LA MORT DE LA MARE DE Dà U Michelangelo Merisi da Caravaggio s. XVII Situació en el temps Es troba al Musée du Louvre de ParÃ−s. Context històric = Estil = menys : Tres caracterÃ−stiques estelÃ−stiques de Caravaggio : • La recerca del naturalisme • El tenebrisme, clarobscurs. • Composicions asimètriques i atectòniques Anà lisi Formal Representa la mare de Dèu després de la seva mort, mentre Magdalena i els Apòstols s'apleguen al seu entorn. La Verge està pintada com una dona de poble, pobra i amb el rostre girat cap a l'espectador, el braç estés, peus descalços, cos rÃ−gid per la seva mort, ventre inflat, ajaguda damunt d'un banc de fusta, i porta un vestit inapropiat. S'acusà al pintor d'haver fet servir el cadáver d'una jove prostitua ofegada en el riu TÃ−ber. Al voltant de la Verge hi ha els Apòstols que mostren el seu dol. Estan expressats com a homes vulgars amb arrugues i bruts, amb peus descalços, barbes i caps despentinats. Magdalena asseguda amb el cap inclinat cap endavant i s'eixuga les llà grimes del dolor.Uns domassons carmesins pengen del sostre. Tà CNICA: oli sobre tela. Predomini el color sobre el dibuix. Gamma cà lida i de tonalitat fosca. El color està impregnat d'ombres. La llum prové d'un focus de la finestra alta situada fora de la tela. Establint clarobscurs. Al costat de zones fosques ( retrocedeixen ) i zones il·luminades ( avancen ), com al cap.El fons és fosc i nu. Es poden veure 5 plans: -1er: Magdalena -4rt: 1 grup d'apòstols -2on: Verge -5é: 1 grup d'apòstols

1

-3er: 1 grup d'apòstols LÃ−nies compositives: diagonals ( roba vermella i cos de la Verge ) equilibrades per les verticals ( cossos apòstols i Magdalena ). Les figures són asimètriques i el quadre queda obert en totes direccions. El moviment donat per les lÃ−nies diagonals i ondulacions de les teles i figures inestables. Moviment instantani en Magdalena, Apòstols i Verge. Dramatisme de les expressions, el posat i els gestos dels estats d'à nim. Expressions de condol. Cavaraggio al cercar el naturalisme escandalitza als contemporanis. El quadre mostra com si es desenvolupés en l'escenari del sofriment humà . Iconografia Tema religiós partint de l'art bizantÃ−, anomenat dormició de la Verge. Apòstols recollint l'à nima de la Verge per portar-la cap al cel.Amb la Contrareforma, la Mort va ser una polèmica teològica, és a dir, que per a uns la Verge no va morir sino que va anar cap al cel, per uns altres va anar al cel en cos i à nima. Caravaggio tracta el segon significat però amb innovacions iconogrà fiques, donant carácter popular, humil i expressiu. En la pintura de Caravaggio, el cos de la Verge és un cos sense perspectives de ressurrecció. Significat Encarregada pels Carmelitas Descalços per a l'esglèsia della Scala. No va arribar a ocupar l'altar, perqué els francesos la consideraven poc respetuosa amb la figura de la Verge. Significat religiós, apropant-se als temes de l'esglèsia contrareformista catòlica. Aquest art va tenir èxit entre les minories cultes, i va ser rebutjat pel poble i part de l'esglèsia. La feixuga roba vermella actuaria com a sÃ−mbol de violència. La llum obliqua simbolitza la grà cia divina. Funció Funció religiosa, perquè vol apropar-se a l'esglèsia contrareformista catòlica, i ho fa de manera humil i popular d'acord amb les ensenyances de Sant Borromeu. Funció propagandÃ−stica dels valors d'humilitat i caritat.

2