QUE ES L'EUTANÀSIA? Etimològicament significa "bona mort" i popularment es coneix com "mort per pietat" o mort dolça. Es la mort provocada per pròpia voluntat i sense sofriment físic, en un malalt terminal, a fi d'evitarli una mort dolorosa. La pràctica consisteix en administrar les drogues, fàrmacs o altres substàncies que alleugin el dolor encara que això acabi amb la seva vida. Cauen fora d'aquests conceptes les morts causades a malalts vells, malalts mentals i altres morts com l'homicidi o inclús l'assassinat, tampoc es considera eutanàsia, no aplicar al malalt terminal un mitja extraordinari de cost molt elevat o de sofisticada tecnologia que pugui allargar la vida del pacient, però no la seva cura. Elements perque es doni l'eutanàsia • Una conducta activa del subjecte agent (la conducta passiva consisteix en deixar d'usar els mitjans que prolongament l'agonia d'olorosa) que consistiria en aplicar alguna cosa que termini amb la vida del malalt. • El causar la mort voluntàriament (Per voluntat del malalt). • Una malaltia incurable • Una solicitut seria e insistent del malalt per que aquesta es realitzi (excepte el cas d'un nen o d'un inconscient). • Un movil piadós d'estalviar sofriments inútils: aquest es l'únic movil i l'element més característic. • Un sofriment inaguantable o estat físic insuportable (paràlisi, deformacions,...) TIPUS D'EUTANÀSIA −Eutanàsia passiva: Es la que es realitza en totes aquelles situacions en las que es deixa morir el malalt bé per no aplicar−li determinats mitjans terapèutics o bé per retirarli. Un exemple clar es la del malalt amb càncer de pulmó en fase avançada que, queixant−se d'intensos dolors, agafa també, una pneumònia o una infecció del pulmó. Si no es tracta convenientment aquesta segona malaltia, el pacient morirà en poc temps, però el mateix passarà si es tracta d'aliviar−li el dolor amb drogues com la morfina sense aplicar−li els antibiòtics que servirien per a curar el segon mal. −Eutanàsia Activa: Es practicada freqüentment amb animals molt malalts amb el fi d'aliviar−lis el sofriment. Consisteix en d'u a terme deliberadament destinada a encurtar la vida del malalt com administrar−li una determinada substància per que la mort sobrevingui amb rapidesa. −Eutanàsia indirecta: Es la que consisteix en un tractament que fa disminuir el dolor, aliviant−lo i amb això, encurtant la vida sent 1

el cas, quan s'aplica un calmant molt fort. PUNT DE VISTA JURÍDIC El dret a la vida en l'article 15 s'integra així per la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat de l'article 10.1. I si dificilment pot extendres la dignitat sense la llibertat aquesta deu també integrar el dret a la vida desde la seva presencia com el valor superior de l'ordenament jurídic de la C.E. (Constitució Espanyola) i desde la seva proteciió com dret fundamental en l'article 17, això sense olvidar que tant el dret a l'intimitat personal de l'article 18 com la integritat moral de l'arcticle 15 donen també sentit al dret de la vida. El dret a la vida no sempre es pot considerar inviolable sino es qualitativament graduable i susceptible de ponderació quan entra en colisió amb altres interessos perque la vida no es "ajena" a la seva qualitat de vida lliure, digna, personal, i estimada pel seu titular el que presisament empedeix la seva reducció a un mer fet biològic carent de projecte personal e empedeix la seva instrumentalització al servei d'interés de tercer. L'interpretació integradora o sistematica en la que la llibertat, dignitat, lliure desenvolupament, intimitat...,configura el concepte de vida humana. El dret a la vida s'integra en els drets inviolables. Cada ésser humà neix i mor i aixì existeix i cada ésser humà es digne d'existir en el temps que es consumeix entre la vida i la mort. Tots els ésser humans som iguals i la nostra vida val el mateix. Pot decidir−se que el que defineix com democracia una formació social es ser garantía dels drets inviolables i tal com es diu que tots tenim dret a la vida pot decidir−se que tots tenim dret a la pròpia mort. La llibertat d l'individu es o una elecció absoluta en el més intim de la consciencia o simplement una màscara. L'únic limit de la pròpia llibertat el respecte de l'altra llibertat juridicament la tutela del dret a la bona mort no contradiu el ordenament constitucional. La dignitat de la personaes troba tant en el viure com en el morir. La solicitud expresa i seria de que es causi la mort en una situació de sofriment es una solicitud realitzada en vida. El dret a la pròpia mort es un dret inviolable. La família, les institucions hospitalaries i les demés formacions socials són democràtiques si permeten a cada un el dret a la vida i a la pròpia mort. Davant d'això s'uneixen l'etica, la politica i el dret, pel que pot concluir−se que pretany a una idea democratica admetre el concediment de la mort. Desde l'ambit consitucional pot plantejar−se el dret a morir, ja que no s'estableix la obligació de viure, això origina un conflicte entre ambdos matissos. La prohibició de la tortura, de penes i de tractes inhumans o degradants permet questionar com a bé jurídic constitucionalment protegit en preservar una vida que constitueixi un tracte inhumà. Si la vida com a bé jurídic mereix una reforçada protecció en situacionsde comflicte com les que es planteja en els supostos eutanasics, l'armonia d'aquesta protecció amb la d'altres bens juridics especialment relevants, lliure desenvolupament de la personalitat, intimitat, prohibició de maltractaments, poden proceder a traves del reforçament dels drets del titular com el dret a l'informació del malalt i el reforç de les condicions o requisits que otorguen la validesa de la seva voluntat. Devant a aquest plantejament es considera que l'eutanàsia activa no podria genuinament entendres peermesa, es a dir, autoritzada, en el sentit de que l'acció apareixi com jurídicament precedent. Així, valoració absoluta del bé jurídic vida, irrenunciabilitat pel seu titular i rebuig de qualsevol posible colisió, que li fagi cedre, amb altres interessos merecedors de protecció legal. PUNT DE VISTA RELIGIOS Quasi totes les religios estan en contra de l'eutanàsia en general, encara que aprovin alguns aspectes d'aquesta. Això es deu al respecte a la vida i a que la desició de treure−li o conservar−li depen del deu que se li ha donat.

2

En els casos en que s'acepta alguns punts de l'eutanàsia sol ser quan es massa dificil conservar la vida i al intentar prellongar−la massa s'atempta amb la desició del deu de treure−li, i a que totes les desicions importants, depenen d'ell. La religió Catòlica pensa, respecta a l'eutanàsia passiva, que donar la mort a una persona disminuida, malalta, o moribunda es inacceptable, perque constitueix un homicidi graument contrari a la dignitat humana i morlament inaceptable. Però principalment es basa en el fet de la creencia en un Deu superiror, al qual devem la nostra vida, es a dir, encara que poguem usar la nostra vida en el que volguem, la nostra vida li perteneix i la voluntat de treurens−la es una i exclusivament d'ell. Si més no, si accepta la passiva, a un malalt que necessita uns tractes excesivament costosos, tant economicament com socialment, no creu que se li hagi de prellongar la vida, es considera que la seva estancia terrenal arriba a la seva fi, el el cas de que s'evitasi l'eutanàsia molt extremament, es considera distanasia (mal morir). PUNT DE VISTA ÉTIC L'opinió publica sobre l'eutanàsia ha anat canviant de forma significativa en les ultimes decades, unes vegades a favor, i altres en contra, barrejades amb algunes d'indiferencia. Altre aspecte molt important de l'eutanàsia es el qui deu decidir quan tallar la vida, quan practicar l'eutansia. Una corrent d'opinió creu que deuria de decidir−ho el metge perque ni el pacient ni la familia estan en condicions de dsicutir l'asumpte, i per altra part no es deu de llançar tal pes sobre la familia. Altres pensen que ha de se el mateix malalt i en cas de que auqest no estigues en condicions, la familia ho ha de decidir. Inclús en molts paisos oriental es va extenent la costum de firmar un "living will", especie de document en el que es posa la desició que vol que es prengui en cas de padeixer una malaltia incurable. El filosof Kant va dir en la seva obra "L'existencialisme es un humanisme" que no li devem la vida a ningú, que no hi ha cap deu que ens la hagi donat, i que cada un es responsable dels seus actes. Pel qual que cada persona te el dret a posar fi a la seva vida, inclont−hi eutanàsia i suicidi. FRASES NOTABLES −Aquí es citen algunes que tracten la vida orientada a la mort, per el qual podrien plantejar−se per l'eutanàsia: Mientras vivas, vive. (Malcolm Forbes) Me parece que el secreto de la vida consiste simplemente en aceptarla tal cual es.(San Juan de la Cruz) Vivir bien es mejor que vivir.(Aristóteles) ¡ Solo viven aquellos que luchan.(Víctor Hugo) Desde que se cesa de luchar por ella (la vida) ya no tiene sabor.(Palacio Valdes) El deber del hombre ante la vida es seguir adelante.(Eugene O'Neill) Una vida que tiene que luchar constantemente por la vida no es una vida.(Menandro) Todo aquel que tiene una razon paravivir puede soportar cualquier forma de hacerlo.(Friedrich Nietzsche)

3

Cuan bueno es vivir aun malamente.(Stephen Philips) La muerte no es una cosa tan grave; el dolor sí.(André Malraux) Mejor vida es morir, que vivir muerto.(Quevedo) Una agonia también es un proceso vital.(Hesse Hermann) CONFLICTES SOCIALS L'eutanàsia pot causar copnflictes entre els que estan a favor i els que estan en contra d'aquesta, al igual que altres temes que tracten sobre la vida i la mort. Les opinions respecte l'eutanàsia no es clasifiquen en dos blocs " a favor o en ocntra", sino que es pot esta d'acord amb alguns aspectes i en contra d'altres. Per això hi ha persones amb posicions molt radicals que no sembles acceptar−ho molt bé, per això es creen conflictes d'aquest tipus. Aquets conflictes neixen de la falta d'acceptació de distintes opinions a les que un mateix té, conflictes basats únicament en l'incomprensió de les demeés persones.

4