1 Batx. A Filosofia 2000−2001 QUÈ ÉS LA PENA DE MORT? La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions (tortura, execucions extrajudicials, "desaparicions", etc.) no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.

La pena de mort és la màxima negació dels drets humans perquè viola el dret fonamental a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets Humans. És la pena cruel, inhumana i degradant per excel·lència. Consisteix amb la privació de la vida del condemnat per un delicte que la llei sanciona ( a cops el condemnat no pot provar que és innocent, perquè no té medis, com ara diners, ja que normalment els que estan condemnats a mort són d'un determinat grup ètnic, color, bàsicament són gent pobre...) amb la pena de mort. També es denominada pena capital. PRINCIPALS ARGUMENTS A FAVOR I EN CONTRA POSICIONAMENTS A FAVOR DE LA PENA DE MORT O PENA CAPITAL: En la majoria dels autors es troben dos idees subjacents ( i a vegades fins i tot explícitament expressades ): la necessitat de conservar una pràctica antiga que ha provat la seva utilitat i el temor a una innovació de conseqüències imprevisibles. La defensa de l'ordre establert és un reflex intel·lectual bastant comú en els 1

juristes de tots els temps i tots els llocs. • La regla de la compensació. Una de les raons més freqüentment invocades a favor de la pena de mort indica que és just fer la pena de proporcional a la gravetat del delicte. Amb major o menor èxit, aquesta tesi ha estat extreta de teories més generals: la de la compensació moral de Kant ( moralische Vergeltung ) o la de la reparació de Klein ( Vergütungstheorie ). Molt lluny de mantenir−se en el domini de la abstracció intel·lectual, aquesta argumentació la sent profundament la consciència popular, que reclama que a cada home el tractin segons les seves obres; per lo demés, el poble, quant s'enfada per una absolució que considera injusta, infligeix el mateix culpable una expiació sanguinària i és la Llei de Lynch, tal com la coneixen certs estats de la Unió Americana. Molt a prop a la teoria de la compensació, amb la qual es confon a cops, la necessitat de la expiació, vertader propòsit de la pena, legítima de la regla segons la qual cert crims abominables deuen reparar−se amb la mateixa mort del culpable. • La defensa de l'ordre social. La vida en societat porta aparellat., per als que porten la càrrega de l'ordre públic, el dret i el deure d'utilitzar el càstig suprem contra els criminals perillosos que no tenen, ells mateixos, cap respecte per la vida humana. Quant la conservació de la seguretat exigeix una repressió enèrgica, res s'oposa a que el legislador apliqui la major severitat. La societat, que es reconeix el dret, per la seva defensa externa, d'exposar a la mort a honrats ciutadans en el cas hipotètic d'una guerra, per què no utilitzaria aquest mateix dret per la defensa de l'ordre públic intern? La mort dels criminals assegura la tranquil·litat pública millor que cap altra sanció. La seva eliminació definitiva és la peça de que ja no podran cometre fechories; intimida a tots els aspirants al crim; inclòs si no tots els criminals en potència la temen amb la mateixa mida, és un fre saludable i irreemplaçable per molts d'ells. El efecte de intimidació és tant necessari que alguns estats, que havien abolit la pena de mort, la han restablert. Incorporada a la tesi utilitarista heretades de Bentham, la teoria de Feuerbach sobre la intimidació psicològica condueix als mateixos resultats: l'objecte de la pena és el de sometre a la voluntat mitjançant el temor a un mal superior, en front als aventatges del crim; per lo tant, la pena de mort és legitima doncs és un obstacle per als més grans crims. • Els perills de la supressió de la pena capital. Els partidaris de la pena de mort pensen refutar els arguments a favor de la abolició subratllant els perills que fan córrer a la societat. L'estància en un establiment penitenciari pot comprometre per sempre la salut o la moralitat d'un detingut; per un altre costat, cap indemnització pot compensar els anys de llibertat del que hagués un home privat indegudament. Un altre perill: per la supressió de la pena de mort es venen a fer semblants crims molt diferents; per exemple, la presó perpètua podria castigar a la vegada l'assassinat , el bandolerisme i l'incendi acompanyat de circumstàncies agravants. El criminal, sabent que l'assassinat no l'exposa més que a la presó perpètua , es decidiria fàcilment a cometre'l al mateix temps que un acte vandàlic. Per finalitzar, i aquest és un argument alegat moltes vegades: si un estat aborda la pena de mort, corre el risc de veure acudir a l'interior de les seves fronteres als criminals dels estats veïns( on subsisteix la pena capital ), criminals que voldrien cometre assassinats sense exposar−se al càstig suprem. • La medicina al servei de la pena capital. Franz Gall, a principis del segle XX, elabora a Viena, i després a París, una teoria sobre les funcions del cervell i s'interessa especialment als cranis dels criminals executats. Utilitzant aquest mètode d'investigació, Lombrosa, metge legislat i professor de la Universitat de Pavia, practica el 1871 l'examen del crani de Villella, bandit de Calabria, i on descobreix que la cresta occipital està reemplaçada per una cavitat idèntica a la que es troba a les mones antropoides. Després d'una sèrie d'observacions, arribà a la conclusió de que un home és criminal perquè té una constitució física criminal, corresponent a una base anatòmica regressiva. El criminal nat és una espècie de magolo d'una civilització, una excepció de les lleis de l'herència: és criminal per necessitat, no per maquinació; és incurable e irresponsable.

2

Des de llavors, sense importar la infracció comesa, és contra el delinqüent, altament perillós per la societat, contra el què és precís reaccionar: Lombroso es declara favorable a la pena de mort, doncs veu en ella un medi d'eliminació radical dels criminals nats, extrem les teories de Lombroso, Garofalo, magistrat i senador italià, pretén en la seva obra fonamental que la pena de mort no tansols és útil, sinó que fins i tot té efectes benedictins: la depuració de la raça, gràcies al gran nombre d'execucions capitals als segles XVI i XVII, li sembla ser un resultat benèfic per la societat eterna. POSICIONAMENTS A FAVOR DE L'ABOLICIÓ (EN CONTRA PENA MORT) Beccaria havia exposat sòlids arguments per a reclamar la desaparició de la pena de mort: negà la seva utilitat, criticà la seva suposada exemplificació i arribà a la conclusió de que s'havia de suprimir costés el que costés. • La immienda del culpable. La idea de la compensació, defensada pels partidaris de la pena de mort, no és en el fons altra cosa que la forma científica del principi antic del talió; per tant, ha d'excluir−se de la legislació de tota societat civilitzada. El vertader objectiu de la pena no és la expiació del condemnat, sinó el seu millorament, que es pot realitzar per l'establiment d'un règim penitenciari capaç de corregir−lo. L'experiència prova que el criminal no es dedica a fer dots càlculs de compensació ulterior. No pensa en la pena de mort amb la qual se l'amenaça; no s'ocupa de la pena sinó dels medis per cometre el seu crim sense que el descobreixin: La pena de mort té menys força d'intimidació que qualsevol altra pena; la contraresta l'esperança de la absolució o de la gràcia. Per lo tant, el culpable no té més que un medi per compensar el seu crim: és el condemnar−se i reconciliar−se amb la societat mitjançant una conducta exemplar. • La defensa de l'ordre social. Els abolicionistes reconeixen, com els seus adversaris, que la societat pot i deu defendre's dels crims; el que discuteixen és que la pena de mort tingui el poder de prevenir les infraccions més greus. El fet decisiu, segons la majoria d'abolicionistes del segle XIX, que disposen d'elements de discussió desconeguts pels autors del segle XVIII, és que en els països on es va suprimir la pena de mort no s'ha vist augmentar el nombre de crims castigats anteriorment amb la pena de mort. Certament, les estadístiques del segle XIX no tenen ni la precisió ni la amplitud que els coneixem des dels progressos científics de la nostra època; encara que, no obstant clares per a les que les seves conclusions no siguin objecte de discussió. La llista de les estadístiques franceses seria fastigosa, fem notar simplement que la abolició total de la pena de mort, mai estigué seguida per un augment correlatiu dels crims, malgrat en una sola entitat dels Estats Units ( Rhode Island ). • La intimidació provocada per la pena capital no és més que una enganyifa: molt al contrari, presenciar una execució produeix a cops l'efecte invers. Així, els abolicionistes d'altres països fan notar que, habitualment, a poca distància del lloc on es compleix una execució, se someten altres crims. Altres investigacions fetes principalment per capellans de presons subratllen el fet de que la majoria dels condemnats a mort foren, precedentment, testigs d'execucions capitals. Per últim, no es fa estrany veure en una mateixa família al pare, fill o germà d'un assassí ser executats per crims comesos a imitació del seu parent: aquestes terribles sancions, properes en el temps i per així reforçades pels llaços de sang, no havien produït cap impressió dissuasiva. • L'error judicial. Beccaria ja havia assenyalat el caràcter irreparable de la pena de mort, caràcter que es feia particularment odiós quan el condemnat era innocent. Aquest argument, d'aquí a endavant clàssic, contra execucions capitals, no era per lo tant nou al segle XIX; però tant a França com en altres països , estudis més a fons demostraren que els assassinats judicials eren més freqüents del que es pensava en aquells moments.

3

A Bèlgica es va executar a dos individus la innocència dels quals fou provada el 1862; aquest error judicial contribuí a que es suspengués en els fets des de 1863, la execució de la pena de mort, conservada no obstant a la legislació. PAÏSOS EN QUÈ ESTÀ CONTEMPLADA LA PENA DE MORT DARRER ANY A EUA I A LA XINA XINA: L'any 1997, a la Xina, es van dur a terme 1.664 execucions i es van sentenciar a mort 2.495 persones. Les xifres dels darrers anys són sempre molt elevades, semblants a aquestes. Segons els informes que disposa AI, és relativament corrent que els executats siguin utilitzats com a "donants" d'òrgans: ronyons, cors, còrnies, pell i d'altres teixits. Sembla ser que en la majoria dels casos sense que les autoritats hagin demanat el consentiment als condemnats per tal de fer servir els seus òrgans després de l'execució. Després de l'execució, es trasllada el cos a l'hospital, i algunes operacions s'efectuen ja durant el trasllat. Als familiars dels executats no se'ls informa de l'extirpació. Els hospitals cobren als pacients receptors, o als organismes dels quals depenen, per fer−los els trasplantaments d'òrgans, vulnerant també així les directrius de l'Organització Mundial de la Salut. És un fet doblement preocupant, ja que hi ha molts diners en joc d'una banda i, d'una altra, les garanties judicials a la Xina són completament insuficients (no existeix la presumpció d'innocència, els detinguts poden ser retinguts durant quatre mesos i mig sense poder rebre assistència lletrada ni comparèixer davant d'un jutge, etc.). Oficialment, segons les autoritats xineses, cal el consentiment i la signatura del propi delinqüent, o en el seu defecte dels seus familiars. Però l'exacta coordinació entre tribunals, el departament de salut i els hospitals, així com el secret que envolta tot el procés i els ingressos que generen trasplantaments als hospitals, fa pensar que, en alguns casos, tant la imposició de les sentències com el moment de les execucions podrien estar influïdes per la demanda d'òrgans. Si a això afegim la manca de garanties judicials i les degradants condicions en què es troben habitualment els reclusos, costa d'imaginar−se que aquests, abans de ser executats, s'avinguin a donar voluntàriament el seu consentiment.

D'altra banda, donades les característiques del país, es fa molt difícil obtenir informació detallada i exhaustiva de quina és la veritable situació, dels drets humans en general, de l'aplicació de la pena de mort i, més en particular, de l'utilització d'òrgans en els trasplantaments provinents d'executats. El que és cert és que hi ha testimonis de metges que han fugit del país que asseguren que és una pràctica habitual, segons sembla justificada pels responsables per la manca d'òrgans a l'hora de fer trasplantaments. EUA: El 1998 a Estats Units es van executar 68 presos. A finals del 1998, més de 3.500 presos estaven condemnats a mort.

4

Actualment, 38 dels 50 Estats d' EUA inclouen en la seva legislació la pena de mort; la legislació federal civil i militar d' EUA també estableix la pena de mort. Segons un estudi del 1987, 350 persones condemnades a mort als Estats Units entre 1900 i 1985 eren innocents dels càrrecs que se'ls imputaven. 23 varen ser finalment executades. PAÏSOS ABOLICIONISTES I RETENCIONISTES (dades de 1999) • Més de la meitat dels països del món han abolit la pena de mort en la seva legislació o en la pràctica. • 73 països i territoris han abolit la pena de mort per a tots els delictes. • 13 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes excepte pels més greus, com ara els comesos en temps de guerra. • A 22 països se'ls pot considerar com abolicionistes de fet: en la seva legislació mantenen la pena de mort, però no han portat a terme cap execució en els últims 10 anys o més. • Això suposa un total de 108 països que han abolit la pena de mort en la seva legislació o en la pràctica. • Hi ha 87 països que retenen i utilitzen la pena de mort, però el nombre real de països que executen presos al llarg d'un any concret és molt inferior. L'ANY 1999 Durant 1999 foren executats al menys 1.813 presos en 31 països, i 3.857 foren condemnats a mort en 63 països.

Aquestes xifres es refereixen només als casos que ha conegut Amnistia Internacional; les xifres reals és gairebé segur que són superiors.

Execucions extrajudicials: durant el 1999 va haver execucions extrajudicials, possibles o confirmades, a 47 països del món.

Com en anys anteriors, la majoria de les execucions registrades es van produir en un petit nombre de països. Segons els informes rebuts per Amnistia Internacional, a Xina es van dur a terme 1.077 execucions, més de 100 a la República Democràtica del Congo, 98 a Estats Units i 165 a Iran. Tan sols aquests quatre països ja han dut a terme el 85% de totes les execucions que l'organització va registrar a tot el món el 1999. ENTREVISTA AMB LA COMUNITAT DE SANT EGIDI • Quina és la tasca fonamental de la Comunitat de Sant Egidi? La nostra tasca és ajudar als més necessitats, ja que ens vam adonar d'una manera molt casual que els més necessitats són els més malparats. També, els nostres propòsits són intentar, fent tot el possible, ajudar als condemnats a mort com el noi espanyol que actualment està al corredor de la mort (Joaquín José). Un noi condemnat a mort ens va escriure demanant ajuda i que l'escribissin una carta, i varem enviar a uns senyors que van anar a visitar−lo a la presó i van veure com vivien els condemnats. Els que viuen pitjor són els que estan condemnats a mort a EUA ja que de les 24 hores del dia en passen 23 aïllats, sense poder veure 5

ningú, sense poder−se comunicar. Als EUA 1 de cada 6 condemnats a la pena capital és innocent. • Tenen alguna campanya vigent en la que es recollissin signatures o en les que es pugui ajudar econòmicament per tal de poder ajudar als condemnats a mort? Sí. Actualment tenim un manifest en el que parla de les nostres idees, del que volem fer... i sobretot també disposem d'uns papers en els quals pots signar. • Com tracten als condemnats de mort? Perden tota dignitat de persona, intenten suïcidar−se i matar més gent perquè tenen una pressió psicològica tan gran que no ho poden resistir. Una persona condemnada a mort es pot passar 15 o 20 anys al corredor de la mort. • Em podria parlar una mica més sobre el cas d'en Joaquín José ? Sí. Cada dimarts o dimecres, agafaven al Joaquín i tancaven les llums i de fons es sentia un soroll esgarrifós, els feien tortura psicològica i els feien provar la cadira elèctrica, això ens mostra la vertadera societat americana. • Com pot quelcom unir−se a la Campanya de signatures? De moment n'hem recollit 3.500.000 i les hem enviat al Secretari General de les Nacions Unides al gener, i hi ha molta col·laboració ( Àfrica, EUA, Itàlia, etc. ). Catalunya, després d'Itàlia és el lloc on més signatures s'han recollit i moltes d'elles en instituts, i això és molt bo, perquè ens dóna una visió bastant col·labora dels joves que el dia de demà apostaran per la abolició de la pena de mort. • Podria donar−me una visió molt general de la situació dels xinesos? A la Xina se'n maten a centenars. Tansols pel fet de robar un cavall o matar−lo ja et condemnen a la pena de mort i no et pots defensar perquè el seu règim polític és molt diferent al nostre. CONCLUSIONS He arribat a la conclusió que la pena de mort o pena capital és una tortura tant física com psicològica. Podem dir que és psicològic ja que per exemple als EUA és el lloc on més malament ho passen els presos. Veient la pel·lícula m'he donat conte que mostra una realitat, i tot i ser molt forta, és el que realment, o almenys ho intenta reflexar, la situació dels presos als EUA. PEL.LICULA ( PENA DE MUERTE ) He escollit aquesta pel·lícula perquè és la que millor reflexa el tema de la pena capital. A continuació en faré un breu resum: La Monja Helen Prejean, que treballa en un dels barris més pobres de Nova Orleans, rep una carta d'un condemnat a mort, acusat de violació i de doble assassinat. El visita a la presó i coneix a més a més als familiars de les dos víctimes, que viuen també els seus propis drames personals, que els porten a desitjar la 6

execució del assassí. La germana Helen accepta ajudar al condemnat, escoltar la seva terrible confessió i intentar ajudar−lo com la seva consellera espiritual fins que Mathew Poncellet es dirigeixi per el corredor de la mort cap al seu últim destí. Un assassí és un home més un assassinat. La veritable justícia s'assoleix quan el jutge castiga l'assassinat i rehabilita l'home. V. R. Krishna, ex magistrat del Tribunal Suprem, Índia. Tot i que sóc una persona el marit i la sogra de la qual han mort assassinades, estic fermament i inequívocament en contra de la pena de mort (...) Un mal no es repara amb un altre mal fet en represàlia. La justícia mai progressa prenent−li la vida a un ésser humà. L'assassinat legalitzat mai contribueix al reforçament dels valors morals. Coretta Scott King, vídua de Martin Luter King Jr., EEUU. Per molt acurades que puguin ser les garanties processals erigides per la llei abans que pugui imposar−se la pena de mort, és impossible eliminar el risc d'un error judicial. P. N. Bhagwati, ex president del Tribunal Suprem, Índia. Sol·licitaré l'abolició de la pena de mort mentre no se'm demostri la infal·libilitat dels judicis humans. Marqués de Lafayette, França. El que més em preocupa ara no és la compassió cap a l'assassí, sinó el fet que la societat consideri acceptable la venjança com a mòbil de conducta col·lectiva. Si això és el que escollim, extingirem part d'aquesta esperança i confiança en nosaltres mateixos i en els altres que han caracteritzat la nostra maduració com a persones lliures. Pierre Elliot Trudeau, ex primer ministre de Canadà. Considero la pena de mort com una institució cruel i immoral que soscava les bases morals i jurídiques de la societat. L'Estat (...) s'atribueix el dret de dur a terme l'acte més terrible i irreversible: la privació de la vida. Un estat així no pot esperar una millora de l'atmosfera moral del país. Rebutjo la idea que la pena de mort tingui algun efecte dissuassori essencial sobre els potencials delinqüents. Estic convençut que el contrari és cert: que la barbàrie engendra més barbàrie. Andrei Sajarov, URSS Si volem ser sincers en els nostres esforços per reduir la violència , hi ha un tipus de violència que sens dubte podem eliminar. És la mort de criminals a mans de l'estat. La qüestió és com aprendrà la gent a respectar més la vida, mitjançant l'amenaça o l'exemple? I la resposta uniforme de la història, dels estudis comparatius i de l'experiència és que l'home és un animal emulador. Norval Morris i Gordon Hawkins, criminòlegs, EEUU. La pena capital no pot ni prevenir el crim ni reformar els criminals. És un càstig completament negatiu. Només pot satisfer el desig de venjança de la família de la víctima i del públic. De cap manera pot fomentar la justícia social ni el sentiment d'humanitat. Wu Shu−chen, parlamentari del Partit Demòcrata Progressista, Taiwan. La forma com històricament hem dut a terme les execucions al EEUU sembla que ha contribuït lleugerament però de manera significativa a l'augment dels homicidis. William J. Bowers i Glenn L. Pierce, criminòlegs, EEUU El patíbul no és només un instrument de mort sinó també un símbol. El símbol del terror, de la crueltat i del menyspreu per la vida; és el denominador comú de la ferocitat primitiva, del fanatisme medieval i del totalitarisme modern. 7

Arthur Koestler, escriptor. Quina mena de societat és aquesta que no coneix un millor instrument per a la pròpia defensa que el botxí? Karl Marx M'oposo a la pena de mort, igualment que la majoria dels meus col·legues, més antics i amb més experiència, simplement perquè el seu manteniment impedeix les reformes necessàries per augmentar l'eficàcia de la justícia penal. Robert Mark, ex comissari cap de la Policia Metropolitana, Regne Unit. Què és llavors la pena capital sinó el més premeditat dels assassinats, al qual no se li pot comparar cap acte criminal, per molt calculat que sigui? Perquè hi hagués una equivalència, la pena de mort hauria de castigar un criminal que hagués avisat la seva víctima del dia que li infligiria una mort horrible i que a partir d'aquell moment l'hagués tancat sota el seu control durant mesos. Albert Camús, "Reflexions sobre la guillotina", 1957 Cas rera cas, les decisions sobre qui ha de morir i qui ha de viure depenen, no de la naturaleza del delicte que s'imputa a l'acusat, sinó de la naturalesa de l'assistència lletrada que rep. Col·legi d'Advocats dels EEUU També és cert que el pes de la pena capital recau sobre els pobres, els ignorants i els membres més desfavorits de la societat. Thurgood Marshall, magistrat de la Cort Suprema, EEUU La pena de mort té més a veure amb la política i amb la venjança que no pas amb la justícia. Bianca Jagger (El País, 8−6−00) El fonament moral sobre el qual s'ha d'edificar la societat és el de que l'assassinat, no importa per part de qui ni en quines circumstàncies, és intolerable. I això inclou el govern. Helen Prejean, "Pena de muerte", Ediciones B, 1996 És hora d'abandonar la pena de mort, no només per aquells que són executats, sinó també per la forma com ens degrada a tots. Roger Mahony, arquebisbe de Los Àngeles. La Vanguardia, 15−11−00 BIBLIOGRAFIA Diari La Vanguardia i Avui. Enciclopèdia Microsoft Encarta 2000 www.santegidio.org [email protected] www.ai−cat.org/des−0.html www.alltheweb.com pel·lícula pena de muerte títol original : la peine de mort 1989, Press Universitaires de France, París. Imprès en espanyol el 1993. 8

Les penes en el codi penal de 1995. generalitat de Catalunya. Departament de justícia. Centre d'estudis jurídics i formació especialitzada. Març 1999 www.alltheweb.com

9