ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

NÚ M. 25

PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR

LA 40 SIMFONIA DE MOZART 22, 23 i 24 DE MAIG DE 2015 SALA 1 PAU CASALS

MASAAKI SUZUKI director MARTA ALMAJANO soprano NICHOLAS PHAN tenor JOSÉ ANTONIO LÓPEZ baríton

www.auditori.cat www.obc.cat Lepant 150 08013 Barcelona

#auditori #obc

E ET TTOCA OC A TTUU

PROGRAMA 25 MAIG DE 2015

Un concert de l’OBC dirigit per Alfons Reverté on s’interpretaran obres de Wagner i Oriol Cruixent.

11h

JOSÉ ANTONIO LÓPEZ baríton

1/

IGOR STRAVINSKY

Oranienbaum 1882 Nova York 1971

Pulcinella

(1919-1920)

1a audició del ballet complet

A partir de músiques de Giambattista Pergolesi (1710-1736)

40’

– Obertura: Allegro moderato – Serenata: Larghetto, Mentre l’erbetta (tenor) – Scherzino: Allegro – Allegro. Andantino. Allegro – Allegro assai – Allegro – alla breve: Con queste paroline (baix) – Andante: Sento dire no’ncè pace (soprano, tenor i baix) – Allegro: Ncè sta quaccuna po (soprano) – Presto: Una falan zemprece (tenor)

3¤ 3¤

– Allegro: alla breve. Tarantella. – Andantino: se tu m’ami (soprano) – Allegro. Gavotta con due variazioni. Vivo – Tempo di minueto: Pupilette, fiammette d’amore (soprano, tenor i baix) – Allegro assai

Marta Almajano soprano . Nicholas Phan tenor . José Antonio López baríton

PAUSA

2/

Entrades a: www.auditori.cat

Amb el patrocini de:

DIUMENGE 24

– Ancora poco meno: Contento forse vivere (soprano)

DIVENDRES 12 DE JUNY DIVENDRES 20JUNY H 12 DE 20 H

Amb el patrocini de:

19h

MARTA ALMAJANO soprano

Ronderos de l’Obra social Santa Llu sa de Marillac Violins i Violoncels (Companyia Filles de la Caritat) de l’Escola Gabriel Castellà d’Igualada

s’interpretaran obres de Wagner i Oriol Cruixent. Cor Apropa Cultura

DISSABTE 23

NICHOLAS PHAN tenor

Violins i Violoncels de l’Escola Gabriel Castellà d’Igualada

Cor Apropa Shalom Cultura de la Llar de Pau (Companyia dedirigit la Caritat) Un concert deFilles l’OBC per Alfons Reverté on

20.30h

MASAAKI SUZUKI director

L’OBC AMB L’EDUCACIÓ L’OBC AMB ARTÍSTICA L’EDUCACIÓ PER A TOTS ARTÍSTICA PER A TOTS

Cor Shalom la Llar de Pau Ronderos dede l’Obra social Santa Llu sa de Marillac (Companyia Filles de la Caritat)

DIVENDRES 22

WOLFGANG AMADEUS MOZART

Salzburg 1756 Viena 1791

Simfonia núm. 40 en Sol menor, KV 550

20’

(1788)

Molto allegro Andante Menuetto: Allegretto Allegro assai

Entrades a: www.auditori.cat Amb la col·laboració de:

Amb la col·laboració de:

El temps i la durada del concert són aproximats. Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

22’

COMENTARI Pere Albert Balcells

5

L’homenatge de Stravinsky al classicisme musical i la dramatúrgia simfònica mozartiana s’inspiren en el concert d’avui en una mateixa font: la fecunda tradició de la Commedia dell’Arte.

JUNY A partir de

GIARDINO ARMONICO AMB KOPATCHINSKAJA

10€

La col·laboració a París entre Stravinsky i els ballets russos de Diaghilev en obres com l’Ocell de foc o La consagració de la primavera (1910-1913) va continuar a finals de la dècada amb una obra de caràcter radicalment diferent. Mogut per la voluntat de recuperar compositors oblidats, i pel propòsit de fer reviure la Commedia dell’Arte, Diaghilev va suggerir l’any 1919 a Stravinsky la composició del ballet Pulcinella, basat en la comèdia popular napolitana Le quattro Polcinelle, de l’any 1700.

fotografia: © Marco Borggrevve

El millor Vivaldi amb la violinista Patricia Kopatchinskaja i Giovanni Antonini

En un primer moment, Stravinsky va dubtar, però va acabar convertint aquesta obra en la primera de la seva llarga etapa neoclàssica, que es va estendre fins al començament dels anys cinquanta. Amb aquest nou cànon estètic buscava reaccionar contra el subjectivisme romàntic i el psicologisme expressionista, a favor d’una expressió supraindividual d’acceptació col·lectiva. I per aconseguir-ho va partir de les convencions idiomàtiques heretades de la tradició. En aquest cas, es va basar en obres del segle XVIII italià, concretament en triosonates i òperes inèdites de Pergolesi. La prudència amb què va reelaborar aquest material ens l’explica ell mateix: «Un Pergolesi adulterat no hauria resultat vàlid, per tant era preferible que em limités a

pronunciar les seves mateixes frases amb el meu accent». I, en efecte, a Pulcinella hi sentim Pergolesi, només lleugerament tocat per suggeriments rítmics i tímbrics propis de l’estil irònic de Stravinsky, perfectament adients aquí a l’esperit burlesc de l’obra. També per a Mozart la Commedia dell’Arte va ser una font inesgotable d’inspiració. Especialment a través de la seva manifestació musical: l’òpera bufa. Però Mozart no es va limitar a emular el gènere, sinó que el va transmutar en l’astoradora síntesi de seriositat i comicitat que trobem a totes les seves òperes de maduresa. I la simfonia, com a gènere originat en l’obertura d’òpera, va experimentar amb ell la mateixa transformació. Les seves tres últimes simfonies (39, 40 i 41, «Júpiter») van ser escrites a l’estiu del 1788, i durant molt de temps es va creure que Mozart mai no va tenir l’ocasió de sentirles. Avui se sap que hi va haver diverses circumstàncies en què les podria haver sentit: concerts durant els viatges a Berlín i Frankfurt del 1789 i el 1790, i concerts de Quaresma a Viena el 1791, últim any de la vida de Mozart. En qualsevol cas, la Simfonia núm. 40 ofereix una roent mostra de la dramatúrgia global mozartiana: el tremolós tartamudeig bufonesc del suplicant i famosíssim tema inicial, la calma sobrenatural de l’Andante, on flota l’esperit dels tres nens de La flauta màgica, i el tràgic voluntarisme heroic del minuet en proporcionen un ventall prou ampli. L’Allegro assai amb què acaba l’obra ens trasllada de dret a l’escena del sopar de Don Giovanni: hi sentim l’espectre del Comanador trucant a la porta, els espasmes tremolosos del bufó Leporello i l’heroica exasperació demoníaca de Don Giovanni. És a dir, la síntesi més punyent de l’esperit tragicòmic del dramma giocoso.

ÍGOR STRAVINSKY. Pulcinella TENOR (Pergolesi: Il Flaiminio. Act I. Polidoro)

TENOR

Mentre l’erbetta pasce l’agnella, sola soletta la pastorella tra fresche frasche per la foresta cantando va.

Mentre l’herbeta pastura la xaieta, tota soleta la pastoreta entre el verd fullam per dins del bosc va cantant.

SOPRANO

SOPRANO

(Pergolesi: Cantata: Luce degli occhi miei)

Contento forse vivere nel mio martir potrei se mai potessi credere che ancor lontan tu sei fedele all’amor mio, fedele a questo cor.

Potser podria viure content, malgrat el meu martiri, sempre que pogués creure que per lluny que et tingui ets fidel al meu amor, ets fidel a aquest cor.

BAIX

BAIX

(Pergolesi: Il Flaminio. Act I. Bastiano)

Con queste paroline così saporitine il cor voi mi scippate dalla profondità. Bella, restate quà, che se più dite appresso io cesso morirò. Così saporitine con queste paroline il cor voi mi scippate, morirò, morirò.

Amb aquestes parauletes tan dolces vos m’abstraieu el cor de les profunditats. Bella, quedeu-vos aquí, que si parleu més encara em moriré. Amb aquestes parauletes tan dolces vos em robeu el cor, moriré, moriré.

TRIO SOPRANO, TENOR I BAIX

TRIO SOPRANO, TENOR I BAIX

(Pergolesi: Lo frate ‘nnammorato. Act III. Nina, Ascanio, Vanella)

Sento dire no’ncè pace, sento dire no’ncè cor, ma’cchiù pe’tte, no, no, no’n cè pace ’cchiù pe’tte.

Sento a dir que no hi ha pau, sento a dir que no hi ha cor, mai més per a tu, no, no, no hi ha més pau per a tu.

TENOR Chi disse ca la femmena sacchiù de farfariello disse la verità.

TENOR Qui digué que la dona en sap més que el dimoni digué la veritat.

DUET SOPRANO I TENOR

DUET SOPRANO I TENOR

(Pergolesi: Lo frate ‘nnammorato. Act II.)

SOPRANO Ncèsta quaccuna po’ che a nullo vuole bene e a ciento o frisco tene

SOPRANO N’hi ha alguna, a més, que no s’estima ningú i en té cent al voltant

schitto pe’ scorcoglià’, e tant’ante malizie, chi mai leppò contà’?

preparats per enganyar-los, i tantes altres argúcies que... qui mai podria comptar-les?

TENOR Una te fala nzemprece ed è malezeosa, n’antra fa la schefosa e bo’ lo maritiello, chi a chillo tene’ancora, e a tant’antre malizie chi mai leppò contà’? e lle sta a rrepassà’?

TENOR Una es fa la innocent, però és sorneguera, una altra es fa la modesta però vol el maridet, una altra s’aferra a un home, i tantes altres argúcies que... qui mai podria comptar-les o les podria enumerar?

TENOR SOLO Una te fala nzemprece ed è malezeosa, n’antra fa la schefosa e bo’ lo maritiello, ncè stà quaccuno po’ che a nullo ude tene chi a chillo tene’ancora e a chisto fegne amore e a ciento o frisco tene schitto pe’ scorcoglia’, e a tant’antre malizie chi mai leppò contà’?

TENOR SOLO Una es fa la innocent, però és sorneguera, una altra es fa la modesta, però vol el maridet, n’hi ha alguna, en fi, que no estima pas ningú, una altra s’aferra a un home, i fingeix a un altre l’amor, i en té cent al voltant preparats per enganyar-los, i tantes altres argúcies que... qui mai podria comptar-les?

SOPRANO

SOPRANO

(Parisotti: Canzona)

Se tu m’ami, se tu sospiri sol per me, gentil pastor, ho dolor de’ tuoi martiri ho diletto del tuo amor, ma se pensi che soletto io ti debba riamar, pastorello, sei soggetto facilmente a t’ingannar. Bella rosa porporina oggi Silvia sceglierà, con la scusa della spina doman poi la sprezzerà. Ma degli uomini il consiglio io per me non seguirò. Non perchè mi piace il giglio gli altri fiori sprezzerò.

Si m’estimes, si sospires sols per mi, gentil pastor, em fan mal els teus martiris, em delecta el teu amor, però si creus que a tu solet t’he d’estimar, pastoret, és que ets fàcil d’enganyar. Una bella rosa porpra avui Silvia triarà, amb l’excusa de l’espina demà la rebutjarà. Dels homes el consell per a mi no seguiré. Perquè el lliri em faci goig, les altres flors no menystindré.

TRIO SOPRANO, TENOR, BAIX

TRIO SOPRANO, TENOR, BAIX

(Pergolesi: Lo frate ‘nnammorato. Act I.)

Pupillette, fiammette d’amore, per voi il core struggendo si va.

Ninetes, petites flames de l’amor, per vosaltres marxa compungit el cor. Traducció: www.plurals.eu

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR / EMMANUEL KRIVINE PRINCIPAL DIRECTOR CONVIDAT

MASAAKI SUZUKI director

Masaaki Suzuki va fundar el Bach Collegium Japan l’any 1990 i des d’aquell moment es va anar convertint en una autoritat, pel que fa a l’obra de Bach. Posseeix una extensa discografia amb el segell discogràfic BIS, que inclou totes les obres corals i el cicle integral de cantates d’aquest compositor. A banda d’això, també dirigeix un repertori ampli que abasta des de Britten fins a Stravinsky amb orquestres com la Deutsches Symphonie de Berlín, la Leipzig Gewandhaus, la Filharmònica de Nova York o la Simfònica de Ràdio Stuttgart.

PRIMERS VIOLINS Mauro Rossi*, principal concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Josep Mensa / Albert Prat FLAUTES Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix PERCUSSIÓ Roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña

Masaaki Suzuki dirigeix l’OBC per primera vegada en aquest concert.

És un actiu organista i clavecinista. Va estudiar amb Ton Koopman al Sweelinck Conservatory d’Amsterdam i és, a més, fundador i responsable del departament de música antiga de la Universitat de les Arts de Tòquio. Suzuki també imparteix classes a la Yale School of Music i al Yale Institute of Sacred Music.

Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA: Joan Luis * col·laboradors

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS → Igor STRAVINSKY Simon Rattle conducts Stravinsky CITY OF BIRMINGHAM SYMPHONY ORCHESTRA · NORTHERN SINFONIA ORCHESTRA · BERLINER PHILARMONIKER · Simon Rattle director EMI CLASSICS (2009) → Wolfgang A. MOZART Symphonies Nos. 39 & 40 ORCHESTRA MOZART · Claudio Abbado director DEUTSCHE GRAMMOPHON (2011)

INFORMACIÓ Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per Catalunya Música i Radio Clásica de RNE. Per als abonats de l’OBC, l’entrada al Museu és gratuïta el mateix dia del concert. La resta dels dies el preu és reduït → 3.50€

MARTA ALMAJANO soprano

Marta Almajano va col·laborar per darrera vegada amb l´OBC al novembre de 2012, interpretant Joana d’Arc a la foguera d’Honegger.

NICHOLAS PHAN tenor

Nicholas Phan col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Nascuda a Saragossa, Almajano ha cantat a sales de concert dels cinc continents, com ara l´Opera Còmica de París, la Tonhalle de Zuric, el Konzerthaus i el Musikverein de Viena, el Lincoln Center de Nova York i La Chaisse Dieu, i en festivals de Música Antiga com els de Stuttgart, Innsbruck, Utrecht, Bruges, Anvers i Ambronay, entre altres. També ha treballat amb grups com Il Giardino Armonico, Les Talens Lyriques, Europa Galante, i orquestres com les simfòniques de Barcelona, Tenerife, Galícia o Letònia, dirigida per mestres com Christophe Coin, Robert King, Gustav Leonhardt, Fabio Biondi, Giovanni Antonini, Christian Zacharias, etc. Va formar part del grup Al Ayre Español des de la seva fundació fins al 2004, any en què el grup va rebre el Premi Nacional de Música, i és professora titular de cant històric a l’ESMUC.

Phan ha treballat amb orquestres tan destacades com les filharmòniques de Nova York i Los Angeles, les simfòniques de Boston i San Francisco, o la BBC de Londres, l’English Chamber Orchestra i Les Violons du Roy, entre altres. Ha participat en festivals com els de Tanglewood, Ravinia, Marlboro, Edimburg, Rheingau, Saint-Denis i els BBC Proms i ha debutat a les òperes de Houston, Seatle, Glyndebourne, Frankfurt i al Maggio Musicale de Florència. En recital, ha cantat al Carnegie Hall, al Metropolitan Museum, a la Philadelphia Chamber Music Society, etc. Entre els seus nombrosos enregistraments cal esmentar Still Falls the Rain  per al segell Avie, nominat com a millor enregistrament clàssic del 2012 pel New York Times; el de Pulcinella de Stravinsky amb Boulez i la Simfònica de Chicago, nominat als Grammy, l’òpera L’Olimpiade amb l’Orquesta Barroca de Venècia per a Naïve i el cicle d’E. Carter, A Sunbeam’s Architecture. També és director artístic del Collaborative Arts Institute de Chicago per promocionar el repertori vocal de la música de cambra.

JOSÉ ANTONIO LÓPEZ baríton

José Antonio López va col·laborar amb l´OBC per darrera vegada al març del 2014 interpretant el Rèquiem de Mozart .

El seu recent èxit al rol principal d’El Público de Mauricio Sotelo al Teatro Real de Madrid confirma el gran moment d´aquest baríton. La seva carrera inclou actuacions a sales com el Musikverein i a l´Òpera de Viena o a la Filharmònica de Varsòvia, on ha interpretat un repertori que va de Bach a Brahms, així com Mahler i els Gurrelieder de Schönberg, aquesta última enregistrada per a Deutsche Gramophon. Recentment ha cantat Un Rèquiem alemany de Brahms amb A. Boreyko a Brussel·les, i ha enregistrat amb Ch. Rousset. La seva creixent activitat operística inclou els debuts recents en el rol de Germont a La Traviata, Jokanaan a Salome o Amonasro a Aida. Per a la propera temporada, entre d’altres compromisos, té previst cantar la Novena de Beethoven al Palau de Hofburg a Viena amb la Wiener Akademie i la Passió segons sant Mateu al Musikverein i en gira pels Estats Units.

XERRADES A L’AUDITORI “LES CINC RATLLES” Gratuïtes amb l’entrada del concert Propera xerrada Dissabte 30 de maig 2015, de 18h a 18.30h → SALA 1 a càrrec d’Anna Costal, musicòloga i professora de l’ESMUC Prèvia al concert d’OBC: Mahler, l’última simfonia

#xerradesLAuditori

ALTRES CONCERTS CAMBRA ENRIQUE BAGARÍA al piano

28 / MAI / 2015 → 20.30h

→ SALA 3 → 12€ a 17€

OBC MAHLER, l’última simfonia

29, 30 i 31 / MAI / 2015 → 20.30h, 19h i 11h

→ SALA 1 PAU CASALS → 10€ a 56€

AFTERS izah

30 / MAI / 2015 → 21.30h

→ SALA 1 PAU CASALS → 10€ a 15€

T

N ABO A'

a partir de

215€

NOVA TEMPORADA 2015-16 A L’AUDITORI

RENÉ JACOBS: LA CREACIÓ DE HAYDN

FARINELLI: VALER SABADUS i CONCERTO KÖLN

24 / SET / 2015

31 / MARÇ / 2016

ANNA PROHASKA & IL GIARDINO ARMONICO: AFRICAN QUEENS

CONCERTS DE BRANDENBURG:

13 / DES / 2015

19 / MAIG/ 2016

SIR JOHN ELIOT GARDINER: MISSA EN DO MENOR DE MOZART

PURCELL: THE FAIRY QUEEN

24 / GEN / 2016

7 / JUN / 2016

AKADEMIE FÜR ALTE MUSIK BERLIN

JORDI SAVALL - EL SO ORIGINAL