La Industria Moderna a la Girona del segle XIX:

El creixement industrial que experimenta Catalunya a la primera meitat del segle passat, s'iniciá peí que "fa a la clutat de Girona en la década del 1
Author:  Eva Tebar Cordero

2 downloads 148 Views 4MB Size

Recommend Stories


CONTEXT HISTÒRIC DE L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX
CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART CONTEMPORANI. INS Can Puig. CONTEXT HISTÒRIC DE L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX • El segle XIX é

Pobles secessionistes al segle XIX
Nova Guia de Benavarri Aquest Ajuntament estrena eslògan i nova publicació turística per atraure més visitants. Entrevista a Guillem Chacon Museu d’

LA ((FESTA BARROCA)) A LA MALLORCA DEL SEGLE XVll
LA ((FESTA BARROCA)) A LA MALLORCA DEL SEGLE XVll per M. A ntonia Berelld El segle XVII a Mallorca és complex i contradictori. Temps de recessió econb

Story Transcript

El creixement industrial que experimenta Catalunya a la primera meitat del segle passat, s'iniciá peí que "fa a la clutat de Girona en la década del 1840. El diccionari de Pascual Madoz parla ja d'un endarreriment gironí en relació a d'altres contrades del Principal, que atribueix a «la influencia de doctrinas y espíritu de antiguas épocas, que dominando las ideas de sus habitantes, les impedía su desarrollo intelectual», pero assenyala també que finalment «empieza a participar de los adelantos de la época» { 1 ). Aquest desenrotllament industrial assolí només un caire moderar I reduVt, quant al nombre de les empreses, pero és evrdent que a nivell qualitatiu en sobresortiren algunes que superaren els estrets límits de la ciutat emmurallada i contribuVren al progrés material del país de manera palesa.

La Industria Moderna a la Girona del s e g l e XIX:

A la Girona del segle XIX, dones, coexistiren dos tipus d'indústria; la que podem anomenar tradicional, concretada en el petit taller I limitada sovint a produir per a una demanda básicament local, i la industria moderna, muntada amb un capital mes rmportant, aportat generalment per dos socis o mes, i amb una capacitat de prodúcelo, un equipament tecnológic i un nombre d'operaris a bastament superior. Parlar del segon tipus d'indústria a nivelf gironí és recordar la trajectória, mes o menys brillant, de la concentrado de fabriques [gairebé exclusiva) del barrí del Mercadal, ran de la séquia Monar, com «La Gerundense», les industries cotoneres de Joan Planas i deis Bosch, I'empresa Barrau dedicada al gas, la foneria Planas i mes darrerament la fábrica Gróber, ¡ d'altres a/xecades fora d'aquest ¡ndret com pot ser el cas de «La Aurora» a Pedret. A través de fonts bibliografiques i periodísttques disperses i deis Ilibres de societats existents al Registre de la Propietat, intentarem presentar i seguir la formació i les realitzacions d'una d'aquestes empreses modernes, la foneria Planas, que fou potser la que tingué una Ifnía d'actuació mes regular í progressiva, ultra dur el nom de Girona a tota la península.

1.

ELS SOCIS I EL CAPITAL

Assenyaiem les diverses denomlnacions socials sota les quals fou posada I'empresa. 1.1.

Planas, Junoy, Barné i Cia.

Amb la intenció d'establir una fábrica de «fundición de hierro colado con taller accesorio de construcción y cerrajería» es constituí el 15 d'abril de 1857, davant el nolari de Girona, Josep Casadevall, una societaí en comandita apleper

( 1 ) P, MAD02, ^yad^id, 18^17, p. 375.

JOSEP CLARA 211

Diccionario

geográfico.

Vil

gada sota el n o m de «Planas, Junoy,

Barné

i

abans a m b A n t o n t B a r r a u ) , Narcís Barguñá i Parada ( d e l c o m e r g ) , Josep Casadevall i Nadal ( p r o p i e t a r i t n o t a r i de G i r o n a ) , Josep Torrellas i Xargay ( d e l c o m e r g ) , Narcís F a r r o i A l b e r t í p r o p i e t a r i ) , Joan P o r r e d o n i T r e p a t i Josep Claret i Prat ( C o n s t r u c t o r s de m a q u i n e s ) , Narcís Clavell i Isern ( p r o c u r a d o r causi'dic de Mat a r ó ) , Joan Capdevila i Planas ( f a b r i c a n t ) , M a r i a n A r n a u i Lambea ( e m p l e a t de T a d m i n i s t r a c i ó ) i M a t i l d e Vicent i Sebastián (esposa d ' E n ric Ferrer Robba, o f i c i a l del eos d ' a d m i n i s t r a c t ó militar).

Cia». En f o r e n p r o m o l o r s Joan Planas i Castañer ( e n g i n y e r mecánic de G i r o n a ) , Joan Junoy ( d e B a r c e l o n a ) , Joan Barné ( d e C a m p r o d o n ) , A n t ó n ! B a r r a u ( d e B a r c e l o n a } ¡ la rao «Rere Capdeviia ¡ fíll», de Barcelona. El c a p i t a l i n s c r i t f o u de 13.000 pesos f o r t s . El 12 de d e s e m b r e de 1858, segons escript u r a a t o r g a d a d a v a n t el notai^i ja e s m e n t a t , Joan Junoy se separa de la societat i rebé 72.335 rals i 82 c é n t i m s en concepte de c a p i t a l i bene•ficis. A l h o r a , p e r o , u n nou e l e m e n t s'integrá a la societat bo I a p o r t a n t 30.000 rals de vello: es tractava de M a n u e l Junoy i Massana, de Barc e l o n a , bé q u e veí de M o n t - r o i g . El c a p i t a l insc r i t en aquesta avinentesa a r r i b a a 3Ó4.100 rals, a u g m e n t q u e s'explica en p a r t per T a m p l i a c i ó que van fer els socis p r i m i t i u s ( v e g e u el q u a d r e 1 ). H o m e n r e g i s t r á encara una a l t r a a m p l r a c i ó , el 29 de m a i g de 1859, f i n s a 4 8 0 . 0 0 0 rals.

Hi constaven c o m a socis collectius Joan Planas, Narcís Barguñá i Josep Torrellas. Els altres eren c o m a n d i t a r i s . El c a p i t a l aplegat sumava 3 7 1 . 5 0 0 ptes. i es distribuTa segons la relació que c o p i e m al quad r e 2. Quadre 2 CAPITAL DE «PLANAS I C I A B (1878) Joan Planas Magdalena Buñol Narcís Barguñá Josep Torrellas Josep Casadevall Narcís Clavell . Narcís Farro Joan Porredon , Josep Claret Joan Capdevila. Marian Arnau . Matilde Vlcenl.

Quadre 1 CAPITAL DE «PLANAS, JUNOY, (BARNE) EN RALS I CENTIMS

Joan Planas Joan Barné Antonl Barraü P. Capdevila i fill Manuel Junoy Ferran Pou

I CIA.»

1358

1859

58.200 102.300 75.200 98.400 30.000

Ó9.200 102.300 100.100 153.400 50.000





I28.3ÓÓ'Ó 203.12870 Ó4.118'91 80.000

364,100

480.000

564.354'24

1862 a8.740'57



TOTAL TOTAL

1. 4 . 1. 2.

1.500 70.000 30.000 35.000 30.000 25.000 30.000 25.000 15.000 50.000 30.000 30.000 371.500

Planas, Flaquer i Cia.

Planas, Junoy i Cia. Joan Planas i Castañer, d i r e c t o r de la c o m panyia «Planas i Cia.» que dona va n o m a la rao social, m o r í el 18 d ' a b r i l de 18B3. Aquest f e t r e p e r c u t í i n e v i t a b l e m e n t e n t r e els socis i hl hagué d i v e r s i t a t de parers pe! q u e feia referencia a la societat « o p i n a n d o unos p o r la d i s o l u c i ó n y l i q u i d a c i ó n i n m e d i a t a y p o r la r e c o n s t i t u c i ó n y c o n t i n u a c i ó n de la Sociedad, y habiend o p e r s i s t i d o esta m i s m a divergencia p o r c i e r t o t i e m p o , se ha e n c o n t r a d o p o r f i n u n m e d i o de c o n c i l i a r la v o l u n t a d y las aspiraciones de tod o s , a u t o r i z a n d o la salida de los socios que deseaban r e t i r a r s e y e n t r a n d o o t r o s nuevos en su l u g a r con más cuantiosos capitales para d a r más i m p u l s o a las operaciones de la C o m p a ñía».

L'any 18ó2, o c o r r e g u d a la morí: del socr Joan B a r n é ( a i s hereus del q u a l f o u pagada la q u a n t i t a t de 131.187 rals i 29 c é n t i m s ) , f o u adoptada una d e n o m i n a c i ó social nova — « P l a n a s , Junoy i C i a . » — en la q u a l hi p a r t i c i p a r e n Joan Planas, M a n u e l Junoy i Ferran Pou i O l i v a c o m a socis gestors, i A n t o n i B a r r a u i Pere Capdevila i fill c o m a c o m a n d i t a r i s . El capital i n s c r i t per la nova C o m p a n y i a era de 5 6 4 . 3 5 4 rals i 24 c é n t i m s . Els socis antics l ' a p o r t a r e n en v a l o r s p r o c e d e n t s de la societat dissolta i Pou l'ingressá c o m a soci n o u . 1. 3.

EN PESSETES

Planas i Cia.

La societat «Planas, Junoy i Cia» es dissolgué el 1878. El m a t e l x dia de la d i s s o l u c i ó , 28 d ' a g o s t , s ' i n s c r i v í la c o m p a n y i a «Planas i Cia», constituTda d a v a n t el n o t a r i g i r o n i , Narcís Lag r i f a a instancia deis socis següents: Joan Planas i Castañer, Magdalena B u ñ o l C a s a m i t i a n a (casada ara a m b Josep L l i m o n a

A i x i el 24 de j u l i o l de 1 S84, d a v a n t el n o t a r i b a r c e l o n í , Jeroni Recoder i P u i g , es c o n s t i t u í la nova societat «Planas, Flaquer i C i a . » , de la q u a l f o r m a r e n p a r t A n t o n i Planas i Escubós ( e n g i n y e r m e c á n i c ) , A l f o n s Flaquer i B u ñ o l ( e n ginyer m e c á n i c ) , A l f o n s Flaquer i Buñol B a r g u ñ á , Josep Torrellas i Joan B a r r a u i B u ñ o l , en q u a l i -

i i

215

ves accíons emeses s i g n i f i c a r e n un a u g m e n t f i n s a 2.500.000 ptes.

lat de socis coMectius, i Joan P o r r e d o n , M a r í a n A r n a u , Llúcia Bosacoma ( v í d u a de Josep Clar e t ) , Narcís Clavell, Josep Casadevall, M a t i l d e V i c e n t , Narcís F a r r o , M u c i o Regordosa i B a u s i l i ( f a b r i c a n t de B a r c e l o n a ) , J o a q u i m M." Iglesias i T o r r a s ( h i s e n d a t de Sta. C o l o m a ) i Josep A u g u e t i Mestres ( f a b r i c a n t de G i r o n a ) .

Per acabar aquest c a p í t o l , dues referéncies mes: l'any 1893 la socíetat enregistrá una m o d i f í c a c i ó en els estatuts i el 1903 traslladá el d o m i c i l í social a Barcelona. Aquest d a r r e r esdeven i m e n t no afecta, de m o m e n t , els tallers de G i rona que c o n t i n u a r e n oberts f i n s al 1908. M e n t r e s t a n t l'empresa Planas es t r a n s f o r m a en socíetat a n ó n i m a i adopta la d e n o m i n a d o de «Const r u c c i o n e s Mecánicas y E l é c t r i c a s » .

H o m específica que la socíetat t i n d r i a una r e p r e s e n t a d o a Barcelona, e n c o m a n a d a a Flaq u e r , i q u e es dedicaría a «la f u n d i c i ó n y const r u c c i ó n de toda clase de m a q u i n a r i a , al p l a n t e a m i e n t o de toda clase de instalaciones industriales y c o n s t r u c c i o n e s m e t á l i c a s , y a t o d o cuant o p e r m i t a la índole de sus talleres». El c a p i t a l es fixá en 879.900 ptes. (vegeu el q u a d r e 3 ) .

2.

Deis o b r a d o r s de fosa del f e r r o i c o n s t r u c cíó de m a q u i n e s del c a r r e r de la I n d u s t r i a — u n n o m ben a p r o p í a t per a l ' a c t i v i t a t q u e s'hi des e n r o t l l a v a — en s o r t í tota mena de m a q u i n a r i a per a m o l i n s i f a b r i q u e s de f a r i ñ a , c i l i n d r e s í satinadores per a la f a b r í c a c i ó de p a p e r , p r e m ses h i d r á u l i q u e s , m a q u i n e s agrícoles, telers mecánics, b o m b e s , etc.

Quac re 3 CAPITAL DE «PLANAS, FLAQUER 1 CÍA. (1884) EN PESSETES Antoni Planas Alfons Flaquer Narcís Barguñá Josep Torrellas Joan Barrau Joan ^orredon Mariar Arnau . Llúcia Bosacoma Narcís Clñvell . Josep Casadevall Matilde Vicent Narcís Farro Mucio Regordosa Joaquim M.'' Iglesias Josep Auguet .

37.500 50.000 98.000 57.000 90.000 30,000 63.500 23.000 52.500 104,600 40.300 62.500 50.000 71.000 50.000

TOTAL

879.900

LES REALITZACIONS

En una p r i m e r a etapa, la casa s'especialitzá en la c o n s t r u c c i ó de t u r b i n e s ( m o t o r s Inidrául i c s ) del sistema «Fontaine»^ una e x c l u s i v a , p r o u i m p o r t a n t a escala de t o t l'estat, que dugué s o l l i c i t u d s des deis diversos p u n t s de la p e n í n s u l a . Si el 1 8Ó0, q u a n se celebra a Barcelona una exp o s i c i ó a r r a n de la v i s i t a de la reina Isabel II ( 2 ) , n'havia fabricades 19, l'any 1865 n'havia venudes v u i t a n t a - d u e s , i ens consta q u e tingueren aquest destí ( 3 ) : Girona . Barcelona Tarragona Saragossa Alacant

Madrid Jaén La C o r u n y a Conca Logronyo

L'any 1889, peí j u l i o l , cinc socis se separaren de la c o m p a n y i a i reberen aqüestes q u a n t i t a t s : Josep Torrellas ( 3 0 . 5 1 7 ' 5 4 p t e s . ) , M a r i a n A r n a u ( 4 4 . 9 9 2 ' ó 2 p t e s . ) , J o a q u i m M." Iglesias ( 7 8 . 8 4 6 ' 3 0 p t e s . ) , Narcís Parró { 4 2 . 3 3 9 ' 4 7 ptes.) i Josep Auguet ( 3 ó . 6 2 3 ' 2 5 p t e s . ) . A l h o r a la víd u a de Josep Casadevall r e t i r a una p a r t del cap i t a l q u e h¡ havia i n t r o d u ' í t el m a r i t , concretam e n t 2 1 . 1 3 2 ' 3 2 ptes.

Oviedo . Salamanca SórÍB Valencia

29 27 7 4 3 3 2 1 1 1 1 1 1 1

T r e n t a anys després, el 1895, les t u r b i n e s ínstal-lades s'acostaven a la x i f r a de 750 i suposaven una forga total de 45,000 cavalls.

El d e s e m b r e del m a t e i x 1889 «Planas, Flaq u e r i Cía.» es t r a n s f o r m a en socíetat c o m a n d i taría per accíons. A u g m e n t a el capital a 1 m í l i ó de pessetes, r e p a r t i t d'aquesta m a n e r a : 50.000 ptes. c o r r e s p o n i e n a A n t o n i Planas, 50.000 mes a A l f o n s Flaquer i les 9 0 . 0 0 0 restants eren en accions de 1,000 ptes. cada una.

U l t r a la c o n s t r u c c i ó de t u r b i n e s , u n fet n o u d o n a r e n o m a la f i r m a i a m p l i a el c a m p de les r e a l i t z a c i o n s : el desenrotllament de la i n d u s t r i a

(2) F, J . O R E L L A N A , Re&eña completa descriptiva crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, Barcelona, 18Ó0, p, 138,

P o s t e r i o r m e n t es llancjaren noves accíons per t a l d ' a m p l i a r el c a p i t a l , q u e si l'any 1891 havía assolit la x i f r a de 1.555.000 ptes., dos anys després a r r i b a a 1.750.000 ptes. La d a r r e r a a m p l i a c i ó q u e hem p o g u t seguir a través deis lübres g i r o n i n s es dugué a t e r m e el 1896, q u a n les no-

(3) P. M A R T Í N E Z Q U I N T A N I L L A , La provincia de Gerona. Datos estadísticos, G i r o n a , 1865, p, 3 0 8 ,

217

cia que aparegué en un periódic obrerista de Barcelona l'any 1871 i que diu: «Nos telegrafían de Gerona que el ó del corriente, a las dos de la tarde, se declararon en huelga los operarios que el burgas (sic) Planas ocupaba en sus talleres, con motivo de haberles negado el trabajar diez y media horas diarias. ¿Cuántas quisiera V., pues, que trabajaran, Sr. Planas, ya que diez y media le parecen pocas? El número, el número quisiéramos saber, pues tal vez pondríamos en claro los grados de moralidad religiosa que V. posee...» ( 7 ) .

eléctrica. Aixó vol dir que la casa Planas es dedica també • a la fabrícació de material eléctric. I tingué cura de la installació ¡ expíotació de l'enllumenat en diversos indrets de la península com poden ser Valencia, el Paiau Reial de Madrid ¡ Girona { 4 ) . S'ha de remarcar aquí la construcció de dínamos «Delta», una altra de les especialilats de la casa, concessionária en aquest cas de la firma «Ganz i Cia.» d'Hongria. Per tant, a comengament d'aquest segle, l'empresa Planas —abans ja de traslladar-se a Barcelona de manera definitiva i total— gaudia d'un prestigi ben guanyat a nivell de l'Estaí espanyol i hom podia dir que era una de les primores en el camp de les construccions mecániques i eléctriques.

3.

La jornada de 8 horas era encara llunyana, i caldria molt d'esfori; per assolir-la. Les altres condicions de treball, d'altra banda, exigien també nombroses servituds. La impressió que oferien els tallers quan s'hí entrava de n¡t ens és exposada en la matelxa descripció periodística de l'apéndix, la qual encara que tingui un to publicitari, resulta explícita en alguns punts si hom llegeix per dessota les frases solemnes.

ELS OPERARIS

Podem dir que els obrers de la foneria Planas, molt característics a la Girona de l'época ( 8 ) , sintetitzen i protagonitzen de manera palesa el moviment obrerista en una ciutat petita, poc industrialitzada, on les Multes i les reclamacions assoliren un carácter mes redu'ít í menys vi rulen t que l'experímentat a les comarques mes industrialitzacles del país. Tot amb tot, aquí també cal parlar de la «danza macabra de los siervos de la máquina, amenizada con los irónicos resplandores de un decantado progreso» ( 9 ) i enregistrar vagues i manifestacions com les del 1 .er de maig, on no hi mancaren els obrers de la foneria.

Darrera la máquina í la producción mes enllá de les ¡nversions de capital o deis directors de l'empresa, hi havia l'esforc de l'obrer, la má d'obra necessária que no pot ser menystinguda a l'hora de parlar de fabriques i industríalització. Quants eren els operaris ocupats a la foneria Planas? Tenim algunas informacions saltades per contestar la pregunta i per veure com el creíxement ¡ l'expansió de l'empresa comportaren de forma paral-lela un augment en la plantilla de treballadors. Giménez Guíted ( 5 ) assenyala un total de 80 operaris l'any 1 8 ó l . Poc temps després, el 18Ó5, Martínez Quintantlla ( ó ) parla ja d'una xifra superior a 100. Finalment la descripctó periodística d'EI Correo de Gerona, corresponent a la darrera década de segle, constata l'existéncia d'uns 400 treballadors ais tallers de Girona, dada que és prou significativa per valorar les dimensions de la fábrica ¡ el nombre de famílies que en depenien.

La clausura deis tallers de Girona l'any 1903 significa per a la ciutat i per a la classe obrera que formava part de la plantilla de l'empresa, un cop dur, puntualment divulgat per la premsa del moment, la qual a l'hora d'avanear la noticia ressaitá la transcendencia del fet, car «viven al amparo de la misma más de doscientas -familias, que ahora necesitarán procurarse el sustento buscando trabajo en otra parte» C10). Hom considera que havien de passar molts anys perqué fossin esborrats i superats els problemes que comportava la pérdua d'una empresa

La trajectória de l'empresa Planas és tanmateix un capítol important en la historia de la Girona obrera del segle XIX, de la Girona en Iluita per milíorar unes condtcions de vida i de trebaíl dures i esgotadores. Una historia de reivindicación s, poc sistematitzada i dispersa encara, potser mes pacífica que la d'altres indrets, pero certa i present al llarg del segle.

(7) La Federación, 1 1 - V i - 1 8 7 1 . Aquesta m a c i ó procedeix d ' u n treball inédit sobre la I n a c i o n a l a G i r o n a , o b r a de Joan P u i g b e r t .

Una de les primeres manifestacions en aquest sentit podría ser la que es desprén de la noti-

(4}

Per

a Girona

vegeu el

fulletó

(8) En m o m e n t s de lleure feien f u n c i o n s t e a t r a l s al costat m a t e i x del vell I n s t i t u t de la Forga, on exist i a l ' e n t i t a t « C í r c u l o C a t ó l i c o de O b r e r o s » , n o t a b l e « p e r les f u n c i o n s de teatre q u e alguns o b r e r s espec i a l i t z a t s de la Foneria de la Casa Planas ( . . . ) hi feien per Q u a r e s m a i per Nadal» ( M i q u e l de PALOL, Girona i j o , B a r c e l o n a , 1 9 7 2 , p. ó 5 ) .

Antecedentes

relativos a la instalación parcial y al complemento de instalación

y servicio

del

alumbrado eléctrico en

la

ciudad de Gerona, G i r o n a , 1 8 9 8 . (5)

(9}

Guia fabril e industrial de España, M a d r i d -

T. CARRERAS A R T A U , El factor social en el

problema obrero, M a d r i d , 1912, p p . 1 0 - 1 1 .

B a r c e l o n a , 1 8 6 1 , p. 9 3 . (ó)

inforInter-

(10)

O p . c i t . , p. 3 0 8 .

21S

Diario de Gerona, 1 8 - X - 1 9 0 8 .

La séquia Manar proporcionh

també tortea motriu a ¡a ioneria Planas i a les a/fres industries del Mercada!,

la Junta d ' A g r i c u l t u r a , I n d u s t r i a í Comerc; de la p r o v i n c i a i c b t i n g u é una medalla de b r o n z e en le secció de m a q u i n e s i í n s t r u n i e n t s ( 1 4 ) , El 1876 resulta n o v a m e n t p r e m i a d a a m b m o t i u de r E x p o s i c i ó Regional G i r o n i n a ( 1 5 ) , i ho t o r n a a ser l'any 1888 q u a n se celebra l'Exposició U n i versal de Barcelona ( 1 6 ) .

tan i m p o r t a n t , la qual cosa d o n a r í a Iloc a «!a einig r a c i ó n de más de m i l personas en el breve espacio de dos o tres meses» ( 1 1 ) . La p r e o c u p a d o a r r i b a també a la c o r p o r a c i ó m u n i c i p a l , la q u a l per u n a n i m i t a t va p r e n d r e Tacord «de s o l i c i t a r del G o b i e r n o la i n s t a l a c i ó n de una f á b r i c a de tabacos en esta c i u d a d , c o m o m e d i o de c o m p e n s a r la e n o r m e baja que representa para el t r a s l a d o de las o f i c i n a s y talleres de la sociedad C o n s t r u c c i o n e s Mecánicas y E l é c t r i cas a Barcelona» ( 1 2 ) . Pero una cosa era demanar i una a l t r a q u e se soluciones la c r i s i . Rabola a f i r m a que fou superada en p a r t q u a n s'installaren els tallers del f e r r o c a r r i l de M.S.A. ( 1 3 ) .

Bé que no f o u Túnica f o n e r i a q u e o b r í tallers a G i r o n a d u r a n t el segle X I X — r e c o r d e m que hi e x i s t i r e n t a m b é els de «La P a l m a » , Claret i Porred o n ( 1 7 ) i Gallart i C í a . — , p o d e m a f i r m a r que va ser la mes i m p o r t a n t , la mes coneguda I la q u e

[14} N. FAGES DE ROMA, Escrituras de arrendamiento de aparcería y a precio f i j o . . . , Figueres, 1 8 6 4 , p. 130.

PER ACABAR La casa Planas f o u coneguda i reconeguda per les realitzacions q u e efectúa en els diversos camps que serví. A i x í el 1863 p a r t i c i p é a Figueres en l'exposició i c o n c u r s agrícola convocat per

(15) J . DE ESPONA, nLa exposición regional ger u n d e n s e » , a Revista de Gerona, I, 1876-77, p p . 4 5 6 i següents. (ló)

J. G R A H I T ,

Gerona en

versal de Barcelona, B a r c e l o n a ,

(11 ) { 12) (13) p. 5 6 ,

Uni-

(17} «Claret i P o r r e d o n » actuá del 1872 al 1 8 7 8 . N'eren socis Joan Porredon i Josep C l a r e t , que el 1878 s ' i n t e g r a r e n a la societat «Planas i Cía», i Joan M o r e n o i Joan Collell. Era situada al c a r r e r d'en Ginesta,

Ibid., 21-X-1908. Ibid.,

la Exposición

1950.

25-X-190S.

La ciutat de Gírona, Barcelona, 1 9 2 9 , v o l .

219

d o n a feina brosa.

a ['agrupado

d'operaris

mes

nom-

Apéndix

{ 18)

F U N D I C I Ó N Y TALLERES DE LA CASA PLANAS, FLAQUER y C."

Cal que s'escrigui algún dia una m o n o grafía detallada sobre la f a m i l i a Planas, una de les mes d í n á m í q u e s en el procés i n d u s t r i a l i t z a d o r a la c i u t a t v u i t c e n t i s t a . M e n t r e s t a n t a p o r t e m ara unes q u a n t e s noticies essencials.

T i e m p o p e r d i d o , tarea i m p o s i b l e p r e t e n d e r e n c e r r a r d e n t r o los estrechos m o l d e s de u n art í c u l o c o m o ei presente, suscinta reseña de una casa c o m o la de Planas, Flaquer y C.% que goza, no sólo en G e r o n a , sino en toda España y aun en el e x t r a n j e r o , de r e p u t a c i ó n b i e n sentada y f a m a universal bien a d q u i r i d a .

Joan Planas i Castañar ( 1 8 2 9 - 1 8 8 3 ) , l'engin y e r mecánic que d i r i g í la f o n e r i a , era Hll de Joan Planas i Fábrega, nat el 1789 i a m o d ' u n a f á b r i c a de f i l a t s i teíxits de c o t o al b a r r í del M e r c a d a l , la qual f o u posada sota la d e n o m i n a ció de «Planas i fill i D u r a n » ( 1 8 5 8 ) . Aquest D u r a n era casat a m b una germana de l'snginyer mecánic. Els dos Planas, pare i f i l l , p a r t i c i p a r e n t a m b é en l'empresa « B a r r a u i C i a . » , i n t r o d u c t o ra del gas. Joan Planas i Castañer es casa a m b Sabina Escubós i Roure, q u e p e r t a n y i a a una fam i l i a o l o t i n a dedicada a la i n d u s t r i a t e x t i l { « J o SRp Escubós i f i l i s » ) . L l u r fill A n t o n i , enginyer m e c á n i c , c o n t i n u a al d a v a n t deis tallers després de la m o r t del p a r e .

S i t u a d o el e d i f i c i o p r i n c i p a l en u n o de los s i t i o s más céntricos de la c i u d a d y c o n t i g u o a él la f u n d i c i ó n ; teniendo ocupados d i a r i a m e n t e unos 4 0 0 o p e r a r i o s , y t r a b a j a n d o ya en este t i e m p o algunas horas a la luz de 250 l á m p a r a s incandescente y 16 de arco v o l t a i c o , recíbese al p e n e t r a r de noche en aquellas salas a m p l í s i m a s , de a l t í s i m o techo, una i m p r e s i ó n t a l , que es p u n t o menos q u e i m p o s i b l e d e f i n i r . E n t r e el ir y v e n i r de aquellos o p e r a r i o s , de r o s t r o s y manos ennegrecidas p o r el p o l v i l l o de

QUADRE 4 ASSAIG DE RECONSTRUCCIO DE LA F A M I L I A PLANAS Joan Planas i Fabrega

i

i

María

Dolors

Antón i 1859^

{n.

Escubós

(n.

1835)

Albert (n.

Feliu

18Ó0)

1832)

Marian (n.

1839

18-^2

Duran 1817)

Josep (n.

(n.

Castañer

i

i

Sabina

(n.

d a m a de c o g n o m

Joan { 1829-1883

(n.

=

1862)

Marian (n.

18Ó4)

Ramona

Consol

Joan

Anna

( n . 1867}

í n . 1869)

( n . 1872)

{ n . 1877)

Concepció

(n.

laóó)

los talleres y las vagonetas a r r a s t r a d a s p o r sob r e los rieles que desde la calle atraviesan a l gunas salas de los talleres; e n t r e el r u i d o ensordecedor de la sala de f o r j a s , d o n d e hay a la vez encendidas ocho fraguas, y el c o n t i n u o b a t i r de h i e r r o c o n t r a h i e r r o , y el incesante chocar de v i b r a d o r e s metales e n t r e sí; allí, la m á q u i n a enorme de p u l i m e n t a r con su a c o m p a s a d o m o v i m i e n -

L'empresa Planas f o u una c o m p a n y i a en ascens, finangoda ja d ' a n t u v i per capitals de les c o m a r q u e s g í r o n i n e s b a r r e j a t s a m b d ' a l t r e s de B a r c e l o n a , de m a n e r a forcea e q u i l i b r a d a . No es p o t negar que o f e r í treball de manera c o n t i n u a d a a una bona colla d ' o p e r a r i s í que aixó és r e a l m e n t una cosa que s'ha de v a l o r a r pos i t i v a m e n t . En aquest m a t e i x sentit han de ser c o n s i d e r a t s els avantatges q u e p r o p o r c i o n a a les c o n t r a d e s de G i r o n a per renovar i perfeccionar la m a q u i n a r i a agrícola i i n d u s t r i a l . Ara bé; no t o t s'acaba a m b el c a p i t a l m a t e r i a l . L'oper a r i hi ¡ugá també el seu paper bo i treb?llant-hi moltes hores diáries i s o f r i n t inevitab l e m e n t les adversitats p r ó p i e s de ['época.

(18) 3-XI-1895,

Anide número

aparegut

a El

extraordinari.

Correo El

de

Gerona,

reprodu'ím

per-

q u é , a p a r t deis elogis, a p o r t a i n f o r m a c i ó c o m p l e m e n taria. 220

de 120 para Vergara, una de 90 para Logroño, otra de 100 para Novelda, y otra para Zumárraga, tres de 140 para Manresa, una de 270 para Tarazona y muchas otras de menor importancia hasta un total de 2.000 caballos.

to, más allá, las cruzadas correas en rápido voltear, dando Impulso a un sin fin de máquinas, luego aquellas cabrias funcionando, que levantan pesadísimas moles, todo, en f i n , absolutamente todo, incluso la atmósfera que en aquel interior se respira, convida a rendir culto al dios del trabajo^ glorificado en Gerona por nuestros obreros, dentro de aquellos talleres, donde se transforma el hierro en veneros de riqueza y en fuentes de trabajo y d prosperidad.

En los talleres de Barcelona, en los que se verifica el acabado de las máquinas y material eléctrico, hay ocupadas 60 personas.

Pero no divaguemos y circunscribámonos al asunto. La especialidad de la casa es la construcción de turbinas. El tipo más generalmente empleado es el de eje vertical con suspensión superior fuera del agua, a cuyo efecto este eie es hueco en toda su longitud con su punto de apoyo. En esta casa hemos visto construir también turbinas de eje horizontal, y tanto unas como otras, y según los casos, de admisión total o parcial, de una so'a corona o de coronas múltiples, superpuestas o concéntricas, de cámara abierta o con cámara cerrada de hierro, a libre desviación o a reacción, y todas con !os mecanismos graduadores más a propósito, Las ventajas principales que de una manera general presentan estas turbinas y que del todo se han visto comprobadas en la práctica, son especialmente:

Dinamo "Delta 5" fabricada per Planas. Flaquer i Cia.

Efecto útil de 75 a 80 p. %, y superior en algunos casos, con muy poca disminución, aun cuando el gasto se reduzca a una cuarta parte del máximo.

Como quiera que el nuevo tipo de dinamos «Delta», de corrientes continuas, constituye también otra importantísima especialidad de la casa, publicamos el presente grabado para que nuestros lectores puedan apreciar los menores detalles del mismo.

Gran facilidad en graduar la fuerza por medio de un simple mecanismo que permite con toda comodidad y exactitud abrir y cerrar los orificios desde el punto más conveniente.

Con tal motivo creemos pertinente dar algunas explicaciones sobre el particular.

Regularidad completa en su funcionamiento por medio de un regulador especial, aplicable en todos los casos que sea necesario.

Al objeto de obtener una máquina que reúna los mayores perfeccionamientos bajo los aspectos técnico e industrial, sobreponiéndolos a ciertas consideraciones de economía de fabricación que en la práctica resultan siempre mal entendidas, han creado los Sres. Ganz y C." su nuevo tipo de dinamos «Delta», de corrientes continuas, cuya construcción han emprendido en sus talleres los Sres. Planas como concesionarios de esta casa, y en vista de las superiores ventajas que presenta sobre otras dinamos conocidas.

Suma sencillez en el mecanismo que a la vez que permite ponerlas al cuidado de personas poco expertas en mecánica, hace que sean difíciles las averías. La casa Planas, Flaquer y C ' lleva ya instaladas unas 750 turbinas con una fuerza total de 45,000 caballos. Igualmente es esta casa la más importante de España como constructora de máquinas y material eléctrico, habiendo efectuado la instalación del alumbrado en 43 poblaciones; las dinamos que ha construido representan una fuerza de 7.600 caballos. Entre las instalaciones más importantes efectuadas figuran la de Valencia con 700 caballos y la del Palacio Real de Madrid con 450 caballos.

La figura anterior representa una dinamo tipo «Delta 5» dispuesta para ser movida por correa, montada sobre sus carriles tensores y capaz para producir una corriente de 400 amperes con una tensión de 110 voltios funcionando a la velocidad de 375 revoluciones por minuto.

Actualmente tiene en construcción dos dinamos de 150 caballos cada una para Córdoba, una

Aunque en su aspecto general se parece a otras dinamos bipolares y de armadura de tam-

221

A la darrera década del segle XIX, la casa "Planas, Flaquer i Cia." donava faina a uns quaíre-cents operaris. A la lotografia. una visió parcial deis tallers gironins especialitzats en la construcció de maquinaria i material eléc trie.

miento directo con motores de vapor, y según una disposición establecida en muchas importantes estaciones centrales y otras instalaciones, obteniéndose así la sencillez y solidez que, como circunstancias de primer orden, deben siempre buscarse.

bor, difiere no obstante esencialmente de ellas en varios importantísimos detalles que le dan su superioridad. Los electroimanes de las dinamos «Delta» están formados por dos bloques de hierro dulce o de acero especial unidos entre sí por medio de la placa general de asiento fundida de manera que constituye con ellos una sola pieza, disposición que reduce al mínimum la resistencia del circuito magnético, cuyas líneas de fuerza siguen la misma dirección de las f i bras dei hierro.

Para terminar, pues va haciéndose ya bastante largo este artículo y nos vemos obligados a quedar en el tintero mucho y bueno de lo que podemos decir de la casa Planas, Flaquer y C , añadamos únicamente que Gerona está orgullosa de ella; que si no hemos sentido en esta capital los efectos de esas espantosas crisis obreras, que han conmovido en ciertas ocasiones los cimientos de una población entera, débase a que con sus actividades, con los medios que han puesto en práctica, con los elementos de vida que han procurado aportar en todas ocasiones, les ha sido dable asegurar para nuestra clase obrera un tranquilo bienestar y un continuado trabajo difícilmente interrumpido, a pesar de las críticas circunstancias porque atraviesan el comercio, la industria y la fabricación de esta provincia.

Este sistema de construcción de dinamos de tipo «Delta» presenta la ventaja de que, a pesar del reducido diámetro de la armadura, pueden funcionar relativamente a poca velocidad, desarrollando una gran energía por unidad de peso y con un rendimiento muy elevado al cual corresponde una disminución en la fuerza motriz. La poca velocidad representa consigo simplificación y economía en las contramarchas o su supresión completa en muchos casos; poco consumo de aceite, gran duración en el colector y en toda la máquina, marcha silenciosa y sin vibraciones, y permite especialmente el acopla-

222

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.