorn la proposta de modificar els tipus d’habitatges, adaptant-los de manera que responguin als canvis en la tipologia de família. El grau d’acord és elevat (65,7%), però trobem un 34% de resposta que manifesta un acord a mitges, probablement caldria matisar la proposta especificant en quin moment i per iniciativa de qui s’ha de donar aquesta adaptació. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.4. Gent gran Segons estudis d’Anna Cabré i Carme Miralles presentats al grup: Ö A la ciutat de Bcn hi ha una estructura sobreenvellida, una proporció anormalment elevada de persones grans i molt grans. Està tan sobreenvellida que a la llarga envellirà menys que altres ciutats. Ö Tenim una ciutadania bastant satisfeta, especialment pel valor proximitat a Barcelona; on troben més inconvenients és en la humitat, el fred i la manca d’ascensors.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Progressiu envelliment de la població i problemes d’accessibilitat. ÆEl grup demana disposar de més dades sobre el procés d’envelliment de la població i conèixer polítiques en altres ciutats (Londres). DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.4. Gent gran PROPOSTES • Atendre les necessitats socials i d’habitatge de la població cada cop més envellida. • Continuar el programa d’habitatges dotacionals, incloent gent gran, junt amb altres sectors. • Aplicació més extensa de la política d’habitatge per a gent gran en certs barris. • Estimular la creació de cooperatives d’habitatges de gent gran amb serveis, sense ànim de lucre, facilitant-los sòl municipal a preu de cadastre i avantatges fiscals d’acord amb el caràcter de bé social que les caracteritza. • Cercar formes de traslladar la població que es troba en habitatges més grans del necessari cap a d’altres de dimensió més ajustada, amb iguals -o millorscondicions, amb ascensor, i amb l’al·licient dels serveis comuns. L’experiència d’habitatge amb serveis de l’Ajuntament pot ser una base. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.5. Persones amb discapacitat o amb problemes d’accessibilitat Concepte de “visitabilitat” Fer tots els habitatges accessibles i amb possibilitat d’adaptació per a qualsevol problemàtica en general, suposarà un respecte per a tots els ciutadans, tothom té relació amb persones amb problemes d’accés. Al mateix temps, facilita la mobilitat al cada cop més elevat nombre de persones grans a la ciutat. Fa possible un baix cost en el moment que calgui adaptar l’habitatge. Permet reduir les dimensions si el disseny és adequat.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.5. Persones amb discapacitat o amb problemes d’accessibilitat PROPOSTES • Facilitar l’accessibilitat a tots els habitatges amb mides i mesures suficients (Visitabilitat), incrementant el nombre d’habitatges destinats a la discapacitat en les polítiques públiques, contemplant tots els tipus de discapacitat i amb atenció específica als joves. • Potenciar la domòtica en tots els d’habitatges – també en equipaments públics –, incorporant a més mecanismes que facilitin la vida quotidiana de les persones amb discapacitat auditiva. • Mesures econòmiques que facilitin l’accés a persones amb discapacitat: gestió de crèdits a través d’un ampli ventall d’entitats; accés a HPO amb límit de renda i d’edat superior; afavorir adaptacions i garantir exempció d’IVA.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.6. Col·lectiu en risc d’exclusió residencial Famílies marginades o en risc de marginar-se, desestructuració social, rendes molt baixes, persones sense sostre...
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • La possibilitat d’accés a l’habitatge és una ajuda fonamental que fa possible el processos d’inclusió social. • És molt reduïda la presència d’habitatge de règim especial – un 25% per sota de l’habitatge protegit – en les promocions públiques, habitualment no se’n parla • Les entitats tenen dificultats per comprar o llogar espais per promoure habitatge dotacional per a col.lectius específics, els propietaris no volen llogar pisos per a persones amb drogodependències o en situació de marginalitat i els veïns tampoc els accepten.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 4.6. Col·lectiu en risc d’exclusió residencial PROPOSTES • Prec a la Generalitat i a l’Ajuntament de què en el sol disponible es doni preferència a entitats públiques o privades disposades a fer habitatge de règim especial. • Afavorir les entitats que treballen en habitatge dotacional per a col·lectius específics: reserva per a comptar amb pisos dignes o espais per a tallers. • Millorar la coordinació interinstitucional per preveure situacions de desnonament, així com increment i millora dels recursos de suport per fer front a aquestes situacions.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 5. Àmbit financer / Riscos macroeconòmics ÎÀmbit financer: La disminució del preu del diner a partir dels anys 90 (acords Maastricht) generà una important demanda de crèdit, molta dirigida al sector de l’habitatge, disparant la demanda. ÎRiscos macroeconòmics: Derivats de l’alt cost de l’habitatge i l’endeutament de les famílies per finançar-lo. Es projecten riscos per la salut financera de les famílies si es dóna un augment dels tipus d’interès o un afebliment en la creació d’ocupació.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • El baix interès bancari incrementa la demanda i la desequilibra en relació a la oferta • La possible supressió de bonificació fiscal per compra pot generar un problema. • Hi ha riscos raonables si, tal com està passant en els darreres mesos, se segueixen incrementant els tipus d'interès. No es visualitzen els canvis per l’alt índex d’hipoteques amb avaladors, que motiva que quedi ocult el baix índex de morositat. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 5. Àmbit financer / Riscos macroeconòmics PROPOSTES • Verificar les hipoteques que han passat a administrar els avaladors, a fi de visualitzar i poder prevenir els riscos derivats de l’endeutament de les famílies si es dóna un augment dels tipus d’interès.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
I. Naturalesa del problema de l’habitatge 6. Irregularitats en el mercat immobiliari i transaccions: preus abusius i especulació, mobbing, operacions fraudulentes...
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • El preu inicial de les vivendes, és abusiu. S’ha fet una bombolla especulativa, on el mercat lliure ha actuat sense fre • La problemàtica del mobbing immobiliari • Vivendes que esdevenen hotels il·legals (estudiants, turisme..) i seus d’activitats il·lícites • L’existència d’anuncis de lloguer fraudulents, amb manca de canals per denunciar-ho, provoca situació d’indefensió • La problemàtica econòmica en les transaccions: el notari no dóna fe de la transacció econòmica real en la compra-venda d’un habitatge
PROPOSTES No s’ha donat suficient consens en les propostes DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
II. Les causes pel cantó de la demanda
II. Les causes pel cantó de la demanda
Principals factors que afecten la demanda d’habitatge a Barcelona:
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
II. Les causes pel cantó de la demanda ¾ Els tres primers factors coincideixen amb els col·lectius més sensibles analitzats anteriorment.
1. Demanda relacionada amb noves formes de família i comportaments socials: increment de llars monoparentals i de llars unipersonals 2. Demanda relacionada amb l’envelliment de la població 3. Atracció de fluxos d’immigrants: Important expansió demogràfica Barcelona és també important pol d’atracció de dos fenòmens que solen anar associats: ¾Inversió ¾Segona residència.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
II. Les causes pel cantó de la demanda 4. Inversors que consideren l’habitatge un actiu immobiliari Exerceixen pressió sobre el mercat. No hi ha dades fiables sobre la qüestió.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • L’alta rendibilitat de les inversions immobiliàries augmenta la demanda especulativa • La forta inversió especulativa per part d’estrangers o població local fa augmentar el preu de l’habitatge. • Contribueix al fenomen de l’habitatge desocupat. ÆCal conèixer el volum d’habitatges en el circuit de l’especulació, que poden quedar a l’espera de que pugin de preu o usar-se com a segona residència, i el volum usats com a primera residència per a una família.
PROPOSTES * • És necessari desenvolupar una política pública que reguli i inspeccioni l’ocupació de l’habitatge i freni l’especulació, gran o petita, és a dir: la forta inversió especulativa per part d’estrangers o població local que fa augmentar el preu de l’habitatge. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
II. Les causes pel cantó de la demanda 5. Segona residència: fenomen nou i creixent Segons els estudis: Ö A l’Àrea Metropolitana es poden considerar segones residències un 7% dels habitatges. Ö Aproximadament el 3% de les llars al municipi tenen una segona residència a la pròpia ciutat.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • El fenomen de la segona residència a Barcelona és cada cop més freqüent. Per part d’estrangers és poc significatiu a Barcelona, hi ha poques dades, sembla que es limita a zones com el Pg. de Gràcia. Æ Necessitat de disposar de més dades: Ö percentatge d’habitatges a Barcelona de primera i segona residència Ö investigar quin percentatge dels habitatges que es compren a Barcelona es destina a primera residència i quin a altres usos.
PROPOSTES El grau de desacord entorn les propostes de regulació de segones residències ha estat un dels més rellevants. Veure annex amb el detall de propostes DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta
III. Les causes pel cantó de l’oferta
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 1. Disponibilitat de sol: forta restricció de sol edificable a Barcelona
Î Escassa superfície del terme municipal, que el converteix en un recurs escàs a usar també per oficines, activitat econòmica, equipaments i usos públics, etc. Î Dades del parc d’habitatges a l’any 2004 a Barcelona: • 22.000 de segona mà • 5.000 nous al mercat lliure • 2.000 protegits • 1.300 de rehabilitació (amb tendència a l'increment)
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 1. Disponibilitat de sol: forta restricció de sol edificable a Barcelona ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Manca de sòl urbanitzable a Barcelona, en general, i especialment de sòl públic • Els ajuntaments han utilitzat el sòl per acomplir les seves necessitats de cercar finançament • En els darrers anys s'ha realitzat una liberalització de l'ús del sol, amb pocs mecanismes de control per part dels poders públics sobre el mercat immobiliari (impossible controlar els habitatges buits, impossible controlar la revenda de vivenda pública...) • El pas de sòl urbà a fer efectiva la urbanització és un procés lent, això encareix el producte i restringeix la oferta • La transformació d’habitatges en despatxos a barris com l’Eixample en minva l’oferta, alhora que repercuteix també en una disminució de l’activitat comercial
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 1. Disponibilitat de sol: forta restricció de sol edificable a Barcelona PROPOSTES • Ampliar la reserva de sòl públic, evitant la venda o subhasta dels terrenys al millor comprador. • A fi de maximitzar la disponibilitat de sol a Barcelona, cal definir el mercat de l’habitatge de forma àmplia, no centrar-se en habitatges nous, i incloure el parc ja construït i altres qualificacions. • Promoure la gestió de sol des de les polítiques d’habitatge, mitjançant acords amb tots els agents públics i privats que operin a la ciutat.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 2. Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) Ha disminuït davant l’auge immobiliari i l’augment de preus en mercat lliure. Entre un 3% i un 4% del total del parc de l’habitatge a la ciutat és de protecció. Any 2004: uns 2.000 habitatges de protecció. Ha suposat un 33% del total a Barcelona l’any 2005 i ha augmentat el percentatge d'habitatge nou en relació al reallotjament.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Baixa disponibilitat de vivenda de protecció oficial i dificultats per accedir-hi. Les classes mitges són encara les que tenen més possibilitats d’accés a HPO i creix el volum de persones que no poden accedir ni tan sols a habitatge de protecció. • Manca d’inversions públiques en habitatge protegit de lloguer i de compra • El sol qualificat per Habitatge de Protecció Oficial no ha estat destinat al 100% per aquesta finalitat. L’Ajuntament continua finançant-se destinant sol públic per a habitatge lliure. • Concentració del parc d’habitatges de protecció oficial des del punt de vista geogràfic en els districtes. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 2. Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT (cont.) • És molt difícil frenar que els pisos de protecció oficial es venguin cars i s’hi especuli. • L’Administració no ha fet ús del dret de tempteig i retracta per mantenir el parc d’Habitatge de Protecció Oficial. L’Ajuntament de París ha aplicat aquest dret en barris amb immobles vells i/o població envellida, possibilitant tenir HPO en una ciutat que no te sol públic. L’avantprojecte de la Llei de l’habitatge a Catalunya també ho contempla. • L’excessiu límit (90 anys) per poder vendre els habitatges de protecció oficial en el mercat lliure, dificulta la mobilitat laboral i geogràfica dels treballadors i els criminalitza com especuladors immobiliaris. L’any 98 el preu de l’habitatge lliure estava un 76% per sobre del protegit i l’any 2005 és un 344% més alt, el salt del mercat protegit al lliure és gairebé impossible.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 2. Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) PROPOSTES • Vetllar perquè els habitatges de protecció oficial provinents de sol públic estiguin gestionats per promotors públics o privats sense ànim de lucre, ja siguin les mateixes administracions o d’altres agents socials com els que actualment ja realitzen una tasca molt important en aquest sentit. Incrementar la dotació de recursos públics per als diversos agents que operen amb finalitats d'habitatge social. • Garantir l’accés transparent a l’Habitatge de protecció, establint sistemes de control i seguiment per part de l’administració municipal. • L’Administració - la Generalitat, en col·laboració amb els Ajuntaments - hauria de dedicar tots els seus esforços a preparar un Pla General Metropolità de l’Habitatge, que contempli l’inventari dels habitatges a construir, tant de promoció pública com lliures, determinant els que han de ser de protecció oficial. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 2. Habitatge social / Habitatge de protecció oficial (HPO) PROPOSTES • Potenciar l’HPO preferentment de lloguer, per evitar l’especulació en la seva venda. Incloure exempcions o mesures específiques en la llei a fi que es faciliti la mobilitat laboral i geogràfica mitjançant el lloguer . • Realitzar una segona fase de construcció d’habitatges dotacionals per a joves, gent gran i altres col·lectius amb necessitats especials, a tots els districtes, que superi els percentatges actuals, garantint la gestió transparent dels processos de difusió, selecció i accés al conjunt de l’oferta de places. • Augmentar el percentatge de sol per habitatges protegits en els plans urbanístics (es planteja la referència al País Basc, amb una proporció superior a la de Catalunya).
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 3. Lloguer versus propietat: Reducció de l’oferta de lloguer i encariment de preus. ÎA Barcelona l’habitatge de lloguer augmenta lleugerament respecte l’any 2000 (dades Enq. Metrop).
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Manca d’un parc d’habitatge de lloguer a preus assequibles i de llarga durada, tant públic com privat. Perjudica a població amb menor poder adquisitiu i dificulta la mobilitat Æ L’habitatge de lloguer es troba a preus molt elevats, gairebé el cost és similar al d’una hipoteca per compra. Per tant, la percepció és que llogar és “llançar diners”. • Manca de polítiques actives i fiscals per afavorir l’habitatge de lloguer. Æ L’Estat subvenciona / incentiva la propietat (desgravació fiscal) i no el lloguer. Abans de 1992, hi havia una deducció per lloguer (15%); fins fa poc no s’ha tornat a implementar. Afavoreix la vivenda de propietat, provocant un encariment tant de lloguer com de compra. La deducció a l’IRPF per lloguer només beneficia l’arrendador, ja que no condiciona l’import del lloguer ni es té en compte l’estat de conservació de l’habitatge. Æ L’aprovació de la LAU (llei Boyer) va ser un dels punts d’inflexió, va iniciar el procés de canvi de lloguer a propietat, va acabar amb els contractes indefinits i va disparar la pujada dels lloguers DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 3. Lloguer versus propietat: Debat Reflexions i debat sobre la opció entre propietat i lloguer: Tendència a la propietat a Barcelona i a Espanya, en contrast amb molts països d’Europa. La mentalitat ha canviat d’ençà dels anys ‘60, quan predominava el lloguer. Es planteja si és necessari afavorir el lloguer si la societat ha escollit el model de propietat i es qüestiona si la preferència té una arrel cultural o bé si l’origen es troba en les lleis i polítiques dels darrers anys. Æ L’efecte del “diner barat i crèdits llargs” afavoreix la compra. Æ La compra és un actiu immobiliari i permet disposar d’una contraprestació quan la persona es fa gran. Æ La propietat afavoreix tenir un parc d’habitatges millor conservat, però redueix la mobilitat. Æ La dificultat i llarg termini en els desnonaments retrau als propietaris a l’hora de llogar. Æ Amb un lloguer raonable potser la gent que ara se’n va, restaria a Barcelona. Æ La durada limitada dels contractes actuals afavoreix la compra per assegurar estabilitat. ÆEs planteja la hipòtesi de que el parc d’habitatge de lloguer és tan baix perquè la rendibilitat, pel propietari o inversor, és molt baixa (per sota del 2%), en contrast amb la venda. Hi ha fortes crítiques en aquest posicionament: cal tenir en compte la rendibilitat per l’augment del preu. Æ La creença que la compra és molt segura, que els pisos sempre pugen de valor, és un risc potencial. Poden canviar els factors i reduir el valor, tal com ja va succeir entre 1992 i 1995. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 3. Lloguer versus propietat PROPOSTES • Necessitat de polítiques per afavorir el lloguer, per incrementar l’oferta i fer baixar el preu. Ömajor inversió pública en lloguer a Barcelona ÖAfegir competència al mercat de l’habitatge, fomentant el lloguer: pisos més reduïts i a preus assequibles, adaptats a les necessitats i tipologia de llars actuals, oferint al·licients per canviar a pisos més petits. Ö Dissenyar mesures econòmiques que bonifiquin a arrendadors que lloguin a preus dignes. Ö Recuperar la deducció fiscal tant per lloguer com per compra, diferenciant segons nivell d’ingressos i afavorint les persones amb menor renda.
• Promoure la intervenció institucional per tal de crear algun tipus de mecanisme de visat dels Contractes d'Arrendament d'acord amb un barem de preus màxims segons la superfície, estat de conservació o ubicació de l'habitatge (preu just). • Corregir el preu màxim per m2 establert per ajuts a habitatge de lloguer o de segona ma al decret d’habitatge, que actualment està per sota del preu de mercat. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 4. Habitatge desocupat Fenomen molt vinculat a la pressió d’inversors i especuladors que consideren l’habitatge com un actiu immobiliari i a l’increment de les segones residències.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • L’alt nivell de vivenda desocupada redueix l’oferta i incrementa el preu de la vivenda • Manca de registre municipal d’habitatges desocupats a Barcelona • Preocupació en relació a les possibilitats de penalització de l’habitatge desocupat que estableix la proposta de Llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya, degut a la problemàtica en la detecció, i sobre la part que pertoca als Ajuntaments, donat l’elevat volum que sembla que existeix a Barcelona.
PROPOSTES * • L’Ajuntament ha d’intervenir en el problema de l’habitatge desocupat. • El grau de desacord entorn les propostes específiques de regulació d’habitatge desocupat ha estat un dels més rellevant. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 5. Rehabilitació d’habitatges Æ La regulació urbanística i de preservació del patrimoni històric urbanístic suposa limitacions per a la rehabilitació i adaptació d’habitatge antic. Æ Dades any 2004: uns 1.300 habitatges de rehabilitació.
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Manca d’una política de rehabilitació d’edificis que permetria ampliar l’oferta • Increment de preu dels pisos que es rehabiliten • Existència d’edificis en ruïna tècnica, on els propietaris no actuen per manca de rendibilitat econòmica i l’Administració no intervé per executar accions socials • A barris com L’Eixample, amb quantitat de pisos grans (més de 200 m2), hi ha carència de pisos rehabilitats, adaptats a les necessitats de mida menor de famílies o persones soles. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 5. Rehabilitació d’habitatges PROPOSTES • Donar màxima prioritat a programes de rehabilitació, promovent aquesta via com a forma d’accés a l’habitatge .
Æ Donar prioritat a la recuperació tant d’habitatges com de zones i/o barris degradats, i promoure la rehabilitació amb ajuts, a canvi de garantir la sortida al mercat dels pisos. Æ Aplicar en determinats Districtes la formula - ja assajada a C. Vella - de constitució d’una societat combinada -Administració, entitats socials sense ànim de lucre- que adquireixi habitatge buit i immobles vells sense ús per , després de renovar-los, posar-los al mercat en règim de lloguer. L'Administració hauria de vetllar per l'ús social d'aquest nou parc d'habitatge. • Regular un semi-preu públic quan s’han rebut diners públics per a la rehabilitació. • Exempció fiscal per a les ajudes públiques rebudes per a rehabilitació. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 6. Qualitat i condicions de l’habitatge Progressiva exigència de qualitat i condicions. ÖCada vegada més s’exigeixen habitatges d’una major qualitat i s’introdueixen innovacions tecnològiques en el procés constructiu. Un bon exemple és el darrer decret aprovat per la Generalitat de Catalunya per a la l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
La problemàtica de l’infrahabitatge. ÖL’infrahabitatge com a realitat dinàmica i que requereix una consideració general, entenent el concepte no sols referit a habitacles en mal estat, sense cèdula o condicions mínimes (soterranis, altells...), sinó també als que es troben en un entorn urbà degradat i els que són ocupats per residents amb característiques socioeconòmiques greus.
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 6. Qualitat i condicions de l’habitatge ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • La problemàtica de l’habitatge sobreocupat (“pastera”): excessiu nombre de llogaters transeünts per habitatge de lloguer • Habitacles desocupats, en molt mal estat, que s’estan ocupant per població immigrant o en situació de marginalitat, que viu en condicions d’infrahabitatge, creant a més problemes de convivència. • L’emergència actual del “mobbing”, amb casos especialment a Ciutat Vella i a Gràcia • El problema de plantes baixes que havien estat botigues, actualment tancades o que serveixen d’habitatges sense cèdula ni condicions (significatiu a Sants...) • Reapareix el fenomen, associat als anys de postguerra, de rellogament d’habitacions, tant per immigrants com per persones autòctones amb recursos econòmics limitats; també el compartir habitatges tant per joves com per parelles (pràctica abans reservada a estudiants). DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 6. Qualitat i condicions de l’habitatge PROPOSTES * • Aplicar mesures de lluita contra les situacions d’infrahabitatge. Millorar l’estat de conservació del parc més envellit i abandonat, per evitar el seu ús en condicions fraudulentes. No sols referit a l’infrahabitage sinó extensiu a tot l'habitatge, a traves de la cèdula d’habitabilitat. • Evitar casos de mobbing mitjançant la declaració d’àrees de tempteig i retracta, especialment en barris amb immobles vells i/o població envellida com C. Vella o Gràcia, segons contempla la Llei de l’habitatge a Catalunya. • Demanda a l’Ajuntament de Barcelona de revisió de les ordenances en relació a innovacions tècniques: sembla absurd demanar, per exemple, pannells per aigua calenta, que són cars de mantenir, quan en canvi no s’exigeix la calefacció. * En aquest apartat cal tenir en compte també les propostes en relació a accessibilitat i necessitats d’adaptació per a persones amb discapacitat formulades anteriorment. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 7. La tipologia d’habitatges com a qüestió bàsica: Afecta a les possibilitats d’accés. El parc d’habitatge actual no s’adapta a les necessitats canviants dels cicles vitals de la població i a la tipologia de llars. Ö Segons dades dels estudis, hi ha tendència a l’increment de pisos de 100m2 o més.
Ö Demanda sobre disponibilitat d’estudis que determinin les característiques de l'habitatge adequat: necessitat de m2, situació….
ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • La mida i el tipus d’habitatge és important, ja que facilita o impedeix l’accés a certs col·lectius, considerant la renda. • En funció del cicle vital i tipologia de la llar (joves – famílies – gent gran – persones soles) són necessaris diferents tipus d’habitatges. Les persones han de saber adaptar-se als canvis: pisos més grans o més petits, necessitat de serveis comuns... El parc actual d’habitatge no s’adapta a aquestes necessitats. El mercat immobiliari no ha sabut o no ha tingut interès per adaptar-se als canvis. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 7. La tipologia d’habitatges com a qüestió bàsica: ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT Ö Segons l’ “Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 2005”, l’habitatge de nova construcció està per sobre dels 90m2. ÖSembla que els pisos grans no responen a les necessitats de la major part de demandants d'habitatge i que és suficient una superfície de 70 a 80 m2.
PROPOSTES • L’Administració - la Generalitat, en col·laboració amb els Ajuntaments - hauria de dedicar tots els seus esforços a preparar un Pla General Metropolità de l’Habitatge, que contempli un Pla General d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana, fixant les tipologies de les edificacions. • No s’ha donat prou consens en la resta de propostes DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 8. Política d’habitatge: altres valoracions i propostes ANÀLISI – FORMULACIONS DEL CONSELL DE CIUTAT • Manca d’una política d’habitatge clara per part de les administracions amb competència • Manca de suport de l’administració pública a un bé de primera necessitat i manca de regulació i intervenció en el preu d’equilibri de mercat. Baix percentatge del PIB per despeses socials. • Manca de registre municipal d’habitatges en el mercat immobiliari a Barcelona. • Es valora positivament la proposta de llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya ja que pensa més en la ciutadania que en els promotors en el camp de l’habitatge. • Es valora i lamenta que els habitatges públics solen quedar-se amb els pitjors terrenys i la manca de valentia quant a polítiques de lloguer. • L’alarmant diferència de preu entre pisos de construcció lliure o pública provoca desigualtat: per una mínima diferència en nivell de renda, part de la ciutadania no te dret a un pis de protecció oficial, mentre la que hi te accés obté un increment important del patrimoni. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 8. Política d’habitatge: altres valoracions i propostes PROPOSTES • Millorar la coordinació i col.laboració entre totes les administracions. • L’Administració - la Generalitat, en col·laboració amb els Ajuntaments - hauria de dedicar tots els seus esforços a preparar un Pla General Metropolità de l’Habitatge, que contempli: * – Pla General d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana, fixant les tipologies de les edificacions – Inventari dels habitatges a construir, tant de promoció pública com lliures, determinant els que han de ser de protecció oficial – Planificar-ne la construcció d’acord amb la demanda prevista en els propers anys – Preveure Pla de transport públic per fer accessible més sòl, per si no pot cobrir-se la demanda. * Aquesta proposta inclou diversos subpunts que es fan constar igualment en els apartats corresponents. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
III. Les causes pel cantó de l’oferta 8. Política d’habitatge: altres valoracions i propostes PROPOSTES • Estendre i aplicar també a barris consolidats, la filosofia de la Llei d’Urbanisme sobre la necessitat i obligatorietat de preveure el nombre d'infrastructures (escoles, biblioteques...) adequades i suficients per a la població, en proporció a la quantitat d'habitatges existents, que ja es contempla en l’habitatge de nova construcció. • Introducció d’estratègies en els Planejaments urbanístics per agilitar els processos i ferlos més ràpids. • Millorar la comunicació a la ciutadania: major coneixement de les polítiques institucionals; de drets i deures; de processos urbanitzadors. Que les polítiques tinguin un més gran reflex en la realitat ciutadana. • És necessari cobrir les necessitats i fer previsions a llarg termini, per quan arribin als 65 anys grups com la generació del “baby boom”. • Planificar la construcció de vivendes des d’un punt de vista global: accessibilitat, mobilitat, eficiència energètica..., des de la seva planificació fins el dia en el que s’hagi d’enderrocar l’edifici. DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
Demandes generals dels membres del Consell de Ciutat en relació al Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona Necessitat de recollir la veu de la gent que pateix el problema. En el Plenari de desembre de 2004, en la qual el Dr. Costas va presentar la proposta de Llibre Blanc de l’Habitatge, les persones membres del Consell de Ciutat van fer la demanda a l’expert d’elaboració d’un llibre blanc basat en la realitat, que “surti de l’acadèmia i baixi al terreny”. Recollir aportacions de la gent ‘’de a peu’’, entorn de les polítiques econòmiques a fer, per redistribuir la renda, més directament i de forma més equitativa.
Secretaria del Consell de Ciutat
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
ANNEXOS 1. COMPOSICIÓ DEL GRUP 2. RELACIÓ COMPLETA DE PROPOSTES I VALORACIÓ (en document independent)
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
COMPOSICIÓ DEL GRUP
COMPOSICIÓ DEL GRUP DE TREBALL D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT Gras Llorens Gutiérrez Salamero Navarro Fernández Manrique Gracia Fluvià Mateu Llanas Torres Morón Clausell Ollé Sanz Barrera Crespo Pérez Mohedano Pérez Calderon Villanueva
Jordi Fanny Toni Antonio Antoni José
Consells Consells Consells Consells Consells Consells
Ciutadans Districtes , Consell Ciutadà de Sant Martí sectorials, ACAPPS, Associació Catalana promoció Persones sordes sectorials, AICEC-ADICAE Sectorials, Caritas (Fundació Foment Habitatge Social) sectorials, Consell Assessor Gent Gran sectorials, Consell Econòmic i Social de BCN
Carles Mercè Joan Lluis Núria Maria Jordi Teresa Eduard Aureli Àngel Francesc Fabian Tània Joan Joffre
Consells Sectorials, Rosa Sensat Consells Sectorials, Rosa Sensat Consells Sectorials, Consell Ciutat i Comerç Consells Sectorials, Consell Ciutat i Comerç Consells Sectorials, Consell de Cent de Joves de Barcelona Fitxer d’Entitats, Ca la Dona Fitxer d’entitats, Secretariat Entitats Sants, H. i La B. Institucions rellevants, Cambra Comerç, Institucions rellevants, UGT Institucions rellevants, CCOO del Barcelonès Institucions rellevants, CCOO del Barcelonès Institucions rellevants, COCARMI Institucions rellevants, Consell Joventut Institucions rellevants, Consell Joventut Institucions rellevants, Consell Joventut Persones rellevants
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06
COMPOSICIÓ DEL GRUP
COMPOSICIÓ DEL GRUP DE TREBALL D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT Balañach Andreu Isart Llargués Pallarols Serrano Rius Garcia Medina Dacruz Estrenjer Ribas Costa Barnada Vives Comín Arbós Clapés Moreno Pulido Ros Rodríguez Pallas Costa Pons Borrell
Joan Manel Joan Andreu Roger M. Àngels Elisenda José Mª Cristina Enric Jacint Júlia Jaume Anna Maria Josep Guillem Custòdia Guadalupe Montse Victòria Emília Francesc Francesc
Institucions rellevants, FAVB Institucions rellevants, FAVB Institucions rellevants, FAVB Institucions rellevants, PIMEC Institucions rellevants, PIMEC Registre ciutadà Registre ciutadà Registre ciutadà Registre ciutadà Registre ciutadà Registre ciutadà Registre ciutadà Institut Urbanisme Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Grup Habitatge CMBS Consell Municipal de Benestar Social Consell Municipal de Benestar Social
DEBAT D’HABITATGE AL CONSELL DE CIUTAT SÍNTESI DE REFLEXIONS I PROPOSTES - ESBORRANY DOCUMENT FINAL - Setembre 06