Renaixença. La renaixença es el moviment cultural i de consienciacio nacional, amb l'aparició d' un sentiment nacinal i de recuperació de la literatura popular, en canvi en la societat produeix transformacions econòmiques i socials derivades de la revolució industrial. Es diu que la renaixença es la epoca de la nostra literatura compresa entre la decadencia i el modernismo. El romanticisme impulsà la renaixensa. Hi ha una diferencia entre la renaixença catalana i la renaixença valenciana. aquesta es que en catalunya l'ambit era politic i literari, i en la valenciana era sols literari. A catalunya comenta per un moviment literari, pero acaba en una reindivicació polÃ−tica. Perque no sols recuperaren la llengua, sino que també l'ambit nacional.En canvi en la renaixença valenciana va tenir tan sols el ambit literari. Les primeres mostres de la renaixença van ser les poètiques.aquestes primeres composicions ban tindre lloc al Principal cap al 1830. En la nostra llengua només apareixien de manera esporà dica introduïdes en les publicacións periòdiques en llengua castellana.El cas més emblematic va ser `La Patria' de Bonaventura carles Aribau.Dos autors de la renaixença son Jacint verdaguer i Teodor Llorente. Jacint verdaguer. Va naixer a Folgueroles l'añ 1845 i mori a Vallvidrera a l'añ 1902. Aquest es considerat el poeta més gran de la renaixença.Una de les caracterÃ−stiques més importants de l'obra de Verdaguer és que aplica un léxic riquÃ−ssim, d'arrel popular, als temes erudits.L'obra poetica de Verdaguer es clasifica en tres blocs temà tics: èpica(Canigó, Atlantida), religiosa(Flors del calvari), i històrica i patriòtica.(Oda a Barcelona.) Teodor llorente. Va naixer i va morir a valència (1836-1911) à s considerat el poeta més destacat de les lletres valencianes.Amb la influència del mallorquÃ− Marià Aguiló, començà a escriure en valencià i va esdevenir el mestre dels poetes de la Renaixença. Als 30 añs dirigia el diari La Opinión, del qual renovà l'edició i feu augmentar les vendes.Mes tard, aquest diari es tranformá en Las provincias, que treballava a favor del valencià i del valencianisme. La seua obra més destacada és el Llibret dels versos (1885) El teatre de la Renaixença. El teatre d ela Renaixença va aplegar una tendència popular i una tendència culta. -Teatre popular: està formada per obres escrites en una llengua col·loquial farcida de vulgarismos i castellanismos, que presenten situacions quotidianes. (Federic Soler, eduard Escalante i Josep Bernat i baldovÃ−.) -Teatre culte: Es tracta d'un teatre romà ntic, intenta trencar amb el classicisme. Inclou obres que postren una gran varietat de situacions i personatges, amb l'autor com a tema més destacat i escrites en una llengua culta i arcaica. (Óngel Guimerà )

1

Federic Soler. -L'autor: Va nà ixer a Barcelona el 1893. Des de molt jove participà en els tallers o pisos on representaven obres teatrals casolanes. Va morir a la seua ciutat natal el 1895. -Obra: primera etapa. Inicià la seua producció dramà tica amb un seguit d'obres inconformistes que fregaven la barroeria. -Obra: segona etapa. Rep el nom de “La Gata”, nom que prengué d'una societat teatral creada per ell mateix i altres amb l'objectiu de representar un teatre estable en català . Adoptà el pseudònim de SerafÃ− Pitarra i escrivÃ− parodies de drames romà ntics. -Obra: tercera etapa. Abraça els anys 1866-1895 Va escriure veritables drames romà ntics i comèdies costumistes. Obtingué un gran èxit amb les obres Les joies de la Roser (1866) i El rector de Vallfogona (1871). Eduard Escalante. (1834/1895) à s considerat el mà xim representat del sainet valencià . Va escriure una cinquantena de sainets que reflecteixen els canvis socials de la València de mitjan segle XIX. El seu teatre manifesta una ideologia popularista i lliberal, i en l'aspecte lingüistic, reprodueix una barreja idiomà tica en què, de vegades, força el llenguatge per donar més comicitat al text. Les seues obres teatrals reprodueixen amb un to satÃ−ric, ambients i personatges tipificats de l'època en què va viure. No deixen de ser una crÃ−tica superficial i benigna que no arribà mai a ser inconformista. Obres més destacades: Bufar en caldo gelat (1869), L'escaleta del dimoni (1874) i Les xiques del entresuelo (1877). Óngel Guimerà . Ha estat l'únic autor del nostre teatre del segle XIX a assolir un èxit important tant dins com fora de les nostres fronteres. Va convertir la passió humana en el tema principal de la seua producció teatral, que combinava amb un model de llengua viva i eficaç des del punt de vista escènic. Ha estat considerat un autor renovador dins el Romanticisme. L'obra dramà tica de Guimerà es divideix en tres etapes: etapa de formació(drames d'ambientació medieval), etapa de plenitud(obres de trets realistes) i etapa d'inseguretat(nous corrents estetics a Europa). Els jocs florals. (poesia de la Renaixença) La restitui¡ció dels jocs florals l'any 1859, coma conseqüencia de l'exaltació romà ntica del mon medieval, aconseguÃ− algunes fites bà siques per a la normalització de la nostra cultura.Aquestes fites es poden concretar en la creació d'un public per a les composicions i de la primera insfraestructura editorial en la nostra llengua.Permeteren i potenciaren l'aparició de noves generacions.També van significar la limitació del camp temà tic. Les composicions es presentaven en tres modalitats: pà tria, fe i amor.Les quals esdevingueren temes recurrents de les composicions poètiques de la renaixença.

2

El modernisme. A les darreries del segle XIX i el primer quart del segle XX es va desplegar per tot Europa un moviment cultural anomenat Modernisme. Aquest buscava noves formes d'esxpressió i va afectar totes les manifestacions de l'art i el pensament. A casa nostra el modernismo adquirÃ− una personalitat especial i fou un moviment complex i contradictori, resultat d'influències molt diverses. El modernisme te dos corrents: -El regeneracionisme.Els regeneracionistes, volien la renovació de tots els aspectes de la societat en que vivien i consideraven que hi havia que aprofitar els aspectes positius i superar tot alló que era vell i caduc. -L'esteticisme.Al contrari que els regeneracionistes, no crien posible internevir directament en la societat i s'aillaven perque pensaven que la societat no els entenia i els rebutjava. Aleshores buscaven la creació d'una obra artÃ−stica que tinguera valor per si mateixa. Tres tipus de novela modernista. -Novel·la rural: s'oposava a la visió del camp idealitzada i folklórica de la Renaixença. Plantejaren en l'ambient rural problemes d'abast més universal, relacions conflictives entre un individu i una massa social passiva. Un autor de la novel·la rural es Victor Català . (1869-1966)Va naixer i va morir a l'escala.El seu nom real és Caterina Albert. Va haber d'adoptar aquest seudonim perqué en aquella època no estava ben vist que una dona escrigués reflectint el paper de la dona en una societat rural i era massa atrevit.Una de les obres es Solitud, que es convertÃ− en el model de la narrativa rural del modernisme. -Novel·la decadentista: es una de les darreres derivacions del Romanticisme.En aquestes obres es tractava de reflectir una realitat interior amagada. Hi van ser temes freqüents l'erotisme i la sensualitat. Un autor de la novel·la decadentista es Prudenci Bertrana. (1867-1941) Va naixer a tordera i va morir a Barcelona. Es va donar a coneixer amb la novela de Josafat al any 1906. -Novela costumista: Bona part deriva dels quadres de costums modernistes i que consistix en la desintegració de la novela en un seguit de narracions independents que conserven una certa unitat. El costumisme és una forma hÃ−brida en què es confonen esquemes romantics i realistes , la uqal cosa era molt valorada en el modernisme. Un autor es santiago Rusiñol. (1861-1931)Va naixer a Barcelona i va morir a Aranjuez.Va ser autor de teatre, narrador i pintor i va ser el maxim exponent de la novela costumista dins el modernisme.Hi destaquen dues noveles. `El poble gris' (1902) i `L'auca del senyor esteve' (1907). Romanticisme. CaracterÃ−stiques generals:

3

Al final del segle XVIII començaren a desenvolupar-se en alguns països, corrents contraris al racionalisme i al Neoclassicisme. Era una nova actitud devant la vida, que donava preponderà ncia a l'individu, exaltava els sentiments i reivindicava la llibertat. Com a moviment estètic, el Romanticisme presentà una voluntat modernitzadora profunda i féu aportacions fonamentals en l'art, la música i la literatura. Significà un canvi del gust estètic i de les teories de la creació, les caracterÃ−stiques son les següents: -Sentiment i món emotiu: exaltaren els sentiments i les emocions i s'oposaren a la separació entre la raó i el sentiment, entre allò que era real i allò irreal. -Llibertat creadora: eren partidaris de l'originalitat enfront de la tradició grecollatina, de la llibertat enfront de la imitació neoclà ssica. -Individualisme: reinvidicaren el subjectivisme i el culte al jo enfront de la universalitat i la sociabilitat. -Temes i ambients: renovaren els temes i els ambients de l'art neoclassic.Preferien els ambients nocturnes i sòrdids i buscaven histories fantà stiques. -Literatura popular i llengües nacionals: mostraren interés per les tradicions i les manifestacions populars i es dedicaren a l'estudi de les llengües nacionals. -Nacionalisme: els seguidors del moviment romà ntic defensaren la llibertat dels pobles. -Recerca de la inspiració: es van inspirar en les cultures exòtiques i en el passat medieval. Van deixar de costat a Grecia i Roma que van ser la inspiració dels neoclà ssics. -Natura i paisatge: Els llocs intactes i la innocència dels habitants del món rural inspiraren els romà ntics , els quals tenien una visió idÃ−l·lica del camp. En el Romanticisme europeu, hi van haver dos tendències: -Una tendència conservadora que s'imposà principalment a Catalunya i que s'interesà pel passat medieval. -Una tendència liberal amb vista al futur, en què destaca Tomà s Villarroya. El Romanticisme arrelà a les nostres terres a mitjan segle XIX i coincidÃ− amb un moviment literari i polÃ−tic conegut com a Renaixença. El Romanticisme imposà la Renaixença. El Romanticisme a casa nostra. Hi hagué una actitud receptiva respecte del Romanticisme. Arribaren les traduccions en castellà dels autors romà ntics, però no hi va haver producció pròpia. Gèneres romà ntics. -Narrativa: No hi havia cap model de narrativa. El 1862 es publicà la primera novel·la històrica. Quan en la nostra llengua la novel·la es va poder donar pas, es va influir cada vegada mes per un realisme incipient i per la força del cotumisme. -Poesia: Fou el gènere preferit dels escriptors de la Renaixença, ja que la tradició poètica encara 4

pervivia, ademés s'adequava millors als guistos i a les capacitats dels romà ntics. -Teatre: El drama històric arribà bà sicament a les nostres terres a través de versions paròdiques en les obres de Federic Soler. Naturalisme i Realisme. La novel·la en la nostra llengua aconseguÃ− ferse camÃ− poc a poc, més allunyada del Romanticisme i més influenciada pel Realisme i el costumisme. El Reealisme va substituir les formes idealistes i fantà stiques del Romanticisme pel reflex detallat de la realitat. En l'ultim terç del segle XIX, el Realisme derivà al Naturalisme. El Naturalisme fou un corrent artÃ−stic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis cientÃ−fics a la literatura. CaracterÃ−stiques REALISME. -Rebuig de l'element meravellós i cerca de la realitat inmediata. -Rebuig de l'exotisme del passat i la fantasia i cerca de la contemporaneïtat. -Fugida del carà cter subjectiu, del sentimentalisme humà , i intent de analitzar la conducta humana de manera objectiva. -Cerca del detallisme en les descripcions i reproducció fidel del registre lingüistic de cada personatge. NATURALISME. -Enfocament cientÃ−fic: l'autor observa i elabora hipòtesis. -Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic. -Contingut positicista i inclusió d'aspectes que no s'havien tractat: classes socials desfavorides, malalties i crÃ−tica social pessimista. -L'ideal no és la bellesa, sinó l'adequació a la realitat. El costumisme. A partir de la segona meitat del segle XIX va aparéixer la prosa costumista. Mantenia encara molts elements romà ntics, però incorporava caracterÃ−stiques pròpies del realisme, com la temà tica, els procediments expressius i les tècniques narratives. El costumisme va descriure ambients i personatges de manera tipificada amb una actitud nostà lgica d'un temps que desapareixia del progés.

5

La novel·la costumista es classifica en dues tendències: -El costumisme real: era més conservadora i vinculada al Romanticisme. -El costumisme urbà : era més progressista i tractava temes de la menestralia que s'anava perdent. QUADRES DE COSTUMS. -La realitat immediata esdevé el motiu que presenta temes tÃ−pics en escenes descrites de manera molt detallada. -Els personatges i les situacions tenen un tractament extern i superficial. -Els quadres de costums no tenien argument, tractava de descripcions de situacions. -Incorporen dià legs reals molt vius amb un llenguatge molt dinà mic. NarcÃ−s Oller. à s considerat l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua. En la seua obra, NarcÃ−s Oller va incorporar una visió del món i una temà tica inèdites en la nostra literatura i va crear un llenguatge adaptat a la narració. OBRA DE NARCà S OLLER. L'any 1882, publicà la seua primera novel·la llarga que marcà l'inici del Naturalisme. Grà cies a l'èxit d'aquesta obra va començar a escriure la seua producció més important què superaria les influències romà ntiques i es decantaria pel Naturalisme. L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), i La febre d'or (1890.1892). D'esprés inicià una etapa de distanciament i va publicar dues novel·les. La bogeria: tracta una temà tica naturalista pel que fa a la forma Pilar Prim: Trenca amb les tècniques naturalistes i te una tendència de la novel·la psicològica i la sensibilitat modernista. La poesia modernista. Els poetes mopdernistes s'oposaven a la visió que tenien els poetes dels Jocs Florals. Els autors consideraven que la poesia feta pels escriptors de la Renaixença mancava de sinceritat, la temà tica era reduïda i el llenguatge, arcaïtzant. Els poetes modernistes proposaven unes composicions sinceres i espontà nies, també una temà tica més propera a les vivències de l'escriptor que expressara emocions i intimitats. La figura mes destacada de la poesia modernista va ser Joan Maragall.

6

Joan Maragall. La seua preparació, el seu alt nivell cultural i el paper de mestre de poetes li donaren una projecció social important. En la seua producció poètica, exposà la teoria de la paraula viva, que no solament tenia una significació estètica, sinó també humana. Defensava la poesia com una manifestació natural, no estilista i propera a la societat, la qual volia influir. La poesia modernista valenciana. Al començament del segle XX, es donà un cert valencianisme cultural i un tÃ−mid projecte polÃ−tic, conseqüencia de l'aparició d'associacions editorials i la publicació d'algunes revistes. El Modernisme valencià va durar poc i no va arrelar en els nostres escriptors. Només va reeixir en l'arquitectura. Alguns poetes valencians van intentar conrear poesia, encara que més influenciada pels modernistes hispanoamericans i espanyols. L'escola Mallorquina. Al marge dels corrents estètics de la penÃ−nsula, la producció literà ria del segle XX a les illes Balears continuà amb les formes expressives de la Renaixença. Els autos balears que escriviren en la nostra llegua s'aplegaren al voltant de la revista la nostra terra, considerada l'organ de l'anomenada Escola Mallorquina. Aquesta escola defensava: -El classicisme dels seus versos en el to, la música.. -Els temes recurrents, com la religiositat i el paisatgisme mediterrani de les illes. -L'esperit romà ntic que humanitza el paisatge mitjançant la subjectivitat del poeta.

7