LES TRES GUERRES CARLINES Antoni Gol i Roca

Les guerres carlines reben sovint als llibres d'historia un tractament general que no permet copsar amb suficient detall la veritable dimensió, economica i social, que tingueren a nivel1 local. L'autor del següent article ens narra com se succeiien els fets al Bergueda. 1 ho fa amb una concisa, pero completa, panoramica dels enfrontaments bellics. Com veurem, més enlla dels episodis més o menys normals en qualsevol guerra, hi ha un seguit d'actes sagnants que són el resultat d'una obcecació ideologica portada fins a les darreres conseqüencies. Obcecació que vista amb una panoramica de més de cent anys després pot sernb1ar.anecdotica i esteril. pero que fou per als contemporanis tremendament i fatalment viva.

GaletA Frdxa, naacut a Beigs el 1812, que anlbb a Mariscal d e Camp en el decuis de 1s 3' guerra carlins. Mori a Barcelona el 1898.

EL PRELUDI (La Guerra dels Malcontents)

Josep Bussons, fill de Vallcebre, Alias "Jep dels Estanys". va ser sens dubte undels primers personatges de significativa rellevancia que per aquestes contrades va aixecar-se i rnobilitzar-se contra I'exercit i el govern de FerranVI1 i va Ilancarel primer crit a favor del seu rei i de la Religi6. sense oblidarper suposat a la partida d'en Muntaner que ja el 4 de novembre del 1821 ens la trobem al Monestir de Sant Pere de la Portella fugint de I'acuit de les tropes governamentals. En Muntaner a diferencia del "Jep dels Estanys". sí 6s fill de Berga. malgrat no tenir la rellevancia d'aquest únim, quecuriosamenttambé el trobem al Monestir de la Portella el 5 de juny del 1822 amb una partida de tres-cents homes. Corrien els anys del Trieni Liberal malgrat tot, perb, la revolta prbpiament dita dels "Malcon-

tentS" o "Agraviats", no es produiria fins I'any 1827, rebel.li6 reialista que significaria un greu i seri6s avis. sent alavegadavaticini i auguri del desastre i la desolació que s'esdevindria a partir del 1833. A la Catalunya interior. i mon espeaalment pelquefaa Berga icomarca, el capitost que encapcala la revolta des del primer dia fou el ja esmentat i fam6s Josep Bussons, revolta que va ser sufocada amb grans horrors i salvatges atrocitats com, per exemple. I'afusellament massiu de reialistes a Barcelona perordre del llavors Capith General de Catalunya al costat de Ferran VII, Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, el qual trobarem més endavant també com a Capith Gene-ral del Principat, perb lluitant a favorde la causa de Carles V. malgrat que prosseguí amb la política de repressi6 brutal que el féu tristarnent fam6s en la revolta que ara ens ocupa. L'aixecament tingué molta incidencia a Catalunya, i el Berguedh fou

unfocus prou significatiui defets destacables. La revolta iniciada a conseqübnaa de la negativa delgovern a restablir la Inquisició, i I'indult de liberals entre d'altres coses, mobilitza rapidament als homes de les nostres comarques. El "Jep dels Estanys" ens el trobem a Baga el mes de desembre del 1827, irnposant-se per laforca i deixant ben clara laconsigna: "Somatent General, tota la gent armada a assetjar Berga i saqueig a tots els pobles que no cornpleixen I'ordre", que proclama posteriorment a tots els pobles de la comarca. Juntament ambelltrobem a Murcarols, capitost reialista igualment, que el 24 de gener del 1823 apareixeria tambb a la Portella provinent de la Pobla de Lillet on hi havia capturat el Coronel Marin. el qual executa posteriorment al firal de Berga. Per esbrinar les causes del w n flicte hem de remontar-nos a I'any 1812, quan s'aprova a Cadis la famosa Constitució; a partir de la "Pepa" les discrepanciesi les diferbncies seran cada cop mbs acusades fins que es produira finalment la divisi6 radical i absoluta del país: per una banda els defensorsde la Constituci6, per tan1 d'una evoluci6 o progressisme moderat. altrament dits liberals; per I'anra. els que enarboren la bandera de I'Antic Rbgim i defensenfanaticament isensecondicions latornada a aquest i la recuperacib de la Santa Inquisici6, s6n els reialistes o absolutistes. i que posteriorment formaran i sentaran les bases del moviment carlí. La divisi6 origina conflictes conlinuats i que foren ja d'impoflant rellevancia durant el Trienni Liberal (18201823) i que reviscolaran arnb molta m6s intensitat I'any 1827. veient-se obliga1el govern de Ferran Vii a utilitzar severs i duríssims mitjans per segar arran una rebel.li6, que si bé en principi sofocada. anira cremant en

El caalell de San1 Ferran I la i e r r a de Queralt, foren I'escenarl de nombrosos enfronlamenta entre liberals i carlins.

somort i acabara encenent-se I'any 1833, I'inici de la primera i desastrosa guerra civil del Segle XIX. El "Jep dels Estanys", I'home del Bergueda, ja no ho veuria. doncs, com mons d'anres, el1 tambb s'hi deixa la pell en aquesta revona dels "Malcontents", concretament a Olot I'any 1828, afusellat sense contemplacions per les tropes espanyoles.

LA GUERRA DELS SET ANYS La mofl de Ferran VI1 i I'excusa dinastica que enfronta a la reina regent Mana Cristina amb el gema del re¡, Carles Mana lsidre de Borb6, Carles V. fou una de les justificauons que provocaria I'esclat irnmediat de la primera guerra. Tant 6s aixi que Ferran

VI1 mori el 29 de seternbre del 1833 i la guerra cornenca el dia 3 d'octubre del mateix any. Els aixecaments a Catalunya foren nombrocos, el primer el de Prats de LlupnBs el 5 d'octubre a carrec de Josep Galceran. a Berga tarnb6 ho van provar pero cense Bxit, fou el dia Sd'octubre, ielssublevats, unadotzena, erencomandatsper I'oficialretirat, D.J. Sobravias. alies "Muchacho". I aixi aniria succeint fins al dia 11 de juliol del 1837. quasi 4 anys despr6s de comencada la guerra, quan el General Antoni Urbiztondo feia capitular la capital del Bergueda i extenia la seva victoria a pobles i cornarques veines. La victbria cobre Berga suposa elfet d'instaurar la Reial JuntaGovernativa de Catalunya, abans Borreda, a la capital del Bergueda. coneixent-se i fent-se famosa a partir d'ara arnb el nom de "Junta de Berga", presidida aleshores pel pmpi Urt>iztondo. Un any m6s tard. el 4 de juliol del 1838, faria la seva entrada triornfal a Berga el nou Capita General de I'exBrcit del Principal i President de la "Junta", el Cornte d'Espanya. Si bé 6s indubtable que Berga va prendre un irnportant protagonisrne i va ser coneguda durant i posteriorrnent a aquest periode, precisarnent per la "Junta de Berga", hern de rewnBixer que aquest protagonisrne encara fou mes pornpos pel fet d'haver presidit la "Junta" aquest polBrnic personatge que des del moment de la seva arribada va prodigar i portar a terrne actituds grotesques i vandaliques indiscrirninadarnent. Charles 8Espagnac a la seva arribadatrasllada el seu oficial o quarler general de la Junta Carlina a Casserres -el quarler general a Berga era situat al Cami del Roser, a lacasadita Ca I'Antich o CasaGimnella, propietat actualment del Sr. Manuel Sistach, a sota, al local on ara hi ha un conegut bar de Berga sembla serquefou utilitzat com a cos de guardia. de mentre

Rarnon Cabrera. herol carll en la primera I segona guerres carlines.

que a sota d'aquest on casualrnent;'hi trobaun altre establirnent hosteler i i havia els estables i les cavalleriesLa prirnerenca decisió del Comte ~rovoca ja les prirneres discrepancies discordies dins la propia Junta que a a llarga portarien a la "Causa" al caos a la derrota definitiva. La dorninació Carlista a Berga i conarca va durar tres anys, concre-

tarnent fins al 3 de julio1 del 1840, rnenys de la meitat del que vadurar la guerra, poc ternps, no obstant, la dinarnica bel.lica, política i social de I'Estat Carli a Catalunya, concretarnent a Berga. va ser accelerada i prou evident: fabriques d'arrnarnent, encunyació de moneda, fortificacions corn és la de la Serra de la Petita (actualment en runes i en progressiu estat de deteriorarnent). Exceptuant, 6s clar, les depredacions i les desfetes executades per ordre del Cornte d'Espanya. corn van ser els incendis i total destrucció dels pobles d'0lvan i Gironella i algunes pairalies de lavora de Berga. Lichnowsky. el princep. un dels rnés fewents apologistes i idolatres del Cornte, ens ho relatad'aquesta rna-nera: "Esta medida rigurosa, justificada por la necesidad, había sumido en la miseria a numerosas familias. que veian wn desesperación la destrucciónde sus hermosasy sdlidas casasseculares"... Les atrocitats del Cornte, surnades a les ambicions i enveges existents dins la rnateixa Junta la van anar minant rnolt acceleradarnent, i arnb especial virulencia a partirdel Conveni de Bergara. Tan es aixi que el 26 d'octubre, un mes i rnig despres, era destituil i ernpressonat el Cornte d'Espanya, i brutalrnent assassinat quatre dies després al Pont d'Espia segons uns, al Pont del Diable segons d'altres. El complot per eliminar el Cornte soriide lapropia"JuntaW.Les rivalitats i probablernent les ganes d'acabar la guerra desencadenaren I'acció. La trama consistienacusar el Comtedetraidor i de pressurnptes entrevistes arnb els liberals per entregar els batallons i en definitiva irnrnobilitza I'exercit i I'Estat Carlia Catalunya. En dernanar I'ordre de destitució signada pel rei en Gaspar Diazde Labandero, I'lntendent de la "Junta-en Bartorneu Torrabadella li va contestar que el doctor Espar. I'encanegat de portar-la. havia cornunicat a la "Junta" des &Andorra que seguissin endavant arnb I'operació ja

que les ordres verificades i signades pel rei, i a més a m6s ja difoses. estaven a les seves mans, aquesta conversa tenia lloc a la Rectoria d'Avi.4el mateix dia26d'octubre. Precipitacions que delaten clarament la premeditació i la complicitat dels Torrabadella. Orteu. Ferreri companyia. i si bé peruna banda hi havia rnotius rnés que suficients, raons percausa d'odis i revenges personals que justifiquessin la seva mort, per I'anra no podem tancar els ulls davant I'evidencia histbrica posada de manifest amb els esdeveniments que se succeiran després de I'eliminació del Comte d'Espanya. Hem de considerar de prou pes els altres motius: les raons socials i politiques per les quals 6s molt pro-bable que la "Junta" hagu6s decidit apartar-se substancialment de I'empresa catiina i d'acabar definitivament amb la guerra. i sinó. vegise'n els fets: 6s nomenat per substituir el Comted'Espanya un home irrellevant i incapac, amb pocs coneixements militars i menys de politics. La davallada sera irreversible. El prestigi de la "Junta" caur.4 també en pica!,

víctima, sens dubte, de la seva propia malaltia: les enveges i les diferencies personals, al mateix temps que la seva conducta sera sumament inconcreta i sospitosa. Es qüestionara fins i tot I'entrada a Berga del General Cabrera per la propia "Junta". amb temors prou fonamentats que prendran cos amb I'empresonament de gairebé tots els seus membres. fet que es produir.4 a I'arribada de Cabrera a Berga, ila deserció d'en Segarra, el substitut del Comte dVEspanya, convencut que la m.4 implacable del cabdill carli caur.4 sobre ell. Cabrera, rio obstant aixb, no tingué temps de dur a teme els seus propbsits. El dia 5 de julio1 faria cap a Castellar de n'Hug i d'alli a la frontera, després de plantar cara dos dies abans al General Espartero en la que seria I'ultima batalla de la guerra dels set anys, la batalla de la Creu de la Pinya a les rodalies de Berga. Els membres de la "Junta" empresonats a Queran quedarien Iliures i el seu judici pendent, de mentre, la primera guerra carlina havia arribat al seu punt i final.

LA GUERRA DELS MATINERS (1846-1849) Sis anys després, el 1846, el fenomen carlí resorgiria de nou amb la revona o guerra que s'anomen.4 dels "Matiners" i que dura fins I'any 1849. La segona guerra catiina va ser ben diferent , tant de la primera com de la posterior guerra de la qual parlarem rnés endavant. Tant 6s aixíque molts s6n els historiadors que es neguen a considerar-la com a tal i la qualifiquen Únicament com a rebel.li6 o revolta camperola. De fet, els combats a la muntanya, la guerra prbpiament de guerrilles i els manifests i postulats del Cornte de Montemolin (Carles VI), com per exemple el de la Gamga. la van fer peculiar i heterodoxa, sobretot wnceptuant la idea del Carlisme i dels seus aixecaments i rebel.lions continuades. La celebre frase d'en Matx que els carlins eren la base del poble, I'element bhsicament popular, 6s perfectament aplicable a aquesta segona guerra, ja que tot i que el problema dinAs1ic va ser alira

El pon1 de Bagl fou Peacaimri d'un Irnpomnt mhontirnmt en e l i e d c vmlmenli de la iegona willnidm.

Grabat d'epoca que reflecteix les importants conseqüencies que hague de patir la poblacio civil del Bergueda.

vegada bona excusa al no produir-se el casori entre Isabel II i el fill de Carles V, el Comte de Monternolin, el nou pretendent, el cert 8s que la crisi econbmica del 1845-46 que afecta m o l directament la societat rural en general i els carnperols en particular, fou un dels factors principals que. si més no, ajuda rnolt directarnent a encendre la guspira de la rebel.li6. Una guena curiosa -tant en eifonscom en la forma-. m n s dels carlins de la vella guardia s'abstindran de participar-hi i es proclamaran consignes tals corn: "por la unión de todos los espa~ioles': "unidn y olvido de lo pasado". o bé "nada de partidos", afirmacions que com a minim resulten contradictories amb les reivindicacions i I'espent

nacionalista del sector agrari a Catalunya, que gosarafins i tot reclamar la independencia. Malgrat saber que el nucli de la guerra, I'acció bel.lica es concentra majotitariarnent a la muntanya i al camp. només podem suposar que Berga i la seva comarca. incloses geograficarnent com a tals dins el rnarc ~ r ai la les portes de la muntanya, va viure I'alcament dels "Matiners" arnb mona infensitat i dinarnisme. ja que a parl de la localització bel.lica. hernde tenirencornpte les profundes simpaties i bones raons que profesaven si no tots els ciutadans de Berga, sí la totalitat de terratinents i camperols que vivien a les seves rodalies i al llarg de la

comarca. Malgrat tot, pero, insisteixo en el fet de la suposició i la hipotesi, ja que la manca de documentació 6s gairebé absoluta, arnb poquissimes referencies d'aquesta guerra a les nostres terres, potser un dels únics ens I'ofereix i'historiador Vilardaga en les seves "Efemérides". on destaca I'entrada a Berga del capitost carlí Joan Castells, I'any 1848, resultant greument ferit I'esrnentat capitost quan passava amb els seus hornes pelcarrerdel Golfo (actualmentcarrer dels Angels). Aquesta 6s una de les escasses anecdotes que sabem pel que fa referencia a Berga durant la segona guerra carlina. Cunós i destacable tarnbé 6s el fet del cornerq existent entre Catalunya i

de en funcions aleshores de la vila de Berga, Esteve Sala. El govern. peh, exigi encara més responsabilitats pelsfetsde Berga i imposh a la propia vila una multa de 10.000 duros que crispa i dividi energicament la poblaci6, una sana6 imposada pel Capita General de Catalunya, Sr. Contreras, i de la qual al final se'n feren efectius 2.768 duros. Dos elements haurien de presidir a partir dara i al llarg de tot I'any la vida quotidiana dels berguedans: la psicosi i el temor. Van serfreqüentíssims els avisos, les falses alarmes, els temors -moltes vegades infundatssobre hipotbtics atacs carlins; les circumstanaes obligaren als ciutadans a fugir de la Vila o a dormir amb un ull obert i provocaren actes violents w m I'afusellament de Ramon Bach el 24 d'abril ais afores de la vila i d'aitres incidentscom I'arrestindiscriminatde ciutadans entre els quals cal incloure el ja esmentat diputat a Corts. Joaquim Penina. Els temors, pero. a la fi cristal.litzaren i a finals de julio1 els carlins ho intentaran anra vegada i en aquesta ocasi6. I'acuit i el setge es perllongaran fins gairebé a mitjans d'agost, culminant amb I'acci6 aferriscada i cruenta de Barbats, a prop de Casserres, el dia 16 d'aquest mes, i que se saldara amb la victoria carlina sobre les columnes de Reyes i Casanoves. després dels reiterats intents sobre lapoblaci6 de Berga que adquiriren la seva maxima virulencia el dia 9 d'agost. A tot aixb, caldra sumar-hi les barbaritats i els atropellaments dels Voluntaris de la República comandats pel fands Xic de la Barraqueta. que teoricament havien vingut a Berga perdefensar-la de les enveslides carlines i que al final sembraren el panic i la destrucci6 incendiant i saquejant, primer el Cami del Roser i postenorment el Santuari de Queral, el poble d'Espinalbet i nombroses pairalies del vonant de Berga. ( Després d'aquest tragic agost, pero. encara hi hauran d'anres setges

1

El general FranwacSavalls, al dirigen1 carli calali amb m6. carisma duran1 la tercera g u a rra cadlna. Nascut a La Pera (Balx Empordh), el 1817, combat6. tambá, a lthlla i mor¡ exlliar a ei 1886.

i intents de bloqueig. w m a m6s importants, els dels mesos de setembre i desembre que obligaren a tancar la fabrica textil de la Colonia Rosal, deixant sense feina i en la misena nombroses famílies. De I'any sobre, el 1874, en tenim poca constancia, malgrat que sembla ser que la situaci6 se suavitza una mica. Defet, i seguint el íil documental. ens hem de situar ja a les acaba,es de la guerra a Catalunya. concrelamen! el 23 d M u b r e de lany 1875, oer trobar enfrontaments miiitars enire lestropescarlines i liberals. Fou en Joan Castells (el més matiner i al final el més tossut), aleshores Comandant en cap de totes les forces carlines al Principal, quanen eldia abans indicat presenta batalla als homes del General Martinez Campos, exactament a dues companyies del Regiment America sota la direcci6 del Coronel Sorribes. Aix6 succei a "Can Mauri", ben a prop de Berga i la batussa es decanta a favor dels homes de la Causa que obligaren als liberals a refugiar-se al poble d'Espinalbet, on els remataren i arrodoniren la feina, deixant-hi la pell el propi Sorribes, l'ú~imavict~riapirricade I'exbrcit carli a Catalunya.juntament amb I'acci6 de la Poblade Lillet auetinaué llocel mes de novembre, mes en eiqual s'aixeca un someten1 general a tot Cataunya per escombrar definitivarnent els

1

I I

únims escamots rebels que encara pul.lulaven arreu de les muntanyes, després que el dia 2 del mateix mes, el Capita General dels Alfonsins Arsenio Martinez Campos anunciés I'acabament de la guerra i I'oportunitat d'indult a tots aquells que s'hi volguessin sotmetre o acollir -que van ser molts-, mitjancant un ban integramenten catala, tot un detall.

> . F 1&?-&. ? %,.% 5

1 ?.x;. i,\\TG,