L'islam i Al−Andalus L'islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista que creu en el mateix Déu únic. L'any 711 els musulmans varen començar la conquesta de la Peninsula Iberica, porta d'entrada a Europa. Es varen quedar fins l'any 1492. L'Estat que els musulmans varen crear es deia Al−Andalus. • L'aparicio de l'islam Mahoma, profeta de l'islam. Arabia, una peninsula desertica situada a l'Orient Mitjà , va ser el bressol d'aquesta nova religió. Antes eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós. Mahoma va neixer a la Meca. Va ser educat pel seu oncle i treballava conduint caravanas. Segons la tradició, un dia l'arcà ngel Gabriel li va anunciar a Mahoma que era el nou profeta d'Al·la. L'Hegira. Mahoma va abandonar la Meca i es va refugiar a la ciutat de Medina l'any 622: es l'anomenada hegira o fugida, data que marca l'inici de l'era musulmana. Islam significa submissió a Al·la. Islamismo significa doctrina que va predicar el profeta Mahoma. Musulmà significa creient. • L'islam La religió islà mica. L'Alcora es el llibre sagrat del musulmans i conté les veritats que Al·la va revelar a Mahoma. El primer fonament de la fe islà mica és el monoteisme. Els musulmans crecen en un Déu únic, etern i totpoderós. Déu va enviar Mahoma, que és el seu profeta, la llei que han de cumplir. L'islam té directors d'oracions (imams) i interprets dels textos sagrats (ulemes). Sunnisme: grup majoritari, defensa que l'islam ha d'estar en mans del califes. Xiisme: grup minoritari, creu que la successió de Mahoma es corresponen als descendents d'Ali. L'ISLAMISME Obliga a: −Creure en un Deu unic. −Resar cinc vegades al dia. −Dejunar en el mes del Ramadà . −Fer almoina. −Pelegrinar a la Meca almenas una vegada a la vida. Prohibeix: −Prendre begudes alcoholiques. −Menjar carn de porc. −Practicar jocs d'atzar 1

−Vestir de manera impudica. Permet: −La poligamia (casar−se com a maxim amb Quatre dones sempre que les pugui mantenir). La mesquita Minaret: torre per cridar l'oració. Mimbar: trona per dirigir l'oració. Quibla: mur orientat cap a la Meca. Mihrab: capella petita situada a la quibla. Sala d'oracions: es divideix en diverses naus, aguantades per columnas. • L'expansio de l'islam La primera expansió: el califat omeia de Damasc. A l'any 644 els exercits musulmans controlaven Egipto, Siria i es llançaven a dominar Libia i Irà n. Después ocuparen el nord d'Àfrica i la PenÃ-nsula Ibèrica i varen ser derrotats a la batalla de Poitiers, l'any 732. També ocuparen Persia i Afganistán i també la zona de l'actual Pakistan. La dinastÃ-a omeia estava establerta a Damasc (Siria). La consolidació de l'islam. A l'any 750 els abà ssides de Bagdad varen derrotar els omeies i fundaren una nova dinestia califal. La integracio dels pobles conquerits. Tot i que la la conquista es feia en nom de la religió, l'objectiu fonamental no era convertir els pobles sotmesos. Els cristians i els jueus, que creien en un Deu unic i que tenien un llibre sagrat, la Biblia, guadien de la condició minoria protegida. Tant els uns com els altres podien dirigir les seves comunitats , pero havien de pagar uns imposts al governador musulmà . • L'islam a la Peninsula Iberica: Al−Andalus Els musulmans al començament del segle VIII varen iniciar la conquista de la PenÃ-nsula Ibèrica. La conquesta. Els musulmans estaven formats majoritáriament per Berbera. Varen travesear l'estret de Gibraltar l'any 711, varen entrar per Tarifa. Els visigots que ja es trobaven afeblits a causa de les batalles internes, varen perdre contra ells i el rei Roderic va morir a la batalla de Guadalete i acabaren dispersant−se. Els exèrcits musulmans amb Tariq i Musa al capdavant varen controlar tota la Peninsula en set anys, llevat de zones muntanyoses o despoblades. La gent important es va refugiar a la zona asturiana. 2

L'emirat dependent de Damasc. Al−Andalus es va convertir en un emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital va ser Còrdova i es va nomenar un governador. En aquesta época hi va haver enfrontaments entre berbers i à rabs a causa del repartiment de terres conquerides. L'emirat independent. A mitjan del segle VIII, en què els califes de Damasc varen ser deposats pels abà ssides de Bagdad, l'ultim membre de la familia omeia, Abd al−Rahman I, es va establir a Al−Andalus. Ben aviat Abd al−Rahman va trencar els vincle politics amb el califat de Bagdad i es proclamà emir independent. Durant l'emirat independent les disputes entre les grans famÃ-lies nobles establertes a les diverses regions d'Al−Andalus. En aquell temps varen ser freqüents les baralles de la població hispà nica. • Del califat de Córdova als regnes de taifes El califat de Còrdova. L'any 912, en què va accedir al poder l'emir Abd al−Rahman III, hi havia molts de problemas a Al−Andalus, com per exemple, batalles internes. L'any 929 Abd al−Rahman es va sentir prou fort per fer−se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d'Al−Andalus. D'aquesta manera va nèixer el califat de Còrdova. L'època del califat va ser la de mà xima esplendor i major estabilitat. ·El califa tenia un poder absolut. Era jutge suprem i general dels exèrcits i podia nomenar i destituir tots els cà rrecs públics. Els regnes de taifes. En menys de trenta anys Al−Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una espècie de ciutats Estat, amb les ciutats com a centres econòmics. Al segle XIII els cristians varen conquerir gairebé totes les terres d'Al−Andalus. El regne taifa de Granada. La taifa de Granada va ser l'única que va sobreviure. La governaven soldats o reis de la dinastÃ-a nassarita. El regne de Granada tenia una enorme riqueza i una gran activitat econòmica. • L'economia i la societat andalusines Les activitats econòmiques. A la ciutat s'hi intercanviaven els productes. Caracteristiques de l'economia andalusina: − La part mes important de la poblacio es dedicava a l'agricultura. Els tipus d'agricultura eren el regadiu i el conreu. − Al−Andalus comerciava amb el productes d'Europa, d'Àfrica i d'Orient. D'allà n'arribaven or, plata i esclaus; a canvi, exportaven productes agrÃ-coles. −També crearen l'artesania. L'organització social. 3

Els musulmans: · Àrabs, eren l'elit del poder politic i social. · Els berbers, es dedicaven al pesturatge i tenien una situació humil. · Els muladites, eren els hispanovisigots convertits a l'islamisme. No muslmans: · Mossà rabs, hispanovisigots que continuaren sent cristians. · Jueus. CIUTAT HISPANOMUSULMANA Soc. Eren els mercats de la ciutat. Mesquita. L'edifici més representatiu. Alcassaba. Servia per defensar−se dels enemics. • La cultura i l'art islamisme L'esplendor de la cultura islamica. L'à rab va permetre que els coneixemnts es transmetessin facilment i afavorissin la integració de cultures diverses. Va ser una cultura variada en la qual varen destacar els estudis matemà tics i les ciències aplicades. També tenien uns amplis coneixements de medicina i cirurgia, i varen desenvolupar l'astronomia. Un art divers i homogeni. Caracteristiques art Islamic: −En l'arquitectura predominen la utilització d'arcs i cúpules. La pobresa dels materials va comportar una decoració profusa. −Pel que fa a les arts decoratives, destaca la ceramica. També varen tenir una gran difusió les miniaturas. −La mesquita es l'efifici més representatiu.

4