Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent 2011

©Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Coneixement Edita: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se citi el titular dels drets (Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca, Generalitat de Catalunya). No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. La llicència completa es pot consultar a: http:// creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Disseny de la coberta: Estudi66 (www.estudi66.cat) Dipòsit legal: B-39419-2011

Presentació En un període relativament curt, i fruit de la priorització i continuïtats de les polítiques desenvolupades a Catalunya, la recerca i el desenvolupament , l’R+D ,del país han fet un salt més que qualitatiu. Si a la fi dels anys 90 hi havia algunes puntes d’excel·lència, ara podem afirmar que hem assolit els estàndards internacionals i, en alguns casos, els hem superat. Un escenari que continua creixent i, paral·lelament, es consolida per tal d’avançar cap a una economia basada en el coneixement en l’horitzó del 2020. I és aquí on vosaltres, joves estudiants, teniu un paper a jugar-hi. Us agraeixo que amb aquests treballs ajudeu i formeu part de la jove elit científica d’aquest país. Gràcies per contribuir amb la vostra recerca a garantir l’excel·lència de Catalunya. En una societat del coneixement és cabdal el paper del capital humà. En aquesta línia, Catalunya fa anys que aposta per la incorporació i la retenció de talent. Com a país que aspira a la màxima excel·lència en recerca, Catalunya té per davant el repte d’una societat més ben formada que contribueixi a moure la frontera del coneixement. Andreu Mas-Colell Conseller d’Economia i Coneixement

Introducció

El foment de l’esperit científic del jovent ha estat sempre un dels objectius de la política de recerca de la Generalitat de Catalunya. Bon exemple d’això són els Premis de Recerca Jove (PRJ) que, enguany, arriben a la 30a edició amb una vitalitat que ha permès escollir els millors treballs científics entre una àmplia varietat de propostes presentades per alumnes del segon cicle de secundària obligatòria i postobligatòria. El jurat ha avaluat 309 treballs de recerca, realitzats per 412 estudiants d’arreu del país, i ha premiat l’excel·lència de 71 d’aquestes investigacions. Els Premis de Recerca Jove promouen que els alumnes s’iniciïn en l’àmbit de la investigació científica, d’acord amb els coneixements propis de la seva formació i amb el suport dels tutors dels centres on estudien. Un acostament a la recerca, tant de tipus experimental com teòric, que vol ser el detonant de futures carreres científiques. Aquest llibre recull un resum dels treballs premiats en què el jurat ha valorat l’originalitat i l’interès de la investigació, el caràcter interdisciplinari de la recerca, la correcció metodològica i el rigor científic de les conclusions, així com l’aposta per àmbits i objectius pròxims i assolibles pels alumnes que els hagin permès fer aportacions pròpies més enllà de recollir teories o experimentacions realitzades per tercers. Tant les investigacions presentades, com les finalment premiades, abasten diverses temàtiques (física aplicada, ecologia o filologia catalana) i s’aproximen a tots els camps de coneixement: des de les humanitats i les ciències socials, fins a les ciències experimentals i les tecnologies. Així mateix, i amb l’objectiu de fomentar l’interès per la recerca en relació amb les dones i les seves aportacions a la societat, aquest any es torna a incloure el premi Reginó, iniciativa conjunta amb l’Institut Català de la Dona (ICD). A més, els guardons també reconeixen l’esforç dels centres que fomenten la participació del professorat i l’alumnat en aquesta convocatòria. En definitiva, els Premis de Recerca Jove pretenen ser catalitzadors de vocacions científiques però, alhora, conscienciar el jovent que el coneixement és més necessari que mai per fer front als reptes, cada vegada més diversos i complexos, que ens planteja la societat en què vivim. Pere Pardo Director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Índex

Veredicte del Jurat.......................................................... 6 Resums dels treballs premiats..................................... 11 Índex d’àmbits.............................................................. 12 Relació d’autors/res.................................................... 126 Relació de treballs per títol......................................... 128 Relació de centres amb treballs premiats.................. 130

Veredicte d’adjudicació dels Premis de Recerca Jove (PRJ) Nous Premis CIRIT A la ciutat de Barcelona, el dia 19 d’octubre de 2011, d’acord amb la convocatòria feta per la Resolució ECO/1412/2011 del president de la Comissió Executiva d’Ajuts de Recerca de 20 de maig de 2011 (DOGC 5898, de 10 de juny de 2011), es reuneix el jurat per concedir els Premis de Recerca Jove, els nous premis CIRIT, per fomentar l’esperit científic del jovent. Formen el jurat, el senyor Pere Pardo Sabartés, director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), per delegació del senyor Josep Maria Martorell Rodon, director general de Recerca; la senyora Victòria Miquel Martí, directora de projectes de l’AGAUR, la senyora Montserrat Vila Albet, responsable de l’àrea de promoció d’activitats i entitats a l’Institut Català de les Dones; el senyor Jordi Sabaté Peiró, cap del servei d’Innovació i Formació d’Educació Secundària del Departament d’Ensenyament; el senyor Oriol Martín Berbois, coordinador territorial de joventut de la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família; el senyor Salvador Maturana Domínguez, responsable de l’Àrea de programes de la Subdirecció General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement; el senyor Llorenç Arguimbau Vivó, responsable de l’Observatori per a la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans; el senyor Joaquim Ibáñez Farrés, cap d’Àrea de Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques del Departament d’Economia i Coneixement. El jurat agraeix a la comissió tècnica avaluadora la seva col·laboració en el desenvolupament d’aquesta convocatòria. El jurat, analitzats els treballs proposats per la comissió tècnica avaluadora i d’acord amb les bases de la convocatòria, acorda, per unanimitat, concedir els Premis de Recerca Jove, els nous Premis CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent, corresponents a la convocatòria del 2011, als treballs i centres següents:

6

Treballs premiats -- Més que un lloc on seure-hi -- La simbologia en l’obra de JS Bach -- Les cèl·lules mare del càncer: objectiu de les noves teràpies antitumorals -- Estudi de la influència de la composició nutricional i d’altres paràmetres en l’aparició de floridura en el pa de motlle -- Quimiotaxi bacteriana -- L’ADN dels Romanov: el detectiu que identifica -- Longevitat VS Longenitat. De gens i gent igual però diferent -- Desodorant? Parlem-ne. Efectes del desodorant en el creixement de la microbiota de la pell humana -- Activitat biocida de metabòlits secundaris d’origen vegetal sobre bacteris i fongs -- Les diatomees i altres bioindicadors -- Els cecidis: un recer on créixer -- Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola -- Riu Anoia i qualitat ecològica (estudi de l’estat del medi fluvial al seu pas per Igualada) -- Ecosistemes autosuficients -- La posidònia a Catalunya -- Estudi microbiològic sobre la conservació dels aliments -- La veu de la dona al periodisme actual d’opinió -- El comerç d’Amposta -- Estudi de l’efectivitat antibacteriana de vint gels de bany -- Empreses d’èxit: de què parlem? -- A bon preu -- Anàlisi crítica de V de Vendetta: ficció o realitat? -- El viatge: l’impacte dels herois literaris en les generacions de joves -- Tallers Vidal: 1911-2011. Patrimoni oblidat del modernisme industrial a Barcelona -- Robot per a un museu -- Estudi, disseny i construcció d’un amplificador de classe D -- De l’ona al moviment: prototip d’un robot serp modular -- Disseny i implementació d’un mòdul electrònic de control per automatització de sistemes -- Nikola Tesla, un visionari incomprès -- Un fanal alternatiu -- Central solar fotovoltaica autònoma -- Cel·les Solars de Grätzel: estudi comparatiu de tres colorants -- Els sons de Figueres -- Digitalització d’una pissarra d’entrenador de bàsquet. Les noves tecnologies aplicades a l’esport -- Neotekhna, realitat virtual. Disseny tridimensional d’un cotxe de futur sostenible -- La robòtica: construcció d’un seguidor de línies amb Lego Mindstorms NXT -- Detecció i defensa d’atacs informàtics. Una xarxa més segura gràcies a un firewall -- Automatització d’una granja bovina -- La domòtica -- Adaptacions literàries al cinema. Creació d’un guió a partir d’una novel·la de Mercè Rodoreda

7

-- La subtitulació d’una pel·lícula multilingüe: L’auberge espagnole -- Què ens porta a actuar: llibertat o determinisme? -- Llum en la foscor. Anàlisi fotomètrica de supernoves -- Anàlisi del funcionament del motor de Stirling -- Experimentant amb l’energia del futur: Dye Solar Cells -- Electromagnetisme i levitació magnètica -- Anàlisi científica de les llegendes urbanes en la web 2.0 -- Ultrasons, estudi del so inaudible -- Tractament d’imatges cognitives del cervell -- Els avions de paper. Aspectes científics dels vols dels avions de paper -- Estudi experimental de les estructures sedimentàries primàries -- El nomenclàtor d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places -- Els meus orígens -- Aplicacions matemàtiques per al càlcul de volums i capacitats de les àmfores d’oli bètiques: suport científic per a arqueòlegs -- Barcino, la Ciutat Comtal de la Guerra Civil -- Mai la nit no havia estat tan llarga, què serà de nosaltres? -- Les presons franquistes: l’alimentació dels presos a la Model de Barcelona l’any 1947 -- Els nens d’Àustria -- Selvatans a Cuba, històries més enllà de la història -- La Guerra Civil al municipi de Sant Ramon (1936-1939) -- Per una millor postura. Estudi de la postura corporal al centre d’educació secundària Montsoriu -- Estudi de portadors d’estreptococs a la gola -- Un nou paradigma mèdic -- Els xiclets prevenen la càries? -- Alcohol i adolescència. Què sabem realment dels efectes dolents de l’alcohol? -- El cribatge neonatal -- Odontologia: Higiene i prevenció bucodental -- Les drosòfiles recomanen no fumar -- L’homosexualitat més enllà de l’orientació sexual -- Química verda contra les emulsions. Separació del petroli a l’aigua de mar mitjançant el mètode microones -- Quan el cel es vesteix de colors

8

Centres premiats El jurat vol destacar en aquesta acta la voluntat de participació dels centres d’arreu de Catalunya, i l’esforç i la dedicació dels tutors que, fent seu el sentit de la convocatòria, han sabut engrescar els alumnes i els han guiat en la metòdica realització dels treballs. Per això, ha acordat concedir els Premis de Recerca Jove (Nous Premis CIRIT), destinats a l’adquisició de llibres i publicacions per a la biblioteca o a l’equipament científicodocent del centre, als centres següents: -- Escola Pia de Mataró, Mataró -- Institut Antoni de Martí i Franquès, Tarragona -- Institut Caparrella, Lleida -- Institut Dolors Mallafrè i Ros, Vilanova i la Geltrú -- Institut Francesc Ribalta, Solsona -- Institut Francisco de Goya, Barcelona -- Institut Frederic Mompou, Sant Vicenç dels Horts -- Institut Príncep de Viana, Barcelona -- Institut Ribera del Sió, Agramunt -- Col·legi Pare Manyanet, Barcelona -- Escola Súnion, Barcelona

9

Comissió tècnica i avaluadora dels treballs presentats: Victòria Miquel Martí, Elvira Reche Camba i Salomé de Santiago Navarro de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.

Professors de secundària:

Francesc Xavier Abellana Vilardell, Montserrat Anglada Esquius, Francesc Xavier Baldebey Miquel, Àngel Blázquez Sánchez, Rosa Corona Calvet, Carme Costa Comelles, Santiago Cucurella Fernandez, Jordi de Manuel Barrabín, Laura Farran Botargues, Josep Francesc Felis Solano, María José García Ruiz, Albert Gil Carrasco, Francisco Malagón Calmaestra, Ernest Miron Hernández, Irene Monferrer Ballester, Jordi Nomen Recio, Cipriano Olmos Hernández, Imma Palma Linares, Àngels Pradilla Canet, Marta Simon Esteve, María de los Desamparados Tudela Galbis, Josep Villacampa Bofill.

Professors d’universitat:

Mónica Aguilar Igartua, Marta Alarcón Jordán, Jorge Alcázar Montero, Josepa Alemany Costa, Montserrat Alsina Aubach, Eva Anduiza Perea, Oriol Bachs Valldeneu, Jordi Ballester Gibert, Jose Antonio Barrera Gómez, Màrius Bernadó Tarragona, Cèsar Blanché Vergés, Eduardo Bravo Guil, Jaume Buxeda Garrigós, Elena Cano, Antoni Castro Salomó, Víctor Climent Sanjuan, Esteve Clua Julve, Joaquim Comas Matas, Pilar Comes Solé, M. Mercè Corbella Cordomí, Cèsar Díaz Gómez, Miquel Esteban Cortada, Andreu Farran Codina, Eva Figueras Ferrer, Jordi Figuerola Garreta, Josep Font Soldevila, Jordi Garcia Fernàndez, Josep Maria González Barroso, Ricard González Cinca, Manuela Hernández Herrero, Esther Julián Gómez, Cristina Larrea Killinger, Rosa Lluch Bramon, Daniel López Codina, Gonçal Mayos Solsona, M. Pilar Modamio Charles, Fidel Molina Luque, Esteban Peña Pitarch, Eulàlia Planas Cuchi, Alfons Polo Ortiz, Ernest Pons Fanals, Ramon Pouplana Solé, David Pubill Sanchez, Joaquim Puigdollers Gonzalez, Anna Pujadas Matarin, Fèlix Retamero Serralvo, Pedro Romea Garcia, Jordi Romeu Garbi, Llorenç Sáez Gonyalons, Xavier Santos Santiró, Delfí Sanuy Castells, Marta Schuhmacher Ansuategui, Joan Simon Pallisé, Feliciano Villar Posada, Miquel Villarrubia López.

10

Resums dels treballs premiats

11

Índex d’àmbits

12

ART........................................................................... 13 BIOLOGIA GENERAL .............................................. 17 BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA..... 28 COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ............................... 39 ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA................... 40 ENGINYERIA I ARQUITECTURA............................. 49 FILOLOGIA, LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA.. 69 FILOSOFIA................................................................ 73 FÍSICA ...................................................................... 75 GEOLOGIA ............................................................... 86 HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA........... 88 MEDICINA ................................................................ 105 PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA.......................... 120 QUÍMICA................................................................... 122

ART

Dibuix

A

Núm. Expedient: 2011 PJ 00192

  Més que un lloc on seure-hi   Sagrat Cor de Jesús - Tarragona   Sònia Mas Mina   Segon de batxillerat   Tutors/res: Judit Llop Els objectius principals del treball de recerca han estat: -- Estudiar els passos que s’han de seguir per dissenyar. -- Recercar l’evolució de la cadira en el seu marc històric. -- Conèixer alguns dissenyadors destacats dins de la història de la cadira i les seves obres. -- Aprofundir en l’anàlisi dels elements i característiques bàsiques de les cadires, basades en l’ergonomia i els seus materials. -- Realitzar alguna entrevista a algun dissenyador per conèixer com desenvolupa el seu procés de disseny. -- Dissenyar una cadira a partir de l’anàlisi dels continguts del procés de disseny. -- Buscar alguna temàtica per focalitzar el procés del disseny. -- Realitzar la cadira definitiva. -- Fer un petit sondeig d’opinió dels dissenys realitzats en el treball. S’ha fet un estudi general dels elements que formen la cadira, l’evolució de la cadira en la història i, amb això, la selecció de les cadires. S’ha plantejat una entrevista amb un professional de l’àmbit del disseny per tal de conèixer alguna persona avesada en el procés de creació. Per començar a fer el disseny s’ha fet cercat una temàtica com a referent i base d’inspiració per a la generació de la idea dels 4 elements de la natura. Després de la pluja d’idees, s’ha anant concretant després de desestimar i escollir d’entre la multitud de possibilitats. Un cop triat el disseny preliminar s’ha començat a materialitzar el producte a petita escala. S’ha construït el prototip com a disseny definitiu amb el material que més s’ha adequat a la necessitat i estètica de cada cadira, amb els consegüents ajustaments i canvis respecte del disseny previst. Finalment per avaluar els resultats s’ha plantejat la realització d’un sondeig d’opinió. Com a conclusions cal dir que s’ha assolit els objectius principals plantejats en el procés d’investigació, aprenentatge i creació.

13

A

14

S’ha conegut i après quin ha estat el recorregut i l’evolució de les cadires i el seu disseny. S’han conegut alguns dissenys concrets i els seus autors, i s’ha comprovat que, darrera de totes i cadascuna de les cadires que han acompanyat l’home al llarg de la història, hi ha un procés intel·lectual de disseny. S’han materialitzat les idees, després de fer tot el procés; s’ha après a seleccionar i descartar idees, materials, formes, a causa del cost econòmic, practicitat, estètica... S’ha complementat el treball amb una entrevista a l’interiorista A. Casadesús. S’ha fet un petit estudi i avaluació de les cadires realitzades a través d’un sondeig d’opinió on s’ha observat la preferència davant dels dissenys concrets amb característiques diferenciades. S’ha obtingut un resultat material original i reeixit, que s’ha fet realitat dins de l’interessant i extens món del disseny.

ART

Música

A

Núm. Expedient: 2011 PJ 00250

  La simbologia en l’obra de J. S. Bach   Institut d’Auro - Santpedor   Jordi Fontanet Claret i Joel Díaz Vilà   Segon de batxillerat   Tutors/res: Josep M. Vilar Torrens El treball ha volgut indagar i aprofundir en l’ús de la simbologia per part de J. S. Bach, prenent com a terreny d’estudi una obra concreta d’aquest autor L’Art de la Fuga i un tipus concret de codi simbòlic: la guematria, segons la qual a cada nota li correspon una lletra i a aquesta un nombre, de manera que esdevé fàcil que cada conjunt de notes pugui contenir “ocult” un missatge textual. En aquest context d’obra i de codi, l’objectiu general es va concretar en uns altres dos amb la finalitat d’obrir una nova línia d’investigació. En primer lloc, elaborar un mètode d’anàlisi guemàtrica elaborat a partir de la comparació i crítica d’altres anàlisis realitzades per diversos musicòlegs que es pogués aplicar de manera sistemàtica a qualsevol composició; segonament, i mitjançant l’aplicació, precisament, d’aquest mètode establir si L’Art de la Fuga contenia algun tipus de simbologia oculta sota els codis de la guematria. Després d’elaborar un panorama biogràfic de Bach, que documenta el seu coneixement de la guematria, així com dels membres destacats de la seva família, i de resseguir casos destacats de simbologia musical, amb èmfasi en la numèrica, i especialment en la guematria, es va fer la crítica d’algunes anàlisis guemàtriques rellevants de l’obra de Bach, abans d’elaborar i presentar el mètode d’anàlisi que estableix una relació triangular entre nota, lletra i nombre. Després es va realitzar l’anàlisi comptant nombre de notes i valor guemàtric compàs per compàs i veu per veu a cada peça: 14 fugues i 4 cànons. El recompte —amb l’ajut del programa Excel (120.000 cel·les amb funcions desenvolupades amb aquest objectiu, i gràfiques que mostren relacions entre nombres de notes i valors guemàtrics)— va esdevenir una “traducció numèrica” de l’obra i un gran material d’anàlisi on cercar els “temes BACH”, i referències al nombre 14 (valor guemàtric de Bach) i als valors dels noms dels músics de la seva família. Els resultats són concloents: el tema BACH (sib-la-do-si) ha aparegut de forma destacada, així com alguns valors numèrics rellevants. Entre aquests: Die Kunst der Fuga = 158 = Johann Sebastian Bach; notes inicials: re-la = 41 = JSBach; l’art de la fuga = 14 fugues + 4 cànons = 14+4 -> 144 = Johann Sebastian.

15

A

També destaquen els valors guemàtrics corresponents a músics de la seva família en compassos de 14 (= Bach) notes. Com a conclusió provisional i a l’espera que el treball pugui continuar s’estableix una nova hipòtesi: Bach hauria planificat L’Art de la Fuga no sols com un monument a la fuga, sinó també com un homenatge ocult a la família; un pla que, per alguna raó, hauria abandonat a partir de la cinquena fuga. El doble objectiu, doncs, es compleix parcialment: el mètode d’anàlisi aplicat ha donat resultats interessants i sorprenents, i aquesta línia d’investigació és prou sòlida com per donar-li continuïtat aplicant-la a altres aspectes, tant d’aquesta obra com d’altres de Bach.

16

BIOLOGIA GENERAL Biologia cel·lular

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00053

  Les cèl·lules mare del càncer: objectiu de les noves teràpies antitumorals   Institució Cultural del CIC - Barcelona   Anna Muro Barbé   Segon de batxillerat   Tutors/res: Alícia Flores Durán En aquest treball de recerca s’ha estudiat la teoria de les cèl·lules mare del càncer incloent-hi les proves que li donen suport, s’han exposat les característiques d’aquestes cèl·lules, i s’han discutit les implicacions terapèutiques que la seva existència comporta. La part experimental ha consistit a mesurar l’efecte de dos fàrmacs (BEZ235 i BKM120), sobre la població de cèl·lules mare canceroses de glioblastomes (BTSC) per avaluar la seva viabilitat com a tractaments antitumorals. Es va començar per analitzar el creixement in vitro d’un cultiu de BTSC tractat amb un dels fàrmacs BEZ235 o BKM120, per comparar-lo amb el d’una població control a la qual se li afegeix un vehicle (DMSO). Es van deixar créixer els cultius de BTSC fins a la confluència en dues plaques de 12 pous amb medi neurobasal. Una de les plaques era el control i l’altra va ser tractada amb el fàrmac. Es van sembrar 250.000 cèl·lules per pou en 2,5 ml de medi. S’hi va afegir a cada pou 0,6µl de BEZ 250nM o bé 0,75µl de BKM 5µM, segons el tractament. Als pous control es va afegir el mateix volum de DMSO en lloc de fàrmac. Aquesta dosi es va repetir cada tres dies durant vuit dies. Tot seguit es va realitzar un recompte cel·lular diari de cèl·lules tractades i dels controls, i es va substituir el medi de cultiu per tampó salí (PBS) i s’hi afegeix Trypan Blue (que va donar un percentatge de viabilitat cel·lular). Finalment, es van analitzar les dades de creixement i viabilitat de les poblacions tractades amb els fàrmacs respecte al control i es van elaborar les gràfiques pertinents. En conclusió, per poder entendre l’origen i l’evolució del càncer cal conèixer la biologia molecular de les cèl·lules canceroses. Les principals característiques dels tumors s’expliquen satisfactòriament mitjançant la teoria de les CSC (Cancer Stem Cells). Les CSC comparteixen moltes de les vies regulatòries de les cèl·lules mare. Els tractaments antitumorals dirigits a aquestes vies (alterades en molts càncers) podrien incrementar l’eficàcia de les teràpies i reduir el risc de recurrència i disseminació del tumor. És necessari identificar les CSC en cada tumor per poder desenvolupar teràpies eficaces.

17

B

18

El descobriment de l’existència de cèl·lules mare de tumors cerebrals (BTSC) ha portat al desenvolupament de nous fàrmacs dirigits específicament contra aquestes cèl·lules. En els tractaments antitumorals, cal combinar teràpies que actuïn contra les CSC i la resta de la massa tumoral.

BIOLOGIA GENERAL Biologia cel·lular

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00228

  Estudi de la influència de la composició nutricional i d’altres paràmetres en l’aparició de floridura en el pa de motlle   Aura - Reus   Cristina de la Fuente Montes   Segon de batxillerat   Tutors/res: Adriana Álvaro Rofes L’objectiu inicial del treball ha estat estudiar l’efecte de la temperatura, del grau de contacte amb l’aire, de la humitat i de la composició nutricional en el procés d’aparició de la floridura en el pa de motlle industrial de dues marques conegudes i comprovar l’eficàcia de les dates de caducitat d’aquest aliment. Posteriorment, atès que en el pa de motlle industrial no van aparèixer fongs ni tan sols més de 3 mesos després de la data de caducitat, el treball va ser reconduït i es va plantejar un nou objectiu: estudiar l’aparició de fongs en pa de motlle artesà i demostrar així que la no-aparició de fongs en el pa de motlle industrial és causada per la gran quantitat d’additius alimentaris, principalment conservants, que contenen aquests tipus d’aliment. S’han dut a terme 5 experiments diferents en els quals s’han utilitzat diferents mostres de pa industrial i artesà. Pel que fa a l’experimentació amb el pa industrial, es van escollir dues marques (Bimbo i Panrico) i quatre varietats de cadascuna d’elles (amb escorça, sense escorça, amb fibra sense escorça i integral amb escorça). En el cas del pa artesà, es van escollir dues marques de dos forns de pa diferents. Es van aplicar les variables elegides (humitat, contacte amb l’aire, temperatura) a les diferents mostres mitjançant el muntatge de diferents experiments que van consistir en l’exposició de les llesques amb les variables corresponents aplicades. La primera conclusió del treball és que la no-aparició de la floridura en l’experimentació realitzada amb pa industrial és deguda a l’alta concentració de conservants que contenen aquests aliments. Ni tan sols la humitat pot combatre’ls. Una altra conclusió que se n’ha pogut extreure és que la quantitat d’aigua existent en les mostres és un dels factors importants per al desenvolupament de la floridura i que aquest paràmetre està relacionat amb el grau de contacte amb l’aire. Per això, quan un pa de motlle està exposat completament a l’aire, s’endureix i, en conseqüència, perd l’aigua que tenia en la seva composició. Així, tot i la humitat ambiental, s’acaben les possibilitats que els

19

B

20

fongs hi puguin germinar o hi puguin créixer, en el cas que ja hagin germinat. Per últim, s’ha pogut observar que un augment en la humitat i en el temps d’exposició a l’aire, acceleren l’aparició de la floridura.

BIOLOGIA GENERAL Biologia cel·lular

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00306

  Quimiotaxi bacteriana   Cervetó - Granollers   Marina Solà   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jordi Cervera L’objectiu principal d’aquest treball ha estat conèixer més a fons la importància i principis bàsics de funcionament del sistema quimiosensor i, a partir d’aquí, analitzar l’efecte quimiotàctic que provoquen en el bacteri Escherichia coli diferents substàncies. Es tracten dels quimioefectors maltosa, àcid aspàrtic i sulfat de níquel (II), sobre els quals estudiar la resposta motriu del bacteri, tot determinant-ne les respectives concentracions en cadascuna de les mostres. Primerament es va preparar una dissolució d’Escherichia coli repartida en quantitats alíquotes de 10 ml en un conjunt de 12 tubs Falcon. El tap dels tubs estava foradat i s’hi va introduir una xeringa amb 0,2 ml de dissolucions de concentració 1µM dels quimioefectors maltosa, àcid aspàrtic i sulfat de níquel (II). Se’n van fer tres rèpliques de cada quimioefector i tres de les xeringues contenen solució salina sense quimioefector constituint el control. Transcorreguda 1h i 15’ es van extreure les xeringues i se’n va dipositar el contingut en un conjunt de criovials als quals es va afegir glicerol, congelant-los i facilitantne el posterior comptatge sota el microscopi òptic. El mateix procediment es va dur a terme amb la solució bacteriana inicial i finalment es va poder observar la motricitat bacteriana i elaborar una taula de resultats amb les concentracions obtingudes en cada mostra per tal de ser comparades seguidament. Després d’elaborar aquest treball, s’ha pogut comprovar l’acció quimioefectora de diferents substàncies sobre el bacteri Escherichia coli. Pel que fa a la maltosa s’ha verificat que actua com quimioatraient, en constituir una important font de nutrients. També s’ha observat que l’àcid aspàrtic actua com a quimiorepel·lent en ser capaç de modificar el PH del medi. I, finalment, el sulfat de Níquel (II) actua com a quimiorepel·lent, ja que és un contaminant del medi. També cal destacar el fet que aquest treball ha permès observar de primera mà la motricitat del bacteri esmentat, així com adonar-se de l’important paper que juguen a nivell biològic els processos quimiotàctics i les moltes possibilitats i dinamisme que ofereix el treball al laboratori.

21

B

BIOLOGIA GENERAL Genètica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00078

  L’ADN dels Romanov: el detectiu que identifica   Institut de Sant Just Desvern - Sant Just Desvern   Clàudia Llobera Ris   Segon de batxillerat   Tutors/res: Margarita Soriano Lasheras Els objectius plantejats inicialment en aquest treball de receca han estat els relacionats amb la història de Rússia, l’ADN i la identificació i l’hemofília. Primerament, calia conèixer bé el context històric en què va esclatar i va prosseguir la Revolució Russa (personatges, interessos...). A més, calia saber les possibilitats de l’ADN en el camp de la identificació humana, quins mètodes d’anàlisi existeixen, quan i com es van començar a utilitzar i l’evolució que han tingut des de llavors: calia aplicarlos (teòricament) al cas de la família russa. Pel que fa a l’hemofília, el principal objectiu era determinar els genotips dels seus familiars: buscar l’origen del gen causant de la malaltia d’Aleix Nikolàievitx. Tanmateix, per comprendre el paper de l’hemofília en els esdeveniments, calia evitar estudiar-la com un mer factor genètic, així que l’altre propòsit era investigar les diferències entre viure l’hemofília en l’actualitat (tractaments, precaucions...) i viure-la en l’època de l’últim tsar. Els llibres i pàgines web han estat les fonts i la forma de conèixer el context històric, els mètodes d’identificació de l’ADN i els seus precursors. S’ha realitzat (com a tècnica d’ADN) una PCR en un laboratori de la Facultat de Biologia: s’han determinat el sexe de sis mostres d’ADN (de persones anònimes) a partir dels resultats de l’anàlisi del gen AMEL. Pel que fa a la investigació de l’hemofília, s’han elaborat arbres genealògics amb els genotips i fenotips (reals) dels possibles tipus d’herència: així s’ha demostrat el tipus d’herència que segueix. Després, s’ha pogut aplicar a la família d’Aleix Nikolàievitx (també amb arbres) per determinar els genotips dels familiars, l’origen del gen i l’afectació. L’estudi biològic de l’hemofília va consistir en una visita a un hospital (al laboratori, per a la detecció, d’una explicació de tots els aspectes de la malaltia per part de la doctora encarregada i d’una entrevista) i una visita a l’Associació Catalana de l’Hemofília.

22

En conclusió, el treball ha permès arribar a unes conclusions sobre el context històric (causes, interessos, etc., de la Revolució). Pel que fa a la identificació es pot dir que les seqüències l’ADNmt i l’ADN no codificant constitueixen el material més valuós en aquest camp, que els precursors

de l’anàlisi d’ADN i la seva aplicació van ser anglesos (Alec Jeffreys en la FSS), o que la identificació es basa en càlculs de probabilitats, entre d’altres. Quant a l’hemofília, els arbres han permès demostrar el caràcter recessiu lligat al cromosoma X, determinar els genotips de la família russa, trobar l’origen del gen (Victòria d’Anglaterra, qui el va adquirir per mutació espontània), o constatar l’elevada incidència de la infreqüent malaltia, deguda a la consanguinitat de la reialesa. Hi ha una gran diferència entre viure l’hemofília avui dia (tractaments cars però eficients) i viure-la en l’època d’Aleix Nikolàievitx (mort prematura). Altres conclusions han estat l’explicació de tots els aspectes de la malaltia.

B

23

B

BIOLOGIA GENERAL Genètica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00134

  Longevitat vs Longenitat de gens i gent igual però diferent   Sant Miquel dels Sants - Vic   Mariona Balart Vila   Segon de batxillerat   Tutors/res: Enric Roca Sala Els objectius principals del treball han estat identificar quina medicina, la preventiva o la predictiva, té més incidència en la millora de la salut; valorar la informació que aporta la genètica en la diagnosi i prevenció de les malalties; analitzar els avantatges i inconvenients d’aquesta informació genètica pel pacient i fer-ne ús per un tractament individualitzat; comprovar la idoneïtat del model mèdic estàndard per la prevenció així com la necessitat d’utilitzar la informació genètica per predir si s’adequa al pacient en qüestió; delinear una frontera que delimiti la desigual incidència de la genètica i l’ambient a l’hora de contreure una malaltia multifactorial i efectuar, per tant, una petita contribució a la resolució del dualisme ponent genèticaambient; analitzar la possibilitat que la medicina predictiva, per ara, a gran escala, elitista, pugui arribar a tothom; i comprovar si el llenguatge dels nostres gens por arribar a convertint-se en els nostres noms. El treball s’ha basat en el buidatge i anàlisi dels informes genètics (amb tipificació del genotip i mutacions polimòrfiques) de 20 pacients, 13 homes i 7 dones, d’entre 26 a 72 anys, facilitats pel Centre mèdic CIMEN-ANTIAGING de Girona i elaborats al laboratori GENOSENSE Diagnostics GmbH-Tech Gate de Viena. De la totalitat dels informes, però, es van seleccionat els apartats referents al tractament genètic de la hipertensió i el sobrepès/obesitat. Es van estudiar 4 polimorfismes per la hipertensió i 5 per l’obesitat, tots ells avalats científicament per comportar una susceptibilitat alhora de contreure les malalties objecte d’estudi. Es va considerar igualment l’estil de vida. En concret, l’assiduïtat en la pràctica esportiva, la higiene alimentària i el nivell d’estrès. En l’alimentació es va partir de l’equació de Harris Benedict i per determinar el nivell d’estrès en el test del Dr. Adrián Sapetti. Les dades recollides es van tractar amb l’Excel i el programa estadístic SPSS.

24

Es pot concloure que els gens no prediuen el moment de brot d’una malaltia, però sí, en canvi, diagnostiquen una proclivitat personal a patir-la. Cada gen existeix en formes diferents i això

no és bo ni dolent; és, simplement, diferent. Per a la preservació de la salut és important viure en harmonia amb els nostres gens. L’estil de vida té una gran incidència en la salut, tant o més que la genètica. La medicina predictiva posa les bases per tenir uns hàbits saludables. S’ha de predir per prevenir, ja que si es coneix el que s’ha de prevenir se’n pot optimitzar la prevenció i, si és necessari, proporcionar un tractament precoç que s’anticipi als desencadenants de la patologia per tal de retardar-ne l’aparició o, fins i tot, fer que no es doni. El mateix per a tots no existeix, és insostenible: allò que una persona necessita de forma individual per gaudir de bona salut, és diferent del que necessita una altra persona.

B

25

B

BIOLOGIA GENERAL Microbiologia

Núm. Expedient: 2011 PJ 00216

  Desodorant? Parlem-ne. Efectes del desodorant en el creixement de la microbiota de la pell humana    Institut Olivar Gran - Figueres   Ariadna Montero Blesa   Segon de batxillerat   Tutors/res: Mònica Barranco Baquero Els objectius generals del treball bàsicament han estat el desenvolupament autònom en la realització de la tasca de recerca; l’aprenentatge de coneixements de microbiologia i la posterior aplicació de les tècniques de laboratori, entre d’altres. Els objectius concrets s’han centrat a conèixer quins tipus de substàncies contenen els desodorants per veure’n els efectes en el creixement de la microbiota de la pell humana. Per això en un primer moment es va aplicar desodorant als microorganismes de la pell dels individus per al seu estudi microbiològic (experiment ‘in vivo’) i més tard es va realitzar l’aplicació directa del desodorant als bacteris aïllats dels individus (experiment in vitro). Per estudiar l’efecte d’un desodorant sobre la microbiota humana es van aïllar microorganismes de les persones voluntàries comparant aquells que havien rebut un tractament setmanal amb desodorant dels qui no l’havien rebut. L’experiment es va dur a terme simultàniament entre diversos voluntaris de la mateixa zona geogràfica i franja d’edat. De la mateixa manera es va fixar el tipus de desodorant i sabó emprat, la durada i periodicitat de l’aplicació d’aquests productes. Durant la realització del treball de camp es va respectar l’esterilitat de tot el material, així com de l’àmbit de treball. Es van utilitzar diverses tècniques bàsiques de microbiologia com ara les sembres en superfície i en estria escocesa, inoculacions, filtracions i repicacions. Amb totes les dades obtingudes dels experiments realitzats s’han pogut formular dues conclusions. Pel que fa a l’estudi in vivo, el desodorant emprat en l’assaig sí que influeix en el creixement de la microbiota de la pell humana. Quant a l’estudi in vitro, tot i que es van trobar dues soques resistents al desodorant, s’ha arribat a la mateixa conclusió que en l’estudi in vivo, ja que es va descobrir que es tractava de bacteris invasors (contaminació de la placa).

26

BIOLOGIA GENERAL Microbiologia

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00284

  Activitat biocida de metabòlits secundaris d’origen vegetal sobre bacteris i fongs   Institut Escola del Treball - Lleida   Oana Raluca Bercea   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jordi Sanfeliu Llop i Anna Montañes Quer Aquest ha estat un treball essencialment experimental emmarcat per una introducció inicial de naturalesa bibliogràfica. S’ha desenvolupat a les instal·lacions del laboratori de Ciències Experimentals de l’Institut Escola del Treball de Lleida actual. El treball sorgeix de la constatació del fet que la nostra cultura considera a les plantes com a font de guariments i salut. Herbolaris, trementinaires i, de forma més moderna, productes de parafarmàcia basats en extractes de plantes en són una bona prova. Però, aquestes virtuts arrelades al nostre imaginari col·lectiu són certes? Aquesta hipòtesi inicial és la que s’ha volgut comprovar d’una manera experimental amb procediments del mètode científic. A més també s’han desenvolupat altres objectius derivats com ara l’adquisició d’habilitats en l’observació, utilització de material de laboratori, obtenció de dades, elaboració d’informes i extracció de conclusions. A partir d’un primer procés de familiarització i posada a punt de la tècnica de cultiu de fongs (prova de diferents mètodes, obtenció d’una col·lecció de floridures i identificació a nivell taxonòmic de les floridures), es van fer petits experiments per tal d’estudiar l’efecte de diferents extractes vegetals sobre el creixement de fongs i bacteris. La utilització de la fotografia, dels recursos en vídeo disponibles a Internet i d’altres tècniques multimèdia (presentacions en PowerPoint) van fer possible realitzar una presentació de la informació més dinàmica i atractiva. Els resultats obtinguts ha permès confirmar les virtuts medicinals, biocides, atribuïdes per la tradició popular a algunes plantes. Finalment, la comparació de la tradició popular catalana amb la romanesa ha posat de manifest la similitud entre ambdues cultures.

27

B

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Botànica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00036

  Les diatomees i altres bioindicadors   Institut Frederic Mompou - Sant Vicenç dels Horts   Arcadi Altemir Vidal i Irene Gómez Merchán   Segon de batxillerat   Tutors/res: Eulàlia Casanovas Poch Els rius i rieres, des que neixen fins que desemboquen, passen a través de zones amb característiques diferents. Hi ha però, molts factors que poden modificar l’estat ecològic del riu. Avui dia s’estan establint molt bones eines de valoració de l’estat dels ecosistemes aquàtics a Catalunya, i la conservació o rehabilitació de l’estructura i el funcionament d’aquests esdevé, cada cop més, un objectiu prioritari. Aquesta ha estat la raó de fer el mateix que es fa a gran escala a la riera que passa per Torrelles de Llobregat. Els objectius del treball, doncs, han estat: fer un estudi de qualitat de les aigües de la riera de Torrelles emprant diferents bioindicadors: diatomees, macròfits i macroinvertebrats; comparar i valorar els resultats obtinguts; estudiar les comunitats de diatomees que poblen la riera; establir una correlació entre comunitats de diatomees; i característiques químiques de l’aigua i relacionar els impactes del medi i la diversitat de diatomees. Per calcular l’índex diatomees s’ha raspallat la superfície de còdols de zones il·luminades i de poc corrent. Les mostres s’han posat en tubs i s’hi ha afegit gotes de clorhídric. Al cap d’una hora es renten i s’hi posa aigua oxigenada al 33%, a 105 °C durant 8 hores. Es treu el sobrenedant i es van tornar a rentar. El procés es repeteix fins a tres vegades. Es fan les preparacions amb DPX. S’identifiquen les espècies de diatomees al microscopi i se’n fa el recompte (400 valves per preparació), i s’introdueixen les dades al programa OMNIDIA per calcular l’índex. Per a l’estudi de les comunitats de diatomees, s’han usat mètodes fitocenològiques i d’anàlisi de components principals i s’han fet anàlisis químiques de l’aigua. Per a l’índex de macròfits ha calgut un tram d’uns cent metres, identificar les espècies i anotar el recobriment. S’han identificat amb lupa i microscopi i s’ha calculat l’índex amb una taula específica. S’han recollit i s’han determinat els macroinvertebrats per poder calcular l’índex usant una taula.

28

Es pot concloure que els tres índexs aporten resultats semblants: l’aigua de la riera té una qualitat força bona i homogènia. L’índex de diatomees integra informació de períodes curts de temps i els índexs de macròfits i macroinvertebrats de períodes més llargs.

Hi ha dues comunitats de diatomees a la riera, una oportunista, a prop del poble, i una més madura, més allunyada, quan la riera s’ha autodepurat. La diversitat de diatomees és més gran al tram més allunyat del poble i és menor en els trams propers al municipi, i les zones amb menor biodiversitat coincideixen amb les que presenten un nivell de fosfats, nitrits i nitrats superior. Per tant, els impactes del medi i les característiques fisicoquímiques de l’aigua afecten negativament la presència de diatomees. Finalment, com que a la localitat més allunyada del poble l’índex de diversitat és més alt i hi ha una comunitat de diatomees més madura, això indica una qualitat de l’aigua més bona i durant períodes més prolongats.

B

29

B

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Botànica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00227

  Els cecidis: un recer on créixer   Institut La Garrotxa - Olot   Clara Bastons Compta   Segon de batxillerat   Tutors/res: Rosa Pons Sayols Els objectius del treball han estat conèixer què és un cecidi, tipus, com es forma, evolució, cicle vital i espècies presents en l’àmbit territorial d’estudi, a partir de la recerca bibliogràfica i també conèixer i diferenciar els teixits; descobrir els cecidis presents a diverses zones del municipi de Sant Feliu de Pallerols; conèixer les característiques bàsiques dels cecidis trobats, així com de les espècies forestals afectades; identificar els cecidis trobats consultant a la bibliografia disponible; recollir mostres d’aquests cecidis per a fer una col·lecció; fer un seguiment de l’evolució del cecidi durant el seu desenvolupament; observar detalladament el cecidi, amb una lupa, per conèixer l’aspecte de les cambres larvals i les larves; definir tècniques histològiques per a l’observació del teixits vegetals; analitzar i comparar els teixits i les cèl·lules que formen una fulla de faig amb els que formen el cecidi Mikiola fagi, que creix a la fulla de faig. El treball de camp ha consistit a localitzar i identificar cecidis a 8 zones de Sant Feliu de Pallerols i marcar la seva localització i recollir mostres per a fer una col·lecció. Després s’ha seguit el desenvolupament d’alguns cecidis de juny a setembre i observar-ne l’interior amb una lupa. El treball de laboratori ha permès fer, d’una banda, un englobatge en pastanaga que consisteix a introduir el tros de fulla a estudiar en la pastanaga i fer talls al micròtom; tenyir els talls i esbandir el colorant sobrant (picrofucsina); i de l’altra, un englobatge en parafina, mitjançant la fixació de la mostra amb alcohol acètic i la deshidratació amb alcohol etílic. Un cop fet això s’aclareix amb xilol, es parafina (dos banys), i es retira la mostra per formar un bloc. Després es talla al micròtom i es planxen les làmines amb aigua destil·lada i al forn. S’enganxen les làmines en un portaobjectes, amb albúmina de Mayer i al forn. Tot seguit es desparafina amb xilol i alcohol etílic i es rehidrata amb aigua destil·lada

30

Com a conclusió es pot afirmar que a Sant Feliu de Pallerols la incidència de cecidis és alta. Els cecidis afavoreixen la biodiversitat perquè asseguren la vida de molts éssers vius. El ritme de creixement i la mida dels cecidis depèn de l’espècie

inductora. Una vegada secs, poden persistir a la planta o caure. En una planta hi creixen cecidis de la mateixa família d’organismes. Hi ha gran especificitat de l’organisme inductor de la planta, cosa que suggereix una coevolució entre aquests. Una família d’organismes inductors pot induir cecidis a diversos gèneres de plantes.

B

Els cecidis es formen en èpoques diverses de l’any. Sembla que l’entorn condiciona la formació dels cecidis; solen créixer a la part solella de l’arbre. És més viable englobar les mostres amb parafina perquè s’aconsegueix més control sobre el tall. La formació de Mikiola fagi implica desorganització cel·lular en el parènquima esponjós i un increment de capes de cèl·lules de l’epidermis, més grosses, gruixudes i de formes poligonals.

31

B

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Ecologia

Núm. Expedient: 2011 PJ 00007

  Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola   Mestral - Sant Feliu de Llobregat   Alba Ramon Pernau   Segon de batxillerat   Tutors/res: Josep Marí Torres Atès el caràcter generalista d’aquest treball, els objectius han estat ben diversos, però es poden resumir en els següents: aconseguir optimitzar els recursos que es dediquen a la cria de la tortuga mediterrània a l’escola, tot garantint unes bones condicions de vida dels exemplars; millorar les condicions d’incubació artificial dels ous per tal de seleccionar el sexe de les tortugues amb més seguretat; valorar els riscos de fer hibernar les tortugues des del primer any de vida, i determinar quants exemplars juvenils es poden mantenir a l’escola. A banda de la metodologia específica per a cada estudi concret (especialment rigorosa en el mostreig i en el calibratge dels instruments de mesura utilitzats), s’ha portat a terme un registre fotocronològic de totes les accions i activitats realitzades del projecte general (conjuntament amb dos companys més) que s’inclou com annex. Això ha permès disposar de documents de consulta ràpida per tal d’aprendre dels estudis previs sense haver de repetir aquells ja realitzats. D’aquesta manera, el projecte ha pogut anar avançant sobre una base sòlida, amb la participació de tots els alumnes que en formen part.

32

L’objectiu més general ha estat assolit satisfactòriament, però quant als objectius més concrets, els resultats han estat més variats. No s’ha aconseguit completament l’autosuficiència alimentària dels exemplars juvenils i, en conseqüència, tampoc no s’ha pogut determinar amb seguretat el nombre d’exemplars juvenils que es poden mantenir a l’escola. Dels estudis de tres generacions de tortugues juvenils i de la seva comparativa entre els exemplars que hibernen i els que no ho fan, es conclou que és preferible que les tortugues hibernin des del primer any de vida. Els canvis fets a la incubadora han resultat ser perjudicials per a la bona incubació dels ous; caldrà tornar al mètode usual o buscar un sistema diferent. És en aspectes com aquest (quan els resultats no són els esperats) en què es valora molt positivament poder disposar d’un registre fotocronològic de les accions realitzades, com el que es porta a terme en aquest treball, de cara a poder-ho utilitzar en futurs treballs de recerca.

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Ecologia

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00016

  Riu Anoia i qualitat ecològica (estudi de l’estat del medi fluvial al seu pas per Igualada)    Institut Joan Mercader - Igualada   Joaquim Muntané Puig   Segon de batxillerat   Tutors/res: Octavio Rico Romero L’objectiu principal del treball ha estat estudiar com influeix la població de la conca d’Òdena, especialment Igualada, en l’estat ecològic del riu Anoia. És a dir, aconseguir saber per conclusions pròpies quin és l’estat actual del medi fluvial del riu Anoia (des d’una perspectiva essencialment ecològica, tenint en compte els ecosistemes implicats). Un cop obtingudes i processades les dades, s’ha intentat establir una relació entre aquestes i els possibles impactes negatius ocasionats per les poblacions principals de la Conca d’Òdena (Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i, sobretot, Igualada). El procés seguit es resumeix en els punts següents: 1. Establiment de tres punts de control en el curs del riu Anoia (abans d’Igualada, al mig d’aquesta ciutat i passada l’EDAR de Vilanova); establiment dels índexs biològics i fisicoquímics per a la determinació de l’estat ecològic del riu. 2. Recollida de mostres d’aigua i d’organismes macroinvertebrats en els punts en qüestió; aplicació d’alguns índexs in situ. 3. Anàlisi de les mostres d’aigües en el laboratori per als diferents paràmetres fisicoquímics; classificació taxonòmica de les mostres de macroinvertebrats per a la determinació dels índexs biològics. 4. Interpretació dels resultats obtinguts a través dels índexs biològics i fisicoquímics; comparació entre els dos tipus de valors i la bibliografia. Les conclusions principals obtingudes després de l’anàlisi dels resultats de l’estudi han estat que els principals nuclis de població de la conca d’Òdena per on passa el riu Anoia (Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí) són un important focus de degradació de la qualitat ecològica del medi fluvial. En base als paràmetres estudiats i els índexs de qualitat corresponents que s’han pogut obtenir (ECOSTRIMED i ISQA), es pot afirmar que l’estat ecològic del riu Anoia al seu pas per la població d’Igualada és regular. Per últim, les mesures

33

B

34

correctores realitzades fins al moment, tot i suavitzar l’impacte antròpic sobre el medi, no són suficients per assolir el bon estat ecològic del riu.

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Ecologia

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00126

  Ecosistemes autosuficients   Taller Ginebró - Cardedeu   Lambert Montava Garriga   Segon de batxillerat   Tutors/res: Isabel Ligero Benítez Els objectius del treball s’han plantejat en tres àmbits: l’experimental, amb el disseny i seguiment de diferents aquaris autosuficients amb diferents organismes; el metodològic, per tal de ser capaç de dissenyar un experiment, fer un seguiment metòdic de dades, un recull sistemàtic de les mateixes i plasmar els resultats de forma entenedora amb la consegüent discussió dels resultats; i l’aplicatiu, per portar a la pràctica els diferents aspectes de les relacions i xarxes tròfiques i dels cicles biogeoquímics de la matèria estudiats a segon de batxillerat. Els aspectes metodològics generals han estat els següents: plantejament dels objectius i la hipòtesi de partida; disseny de diferents aquaris tancats per mantenir les condicions d’autosuficiència; determinació del tipus i quantitat d’organismes productors, consumidors primaris i descomponedors a cada un dels aquaris; seguiment detallat dels diferents paràmetres d’estudi a través de l’aquari control (no tancat), i les rèpliques (kit JBL); recull sistemàtic de dades primer amb un diari, i plasmades després en forma de taula d’observacions, taules de resultats i gràfics corresponents als diferents paràmetres d’estudi; comparació de les dades control amb les dades de cada un dels aquaris en el moment que tots els organismes morien i per tant, en el moment que l’experiment es podia donar per finalitzat; i formulació de conclusions. Es pot concloure que en el cas dels Neocaridina heteròpoda (més de 8 mesos) i Otocinclus macorspilus, ha estat possible mantenir un ecosistema autosuficient en les condicions plantejades.

35

B

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Ecologia

Núm. Expedient: 2011 PJ 00138

  La posidònia a Catalunya   Institut Eugeni d’Ors - Vilafranca del Penedès   Marina Coll Badell   Segon de batxillerat   Tutors/res: Teresa Coll Mestres L’objectiu d’aquest treball de recerca ha estat estudiar l’estat de la posidònia en dues praderies, una a la Costa Brava (cala Giverola) i l’altra a la costa Daurada (Vilanova i la Geltrú). Totes dues tenen una influència humana important. S’ha treballat amb la hipòtesi que està millor la posidònia a cala Giverola, perquè a la Costa Brava, en ser més accidentada, queda més protegida que a la Costa Daurada, molt més oberta. L’altre objectiu, més general però molt important, ha estat trencar amb el desconeixement que tenim del nostre mar i ensenyar que el fons de mar és ric i delicat, i que, en conseqüència, s’ha de cuidar i protegir. La metodologia ha estat molt rigorosa, tant a l’hora del mètode utilitzat com a l’hora de recollir les dades. El càlcul dels paràmetres biomètrics de la posidònia com la densitat del feixos, el grau d’enterrament i la cobertura són difícils de fer però són els que actualment s’utilitza en els treballs científics de seguiment de les praderies de posidònia i són els utilitzats en aquest treball de recerca. També s’han tingut en compte els factors abiòtics com salinitat, penetració de la llum, pH i la temperatura. La biodiversitat de la praderia de posidònia també ha estat estudiada i considerada. Les conclusions que se n’extreuen és que les posidònies de cala Giverola (Costa Brava) estan en millors condicions que les de Vilanova i la Geltrú (Costa Daurada) tant en densitat com en cobertura. En canvi, les diferències en el grau d’enterrament de les posidònies es poden explicar per factors abiòtics com el pendent i el substrat rocós. S’ha intentat explicar les causes per les quals la posidònia a Vilanova i la Geltrú està en pitjors condicions. Un dels factors pot ser que l’impacte de les activitats humanes en aquesta zona és més industrial amb el que això implica de contaminació i accions destructives com ara la regeneració de platges.

36

BIOLOGIA GENERAL, ZOOLOGIA I BOTÀNICA Bioquímica i biologia molecular

B

Núm. Expedient: 2011 PJ 00145

Estudi microbiològic sobre la conservació dels aliments Escola Pia de Caldes de Montbui - Caldes de Montbui Maria Llargués Pou Segon de batxillerat Tutors/res: Xavier Farràs Hernández En un inici, l’objectiu fonamental del treball ha estat demostrar el mètode més efectiu per evitar la proliferació de microorganismes en els aliments. Aquest objectiu ha anat marcant els següents objectius, que serien conseqüència directa del disseny experimental realitzat per tal d’assolir aquest primer. Aquest disseny experimental ha estat definit en base a uns criteris: estudi microbiològic en el recompte de l’àrea de les plaques de cultiu emprades i la realització de tincions de Gram. Així, un cop definit el disseny experimental, ha calgut la necessitat de marcar-se altres objectius: posar en evidència la presència de microorganismes als aliments, aprofundir en el coneixement sobre les patologies alimentàries associades a la deterioració dels aliments i conèixer en què consisteixen els diferents mètodes de conservació. La metodologia del treball ha estat basada en l’ús del mètode inductiu i experimental. El disseny experimental ha consistit en un total de vuitanta pràctiques, amb vuit mostres de cada tipus d’aliment i una rèplica de cada mostra. De cada aliment s’han sotmès dotze mostres a diversos mètodes de conservació i dues mostres s’han deixat a temperatura ambient sent el grup control de l’experiment, sobre el qual s’han fonamentat les conclusions. A continuació, s’ha fet una anàlisi microbiològica per mitjà de plaques de cultiu de tipus RODAC de dues mostres inicials per tal de determinar la quantitat de bacteris original. Un cop finalitzat el període de conservació s’han imprès les catorze mostres en plaques de cultiu del mateix tipus, i al cap de vint-i-quatre hores s’han comptabilitzat les colònies, calculant la superfície ocupada. També s’han realitzat anàlisis organolèptiques i tincions de Gram. Tal com era de preveure s’ha obtingut gran varietat de resultats després d’haver realitzat l’estudi microbiològic i el tractament de les dades. Algunes de les conclusions que s’han pogut extreure són que es posa de manifest que tots els aliments contenen microorganismes no patògens en quantitats determinades, que no resulten perjudicials per al consumidor. El ritme de deteriorament dels aliments per bacteris i fongs

37

B

38

depèn principalment del tipus d’aliment mostrejat i del mètode de conservació. Els aliments no contenen fongs en el moment de la compra, si no és que els aliments han estat manipulats prèviament amb el seu ús, com és el cas del formatge. Tots els aliments a temperatura ambient, excepte la mongeta tendra, mostren un augment elevat de bacteris un cop passat el període de conservació. S’ha pogut determinar per a cada aliment quin és el millor mètode de conservació a partir de l’estudi experimental.

COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ Periodisme

C

Núm. Expedient: 2011 PJ 00217

La veu de la dona al periodisme actual d’opinió Institut Caparrella - Lleida Anna Martí Reñé Segon de batxillerat Tutors: Eduard López Truco Els objectius d’aquest treball han estat conèixer el paper de la dona al periodisme actual;descriure les característiques del discurs de l’opinió escrita a la premsa per les dones; estudiar els articles seleccionats, tenint en compte el seu contingut, l’estil i el punt de vista de gènere i contrastar les diferents opinions. S’ha basat en la recerca i l’anàlisi documental, vinculat als estudis de gènere que descriuen el progressiu protagonisme de la veu de la dona en un món històricament freqüentat i dominat pel sexe masculí. Ha tingut com a suport destacat el treball coordinat per Marisa García de Cortázar, et al., Profesionales del periodismo. Hombres y mujeres en los medios de comunicación (2000), així com l’estudi dirigit per Ana Maria Vigara, De igualdad y diferencia: diez estudios de género (2009). En concret s’ha partit de la lectura crítica dels textos de la bibliografia i en la selecció de la informació. Posteriorment, s’han llegit els articles i s’han subratllar aquelles característiques pertinents, a més de recollir aquells trets d’estil o d’opinió que s’ha considerat necessari remarcar per comentar els trets significatius de cadascuna de les escriptores analitzades. Per tal d’oferir una mostra i dels temes tractats també s’ha realitzat una taula conceptual. Per concloure, cal destacar la progressiva importància de la tasca realitzada per les dones en un àmbit inicialment aliè a la seva participació, més evident al llarg dels 10 darrers anys. Cal remarcar el grau d’assoliment i consideració social del seu treball escrit i la incidència pública, fet que apropa al paper desenvolupat per la dona en el periodisme dels països occidentals més avançats. La veu de la dona està consolidada al nostre periodisme i és una exigència dels lectors refermada en una realitat social. El seu acostament i l’anàlisi de la realitat són clarament distintius, novedosos i sovint més incisius comparats amb el to predominantment històric dels periodistes. No cal baixar la guàrdia i cal seguir lluitant per la paritat ja que la conclusió més contundent demostra la superioritat de columnistes homes que en signen les columnes, encara molt evident en nombre davant de les columnes signades per dones.

39

E

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA Comercialització i Investigació de Mercats Núm. Expedient: 2011 PJ 00238

  El comerç d’Amposta   Institut Ramon Berenguer IV - Amposta   Ferran Rebull Barrena   Segon de batxillerat   Tutors/res: M. Teresa Audí Valls Els objectius que s’han volgut assolir amb la realització del treball han estat diversos: 1. Analitzar les tècniques comercials utilitzades en els diversos establiments de la població. 2. Esbrinar com col·laboren les administracions públiques (Ajuntament i Federació de Comerciants d’Amposta) amb el comerç, a través de promocions o condicionament de les vies públiques. 3. Confeccionar un plànol de la ciutat on estiguin situats tots els establiments comercials. 4. Inspeccionar l’estat de la via pública i els accessos dels establiments. 5. Conèixer l’opinió dels comerciants d’Amposta respecte el nou centre comercial, i les seves repercussions. Una recerca bibliogràfica ha permès definir el treball en l’àmbit del màrqueting. El treball de camp ha consistit a recórrer tota la població i anotar en un quadern els noms, la ubicació i el tipus de comerç de tots els establiments existents, durant els mesos d’agost i setembre. Posteriorment, s’ha elaborat una base de dades i s’han agrupat els establiments segons els criteris de classificació elegits. A continuació, s’han fet les taules i gràfics corresponents i posteriorment s’han ubicat tots els comerços en un mapa, mitjançant un programa informàtic. La següent observació directa ha estat constatar les condicions de la via pública, així com els aparadors, rètols i entrades dels diferents negocis, a través de fotografies i anotacions. L’altra tècnica de recollida de dades ha estat a través de 113 entrevistes a diferents comerços per tal de completar l’anàlisi i interpretació del comerç a Amposta. Les conclusions que se’n poden extreure són les següents:

40

-- Les tècniques comercials usades als establiments són molt diverses i cada negoci usa les més afavoridores, ja que es poden trobar negocis amb estratègies molt complexes, amb importants inversions i estudis de mercat, així com aquelles que gairebé no es preocupen de cap aspecte promocional.

-- L’Ajuntament col·labora en la promoció del comerç mitjançant l’organització d’esdeveniments (festes, fires, jornades) i la construcció d’infraestructures i serveis públics (zones de vianants, parcs i zones verdes, aparcaments, neteja de la via pública, etc.).

E

-- El nou centre comercial tindria molt d’èxit únicament per l’obertura d’una gran superfície al seu interior: Carrefour.

41

E

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA Comercialització i Investigació de Mercats Núm. Expedient: 2011 PJ 00292

Estudi de l’efectivitat antibacteriana de vint gels de bany   Institut Montsoriu - Arbúcies   Roger Tarrés Rodrigo   Segon de batxillerat   Tutors/res: Laura Soler Picola Els objectius d’aquest treball de recerca han estat determinar l’efecte antibacterià d’una mostra de vint gels de bany (per fer això, s’ha seleccionat una variabilitat tan de preus com marques dels gels per a fer-ne la prova al laboratori) i comprovar experimentalment l’efecte antibacterià de cada marca i relacionar-ho amb el preu de cost. A partir de la prova experimental de laboratori, s’ha comprovat quines marques tenien més efecte antibacterià. Posteriorment, s’ha relacionat l’efecte antibacterià amb el preu de cost, i així s’ha determinat quin és el gel més efectiu en relació al preu de venda (relació ‘’relació efectivitat-preu’’). Finalment s’ha demostrat la hipòtesi del treball, és a dir, no tots els gels que són més cars han de tenir un major efecte antibacterià. La metodologia emprada ha consistit en la realització d’una prova experimental i rèpliques, al laboratori de l’institut i amb algun del material proporcionat pel CDECT. El procés pràctic ha consistit a escampar un cultiu líquid de Staphylococcus epidermis a plaques de Petri amb agar-agar. Posteriorment, s’han retallat discs de paper de filtre untats amb cadascun dels gels. Després s’han introduït els discs dins les plaques de Petri i s’han ficat dins l’estufa de cultiu. Transcorregut el temps d’incubació, s’ha mesurat a les plaques de Petri l’halo d’afectació, és a dir, el diàmetre mostrat per cada gel a les plaques de Petri. Tot seguit s’ha calculat l’àrea d’afectació de cada gel i s’ha determinat matemàticament la relació efectivitat-preu. Finalment s’han analitzat tots els resultats mitjançant diagrames de barres on s’han relacionat les diferents variables obtingudes a partir de la pràctica i de les relacions matemàtiques.

42

Així doncs, aquest treball de recerca, ha aconseguit demostrar que l’efectivitat antibacteriana d’un gel no és proporcional al seu cost, atès que s’ha planificat adequadament tant el disseny pràctic com la prova de laboratori. S’han aconseguit, amb el tractament i anàlisi de les nombroses dades obtingudes, les diferents variables tractades i els gràfics, que s’han verificat a les conclusions, la hipòtesi del treball.

L’èxit del treball ha estat la recerca prèvia d’informació que s’ha fet de manera exhaustiva i completa. S’ha fet amb la rigorositat, minuciositat i tenacitat de tot treball amb base cientificopràctica, per fiabilitzar les dades obtingudes i s’han aplicat els criteris anteriors, en el tractament de les dades i l’elaboració de les conclusions.

E

43

E

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA Economia Aplicada

Núm. Expedient: 2011 PJ 00010

  Empreses d’èxit: de què parlem?   L’Horitzó - Barcelona   Carla Alfonso Martin   Quart d’ESO   Tutors/res: Berta Cabello López Els objectius principals del treball de recerca han estat entendre els motius del creixement de les empreses; identificar les característiques que comparteixen les empreses capdavanteres; i, per últim, analitzar mitjançant tres mètodes diferents si els models de creixement de les empreses són adequats a les circumstàncies de cada moment. Des del punt de vista del marc teòric, s’han explicat tots els conceptes necessaris per tal d’entendre l’estudi dut a terme. En el marc pràctic s’han escollit 16 empreses capdavanteres amb seu espanyola i cotitzants en borsa de les quals s’ha fet una fitxa on s’analitza el seu perfil, es fa l’anàlisi economicofinancera i l’anàlisi DAFO. També s’han analitzat, sota els paràmetres de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya proposat pel Dr. Oriol Amat. Per tal de contrastar els resultats obtinguts i objectivitzar al màxim l’anàlisi DAFO s’han consultat tres especialistes en el camp de l’anàlisi i la valoració de les empreses. Aquest treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions. En primer lloc, que totes les empreses capdavanteres compleixen una sèrie de requisits (bona organització, formació continuada, experiència i bon finançament) per ocupar aquesta posició. Amb aquesta s’ha d’aconseguir a través d’una major rendibilitat de beneficis respecte als fons propis. D’altra banda, una bona direcció potencia tots els altres aspectes que constitueixen l’empresa, ja que tenen la capacitat d’elegir l’estratègia adequada. Finalment, no hi ha sectors en crisi, sinó models de creixement no adequats a les circumstàncies dècada moment. És a dir, les crisis afecten el conjunt de les empreses i les economies, però aquelles que tenen una millor organització i gestió dels recursos tenen una major capacitat de superar-les.

44

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA Economia Aplicada

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00027

  A bon preu   L’Horitzó - Barcelona   Maria Teresa Porta Orga   Quart d’ESO   Tutors/res: Vanessa Uceira Villanueva En aquests temps de crisi tothom mira el preu del que compra, i més si s’ha d’anar al supermercat per comprar una gran quantitat de productes destinats a l’alimentació, higiene, etc. Actualment es troben en el mercat un ampli rang de marques per cada productes. Marques més o menys conegudes, amb més o menys publicitat, de preus molt diversos, i davant aquestes diferències el consumidor es planteja un gran dubte: la qualitat d’aquests productes és tan diferent? Sempre s’associa la idea que com més car és un producte, de més bona qualitat és. La diferència de preus es troba sobretot en els productes de marca del fabricant amb els productes de marca del distribuïdor, és a dir, les conegudes marques blanques. La hipòtesi que s’ha plantejat en el treball ha estat, doncs, la següent: els productes de marca del fabricant són més eficaços que els productes de marca del distribuïdor. Per dur a terme aquest treball, primer de tot s’ha realitzat un marc teòric en el qual s’anava treballant els temes d’economia relacionats amb les marques de fabricant i de distribuïdor, les tècniques de fabricació i els avantatges i inconvenients que tenen aquestes. El treball s’ha complementat amb un marc pràctic que ha permès contrastar la hipòtesi del treball. Es van seleccionar tres productes: desodorant, dentifrici i fluor. La idea ha estat realitzar antibiogrames amb els diferents productes en els diferents cultius de bacteris, tot treballant amb 6 tipus de bacteris diferents. El resultat ha permès confirmar la hipòtesi del treball però observant que no sempre amb tots els productes i amb tots els tipus de bacteris era idèntic. Amb el treball teòric també s’han pogut extreure conclusions ja que s’ha observat que la diferència de preus molts cops està relacionada amb el cost de la publicitat, dels envasos del producte i amb els costos del transport. Les marques de distribuïdor poden arribar a ser més d’un 50% més barates que les marques de fabricant.

45

E

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA

Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics Núm. Expedient: 2011 PJ 00144

  Anàlisi crítica de V de Vendetta: ficció o realitat?   Institut Thalassa - Montgat   Marina Lázaro Rubia   Segon de batxillerat   Tutors/res: Cristina Batalla Vilana L’objectiu d’aquest treball ha estat fer una anàlisi política, social, econòmica, geogràfica i ideològica del còmic V de Vendetta. S’ha centrat la recerca en la versió escrita i no en la filmogràfica ja que s’ha considerat que la versió escrita és la que mostra el veritable V, el que Alan Moore va crear, sense censures, tal com l’havia ideat. La pregunta inicial a la qual s’ha volgut respondre és si realment V de Vendetta és només una història de ciència- ficció en què l’heroi o en aquest cas antiheroi lluita contra un règim totalitari com és el d’A.J. Susan. El còmic ha estat el punt de partida per a fer un estudi exhaustiu del procés de naixement, consolidació i decadència d’una dictadura; des de les similituds amb el còmic s’ha fet un seguiment del procés que va de la submissió cega a l’autoritat i als mecanismes de control social a l’alliberament de la por i caiguda del poder dictatorial. La metodologia que s’ha utilitzat és la de l’anàlisi comparativa entre els diferents apartats del còmic i la realitat històrica. Primerament s’han descartat aquells elements més ficticis i inversemblants dels quals no s’ha trobat correlació històrica. Seguidament, en el cas d’aquells elements del còmic que podien resultar més versemblants, s’han buscat els elements de la realitat política, social, econòmica, geogràfica i ideològica que poguessin confirmar la relació còmic-realitat. Qualsevol altre mètode d’investigació utilitzat a les ciències socials com per exemple l’enquesta i l’entrevista no s’han pogut aplicar en aquest tipus de treball. La conclusió del treball ha estat que no es pot catalogar V de Vendetta com una producció més del gènere de ciènciaficció. Aquest còmic, deixant de banda l’artifici literari i teatral, podria encabir-se dins de la història-ficció, ja que les similituds històriques són moltes i representa un dels possibles camins que podria haver pres el món en cas que hagués esclatat una III Guerra Mundial. Els principals arguments d’aquesta conclusió han estat els següents:

46

-- La III Guerra Mundial s’hauria produït si s’haguessin pres unes decisions polítiques diferents o si s’hagués ajornat l’obertura de la URSS al món capitalista.

E

-- Enmig de les ruïnes de l’antic Regne Unit, és probable que hagués sorgit el feixisme, com al període d’entreguerres a Itàlia i Alemanya. -- L’aparició de V pot ser comparada també amb l’aparició dels moviments socials contra les dictadures, similar a l’aparició de tots aquells revolucionaris i revolucionàries que han lluitat pel canvi social i polític.

47

E

ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA Sociologia

Núm. Expedient: 2011 PJ 00034

El viatge: l’impacte dels herois literaris en les generacions de joves   Súnion - Barcelona   Víctor Alonso Berbel   Segon de batxillerat   Tutors/res: Carme Cerrillo Garcia Amb aquest treball s‘ha volgut demostrar que la literatura, i en concret els herois literaris, poden influir en la joventut actual, de la mateixa manera que, al llarg de la història, són nombrosos els casos de personatges literaris que han determinat maneres de pensar i actuar entre els joves. Té especial interès el plantejament d’aquest treball si es té en compte la poca presència que té avui dia la lectura, voluntària i lliure, entre els joves. L’objectiu principal ha estat, per tant, desmuntar el tòpic d’una joventut que viu d’esquena a la literatura i els seus herois. D’altra banda, també s’ha volgut establir un paral·lelisme entre personatges literaris i cinematogràfics amb prototip que ja apareixien en la literatura grecoromana. En primer lloc s’ha cercat tota la bibliografia possible sobre el marc teòric general, prenent com a punt de partida les obres de J. Campbell sobre el cicle de l’heroi. En segon lloc s’han realitzat una sèrie d’entrevistes a experts sobre el tema dels àmbits literari, psicosocial i cinematogràfic. A partir de les seves respostes s’ha fet una tria dels principals herois literaris i s’ha estudiat, prèvia lectura de les obres, la seva influència en els joves d’una època determinada, més o menys àmplia. Per a aquesta feina d’investigació s’han plantejat sempre uns paràmetres d’estudi dintre d’un mètode científic que fugís de la simple especulació.

48

S’han arribat a les conclusions següents. En primer lloc, la relació bidireccional que s’estableix entre literatura i societat: a banda de reflectir el context en què s’originen, en moments determinats les obres literàries han tingut la capacitat de promoure el canvi i generar moviments socials. Segonament, es destaca la necessària responsabilitat dels creadors respecte els personatges que creen, en tant que esdevenen possibles models d’actuació per als joves. Per últim, es posa de manifest la manca d’arquetips d’herois alternatius als qui imperen des de fa segles, en el sentit que només fomenten la individualitat i la resolució dels conflictes a través de l’enfrontament, físic o dialèctic.

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Construccions Arquitectòniques

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00068

Tallers Vidal: 1911-2011. Patrimoni oblidat del modernisme industrial a Barcelona   Institut Els Tres Turons - Arenys de Mar   Bernat Pérez Llabot   Segon de batxillerat   Tutors/res: Pere Planells Boned L’objectiu bàsic del treball ha estat, d’una banda, accedir a tota la documentació historiogràfica, tot ordenant-la i relacionant-la amb el seu context històric i, de l’altra, reconstruir virtualment l’edifici modernista on eren ubicades les Destil·leries Parera. Partint de testimonis orals que afirmaven que l’arquitecte era possiblement de cognom Domènech, s’ha volgut esbrinar qui era l’arquitecte del projecte i trobar plànols de l’edifici, en el cas que existissin. Per això, ha estat imprescindible datar el projecte i la construcció així com esbrinar l’activitat inicial pel qual fou concebut, i també, recopilar informació sobre les diferents activitats que es van dur a terme durant la vida de l’edifici. Per a la construcció en tres dimensions ha estat important buscar, localitzar i seleccionar imatges que permetessin complementar la informació obtinguda a partir dels plànols. També ha estat necessari aprendre a utilitzar el programa AutoCAD per així poder recrear la visió 3D virtual de l’edifici. Hi ha dues fases: la corresponent a la recerca d’informació per obtenir, d’una banda, la història de l’edifici i, de l’altra, la documentació, bàsicament plànols, per a poder aixecar l’edifici de manera virtual. Tant per la recerca històrica com per a la base documental s’han fet consultes a diferents arxius que estan convenientment indexats. Pas a pas, s’ha anat refent un trencaclosques del qual es tenien molt poques peces (l’adreça de les destil·leries i el cognom del possible arquitecte), però, que al final han resultat decisives per poder acabar-lo i documentar-lo satisfactòriament. La segona fase, corresponent a la reconstrucció en 3D, en què s’ha fet un aprenentatge del programa AutoCAD i s’ha aplicat, utilitzant material gràfic (plànols i imatges) rescatat en la fase de documentació. S’ha pogut concloure que l’edifici era obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà —de les seves nombroses obres es poden esmentar per exemple l’Observatori Fabra, el Palau de Justícia de Barcelona, la Presó Model, l’edifici antic del CosmoCaixa... També s’ha pogut demostrar i documentar que es tractava d’una construcció industrial modernista projectada el 1911 que no havia estat catalogada anteriorment i s’ha comprovat que

49

E

50

ha estat, fins ara, oblidada i gairebé perduda des que es va enderrocar. Els documents trobats no havien estat mai abans consultats. S’ha pogut conèixer l’ús inicial de l’edificació com a taller d’arts gràfiques (Juan Vidal Imprenta-Talleres) i les diferents vicissituds que va patir fins a ser enderrocada en dues fases. Gràcies a l’AutoCAD s’ha pogut aixecar virtualment l’edifici i veure l’aspecte que tenia acabat de construir a la Barcelona del segle passat.

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Electrònica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00189

  Robot per a un museu   Institut Príncep de Viana - Barcelona   Sergi Juan Moreno   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jordi Orts González Aquest treball de recerca ha pretès acostar el públic en general les tecnologies implicades en el control de robots, per exemple en una exposició permanent d’un museu. Amb aquesta finalitat s’ha dissenyat un robot que permetés diferents comportaments utilitzant diversos sensors. El sistema ha incorporat un sistema de comunicació sense fils per permetre la comunicació amb un ordinador amb una interfície de pàgina web dinàmica que monitoritzés el robot, canviés el comportament i mostrés vídeos explicatius d’acord amb el comportament seleccionat. Es pot concloure que el prototip manufacturat és funcional i confirma la viabilitat del projecte. El pas següent és iniciar converses amb diferents museus que puguin estar interessats en el desenvolupament complet del producte (ja hi han hagut converses amb la Direcció del CosmoCaixa, que el va poder conèixer de primera mà al darrer Mercatec del Barcelonès-Baix Llobregat i va mostrar el seu interès), amb la part de control, monitorització i divulgació mitjançant un ordinador portàtil amb entorn LAMP (Linux-Apache-MySQL-PHP), que és la part menys avançada del projecte, però que no posa en perill la seva viabilitat (la interfície XBee permet la comunicació bidireccional sense fils amb el robot i ja ha estat comprovada).

51

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Electrònica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00282

  Estudi, disseny i construcció d’un amplificador de classe D   Institut de Viladecavalls - Viladecavalls   Oriol López Calle   Segon de batxillerat   Tutors/res: Francisco Miguel Castillo Urbano i Vicente Miguel Sala Casel L’objectiu principal d’aquest treball ha estat demostrar que és possible construir amplificadors de so d’alta eficiència energètica o classe D de baix cost, amb rendiments superiors al 90% i que proporcionin una qualitat de so teòricament semblant als amplificadors comercials lineals utilitzats actualment, que tenen rendiments que es troben entre el 25% i el 60%. Així doncs, l’objectiu pràctic del treball ha estat dissenyar i construir pas a pas un prototip d’amplificador classe D de laboratori, sense les mateixes prestacions que un equip comercial, per diversos motius que es presenten en el treball, però que, mitjançant les mesures dels senyals d’entrada i sortida, ha permès comprovar l’alta eficiència energètica que presenta i a més obtenir nivells d’amplificació més que satisfactoris. La metodologia emprada s’ha basat en l’estudi i l’aplicació dels conceptes electrònics necessaris per a la fabricació del prototip. La difícil recerca del funcionament específic de les parts per a dissenyar s’ha fet paral·lelament al muntatge de l’aparell. Per dur-ho a terme, s’ha anat absorbint coneixements específics necessaris per abordar les tasques de forma individual i progressiva. S’ha seguit un procés d’estudi de la teoria necessària i implementació de la part relacionada amb la teoria. La manca d’experiència en l’ús d’equipament de laboratori com ara soldadors, fonts d’alimentació, protoboards, equips de mesurament, etc., ha marcat també una dinàmica progressiva d’aprenentatge per tal de poder executar al final del TDR totes les proves i mesures en bones condicions.

52

La primera conclusió d’aquest treball és que un amplificador de classe D té un rendiment energètic molt més elevat que qualsevol altre amplificador. Fins i tot un aparell manufacturat construït per algú no professional ha aconseguit confirmar aquesta teoria. La segona conclusió, i conseqüència de la primera, és que la construcció d’un amplificador de classe D dóna com a fruit un aparell notablement més petit i menys pesant que un amplificador lineal. La tercera conclusió, i no menys important, fa referència a la distorsió causada per les

EMI. El disseny d’una bona distribució de les fonts d’alimentació respecte el modulador és clau per evitar aquestes distorsions. Però, pot ser, la conclusió més important del TDR és que la tecnologia és una de les eines més importants que té la nostra societat per cuidar i millorar la relació que té l’ésser humà amb la Terra i la resta d’éssers vius que hi habiten. Una petita millora tecnològica a cada llar d’aquest planeta sumen una gran millora global.

E

53

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Electrònica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00286

De l’ona al moviment: prototip d’un robot serp modular Institut de Guissona - Guissona Pau Garcia Inglada Segon de batxillerat Tutors/res: Andreu Marsal i Coll L’objectiu central del treball ha estat construir un robot que es desplacés realitzant moviments ondulatoris tipus serp o cuc. Cal destacar, però, que el treball no ha consistit simplement en la construcció d’un robot sinó que ha englobat totes les etapes del desenvolupament d’un projecte tècnic. És en aquest marc on es plantegen els reptes més complicats del treball: el disseny 2D i 3D de les peces, la simulació del moviment de robot o la programació dels microcontroladors que incorpora. De fet, es pot considerar que aquest apartats són objectius a petita escala que ha estat necessari anar assolint per encaminar correctament el treball. La metodologia que s’ha seguit es basa en les etapes de la realització d’un projecte tècnic. L’estudi inicial i la recerca d’informació han permès fer-se una idea bàsica del funcionament i característiques d’aquest tipus de robots. A partir d’aquest punt, s’ha treballat en un disseny propi adaptat als materials i eines de què es disposava. Cal destacar que l’etapa de disseny i construcció de l’estructura del robot ha estat realitzada amb gran rapidesa gràcies a la utilització de programari de suport. La part més complicada del treball ha estat la unió de la física i la tecnologia, és a dir, la implementació del moviment sinusoïdal. En aquest aspecte ha estat clau la simulació del comportament del robot. El disseny de les plaques i la seva ubicació en el robot també han suposat un repte important per a superar.

54

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Electrònica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00291

  Disseny i implementació d’un mòdul electrònic de control per automatització de sistemes   Institut Caparrella - Lleida   Ramon Torres Amigó   Cicle Formatiu de grau superior   Tutors/res: Albert Saiz Vela La metodologia emprada en aquest treball de recerca ha estat la mateixa que s’utilitzaria en el disseny d’un prototip electrònic en qualsevol departament d’R+D. Per tant hi ha hagut una primera fase de recerca i estudi de l’estat de l’art i una fase posterior de disseny i simulació dels esquemàtics elèctrics amb les eines de CAD corresponents. Un cop validat els dissenys, s’ha passat a una fase de disseny del layout de la PCB (circuit imprès) i un cop validat el disseny s’ha passat a una fase de prototipatge en el que el circuit desenvolupat ha estat fabricat i muntat en el laboratori. Finalment hi ha hagut una fase de test experimental on s’han detectat certes errades que han estat esmenades en una segona versió del prototip completament funcional. Es pot concloure que s’han dut a terme tasques de disseny del circuit (simulació i desenvolupament del layout), implementació (fabricació i muntatge de la PCB) i test del circuit i s’ha realitzat també tota la tasca de desenvolupament del firmware del microcontrolador així com la gestió del control via Internet a través d’un controlador ethernet específic. El prototip desenvolupat funciona perfectament i té unes característiques que li permetrien competir sense cap mena de dubte amb alguns productes comercials del mateix àmbit que actualment es troben al mercat. Es pot afirmar que si el producte desenvolupat fos comercialitzat per alguna empresa seria un clar cas de transferència tecnològica entre un centre de formació professional i el món de l’empresa.

55

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Enginyeria Elèctrica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00019

  Nikola Tesla, un visionari incomprès   Institut Menéndez y Pelayo - Barcelona   Marina Ciurans Oset   Segon de batxillerat   Tutors/res: Toni Riobot Des del punt de vista teòric, els objectius d’aquest treball han estat estudiar i aprofundir en la vida de Nikola Tesla, investigar les raons que van provocar que no tingués tot el reconeixement que hauria merescut i estudiar els descobriments i invents més importants de Nikola Tesla, sobretot en el camp de l’electricitat. Quant a la part pràctica, l’objectiu ha estat dissenyar i construir una bobina de Tesla, per tal d’entendre’n millor el funcionament i experimentar amb la bobina de Tesla. En primer lloc, s’ha cercat bibliografia. Una de les principals fonts ha estat la lectura del llibre amb referència bibliogràfica CHENEY M. (2008) Nikola Tesla. El genio al que le robaron la luz (Turner publicaciones S.L., Madrid). A partir d’aquí, s’ha estudiat la vida d’aquest científic, posant especial èmfasi en els seus invents i les seves investigacions referents a fenòmens elèctrics. S’ha triat un d’aquests invent per reproduir. ne el muntatge. Tot seguit s’ha construït una bobina de Tesla utilitzant materials reciclats, en l’aula de tecnologia de l’IES. Un cop acabada, se n’ha comprovat el funcionament correcte a través de certs experiments. Les conclusions a què s’han arribat un cop finalitzat aquest treball són que Nikola Tesla va ser un dels millors científics dels segles XIX i XX, sense el qual no hauríem assolit el nivell de desenvolupament tècnic que tenim actualment, i que la bobina de Tesla va ser el primer invent de la història destinat a l’enviament d’energia elèctrica sense necessitat de fils conductors.

56

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Enginyeria Elèctrica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00176

  Un fanal alternatiu   Institut Can Puig - Sant Pere de Ribes   Pau Milà Guasch   Segon de batxillerat   Tutors/res: Ivan Domingo Medina L’objectiu principal ha estat dissenyar un fanal amb plaques fotovoltaiques amb un sistema d’acumulació d’energia elèctrica per fer que aquest estalviés el màxim possible d’energia elèctrica de la xarxa pública. El primer pas ha estat realitzar els càlculs de l’estalvi energètic, per a la utilització de plaques fotovoltaiques i diferents tipus de làmpades. Després d’aquest pas, s’ha dissenyat el fanal i finalment s’ha fet una maqueta del fanal i una altra on simular els circuits elèctrics per comprovar el funcionament del fanal. Les conclusions que se n’extreuen és que és factible disposar de sistemes complementaris que facin l’enllumenat públic més sostenibles, gràcies a l’aplicació de dos factors: els sistemes de captació i acumulació d’energia solar i la tecnologia de les làmpades LED.

57

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Enginyeria Elèctrica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00190

  Central solar fotovoltaica autònoma   Institut Príncep de Viana - Barcelona   Sergi Juan Moreno, Guillem Ruiz Viader, Renato González i Anthony Churasi   Segon de batxillerat   Tutors/res: Joan Antoni Francés López i Jordi Orts González L’objectiu del treball ha estat pensar, dissenyar i construir una central solar fotovoltaica autònoma que corregeixi la seva posició contínuament en funció de l’hora del dia, seguint així la posició del sol, per treure el màxim profit possible de la radiació solar, que també corregís la inclinació en funció de l’època de l’any, i permetés emmagatzemar energia mitjançant unes bateries, per poder disposar-ne en qualsevol moment. La finalitat del prototip ha estat alimentar amb energia elèctrica d’origen renovable a uns altres prototips realitzats per estudiants de tercer d’ESO i conclosos per alumnat de 4t d’ESO de l’optativa de tecnologia. Aquests prototips han estat maquetes de parts domòtiques d’un habitatge (domòtica assistencial, estalvi energètic i confort climàtic, flexibilitat d’espais,...) controlats per plaques amb xips programables PICAXE. L’alumnat de batxillerat, també, ha preparat un curs semipresencial per aprendre a connectar les maquetes. Es pot concloure que tot aquest procés ha implicat usar coneixements diversos relacionats amb la tecnologia (mecànica, electrotècnia, electrònica de control, dibuix tècnic, us de simuladors, etc.). També ha estat necessària una recerca d’informació prèvia per tal de concloure el disseny on també ha estat molt important l’anàlisi d’objectes per aplicar idees al prototip construït, per exemple, el sistema de molles d’un flexo que permet reduir l’esforç que cal que desenvolupi el motor per tal de corregir la posició azimutal del mòdul de captació solar fotovoltaic. Per tant la metodologia emprada en l’elaboració d’aquest projecte ha estat el mètode de projectes que ha permès estructurar el procediment i l’anàlisi d’objectes que ha resolt alguns problemes puntuals basant-se mitjançant l’adaptació de solucions parcials al prototip, sobretot a l’hora de dissenyar l’estructura metàl·lica.

58

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Enginyeria Química

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00276

  Cel·les solars de Grätzel: estudi comparatiu de tres colorants   Institut Francisco de Goya - Barcelona   Marta Romero Fernández   Segon de batxillerat   Tutors/res: Miguel Angel Redón Claramonte L’objectiu d’aquest treball de recerca ha estat construir cel·les solars de Grätzel amb tres colorants orgànics diferents: l’antocianina, la betanina i el carotè; comparar l’eficiència de les cel·les de Grätzel fetes amb els tres colorants diferents i calcular la superfície necessària per cobrir el consum global d’energia del planeta en un any usant la cel·la solar de Grätzel fabricada amb el colorant més eficient de l’estudi. Primerament s’han hagut d’adquirir els coneixements teòrics necessaris sobre les cel·les solars de Grätzel. Això es va fer durant unes estades d’estiu de ciències per a joves. Després s’ha passat a la part experimental, que ha consistit en la construcció de 30 cel·les solars de Grätzel amb 3 colorants diferents. Esquemàticament, aquesta part ha consistit en: -- Preparació dels colorants, amb l’extracció de la betanina i l’antocianina. -- Preparació dels vidres FTO. -- Preparació del contraelèctrode. -- Preparació de l’elèctrode de treball amb l’aplicació del diòxid de titani amb la tècnica del Dr. Blade. -- Preparació de l’electròlit. -- Construcció de les cel·les Una vegada construïdes s’han pres dades per posteriorment fer el càlcul de l’eficiència i de la superfície necessària per cobrir la demanda energètica del planeta. Finalment s’han extret unes conclusions interpretant els resultats obtinguts: -- És possible la construcció d’una cel·la solar de Grätzel seguint els principis de la fotosíntesi dels vegetals, amb material senzill, fora d’un laboratori professional ja que l’eficiència de les cel·les solars de Grätzel depèn de l’estructura química dels colorants que s’utilitzen. -- Els colorants que disposen de grups d’anclatge forts i que es mantenen estables són els més eficients.

59

E

-- Per aquest motiu les cel·les solars de Grätzel més eficients han estat les construïdes amb antocianina. -- Per aconseguir abastir la demanda energètica mundial cal una superfície molt superior que si es fes servir la cel·la solar de ruteni o silici. -- És necessari millorar l’eficiència de les DSSC per reduir la superfície de l’àrea de les cel·les i que puguin ser comercialitzades per obtenir energia a un cost baix.

60

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Enginyeria Telemàtica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00174

  Els sons de Figueres   Institut Narcís Monturiol - Figueres   Pau Ballart Godoy   Segon de batxillerat   Tutors/res: Fernando Aísa Milà El principal objectiu d’aquest treball ha estat construir una plana web en la qual es vegin reflectits els sons que es poden sentir en la ciutat de Figueres al llarg d’un any. Per tal fer això s’han hagut d’aprendre les tècniques avançades de gravació de sons ambientals, així com el seu tractament posterior. Posteriorment, s’han inclòs els sons referits en el Google Earth després de la seva validació com a sons no subjectes a cap mena de copyright. Aquest objectiu global s’ha complementat amb d’altres, com ara aconseguir un millor coneixement de la mateixa ciutat, ús d’eines informàtiques de tipus lliure i, finalment, la incorporació d’aquesta informació al web municipal de la ciutat, de manera que qualsevol possible visitant pot tenir una referència sonora de la ciutat. La metodologia usada per a realitzar aquest treball ha estat molt rigorosa. Primer s’ha realitzat una part de recerca d’informació sobre el tema del paisatge sonor, sobre els projectes relacionats que s’estan duent a terme i s’ha investigat sobre la història de la ciutat de Figueres. Pel que fa a la part pràctica la metodologia ha estat la següent: s’ha realitzat una recerca dels sons més característics, s’han anat a gravar en el moment oportú i s’ha fet una fotografia al mateix instant que s’enregistrava el so. Aleshores s’ha editat el so i la imatge i s’han penjat a Internet. Finalment, s’ha realitzat la programació per tal de mostrar la imatge, el reproductor del so i a seva descripció en el mapa en 3D localitzat exactament allà on es va enregistrar. Les conclusions que se n’extreuen són variades. S’ha sabut cercar allò més rellevant, que marca la gent i que es pot definir com un so característic de la ciutat. A més la recerca sobre la història de la ciutat, junt amb una conversa amb l’avi de l’autor sobre la vida durant la Guerra Civil i la postguerra ha donat un enfocament diferent a l’hora de veure els edificis i els monuments de la ciutat. El producte final és una pàgina web, accessible des de qualsevol part del món, en català i anglès.

61

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Llenguatges i Sistemes Informàtics Núm. Expedient: 2011 PJ 00002

  Digitalització d’una pissarra d’entrenador de bàsquet. Les noves tecnologies aplicades a l’esport.   Institut Vilatzara - Vilassar de Mar   Adrià Arbués Sangüesa   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jaume Serra Nogues L’objectiu d’aquest treball de recerca ha estat dur a terme el projecte de disseny i posada en marxa d’una aplicació multimèdia per a superfícies digitals tàctils (Tablet PC, palm, iPad o d’altres). Aquesta aplicació multimèdia té com a finalitat reproduir i millorar les utilitats d’una pissarra de bàsquet —amb l’ajut i els avantatges que ens permeten les noves tecnologies—, de manera que l’entrenador/a disposi d’una eina per planificar les jugades de forma senzilla, ràpida i entenedora, i els jugadors i jugadores puguin copsar les jugades clarament i sense interferències. La utilitat de l’aplicació és doble: es pot emprar tant en situació de partit (amb finalitats estratègiques: disseny de jugades puntuals, per exemple) com en entrenaments (amb finalitats didàctiques/formatives: explicacions de moviments, desplaçaments, etc.). La metodologia emprada ha estat conèixer l’ús i tipus de pissarres actuals; cercar aplicacions digitals relacionades amb el món del bàsquet; analitzar les aplicacions existents i comparar-les; consultar documentació: llibres, webs, blocs, fòrums, dossiers, revistes, etc; realitzar entrevistes i establir el nombre d’idiomes (nacionalitats i llocs de procedència dels jugadors) diferents que hi ha a la lliga ACB; planificar l’aplicació; conèixer diferents tipus de suports i d’interfícies digitals; determinar jugades; escollir programaris per crear el projecte i programar-ne els diferents components; dissenyar l’aplicació. www.sacosta.org/adria; crear la pissarra digital i provar el seu funcionament, a fi de determinar possibles errors i fer les modificacions oportunes; presentar el projecte a professionals perquè l’avaluessin i comprovar-ne la funcionalitat; i finalment, difondre el projecte amb la creació de la web www.sacosta.org/ adria/web.

62

S’ha dut a la pràctica la idea de millorar les pissarres dels entrenadors de bàsquet amb l’ajut de les noves tecnologies. A més, s’han pogut usar en situacions reals l’aplicació digital i s’hi han incorporat detalls que, a parer de diversos entrenadors, podrien resultar profitosos, sobretot en relació a la plasmació gràfica de les trajectòries dels jugadors i la

pilota. Aquesta pissarra pot facilitar la comunicació entre els components d’un equip, evitar que l’entrenador parli a crits i que dibuixi gargots sovint confusos. Aquesta aplicació cerca potenciar una comunicació més visual, més entenedora. A més, aquesta pissarra digital —a disposició de tothom— serà útil als qui aprenen a jugar a bàsquet i als seus entrenadors/ es. I, especialment, a nois/es que, per tenir problemes d’oïda, necessiten comunicar-se visualment; també pretén ajudar a jugadors de baixa visió, perquè la tecnologia permet engrandir les imatges i canviar-ne els colors.

E

63

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Projectes d’Enginyeria

Núm. Expedient: 2011 PJ 00060

  Neotekhna, realitat virtual. Disseny tridimensional d’un cotxe de futur sostenible   Institut La Llauna - Badalona   Adrià Romero López i Albert Buza Fernández   Segon de batxillerat   Tutors/res: Elena Seba Font El projecte s’ha desenvolupat a partir de la hipòtesi que és possible el disseny tridimensional de vehicles sostenibles, mitjançant eines informàtiques avançades de disseny, amb la finalitat de canviar la concepció que actualment tenim d’un vehicle convencional. Per desenvolupar aquesta hipòtesi es va decidir dissenyar un cotxe futurista, al voltant de dues idees: que fos un disseny original, aspecte propi de qualsevol vehicle del futur, i que el vehicle fos totalment sostenible pel que fa a l’energia i als materials amb què funciona. La finalitat d’aquesta segona idea ha estat trencar amb la dependència dels recursos energètics que sovint es fan servir de manera incontrolada. El projecte ha constat de diverses etapes, cadascuna amb una finalitat diferent. La primera, un procés de formació especialitzada en la utilització de l’eina de disseny, l’Autodesk Inventor. A continuació, la de la concreció de la idea a projectar, en aquest cas, una combinació de diferents dissenys per a la formació d’un vehicle propi. Posteriorment, l’etapa de realització del model tridimensional amb el programa Autodesk Inventor que es basa en les tècniques de modelatge paramètric més noves i avançades. Els usuaris comencen dissenyant peces que es poden combinar en acoblaments. Corregint peces i acoblaments es poden obtenir diverses variants. Per últim, s’ha elaborat d’un estudi sobre els materials adequats per a la futura construcció, i un informe de les característiques del vehicle. S’ha de tenir molt present que els factors innovadors que s’han reflectit al projecte d’aquest vehicle futurista, i els factors de sostenibilitat energètica, són molt importants a l’hora de dissenyar-lo.

64

Es pot concloure que les eines de CAD estan molt presents en la majoria de processos de producció de vehicles; tant el disseny com la selecció de materials s’han realitzat segons la distribució del vehicle, separada en tres parts diferenciades: els elements mecànics, la carrosseria, i el xassís; el disseny del vehicle Neotekhna està basat en noves tendències i en idees relacionades amb la reducció de l’impacte ambiental i la contribució a un futur sostenible.

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Tecnologia Electrònica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00172

  La robòtica: construcció d’un seguidor de línies amb Lego Mindstorms NXT   Institut Alba del Vallès - Sant Fost de Campsentelles   Oriol Villanueva Pujol   Segon de batxillerat   Tutors/res: Alejandro Álvarez Santos i Núria Ventura Sobredo Els objectius d’aquest treball ha estat conèixer els diferents tipus de robots i les seves característiques així com fer un muntatge d’un robot partint d’una maqueta de Lego i fer diferents configuracions en funció dels sensors disponibles, com per exemple seguidor de línia. També ha calgut conèixer el programari específic de Lego Mindstorms que funciona amb blocs i fer diferents programes de control. Per tal de fer aquest treball s’ha fet una recerca sobre els diferents tipus de robots i els diferents sistemes de control (llaç obert i llaç tancat) així com les diferents opcions de tractament d’un senyal per tal de fer-lo més eficient, tot fent un control Derivatiu, Proporcional o integral (PID) del procés, així com un estudi dels diferents tipus de sensors: òptic, de llum, de so per aplicar a la funcionalitat del robot. A més, per tal d’aprendre com funcionava el programari de Lego Mindstorms s’han realitzat unes series d’exercicis pensats per a professors, fins arribar a ser capaç de fer un seguidor de línies mitjançant un tipus de control PID, així com altres configuracions. Gràcies al treball de recerca s’han pogut conèixer diferents tipus de robots i les seves aplicacions, i s’ha après els diferents tipus de control posats en pràctica amb diferents programes. També es reconeixen els diferents tipus de sensors que s’utilitzen en la maqueta de Lego Midstorms així com el programari específic associat.

65

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Tecnologia Electrònica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00182

  Detecció i defensa d’atacs informàtics. Una xarxa més segura gràcies a un firewall   Institut Montserrat Miró i Vila - Montcada i Reixac   Roger Mercader Vives   Segon de batxillerat   Tutors/res: Alfonso Marruedo Borràs La idea principal del treball ha estat acostar-se a la seguretat informàtica fent un firewall que dotés, com a prova pilot, d’una mínima seguretat a una aula d’informàtica d’un institut públic. El contingut d’aquest projecte ha pretès conscienciar al lector pel que fa a la seguretat informàtica i més concretament als membres de la comunitat educativa, mitjançant l’ús d’un programari lliure, ètic, gratuït, amb codi font distribuïble, legal, que no requereixi cap entorn gràfic (Xorg, XFree86...) i que no consumeixi gaires recursos. Aquest projecte s’ha centrat, doncs, en la part de la seguretat informàtica que fa referència a tot allò que hi ha entre la línia de telèfon que ens connecta al món exterior i la xarxa interna, fonamentalment en la màquina situada entre el router i la xarxa interna, és a dir, el firewall. Per tal de simular el disseny anteriorment descrit, es va crear una subxarxa amb el firewall dins d’una xarxa interna domèstica. Per fer el treball escrit s’ha usat LaTeX, sobre Gentoo x86_64 GNU/Linux 2.6 i altre programari lliure. Per tal de fer aquest treball de recerca s’ha consultat força documentació sobre xarxes informàtiques. Pel que fa a les complicacions, cal destacar els errors tant de disc dur com de la memòria RAM, presència escassa de mòduls al nucli cosa que ha portat a la conclusió que potser el SmoothWall no era la millor opció, feblesa que és un punt a favor de la seguretat (tota una paradoxa!). La conclusió final extreta és que l’ordinador més segur del món és aquell que està desconnectat de la xarxa i, a més a més, no està connectat al corrent elèctric!

66

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Tecnologia Electrònica

E

Núm. Expedient: 2011 PJ 00239

  Automatització d’una granja bovina   Institut Castell del Quer - Prats de Lluçanès   Ferran Serrat Casals   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jaume Camprubí Reñé L’objectiu principal del treball ha estat demostrar que una granja de vedells pot funcionar d’una manera automàtica. Per aconseguir aquest objectiu, s’han hagut d’aprendre gran part dels conceptes relacionats amb l’automatització; dissenyar els passos a seguir per simular l’automatisme d’una granja de vedells, a partir d’un sistema anomenat xarxa de Petri; basantse en els recursos disponibles, reestructurar les xarxes de Petri anteriors per poder automatitzar una maqueta d’una granja per animals bovins; i per últim, construir i automatitzar una maqueta d’unes instal·lacions ramaderes amb la finalitat de produir carn bovina. El treball està dividit en dues parts metodològiques. La primera és teòrica on s’han desenvolupat tots els conceptes teòrics relacionats amb el treball de recerca, com ara l’automatització, xarxes de Petri, electrònica... La segona part és totalment pràctica que s’ha dut a terme mitjançant una maqueta l’aplicació dels conceptes teòrics treballats. Cal destacar que per fer el treball s’ha hagut de recórrer a l’assessorament del professorat del grau de mecatrònica i d’informàtica de la Universitat de Vic. La conclusió principal és que una granja de vedells pot estar automatitzada i funcionar correctament i fiablement, tal com es demostra en la maqueta feta i que es pot veure en format CD, com també en les xarxes de Petri realitzades i que han estat de gran ajuda per simular l’automatització de tota una granja bovina, no tan sols els automatismes que conté la maqueta.

67

E

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Tecnologia Electrònica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00245

  La domòtica   Institut d’Almenar - Almenar   Jordi Coll Ortega   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jordi Bas Casas Els objectius del treball han estat aquirir coneixements bàsics sobre la domòtica: història, aplicacions bàsiques, camps d’actuació, avantatges, costos, estat actual a Catalunya i al món...; copsar el coneixement de la domòtica en l’entorn social de l’autor del treball (família, amics, institut, poble), construir una maqueta capaç de simular algunes de les prestacions que pot oferir una instal·lació domòtica. El treball de recerca ha constat de tres parts: 1. Introducció bibliogràfica: evolució històrica, usos i avantatges, exemples de sistemes domòtics presents en la nostra vida diària S’ha realitzat una recerca bibliogràfica i buidatge d’articles, llibres i altres materials del centre i d’Internet. 2. Elaboració d’una enquesta per copsar el coneixement social de la domòtica. Difusió i tractament gràfic dels resultats d’una enquesta de 8 preguntes contestada per 200 persones. 3. Construcció de la maqueta d’una casa amb prestacions d’una instal·lació domòtica. És a dir, enllumenat controlat per una LDR, alarma anti-lladres, porta automàtica de garatge. Per dibuixar els plànols s’ha utilitzat l’Autosketch i per dissenyar i simular els circuits electrònics el Crocodile Clips. La realització de la maqueta s’ha fet al taller usant material i eines comercials (no aplicacions didàctiques) tant per treballar la fusta —material principal de la maqueta— com per realitzar els circuits elèctrics i electrònics.

68

Com a conclusió cal dir que es presenta com a alternativa de futur molt prometedora cada cop més accessible a la poblaciói en destaquen aplicacions que suposen importants estalvis energètics. La gent d’Almenar ha valorat positivament la domòtica però encara moltes aplicacions són massa cares per a implantar-les massivament. Finalment la construcció de la maqueta ha servit per projectar i materialitzar 3 de les aplicacions automàtiques més comunes que es poden trobar a moltes llars.

FILOLOGIA, LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

F

Filologia Catalana

Núm. Expedient: 2011 PJ 00231

  Adaptacions literàries al cinema. Creació d’un guió a partir d’una novel·la de Mercè Rodoreda   Escola Pia de Mataró - Mataró   Chantal Poch Rodrigo   Segon de batxillerat   Tutors/res: Eva Garcia Solé El principal objectiu d’aquest treball de recerca ha estat aconseguir escriure en català de forma mínimament satisfactòria l’adaptació cinematogràfica d’una novel·la d’una escriptora reconeguda de la nostra literatura. En definir aquesta fita, però, en van sorgir altres objectius igualment necessaris per al seu compliment: -- Conèixer a trets generals els dos gèneres amb què es treballarà, novel·la i guió. -- Analitzar adaptacions literàries d’èxit tant de crítica com de públic. -- Introduir-se una mica en el món de les adaptacions cinematogràfiques. -- Acostar-se a l’obra literària de Mercè Rodoreda: lectura de les dues novel·les d’aquesta escriptora que han estat portades al cinema o televisió (La plaça del diamant i Mirall trencat) i elecció d’una tercera per elaborar el propi guió (Jardí vora el mar). -- Reconèixer els trets característics d’aquesta novel·lista. -- Valorar la llengua catalana com a vehicle d’expressió literària i cinematogràfica. S’ha fet un recerca d’informació grosso modo sobre les adaptacions cinematogràfiques per tal d’assolir aquests objectius. Després s’han establert una sèrie de punts imprescindibles per al treball i altres d’opcionals i dependents del seu desenvolupament. Un cop establert el marc teòric s’ha escollit la novel·la per a adaptar tot investigant una mica el context, l’autora, etc. per passar aleshores a la creació del guió. Tot seguit s’ha elaborat el guió amb la determinació del Logline o resum en cinc línies de la novel·la; el tractament o resum de poques pàgines de la novel·la; l’estructuració en una escaleta amb petites descripcions per a cada escena; la redacció del guió; les rellegides, correccions, petits canvis, etc. i el guió definitiu.

69

F

70

Finalment s’ha analitzat el propi guió i s’ha arribat a unes conclusions. En primer lloc, el principal objectiu d’aquest treball, la redacció d’un guió, ha estat assolit. A més, s’ha constatat que les novel·les de Mercè Rodoreda són complexes (personatges versemblants, trames elaborades, estil literari molt poètic); que escriure un guió cinematogràfic és una tasca molt més complicada del que sembla i que manca regularització de la terminologia del guió a Catalunya; i per últim que la relació entre literatura i el cinema és més que necessària.

FILOLOGIA, LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

F

Lingüística General

Núm. Expedient: 2011 PJ 00304

  La subtitulació d’una pel·lícula multilingüe: L’auberge espagnole   Institut Gabriel Ferrater i Soler - Reus   Maria Grifoll Nogués   Segon de batxillerat   Tutors/res: Marisol Arbués Castán L’objectiu principal d’aquest treball ha estat ha estat aprofundir en les interrelacions de la llengua i de la cultura que apareixen a la pel·lícula L’auberge espagnole, símbol alhora de la construcció d’Europa i del creuament de cultures. Per arribar en aquest objectiu, se n’han creat d’altres no menys importants com ara conèixer els criteris que se segueixen en la subtitulació de les pel·lícules, analitzar i interpretar les referències culturals dels subtítols de L’auberge espagnole i, amb l’ajut de les noves tecnologies, portar a terme la subtitulació al català d’una escena de la pel·lícula. Per aconseguir els objectius esmentats, ha estat necessari documentar-se de forma àmplia sobre traducció audiovisual i especialment sobre traducció multilingüe. Per completar les recerques teòriques s’han mantingut diverses converses amb traductors professionals de molt reconeguda vàlua i també amb professors universitaris d’aquesta matèria. Posteriorment, s’ha visionat la pel·lícula subtitulada al castellà de manera crítica, posant de relleu les referències culturals que hi apareixien. S’han classificat segons diferents criteris (lingüístics, extralingüístics, registres de llengua...) i s’ha fet un estudi acurat de cadascun d’aquests criteris tot explicant l’encert o l’error del traductor en cada cas. Les recerques fetes han portat, de manera natural, a una petita creació dintre de la complexa tasca del traductor audiovisual. S’ha escollit una escena de la pel·lícula, representativa de les referències culturals més rellevants i, amb l’ajuda de les noves tecnologies, s’ha subtitulat al català. En definitiva, les recerques pel que fa al tema de la traducció audiovisual i l’aplicació de diversos aspectes de les llengües i de la lingüística han permès analitzar les abundants referències culturals que sorgeixen quan es posen en contacte llengües i maneres de viure de diferents països europeus. El món global en què vivim facilita algunes d’aquestes referències, però són nombrosos els casos en què representen problemes difícils de

71

F

72

resoldre. La traducció audiovisual d’aquests tipus de pel·lícules multilingües s’enfronta a problemes com ara la traducció del sentit de l’humor, els dobles sentits, els errors de l’estranger que parla una altra llengua, del deix estranger dels personatges... Però també s’enfronta a altres dificultats, com és per exemple la manera de reflectir en els subtítols la varietat de llengües presents en la pel·lícula... Representa per tant un repte per al traductor perdre la mínima part del missatge.

FILOSOFIA Filosofia

F

Núm. Expedient: 2011 PJ 00198

  Què ens porta a actuar: llibertat o determinisme?   Institut Joaquima Pla i Farreras - Sant Cugat del Vallès   Teresa Sánchez Amaro   Segon de batxillerat   Tutors/res: Josep Senan Tres han estat els objectius bàsics d’aquest treball. El primer, vinculat únicament a la filosofia, és conèixer les diferents teories defensores o detractores de la llibertat humana per saber si es pot establir una relació, d’una banda, entre les teories defensores de la llibertat amb aquelles que defensen el dualisme de la realitat, i, de l’altra, les que defensen el determinisme amb les que afirmen el monisme. El segon objectiu és, a partir de l’observació directa del comportament de nens i una cria d’orangutan, quantificar i establir seqüències en la conducta, reconèixer possibles similituds en el comportament (entenentlo com una activitat mental) i saber, si hi ha similituds, si es podrà afirmar el determinisme. L’últim objectiu és realitzar una síntesi entre les teories filosòfiques, conèixer els mecanismes biològics de presa de decisions i les conclusions extretes de l’observació, per concloure si es pot afirmar d’alguna forma la llibertat humana. La metodologia seguida ha estat la següent: -- Fer una recerca bibliogràfica dels conceptes de llibertat i determinisme i de les diverses teories filosòfiques que es refereixen al tema. -- Documentar el funcionament del sistema nerviós i la relació d’aquest amb la presa de decisions. -- Observar de forma directa i prèvia el comportament d’una cria d’orangutan i dels nens. -- Elaborar etogrames extrets d’una observació prèvia. -- Observar directament la conducta amb els etogrames. -- Quantificar la conducta observada i establir seqüències en el comportament. -- Extreure conclusions de l’observació en cada espècie. -- Elaborar una conclusió general de l’observació. -- Sintetitzar les conclusions de l’observació i la recerca bibliogràfica dels conceptes i teories filosòfiques i del funcionament del sistema nerviós.

73

F

74

La primera conclusió extreta és que no es pot establir una relació entre les teories que defensen la llibertat i aquelles que defensen el dualisme de la realitat, i aquelles deterministes amb aquelles que defensen el monisme ja que hi ha teories que ho refuten. D’altra banda, sí que es poden establir similituds en el comportament de la cria d’orangutan amb el dels nens, però no es pot afirmar que això indiqui determinisme, ja que en la realització d’aquest treball es va partir de l’afirmació que l’ésser humà era l’únic animal lliure i aquesta afirmació s’ha de qüestionar. Finalment, hi ha una gran dificultat a l’hora d’afirmar la llibertat humana, ja que es va considerar com a axioma necessari per la convivència però és difícil continuar mantenint aquesta tesi ja que ni la filosofia arriba a una resposta clara i a més sorgeix el problema que no queda clar si es pot considerar que, per exemple els propis sentiments o gens siguin determinants en la conducta.

FÍSICA

Astronomia i Astrofísica

F

Núm. Expedient: 2011 PJ 00154

  Llum en la foscor. Anàlisi fotomètrica de supernoves   Institut Manuel Carrasco i Formiguera - Barcelona   Marta Reina Campos   Segon de batxillerat   Tutors/res: Carles Plà Sentís Aprofitant l’interès sobre el tema i la possibilitat d’accedir a les instal·lacions de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS), l’objectiu principal del treball ha estat realitzar un treball de camp on es portessin a terme una sèrie d’observacions i de seguiments de supernoves, per tal de determinar la seva magnitud mitjançant mètodes fotomètrics. L’AAS fa una tasca molt important de recollida d’observacions de diferents cossos celestes. Aquestes dades aporten molta informació científica sempre i quan compleixin i segueixin una sèrie de protocols referents a la seva recollida, tractament i anàlisi. Per a la part teòrica s’ha fet una recerca bibliogràfica sobre els temes tractats en el treball. Per a la part pràctica, s’ha contactat amb l’AAS per conèixer les seves activitats i s’han fet dos cursos sobre la presa d’imatges astronòmiques i el seu tractament. Després s’ha contactat amb el grup de recerca de supernoves de l’AAS per organitzar aquesta part del treball. Es van fer dues sessions d’observació de supernoves en els mesos de maig i de novembre de 2010. En aquestes observacions es van prendre imatges de 5 supernoves de les quals s’extrauria la informació del treball. El procés, que pot semblar senzill, ha presentat certes dificultats i ha exigit una cura considerable per diversos motius, com ara el fet que la presa de imatges és molt sensible a variables instrumentals i ambientals i que la mesura fotomètrica, és a dir, la determinació de la magnitud, depèn molt de l’habilitat de l’observador. Una altra conclusió important, però més personal, ha estat constatar que les associacions astronòmiques són grups dins els quals hi ha un esperit de col·laboració que els porta a compartir les seves instal·lacions i coneixements amb qui ho demana, fomentant la participació dels joves.

75

F

FÍSICA

Física Aplicada

Núm. Expedient: 2011 PJ 00012

  Anàlisi del funcionament del motor de Stirling   Mestral - Sant Feliu de Llobregat   Francesc Polls Agell   Segon de batxillerat   Tutors/res: Daniel Urbano Polo Els objectius d’aquest treball han estat dissenyar i construir un prototip de motor de Stirling a partir de la utilització de materials casolans; identificar els paràmetres crítics dels que depèn el bon funcionament del motor; i analitzar el comportament d’aquest tipus de motor, en concret la relació entre la velocitat de gir del motor amb les temperatures de treball, comparant els resultats observats amb altres motors de tipus comercial. En primer lloc s’ha dissenyat un prototip de motor de Stirling de tipus gamma a partir de l’anàlisi de motors comercials existents. Després de moltes proves, en les quals s’han anat canviant els materials i la forma de les diferents parts del motor, aquest ha funcionat utilitzant només com a font d’energia quatre espelmes. Tot seguit s’ha estudiat el motor en diferents règims de temperatures fent servir gel, neu carbònica o espelmes, mesurant la temperatura de les plaques metàl·liques que tanquen el cilindre de treball amb un termòmetre termopar. La mesura de la velocitat de gir s’ha fet comptant les voltes que feia en un interval de temps determinat, calculat amb cronòmetre. Finalment s’han analitzat les dades obtingudes cercant el tipus de dependència entre la velocitat de gir i les temperatures mesurades. Es pot afirmar que les claus per aconseguir un correcte funcionament del motor són un bon disseny, evitar les fugues d’aire i minimitzar els fregaments. El motor comença a funcionar a partir d’un mínim de temperatura del focus calent (170 °C), independentment de la diferència de temperatures entre els focus. D’aquí es pot concloure que cal que el gas del seu interior tingui un mínim d’energia per poder vèncer la pressió atmosfèrica i els fregaments. Per sobre del punt crític s’observa que, pel rang de temperatures estudiat, tant la diferència de temperatures entre focus com el quocient d’aquestes són lineals amb la velocitat de gir.

76

FÍSICA

Física Aplicada

F

Núm. Expedient: 2011 PJ 00039

  Experimentant amb l’energia del futur: Dye Solar Cells   Institut Frederic Martí i Carreras - Palafrugell   Albert Aparicio Garcia   Segon de batxillerat   Tutors/res: Vicenç Gabriel Cara Fernández Els objectius del treball han estat: -- Realitzar una autèntica investigació amb la corresponent utilització del mètode científic, així com també la correcta síntesi dels continguts teòrics i la seva concordança amb la part experimental. -- Elaborar en la part experimental prop d’un centenar de cel·les solars orgàniques. -- Interpretar correctament els resultats amb la classificació de les dades obtingudes en taules on es disposen les eficiències aconseguides per a cada cèl·lula solar. -- Poder corroborar les hipòtesis inicials i saber explicar perquè alguns resultats experimentals no concorden amb els teòrics (saber identificar les fonts d’error). -- Reflexionar sobre la necessitat de continuar investigant en les energies renovables i sostenibles com ara les Dyes Solar Cells per tal de combatre els actuals i futurs reptes energètics i ambientals. Per a poder obtenir tota la informació la metodologia del treball ha consistit principalment en: -- La lectura d’articles científics sobre les cèl·lules solars orgàniques i sobre algunes propostes de la geoenginyeria. -- La cerca d’informació i noticies relacionades amb l’energia solar en Internet, revistes i premsa. -- La consulta i l’intercanvi d’informació amb investigadors de primera línia (investigadors de l’Institut Català d’Investigació Científica-ICIQ). -- La correcta aplicació del mètode científic en la part experimental. -- El disseny i l’elaboració casolana de 72 cel·les solars orgàniques. -- El rigor en la interpretació dels resultats, l’objectivitat d’aquests i la comparació amb d’altres publicats en investigacions anteriors.

77

F

78

Els resultats de la part teòrica han estat satisfactoris perquè justifiquen la part experimental, una experimentació que ha estat realitzada com si es tractés d’una autèntica investigació científica, on s’han pogut posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits al llarg del batxillerat i en diferents campus de ciències en què s’hii ha participat. El treball ha assolit amb escreix les expectatives planejades. S’han pogut desenvolupar àmpliament molts temes treballats en el batxillerat (biologia, física i química), adquirir-los i ampliar-los, i s’ha pres consciència que cal un canvi en el sistema energètic, i que l’alternativa passa per seguir investigant i desenvolupant noves tecnologies com ara les Dye Solar Cells.

FÍSICA

Física Aplicada

F

Núm. Expedient: 2011 PJ 00054

  Electromagnetisme i levitació magnètica   Institut Sant Quirze del Vallès - Sant Quirze del Vallès   Alberto Montes Gómez i Alejandro Cid Munuera   Segon de batxillerat   Tutors/res: Albert Saurina L’objectiu d’aquest treball ha estat estudiar el fenomen de la levitació magnètica des d’un punt de vista científic, més concretament físic per a després poder fer una simulació i una experimentació basant-se en el fenomen dels corrents de Foucault. La metodologia usada ha estat primerament la recerca d’informació sobre l’electromagnetisme per a després poder portar aquests coneixements a la pràctica. Com a part pràctica cal destacar les pràctiques realitzades amb diferents fenòmens de levitació, per a després, en la part d’investigació, realitzar una simulació teòrica amb els coneixements d’electromagnetisme, amb l’extrapolació pràctica. Les conclusions que se’n poden extreure és que s’ha comprès la metodologia de realització del treball amb una excel·lent part d’investigació i una part teòrica i diferents pràctiques sobre l’efecte de la levitació.

79

F

FÍSICA

Física Aplicada

Núm. Expedient: 2011 PJ 00102

  Anàlisi científica de les llegendes urbanes a la web 2.0   Escola Pia de Sabadell - Sabadell   Guillem Delgado Gonzalo   Segon de batxillerat   Tutors/res: Àngels Tabero Carretero El tema d’aquest treball són les denominades llegendes urbanes a la Web 2.0. En particular s’hi ha analitzat experiències pseudocientífiques publicades al mitjà audiovisual més gran i amb més impacte de la Web 2.0, el YouTube. L’objectiu del treball ha estat comprovar la veracitat d’aquests vídeos, és a dir, recrear la mateixa situació que es descriu al vídeo i discernir entre les situacions manipulades amb anterioritat i les verídiques. La hipòtesi del treball ha estat que les noves tecnologies i els mitjans de comunicació en massa, en particular Internet, han propagat llegendes urbanes de caire pseudocientífic. La metodologia aplicada en el treball correspon al mètode científic. En els diversos experiments presentats s’han seguit meticulosament les diverses etapes dels vídeos sota anàlisi, i s’han cercat els errors o fal·làcies que han pogut cometre els creadors dels vídeos en les seves publicacions. S’ha investigat i seleccionat un seguit de vídeos de caire científic, publicats a la xarxa, s’ha elaborat una fitxa tècnica per cada experiment, amb una descripció del vídeo original penjat a Internet, el marc teòric del camp de la física corresponent a l’experiment en qüestió, una fase d’experimentació personal on s’han intentar reproduir els mateixos resultats que al vídeo original i una part de conclusions. Tota la fase experimental està documentada per escrit i audiovisualment, i els diversos intents per aconseguir reproduir cada experiment s’han penjat a la xarxa. S’han pogut reproduir la majoria dels experiments mostrats als vídeos preseleccionats. Això demostra que les noves tecnologies i Internet són una bona eina de divulgació científica, en general, però a la vegada cal dir que la xarxa no disposa de filtres que pugui garantir la veracitat del que s’hi exposa.

80

FÍSICA

Física Aplicada

F

Núm. Expedient: 2011 PJ 00118

  Ultrasons, estudi del so inaudible   Institut Alexandre Deulofeu - Figueres   Jordi Vila Pérez   Segon de batxillerat   Tutors/res: Gemma Roca Pallarès Partint de l’interès per la música i la ciència, s’ha fet un treball amb la finalitat de vincular el món de l’acústica i dels sons en altres àrees de la ciència. S’ha volgut —i s’ha assolit amb èxit— fer una aproximació a les ones acústiques ultrasòniques i analitzar experimentalment diferents àmbits d’ús i aplicació d’aquestes ones, mostrant així la seva incidència en el món de la ciència i la tecnologia més propera. Per tal d’elaborar aquest treball s’han seguit, amb molt rigor, els passos del mètode cientificotecnològic. La primera part ha consistit en un estudi teòric dels ultrasons, en la qual s’exposen les seves característiques, propietats i aplicacions. La segona part s’ha basat en la presentació d’hipòtesis, l’experimentació i l’observació en diferents àmbits d’aplicació dels ultrasons (cavitació, sonoluminescència, detecció mèdica i navegació submarina) per arribar a l’elaboració de conclusions. Aquesta segona part ha permès treballar a diferents laboratoris de recerca, entre les quals es troba el MIT i la Boston University, on s’experimenten i s’analitzen personalment totes aquestes aplicacions. S’han pogut analitzar i definir quins paràmetres i característiques determinen l’ús de les ones acústiques dels ultrasons en els diferents àmbits d’aplicació experimentats, alhora que s’ha mostrat que l’ús d’aquests tipus de senyals és molt freqüent en molt àmbits de la ciència i l’enginyeria.

81

F

FÍSICA

Física Aplicada

Núm. Expedient: 2011 PJ 00159

  Tractament d’imatges cognitives del cervell   IPSE - Barcelona   Miguel Vicén Sampériz   Segon de batxillerat   Tutors/res: Valentí Rodríguez Dorado L’objectiu central del treball ha estat corregir i millorar la resolució d’una imatge PET del cervell d’un petit rosegador aconseguint, finalment, un augment significatiu de la seva resolució cosa que ha permès posteriorment una diagnosi molt més acurada. Per assolir aquest objectiu s’han plantejat els objectius següents: -- Arribar a entendre les diferents tecnologies de captació d’imatges per a la diagnosi mèdica. -- Comprendre els fonaments físics que expliquen la captació d’una imatge PET. -- Entendre les causes que provoquen que la imatge estigui artefactuada (borrosa). -- Desenvolupar una rutina informàtica que possibiliti la correcció de la imatge. -- Fer la correcció final de la imatge. S’ha hagut d’assistir durant més de 6 mesos una sèrie de classes/reunions setmanals amb un tutor de la UPC per tal d’entendre i aprendre conceptes i processos necessaris. Posteriorment s’han fet pràctiques teòriques i procedimentals, per aprendre, per exemple, a utilitzar el codi del programa que serviria per desenvolupar l’algoritme matemàtic corrector. Algunes d’aquestes pràctiques es s’han dut a terme en grup, en l’ambient de la universitat. Per últim, després d’una gran i costosa (a causa de la manca de fonts d’informació gratuïta) recerca bibliogràfica i dels conceptes apresos, s’ha redactat el treball i s’ha executat el codi, i s’han analitzat i comparat el resultats obtinguts.

82

Els objectius del treball han estat assolits satisfactòriament. D’una banda, s’han après i assimilat tota una sèrie de conceptes d’alt nivell i d’una certa especificitat i s’han plasmat escritament. La imatge PET s’ha corregit correctament amb l’ús dels dos mètodes ja existents i, a més a més, el nou mètode implementat no només ha resultat efectiu, sinó que ha estat més eficaç que els ambdós ja existents. En la realització del treball, per últim, no només s’han assolit conceptes teòrics sinó que també s’han

desenvolupat aptituds molt importants com poden ser el treball en equip, el contacte amb el món universitari i professional i l’autosuperació i recerca d’informació per arribar a entendre conceptes que, teòricament, estan fora de l’abast d’un alumne de batxillerat.

F

83

F

FÍSICA

Física Teòrica

Núm. Expedient: 2011 PJ 00090

  Els avions de paper. Aspectes científics dels vols dels avions de paper   Institut Eugeni d’Ors - Hospitalet de Llobregat   David Trujillo Castillo   Segon de batxillerat   Tutors/res: Antonio Relaño Castillo Els objectius específics han estat: -- Estudiar els aspectes físics mes rellevants del vol d’un avió real. -- Estudiar diferents models d’avions de paper, aprendre a construir-los i fer-los volar. -- Seleccionar els avions més adients i filmar-los en vídeo. -- Obtenir els paràmetres cinemàtics més importants de cada vol. -- Analitzar quins avions han fet millors vols segons diferents aspectes estudiats. -- Comparar els diferents vols dels avions. -- Extreure conclusions. El treball s’ha realitzat seguint la metodologia següent: -- Recerca bibliogràfica sobre els avions reals i forces que intervenen en el vol. -- Recerca sobre com fer els diferents models de paper. -- Realització i proves de vol dels avions de paper. -- Estudi qualitatiu de diferents models i selecció de models més adients per filmar-los en vídeo. -- Filmació en vídeo per cada model amb diferents tipus de llançament (diferents angles i velocitats inicials). -- Obtenció per cada vol de la posició i velocitat segons el temps. -- Tabulació de les dades i representació gràfica de les trajectòries. -- Comparació de cada vol amb el vol d’una bola de paper en el buit, per poder comparar diferents condicions inicials.

84

-- Anàlisi de dades per valorar els millors vols segons les diferents magnituds estudiades i redacció memòria de treball.

La conclusió més important del treball és que es poden estudiar i seleccionar els millors vols dels diferents models dels avions de paper amb l’ajut de la física i les matemàtiques. Com a conclusions més concretes destaca el fet que hi ha un gran nombre de models d’avions de paper; que és possible analitzar amb detall el vol d’un avió de paper i treure’n les dades cinemàtiques més importants d’una gravació en vídeo. L’avió de paper no segueix la mateixa trajectòria parabòlica que seguiria si fos una bola de paper en el buit, a causa de la seva forma aerodinàmica i que es poden comparar els diferents vols d’un avió de paper amb el vol que faria en les mateixes condicions en forma de bola i en el buit. L’avió de paper segueix trajectòries molt variades segons el model i les condicions inicials i sempre augmenten la distància, l’alçada i el temps de vol en relació al tir parabòlic. Finalment, cal dir que el fregament i altres efectes aerodinàmics afecten d’una manera important al vol dels avions.

F

85

G

GEOLOGIA

Geodinàmica Externa

Núm. Expedient: 2011 PJ 00185

  Estudi experimental de les estructures sedimentàries primàries   Acesco - Parets del Vallès   Sara Arranz Cobos, Carles Díaz Vilor i Andrea Nicolàs Martín   Quart d’ESO   Tutors/res: Hug Blanchar Roca Els objectius principals d’aquest treball de recerca han estat: -- Estudiar de manera qualitativa i quantitativa quin tipus d’ estructures sedimentàries es formen sota la influència de fluxos bidireccionals, unidireccional i combinats. -- Crear gràfics que relacionin la intensitat del cabal i la granulometria del sediment amb els diferents tipus d’estructures sedimentàries obtingudes. -- A partir d’ aquests gràfics, així com vídeos i fotografies de les estructures obtingudes, crear un “atles d’estructures sedimentàries” que serveixi a docents, o professionals de la geologia a reconèixer i a classificar les diferents estructures a nivell d’aflorament o mostra de mà, així com conèixer les condicions hidrodinàmiques de la seva formació. -- Estudiar de manera qualitativa i quantitativa com es comporten els diferents tipus de fluxos (bidireccionals, unidireccional i combinats) que s’originen en el nostre tanc. -- Extrapolar els resultats obtinguts, per poder deduir les condicions hidrodinàmiques en què s’han format aquestes roques.

86

Per assolir aquests objectius s’ha construït un tanc d’experimentació en el qual imitar les diferents condicions hidrodinàmiques que existeixen a la natura. En aquest sentit s’han generat fluxos bidireccionals, fluxos unidireccionals, i combinacions de tots dos. S’han sotmès diferents mides de sediments a aquests diferents fluxos, i s’han documentat, descrit i classificat les principals estructures sedimentàries generades. S’ha intentat establir gràfics d’estabilitat sedimentària que relacionessin la mida de les estructures sedimentàries originades amb el tipus de sediment, el tipus de flux, i la seva intensitat. Finalment s’han recollit mostres de camp amb estructures sedimentàries, i a partir de les mides d’aquestes estructures i les granulometries de les roques s’ha deduït el tipus de flux que les originaven.

Les conclusions extretes, ordenades 0,5 mm – 0,031mm/ fluxos oscil·latoris/ fluxos combinats, són les següents:

G

-- El límit entre no-moviment i formació de les estructures és de 0,28 m/s; el límit entre ripples i dunes és de 1,7 m/s. -- El límit entre no-moviment i formació d’estructures està en 0,1 m/s; el límit entre la formació de ripples i dunes està entre els 0,3 m/s i els 0,5 m/s. -- El límit entre no-moviment i formació dels ripples és de 0,2 m/s. -- El límit entre no-moviment i formació de ripples està en els 0,22 m/s. -- El límit entre no-moviment i formació de wave ripples està en els 0,09 m/s. -- El límit entre no-moviment i formació de hummockys està en els 0,28 m/s. Finalment, val a dir que segons aquestes conclusions, si es troba una roca sedimentària detrítica amb algunes estructures sedimentàries internes, sabent la seva granulometria es podrà conèixer quina intensitat de flux ha aconseguit formar-la segons el diagrama d’estabilitat creat.

87

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Antropologia Social

Núm. Expedient: 2011 PJ 00183

  El nomenclàtor d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places   Institut Sòl de Riu - Alcanar   Ruth Ramal Sancho   Segon de batxillerat   Tutors/res: Sefa Reverter Nolla Els objectius del treball de recerca han estat: 1. 2. 3. 4. 5.

Esbrinar l’origen dels noms dels carrers. Establir com es trien els noms dels carrers. Organismes que proposen els noms. Descobrir la datació dels noms dels carrers. Variació al llarg del temps d’alguns noms de carrers i motius que la provoquen. 6. Inventariar els noms populars dels carrers. 7. Classificar per temàtica dels noms dels carrers. 8. Distribuir el mapa urbanístic en relació amb la temàtica. 9. On s’origina el nucli urbà. 10. Ressenyar un itinerari per la zona on va originar-se la població. En ser un treball de camp, s’ha cercat documentació sobre la història local (arxius, llibres, documents...), entrevistes a persones locals enteses de la matèria així com funcionaris i treballadors de l’Ajuntament. Per tal d’esbrinar el perquè del nom d’alguns carrers s’ha cercat informació així com diverses entrevistes a les persones més grans de la població, que van permetre trobar el motiu dels carrers de noms de personatges, elements naturals, construccions... més locals, que no estan documentats als llibres d’història i només en queda el record en les persones més grans. Aquesta informació s’ha processat en fitxes i s’ha classificat segons la temàtica. Una vegada recollida tota la informació s’han estructurat els apartats del treball: criteris a seguir per establir el nom d’un carrer, la datació del carrer, els canvis al llarg de la història, els motius d’aquests canvis, l’explicació de cada nom, el desenvolupament urbanístic i la ruta guiada pel nucli antic.

88

Aquest treball anava destinat a inventariar el nomenclàtor diacrònic de la població d’Alcanar, les conclusions respecte als canvis provocats per la història eren previsibles i evidents, per tant la seva importància, relativa. Tot i això, s’ha pogut constatar la poca presència de noms femenins i de personatges locals,

l’allunyament progressiu de carrers amb referències directes a la població i l’augment de noms de personatges de l’àmbit nacional o estatal sense cap lligam amb el municipi. Ha estat interessant veure la influència de la ideologia política del govern local a l’hora de decidir el nom del carrer.

H

89

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Antropologia Social

Núm. Expedient: 2011 PJ 00255

  Els meus orígens   Institut Guinovarda - Piera   Jordi Parcerisas Valls   Segon de batxillerat   Tutors/res: Glòria Moragrega Pallarols Els principals objectius amb què es va començar el treball han estat: 1. L’estudi del cognoms, i sobretot dels cognoms catalans. 2. L’estudi dels cognoms propis del subjecte estudiat, és a dir, calia refer la pròpia genealogia. 3. Refer la genealogia tot vinculant-la amb el llegat familiar (implicació política, associativa). 4. Investigar la relació que apareix entre família i història, tan local com nacional. 5. Vincular un exemple familiar o cas concret a tota la genealogia. 6. Vincular la genealogia amb la tradició familiar catalana. El punt de partida del procés d’elaboració del treball ha passat necessàriament per la recerca d’uns personatges genealògics i d’uns vincles familiars esborrat amb el pas del temps. Per remuntar-se fins al segle XIV ha calgut traslladar-se a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on s’ha conservat tota la documentació parroquial de Sant Pere de Pierola (llibres sagramentals com baptismes, compliments pasquals, defuncions...). Aquesta parròquia ha estat l’escenari dels fets de la família que s’estudia. El fet que el treball abraci, en una de les famílies estudiades, pràcticament mil anys, ha permès reconstruir el vincle entre família i terra al llarg dels segles. Hores de rastreig, recerca, digitalització, deducció i informatització han generat un ampli treball de camp, el qual ha permès elaborar un arbre genealògic de vint generacions i reconstruir tota una família tot entenent les formes de vida i les organitzacions familiars a Catalunya des de l’edat mitjana fins al mateix segle XX.

90

D’aquest treball s’han extret diverses conclusions, de les quals cal destacar la recerca que s’ha fet d’una generació al llarg de set segles d’història que es tradueix a una vintena de generacions. Durant l’evolució d’aquestes vint generacions s’ha construït un estudi paral·lel que ha vinculat família amb terra, tot relacionant els fets que lliguen família amb terra (en el treball s’hi destaca l’organització familiar mitjançant pubilles i hereus, el lligam de família i religió, les herències, les masies,

la feina al camp, el vincle de família amb la vida associativa i política local. A més, s’ha pogut documentar el coneixement de com s’organitzava una família catalana des del segle XIV fins al mateix segle XX. Una peculiar estructura articulada al voltant de la figura de l’hereu (o pubilla en el cas de la dona), al voltant de la qual s’agrupaven la resta de membres familiars. Aquesta estructura familiar genuïnament catalana ha estat cabdal per a la formació de Catalunya.

H

91

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Arqueologia

Núm. Expedient: 2011 PJ 00044

  Aplicacions matemàtiques per al càlcul de volums i capacitats de les àmfores d’oli bètiques: suport científic per a arqueòlegs   Maristes Sants-les Corts - Barcelona   Alexandre Gómez Laudo   Segon de batxillerat   Tutors/res: Jaume Salvó Canet L’objectiu d’aquest treball interdisciplinari, a més de la contribució a la difusió d’aquesta temàtica, ha estat intentar demostrar que els contenidors d’oli bètics Dressel 20 que no aporten epigrafia no poden ser entesos com a “material de rebuig” pel que fa a informació sobre volums i capacitats. Aquestes àmfores van ser envasos comercials i la seva exacta comprensió podria ser de gran importància per als estudis sobre economia d’època romana. S’ha intentat buscar, alhora, la manera més exacta i més senzilla perquè els mateixos arqueòlegs puguin elaborar aquests càlculs de volums i capacitats per mitjà d’un mètode de suport per a aquests càlculs, en particular de les àmfores oliàries Dressel 20 dels segles I i II dC. S’ha processat tota la informació recollida a través de diversos programes informàtics, programació de les fórmules corresponents, aplicació d’aquestes i interpretació de les dades obtingudes pel processament d’informació. Les dades s’han contrastat amb els valors documentats. Posteriorment, s’han interpretat les dades finals obtingudes en funció de la documentació consultada, dels coneixements teòrics i dels suggeriments recollits en el procés d’observació i d’investigació experimental. S’ha elaborat una proposta per a continuar la investigació i finalment s’ha materialitzat la redacció del treball.

92

Els resultats obtinguts en aquest estudi, amb els diferents mètodes aplicats, són compatibles amb les xifres de les inscripcions que apareixen pintades en les àmfores o fragments d’àmfores recollides en unes taules afegides en l’annex del treball. Per al cas concret de les Dressel 20 dels segles I i II dC, cada arqueòleg ha de valorar l’aplicació del mètode de rodanxes (troncs cònics) o el de la calculadora A (esfera+cilindre) en el treball de camp, ja que els resultats obtinguts pel mètode de rodanxes impliquen un nombre molt major de mesures respecte al de la calculadora A, en el qual amb només 4 mesures podem aconseguir resultats entre 0,2 i 9,9 % del resultat obtingut en el mètode de rodanxes. Naturalment, per a obtenir dades precises o per a una altra tipologia amfòrica s’hauria d’aplicar el “Mètode

de rodanxes” en cada cm. Aquest treball ha pogut mostrar com les matemàtiques passarien a ser una eina indispensable de suport a l’arqueologia.

H

93

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Ciències i Tècniques Historiogràfiques Núm. Expedient: 2011 PJ 00135

  Barcino, la Ciutat Comtal de la Guerra Civil   Badalonès - Badalona   Maria del Mar Campdepadrós Martín   Segon de batxillerat   Tutors/res: Blanca Bravo Cela L’objectiu inicial del treball ha estat crear tres rutes literàries de les novel·les Barcino, La Catedral del Mar i La plaça del Diamant, ambientades a Barcelona en èpoques i en barris diferents de la ciutat. S’han elaborat tres recorreguts de fàcil nivell i curta durada, aptes per a totes les edats, combinant explicacions detallades sobre cada punt amb activitats infantils per als més petits, de manera que es poguessin gaudir en família. Però, a mesura que s’anava avançant el projecte, va sorgir la idea de fer alguna cosa innovadora, capdavantera i interessant, tant a nivell turístic com tecnològic. Així doncs, es va plantejar el segon objectiu d’aquest treball: crear una ruta telemàtica a través d’un programa per a mòbils. Es va començar a treballar en aquest segon objectiu amb la finalitat d’aportar la possibilitat als ciutadans de conèixer la Ciutat Comtal de forma lliure i gratuïta, sense horaris, sense cap mena de compromís. Per crear les rutes literàries, s’han anotat totes les referències geogràfiques que apareixien a cada novel·la, documentantse per verificar-les històricament. Seguidament, s’ha una ruta en un mapa i s’ha elaborat un guió amb les explicacions. A continuació, s’han dissenyar les activitats infantils relacionades amb les explicacions. I, per últim, s’ha provat la ruta per fer un càlcul de la seva durada. Amb el guió i el recorregut traçat, s’ha escollit una de les tres novel·les —La Catedral del Mar— per crear la ruta pilot amb realitat augmentada. Punt per punt, s’han penjat dos tags: un que amb text i l’altre amb àudio. El tag de text inclou una petita explicació sobre el punt d’interès, i el d’àudio, un extracte de l’explicació. Ambdós tags s’han marcat amb els mateixos colors, formes i títols per facilitar-ne el reconeixement. Finalment, s’ha creat un bloc amb les explicacions completes i s’ha adjuntat al tag d’àudio perquè es pogués escoltar sencer, en cas d’interès.

94

Després de l’elaboració i els resultats assolits amb el treball, s’ha arribat a unes conclusions. Quant al primer objectiu, es pot concloure que les tres rutes són activitats familiars, interessants a tots els nivells i aptes per a totes les persones i edats. Pel que fa al segon objectiu, val a dir que s’ha aconseguit crear una nova forma de turisme d’acord amb la modernitat i la tecnologia

que impera com a modus vivendi actual; es tracta d’una manera de crear un turisme gratuït, lliure i a l’abast de tothom que estigui en disposició d’un mòbil.

H

95

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Història Contemporània

Núm. Expedient: 2011 PJ 00092

  Mai la nit no havia estat tan llarga, què serà de nosaltres?   Escola Pia de Terrassa - Terrassa   Enric Escofet Xercavins   Segon de batxillerat   Tutors/res: Àngel Rodríguez Carreño Aquest treball de recerca històrica es pot adscriure a un nou corrent que cada cop pren més importància dins la historiografia, l’egohistòria. La recerca s’ha centrat en la classe dels propietaris rurals durant la Guerra Civil, amb excursos a la II República. El protagonista és Pere Ambròs, qui tenia el costum de portar un diari i altres anotacions, on recollia les seves inquietuds político-ideològiques i d’altres menes. L’objectiu principal del treball ha estat, doncs, veure com aquest col·lectiu va viure la II República espanyola i la Guerra Civil, en la qual Catalunya va estar durant gairebé tot el conflicte en mans republicanes, amb una revolució social en els primers mesos, i en la qual els sectors dretans van veure en greu perill els seus interessos. La hipòtesi d’aquest treball ha estat esbrinar com els propietaris rurals percebian la nova situació de canvi social i polític durant el període que comprèn des la proclamació de la II República fins a l’acabament de la Guerra Civil espanyola. Les fonts més utilitzades han estat principalment primàries: a més del diari del temps de guerra s’han consultat la resta de diaris escrits per Pere Ambròs, iniciats l’any 1931; també molta de la bibliografia existent sobre Can Xercavins i Rubí i bibliografia d’història general. En el treball es detecta una gran meticulositat en la identificació de persones, llocs, o fins i tot, en el nom del protagonista, que canviarà de cognoms posteriorment als fets que s’estudien, s’hi inclou una breu història de l’octocentenària masia de Can Xercavins ja que el protagonista compartia la ideologia pairalista i se’n sentia responsable de la tradició. A més s’han consultat fonts primàries orals, diverses entrevistes de gent que va viure la guerra en primera persona. El treball ha tingut també una feliç funció de “reagrupació” familiar, amb motiu de les indagacions dels diversos familiars esmentats. El que hauria de ser l’objectiu inicial del treball, l’edició del diari i les notes, s’ha convertir en un “mer” annex!

96

Una documentació tan rica i tan ben treballada permet viure en primera persona fets crucials del desenvolupament de la Guerra Civil a Catalunya: la revolució del primers mesos de guerra, la crema d’esglésies i la persecució de religiosos, els bombardeigs

sobre la ciutat de Barcelona, l’ofensiva franquista a Catalunya, la crida de files al front. Es ressegueix el protagonista, fugitiu, amb privacions i lluny de la seva família, vivint gairebé tota la guerra a Barcelona en diverses cases, o a Terrassa, o en l’intent d’escapolir a França... També es recullen les pèrdues humanes familiars, i la situació llastimosa de la masia en acabar la guerra. Res del que va ser amagat —papers, armes...— es va trobar en els registres que va patir la casa. Els documents antics estaven deteriorats, però la consciència històrica de Pere Ambròs va impulsar a transcriure i fins i tot ampliar la informació. Aquest treball, per les seves característiques, rigorositat i novetat pot ser perfectament publicable.

H

97

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Història Contemporània

Núm. Expedient: 2011 PJ 00093

  Les presons franquistes: l’alimentació dels presos a la Model de Barcelona l’any 1947   Jesuïtes Gràcia-Kostka - Barcelona   Elena Herrera Marcer   Segon de batxillerat   Tutors/res: Mª Del Carmen Gómez Vallecillos L’objectiu bàsic del treball de recerca ha estat verificar la hipòtesi següent: potser les condicions que estipula l’Ordre Ministerial de 18 de juliol de 1944 en relació a l’alimentació dels presos, no es complien a la presó Model de Barcelona l’any 1947. Arran d’aquest objectiu, s’han articulat d’altres com ara aproximar-se al tema històric objecte de l’estudi; acostarse al context en què estava immers tot el territori espanyol en la dècada dels 40, anys de racionament dins i fora de les presons espanyoles; conèixer experiències d’homes que van viure i van sofrir en primera persona les presons franquistes durant els anys 40; utilitzar i analitzar fonts històriques primàries de l’Arxiu Nacional de Catalunya relacionades amb el tema d’estudi; analitzar el paper de l’economat de la presó Modelo de Barcelona l’any 1947; descobrir l’origen i de la destinació final dels aliments i productes de l’economat de la presó per a presos i funcionaris; i finalment comparar entre la legislació franquista i el testimoniatge d’ex-presos. S’ha cregut convenient dividir la investigació en dues parts. D’una banda, una part teòrica on a través de les últimes publicacions historiogràfiques sobre el tema fonts secundàries, s’ha intentat donar una visió global de les presons durant el franquisme, de la seva organització; de la relació entre l’Església i el règim; dels perfils dels presos; del dia a dia en aquests centres; de les diferències de la política penitenciària durant la República i durant el franquisme. De l’altra, una part pràctica en la qual s’ha treballat amb fonts històriques primàries de l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquesta part pràctica s’ha realitzat un estudi del consum alimentari de la presó Model de Barcelona el 1947. Ambdues parts, han estat enriquides amb l’ús d’una altra font primària, la font oral.

98

Es pot concloure el següent. Des d’una visió historiogràfica, hi havia diferències entre les presons de la República i les del franquisme, en aspectes com ara l’objectiu de la institució i el tracte amb els presos. Per a la República les presons eren centres que tenen com a objectiu la reinserció social dels reclusos. Durant el franquisme les presons són centres des

d’on s’exerceix una repressió sistemàtica sobre totes aquelles persones contràries al règim. Des del punt de vista de les fonts històriques, els documents consultats recullen els acords de la Junta de Disciplina de la presó Model de Barcelona. Segons aquestes fonts, les presons oferien als presos una dieta variada i rica, cosa impensable fora d’aquests centres (racionament). Finalment, quant a la història oral, les diferents històries personals d’expressos, difereixen totalment del que recullen les Actes de la Junta de Disciplina de la presó Model de Barcelona i de l’Ordre Ministerial de 18 de juliol de 1944. Destaquen la situació de misèria i de maltractament físic i psicològic.

H

99

H

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Història Contemporània

Núm. Expedient: 2011 PJ 00213

  Els nens d’Àustria   Institut Montsacopa - Olot   Andrea Jiménez Farrés   Segon de batxillerat   Tutors/res: Teresa Danes Roca L’objectiu inicial era centrar-se en nens austríacs que, a causa de les conseqüències de la Gran Guerra, van ser allotjats per motius humanitaris a Espanya i, més concretament a Olot. Però les escasses fonts documentals i testimonials d’aquest període van fer ampliar el treball buscant informació sobre els nens austríacs (la majoria nenes) que havien vingut a Espanya pel mateix motiu humanitari, després de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, l’objectiu inicial es va ampliar amb l’estada dels nens austríacs a Olot després de la Segona Guerra Mundial. El treball ha consistit a cercar informació a l’arxiu local olotí i a l’hemeroteca digital de la web del Ministeri de Cultura Espanyol. Un cop recopilada tota la informació necessària el pas següent ha estat entrevistar testimonis dels fets. Quan es va decidir ampliar el treball buscant informació dels nens austríacs que havien vingut a Espanya, després de la Segona Guerra Mundial, es van seguir els mateixos passos que s’havia fet a la primera part del treball: consultar hemeroteques online, l’Arxiu Comarcal, i buscar i entrevistar testimonis directes o indirectes. Els testimonis van proporcionar altres fonts d’informació: llibres, documentals i fotografies. Per mitjà d’aquest treball s’ha pogut aprendre que, malgrat les penúries que hi havia a Espanya després de les dues guerres mundials, a molts indrets d’Espanya i Catalunya i va haver famílies disposades a acollir nens provinents d’Àustria i que, concretament a Olot, malgrat que moltes famílies acollidores eren benestants, també n’hi van haver d’humils.

100

S’ha constatat que, si bé qui va organitzar les expedicions de nens va ser l’església catòlica, i havia gent que no era massa ‘’catòlica’’ però per raons vàries van acollir nens a la seva família. Tanmateix, l’estada dels nens austríacs a Espanya va deixar molt bon record a la població en general i als nens nouvinguts. Aquests últims sempre es van mostrar molt agraïts. La seva estada a Espanya va crear lligams molt forts i els casos d’adopció van ser freqüents.

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Història Contemporània

H

Núm. Expedient: 2011 PJ 00218

  Selvatans a Cuba, històries més enllà de la Història   Institut Joan Puig i Ferreter - Selva del Camp   Adela Masdeu Figueras   Segon de batxillerat   Tutors/res: Gerard Carceller Barrabeig Els objectius del treball han estat els següents: -- Aprofundir en el coneixement i fomentar la difusió de l’impacte de Guerra de Cuba (1895-1899) en el municipi de la Selva del Camp i el seu entorn i més concretament recuperar el testimoniatge d’alguns selvatans que van participar en el conflicte. -- Aprofundir en el coneixement i fomentar la difusió de les relacions comercials i mercantils d’alguns selvatans amb l’illa de Cuba i definir-ne la importància en el context econòmic de l’època (segles XIX-XX). -- Recuperar, difondre i aprofundir en el coneixement de les relacions socials, econòmiques i polítiques de la Selva del Camp i l’illa de Cuba. -- Cercar, sistematitzar i interpretar documentació original i inèdita de diversos arxius (familiars, històrics, municipals, notarials...) així com incorporar les fonts orals a la recerca que es duu a terme. -- Familiaritzar-se amb els mètodes propis d’una recerca històrica. La metodologia emprada ha estat la pròpia d’una recerca històrica: plantejament d’hipòtesis de treball; recull bibliogràfic existent; recerca, anàlisi i sistematització de diverses fonts (documentació d’arxius, memòria oral, premsa, fotografies...); contrast documental de les hipòtesis de treball i elaboració de les conclusions corresponents. Altrament s’han tingut en compte durant tot el procés de recerca aspectes metodològics importants com ara la cura per les transcripcions documentals, la capacitat d’anàlisi, síntesi i crítica de les fonts, el rigor de treball amb les dades d’arxiu, etc. Les conclusions obtingudes han estat aquestes: -- La documentació i la tradició oral del municipi ens confirma l’existència de diversos soldats que van participar en la Guerra de Cuba de forma activa (Andreu Martí, Sebastià Aguilà, Josep Vidal o Victoriano Ripoll), dels qui s’ha reconstruït la història fins ara inèdita i les seves

101

H

experiències (allistament, lleves, viatge, malalties, fets de guerra, retorn...). -- La documentació confirma relacions, poc documentades, entre diversos empresaris selvatans (Andreu Bru, Andreu Cogul) i personalitats o institucions d’abast més general (Antonio López, marquès de Comillas, l’empresa sucrera La Zuyce, la Transatlántica,...). -- El treball permet documentar aspectes importants, fins ara inèdits i desconeguts, de les relacions entre la Selva del Camp i Cuba.

102

HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Història Contemporània

H

Núm. Expedient: 2011 PJ 00230

  La Guerra Civil al municipi de Sant Ramon (19361939)   Institut La Segarra - Cervera   Carmina Marsiñach Ollé   Segon de batxillerat   Tutors/res: Josep Gelonch Solé Els objectius per a desenvolupar en aquest treball de recerca han estat: -- Realitzar un treball de recerca amb la metodologia històrica adequada. -- Localitzar, tractar i utilitzar les fonts primàries (documentals i orals) com a element propi del mètode històric en la reconstrucció del passat. -- Analitzar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del conflicte bèl·lic a Espanya, Catalunya i la Segarra. -- Reconstruir els fets de la Guerra Civil (1936-1939) en el municipi de Sant Ramon. -- Recollir el testimoni de les generacions que van viure la guerra a Sant Ramon. -- Reviure empàticament les situacions que van viure la generació dels avis durant la guerra en l’entorn més immediat de l’autora. -- Valorar i deixar per escrit una part de la història més propera (microhistòria / història local) per tal que en quedi constància. -- Estudiar, analitzar i prendre consciència del passat per tal de forjar els principis com a ciutadana crítica davant el conflicte civil. El treball ha pretès l’aplicació rigorosa de la metodologia de recerca històrica en un espai d’anàlisi concret i limitat en el temps, com és el municipi de Sant Ramon en la Guerra Civil. S’han combinat la bibliografia amb les fonts històriques primàries, documentals i orals. La bibliografia especialitzada sobre la Guerra Civil, i les publicacions d’història local i comarcal han permès establir el marc històric en els tres nivells, estatal, català i segarrenc. El treball documental ha consistit en la consulta i transcripció de les actes municipals de Portell (1936-1938) i la Manresana (1938-1940) municipis que el 1940 van constituir el municipi de Sant Ramon disponibles a l’Arxiu

103

H

Comarcal de la Segarra. També s’han entrevistat diversos testimonis que van viure la Guerra Civil, dels qui s’han transcrit les seves vivències i records de l’època, així com Jordi Oliva, especialista en l’estudi de la Guerra Civil a la Segarra. Aquest estudi ha permès endinsar-se, amb un impecable tractament de les fonts històriques, en l’anàlisi d’un dels períodes més tràgics per la societat espanyola del segle XX, la Guerra Civil (1936-1939). S’han analitzat els canvis de govern i l’exercici del poder als pobles de Portell i la Manresana en la guerra i els primers mesos franquistes (1936-1940), les condicions de vida, la presència de refugiats, la mobilització, les diverses repressions, les víctimes directes i indirectes, etc. S’ha recollit el testimoni de persones que van viure el període, ha resseguit les petges de la guerra en la seva fràgil memòria, encaixantla perfectament amb les altres peces del trencaclosques que aportaven la bibliografia i la documentació d’arxiu. En definitiva, el treball ha permès contactar amb els múltiples punts de vista de la història i ha permès prendre consciència de la necessària recuperació de la memòria col·lectiva d’uns fets silenciats o oblidats durant molts anys.

104

MEDICINA Fisioteràpia

M

Núm. Expedient: 2011 PJ 00207

  Per una millor postura. Estudi de la postura corporal al centre d’educació secundària Montsoriu   Institut Montsoriu - Arbúcies   Aina Calls Cobos   Segon de batxillerat   Tutors/res: Immaculada García Serrano L’objectiu d’aquest treball ha estat analitzar el mobiliari utilitzat per l’alumnat de l’Institut Montsoriu i la relació d’aquest amb la incorrecció postural. S’ha treballat en base a tres objectius principals. En primer lloc, detallar les característiques de les taules i cadires de totes les aules del centre. Seguidament, establir l’alçada mitjana dels alumnes per tal de relacionar aquestes dues variables. Per últim, proposar l’aplicació d’un nou disseny en el mobiliari del centre per tal de solucionar la problemàtica postural existent. Durant l’elaboració d’aquest treball de recerca, s’han realitzat diferents tasques que han permès que l’estudi tingui resultats acurats. Abans de l’estudi del mobiliari del centre, es va concertar una entrevista amb una fisioterapeuta. Aquesta, juntament amb la recerca bibliogràfica, ha proporcionat els coneixements necessaris en la temàtica de la ciència ergonòmica i la correcció postural. El següent punt crucial en la metodologia d’aquest projecte ha estat l’anàlisi i classificació de tots els models de mobiliari existents al centre. Un cop calculada l’alçada mitjana de cada curs —mesurant alumne/a per alumne/a d’un grup en representació de cada curs— s’ha analitzat la correcció del mobiliari a nivell postural. En aquest punt s’han tingut compte tres subjectes diferents: alumnes amb una alçada dins la mitjana, alumnes amb una alçada superior i alumnes amb una alçada inferior. A més a més, s’ha vetllat per oferir al lector de la memòria un recull gràfic. Amb ‘’Per una millor postura’’ la hipòtesi inicial del projecte queda corroborada: el mobiliari de centre educatiu analitzat no és adequat a nivell ergonòmic. La diversitat d’alçades, la incorrecta distribució de les taules i cadires a l’institut i les característiques d’aquestes fan que l’alumnat no pugui adoptar una postura idònia. A l’última part del treball es fa una aportació rellevant: es proposa un nou model de taula de treball i cadira dissenyades en base als coneixements adquirits durant aquest projecte per tal de solucionar o reduir l’impacte d’aquesta problemàtica.

105

M

MEDICINA Medicina

Núm. Expedient: 2011 PJ 00226

  Estudi de portadors d’estreptococs a la gola   Institut La Garrotxa - Olot   Berta Oliveras Font   Segon de batxillerat   Tutors/res: Roser Melià Llopis El principal objectiu d’aquesta investigació ha estat determinar el percentatge de la població portador d’estreptococs-hemolítics del grup A (SBHGA). Però a part d’aquest objectiu, que és el més important, aquest treball també n’ha tingut d’altres com ara determinar la franja d’edat on se situen la majoria de portadors d’aquest bacteri; si l’estat de portador té més prevalença en un sexe que en l’altre; si els portadors acostumen a patir farigoamigdalitis de repetició; si prendre antibiòtic, durant el temps recomanat pel metge, quan es té mal de coll causat per SBHGA es redueixen considerablement les possibilitats de convertir-se en portador de SBHGA; a quina franja d’edat es pateix mal de coll amb més freqüència; i finalment, si la prova immunocromatogràfica que s’utilitzaria en la part pràctica era 100 % fiable, o per contra, donava falsos positius. La part pràctica del treball ha consistit a realitzar una recollida de mostres faringoamigdalars a un total de 59 persones, qui van emplenar una fitxa de recollida de dades. A totes aquestes mostres se’ls realitzava la prova Cromates Strep A per determinar si contenien o no SBHGA. Si la prova donava positiva i la persona no patia mal de coll en aquell moment, se la considerava com a portadora de SBHGA. Tot seguit, es van realitzar un conjunt de proves microbiològiques de comprovació dels positius per verificar el resultat del Cromatest Strep A. Aquestes proves van ser: sembra en medi CNA i ressembra en agar-sang (per comprovar l’hemòlisi dels SBHGA), tinció de Gram i observació al microscopi (els estreptococs són Gram+, havien de quedar tenyits de color violeta), prova de la catalasa (havia de donar catalasa-) i la Serotipació Strep Plus (per determinar el grup dels estreptococs presents a la mostra). A més també es va realitzar una entrevista a una pediatra.

106

Com a conclusions cal dir que aproximadament el 7% de la població és portador de SBHGA. Aquests portador pertanyen a una franja d’edat que comprèn dels 3 als 15 anys. Aquests portadors són fonts de contagi de SBHGA, per això, normalment s’acostuma a trobar més d’un portador en una mateixa família o entre veïns. A aquests portadors és important tractar-los amb antibiòtic per evitar possibles complicacions com ara la febre

reumàtica. La prova de determinació de portadors de SBHGA convé realitzar-la a nens que pateixen faringoamigdalitis de repetició i tenen signes i símptomes compatibles amb aquesta patologia. El resultat del Cromatest Strep A no pot ser considerat com a concloent ja que dóna falsos positius. Cal utilitzarla com una prova de cribatge o screening. Tots els resultats positius s’haurien d’estudiar amb major precisió per comprovar si realment corresponen a SBHGA. Si no es procedeix amb aquesta precaució, es podrien tractar amb antibiòtic nens que, en realitat, són portadors de SBH no A, considerats innocus.

M

107

M

MEDICINA Medicina

Núm. Expedient: 2011 PJ 00261

  Un nou paradigma mèdic   Institut Manolo Hugué - Caldes de Montbui   Laura Granés González   Segon de batxillerat   Tutors/res: Mertxe Pamplona Fernàndez L’objectiu principal d’aquest treball ha estat fer un recull bibliogràfic de les investigacions i les teories relacionades amb la connexió entre la ment i el cos humà, sempre tenint en compte el rigor científic d’aquestes. D’una banda s’ha volgut recollir informació més relacionada amb la medicina: trobar quines noves branques d’aquesta disciplina s’encarreguen d’investigar la interacció ment i cos i explicar-les majoritàriament a través d’estudis sobre algunes malalties en concret. Després de trobar diferents indicis per a validar la hipòtesi calia establir una relació entre ells. De l’altra, un dels objectius ha estat exposar les teories que podrien donar sentit físic a la interacció entre la matèria i la consciència analitzant la seva credibilitat. Per últim, amb la part pràctica s’ha volgut observar com es pot veure afectada la salut dels éssers vius, en aquest cas dels metàfits, si són exposats a estímuls agradables o estressants. Per a realitzar aquest treball calia cercar informació, però sobretot calia saber trobar la més correcta o fiable. És per això, i amb l’objectiu de poder conèixer diversos punts de vista, que s’ha fet una exhaustiva recerca a la xarxa, s’han consultat diverses publicacions científiques i tesis doctorals, s’ha assistit a conferències impartides per professionals de la medicina i de la física quàntica, s’ha fet una entrevista a una doctora en medicina... A més, en aquest treball, també s’ha realitzat un experiment que precisava la màxima neutralitat. Per això, s’ha utilitzat una metodologia que permetés un bon control de les variables per a assegurar la fiabilitat d’aquest. En definitiva, s’ha intentat seguir una metodologia, al llarg de tota la realització, que abracés una gran quantitat i diversitat d’informació sense excloure’n cap però, a la vegada, que permetés destriar la informació rellevant i necessària per a traçar un camí coherent i tolerant.

108

Després d’haver estat treballant i analitzant les investigacions, estudis i altres documents que versen sobre la interacció mentcos, s’ha comprovat i demostrat que existeix una gran influència de l’estat anímic en els processos de salut i malaltia, si bé encara no hi ha una teoria que resolgui tots els dubtes sobre

el funcionament de la ment. A més, aquests estudis no s’han limitat a la simple redacció de teories, sinó que s’han pogut comprovar experimentalment. Així, aquest treball deixa palès que aquest nou paradigma no sols és imaginable, sinó que podria ser més que probable.

M

Altrament, s’ha volgut deixar clar que tot i que les interpretacions de diversos físics quàntics donen una resposta cada vegada més completa, no hi ha encara prou evidències científiques per afirmar la validesa de les seves teories.

109

M

MEDICINA

Medicina Preventiva i Salut Pública Núm. Expedient: 2011 PJ 00058

  Els xiclets prevenen la càries?   Institut Francesc Ribalta - Solsona   Albert Ramellat Fernández   Segon de batxillerat   Tutors/res: Ramon Grifell Pons L’objectiu principal d’aquest treball ha estat intentar comprovar, seguint el mètode científic, si és cert que els xiclets, tal com anuncien per televisió, eleven el pH bucal després que aquest baixi després de la ingesta d’aliments, ajudant així a la prevenció de la càries. Un cop comprovat si el xiclet fa pujar el pH, s’ha volgut trobar si és aquesta pujada és deguda a la saliva que se segrega per l’acte mecànic de la masticació o és per altres aspectes del xiclet. Altres objectius han estat relacionar diferents variables que podrien afectar el pH bucal com podria ser el sexe, fumadors o no fumadors, consum freqüent de xiclets, freqüència dels raspallat, consumidors o no de cafè, portar o no pircing a la boca, temps de la última ingesta; fer un estudi teòric previ del xiclet, les dents, la càries, la higiene dental, pH, càlculs estadístics. Primer s’ha fet l’experiment anomenat 0. L’òptim en els experiments és fer mesures seriades de pH. Això no ha estat ser possible, així que per optimitzar les dades de pH i evitar mesures en successos entremitjos sense valor, s’ha fet una ingesta de sacarosa (sucre) i s’ha cercat el temps estadístic necessari que s’ha d’esperar perquè el pH sigui àcid (