Les primeres fases culturals: la prehistòria de les illes Balears Unitat didàctica

© Jaume Alzina Mestre

Presentació La present unitat didàctica1 va adreçada a l’alumnat de 1r curs d’ESO i pretén oferir un material útil per treballar aquells aspectes més rellevants de la prehistòria de les illes Balears. En el seu disseny s’ha considerat que l’alumnat, en acabar el desenvolupament de la unitat didàctica, ha de ser capaç d’assolir els següents objectius: 1. Saber explicar el concepte de prehistòria, tot valorant la importància de l’arqueologia en les investigacions i l’estudi de les societats prehistòriques. 2. Reconèixer i caracteritzar els períodes principals que caracteritzen la prehistòria illenca i valorar-ne les peculiaritats en relació a la periodització de la prehistòria general. 3. Identificar i classificar la diferent tipologia de construccions més representatives de cada una de les fases culturals. 4. Conèixer i localitzar els principals jaciments arqueològics. 5. Identificar i classificar els objectes i utensilis que identifiquen cada una de les fases o períodes culturals, tot contrastant les influències de les civilitzacions mediterrànies. 6. Conèixer els elements més rellevants de l’organització social i econòmica. 7. Reconèixer i caracteritzar els trets distintius i diferenciadors de la colonització feniciopúnica de les Pitiüses. 8. Prendre consciència de la importància que té la conservació de les restes i el patrimoni arqueològic com a expressions valuoses de les cultures i les civilitzacions més allunyades en el temps. La distribució dels continguts s’ha fet a partir dels apartats següents: 1. La prehistòria. 2. Cronologia de la prehistòria de les illes Balears. 3. Els primers pobladors. El període arcaic (7000-3000 ANE). 4. La cultura pretalaiòtica (3000-1300 ANE). a. Com vivia l’home pretalaiòtic?. b. L’utillatge a l’època pretalaiòtica. c. Els ritus funeraris de la cultura pretalaiòtica. 5. La cultura talaiòtica (1300-123 ANE). a. Els talaiots i els poblats talaiòtics. b. Com vivia l’home talaiòtic?. c. El talaiòtic final. d. La influència de les cultures mediterrànies. 6. La cultura púnica a les Pitiüses. Cada un dels apartats consta d’una documentació bàsica a partir de la qual s’organitzen un seguit d’activitats diverses (de síntesi, d’ampliació, de recerca, de localització, etc.) que l’alumnat ha de realitzar. En aquest sentit s’ha considerat prioritari que l’anàlisi i la comprensió dels processos històrics es faci a través d’un enfocament i d’una dimensió pràctica i procedimental. Per això, la representació gràfica del temps històric, la localització espacial, l’elaboració d’organigrames, la definició conceptual, l’anàlisi i la interpretació gràfica i documental, són alguns dels eixos bàsics que conformen el disseny de les activitats d’aquesta unitat didàctica. 1

A la pàgina web de la Conselleria d’Educació i Cultura (http://www.weib.caib.es, a la secció de “recursos”) podeu consultar una presentació en Power Point sobre els continguts d’aquesta unitat didàctica.

Finalment, s’ha considerat oportú incloure una sèrie d’activitats d’avaluació que a mode d’exemple poden ajudar el professorat a avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Naturalment, el model que es presenta no n’exclou d’altres possibles

1. La prehistòria Documentació La prehistòria és el període més llarg de la història de les illes Balears del qual, però, no es disposa de documentació escrita, perquè l’home que habitava les Illes no coneixia encara l’escriptura. Per això, aquesta llarga etapa només pot ésser reconstruïda a partir de les restes arqueològiques, és a dir, mitjançant els utensilis, armes, ceràmica, fragments ossis, llocs d’habitatge i d’enterrament i d’altres objectes diversos que s’han pogut localitzar d’aquella època tan llunyana. La ciència que estudia aquests vestigis tan antics que han deixat les societats prehistòriques s’anomena arqueologia. A les illes Balears les primeres investigacions arqueològiques es realitzaren durant el segle XIX, però no va ésser fins a principis del segle XX quan començà l’estudi de la prehistòria illenca amb mètodes més rigorosos i científics. Des d’aleshores ençà, els treballs dels arqueòlegs i d’altres investigadors han permès avançar en el coneixement dels grups humans que habitaren el territori illenc en el passat més remot.

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i contestau les qüestions següents: a) Quina és la definició de prehistòria?:________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) Què són les restes arqueològiques?:_________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ c) Per què la prehistòria dels diferents grups humans només pot ésser reconstruïda i coneguda a través de les restes arqueològiques?: ____________________ ______________________________________________________________________ d) Què és l’arqueologia?: __________________________________________ ______________________________________________________________________ e) Quan comencen les primeres investigacions arqueològiques a les illes Balears?:_______________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Activitats d’ampliació L’arqueologia (del grec “archaios”, vell o antic, i “logos”, ciència) és la disciplina que estudia les cultures i les civilitzacions humanes més antigues. L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits. El treball de l’arqueòleg consisteix en obtenir les dades, bàsicament, a través de les excavacions que realitza als jaciments arqueològics. Aquest és un treball minuciós que intenta posar al descobert els vestigis materials que han deixat els homes. Aquests vestigis, denominats restes arqueològiques, són molt diversos (objectes d’art, utensilis, eines i instruments, deixalles d’aliments, ossos, fortificacions, habitatges, tombes, etc.,). Una vegada que s’han posat al descobert les restes arqueològiques, cal datar-les, és a dir, donar-los una cronologia aproximada per tal de poder saber a quina època pertanyien. Això és una tasca difícil i, per això, s’utilitzen tècniques i mètodes científics molt complexos. Una vegada que s’ha establert la cronologia i s’han estudiat les restes, els arqueòlegs intenten explicar les característiques, els modes de vida, les activitats econòmiques, els sistemes funeraris, etc. d’aquelles civilitzacions més antigues. ● Llegiu el text i completau l’organigrama:

L’arqueologia

és la ciència que estudia

el mot prové de les paraules gregues

Els arqueòlegs obtenen les dades de les

que es realitzen als

Els vestigis materials que han deixat els homes es denominen

que són

Una tasca important dels arqueòlegs és datar les restes

per saber

2. Cronologia de la prehistòria de les illes Balears Dels resultats de les investigacions arqueològiques s’ha pogut determinar una periodització de la prehistòria de les illes Balears cada cop més ajustada i generalment acceptada Aquesta periodització, que no segueix les mateixes fases culturals que s’utilitzen per a la prehistòria general (dividida en dos grans períodes, el paleolític i el neolític), estableix tres grans etapes: arcaica o aceràmica, pretalaiòtica, i talaiòtica. L’etapa arcaica o aceràmica, abraça des de l’arribada dels primers pobladors a les Illes, entre el 7000 i el 5000 ANE, fins el 3000 ANE. L’època de la cultura pretalaiòtica comprèn els anys 3000 ANE–1300 ANE, aproximadament. La cultura talaiòtica, que és la fase cultural més coneguda, abasta des del 1300 ANE fins el 123 ANE, quan es produí la conquesta romana de les illes Balears.

Periodització i cronologia Període arcaic 7000-3000 ANE Període pretalaiòtic 3000-1300 ANE Període talaiòtic 1300-123 ANE ANE: abans de la nostra era

Síntesi cronològica ● Completau l’eix cronològic i assenyalau: - A la columna Illes Balears: la cronologia de les etapes que conformen la prehistòria illenca. - A la columna Estadis culturals: - Neolític (fins el 2400 ANE). - Eneolític (del 2400 al 1800 ANE). - Bronze (del 1800 al 1000 ANE). - Ferro (a partir del 1000 ANE). - A la columna Mediterrània:

- Escriptura egípcia (3700 ANE). - Invasions dels pobles de la mar (1450 ANE). - Inici de les colonitzacions gregues i fenícies (1000 ANE). - Fundació d’Eivissa (654 ANE). - Expansió de Roma - guerres púnicoromanes (segle III ANE). - Destrucció de Cartago (146 ANE). Illes Balears

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

123 ANE

Estadis culturals

Mediterrània

3. Els primers pobladors. El període arcaic (7000-3000 ANE) Documentació Els primers grups humans que arribaren a les illes Balears ho feren durant el neolític. Els arqueòlegs no han pogut determinar, però la seva procedència. Les restes més antigues descobertes fins ara, es localitzen a la cova de Canet (Esporles) on s’hi han trobat indicis de carbó que s’han datat cap el 7200 ANE. Els jaciments de les coves de Son Matge (Valldemossa) i de Moleta (Sóller), confirmen més clarament la presència de restes humanes a Mallorca al voltant del 5000-4000 ANE, que apareixen associades a alguns utensilis (puntes de sílex i agulles d’os) i, sobretot, a les restes d’un mamífer rumiant quaternari conegut amb el nom de Myotragus balearicus. A Eivissa, sembla haver-hi indicis d’un primer poblament entorn del 4800 ANE ja que al jaciment d’es Pouàs s’han localitzat restes de fauna domèstica, encara que les mostres clares que confirmen l’existència d’una població estable a les Pitiüses no apareixen fins al 2000 ANE. Segurament, es tractava d’unitats familiars disperses dedicades a la ramaderia, l’agricultura, la caça i la recol·lecció. A Menorca també s’han trobat restes de Myotragus al jaciment de la cova Murada (Ciutadella) i a d’altres indrets, tot i que no hi ha proves de l’ocupació humana abans del 2500 ANE.

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i completau el següent organigrama: Període ________ 7000-________ ANE Primers _________: -procedència ____________________

Jaciments a Mallorca (5000- _________ ANE)

Mallorca: 7200 ANE -Cova de ___________

-Cova de ________ (Sóller) -Son Matge (_____________)

Menorca: absència de proves d'ocupació humana fins al ______ ANE

Restes __________

Restes de Myotragus a la cova __________ (Ciutadella) Eivissa: 4800 ANE restes de fauna domèstica: jaciment _________

Indicis de població estable a les Pitiüses: __________ ANE

Myotragus ___________

Restes arqueològiques: - puntes de ______ - agulles d'____

Activitats de localització ● Localitzau al mapa els següents jaciments arqueològics referits a les primeres ocupacions humanes de les illes Balears: - Cova des Moro (Manacor). - Cova de Moleta (Sóller). - Es Pouàs (Eivissa). - Abric de Son Matge (Valldemossa). - Cova Murada (Ciutadella). - Cova de Canet (Esporles).

Activitats d’ampliació En els jaciments de les coves de Moleta (Sóller) i de Son Matge (Valldemossa), les proves de l’ocupació humana coincideixen amb la presència d’un antílop-gasela endèmic a l’àrea, el Myotragus balearicus, que de ben segur constituí la font principal d’aliment dels primers habitants de les Balears. Aquests primers grups humans practicaven una senzilla economia de subsistència basada principalment en l’explotació d’aquest animal al qual intentaren domesticar. A partir del quart mil·leni ANE s’introduïren altres espècies domesticades (cabres, ovelles, porcs i bovins de petita talla) procedents de la Península. Aquest fet demostra que, a aquesta època, els humans que habitaven les Illes eren capaços de navegar fins a les terres continentals i fins i tot de transportar animals. El Myotragus va sobreviure fins aproximadament el 2700 ANE, en què l’animal s’extingí per causes diverses, d’entre les quals es podrien esmentar la caça intensa a què va ésser sotmès o la competència que va haver de patir amb la introducció d’altres espècies. ● Llegiu el text i aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la dreta: El Myotragus balearicus El 2700 ANE, aproximadament La caça intensa a què va ésser sotmès el Myotragus Els primers pobladors de les Illes Balears

És una de les causes que provocaren la seva extinció Constituïa una font d’aliment important pels primers pobladors de les Illes Eren capaços de navegar i, per això, introduïren altres espècies domesticades Es van extingir els Myotragus

● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia definiu aquests dos conceptes que figuren al text: a) Economia de subsistència: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) Endemisme: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

4. La cultura pretalaiòtica (3000-1300 ANE) A) Com vivia l’home pretalaiòtic? Documentació El pretalaiòtic és el període anterior a l’època talaiòtica. Durant aquest llarg període, els habitants de les illes Balears varen rebre les influències dels navegants orientals que arribaven fins a les costes mediterrànies occidentals a la recerca de l’estany, que era un metall indispensable per a l’obtenció del bronze. L’home pretalaiòtic, vivia en petites comunitats pacífiques dedicades a l’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la caça. Els habitacles més utilitzats eren les coves naturals i els recers rocosos. També construïren barraques de fang, pedres i ramatge. Al final de l’època pretalaiòtica edificaren navetes d’habitació o naviformes. Construïdes amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia (o megalítica), les navetes eren de parets gruixades i planta amb forma de ferradura allargada. La coberta estava formada per un entramat de bigues de fusta, ramatge i lloses que avui ha desaparegut.

Reconstrucció del poblat de naviformes de Bóquer, Pollença (Mallorca). Font: “Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans”, Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, p. 207.

● Llegiu el text i completau les frases següents: a) El pretalaiòtic és el període anterior a l’època ______________. La seva cronologia abraça des del ___________ fins al ___________ ANE. b) L’home pretalaiòtic, vivia en petites comunitats ________________dedicades a __________________, la ramaderia, ____________________ i la caça. c) Els habitacles més utilitzats eren les ___________________________ i els recers rocosos. També construïren barraques de ________, _____________ i ramatge. Al final de l’època pretalaiòtica edificaren _______________________________ o naviformes.

● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia explicau: a) Què és el bronze?, a quina època apareix?, què vol dir edat o època del bronze?: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) D’on prové el nom de naveta o naviforme?: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ c) Quin és el significat de ciclopi?, i de megalític?: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ _____________________________________________________________________

B) L’utillatge a l’època pretalaiòtica Documentació

D’entre els objectes trobats als jaciments pretalaiòtics destaquen: Les restes de ceràmica, decorada (incisa) o llisa, de formes senzilles i dimensions reduïdes. La ceràmica es feia a mà i era cuita directament al foc o en forns rudimentaris. Els objectes d’os (botons, agulles, etc.) Els objectes de pedra (puntes de fletxa, ganivets, etc.) Els objectes diversos de coure i bronze (punxons, braçals, etc.) Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed. Moll. Palma, Vol. I (reproducció simplificada del dibuix d’Antoni Limongi).

C) Els ritus funeraris de la cultura pretalaiòtica Documentació Els ritus funeraris, són uns dels aspectes més coneguts de la cultura pretalaiòtica. Durant aquest període s’utilitzaren tres tipus d’enterraments: –Els sepulcres megalítics (dòlmens). –Les coves artificials excavades a les roques (hipogeus). –Les navetes d’enterrament. Els sepulcres megalítics eren construccions a l’aire lliure formades per grans lloses verticals que tancaven una cambra coberta per lloses horitzontals. Les coves artificials són molt abundants a Mallorca i Menorca. Estan excavades a les roques blanes com el marès. Presenten una tipologia molt diversa, amb una o vàries cambres i un corredor d'accés. Els difunts es col·locaven sobre el pis o els bancs laterals de la cova, juntament amb les ofrenes i d’altres objectes personals. A finals del pretalaiòtic (a partir del 1700 ANE aprox.) apareixen les navetes d’enterrament. Aquest tipus de sepulcre funerari és exclusiu de Menorca. S’utilitza la tècnica ciclòpia (blocs de pedra en sec, sense cap tipus de lligam). Algunes navetes, com la des Tudons (Ciutadella) presenten dues cambres: una d’inferior i una altra de superior.

Activitats de síntesi i de recerca 1

3

2

Font: http://www.talayots.com/arqueobalear

Font: http://www.arrakis.es/~rinord/sp-prehistory.htm

Font: http://www.talayots.com/arqueobalear

● Llegiu el text i identificau els tres tipus d’enterraments de les fotografies: 1:__________________________________________________________________ 2:__________________________________________________________________ 3:__________________________________________________________________

● Aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la dreta: La ceràmica pretalaiòtica D’altres objectes de l’home pretalaiòtic són Els sepulcres megalítics (dòlmens) Les coves artificials (hipogeus) Les navetes d’enterrament apareixen a Menorca

que

Eren construccions a l’aire lliure formades per grans lloses verticals Estan excavades a les roques blanes com el marès Es feia a mà i era cuita directament al foc o en forns rudimentaris D’os, de pedra, de coure i bronze Són un tipus de sepulcre funerari que utilitza la tècnica ciclòpia

● Aquests dibuixos reprodueixen dues coves d’enterrament (planta i secció). Assenyalau, als espais corresponents, els següents elements : - Porta i corredor d’accés, cambra interior, nínxol lateral, nínxol absidal, trinxera, banc lateral

● Resoleu el següent exercici:

MOTS ENCREUATS

1 2

3

4 5 6 7

8

9

10

Horitzontals 2. Primer període de la prehistòria de les illes Balears. 4. Material fet de coure i estany que utilitzava l'home pretalaiòtic. 6. Ho són les comunitats pretalaiòtiques. 8. Antílop-gasela endèmic que es va extingir en el 2700 ANE. 9. Nom científic que reben les coves d'enterrament excavades a les roques. 10. Període de la prehistòria illenca comprès entre el 3000 i el 1300 ANE. Verticals 1. Monuments ciclopis en forma de nau capgirada. 3. Així s'anomenen els objectes fets de fang que utilitzaven les comunitats prehistòriques. 5. Darrera fase cultural de la prehistòria de les illes Balears. 7. Sepulcre megalític.

5. La cultura talaiòtica (1300-123 ANE) Documentació A partir del 1300 ANE, aproximadament, les comunitats familiars i disperses pretalaiòtiques foren substituïdes per una nova cultura. A Mallorca i Menorca l’arribada dels nous pobladors, procedents de la Mediterrània oriental, va suposar el desenvolupament de noves construccions ciclòpies. S’inicia així l’última i més rica etapa de la prehistòria de les illes Balears: la de la cultura talaiòtica. La cultura talaiòtica es divideix en dos grans períodes o fases cronològiques: – A la fase inicial (1300-800 ANE) hi apareixen les grans construccions ciclòpies (talaiots i poblats talaiòtics). – A la fase final (800-123 ANE), en canvi, la població talaiòtica va rebre la influència d’altres cultures i civilitzacions Mediterrànies. Contràriament, a les Pitiüses no es donen manifestacions talaiòtiques. ● Llegiu el text i completau l’organigrama: La cultura talaiòtica

Fases

S’inicia amb l’arribada de

Inicial

Final

Cronologia:

Cronologia:

Construccions:

Influències:

Procedents de

A les Pitiüses:

A) Els talaiots i els poblats talaiòtics Documentació Els talaiots Entre el 1300 i el 800 ANE apareixen els talaiots i els poblats talaiòtics que són les construccions més característiques de la fase inicial. El talaiots són edificacions en forma de torre amb una cambra central que utilitzen la tècnica ciclòpia.

La planta dels talaiots pot ésser circular o quadrada amb un corredor d’accés que dóna a l’interior de la cambra. La cambra, de reduïdes dimensions, es cobria amb grans lloses que descansaven sobre les parets laterals i sobre una columna central. També és possible que s’utilitzàs un sistema mixt de coberta, de pedres i fang, sostinguda per troncs. Alguns talaiots, sobretot els de planta quadrada, constaven de dues plantes superposades o pisos diferents. Les funcions principals dels talaiots eren: servir d’habitacle i defensa.

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i contestau les qüestions següents: a) A quina fase de la cultura talaiòtica apareixen els talaiots i els poblats talaiòtics?: _____________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) Explicau en què consisteix la tècnica ciclòpia: ________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ c ) Enumerau les parts més importants d’un talaiot, explicau els sistemes de coberta i les funcions principals: ____________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

● Aquests dibuixos reprodueixen la planta i la secció d’un talaiot circular i d’un talaiot quadrat. Assenyalau, als espais corresponents, els següents elements : - Corredor d’accés, cambra interior, columna, coberta, mur interior, mur exterior.

Talaiot circular

Talaiot quadrat

Documentació Els poblats talaiòtics Cap al primer mil·lenni ANE aparegueren els recintes fortificats o poblats talaiòtics. Generalment constaven d’una muralla formada per grans blocs de pedra que envoltava el poblat. A l’interior dels poblats hi havia un o varis talaiots i habitacles diversos on vivia l’home talaiòtic. Els poblats talaiòtics eren el centre d’activitats econòmiques i socials. També tenien una funció defensiva, de resguard dels enemics. A Menorca els poblats talaiòtics eren de grans dimensions. Les construccions ciclòpies de Mallorca i Menorca empren les mateixes tècniques que s’utilitzaren a d’altres illes mediterrànies com Còrsega o Sardenya, on s’edificaren monuments ciclopis com són, respectivament, les torri o les nuraghi.

Activitats de localització ● Localitzau al mapa els següents poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca: Mallorca: - Capocorb Vell (Llucmajor). - Antígors (Ses Salines). - Ses Païsses (Artà). - S’Illot (Sant Llorenç des Cardassar). - Son Fornés (Montuïri). - Es Rossells (Felanitx).

Menorca: - Torre d’en Gaumés (Alaior). - Alcaidús (Alaior). - Torralba d’en Salord (Alaior). - Talatí (Maó). - Trepucó (Maó). - Torellafuda (Ciutadella). - Son Catlar (Ciutadella).

B) Com vivia l’home talaiòtic? Documentació L’home talaiòtic vivia en una societat guerrera i fortament jerarquitzada. Probablement hi havia una classe dominant, que tenia el poder i habitava els talaiots, i un estament popular dedicat a l’agricultura i la ramaderia, que habitava cabanes construïdes a l’exterior dels poblats. Pel que fa a l’utillatge, a l’època del talaiòtic inicial abunden les peces de ceràmica, que són més grosses que les de l’època pretalaiòtica i presenten unes formes més variades. També s’han localitzat gran quantitat d’armes de bronze (espases, ganivets, puntes de llança...) i objectes diversos d’os i de pedra. Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed. simplificada del dibuix d’Antoni Limongi).

Moll. Palma, Vol. I (reproducció

Activitats de síntesi i de recerca ● Amb l’ajuda d’una enciclopèdia explicau el significat de “societat jerarquitzada”: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ● A partir de les reproducció anterior, dibuxau als requadres un objecte de ceràmica, de bronze i d’os corresponents a l’utillatge del talaiòtic inicial:

Ceràmica

Bronze

Os

C) El talaiòtic final Documentació A partir del 800 ANE, aproximadament, sorgiren a l’interior dels poblats talaiòtics noves edificacions (habitacions de planta rectangular, sales hipòstiles, etc.). També varen aparèixer altres construccions de caràcter funerari com les necròpolis (cementiris) a l’aire lliure. Les més importants són la necròpolis de Son Real (Mallorca) i la de Cales Coves (Menorca). En aquesta fase apareix a Menorca, un nou monument arquitectònic: la taula. L’estructura de la taula consta de dues grans lloses, una vertical, que actua de suport, i una col·locada horitzontalment sobre la primera. La taula està situada dins un recinte ciclopi de planta absidal o de ferradura. Aquest recinte era un santuari i la taula complia la funció de representar una divinitat.

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i contestau les qüestions següents: a) Quines són les noves construccions que apareixen a la fase final de la cultura talaiòtica?:______________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) Què són les necròpolis?:_____________________________________________ ______________________________________________________________________ c) On apareixen les “taules”?. Explicau de quines parts està format aquest monument arquitectònic i quina era la seva funció: _____________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Activitats de localització ● Localitzau al mapa les taules següents de Menorca: -Torrellafuda i Torretrencada (Ciutadella), Torralba d’en Salord i Torre Llisà Vell (Alaior), Talatí, Trepucó i sa Torreta (Maó).

Activitats d’ampliació A la fase final (800-123 ANE) de la cultura talaiòtica es construïren les necròpolis de Cales Coves (AlaiorMenorca) i Son Real (Santa Margalida-Mallorca). La necròpolis talaiòtica de Cales Coves és un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de l’illa de Menorca. Les parets verticals d’aquests barrancs foren les escollides per les comunitats talaiòtiques per a emplaçar les restes dels seus difunts al llarg de més de mil anys, entre el segle XI ANE fins ben entrada la romanització. A la necròpolis de Son Real, les tombes són de marès i, actualment, se’n conserven un centenar. Segons la forma de la planta, s’hi poden observar: a) Tombes navetiformes o micronavetes. Són les més antigues i la majoria eren tombes individuals que acollien un o dos difunts. b) Tombes circulars. Foren construïdes després de les navetiformes (segles V-IV ANE) i tengueren la funció d’enterraments col·lectius (fins a quinze difunts). c) Tombes rectangulars. Són les més modernes i s’utilitzaren fins a l’època romana.

● Aparellau les frases de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la dreta: Les necròpolis de Mallorca i Menorca La definició de “necròpolis” Les tombes de la necròpolis de Son Real La necròpolis de Cales Coves Les tombes circulars de la necròpolis de Son Real

Són de marès i actualment se’n conserven un centenar Tengueren la funció d’enterraments col·lectius Fou utilitzada durant més de mil anys per les comunitats talaiòtiques de Menorca Corresponen a la fase final (800-123 ANE) de la cultura talaiòtica Es correspon amb la de “cementiri” i prové de les paraules gregues “nekrós” (mort) i “polis” (ciutat)

● Aquests dibuixos reprodueixen el plànol de la necròpolis de Son Real i els tres tipus de tombes que s’hi localitzen. Assenyalau, als espais corresponents, la tipologia i la cronologia aproximada que correspon a cada una d’aquestes tombes: Tomba de tipus: Cronologia:

Tomba de tipus: Cronologia:

Tomba de tipus: Cronologia:

Font: Pericot, L. (1975): “Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos”, Ed. Destino, Barcelona (dibuixos de Liston).

D) La influència de les cultures mediterrànies Documentació A partir del segle VIII ANE, la població talaiòtica va rebre les influències de les cultures fenícia, grega i cartaginesa que havien estès les seves factories comercials a la Mediterrània occidental. Els fenicis anomenaren les illes Balears amb els següents noms: Clumba (Mallorca), Nura (Menorca) i Ibussum (Eivissa). En canvi, els grecs els donaren els noms de Kromyoussa (Mallorca), Meloussa (Menorca), Pityoussa (Eivissa) i Ophyussa (Formentera). A aquesta fase del talaiòtic final el ferro substitueix el bronze com a matèria primera per a la fabricació d’utillatge bèl·lic (espases, punyals, puntes de llança...). La ceràmica talaiòtica va imitar, progressivament, les formes púniques, gregues i romanes. També penetraren noves influències culturals, com el culte al brau (taurolatria), i varen aparèixer petites estàtues de bronze que representen la figura d’un guerrer (Mars balearicus). Ceràmica d’importació

Ceràmica indígena

Espases de ferro

Mars balearicus

Cap de brau de bronze

Font: AA.VV (1982): “Història de Mallorca”, Ed. Moll. Palma, Vol. I

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i completau l’organigrama: A partir del s. VIII ANE

la població talaiòtica va rebre les influències de

que havien estès les seves factories comercials a la

Els fenicis anomenaren les Balears

Els grecs els donaren el nom de

Per a la fabricació de l’utillatge bèl·lic

substitueix

La ceràmica talaiòtica va imitar

les formes

Penetraren noves influències culturals

com són

Activitats d’ampliació Els guerrers talaiòtics es caracteritzaven per l’ús de la fona, que era una de les seves armes principals. Els foners balears van formar part, com a soldats d’èlit, dels exèrcits cartaginesos en les guerres de Cartago contra els grecs per la possessió de Sicília

(guerres grecopúniques de finals del segle V i durant el segle IV ANE). Després, en el segle III ANE, lluitaren contra els exèrcits romans en les anomenades guerres púniques. Posteriorment s’allistaren, sempre com a mercenaris, als exèrcits romans. Els foners balears varen contribuir de manera important en la penetració, en el si de la cultura talaiòtica, de les influències culturals de les grans civilitzacions mediterrànies. “A la lluita, no obstant, s’hi llançaven descenyits amb un escut al braç i brandint un venable de punta endurida al foc (...). I al cap duien cenyides tres fones fetes de joncs, pèls o nervis: la més llarga per als tirs de llarga distància, la més curta per als tirs més curts i la mitjana l’empraven per a les distàncies mitjanes”. (Estrabó: “Geographica”, III, 5) “En el combat llancen pedres molt més grosses que les que solen llançar altres pobles amb les mateixes armes, i amb una tal força que semblen tirs de catapulta. Per aquesta raó, en els atacs a un recinte emmurallat fereixen greument els qui es troben darrera els parapets; en les batalles campals perforen escuts, cascs i qualsevol cuirassa protectora. Són tan segurs en el tir que la majoria no erra el fitó”. (Diodor, 5, 18, 3) ● Llegiu el primer text sobre els foners balears i contestau les qüestions següents (podeu consultar d’altres fonts d’informació que tengeu a l’abast, com enciclopèdies, pàgines web, etc.): a) Descriviu i dibuixau una fona:__________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ b) Feu un breu resum sobre les guerres púniques:______________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ c) Quin és el significat de mercenari?: ________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ d) Quines són les influències culturals que penetraren a les Balears gràcies als foners?:_____________________________________________________________

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

● Estrabó i Diodor són dos dels autors clàssics que ens han transmès diverses informacions sobre la participació dels foners en les guerres pel domini de la Mediterrània. Llegiu els textos d’aquests autors i fer-ne un resum:

Activitats de síntesi ● Resoleu el següent exercici: Horitzontals 1. Petites estàtues de bronze que representen la figura d'un guerrer. 3. Construcció quadrada o circular en forma de torre i amb cambra central. 6. Guerres dels cartaginesos i els romans pel domini de la Mediterrània. 7. A aquesta fase de la cultura talaiòtica apareixen les construccions ciclòpies. 8. Substitueix el bronze com a matèria primera per a la fabricació de l'utillatge bèl·lic. 9. Monument de l'època talaiòtica característic de Menorca. 10. Ho era la societat talaiòtica. 11. Culte al brau. Verticals 2. Tècnica constructiva utilitzada a l'època talaiòtica. 4. Cementiris que apareixen al talaiòtic final. 5. Actuaren com a mercenaris als exèrcits cartaginesos i romans.

8. A aquesta fase la població talaiòtica va rebre les influències de les civilitzacions mediterrànies. 9. Període de la prehistòria illenca comprès entre el 1300 i el 123 ANE.

MOTS ENCREUATS

1

2

3 4 5

6

7

8

10

11

9

6. La cultura púnica a les Pitiüses Documentació Al segle VII ANE, els fenicis procedents de les colònies de la zona de l’estret de Gibraltar, s’establiren a l’illa d’Eivissa i fundaren l’enclavament de sa Caleta a la costa sud de l’illa. Poc temps després ocuparen la badia d’Eivissa on fundaren la ciutat al lloc on ha perdurat fins ara. Quan les ciutats fenícies de Tir, Sidó i Biblos foren sotmeses pels assiris, la colònia fenícia de Cartago, situada al nord d’Àfrica, s’erigí en continuadora del poder fenici a la Mediterrània i va formar un vertader imperi. Per aquest motiu, al segle VI ANE, Eivissa passaria a ser una colònia cartaginesa i, durant gairebé cinc segles, va ésser un dels enclavaments més importants del món cartaginès. A partir dels segles V-IV, Eivissa fou un centre econòmic destacat de producció agrícola (es va introduir el conreu de la vinya i de l’olivera) i salinera, ja que es va iniciar l’explotació de les salines naturals de l’illa. El gran desenvolupament comercial va afavorir l’encunyació de moneda pròpia. A prop del barri antic de la ciutat, a la zona del Puig dels Molins s’hi va fundar una necròpolis, a la qual es calcula que hi ha entre tres mil i quatre mil hipogeus. Els enterraments es feien per incineració. La població talaiòtica de Mallorca i Menorca va rebre les influències d’aquesta colònia cartaginesa que va establir una sèrie de factories comercials al litoral de Mallorca. També s’atribueix als púnics la fundació, a Menorca, de les ciutats de Jamma (Ciutadella) i Magon (Maó). La influència cartaginesa també es manifesta en l’aparició, als poblats talaiòtics, de peces de ceràmica, objectes de metall i monedes púniques i, sobretot, en l’enrolament dels foners balears en els exèrcits púnics com a mercenaris.

Activitats de síntesi ● Llegiu el text i completau les frases següents: a) Al segle VII ANE, els ___________ procedents de les colònies de la zona de ________________________________, s’establiren a l’illa d’Eivissa i fundaren l’enclavament de _________________. Al segle VI ANE, Eivissa passaria a ser una __________________________________.

b) Les activitats econòmiques més importants d’Eivissa foren _______________ i l’explotació de ________________________________________. El gran desenvolupament comercial va afavorir ______________________________________. c) A la zona del _______________________________ s’hi va fundar una ____________________. Els enterraments es feien per _______________________.

● Explicau, breument, com es manifesta la influència púnica d’Eivissa sobre la població talaiòtica de Mallorca i Menorca.

Activitats de localització ● Localitzau, amb l’ajuda d’un atles, els següents jaciments de l’època feniciopúnica a les Pitiüses: - Assentament fenici de sa Caleta (Sant Josep); poblat de s’Espalmador; necròpolis del Puig des Molins; santuaris des Culleram (Sant Joan) i de l’illa Plana (badia d’Eivissa); Eivissa (vila).

● Localitzau les següents factories púnico-ebusitanes establertes a l’illa de Mallorca (segle IV ANE): -Illot de na Guardis (Colònia de Sant Jordi); es Trenc (Campos); illot de sa Galera (Can Pastilla-Palma); illot d’en Sales (Calvià).

Activitats d’ampliació A l’època de la colonització cartaginesa, l’illa d’Eivissa es convertí en un dels nuclis més importants de la Mediterrània occidental. Es calcula que la població pogué assolir els 4.000 o 5.000 habitants. La ciutat d’Eivissa era l’únic nucli urbà i la majoria dels seus habitants, que vivien dins les fortificacions de la part alta (l’acròpolis), es dedicaven a les activitats comercials i industrials. La fabricació de ceràmica, sobretot d’àmfores per transportar els productes agraris com l’oli i el vi, va adquirir una especial importància. A les zones rurals la població vivia dispersa en les unitats d’explotació agrària, moltes d’elles de caràcter familiar, encara que també n’hi havia d’altres més extenses propietat de l’aristocràcia urbana. D’entre les manifestacions artístiques destaquen les petites escultures de terra cuita (terracotes), les representacions de la deessa Tànit i la gran varietat d’aixovars funeraris que es dipositaven a les tombes (joies, llumeneres, petites figures de ceràmica, etc.).

● Llegiu el text i emplenau el següent quadre-resum sobre els aspectes que s’assenyalen en relació a l’època púnica a les Pitiüses:

Població (urbana i rural)

Activitats econòmiques a la ciutat d’Eivissa

Activitats econòmiques a les zones rurals Manifestacions artístiques

Activitats d’avaluació A) Contestau vertader (V) o fals (F) a cada una de les frases següents:

… La prehistòria és el període de la història de les illes Balears del qual no es disposa de documentació escrita.

…

La prehistòria de les illes Balears es divideix en dos grans períodes o fases culturals: el paleolític i el neolític.

… Els primers grups humans que arribaren a les illes Balears ho feren durant el neolític.

… Els habitacles més utilitzats a l’època pretalaiòtica eren les coves naturals i els talaiots.

… A finals de l’època pretalaiòtica apareixen les navetes d’enterrament. … Els talaiots són edificacions en forma de torre i amb cambra central que utilitzaven la tècnica ciclòpia.

… L’home talaiòtic vivia en una societat guerrera i fortament jerarquitzada. … La “taula” és un monument arquitectònic exclusiu de les Pitiüses. … Al segle VII ANE els fenicis procedents de la Gàl·lia s’establiren a l’illa d’Eivissa. … A l’Eivissa púnica es va produir un gran desenvolupament comercial que va afavorir l’encunyació de moneda pròpia. B) Marcau amb una (X) la resposta correcta: ▶ La ciència que estudia les cultures i les civilitzacions humanes més antigues a partir de les restes materials que aquestes ens han deixat s’anomena:

… Paleontologia. … Arqueologia. … Cartografia. ▶ Els primers grups humans que arribaren a les Balears procedien de:

… Catalunya. … El Nord d’Àfrica. … Es desconeix la procedència. ▶ El Myotragus balearicus era un mamífer rumiant quaternari que apareix juntament amb les restes humanes localitzades als jaciments més antics de:

… Mallorca i les Pitiüses. … Menorca i Eivissa.

… Mallorca i Menorca. ▶ L’home pretalaiòtic vivia en petites comunitats pacífiques que practicaven:

… L’agricultura i el comerç d’armes. … L’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la caça. … L’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la indústria. ▶ Les coves artificials de l’època pretalaiòtica eren utilitzades, sobretot, com a:

… Lloc d’enterrament. … Habitacle. … Lloc d’enterrament i habitacle. ▶ Els talaiots i els poblats talaiòtics són les construccions més característiques de:

… La fase final de l’època talaiòtica. … La fase inicial de l’època talaiòtica. … L’època pretalaiòtica. ▶ Els recintes de taula de Menorca eren:

… Santuaris en què la taula representava una divinitat. … Necròpolis en què la taula representava una divinitat. … Cementiris a l’aire lliure. ▶ A la fase del talaiòtic final:

… Quasi no apareixen armes de ferro. … El bronze substitueix el ferro per a la fabricació d’armes. … El ferro substitueix el bronze per a la fabricació d’armes i la ceràmica talaiòtica imita les formes púniques, gregues i romanes. ▶ A la zona des Puig des Molins s’hi localitza:

… Una factoria púnica … Una necròpolis fenício-púnica. … L’acròpolis de la ciutat púnica d’Eivissa. ▶ D’entre les manifestacions artístiques de l’època púnica a Eivissa destaquen:

… Les petites estàtues conegudes amb el nom de Mars balearicus … Les petites escultures de terra cuita (terracotes) i les representacions de la deessa Tànit … Els objectes de bronze i les àmfores d’importació.

C) Definiu els següents conceptes: Ciclopeïsme Hipogeu Necròpolis Foner Societat jerarquitzada Economia de subsistència D) Aparellau cada un dels períodes o fases culturals (columna esquerra) amb la cronologia corresponent (columna dreta): Període arcaic (primers pobladors)

800-123 ANE

Cultura talaiòtica

7000-3000 ANE

Inici de la cultura feniciopúnica (Pitiüses)

3000-1300 ANE

Talaiòtic inicial

1300-123 ANE

Cultura pretalaiòtica

1300-800 ANE

Talaiòtic final

Segles VII-VI ANE

E) Identificau les imatges següents, tot assenyalant la fase o període cultural al qual corresponen i algunes de les seves característiques més rellevants. Seguiu el model de l’exemple que s’exposa a continuació: Identificació

Fase cultural

Característiques

Interior d’un hipogeu de la necròpolis del Puig des Molins

Cultura púnica. Pitiüses (segles VI-I ANE)

A la necròpolis del Puig des Molins s’hi localitzen uns quatre mil hipogeus. Els difunts s’enterraven acompanyats d’ofrenes

Identificació

Fase cultural

Característiques

F) Distribuïu cada un dels conceptes de la llista a la fase cultural (pretalaiòtica, talaiòtica, feniciopúnica) corresponent:

-Talaiots -Taules -Terracotes -Sepulcres megalítics (dòlmens) -Deessa Tànit -Societat jerarquitzada -Navetes o naviformes -Foners -Encunyació de moneda

-Comunitats pacífiques -Necròpolis des Puig des Molins -Coves artificials (hipogeus) -Taurolatria -Necròpolis a l’aire lliure -Jaciment de Sa Caleta -Mars balearicus -Armes de ferro

Cultura pretalaiòtica

Cultura talaiòtica

Cultura feniciopúnica

G) Llegiu el text següent: “El vaixell Thetis, del Centre d’Arqueologia Subaquàtica del Museu d’Arqueologia de Catalunya ha realitzat excavacions arqueològiques a la costa de Pollença i ha descobert una nau grega del segle VI ANE. Segons els arqueòlegs aquesta nau és la més antiga de les que s’han trobat fins ara a l’illa de Mallorca. Els experts han determinat que la nau grega es dedicava al comerç, ja que transportava una càrrega que contenia ceràmica grega, plats, àmfores per transportar vi i molins de pedra per moldre cereals, entre d’altres objectes”.

(Traducció i adaptació de la notícia del diari “El Mundo/El Dia de Baleares” de l’11.11.02) Qüestions: -

Feu un resum del text. Explicau per què són importants les excavacions arqueològiques. Quines altres civilitzacions mediterrànies varen influir sobre la cultura talaiòtica?. Com es manifesten aquestes influències?.

Bibliografia bàsica - Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed. Moll, 1998. - Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed. Moll, 1985. - Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998. - Atles de les Illes Balears. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Edicions Cort, 1995. - Autors diversos: Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes BalearsEdicions Documenta Balear, 2000. - Autors diversos: Història de Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, Vol. I, 1982. - Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca, Ed. Moll, 1998. - Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, 1996.