L’entonació dialectal del català: el cas de les frases interrogatives absolutes Pilar Prieto i Vives

Treballs sobre entonació dialectal catalana Estudis sobre el català central: Bonet 1984, 1986; Virgili i Blanquet 1971; Recasens 1977; Salcioli 1988a, 1988b; Prieto 1995, 1996. z Estudis sobre català menorquí: Mascaró i Pons 1986, 1987. z

Característiques: 1) manca d’anàlisi instrumental; 2) estudi de pocs contorns melòdics; 3) marcs teòrics i sistemes de transcripció diversos. z

z L’entonació

(i especialment l’entonació dialectal) és una de les àrees menys explorades de la nostra llengua. “Naturalment que les diferències augmenten i tenen llur màxim en ple domini dialectal. El valencià, per exemple, Xè! qué mo n’anem? o nèmoné?, ondularà segurament d’una manera ben distinta que el seu corresponent català, mallorquí i rossellonès. Això, que podem deduir ja a priori, i confirmar-ho per la impressió auditiva que tenim de les converses hagudes amb els dialectants d’aquelles contrades, no podem fixar-ho gràficament com caldria per oferir-ho com a materials a la investigació filològica.” P. Barnils (1916): “De l’entonació en els nostres dialectes”, Butlletí de Dialectologia Catalana

On rau la dificultat de l’estudi de l’entonació? z Dificultat

de la realització de descripcions fiables de les corbes melòdiques sense ajut instrumental.

z Temes

fonamentals de recerca:

z Problema

del significat. Què és lingüísticament rellevant de l’entonació? Dificultat en l’aplicació de criteris contrastius clars per a distingir corbes entonatives. z Problema

de la representació. Elaboració d’un sistema de transcripció que sigui prou global, senzill i que faci distincions lingüísticament rellevants.

Models de descripció de l’entonació Hipòtesi configuracional (Escola Anglesa) Objectius: Identificar unitats distintives tonals i proposar inventari d’unitats que reflecteixin matisos semàntics determinats (Kingdon 1958; Halliday 1967, 1970; Crystal 1969). z

z Sistema

de representació: Les unitats distintives s’identifiquen amb moviments tonals o “configuracions”: corbes ascendents i descendents.

Hipòtesi dels nivells (Escola Americana) Objectius. Es considera objectiu suficient poder descriure i distingir les possibilitats tonals d’una llengua (sense proposar significats unitaris). z

Sistema de representació. S’utilitzen una sèrie de nivells tonals (generalment 4) i les anomenades “juntures” , que caracteritzen la direcció tonal de les fronteres. melòdiques. Castellà: Hockett (1958) proposa 3 nivells (1=baix; 2=mig; 3=alt) i 3 inflexions tonals ( descendent,  ascendent i suspensió o pausa no terminal). z

Propostes recents: el model Pierrehumbert (1980) z Bolinger

(1958, 1986) proposa que els moviments tonals pertinents se situen al voltant de síl.labes accentuades (i.e., els accents tonals s’emmarquen accents lèxics).

Liberman (1978) i després Pierrehumbert (1980) concilien les dues tendències, tot integrant la representació en nivells amb les classificacions semàntiques.

z

z

El model de Pierrehumbert (1980): 1) dos nivells d’organització entonativa: la frase intermèdia i la frase entonativa; 2) dos tipus de variacions tonals, distribuïdes al voltant de síl.labes accentuades (accents tonals) o al final de frases (accents de límit de frase); 3) tant els accents tonals com els accents de límit de frase poden ser caracteritzats amb dos nivells, baix (B) i alt (A); 4) la resta de les variacions tonals (la declinació o el camp d’entonació) són predictibles a través d’interpolació fonètica.

Sistema de transcripció (Pierrehumbert 1980) z

Accents tonals i de límit de frase proposats per l’anglès:

A. Accents tonals (alineats amb síl.labes fortes): simples o complexos. El nivell que duu l’asterisc és el que s’alinia directament amb la síl.laba accentuada: A1. Accents simples: A* (alt), !A* (alt declinat), B* (baix) A2. Accents complexos: B+A*, B*+A, A+!A* B. Accents de límit frase entonativa i intermèdia (alineats amb el final de frases): B1. Accents de límit de frase entonativa: A% (alt final), B% (baix final), %A (alt inicial) B2. Accents de límit de frase intermèdia: A- (alt), B- (baix), !A- (alt declinat)

z

Transcripció de 4 corbes melòdiques de la paraula Pere en català.

(1)

a. declarativa

b. pregunta reiterativa

c. vocativa

d. interrogativa

Convencions: a) accent de límit de frase + accent de límit de frase entonativa b) !A-L% expressa to sostingut final. Extret de Prieto (1995): “Aproximació als contorns entonatius del català central”, Caplletra.

Objectius del treball z

Projecte general: Estudi complet de l’entonació dialectal (entonació neutra i “emotiva”). z Aplicació d’una mateixa metodologia: enquesta única, sistema de transcripció general, anàlisi instrumental de les corbes. z Interès dialectològic (traçat d’àrees dialectals). z Interès per als estudis d’entonació (variació dialectal). z

z

Objectiu preliminar: Estudi de les corbes melòdiques anomenades “neutres” i estudi pilot de l’entonació “emotiva” z Estudi dels patrons bàsics de tres tipus de frases: a) declaratives; b) interrogatives absolutes (o generals); c) interrogatives parcials (o amb mot interrogatiu); z Traçat de les àrees dialectals bàsiques. z Comprovació de l’eficàcia de l’enquesta i dels mètodes d’entrevista. z

Metodologia z

Criteris de selecció dels informadors: 1) Persona que sigui de la localitat (si és possible, també tots dos pares). 2) Entre 30 i 60 anys (preferentment 30-40). 3) Classe mitjana. 4) Nivell d’estudis mitjà o baix. 5) Homes o dones, indiferentment.

z

Criteris de selecció dels entrevistadors: 1) Persones de la localitat, conegudes de l’informador 2) Formació lingüística no necessària.

z

Criteris de selecció de les localitats: 1) Representació de les principals àrees dialectals i subdialectals. 2) Alternança de ciutats i pobles de diversa grandària. 3) Criteri pràctic de coneixement d’entrevistadors o parlants de la zona.

L’enquesta z Objectius

de l’entrevista:

A) Obtenir de forma natural diferents tipus de contorns. B) Obtenir un mínim de seqüències comparables amb el mètode experimental. z Parts

de l’enquesta:

z Part

I: Participació en un joc d’endevinar un personatge. (Ús “natural” de diferents tipus de frases interrogatives). z Part

II: Lectura expressiva de 15 situacions (unes 40 frases). (Inclou indicacions per als informadors sobre matisos emocionals com “enfadat”, “contrariat”, “sorprès”, “incrèdul”).

Adaptació de l’enquesta a diferents varietats (adaptació de vocabulari, formes de l’article personal, ús de la partícula que, etc.): nord-occidental, tortosí, valencià, mallorquí, menorquí i rossellonès, etc.

z

Àrees de variació dialectal z

Àrea 1. Ús de dos tipus de contorns melòdics neutres (interrogativa

neutra i interrogativa “d’interès”). a) Àrea 1-A: Barcelona, Ribes de Freser, Vic, Sta. Coloma de Queralt Cervera, Les Borges Blanques, Guissona Tipus I:

Tipus II:

# (Que) viu a Ba da

lo

# Viu na?

a Ba da

na? lo

b) Àrea 1-B: El Vendrell, Reus

c) Àrea 1-C: La Ràpita, Tortosa

Tipus I:

Tipus I:

# (Que) viu a Ba

da lo

# (Que) na?

viu a Bada lo

na?

z

Àrea 2. Ús del següent únic tipus de contorn melòdic per a les frases

interrogatives neutres: # Viu

na? a Ba da lo

a) Parets d’Empordà, Olot, Avià, Vidreres; b) Pesillà, Elna; c) Ribera de Cardós, Sort; d) Orba, Paterna, Palmera, Oliva. z

z

Àrea 3. Ús del següent tipus

de contorn melòdic per a les frases interrogatives neutres: viu a Bada # Que

z

Àrea 4. Ús del següent tipus

de contorn melòdic per a les frases interrogatives neutres: # Viu a Bada

na?

lo

lo z Ciutadella, Maó

na? z Palma, Borriol

z INTERROGATIVES

PARCIALS (O AMB MOT INTERROGATIU):

a) Central: Barcelona, Avià, Vic, Ribes e) La Safor, València de Freser, Olot, El Vendrell, Reus, Les Borges %A A*+L

On viu

L* L- L%

la Ma ri a ?

A* A+L* L-L%

A on viu Maria?

b) Menorquí %A A+L*

On viu

A+L* L- L%

na Ma ri a ?

c) Tortosí, Cervera, Cardós A+L*

L* A-A%

g) Palma A*

L* A-A%

An viu la Lola ?

On viu na Mari a ?

d) Orba

e) Rosselló

A+L*

A+L* A-A%

On viu

Ma ri a ?

A+L*

A+L* L-L%

On viu la Maria ?

Feina per fer z

Falta una descripció més completa de diferents àrees.

L’ENQUESTA El mètode es pot millorar. No funciona del tot el mètode d’endevinar un personatge... Fer una enquesta més dinàmica i completa: estudi dels matisos semàntics dels contorns (to enfadat, insinuant, etc. z

Per fiabilitat de les descripcions, passar un temps en la zona en concret. Col.laboració conjunta amb investigadors d’altres zones. Important que el que estudia sigui proper a la zona per assegurar que no es deixen contrastos sense descriure o que un mateix accent tonal no pot tenir varis matisos en aquell parlar.. z

Completar una descripció que inclogui més punts geogràfics per intentar esbrinar si les isoglosses tenen res a veure amb les XX. Pensar de cartografiar els resultats . z