Estudi General N.0 2 1982

LA CIUTAT DE GIRONA A MITJAN SEGLE XVII (A TRAVES DE LA TALLA DEL 1651) * JOSEP CLARA

Malgrat que es tracta només d'un impost municipal extraordinari que no afecta la totalitat de les persones que viuen en una població en un moment concret, pel fet que n'hi ha d'exemptes, hem de considerar els talls o talles com una font documental inestimable per a l'etapa pre-estadística, perquk ajuden a coneixer els aspectes urbanístic, demografic i socioprofessional d'una comunitat, i forneixen també dades valuoses al camp de la toponímia i de l'antroponímia. La que estudiem ara i ací correspon al 1651 i duu la titulació que segueix: Aranzel de las personas que han de pagar 10 tall fet per pagar 10s soldats (que) té la present ciutat de Gerona a la campanya de Barcelona (1). S'emmarca, doncs, en el període posterior a la revolució del 1640, llavors que Catalunya va esdevenir escenari de la guerra hispano-francesa, en el precís moment que les armes espanyoles avangaren decididament endins del Principat i es posaren sobre Barcelona (2).

La contribució de la ciutat a la causa antifilipista, justament en aquells moments, ens és descrita així per un bon coneixedor -a voltes massa apassionat- de les fonts locals:

((Geronu, durante el ultimo período de la revolucidn, en vez de desmayar, fue cobrando mayores bríos a medida que el peligro iba arreciando; pues siempre mantuvo, y eso desde el mes de enero, una o dos compañías por la parte del Vallés en ayuda de las tropas acantonadas por aquellas partes, con e l j n de aco-

* Inicialment aquest treball fou publicat a Revista de Girona, núm. 94 (1." trimestre 1981), ps. 1-18. Hem aprofitat i'avinentesa de reeditar-10 per fer-hi afegits i correccions importants. (1) Arxiu Municipal de Girona (AMG), secció d'estadistica demografica.

(2) Sobre aquest període és fonamental el llibre de J. SANABRE, La accidn de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659) Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1956. Per als anys precedents, J. H. ELLIOTT, La revolta catalana, Barcelona, Vicens Vives, 1966.

60

La Ciutat de Girona

meter a 10s realistas, romper su linea de circunvalación y obligarles a levantar el sitio de Barcelona. Jefe de las compañias gerundenses y de otras fuerzas que en número de 800 hombres abocaron hacia alli con igual pyopdsito las demás universidades y pueblos del Ampurdán, era el distinguido ciudadano Narciso Sampsó, a quien el virrey dio la investidura de Maestre de campo de las propias fuerzas, aparte de la de Sargento mayor que la ciudad le habia confirido al partir con 120 hombres y la bandera de la misma hacia el teatro de la guerra, de modo que al cuerpo que todas ellas formaban se le dio el nombre de Tercio de Geronau (3). La realització del tall destinat a socórrer aquestes forces fou ja tractada en la reunió que celebra el consell municipal el dia 4 de novembre de 1651. En la corresponent al 7 del mateix mes s'acordh: