GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 3

índex Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . . .

7

Continguts generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . .

8

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . .

13

Orientacions metodològiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14

Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

Solucionari del llibre de l’alumnat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

91

3

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 5

presentació La matèria del Batxillerat de Ciències de la Terra i del medi ambient se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixement de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar, posteriorment, els canvis que s’hi produeixen amb l’acció humana. L’enfocament de la matèria és interdisciplinari i de síntesi, ja que es considera la Terra com un sistema global en què els components físics –aire, aigua, substrat sòlid– interactuen amb els components biològics –els éssers vius– i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals. Aquesta perspectiva implica tenir en compte, per una banda, les anomenades Ciències de la Terra, que corresponen a la geologia i matèries afins –meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia– i a altres ciències experimentals –biologia, química, física–, les quals, conjuntament, aporten els coneixements bàsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I per l’altra, cal destacar l’aportació de les ciències socials –geografia, història, economia, ètica–, amb una visió centrada en les actuacions humanes sobre el territori. L’educació ambiental és present en moltes àrees del currículum, i les Ciències de la Terra i del medi ambient hi ha de contribuir, incidint en els components físics del medi, que són la base dels sistemes vius i antròpics. El replantejament de les relacions entre l’ésser humà i el medi respon a un debat emergent de la societat actual, que constata les greus conseqüències del model de creixements indefinit, errat pel fet de considerar il·limitats els recursos del planeta. Aquesta matèria, doncs, ha d’augmentar els coneixements de l’alumnat en aquests temes, i preparar-lo per a la inserció en els nous estudis i professions que s’estan generant en aquest camp. Hi ha continuïtat entre els continguts d’aquesta matèria i els que s’han treballat en les àrees de l’Educació Secundària Obligatòria i altres que es treballen en el Batxillerat. Per això, és important que l’alumnat els assoleixi tenint en compte com es relacionen els nous continguts amb els que ja es dominen. L’edat de l’alumnat de Batxillerat permet donar un pes important als continguts relatius a conceptes i sistemes conceptuals. Els objectius terminals defineixen capacitats intel·lectuals més complexes de relacions entre conceptes i relacions causals, i també de realització d’aplicacions o d’investigacions. La metodologia escollida per assolir els objectius d’aquesta matèria es basa en activitats d’investigació, de simulació i de resolució de problemes en un context proper a l’alumnat, cosa que li’n facilita l’aprenentatge i l’exercita en els mecanismes socials de presa de decisions. Sobre la distribució de la matèria, en el primer curs s’estudia els processos, part fonamental per entendre els recursos, riscos i impactes que es veuran en aquest curs de segon. Tal com estableix la programació oficial, es dóna una major rellevància a l’estudi dels processos geològics, però sense deixar de banda els processos associats a l’atmosfera, a la hidrosfera i a l’edafosfera. Els autors i les autores

5

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 6

utilització de la guia didàctica Aquesta guia didàctica ofereix un ventall de recursos ampli que es poden adaptar a diferents tipus d’alumnat. Consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular del centre Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Continguts generals i per cursos de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Relació dels objectius generals que estableix el currículum de Batxillerat. Decret 182/2002, de 25 de juny. Especificació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals generals o de la matèria, i especificació dels continguts conceptuals per als dos cursos de batxillerat. Llista dels objectius terminals de la matèria.

Orientacions metodològiques

Exposició d’una metodologia i d’una estratègia didàctiques per impartir els continguts de l’àrea.

Criteris d’avaluació

Es proposen els criteris d’avaluació per facilitar el procés avaluatiu de la matèria.

Elements per elaborar la programació d’aula Per a cada unitat s’inclou:

Temporització

Especificació del nombre d’hores que es considera adequat per desenvolupar la unitat.

Objectius didàctics

Relació dels objectius que es pretén que l’alumnat assoleixi en acabar la unitat.

Continguts

Solucionari del llibre de l’alumnat S’ofereixen totes les solucions del llibre de l’alumnat.

6

Programació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que es treballen al llarg de cada unitat.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 7

elements per elaborar el el Projecte projecte Curricular curricular del centre Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient El Departament d’Ensenyament en el Decret 182/2002, de 25 de juny, estableix els objectius generals i terminals i els continguts per al segon curs: L’alumne/a, en acabar segon de Batxillerat, ha de ser capaç de: 1. Adquirir una concepció sistèmica de la Terra per entendre els trets fonamentals del funcionament dels sistemes que conformen el medi físic, i com hi interactua l’espècie humana. 2. Descriure les característiques, els processos i els models que la ciència actual té del funcionament de l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la pedosfera. 3. Tenir una visió històrica dels grans canvis naturals de l’evolució del planeta Terra. 4. Conèixer els recursos que utilitzem i avaluar les característiques geològiques, edafològiques i climàtiques del territori que en determinen la disponibilitat. 5. Relacionar la dinàmica dels sistemes terrestres amb l’existència de riscos naturals, que condicionen l’ocupació i l’ús del territori. 6. Avaluar l’impacte de les activitats humanes sobre el medi, a escala local i a altres escales geogràfiques. 7. Conèixer i emprar aparells i tècniques per al treball de camp i de laboratori relacionats amb l’estudi del medi físic. 8. Utilitzar diverses fonts d’informació del territori, i especialment mapes de temàtica diversa, per extreure i comunicar informació sobre el medi, com a eina en la resolució de problemes. 9. Comprendre que l’actual ritme i forma d’explotació dels recursos de la Terra té unes repercussions sobre l’entorn i que cal planificar les activitats humanes que impliquen un impacte sobre el medi ambient. 10. Entendre que molts problemes ambientals tenen abast global, i que les solucions s’han de cercar en un marc de cooperació entre comunitats i països. 11. Aplicar els coneixements adquirits a l’anàlisi i a la resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant el respecte, la tolerància i l’esperit crític que permeti el consens. 12. Valorar i respectar els elements naturals i les zones del territori que mereixen ser preservats per l’interès científic i cultural que tenen.

7

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 8

Continguts generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

Introducció a les Ciències de la Terra. Materials terrestres: roques i minerals. Els processos interns. Atmosfera. Hidrosfera. Els processos externs. Pedosfera. Història de la Terra. El medi ambient com a sistema. Riscos naturals. Recursos. Impactes al medi ambient. Medi ambient i societat.

Procediments 1. Utilització de tècniques de treball de camp 1.1 Orientació amb mapes i brúixola. GPS: fonaments i aplicacions. 1.2 Identificació de roques, d’estructures geològiques, de formes de relleu i de l’ocupació del territori. 1.3 Recollida de mostres geològiques, hídriques i edàfiques; i realització de mesures de paràmetres que caracteritzen l’estat del medi: cabussament, cabal i altres. 1.4 Identificació i recollida d’informació entorn de llocs d’explotació de recursos, zones afectades per riscos i efectes derivats d’impactes. 2. Utilització de tècniques de laboratori 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5

Anàlisi de propietats de roques i sediments. Identificació de roques i minerals. Conèixer i emprar algunes tècniques d’anàlisi d’aigües i de sòls. Conèixer i/o realitzar experimentacions relacionades amb impactes sobre el medi. Ús de l’equip informàtic en la presa i mesura de dades.

3. Extracció d’informació documental 3.1 Interpretació de mapes temàtics relacionats amb el medi, en particular els mapes topogràfics, meteorològics i geològics. 3.2 Fonaments i aplicacions de fotografies aèries, teledetecció, satèl·lits meteorològics i d’informació mediambiental. 3.3 Interpretació de gràfics multivariables, climogrames, blocs-diagrames, talls geològics. 3.4 Lectura i interpretació de textos, gràfiques i taules de dades. 3.5 Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en la cerca d’informació.

8

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 9

4. Elaboració i tractament de la informació 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5

Representació gràfica de les dades obtingudes al camp i al laboratori. Elaboració de talls geològics, mapes temàtics senzills, gràfics i climogrames. Cartografia i anàlisi de riscos, impactes ambientals i recursos. Ús de programes informàtics de simulació mediambiental. Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en el tractament de dades i en l’elaboració de treballs.

5. Comunicació de la informació. 5.1 Exposició oral. 5.2 Realització d’informes. 5.3 Producció de murals.

Valors, normes i actituds 1. Presa de consciència i responsabilitat davant del medi ambient. 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5

Consciència de com els factors ambientals afecten i influeixen en la pròpia vida i en la dels altres. Reflexió sobre les conseqüències que tenen les pròpies accions sobre el medi físic. Consciència de la responsabilitat personal en la problemàtica ambiental. Reflexió sobre els hàbits de consum. Valoració positiva de l’estalvi de recursos en la vida quotidiana.

2. Sensibilització per la qualitat del medi ambient. 2.1 Gaudi dels espais naturals. 2.2 Valoració crítica sobre què entenen per salut ambiental i qualitat de vida. 2.3 Valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes. 3. Actituds favorables a la resolució de problemes que planteja el medi ambient, i a la cooperació entre els pobles per resoldre’ls. 3.1 Valoració positiva del criteri d’optimització i de la recerca de solucions per als problemes mediambientals. 3.2 Participació activa, tolerant i crítica en les possibles activitats col·lectives destinades a la millora del medi escolar i local. 3.3 Consciència de la desigualtat entre els països en relació amb l’explotació dels recursos i amb la qualitat de vida. 3.4 Compromís d’analitzar objectivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 4. Hàbits correctes de treball. 4.1 Rigor en la confecció i la presentació dels treballs. 4.2 Comportament respectuós amb el medi en les sortides de camp.

9

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 10

Primer curs 1. Introducció a les Ciències de la Terra 1.1 Les Ciències de la Terra i la geologia com a ciències. 1.2 Els sistemes terrestres: generalitats. 1.3 La representació de la Terra: sistemes cartogràfics i noves tecnologies. 1.4 La Terra com a sistema: el cicle geològic i la interacció amb l’activitat humana. 2. Materials terrestres: roques i minerals 2.1 Els minerals: propietats fonamentals, classificació i identificació. Els minerals formadors de roques. 2.2 Les roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques. Origen, composició, textura, classificació i identificació. 3. Els processos interns 3.1 Tectònica de plaques: de la deriva continental a l’expansió oceànica. Cicle de Wilson. 3.2 Orògens, magmatisme, metamorfisme i sismicitat. 3.3 Estructures de deformació de l’escorça. Mecanismes de deformació. 3.4 Jaciments minerals. 4. Atmosfera 4.1 Estructura i composició. 4.2 Energia solar i balanç energètic a la superfície terrestre. Dinàmica atmosfèrica. 4.3 Meteorologia i clima. Mapes meteorològics. 5. Hidrosfera 5.1 El cicle de l’aigua. 5.2 Aigua oceànica: característiques fisicoquímiques i dinàmica oceànica. 5.3 Aigua continental: aigües superficials i sistema conca; aigües subterrànies i aqüífers. 6. Els processos externs 6.1 Meteorització. 6.2 Processos geològics externs: gravitatoris, fluviotorrencials, d’aigües subterrànies, glacials, eòlics i costaners. 6.3 Grans sistemes morfoclimàtics. 6.4 El registre sedimentari: estrat i estratificació. Ambients i models sedimentaris.

10

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 11

7. Pedosfera 7.1 Components, propietats i perfil del sòl. 7.2 Formació i principals tipus de sòls. 8. Història de la Terra 8.1 El temps geològic. La taula i divisions del temps geològic. Edat absoluta i edat relativa. 8.2 Els fòssils: procés de fossilització i ús com a indicadors. 8.3 El mapa geològic. 8.4 Els grans trets de la història del planeta Terra. Evolució de l’atmosfera i canvis climàtics. Evolució de la biosfera. Evolució en els continents. 8.5 Trets geològics de Catalunya i la península Ibèrica. Unitats de relleu actuals.

Segon curs 9. El medi ambient com a sistema 9.1 Concepte de medi ambient. Aplicació de la teoria general de sistemes a l’estudi del medi. 9.2 L’espècie humana i el medi. Recursos, riscos naturals, residus, impactes i gestió ambiental. 10. Riscos naturals 10.1 Concepte i classificació. 10.2 Associats a processos geològics interns: sísmics, volcànics. 10.3 Associats a fenòmens meteorològics. 10.4 Associats a processos geològics externs: inestabilitat de vessants, d’avingudes, inundació, per esfondraments, costaners, moviment de dunes. 10.5 Associats a materials: expansibilitat de les argiles. 10.6 Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos. 11. Recursos 11.1 Recursos naturals. Renovables i no renovables. 11.2 Recursos minerals i roques industrials. 11.3 Recursos energètics: energies convencionals i energies alternatives. 11.4 Recursos hídrics. 11.5 Recursos derivats de l’ús del sòl: forestals i agrícoles. 11.6 L’esgotament i l’optimització de recursos. Ús racional de recursos.

11

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 12

12. Impactes al medi ambient 12.1 Impactes derivats de l’explotació de recursos. 12.2 Contaminació de l’aire i mesures de control. Contaminació acústica. Principals canvis a l’atmosfera. 12.3 Qualitat i contaminació de l’aigua. Aigües residuals. 12.4 Erosió i degradació de sòls. Transformació del paisatge. 12.5 Els residus sòlids. 12.6 Problemàtiques globals. 12.7 L’avaluació de l’impacte ambiental. Metodologia. 13. Medi ambient i societat 13.1 Models de gestió del medi ambient. El desenvolupament sostenible. 13.2 Ordenació i planificació del territori. La cartografia geoambiental. Legislació ambiental. Estudis d’avaluació d’impacte ambiental. 13.3 Conservació, millora del medi, qualitat de vida, educació i consciència ambiental.

12

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 13

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient 1. Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre i de les interaccions amb l’activitat humana. 2. Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres. 3. Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els sistemes naturals terrestres i l’activitat humana. 4. Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen. 5. Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. 6. Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviant de recurs. 7. Localitzar la disponibilitat d’alguns recursos geològics a Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats de la seva explotació. 8. Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps. 9. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotètic d’un cas de risc geològic. 10. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que contaminen. 11. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també de les condicions del medi que l’agreugen. 12. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre contaminants, raonant quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació. 13. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volums d’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possibles solucions per a una millor gestió dels recursos hídrics. 14. Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de desertització en el nostre entorn, tot valorant mesures raonades per pal·liar-ne els efectes. 15. Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte. 16. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions. 17. Conèixer el tipus de residus que generen i els problemes associats al seu tractament i gestió. 18. Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que, per al medi ambient, tenen diversos models de desenvolupament econòmic. 19. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemes ambientals. 13

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 14

20. Debatre els usos del sòl, tot relacionant-los amb les seves característiques i els problemes que generen. 21. Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres. 22. Extreure informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. Conèixer les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient. 23. Analitzar i interpretar dades de procedència i naturalesa diverses, realitzar càlculs numèrics i estadístics senzills, i representar les conclusions de forma adequada amb mètodes diferents. 24. Planificar i portar a terme possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides. 25. Demostrar confiança en les possibilitats de l’acció personal en la millora del medi ambient i participar activament en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 26. Interessar-se per l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin, i ser organitzat, perseverant, rigorós i crític en el seu tractament.

Orientacions metodològiques En primer lloc, detallarem els aspectes més generals d’aquestes orientacions. Pel que fa als continguts dels tres crèdits de l’assignatura, és molt recomanable que el professorat no es limiti a fer-ne una exposició malgrat l’extensió d’aquests continguts. Els resultats acadèmics seran millors si s’adopten altres formes de treball, si més no, a part de les sessions teòriques. Fomentar el diàleg i la participació de l’alumnat durant les sessions dedicades als continguts més teòrics serà sempre molt positiu. Tanmateix, com que l’alumnat de Batxillerat és capaç d’adoptar actituds de treball personal o cooperatiu amb un component d’autonomia important, hi ha una part dels continguts que es pot treballar mitjançant sessions en les quals el professorat es dediqui només a resoldre dubtes i controlar el treball del grup. D’aquesta manera, el grup classe avança matèria solucionant activitats o fent resums, esquemes o mapes conceptuals dels continguts programats per a cada sessió. El llibre de text que heu triat conté tota la informació teòrica necessària desenvolupada de manera clara i entenedora i, per tant, permet que l’alumnat treballi de manera autònoma. En segon lloc, a l’assignatura de Ciències de la Terra i del medi ambient també hi ha un important component aplicat, amb nombrosos procediments i actituds que cal desenvolupar. Hi ha una gran quantitat de continguts teòrics que no es poden acabar d’entendre sense una aplicació mitjançant activitats pràctiques. En aquest sentit, el llibre que heu triat ofereix un ampli ventall d’activitats pràctiques per desenvolupar amb l’alumnat, però no s’han de dur a terme totes; cal que el professorat triï aquelles que més escaiguin al grup d’alumnes que té i al seu entorn. En molts casos s’hi inclouen preguntes o exercicis oberts per fomentar la reflexió personal sobre els problemes mediambientals. També s’han triat diversos casos o situacions actuals i properes per poder establir, sempre que sigui possible, connexions amb l’entorn. Com a complement a aquestes activitats, és recomanable planificar una sortida de camp a partir del segon trimestre, per tal que l’alumnat pugui comprovar i estudiar sobre el terreny els diversos continguts de la matèria. 14

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 15

Les Ciències de la Terra i del medi ambient tenen una relació molt estreta amb altres disciplines que s’estudien a Batxillerat, especialment amb la biologia i la química. És convenient que s’estableixi una coordinació en la seqüenciació de totes aquestes matèries per evitar mancances o encavallaments dels continguts, i evitar, així, possibles contradiccions.

Criteris d’avaluació L’avaluació no s’ha de limitar a una prova escrita, sinó que ha de suposar la recollida sistemàtica d’informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat. D’aquesta manera es compleixen dos objectius: d’una banda, l’alumnat pren consciència del seu procés d’aprenentatge i, de l’altra, el professorat pot millorar la seva pràctica docent d’acord amb el progrés que observi en l’alumnat. Per poder complir aquests objectius, les activitats d’avaluació que es programin s’han de realitzar al llarg del curs i no només en les darreres sessions de cada crèdit. Igualment, i tenint en compte la gran quantitat de continguts de tipus procedimental i actitudinal que inclou la programació de l’assignatura, l’avaluació de les Ciències de la Terra i del medi ambient ha de considerar els tres tipus de continguts (conceptes, procediments i actituds). L’avaluació també té tres moments clarament diferenciats: • Al principi de cada unitat, per analitzar els coneixements previs de l’alumnat i poder ajustar el nivell dels continguts abans de començar les activitats. Aquesta fase d’avaluació es pot dur a terme a partir d’activitats diverses, com ara proves escrites, activitats pràctiques o preguntes orals. • Al llarg de la realització de les unitats, per poder adequar les activitats al ritme de cada alumne i, així, assegurar-se que les entenen i les aprofiten. No cal que aquesta fase es realitzi mitjançant proves escrites, sinó que es poden fer altres activitats –com ara les fetes a classe o les preguntes orals–, que poden ser tan o més útils, i que sempre són més fàcils de qualificar per part del professorat. • Al final de cada unitat, per poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius. S’han de tenir en compte, com a mínim, les informacions de què disposa l’alumnat. És molt recomanable que aquesta prova permeti avaluar de manera global el contingut de la matèria vista, ja que l’alumnat que faci la selectivitat s’examinarà de tota la matèria de l’assignatura en una única prova. En aquest sentit, és important adequar la tipologia de la prova al tipus d’examen que cada any es realitzi en les PAAU. D’aquesta manera, es mantindrà el rendiment de l’alumnat i s’evitarà el factor sorpresa que pot suposar un tipus d’examen diferent.

15

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 16

elements per elaborar la programació d’aula unitat 1 Temporització Cinc hores

Objectius didàctics 1. Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre de les interaccions amb l’activitat humana. 2. Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres. 3. Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els sistemes naturals terrestres i l’activitat humana. 4. Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Concepte de medi ambient. 2. Teoria de sistemes i la seva aplicació a l’estudi del medi ambient. 3. Conceptes de sistema obert i sistema tancat. 3. Característiques d’un sistema. 4. La Terra com a sistema. 5. Evolució de la relació entre l’home i el medi. 6. Conceptes de recursos, riscos, impactes, gestió.

16

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 2. Aprenentatge de les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient. 3. Interpretació de sistemes senzills.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Presa de consciència i responsabilitat davant del medi ambient. 3. Valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes. 4. Hàbits correctes de treball.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 17

unitat 2 Temporització Nou hores

Objectius didàctics 1. Descriure els riscos sísmics i volcànics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps. 2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotètic d’un cas de risc geològic.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Concepte de risc i components del risc. 2. Conceptes de previsió, prevenció, predicció i ordenació territorial. 3. La sismicitat i el vulcanisme: concepte, distribució de sismes i volcans, i de les seves causes. 4. Efectes dels sismes i dels volcans. 5. Gestió del risc sísmic i volcànic.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de textos. 2. Interpretació de mapes geològics i monotemàtics.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Hàbits correctes de treball. 3. Valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes.

17

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 18

unitat 3 Temporització Onze hores

Objectius didàctics 1. Descriure els riscos atmosfèrics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps. 2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotètic d’un cas de risc geològic.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Riscos provocats per sequeres, vent, inundacions i llamps. 2. Prevenció d’aquests riscos atmosfèrics. 3. El fenomen d’El Niño.

18

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de textos. 2. Interpretació de mapes geològics i monotemàtics. 3. Interpretació de gràfiques. 4. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills, i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 5. Extració d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Hàbits correctes de treball. 3. Valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 19

unitat 4 Temporització Deu hores

Objectius didàctics 1. Descriure altres tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps. 2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotètic d’un cas de risc geològic.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Riscos associats a inestabilitats gravitatòries. Indicadors del grau de risc, causes i solucions. 2. Riscos associats a subsidència i esfondraments. Indicadors del grau de risc, causes i solucions. 3. Riscos costaners. Indicadors del grau de risc, causes i solucions. 4. Riscos provocats per materials geològics. Indicadors del grau de risc, causes i solucions. 5. Riscos provocats per enterrament per dunes. Indicadors del grau de risc, causes i solucions. 6. Riscos provocats per l’erosió del sòl i la desertització. Indicadors del grau de risc, causes i solucions.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de textos. 2. Interpretació de mapes geològics i monotemàtics. 3. Interpretació de gràfiques. 4. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills, i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 5. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 6. Elaboració de talls geològics. 7. Interpretació de diagrames causals.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Hàbits correctes de treball. 3. Valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes.

19

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 20

unitat 5 Temporització Nou hores

Objectius didàctics 1. Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. 2. Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviant de recurs. 3. Localitzar alguns dels recursos geològics de Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats de la seva explotació.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Conceptes de roques industrials i minerals industrials. 2. Tipus de roques industrials, origen i aplicacions. 3. Tipus de minerals industrials, origen i aplicacions. 4. Tipus d’explotacions i els seus impactes al medi. 5. El sòl com a recurs. Diferents usos que es fan del sòl. 6. La gestió del sòl com a recurs. 7. La transformació del paisatge.

20

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de gràfiques 2. Interpretació de mapes de diferents tipus. 3. Elaboració de talls geològics. 4. Debats sobre els usos del sòl, tot relacionant-los amb les seves característiques i els problemes que generen. 5. Explicació de la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres. 6. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 2. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 3. Hàbits correctes de treball. 4. Valoració de les repercussions humanes sobre les roques i minerals com a recursos.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 21

unitat 6 Temporització Vuit hores

Objectius didàctics 1. Identificar i classificar l’aigua com a recurs amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. 2. Relacionar les propietats de l’aigua amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviant de recurs. 3. Localitzar la disponibilitat d’aigua a Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats de la seva explotació. 4. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volums d’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possibles solucions per a una millor gestió dels recursos hídrics.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. El balanç hídric i el seu estudi per avaluar les disponibilitats d’aigua en una conca. 2. Usos que es fan de l’aigua. 3. La gestió de l’aigua.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de gràfiques. 2. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 3. Interpretació de talls geològics. 4. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 2. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 3. Hàbits correctes de treball. 4. Valoració de les repercussions humanes sobre l’aigua com a recurs.

21

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 22

unitat 7 Temporització Onze hores

Objectius didàctics 1. Identificar i classificar les diferents fonts d’energia, tot considerant els perjudicis del seu esgotament. 2. Localitzar la disponibilitat dels diferents tipus d’energia i avaluar els problemes mediambientals derivats de la seva explotació.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Classificacions de les energies en renovables i no renovables, convencionals i alternatives, netes i brutes. 2. Avantatges i inconvenients de cada tipus d’energia.

22

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de gràfiques. 2. Interpretació de mapes monotemàtics. 3. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 4. Elaboració de talls geològics. 5. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Hàbits correctes de treball. 4. Valoració de les repercussions humanes sobre l’abús d’energies.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 23

unitat 8 Temporització Set hores

Objectius didàctics 1. Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte. 2. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions. 3. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemes ambientals. 4. Analitzar com ha evolucionat la preocupació de la humanitat per al medi ambient i les propostes que s’han fet per part dels governs i altres entitats per tal de minimitzar-ne els impactes. 5. Conèixer com és un projecte d’integració ambiental i les actuacions que es poden fer per restaurar i recuperar una zona degradada.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Concepte i tipus d’impacte. 2. Avaluació d’impacte ambiental. Casos en què cal aplicar-la i fases. Mètodes d’identificació d’impactes. 3. Integració ambiental. Situacions en què cal aplicar-la i exemples. 4. Problemes globals. Reunions d’abast internacional per tal de resoldre’ls.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de mapes. 2. Explicació de la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres. 3. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 4. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Hàbits correctes de treball.

23

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 24

unitat 9 Temporització Dotze hores

Objectius didàctics 1. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre contaminants, raonant quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació. 2. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també de les condicions del medi que agreugen la contaminació. 3. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que contaminen. 4. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Fonts i agents contaminants. 2. Els efectes de la contaminació: boirum fotoquímic, pluja àcida, contaminació acústica, efecte hivernacle i destrucció de la capa d’ozó. 3. Concepte i gestió de la qualitat de l’aire.

24

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de gràfiques. 2. Interpretació de mapes de diferents tipus. 3. Interpretació de diagrames causals. 4. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 5. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 6. Interpretació de mapes monotemàtics. 7. Interpretació de textos. 8. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Hàbits correctes de treball.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 25

unitat 10 Temporització Onze hores

Objectius didàctics 1. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que contaminen. 2. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també les condicions del medi que l’agreugen. 3. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volums d’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possibles solucions per a una millor gestió dels recursos hídrics. 4. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Impactes sobre el cicle de l’aigua. 2. La contaminació de l’aigua: tipus, focus i agents contaminants. 3. Els efectes de la contaminació de l’aigua: eutrofització, marees negres, intrusió salina i mobilització d’aqüífers contaminats. 4. La qualitat de l’aigua. 5. La depuració de les aigües residuals i els problemes que origina l’eliminació dels fangs.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Interpretació de gràfiques. 2. Interpretació i elaboració de mapes de diferents tipus. 3. Interpretació de textos. 4. Interpretació de mapes monotemàtics. 5. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 6. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 7. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Hàbits correctes de treball.

25

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 26

unitat 11 Temporització Sis hores

Objectius didàctics 1. Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de desertització en el nostre entorn, tot valorant mesures raonades per pal·liar-ne els efectes. 2. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que contaminen. 3. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també les condicions del medi que l’agreugen. 4. Conèixer el tipus de residus que generen i els problemes associats al seu tractament i gestió. 5. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els residus sòlids: classificació, tipus i gestió. 2. La contaminació del sòl: tipus, causes i gestió.

26

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 2. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 3. Interpretació de gràfiques. 4. Interpretació de mapes de diferents tipus. 5. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Hàbits correctes de treball.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 27

unitat 12 Temporització Cinc hores

Objectius didàctics 1. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions. 2. Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que per al medi ambient tenen diversos models de desenvolupament econòmic. 3. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemes ambientals.

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. L’ordenació territorial: concepte, tipus i fases. 2. Models de gestió del medi ambient. 3. Conservació dels espais naturals.

Procediments

Valors, normes i actituds

1. Extracció d’informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. 2. Anàlisi i interpretació de dades de diversa procedència i naturalesa, realització de càlculs numèrics i estadístics senzills i representació de les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes. 3. Interpretació de gràfiques. 4. Interpretació de mapes de diferents tipus. 5. Planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

1. Interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin. 2. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços. 3. Valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes. 4. Hàbits correctes de treball. 5. Importància de l’educació ambiental.

27

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 28

solucionari del llibre de l’alumnat unitat 1

El medi ambient com a sistema

1. Posa fil a l’agulla

Existeixen diverses solucions. Una de possible pot ser aquella que faci veure que hi ha una certa autorregulació en aquest sistema. En aquest cas, podem parlar d’un bucle de realimentació negatiu:

nivell del mar

–

+ erosió en el curs baix

sedimentació en el curs alt

– +

+

erosió en el curs alt

sedimentació en el curs baix +

L’altra possibilitat és la següent. En aquest cas, no podem parlar de cap bucle:

nivell del mar

–

sedimentació en el curs alt

erosió en el curs baix

+ –

–

sedimentació en el curs baix

erosió en el curs alt –

28

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 29

2. L’edat del gel

En aquest cas, cal observar que en les èpoques en què hi ha hagut glaciació, el nivell del mar ha baixat, cosa que ha propiciat un fort efecte erosiu del fons de la llera del rius i, per tant, la formació de terrasses o desnivells:

temperatura mitjana de la Terra

+

profunditat terrasses fluvials

volum del mar

–

+

+

nivell del mar

erosió dels rius –

3. Un canvi d’aires

Tenim quatre variables: les relacions entre aquestes queden reflectides a la gràfica. Així, quan una variable puja, l’altra pot baixar (relació negativa) o pujar (relació positiva). *

concentració de CO2 a l’atmosfera

+

–

temperatura global

+

albedo

nivell del mar –

Existeix també una relació entre l’albedo i la temperatura global: com més gran sigui l’albedo, el Sol reflecteix més la llum i l’energia solar, i la temperatura global disminueix.

* Els usuaris de la primera edició trobaran que, en la il·lustració, la corba blava (nivell del mar) i la vermella (temperatura) no són paral·leles i, en canvi, ho haurien de ser. Igualment, la corba blanca (albedo) hauria de ser simètrica de la blava.

29

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 30

4. El plàncton i la temperatura terrestre

a) Es tracta d’una senzilla relació en forma de bucle. És, per tant, un sistema autoregulable:

productivitat plàncton +

+

radiació solar

–

compostos de sofre

+

– núvols

b) Com més concentració de diòxid de carboni hi ha a l’atmosfera, la temperatura és més alta. Això provoca més evapotranspiració i, per tant, la formació de núvols, que afecten la resta de components del sistema. De la mateixa manera, com més gran és l’efecte hivernacle, més puja la temperatura de l’atmosfera i provoca més evapotranspiració i, per tant, més núvols.

unitat 2

Els riscos naturals. Vulcanisme i sismicitat

1. Terra que tremola, aigües que es convulsionen

a) Tant el gravat com el text descriuen el mateix fenomen: seixes en un riu. En el primer cas, al riu Mississipí i en el segon, en una llacuna d’Anglaterra. b) L’origen d’aquest fenomen són les ones sísmiques que afecten una massa d’aigua o curs d’un riu. c) Poden produir inundacions locals, alteració de les aigües i problemes per a la navegació. d) Els tsunamis. e) Perquè les ones generades pels tsunamis només adquireixen mides perilloses a les zones costaneres. f) Al bell mig de l’oceà, les ones d’un tsunami són de poca altura (menys d’1 m) i gran longitud (centenars de quilòmetres), característiques que les fan imperceptibles. g) Quan es produeix un terratrèmol sota el mar, les ones sísmiques generen ones que es transmeten per l’oceà en totes direccions. Això fa que, fins i tot en un oceà tan gran com el Pacífic, un sisme fort que s’hagi produït en un dels extrems, ocasioni un tsunami devastador en l’altre. Això és el que va ocórrer l’any 1964, en què un sisme que es va generar a l’illa d’Unimak (Alaska) va provocar, poques hores després, un tsunami amb ones de 30 m que va afectar les illes Hawaii. 30

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 31

h) Els tsunamis causen grans destrosses en les zones costaneres, ja que les ones gegantines que generen poden penetrar diversos quilòmetres terra endins i destruir tot el que troben al seu pas. 2. Ones amagades que es transformen en gegants

Els tsunamis són fenòmens generats per ones sísmiques que es transmeten a l’aigua. A les zones més profundes del mar, les ones d’un tsunami tenen poca altura, però viatgen a gran velocitat. La distància entre ona i ona és molt gran en aquestes zones. A mesura que el tsunami s’acosta al litoral, la seva velocitat disminueix, la distància entre ones s’escurça mentre la seva altura augmenta. En arribar a la costa la seva gran altura pot provocar greus desperfectes. 3. L’enfonsament de la interestatal 880

a) La zona més afectada estava construïda damunt de llot tou. b) L’amplitud de les ones sísmiques és més alta quan travessa llot tou i més baixa quan travessa el llit de roca. c) El llit de roca està més compactat que la sorra i la grava, i aquests materials ho estan més que el llot tou. d) La menor compactació del llot tou va provocar un augment de l’amplitud de les ones sísmiques. En un cas extrem, podríem parlar del fenomen de la liqüefacció, però no tenim proves que això fos així. e) S’haurien pogut evitar o minimitzar els danys si s’hagués desplaçat una mica el tram d’autopista que hi ha damunt dels llots, i s’hagués construït damunt de terrenys més compactes (ordenació territorial). f) Qualsevol recorregut que eviti passar l’autopista damunt del llot tou. Convé ser realista en la resposta i evitar alternatives de recorregut molt distants de l’actual i fer les rectificacions mínimes. 4. Crònica d’un sisme anunciat

a) Perillositat (mapa 5); vulnerabilitat (mapes 1 i 2); exposició (mapa 3). b) En el primer cas, tindrem en compte els mapes 1 i 2. Pot haver-hi diverses solucions. En proposem dues. Per valorar el risc sísmic utilitzarem els tres primers mapes.

granit pissarres graves i sorres

31

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 32

c) Es troba en una zona de col·lisió de plaques (Nazca i Sud-amèrica), prop de les quals hi ha hagut sismes recents. Moliendo està situat en una llacuna sísmica. Probablement hi ha tensions corticals, per tant, la probabilitat sísmica és molt alta. d) La col·lisió de les plaques de Nazca i de Sud-amèrica. 5. A l’ombra del monstre

a) 500

0

70

800 900

600 0

100

1100

Zones de risc de colades.

b) El criteri més senzill és el de la proximitat al cràter. En aquest cas serien les poblacions representades amb color rosa, vermell i verd. c) Sí, coincideixen, perquè tots dos casos corresponen a les valls. d) A la zona dels Andes, l’índex d’explosivitat volcànica és molt alt, ja que hi ha subducció i els magmes poden ser calcoalcalins. A més, les colades poden ser piroclàstiques. e) Aquest darrer risc no existeix en un lloc com Hawaii perquè les laves són més fluïdes i no se solidifiquen a la sortida del cràter. f) Les poblacions situades a la banda sud-est (les marcades en color blau i vermell), ja que en aquesta zona el pendent del volcà és més alt, per tant, la seva paret (distància entre la superfície topogràfica i la xemeneia) és més prima i, en cas d’explosió, seria una zona més dèbil. g) Les poblacions marcades en color taronja, groc i blau, ja que es troben en valls. 6. Activitat sísmica i vulnerabilitat

a) La magnitud del sisme d’Algèria va ser de 6,7 en l’escala de Richter i el del Japó de 7. b) Es van produir a Algèria i al Japó. c) Ambdues zones són de risc sísmic elevat perquè estan situades entre plaques litosfèriques amb límits actius. d) Els danys causats per aquests dos terratrèmols van ser molt diferents. Mentre que finalment a Algèria hi va haver més de 2.000 víctimes mortals, milers de ferits i molts danys materials, al Japó, en canvi, no hi va haver cap víctima mortal, només 4 ferits i escassos danys materials. 32

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 33

e) El grau d’exposició del Japó és més elevat que el d’Algèria perquè la densitat de població i de construccions en aquest país és molt elevada. Malgrat això, totes dues zones presenten una exposició elevada en comparació amb les altres regions amb risc sísmic que estan força menys poblades com ara algunes regions dels Andes o també d’Alaska. f) La vulnerabilitat és força diferent, atès que al Japó els edificis es construeixen seguint una normativa estricta perquè siguin sismoresistents. En canvi, a Algèria no hi ha cap mena de normativa que reguli aquest aspecte i, a més, la qualitat de les construccions no és gaire bona, a causa del baix desenvolupament del país. g) Comparant l’exposició i la vulnerabilitat en aquests dos sismes es demostra que les mesures preventives són molt importants ja que disminueixen notablement la vulnerabilitat i redueixen els danys que poden causar els terratrèmols. h) A Algèria caldria reconstruir les edificacions i les infraestructures utilitzant materials adequats i seguint dissenys sismoresistents. i) L’aplicació d’aquestes mesures pot topar amb problemes de finançament, ja que això pot generar unes despeses enormes. Respostes a la tercera notícia: a) El fenomen que va afectar les Balears va ser un tsunami. b) Es produeix quan un sisme té l’epicentre en una zona costanera o sota el mar i les ones sísmiques generen oscil·lacions que provoquen onades de gran altitud. c) Va produir danys greus en els ports (vaixells, espigons, etc.) i en altres infraestructures (carreteres, passeigs marítims, etc.) de les zones costaneres del sud d’aquest arxipèlag. d) A mar obert, els tsunamis són ones de gran longitud i molt poca altura que es desplacen a gran velocitat. Quan s’apropen a les zones costaneres, es redueix la seva velocitat i longitud alhora que creixen en altura fins a convertir-se en ones gegantines de gran poder destructiu. e) La costa del sud i llevant de la península i les illes Balears són el territori espanyol amb un risc més elevat de patir tsunamis, perquè estan situats en les zones de més risc sísmic de la península. El risc dels tsunamis es dóna també en altres zones del món, sobretot a la costa del Pacífic, ja que està situada en un cinturó de foc (una zona amb alta sismicitat i molts fenòmens volcànics). En són exemples el tsunami que l’any 1964 va afectar Hawaii i que va ser provocat pel sisme d’Unimak, a Alaska, o el que va devastar les costes de Papua Nova Guinea l’any 1994. 7. Pluja de preguntes

a) Si agafem l’exemple del temps atmosfèric, podem parlar de previsió, és a dir, a partir de les dades recollides al llarg del temps, sobre quan és més probable que plogui; quins fenòmens o situacions ho propicien, etc. La prevenció és l’adopció de mesures (canalització de rieres, etc.) per minimitzar les conseqüències que la pluja pot produir. Finalment, la predicció és, a partir dels indicis, saber on i quan plourà (és el que fan els meteoròlegs). b) N’hi ha dues. Per una banda, la col·lisió de la subplaca euràsiatica i de la ibèrica, a la zona pirinenca. Aquestes plaques van acabar de col·lisionar al Miocè, però encara cal 33

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 34

esperar-ne petits reajustaments i l’alliberament d’esforços residuals. Per l’altra banda, la zona litoral i prelitoral està afectada per la tectònica distensiva en direcció est-oest que afecta part d’Europa, com pots veure a la pàgina 32 del llibre de text. c) La tectònica distensiva que afecta part d’Europa. d) Els precursors sísmics depenen de molts factors locals i no sempre es presenten de la mateixa manera. Per això no són prou fiables i es fa molt difícil evacuar una població si no hi ha un risc real. e) El cinturó de foc del Pacífic, les dorsals oceàniques i l’alineament est-oest que separa Euràsia de la resta de plaques que han col·lisionat al sud. f) És la dilatació del terreny provocada per la deformació de les roques a causa dels esforços tectònics. La deformació del terreny, l’augment de la conductivitat elèctrica, la concentració de radó i els sorolls o petits sismes són els precursors sísmics relacionats amb la dilatància. g) Una llacuna sísmica és una zona envoltada d’epicentres més o menys recents, però que no ha patit cap sisme en els últims anys, de manera que és una zona de concentració de tensions que poden alliberar-se en qualsevol moment. La utilitat pel que fa a predicció sísmica és relativa, ja que no se sap el moment exacte en què es podrà produir, tot i que segurament, serà aviat. h) Si, ja que és en els límits de plaques on tenen lloc la major part de les erupcions. Fins i tot, el tipus de col·lisió de les plaques determina el tipus de vulcanisme de cada lloc. i) La major part dels efectes destructius dels volcans es donen a les valls, ja que és on es concentren els diversos fluids que emet el volcà (gasos d’alta densitat, colades piroclàstiques, colades de lava i lahars). j) És el temps de cadència en què es repeteix un episodi catastròfic.

unitat 3

Riscos naturals associats a fenòmens atmosfèrics i inundacions

1. Dipòsits gegants per prevenir inundacions

• Preguntes sobre els dipòsits a) Per a l’emplaçament d’aquests dipòsits s’han buscat aquelles zones de la xarxa del clavegueram que tenen més problemes a l’hora d’absorbir l’aigua dels xàfecs torrencials. Es tracta de punts de la part mitjana de la ciutat situades, sovint, en zones on antigament hi havia rieres i en les quals conflueixen les aigües pluvials de petites conques internes de la ciutat. b) L’aigua que surt d’aquests dipòsits està molt més neta que quan hi entra perquè aquests tenen dos cossos, de manera que facilitin la decantació de part dels materials que arrossegava l’aigua. Això és possible perquè l’espai per circular l’aigua és molt més gran que la canonada d’on prové i això li fa perdre velocitat i força per transportar els materials que, d’aquesta manera, queden sedimentats en el fons dels dipòsits. c) El fet de poder tractar les aigües pluvials a les depuradores evita que molta brutícia i substàncies contaminants arribin al Mediterrani. Això suposa un gran benefici per a totes les persones que cada estiu utilitzen les platges de la ciutat perquè estan més netes. També s’evita haver de tancar les platges després d’un fort aiguat, com havia passat algun cop abans de la construcció dels dipòsits. S’ha de tenir present que, sovint, els aiguats torrencials es produeixen a final d’estiu o principi de tardor, quan encara la gent va a a les platges. 34

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 35

• Preguntes sobre un cas pràctic a) Hauran caigut: 20 minuts  2,5 mm/min/m2 = 50 mm/m2. b) Al dipòsit hi arribaran: 3,328 km2 = 3.328.000 m2. 3.328.000 m2  50 mm/m2 = 166.400.000 mm de precipitació = 166.400.000 litres = = 166.400 m3 d’aigua. c) Durant els 20 minuts que dura la precipitació, el dipòsit haurà desguaçat: 20 min  60 s/min = 1.200 s 1.200 s  20 m3/s = 24.000 m3 d) Per saber si es produirà cap inundació, cal saber si la capacitat del dipòsit serà suficient per absorbir el total d’aigua que rebrà. Per això hem de restar la quantitat d’aigua que desguaçarà durant aquella estona: 166.400 m3 – 24.000 m3 = 142.400 m3 < 145.000 m3 (capacitat màxima del dipòsit). Per tant, el dipòsit podrà retenir tota l’aigua caiguda i no es produirà cap inundació en aquella zona. e) El dipòsit ha desenvolupat un paper regulador molt important, ja que ha retingut la gran quantitat d’aigua caiguda en poca estona per, després, alliberar-la progressivament. Això ha impedit que es produïssin inundacions i ha permès canalitzar l’aigua de pluja per la xarxa de clavegueres fins a les depuradores, i ha evitat, així, que arribés directament al mar. • Preguntes sobre el conjunt dels dipòsits a) A les zones urbanitzades no hi ha infiltració i la quantitat d’aigua que s’evapora és menor. Per tot això, la quantitat de pluja que va a parar al clavegueram és molt més elevada. La presència de sòl no impermeabilitzat i de vegetació a les zones verdes, afavoreix que només el 20% de la pluja arribi al clavegueram. b) Les zones urbanitzades contribueixen més a les inundacions perquè el 95% de la pluja no s’infiltra ni s’evapora. c) Les àrees urbanitzades han augmentat força en les darreres dècades. d) Pel que s’ha dit a l’apartat b, això fa augmentar el risc d’inundacions. e) Primer cal sumar la capacitat total dels dipòsits, que és de 669.000 m3. A aquesta capacitat s’ha de sumar la quantitat de desguàs màxima del conjunt de dipòsits durant el temps que dura la precipitació: 200 m3 / s  1.200 s = 240.000 m3. Si sumem ambdues quantitats: 669.000 m3 + 240.000 m3 = 909.000 m3, obtindrem la quantitat màxima que pot admetre aquest sistema regulador sense que es produeixi cap inundació. Per saber quina quantitat de precipitació real significa això, cal tenir en compte diversos factors. Primerament, no tota l’aigua que va al clavegueram passa per col·lectors connectats a dipòsits reguladors. Tal com diu l’enunciat, la quantitat d’aigua pluvial que arriba a aquests tipus de clavegueres representa el 60% del total. Això permet calcular la quantitat total d’aigua pluvial que arriba a les clavegueres durant el xàfec en què aquests dipòsits arribin just al límit: 909.000 m3  100/60 = 1.515.000 m3 d’aigua pluvial en total. Del total de precipitació que cau, però, no tota l’aigua va al clavegueram, tal com mostra l’esquema de l’enunciat. Si sumem les dues partides que van a la xarxa de clavegueres, veurem que suposa un 67,8% del total d’aigua pluvial caiguda: 1.515.000 m3  100/68,7 = 2.234.513,2 m3 d’aigües pluvials precipitades en total.

35

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 36

Per saber quina quantitat de precipitació per unitat de superfície representa això, només cal dividir la quantitat d’aigua en litres entre la superfície de la ciutat expressada en m2: 2.234.513,2 m3 = 2.234.513.200 litres 98 km2 = 98.000.000 m2 Si dividim ambdues quantitats: 2.234.513.200 : 98.000.000 = 22,80 mm de precipitació en 20 minuts. Finalment, per saber la intensitat d’aquest xàfec, només cal dividir la quantitat caiguda entre el temps que ha durat la precipitació: 22,80 mm : 20 minuts = 1,14 mm/m2/minut. 2. La nit en què el cel es va desplomar sobre el Vallès

• Anàlisi de situació meteorològica a) Aquests fenòmens són més probables durant els mesos de setembre, octubre i novembre perquè el mar s’ha anat escalfant durant tot l’estiu. b) Observant el mapa de superfície veiem que a Catalunya hi havia pressions lleugerament superiors a les normals (al voltant d’uns 1015 mb), vents fluixos del sud i un front fred que s’aproximava per l’oest de la península Ibèrica. Tot això feia pensar que el pas d’aquest front podia provocar tempestes. c) En el mapa d’altura s’observa una massa d’aire fred connectada amb masses d’aire encara més fred situades en latituds més al nord. Aquest va ser el factor intensificador dels aiguats. d) Va ser una situació de solc en altura, és a dir, un front fred acompanyat d’aire fred a les capes altes es va reactivar molt quan va entrar en contacte amb l’aire càlid i humit del Mediterrani. • Els factors que van agreujar la tragèdia a) Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. b) Els factors no meteorològics que van contribuir a aquesta tragèdia van ser, principalment, la mala planificació del territori, la manca de plans d’evacuació per a situacions com aquesta i el fet de no alertar la població del perill que corrien. c) Aquests aspectes tenen una clara relació amb la situació política d’aquell moment. Els dirigents franquistes es preocupaven poc de la planificació del territori en les zones perifèriques de les ciutats. A més, en aquella època, Catalunya rebia un important flux d’immigrants que arribaven d’altres regions i que es veien obligats a viure en barriades mal planificades com les que van ser arrasades per l’aiguat de 1962. d) Terrassa es troba enmig del con de dejecció de la riera de les Arenes, que surt de la serralada Prelitoral i s’obre al Vallès. • Estudi dels registres pluviogràfics a) Va començar a ploure abans de les 9 del vespre. b) Aquella nit a Sabadell van caure 110 mm de precipitació. c) No va ser una pluja extraordinària però va caure en un període de temps molt curt. d) El xàfec més intens va ser entre les 21,30 h i les 22,30 h. e) La causa principal dels danys va ser la forta intensitat més que la quantitat absoluta de la precipitació. f ) El pluviògraf d’intensitats enregistra la quantitat de pluja en litres per metre quadrat i minut. g) El valor màxim d’aquesta tempesta és una mica superior als 6 L/m2/min. 36

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 37

h) Aquest aiguat va ser 9 vegades més intens que el que actualment es considera situació límit per activar una alerta 1 per aiguats, i 4,5 vegades el límit per a l’alerta 2. 3. La gota freda

a) Aquell dia les pressions eren superiors a les normals (al voltant de 1020 mb). Si només tenim en compte aquesta dada, no només no s’esperaven pluges torrencials sinó, ben al contrari, més aviat bon temps. b) Els vents, més aviat fluixos, procedien del sud-est. c) En el mapa d’altura s’observa la presència d’una massa d’aire fred que afectava tota la península Ibèrica. d) En aquest mapa d’altura s’observa com, curiosament, les temperatures eren més altes al Regne Unit que a la península Ibèrica, cosa que no és gaire habitual. e) Podem esperar que es formin tempestes importants a les zones litorals i a les comarques properes a la costa mediterrània espanyola, ja que es just al final de l’estiu i l’aigua del mar encara és força calenta. Així, el mar aportarà l’energia tèrmica i la humitat necessàries per a la formació dels núvols, que creixeran amb força després de trobar l’aire fred de les capes altes de la troposfera. Tot aquest procés s’iniciarà quan l’aire de procedència marina ascendeixi els relleus propers a la costa (serralades Litoral i Prelitoral) impulsat pels vents del sud-est. f) Per predir aquests fenòmens és imprescindible, en aquest cas, l’observació del mapa d’altura. g) En el territori representat hi ha una distribució força irregular de les precipitacions ja que hi ha zones on va ploure molt (com ara els 308 mm d’ Esparreguera) relativament a prop d’altres zones on hi va ploure força menys. h) Hi ha 3 màxims de precipitació destacables: 308 mm, 245 mm i 223 mm. i) Les àrees més afectades van ser les prelitorals. Això té una relació clara amb la situació meteorològica ja que, tal com s’ha explicat abans, les zones ubicades al vessant est o sud-est dels relleus situats a prop del mar (principals elevacions de la serralada Prelitoral o dels Pirineus, en el cas de l’Empordà) són els que tenen més probabilitats de rebre pluges torrencials. 4. Una passejada per la riera d’Arenys

a) Aquest projecte és inviable ja que Arenys de Munt es troba en el con de dejecció de la riera i, per tant, és una zona de sedimentació, cosa que faria que el soterrament s’omplís de seguida de sediments. Una altra resposta possible és que si trenquem el perfil d’equilibri d’una riera, aquest tendeix a restablir-se automàticament i, en aquest cas, ho faria per mitjà de la sedimentació. b) Aquest augment de la velocitat està relacionat amb l’asfalt que s’ha utilitzat, especialment el de l’àrea de peatge de l’autopista construïda recentment (sortida d’Arenys). Les aigües no només no s’infiltren sinó que corren ràpidament cap a la llera. c) Els càlculs són els següents: Velocitat de l’aigua: (V) =

R2/3  i1/2 n

R = 17/33 = 0,5 i = 0,02 per un V = 0,5  R2/3  i1/2 = 4,5 m/s 37

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 38

Cabal: Q = secció(s)  V = 17m2  4,5m/s = 76,5 m3/s Cabal específic: q = Q/A = 76,5/13 = 5,8 A la taula tenim, a abcises 5,8 i a ordenades 13, per tant, el període de retorn serà, aproximadament, d’uns 50 anys. 5. Plou sobre mullat

a) L’autopista va fer de barrera i va recollir les aigües que provenien de les rieres i de la pluja. b) Les aigües no es van infiltrar perquè un mes abans havia plogut molt (12 de setembre) i el nivell freàtic encara era molt alt. A més, Castelldefels està situat en una zona deltaica, lloc on el nivell freàtic és molt proper a la superfície. c) Perquè són zones planes on les aigües superficials no s’escolen tan fàcilment com en zones de forts pendents. A més, l’altura d’aquestes zones és pròxima al nivell del mar, per la qual cosa, el nivell freàtic està prop de la superfície. També les aportacions del riu Llobregat contribueixen a mantenir el nivell freàtic alt. d) El motiu és que els aiguats del 12 de setembre van omplir l’aqüífer del delta i això va dificultar el drenatge de les precipitacions del 9 d’octubre. 6. Al meu país la pluja no sap ploure (Raimon, cantautor)

a) (mm) 750 700

màxims absoluts mensuals

650

mínims absoluts mensuals 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0

38

gen.

feb.

març

abril

maig

juny

jul.

agost

set.

oct.

nov.

des.

mitjana anual (1920-2003)

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 39

b) Com que hi ha una gran variabilitat mensual, això fa que, necessàriament, hi deu haver diferències importants entre les mitjanes dels diversos anys. c) L’observatori Fabra està ubicat a la serralada Litoral, una zona amb un clima típicament mediterrani. Una de les característiques d’aquest clima és la marcada irregularitat de les precipitacions tant al llarg de l’any com entre diversos anys. d) Els dos riscos relacionats amb les precipitacions són les inundacions i les sequeres. e) A partir de les dades de la taula es pot afirmar que aquests dos tipus de riscos són típics de la regió mediterrània: hi ha mesos amb precipitacions nul·les o molt minses, que provoquen sequera, i mesos molt plujosos, alguns dels quals han acumulat més de la meitat de la pluja esperada al llarg d’un any sencer. La possibilitat d’inundacions es veu encara més clara quan s’observen les precipitacions màximes en 24 h., que en diverses ocasions han superat els 100 mm. f) A la vista de les dades de la taula, el risc de sequera es pot produir al llarg de tot l’any, però, sobretot durant els mesos d’estiu, quan, a més de la falta de precipitacions, les temperatures són elevades. Pel que fa al risc d’inundacions, és més marcat a final d’estiu i durant la tardor, però també s’han produït episodis de pluges fortes en altres moments de l’any. g) Les mesures preventives per minimitzar els efectes de les sequeres són: – Gestió adequada dels recursos hídrics: evitar usos que malgastin l’aigua, fomentar-ne l’estalvi, etc. – Establiment de reserves d’aigua (pantans). – Plans d’actuació davant situacions de sequera. – Educació de la població per actuar correctament davant situacions de sequera. Amb relació a les inundacions, algunes mesures preventives poden ser: – Disseny adequat de les xarxes de clavegueram, drenatges d’infraestructures, zones canalitzades dels cursos d’aigua, etc. – Política urbanística adequada per evitar la construcció en zones inundables i regular estrictament els usos que es realitzin en aquestes zones. – Mètodes acurats de predicció de les situacions meteorològiques de risc. – Plans de seguiment i d’actuació davant d’episodis de pluges torrencials. – Educació de la població per actuar correctament durant situacions d’inundacions.

39

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 40

7. Rius de vent

• Preguntes sobre els mapes muts a) Les comarques menys afectades per aquests vents són les situades fora de la depressió de l’Ebre o de la plana empordanesa. vent de mestral (nord-oest)

Alps Pirineus

sistema Ibèric serralada Litoral Catalana serralada Prelitoral Catalana

vent de tramuntana (nord)

Alps Pirineus

sistema Ibèric

serralada Prelitoral Catalana

40

serralada Litoral Catalana

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 41

b) Les serralades. c) Aquests vents poden provocar: – destrosses en edificacions; – danys en conreus; – accidents de trànsit. Per minimitzar-ne els efectes es poden prendre mesures com les següents: – Construir edificacions que resisteixin aquests temporals de vent. – Preveure amb antelació suficient aquestes situacions. – Establir plans d’actuació per a aquestes situacions (reducció de la velocitat de conducció; prohibició de la circulació de vehicles com ara tràilers o caravanes que poden veure’s afectats pel vent, avisos a la població perquè retirin tendals, testos i altres objectes que puguin ser abatuts pel vent, etc.) – Formació específica dels bombers i cossos de seguretat per actuar en aquestes situacions. • Pregunta sobre els primers dos mapes isobàrics (fig. 28) d) El mapa b mostra una situació de vents forts del nord-nord-oest, tal com es pot deduir de la gran quantitat d’isòbares que hi ha sobre la península Ibèrica i l’escassa separació entre aquestes. En el mapa a, en canvi, hi ha molt poques línies isobàriques i estan molt separades. • Preguntes sobre el tercer mapa isobàric (fig. 29) a) Aquest mapa és diferent perquè representa una situació meteorològica de l’est, que també pot provocar vents intensos. Com en el cas anterior, sobre la península Ibèrica hi ha nombroses isòbares i estan molt juntes. b) Bufaran vents de llevant (est). c) En aquest cas, les zones més afectades són les costaneres. Els tipus de desperfectes que els temporals de llevant ocasionen són: – Destrosses en esculleres i instal·lacions portuàries a causa del fort onatge. – Alteració de la navegació marítima i de les activitats pesqueres. – Danys en conreus i edificacions situats en les zones costaneres. 8. Pluja de preguntes

a) – Els forts pendents de la serralada litoral, que fan que les aigües es concentrin ràpidament. – La proximitat al mar. – L’orientació del vessant est cap al mar. b) – L’escalfor del mar. – L’arribada de masses d’aire fred en altura. – Les estructures que actuen de barrera (vies de comunicació, etc.). – La transformació de sòls permeables en sòls impermeables. – L’ocupació de zones inundables. c) La força del vent depèn de la diferència de pressió entre dues zones. La direcció depèn de factors com ara el relleu i la situació d’anticicló o de depressió de la zona. d) L’anticicló centrat a l’Atlàntic (Açores).

41

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 42

e) efectes catastròfics tramuntana

vent fort que fa tombar vehicles, mobiliari urbà, etc.

gregal

vent que s’associa a la introducció d’aire molt fred (siberià) a l’hivern, que, en alguns casos, pot provocar nevades.

ponent

vent que s’associa a incendis durant l’estiu, perquè és un vent molt sec i càlid.

llevant

vent que s’associa a forts aiguats, especialment durant la tardor.

f) Construcció de vies de comunicació que tallin rieres. Transformació de sòls permeables en impermeables (asfalt). Reducció de l’amplada d’una llera. Incendis, que afavoreixen que l’aigua de pluja arribi abans a la llera. Construcció de dics de contenció defectuosos als marges d’una llera. g) Els huracans es generen quan una massa d’aire polar arriba a latituds subtropicals, especialment quan el mar està calent. h) Reforestar, donar més espai a la riera (zona d’inundació); construir ponts amb una llum prou ampla perquè hi puguin passar cabals elevats; construir preses per retenir l’aigua; construir murs de contenció i dics resistents. i) Perquè vénen de ponent i deixen la humitat a les serralades que travessen. j) Presència d’una massa d’aire fred en altura, temperatures altes i poc vent.

unitat 4

Riscos naturals associats a altres fenòmens geològics

1. Quan el riu ens molesta

a) El delta del Llobregat s’està erosionant per la banda nord, atès que el port de Barcelona frena l’arribada de sorra, des del nord. Això fa pensar que el delta, en la zona de Ca l’Arana, continuarà en regressió. b) La desviació de la desembocadura contribuirà a una major erosió d’aquesta zona, Ca l’Arana, que es nodreix amb sediments que provenen de la desembocadura. 2. Les empremtes digitals de la platja

Si comparem els percentatges dels minerals de les sorres de les diverses cales, podrem arribar a les conclusions següents: la quantitat d’ortosa i plagiòclasi és molt més baixa en les cales del sud que en les del nord; la quantitat de calcita és alta a les cales del sud i inexistent a les del nord. Pel que fa a les dades de granulometria i arrodoniment, també hi ha una diferència important entre les dues cales del sud i les dues del nord. De tot això es dedueix que la sorra de les cales del sud té un origen diferent de la de les del nord. En aquest cas, si mirem la composició de les sorres, el sentit dels corrents de deriva i el mapa, veiem que les cales del sud s’alimenten de sorra procedent de la riera de la Sènia, mentre que les del nord, no. La predicció és que la costrucció del port afectarà especialment les cales del nord (cala dels Pins i platja de les Alzines). 3. De camí cap a l’infern

a) Els materials del subsòl són evaporites, uns materials plàstics que poden arribar a fluir i provocar moviments lents d’enfonsament en cas que hi hagi un buit a sota. Si es tractés de materials més rígids, probablement hauríem de parlar d’esfondrament. 42

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 43

b) Si bé el mapa de la pàgina 112 no permet veure bé els valors de velocitat d’enfonsament (línies blaves: 6 mm/any; línies grogues: 12 mm/any; línies violetes: 20 mm/any), la proximitat de les línies d’una mateixa velocitat d’esfondrament indica una zona més afectada. Cal, per tant, identificar zones on les isolínies estiguin molt pròximes i hi hagi edificis o carreteres. En pot ser un exemple el quadrant B6, el B5 o el D6. c) La presència del Llobregat prop d’aquesta zona fa sospitar que hi pot haver infiltracions d’aigües per mitjà de les evaporites, cosa que provoca un procés de carstificació que n’agreuja el problema. 4. Cases amb esperits

a) En aquest cas, l’alumnat pot proposar dues hipòtesis, basades en dos fets: d’una banda, el cabussament dels estrats cap al vessant on hi ha la urbanització i, de l’altra, la presència d’un dipòsit d’aigua i una canalització. La primera hipòtesi suposa un lliscament lent dels estrats cap a l’oest, afavorit per una possible lubrificació per l’aigua provinent d’una fuita del dipòsit o de la canalització. L’altra hipòtesi es basa en l’inflament de les argiles a causa d’una fuita hipotètica d’aigua que es canalitzaria a través dels gresos (materials permeables) situats a sobre de les capes argiloses, on s’acumularia i provocaria una lleugera infiltració i l’inflament posterior. b) Si considerem que aquest problema no afecta els edificis més alts, podem pensar que la segona hipòtesi és la més probable (argiles expansives), ja que, en aquest cas, el pes de l’edifici contraresta la pressió cap amunt de les argiles. En el cas de la primera hipòtesi, aquests edificis també quedarien afectats. c) El problema de la carretera pot estar lligat també a les argiles expansives, que s’inflarien a causa de la pèrdua d’aigua de la canonada connectada amb el dipòsit. El soterrament d’aquesta canonada seria un factor que afavoriria encara més l’inflament de les argiles perquè l’aigua tindria més pressió. 5. Aigües que fan nosa

a) La profunditat dels aqüífers depèn de la proximitat al mar (com més a prop, menys profunditat) i del relleu (prop de zones muntanyoses són més profunds, ja que les muntanyes li subministren aigua). b) Les infraestructures més afectades són aquelles que s’han construït sota terra, com els pàrquings o els túnels del metro o del tren. Algunes de les zones més afectades serien el Poblenou, la Barceloneta, Vallcarca-Lesseps i Horta. c) Un episodi de precipitacions intenses afavoriria l’augment del nivell freàtic i afectaria les zones on aquest nivell és poc profund.

43

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 44

6. Terreny fals

a)

b) Aquests esfondraments són causats per la infiltració de les aigües de la sèquia de rec, que carstifiquen els guixos i provoquen l’esfondrament del terreny. Les fletxes indiquen el camí que segueixen les aigües. c) A la zona est hi ha poc gruix de guixos (espessor entre superfície i contacte amb les lutites), cosa que afavoreix els esfondraments. En canvi, a la zona de l’ermita, el gruix de guixos és més gran. Al llarg del temps també hi pot haver algun fenomen de subsidència, però a molt més llarg termini. d) Impermeabilitzar la sèquia per evitar la infiltració de l’aigua. 7. Una carretera complicada

a) i b) 26

0

0 28

30

A

0

20º

B

28

0

26

0

30 32

0

0 falla calcàries argiles i gresos

44

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 45

8. El desastre de la presa de Vaiont

a) La construcció de la presa va provocar que uns materials que en principi estaven secs, entressin en contacte amb aigua de manera permanent, ja que aquesta es va anar infiltrant per les calcàries fracturades fins a arribar a les zones argiloses. Així, a mesura que s’omplia la presa, l’aigua arribava als estrats més pròxims al riu Vaiont. A més, a la zona més profunda de la presa, l’aigua entrava a pressió en les argiles i les va lubrificar, de manera que els nivells argilosos més profunds van servir de lliscador per als estrats superiors, que es van desplaçar. b) Impermeabilitzar tot el fons de la presa hauria estat car, però caldria haver fet un estudi per esbrinar si hi havia zones d’infiltració per poder segellar-les. c) Hi ha diverses explicacions possibles. Una podria ser que el cabussament dels estrats fos cap al nord. D’aquesta manera, només afectaria el vessant sud. Una altra explicació estaria relacionada amb el pendent: si el pendent del vessant sud fos més gran que el del nord, això n’afavoriria l’esllavissament. 9. Agent doble

a) Tots dos models (A i B) són de realimentació positiva. precipitació

+

+

coberta vegetal

+

erosió

+

+

+

infiltració

escolament superficial

A

B

b) El desenvolupament del model A podria donar-se en cas que la coberta vegetal fos bona o si les precipitacions fossin suaus i contínues. En canvi, si la coberta vegetal fos pobra o si les pluges fossin torrencials (fortes i molt espaiades en el temps), el sòl evolucionaria seguint el model B. c) Es pot optar pel reforestament, en cas que calgui, o per la construcció de feixes o terrasses als vessants. 45

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 46

10. L’erosió del sòl

Cal tenir en compte, abans que res, que la fórmula universal de pèrdua de sòl només indica la quantitat de sòl remogut, és a dir, el sòl que s’ha desplaçat vessant avall, però això no vol dir que aquest hagi desaparegut al cap d’un any. Aquest extrem, si de cas, pot tenir lloc en les zones més altes d’un turó o muntanya, ja que, si el sòl s’ha desplaçat vessant avall, no rebrà més sòl de més amunt i, per tant, causarà una erosió real. • Càlcul de R: R = (4,75 · 65) + (0,513 · 520) – 183,4 = 392,1. • Càlcul de K: Segons la composició textural, la figura 26 indica que és un sòl francoarenós. Com que el contingut en matèria orgànica és de 0,5%, d’acord amb la taula de la pàgina 116, el valor de K és 0,6. • Càlcul de L: La llargada de la parcel·la és d’uns 500 m en la direcció de màxim pendent (perpendicular a les corbes de nivell). Per tant, L = 500/22,1 = 22,6. • Càlcul de S: El pendent del sòl és de 20 metres de desnivell en 500 metres, que correspon a s = 20 m · 100/500 m = 4. Per tant, S = s/9 ⇒ 4/9 = 0,4. • Càlcul de C: El grau de cobriment és aproximadament del 50%. Com que el cobriment és amb gramínies, el valor de C és de 0,04, segons la taula corresponent. • Càlcul de P: Al terreny no es fan pràctiques de conservació. Com que hem calculat que el pendent és del 4%, aleshores, i segons la taula, P = 0,5. Ara, apliquem la fórmula de l’equació universal de pèrdua de sòl: A = 392,1 · 0,6 · 22,6 · 0,4 · 0,04 · 0,5 = 42,53 tones/any. 11. Pluja de preguntes

a) Els factors que afavoreixen les esllavissades són: – El tipus de material, especialment si és poc compactat, com sol passar amb els sediments recents o les argiles. – L’orientació dels plànols de feblesa (estratificació, esquistositat, etc.) respecte al vessant. Si s’inclinen en la mateixa direcció que el vessant, és un factor de risc. – El descalçament de la base dels vessants. – Els tremolors de terra. – Els aiguats importants. – La forma dels talussos: si és convexa, afavoreix les esllavissades. – La presència de vegetació pot jugar en els dos sentits: per una banda, ancora els estrats, impedint-ne l’esllavissada, però per l’altra, afavoreix la infiltració de l’aigua quan plou, cosa que pot lubrificar els materials del subsòl i, per tant, convertir-se en un factor de risc. b) Un esfondrament és un fenomen ràpid, mentre que una subsidència és el mateix fenomen, però lent, perquè parlem d’un desplaçament de pocs centímetres o mil·límetres l’any. Les causes poden ser la carstificació del terreny, l’excavació de galeries, l’extracció de fluids o l’estructura tectònica (a causa de falles actives o de la compactació de sediments recents). 46

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 47

c) La causa natural són els temporals marins, ja que les onades tenen molta força i poden fer desaparèixer la sorra d’una platja ràpidament. D’entre les possibles causes antròpiques es pot esmentar la construcció invasiva de molls, esculleres o altres obres que frenen l’arribada de sorra de les platges veïnes. d) La restauració és necessària quan a la platja no hi arriba sorra de forma natural, perquè la sorra troba una barrera (espigó, etc.). No té sentit restaurar la sorra d’una platja si no es treuen les barreres que impedeixen l’arribada natural de sorra, ja que aquesta tornarà a desaparèixer quan hi hagi un altre temporal marí. Altre cosa seria si la restauració anés acompanyada de mesures de protecció com una escullera per protegir la platja completament (que quedés pràcticament tancada, com una albufera). e) Les roques que provoquen un risc directe per als humans són els materials expansius (algunes argiles, el guix i l’anhidrita) i els materials radioactius, com el radó, que trobem en diverses roques (no hi ha cap roca concreta que tingui un contingut alt en radó). f) La desertització és un fenomen natural, de caràcter cíclic. En canvi, la desertificació és un fenomen no natural, afavorit per l’acció humana, i conseqüència de determinats impactes que afecten el sòl. El resultat final és similar en tots dos casos. g) La pèrdua de productivitat del sòl i la disminució de la disponibilitat d’aigua. h) L’agricultura intensiva, el pasturatge intensiu, els incendis i la tala d’arbres. i) De la seva intensitat, especialment gran durant les tempestes.

unitat 5

Recursos naturals. El sòl, les roques i els minerals

1. Excavadores que ho devoren tot

a) La utilitat pot ser molt diversa: fabricació de terrisses, rajoles, totxos, productes refractaris i, en general, per a tota la indústria ceràmica. b) Un dipòsit de con de dejecció. c) Perquè l’estructura geològica dels altres punts està formada per materials pobres en argiles. d) Cap al nord, el material argilós era cada cop a més profunditat, atès que les argiles són materials que sedimenten en la zona més distant d’un con de dejecció (o d’un delta) ja que són materials més lleugers i poden ser arrossegats més lluny quan la riera baixa (vegeu l’esquema de la pàgina 303 de Ciències de la Terra i Medi Ambient 1). A partir d’això, calia esperar que, a mesura que s’arribés a la zona proximal –prop de la capçalera del con–, el contingut en argiles fos menor. e) Si l’explotació s’hagués fet en sentit oest-est, a partir del punt 5, segurament la proporció d’argiles s’hauria mantingut al voltant del 80% durant tota l’explotació.

47

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 48

2. A la recerca de metalls

a) mineralització en el contacte

pissarres del silúric calcàries del devònic falla normal contacte concordant

arenisques del carbonífer

b) Probablement es van explotar la galena i l’esfalerita (blenda), ja que són les formacions de plom i zinc típiques. c) Atès que la mineralització és de tipus horitzontal, profunda i concentrada, el més rendible hauria estat fer una explotació en forma de galeries. 3. Prospecció de coure

a) mineralització

contacte discordant granit

contacte concordant disc de lampròfir (cabussament subvertical)

cabussament horitzontal

calcàries

pissarres

disc de diabasa (cabussament subvertical)

b) Per esbrinar quins han estat els dics causants de la mineralització, cal fixar-se en l’enunciat de l’activitat: diu que els materials intrusius subministren òxids de coure a la roca encaixant sedimentària. Les úniques roques encaixants sedimentàries són les pissarres (inicialment argiles) i calcàries, atès que el granit no és sedimentari. Els dics de lampròfir no han intruït les roques sedimentàries, mentre que els de diabasa sí. Per tant, els dics de diabasa són els únics que han pogut generar la mineralització. c) Vegeu el tall geològic del punt a. d) Tenint en compte que la mineralització és concentrada, aflora en superfície i és de caràcter vertical, l’explotació a cel obert sembla la més raonable. 4. L’orografia i les cobertes de sòl

a) Un 5%; un 3%. b) La superfície de bosc és proporcionalment menor al sud que al nord. Als vessants nord sempre hi ha més humitat i menys insolació que al sud, cosa que afavoreix el creixement del bosc. En canvi, en els vessants sud hi ha menys humitat i això afavoreix els incendis a l’estiu. Atès que el bosc necessita més temps per regenerar-se que les altres cobertes, als vessants sud hi ha una proporció de bosc menor. 48

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 49

c) Fins als 800 m, la proporció de bosc en relació amb altres cobertes vegetals augmenta, ja que disminueix l’extensió d’aquestes últimes. d) Altitud: aquesta comarca té molt poca superfície d’una altura superior a 1.000 m i, per això, l’extensió dels dos tipus de vegetació disminueix. A més, els pendents estan a massa altura perquè hi pugui haver un sòl on es desenvolupi bosc o altres cobertes. Per això, la major part d’extensions cultivades es troba més avall, en zones de poc pendent. Pendent: a partir del 30%, ja que la forta erosió de l’aigua fa que gairebé no hi hagi sòl i, per tant, no hi pot créixer cap tipus de coberta vegetal. e) Els factors que afavoreixen el creixement de bosc respecte a altres cobertes són diversos: l’orientació del vessant (favorable cap al nord), l’altura i el pendent. f) L’augment del pendent, l’altura i l’orientació cap al nord fan disminuir la proporció de terrenys amb altres cobertes vegetals. 5. Pluja de preguntes

a) En les roques industrials no ens n’interessa la composició, només les propietats físiques que tenen, mentre que, en el cas dels minerals industrials, només ens interessa saberne la composició. b) La mida de les partícules i el seu grau de rodament. El rodament o grau de rugositat en determina l’adherència. En els àrids de trituració, aquesta rugositat és molt alta. c) El ciment és una massa formada de calcària (calcita), argila i sorra, a la qual se li afegeixen additius diversos per donar-li propietats específiques. d) Plom → galena; mercuri → cinabri; zinc → blenda (esfalerita); coure → calcopirita; alumini → bauxita; ferro → hematites. e) Els minerals industrials metàl·lics s’exploten per obtenir-ne metalls, mentre que els no metàl·lics s’exploten per obtenir-ne altres substàncies. f) L’explotació en gravera es fa quan els materials estan solts, mentre que per extreure els materials d’una pedrera s’han de fer explosions controlades. L’explotació en forma de mina és necessària per extreure materials que estan a gran profunditat, mentre que l’explotació a cel obert es fa quan els materials afloren en superfície. g) És l’explotació dels productes procedents del bosc. h) Perquè el pagès, abans de sembrar, ha de llaurar la terra, cosa que destrueix els horitzons dels sòls agrícoles. i) Hi ha diverses mesures de gestió encaminades a disminuir l’erosió hídrica del sòl, per exemple: protegir el sòl amb vegetació (reforestació), orientar el sentit de les llaurades paral·lelament a les corbes de nivell, construir bancals o dics locals que evitin l’escolament ràpid de l’aigua, fer barreres amb vegetació per frenar l’escolament de l’aigua, frenar la contaminació que mata la coberta vegetal, etc. j) Els tres factors que determinen un paisatge són: els processos geològics interns (constructors de relleu) i externs (destructors); el clima (control de la vegetació i dels agents geològics externs) i els éssers humans (modificació del paisatge).

49

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 50

unitat 6

Recursos naturals. L’aigua

1. Fem el balanç anual oct.

nov.

des.

gen.

febr.

març

abr.

maig

juny

jul.

ag.

set.

total

precipitació

70

140

60

30

35

45

55

35

25

15

12

35

557

evapotranspiració

40

60

30

10

12

18

28

30

15

18

28

30

317

escol. subt.

25

73

20,8

23

22,8

1,8

8,8

–3,5 –14,2

3,8

214,3

escol. sup.

5

7

4

4,2

3,2

1,2

1,2

35,7

cabal (L/s)

100

140

25

98

recur. subt.

25,5 17,5 4,5

2,5

2,2

90

50

50

80

85

65

25

0,5 10

0,2 5

25

123,5 141 161,8 184,8 207,6 209,4 218,2 214,7 200,5 204,3

– 204,3

*Totes les dades, excepte el cabal, s’expressen en mm o L/m2. 2. La insaciable set dels camps de golf

a) 540 camp de golf

540 500

520 540

480 piscines cobertes per emmagatzemar aigua 460 540 con de dejecció

10 km

520

500 520

b) L’àrea és d’uns 600 km2. c) Primer cal calcular el total d’aigua disponible per regar el camp durant un any, descomptant-hi el cabal ecològic: ET = 30% de 600 L/m2 (precipitació anual) = 180 L/m2 Esubt. = 50% de 600 L/m2 (precipitació anual) = 300 L/m2 P = 600 L/m2 = ET + Esubt. + Esup. = 180 L/m2 + 300 L/m2 + Esup. Ara, cal esbrinar el valor de l’escolament superficial (en L/m2): Esup. = 600 L/m2 – 180 L/m2 – 300 L/m2 = 120 L/m2. També cal saber el total d’aigua (en litres) de què es disposa: 600 km2 = 600.000.000 m2 Esc. superficial = 600.000.000 m2 · 120 L/m2 = 7,2 · 109 L en un any. 50

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 51

Després s’ha de descomptar el cabal ecològic: el 18% de 7,2 · 109 L és de 1,296 · 109 L; 7,2 · 109 L – 1,296 · 109 L = 5,904 · 109 L Aquests 5,904 · 109 litres és l’aigua de què es disposa per regar. Ara cal saber l’aigua necessària per regar: L’extensió del camp de golf és de 2  3 km, és a dir, 6.000.000 m2. Per tant, fan falta 4 L/m2 · 365 dies · 6.000.000 m2 = 8,75· 109 litres. Com que cal més aigua de la que es disposa, el projecte és inviable. En qualsevol cas, la normativa actual obliga a regar els camps de golf amb aigües depurades, cosa que no s’ha contemplat en aquesta activitat, ja que només es pretenia treballar el concepte de balanç hídric. 3. Poca aigua per repartir

a) Els 27 graus de latitud nord situen Agra enmig de la regió subtropical, dominada plenament pel cinturó d’anticiclons que afecta les regions desèrtiques. b) L’evapotranspiració potencial és l’evapotranspiració màxima que hi pot haver en funció de la temperatura. Es tracta d’un valor teòric màxim. L’evapotranspiració real és la que es mesura al camp. Si hi ha prou aigua disponible perquè es pugui evaporar, l’ET real i la potencial coincidiran. En un desert, per exemple, l’evapotranspiració potencial és molt alta, però la real és gairebé zero, ja que no hi ha aigua disponible. Lògicament, l’ET real no pot ser mai més alta que la potencial, en canvi, l’ET potencial pot ser més alta que les precipitacions. c) L’estació de pluges correspon a l’estiu, ja que és el moment en què el cinturó de conveccions equatorial es desplaça cap al nord. Aquesta estació plujosa es coneix amb el nom de monsó. d) Els excedents d’aigua es produeixen el juliol i l’agost. El valor anual o total dels excedents és de 40 mm (30 mm el juliol i 10 mm l’agost). Els valors de l’abscissa vénen donats en centímetres. e) Caldria modificar l’enunciat del llibre, que hauria de dir: «En quins mesos és més alta l’ET potencial? Tenint en compte que és justament a l’estiu quan el sol està més alt, perquè no coincideix aquesta època amb la de l’ET potencial més alta?» L’ET potencial és més alta al maig i al juny. Als mesos de juliol i agost, quan el sol està més alt, aquesta zona pateix tempestes convectives (recorda que la zona equatorial està dominada per un cinturó de tempestes convectives que es desplaça cap al nord a l’estiu, i cap al sud a l’hivern). La nuvolositat fa baixar la temperatura i, per tant, l’ET potencial. 4. El somni d’un món millor

a) bomba aigua de mar mar

aigua dolça

aigua doblement salada

700 m

membrana semipermeable

51

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 52

b) Altres tecnologies de dessalinització similars, basades en la membrana d’òsmosi inversa, requereixen una pressió per fer passar l’aigua dolça a través de la membrana. Aquesta pressió comporta una despesa energètica, que és la mateixa que la necessària per bombejar l’aigua dolça des d’un pou de 700 m de profunditat. Per tant, el projecte no representa cap avantatge especial. c)

aigua salada

bomba membrana semipermeable

mar

al mar aigua dolça

Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Cal tenir en compte que, en tots dos casos (a i c) l’aigua salada s’haurà de bombar i això representarà una despesa d’energia. 5. Aigües minerals

a) La composició de les aigües de Font Rubí s’ha anat empobrint en calci mentre que s’ha enriquit en sodi. L’origen del calci d’aquestes aigües sembla que és calcari. Per tant, una hipòtesi factible és considerar que hi ha hagut una davallada del nivell freàtic, de manera que les aigües subterrànies ja no banyen els materials calcaris i, per tant, aquests ja no s’hi dissolen. b) Si bé s’ha considerat la possibilitat de sobreexplotació a Font Rubí, al subsòl d’Aigua del Carme els materials són constants (granit) i, per tant, cal esperar que encara que hi hagi una sobreexplotació, la composició de l’aigua no variï. Per tant, no tenim cap informació que permeti valorar una possible sobreexplotació d’aquest aquífer. c) En cas de sobreexplotació extrema, en què el nivell freàtic baixés molt, podria extreure’s aigua de la zona pròxima als filons. En aquest cas, les analítiques podrien donar uns continguts alts en elements com el plom o el sofre (galena). El quars no es dissol fàcilment en aigües de pH aproximadament neutre. d) Les aigües subterrànies són una excepció a la idea de bé públic de l’aigua que estableix la Llei d’aigües, i tenen el mateix tractament que el carbó o altres minerals. Per tant, només les pot explotar aquella empresa que en té la concessió. 6. Pluja de preguntes

a) N’hi ha un quants. D’una banda hi ha el conflicte entre els habitants de cada conca, ja que l’aigua és un recurs que sovint és escàs, especialment en el moment en què es planteja un transvasament. De l’altra, hi pot haver conseqüències de caràcter mediambien52

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 53

tals ja que la zona deltaica del riu exportador es pot salinitzar si hi arriba menys aigua, cosa que, de retop, pot afectar els cultius. A més, també pot patir una regressió, ja que en arribar menys sediments al delta, la dinàmica riu-mar afavorirà l’erosió del delta. Finalment, si el cabal ecològic no és prou elevat, l’ecosistema fluvial del riu exportador també es veurà afectat pel transvasament. b) Els usos són, bàsicament, quatre: ús no consumptiu (oci, cabal ecològic, energètic, navegació, etc.), ús agrícola i ramader, ús domèstic i ús industrial. El percentatge més alt dependrà del tipus d’activitat dominant en la regió: o bé a l’agricultura i a la ramaderia, o bé a l’ús industrial. c) La depuració neteja l’aigua, de manera que conté un grau de contaminants mínims (els que marca la legislació), mentre que la potabilització comporta una neteja molt més gran, ja que és aigua destinada al consum humà. La potabilitzada, per tant, conté una proporció de contaminants molt més baixa que la depurada. d) El regatge gota a gota és el més efectiu ja que s’aprofita gairebé tota l’aigua i se n’evapora molt poca. e) Perquè l’aigua és indispensable per cobrir les necessitats vitals de les persones i les que no són tan vitals. I cada vegada hi ha més població. A més, la major part dels conflictes d’àmbit mundial tenen lloc en països del tercer món, una gran proporció dels quals es troben en regions climàtiques seques. f) El balanç hídric és la proporció d’entrades i sortides d’aigua d’una conca. g) Les entrades d’aigua poden deduir-se dels valors dels pluviogrames. L’escolament superficial s’obté a partir de les estacions d’aforament, que donen valors de cabal (litres per segon). La quantitat d’aigua infiltrada és molt difícil de registrar i la forma més pràctica consisteix a aplicar la fórmula del balanç hídric, quan es coneixen les altres dades. h) El consum industrial pot estalviar aigua de maneres diverses, per exemple: – depuració i reutilització de l’aigua; – reciclatge de l’aigua dels circuits de refrigeració, és a dir, refredar l’aigua i tornar-la a canalitzar, en comptes de reemplaçar-la per aigua freda; – utilització de maquinària de baix consum d’aigua. i) Es pot estalviar aigua a casa de maneres diverses, per exemple: – posar les rentadores i els rentaplats quan hi hagi càrrega suficient i no utilitzar-lo quan està mig buit; – tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents; – utilitzar la dutxa en comptes de la banyera a l’hora de la higiene corporal; – no utilitzar el vàter com a paperera, és a dir, no estirar la cadena perquè s’hi hagi llençat un paper; – no regar el jardí més del que és estrictament necessari i utilitzar plantes adaptades al nostre clima en comptes de plantes que necessitin molta aigua com la gespa. j) És el cabal mínim que ha de dur un riu perquè l’ecosistema fluvial no es deteriori.

53

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 54

7. Recursos hídrics

a) conca

superfície conca (km2)

recursos hídrics totals (hm3/any)

recursos hídrics disponibles hm3/any

hm3/km2

% recursos disponibles

de l’interior de Catalunya

16.547

2.780

1.308

0,168

47

Ebre

85.927

18.198

10.727

0,211

59

Tajo

80.947

12.898

6.233

0,159

48

Guadiana

67.842

4.872

2.312

0,072

47

Guadalquivir

57.121

6.911

3.062

0,121

44

Segura

16.164

1.000

800

0,062

88

Balears

5.014

745

282

0,149

38

Canàries

7.273

965

260

0,133

27

b) Depenen bàsicament de la climatologia: a grans trets, les conques del nord tenen més aigua que les del sud. c) Vegeu taula de l’apartat a. d) L’aprofitament dels recursos hídrics és especialment alt a l’Ebre i, sobretot, a la conca del Segura, perquè s’han construït embassaments en aquests rius. e) Construint-hi embassaments.

unitat 7

Recursos naturals. Energies

1. L’energia que mou els continents

profunditat (m)

a) Les aigües termals, els balnearis o l’escalfament d’aigües domèstiques. Si les temperatures ultrapassen els 150°C en profunditat, es pot generar energia elèctrica. b) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000

60 ºC/km

6.000 7.000

30 ºC/km

8.000 9.000 10.000 0

60

120

180 240 300 360

390 450 510 temperatura (ºC)

54

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 55

c) Si el gradient és de 60°C/km, a 2.500 m, i si és de 30°C/km, a 5.000 m. En el primer cas sortiria més econòmic ja que l’aigua s’hauria de bombar des d’una profunditat menor. d) A tall d’exemple: a Caldes de Montbui s’exploten les aigües termals en balnearis, i a Sant Cugat del Vallès s’aprofita en hivernacles. e) El que cal remarcar és la coincidència de marges de placa amb centrals geotèrmiques. En tot cas, es pot remarcar que és precisament al cercle de foc del Pacífic on hi ha més concentració de centrals. Es tracta d’una zona on hi ha la subducció d’una placa oceànica i, per tant, una zona d’intensa activitat volcànica. 2. Prospecció de petroli

a)

A

B

margues trampes de petroli calcàries argil·lites gresos i conglomerats

b) Els materials que es trobaran al sondatge A són: conglomerats i gresos en superfície, argil·lites al mig, margues a sota i, encara més avall, calcàries. Al sondatge B s’hi trobaran argil·lites a dalt, calcàries i, més avall, margues. c) El sondatge B, ja que hi ha una trampa amb calcàries, que són materials porosos, mentre que l’A presenta margues sota una discordança, que són impermeables. d)

C

A

B

e) La trampa ve donada per una discordança. La roca magatzem és la calcària. La roca mare ha de ser la calcària o la marga. No poden ser les argil·lites o els conglomerats i gresos, perquè es troben per sobre, i el petroli no baixa sinó que puja. Aquest procés de trasllat del petroli s’anomena migració. 3. Una alternativa més al petroli

a) El biodièsel s’inclou dins del grup d’energies que reben el nom de biomassa. b) L’ús de biodièsel comporta que 30.000 hectàrees es dediquin al cultiu de gira-sol o de colza. Aquestes plantes absorbeixen el diòxid de carboni que emeten quan són cremades en els motors. Per tant, el balanç final d’emissió de CO2 és zero. c) Fabricar biodièsel és més barat que fabricar hidrogen. A més, la utilització de l’hidrogen comportaria la substitució del parc mòbil, mentre que actualment, el biodièsel pot ser utilitzat per tots els vehicles dièsel. 55

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 56

4. Monstres de ferro moguts pel vent

a) Una velocitat mitjana de 6 m/s dóna potències de 600 W segons la gràfica. L’any té 8.760 hores. 600 W  8.760 h = 5.256 kWh/any, és a dir, 0,08 € el kWh; 0,08 €  5.256 kWh = 420 € d’estalvi a l’any. 3.700 € : 420 € = 8,8 anys fan falta per amortitzar-lo. b) Podem plantejar el problema al revés i partir de la darrera operació de l’activitat a: Substituïm els 8,8 anys per 3, i obtenim: 3.700 € : x € = 3 anys; x = 1.233 €/any. Per tant, y kWh/any  0,08 € = 1.233 €/any; y = 15.412,5 kWh/any. Per generar aquests 15.412,5 kWh durant un any necessitarem una potència z. zW  8.760 h = 15.412,5 kWh = 15.412.500 Wh; z = 1.760 W de potència. Per obtenir aquesta potència, el vent ha de tenir una velocitat d’aproximadament 9,5 m/s de mitjana anual, segons la gràfica. c) El lloc més idoni seria el cim d’una muntanya, ja que no hi ha cap obstacle que pari el vent. d) Bàsicament, l’impacte visual. e) Per dos motius: perquè gairebé no hi ha impacte visual, ja que només són visibles des d’un vaixell que hi passi a prop i perquè els vents marins són molt constants. f) L’Alt Empordà i les comarques del Baix Ebre. g) Com que es fabrica electricitat sense haver de cremar combustible (com passa en una central tèrmica), es deixen d’enviar 1.709 tones de CO2 a l’atmosfera. h) L’estalvi, pel que fa a la contaminació, és un aspecte molt important que també cal valorar. i) Els avantatges i els inconvenients d’aquests tipus d’energia els teniu a la pàgina 178 del llibre de text. 5. Geopolítica

a) A partir de les dades es por deduir que no és la importància de l’esdeveniment el que fa fluctuar el preu del barril, sinó el fet que hi intervinguin països de l’OPEP. b) La tendència ha estat a l’alça. La causa principal de l’acceleració del ritme de construcció de centrals nuclears ha estat el gran augment dels preus del cru. Va ser justament després de la guerra de Yom Kippur, l’any 1973, (primer augment important dels preus) que la producció d’energia nuclear va començar a ser significativa. Tot i això, el futur de l’energia nuclear és que desaparegui paulatinament, a causa del rebuig que provoca en la societat pels perills que comporta. 6. Plantes incineradores amb recuperació energètica

a) A les incineradores amb recuperació energètica es cremen residus sòlids (determinats tipus de deixalles). L’energia calorífica obtinguda del procés de combustió, s’aprofita per produir energia elèctrica. b) Amb aquestes instal·lacions, s’intenta evitar l’acumulació de residus sòlids als abocadors. c) La suma de residus incinerats per les diferents plantes és: 7.701.667 Tm = 7.701.667.000 kg Si dividim aquesta quantitat entre els 485 kg de residus sòlids generats per cada habitant obtenim: 7.701.667.000 kg : 485 kg per habitant = 1.587.973,1 habitants. 56

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 57

d) Això depèn de la zona on visquin els alumnes. Malgrat això, alguns municipis allunyats d’aquestes plantes tenen convenis per poder enviar-hi residus sòlids i, en el futur, es preveu que n’augmenti el nombre. e) La suma de l’energia generada per totes les plantes és: 777.637 GJ = 777.637.000.000 kJ. Si passem aquesta quantitat a kWh: 777.637.000.000 kJ / 3.600 kJ cada kWh = = 216.000.000 kWh. Si ara dividim aquesta quantitat entre el consum mitjà d’un habitatge de 4 persones: 216.000.000 kWh : 2.500 kWh = 86.400 habitatges de 4 persones. f) Sovint, quan s’ha d’instal·lar una planta incineradora d’escombraries, hi ha oposició per part dels veïns de la zona. El arguments favorables a una planta com aquesta són de tipus ecològic com ja s’ha esmentat abans. Pel que fa als arguments en contra, es tracta dels impactes que poden causar. A la resposta següent els detallarem. g) Els problemes mediambientals que poden causar les plantes incineradores de residus sòlids són: – Emissió de gasos contaminants (monòxid i diòxid de carboni, procedents de la combustió i dioxines, si s’incineren alguns tipus de residus). – Emissió de gasos que incrementen l’efecte hivernacle (monòxid i diòxid de carboni). – Impactes en la qualitat de vida de la zona: impacte visual en el paisatge, soroll derivat del trànsit de camions i males olors derivades d’aquest tipus de transport. Les emissions de gasos poden minimitzar-se si s’hi instal·len filtres i es controla el tipus de residus incinerats. Igualment, l’ús de tecnologies més modernes i eficients per a l’incineració faran que la planta sigui més eficient i generaran menys gasos. Per evitar els impactes sobre la qualitat de vida de la població de la zona, cal ubicar aquestes plantes lluny de zones habitades i, en tot cas, habilitar mesures correctores a l’entorn com ara franges de vegetació o barreres visuals d’altres tipus. 7. Energia gratuïta, inacabable i neta

a) La instal·lació de plaques fotovoltaiques es fa a la zona que rep més llum solar. Si no hi ha obstacles que ho alterin, això sempre es dóna al vessant sud de l’edifici. Malgrat això, cada cas pot presentar particularitats i, per això, el croquis o esquema pot ser bastant diferent d’un lloc a un altre. Per a la nostra latitud, la inclinació de les plaques més adequada és de 34°, però segons les característiques de la zona, aquesta inclinació pot variar. b) Si sumem els consums de la gràfica obtenim: 53.700 kWh Si ara multipliquem aquest consum anual pel preu del kWh, obtenim: 53.700 kWh  0,081104 €/kWh = 4.355,28 € Ara cal afegir-hi l’impost sobre l’electricitat, que és del 5,1%: 4.355,28 €  5,1/100 = 222,12 € 4.355,28 € + 222,12 € = 4.577,4 € Finalment s’hi ha d’afegir l’IVA, que és del 16%: 4.577,4  16/100 = 732,38 € Tot això fa un total de: 4.577,4 € + 732,38 € = 5.309,78 €, que és l’import del consum elèctric de tot l’any. Per calcular l’estalvi que poden suposar les plaques fotovoltaiques, suposem una producció anual de 4,75 MWh: 4,75 MWh  1000 kWh/1 MWh = 4.750 kWh.

57

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 58

Si ara multipliquem aquesta producció anual pel preu del kWh: 4.750 kWh  0,081104 €/kWh = 385,24 € Ara cal afegir-hi l’impost sobre l’electricitat que és del 5,1%: 385,24 €  5,1/100 = 19,65 € 385,24 € + 19,65 € = 404,89 € Finalment s’hi ha d’afegir l’IVA que és del 16%: 404,89  16/100 = 64,78 € Tot això fa un total de: 404,89 € + 64,78 € = 469,67 € que és l’import que hauria costat l’electricitat produïda per les plaques. c) Per calcular quants anys trigarà en amortitzar-se, només cal dividir el cost de les plaques fotovoltaiques entre el preu de l’energia generada: 42.500 € : 469,67 € per any = 90,48 anys. d) Si dividim la producció elèctrica anual de les plaques entre 4,3 kWh obtindrem els quilos de diòxid de carboni que s’haurà evitat que s’emetin a l’atmosfera: 4.750 kWh / 4,3 kWh per kg de diòxid de carboni = 1.104,65 kg de CO2 e) Aquesta reducció d’emissions de diòxid de carboni contribueix a minimitzar: – L’increment de l’efecte hivernacle i les seves conseqüències climàtiques (escalfament global, alteracions de règims pluviomètrics, etc.). – La contaminació atmosfèrica. – El consum de recursos energètics no renovables. f) Quan el consum d’energia al centre supera l’energia generada per les plaques, la companyia elèctrica subministra la quantitat d’electricitat que hi falta. g) En cas de produir més energia de la necessària, l’energia elèctrica sobrant va a parar a la xarxa i, s’hi s’han fet els contractes pertinents, la companyia elèctrica compra aquest excedent energètic. h) La instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics i habitatges pot tenir, a llarg termini, efectes globals importants perquè, tot i que igualment faci falta l’existència de centrals elèctriques convencionals, la suma dels petits estalvis pot repercutir força positivament en els problemes mediambientals esmentats més amunt. 8. Pluja de preguntes

a) Les energies renovables són aquelles que es generen a una velocitat igual o major que la velocitat amb què les consumim. Les energies no renovables són aquelles que es generen a una velocitat menor. b) Les energies netes són aquelles que no contaminen el medi, mentre que les energies brutes sí que el contaminen. c) Les energies convencionals són energies no renovables i brutes, mentre que les energies alternatives són energies renovables i netes. d) Les energies que generen contaminació atmosfèrica són les derivades de la combustió de combustibles fòssils, la biomassa i l’energia de fissió nuclear. e) L’energia solar s’aprofita de dues maneres: se n’aprofita la calor per escalfar aigua, hivernacles o altres materials (forn solar), i se n’aprofita l’energia electromagnètica de la llum solar per generar electricitat. L’energia eòlica s’aprofita per bombar aigua o per generar electricitat. f) L’energia que crema carbó és considerada convencional perquè és bruta, és a dir, el seu consum representa un balanç negatiu pel que fa a contaminació amb CO2, ja que la for58

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 59

mació del carbó és un procés massa lent, en canvi, l’energia que crema fusta també contamina, però es poden plantar arbres que reabsorbeixen el CO2 emès de manera que, al final, el balanç de contaminació es compensa. g) Perquè fabricar hidrogen comporta una despesa energètica igual a la que obtenim de l’hidrogen com a combustible. h) Perquè, malgrat que no contamina, comporta altres impactes importants en el medi, com ara la interferència en la dinàmica del riu. Amb aquestes instal·lacions, la sorra queda retinguda en les preses i no arriba al mar, cosa que comporta la regressió dels deltes. També provoca la inundació de part del territori. i) Bàsicament dos: per una banda, el perill d’explosió nuclear, com va passar a Txernòbil, i per l’altra, els residus nuclears que genera, els quals són molt contaminants. A part de tot això, les centrals nuclears necessiten una refrigeració contínua que generalment comporta la contaminació tèrmica de l’aigua que, a més, és abocada al medi. j) La fissió representa el trencament d’un àtom, cosa que allibera radiació. La fusió en canvi, comporta la unió d’àtoms, tot i que també emet radiació. El primer procés és el tradicional en les centrals nuclears. Actualment, s’investiga en la fusió però encara no se n’obté energia de forma industrial. k) La biomassa és la massa orgànica. Es considera que la massa orgànica té energia química (en forma d’enllaços químics), que originalment prové de l’energia solar, i que pot ser alliberada gràcies a la combustió. El compostatge és una forma de producció d’energia tèrmica a partir de la biomassa procedent dels fems d’animals i de la matèria orgànica de les deixalles urbanes. La digestió bacteriana és la degradació d’aquesta matèria orgànica (compostatge) a partir de bacteris, cosa que genera gasos que es poden cremar.

unitat 8

Impactes al medi ambient

1. Projecte ecoparc

a) Si que ho és, ja que es fa una carretera nova per un lloc on abans no n’hi havia cap. b) Són possibles diverses propostes. L’alumnat ha de proposar una carretera que no faci un recorregut excessivament llarg i que no pugi per les corbes de nivell de forma perpendicular, ja que el pendent seria massa costerut per a una carretera.

5 167

A

zona cremada

camí Vell 1700

0 175

172

camí del Calvari 5

Parc del Monestir zona cremada

riera 500 m

5 172

1675

0 175 5 172

ecoparc

riera 1750

59

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 60

c) Els impactes dependran del recorregut que hagi fet l’alumnat. En qualsevol cas, cal preveure mesures per als impactes següents: sorolls, sobretot en la zona pròxima al parc del Monestir (es pot fer un paviment antisoroll a la carretera o posar pantalles acústiques per reduir el soroll); talls al camí Vell (seria recomanable construir un pont i fer passar la carretera pel allà); tala d’arbres i destrucció de sòl (és impossible evitar aquest impacte, i el que es pot fer, en tot cas, és establir mesures compensatòries, com ara repoblar la zona cremada); fums (caldria posar filtres a la incineradora); abocament d’aigües residuals al riu (es pot posar una depuradora), etc. d) sistema afectat

contaminació

interferència amb processos tall del riu per passar-hi la carretera

aigua

aigües residuals de l’ecoparc

aire

fums de l’ecoparc

sòl

infiltració de lixiviats de l’ecoparc

erosió a causa de la desforestació, tant en la carretera com en l’ecoparc

geosfera

infiltració de lixiviats de l’ecoparc

possibles esllavissades si la carretera no es fa correctament

biosfera

danys a la biosfera per contaminació en els altres medis

la carretara pot tallar rutes migratòries

e) Tal com ja s’ha dit en l’apartat c, algunes de les mesures poden ser: pantalles acústiques, asfalt antisoroll, repoblació de zones cremades, utilització de filtres a la incineradora, instal·lació d’una depuradora i utilització de màquines amb amortidors a l’ecoparc, etc. 2. Un projecte de restauració

a) El grau d’integració en el paisatge de la pedrera és baix ja que igualment hi ha formes artificials i pendents molt pronunciats. L’estany previst al costat del jardí no podrà ser alimentat per la surgència que hi havia abans de la restauració, ja que aquella aigua provenia d’una àrea de recàrrega que s’ha hagut de cobrir per fer la urbanització. La zona restaurada presenta riscos d’esllavissada a causa dels forts pendents. Aquestes esllavissades no només afecten els possibles ocupants del parc, sinó també els habitants de la urbanització que viuen més a prop del talús. b) Primer de tot cal suavitzar els pendents. Si es vol mantenir l’estany del parc i urbanitzar la zona superior de la pedrera, caldrà alimentar l’estany amb aigua d’altres procedències, com per exemple, aigua de la xarxa general. 3. Pluja de preguntes

a) Es pot actuar en les fonts de contaminació, en els residus i en els medis ja contaminats. L’actuació en les fonts contaminants és la més barata i efectiva. b) L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) té com a finalitat conèixer els impactes i els riscos que comporta fer qualsevol de les obres que regula aquesta llei. Un cop avaluats els riscos i els impactes, l’AIA estableix mesures correctores o protectores, segons els casos. c) La declaració d’impacte ambiental és un document en el qual s’avalua la viabilitat d’un projecte que afecta el medi ambient. 60

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 61

d) La integració ambiental consisteix en una sèrie d’actuacions de restauració que pretenen recuperar el valor ambiental de zones degradades. e) La idea que pretenia transmetre el Club de Roma de l’any 1968 era que no es podia mantenir el ritme de creixement dels països rics ja que s’esgotarien els recursos en un període curt de temps. f) A la Conferència de les Nacions Unides d’Estocolm de l’any 1972 es va fer palesa l’oposició dels països pobres a l’actual model de creixement dels països rics, que no els tenien en compte a l’hora de repartir-se els recursos del món. g) La idea principal que es desprèn de l’informe Brundtland, de l’any 1987, és la del desenvolupament sostenible, és a dir, que cal tenir cura dels recursos i no malbaratarlos perquè les properes generacions i el Tercer Món també en puguin gaudir. h) El Conveni del canvi climàtic és un acord entre estats en què es limiten les taxes de contaminació de CO2. L’origen d’aquest conveni és el fet provat de l’escalfament global del planeta i les conseqüències que preveuen els científics per al futur de la humanitat. Alguns països no volen signar aquest acord perquè això limitaria la seva expansió econòmica. i) L’Agenda 21 és un document en el qual s’especifica la necessitat i la manera concreta d’assolir un desenvolupament sostenible durant el segle XXI. j) Hi ha molts problemes mediambientals. Alguns dels més importants són la contaminació de l’aire (escalfament global), la reducció de la capa d’ozó, la manca d’aigua en moltes regions del planeta, la manca d’aliments per sostenir una superpoblació en el futur i la manca de recursos diversos.

unitat 9

Impactes. L’aire

1. Molts actors per a un sol escenari

a) bucle A

bucle B temperatura marítima

temperatura terrestre +

[CO2] atm

+

–

evaporació

+

–

–

[CO2] mar

+

+

[CO2] atm

–

precipitació

b) El bucle B accelerarà el creixement de l’efecte hivernacle, i de les altres variables, ja que és un bucle positiu. El bucle A, en canvi, té controlades totes les variables, per tant, els valors es mantenen estables, fins i tot, l’efecte hivernacle.

61

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 62

2. Els líquens, organismes indicadors de la contaminació atmosfèrica

a) La presència de nombrosos líquens del gènere Caloplaca ens indica que les concentracions de SO2 no superen els 50 micrograms/m3. b) En aquest segon cas, els nivells de SO2 superen els 125 micrograms/m3. c) A partir de concentracions de més de 170 g/m3 de SO2, només hi ha algues de l’espècie Pleurococcus viridis perquè no hi ha cap espècie de liquen que pugui resistir aquests nivells de contaminació. 3. Els perills indirectes del trànsit

a) Els gasos contaminants que afecten el sistema cardiovascular, com ara: òxids de sofre i de nitrogen, partícules de pols, ozó, compostos orgànics volàtils i compostos halogenats. b) Per reduir-ne la presència caldria: – Reduir les emissions contaminants, per tant, restringir el trànsit rodat, fomentar el transport públic; utilitzar energies alternatives i potenciar l’estalvi energètic. – Planificar adequadament el territori i evitar la construcció de grans vies de comunicació prop de zones habitades. c) De ben segur que aquí podrien sortir uns resultats semblants, ja que malauradament hi ha grans vies de comunicació al costat o molt a prop de nombroses zones habitades. Dos exemples podrien ser els blocs de pisos de Cerdanyola o de Badia del Vallès adjacents a l’autopista C-58 i A-7, respectivament, o els habitatges de l’avinguda Meridiana de Barcelona. d) L’ús de catalitzadors redueix les emissions contaminants del vehicles, cosa que pot fer disminuir els problemes de salut provocats pels gasos contaminats. En canvi, l’increment del trànsit rodat pot fer que aquesta disminució dels nivells de gasos contaminants no sigui tan gran i que, per tant, el nombre de persones afectades es mantingui o, fins i tot, que augmenti. e) Els gestors del trànsit i de la política urbanística haurien de tenir en compte aquests estudis per saber els efectes indirectes que produeixen en la població i, així, poder minimitzar-los a l’hora de transformar o de dissenyar noves vies de comunicació. f) Les mesures que es poden prendre per reduir aquests efectes en les zones poblades que ja hi ha al costat d’una autopista o d’una via urbana de grans dimensions són de dos tipus: – Reduir el trànsit en aquestes vies: buscar vies de circulació alternatives que afectin menys habitants, reforçar el transport públic o aplicar mesures dissuassives (peatges o taxes com les que s’apliquen per accedir al centre de Londres). – Construir barreres o franges de protecció, generalment són zones arbrades, de vegades amb elements arquitectònics, que eviten que els gasos contaminants i els sorolls emesos pel trànsit incideixin directament en els habitatges. 4. L’escut protector

a) En el gràfic corresponent a 1998 l’extensió del forat de la capa d’ozó és molt més gran que a l’any 1988 i, a més, dura més dies.

62

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 63

En aquesta pregunta es demana també als alumnes que construeixin un gràfic de barres. A les dades del llibre hi ha una errada en l’extensió de l’Antàrtida. Els valors correctes són: regió

extensió (km2)

Antàrtida

13.340.000

Europa

10.498.000

Espanya

504.700

Catalunya

32.100

extensió (milions de km2) 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

1988

1998

màxima extensió del forat de la capa d’ozó

Catalunya

Espanya

Europa

Antàrtida

extensió de diferents àrees geogràfiques

b) El forat de la capa d’ozó ha arribat a ser gairebé el doble que tota l’Antàrtida; 2,5 vegades Europa; 51 vegades Espanya i 810 vegades Catalunya. c) Els dies en què hi ha els valor màxims d’extensió del forat de la capa d’ozó, corresponen a la primavera austral (tardor per a nosaltres), que és quan aquest gas arriba a uns valors mínims ja que és quan fa més temps que hi ha poques hores de Sol al pol Sud. d) La lleugera reducció de l’extensió del forat de la capa d’ozó observada després de 1998 pot tenir una clara relació amb els acords internacionals que afavoreixen l’ús de gasos alternatius que no afecten la capa d’ozó i amb l’actitud de molts consumidors que han procurat comprar productes (neveres, aparells d’aire condicionat, etc.) que no contenen CFC. Tots aquests fets han contribuït a reduir les emissions d’aquests gasos i, per tant, poden haver afavorit la reducció del forat. e) El casquet de glaç de l’Antàrtida provoca un gran albedo, això vol dir que gairebé tota l’energia solar que arriba a aquesta zona es reflecteix a l’espai i, per tant, no s’absorbeix en forma de calor. 63

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 64

f) Si la radiació ultraviolada no s’absorbeix a l’estratosfera, llavors una part penetra a la troposfera i genera ozó troposfèric. Aquest tipus d’ozó és un oxidant molt potent que pot afectar les mucoses dels éssers vius. g) Tal com indica la figura 6 del llibre de text, quan la radiació ultraviolada es reflecteix a la superfície terrestre, una part es converteix en radiació infraroja i, aleshores, contribueix a l’escalfament global, cosa que pot fer minvar la superfície de l’Antàrtida, i provocar una major absorció de la radiació solar (menor albedo). D’aquesta manera, la capa d’ozó en aquesta zona resultarà menys afectada. h) temperatura de l’estratosfera antàrtica

+

temperatura de la troposfera antàrtica

–

núvols polars estratosfèrics

–

–

–

[O3] estratosfera

–

núvols

La relació entre l’ozó estratosfèric i la temperatura de la troposfera a l’Antàrtida no és important. És a dir, la temperatura de la troposfera a l’Antàrtida depèn més d’altres factors que de la concentració d’ozó estratosfèric. En qualsevol cas, aquestes quatre variables donen un bucle de realimentació negatiu que s’autoregula. Així, l’augment de la temperatura troposfèrica (efecte hivernacle) comportaria un augment de la concentració d’ozó estratosfèric, i, per tant, una millora de la capa d’ozó. 5. Contaminació sobre Barcelona

a) L’augment de partícules en suspensió presenta dos nivells màxims: a la zona del Besòs i a la del Llobregat. Aquests màxims coincideixen en zones de topografia baixa (vegeu el mapa topogràfic del llibre de text). Els factors que semblen controlar aquests contaminant són, doncs, la poca altitud (les partícules en suspensió no tendeixen a pujar, tal com fan alguns gasos) i el vent, ja que la marinada –vent que bufa del mar– empeny aquest contaminant aigües amunt de les valls i, per aquest motiu, la concentració de partícules és més alta al Baix Llobregat que a la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la concentració d’ozó troposfèric, n’hi ha més a la zona de Sant Adrià de Besòs. Les causes d’aquesta distribució són almenys dues: d’una banda, l’efecte pantalla de la serralada Litoral, que fa que a poca altura sobre el nivell del mar l’ozó ja no arribi a dispersar-se i, de l’altra, un focus important de fums procedents, en part, de la crema de fuel a la tèrmica del Besòs. b) Cal tenir en compte que en la gràfica no consta el color que correspon a cada gas: vermell per a l’ozó i blau per al NO2.

64

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 65

La concentració d’ozó presenta el pic més alt a mitja tarda (entre les 16 h i les 17 h), mentre que té els valors més baixos a la matinada. La concentració de NO2 presenta dos pics: a les 9 h i a les 19 h. Si comparem els dos contaminants, podem identificar un cert paral·lelisme: en tots dos casos els valors més baixos es donen a les hores nocturnes i a mitja tarda, els més alts, tot i que a les 9 del matí hi ha un màxim de NO2 que no té paral·lelisme amb l’ozó. El NO2 és el contaminant primari i l’ozó el secundari. Les variacions del NO2 durant les 24 h del dia es poden atribuir a les variacions del trànsit: els màxims de les 9 h i les 19 h poden correspondre a les hores en què la gent es desplaça per anar a treballar, portar els nens a l’escola o tornar de la feina. En qualsevol cas, es tracta d’hores de trànsit intens. L’augment d’ozó està condicionat per dos factors: primer, hi ha d’haver contaminants primaris, en aquest cas el NO2, entre d’altres, i en segon lloc, hi ha d’haver insolació. A les 9 del matí hi ha contaminants primaris però poca insolació, mentre que a mitja tarda, la insolació i la presència de contaminants primaris fa augmentar els valors de l’ozó. c) L’ozó és un oxidant de la matèria orgànica molt potent i, per tant, és un contaminant quan es posa en contacte amb els éssers vius. Però, en canvi, quan es troba a les capes altes de l’atmosfera no està en contacte amb éssers vius i no és nociu. A més, a l’estratosfera filtra les radiacions ultraviolades, cosa que també faria a la troposfera. Per tant, és beneficiós i, alhora, perjudicial. 6. Ciutats sorolloses, ciutats tranquil·les

Cal substituir el plànol b que surt al llibre de text per aquest, ja que aquell és idèntic al plànol a. b

pista

auto

habitatge

indústries

zones verdes

65

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 66

a) Les zones afectades per contaminació acústica seran: a habitatges indústries zones verdes àrea afectada per la contaminació acústica

b habitatges indústries zones verdes àrea afectada per la contaminació acústica

b) A la primera ciutat hi haurà més problemes de contaminació acústica ja que hi ha una autopista a prop d’habitatges i diverses indústries que també són a poca distància de zones habitades. c) El trànsit i les indústries. d) A la ciutat menys sorollosa, és a dir, a la b, hi ha un cinturó de zones verdes que separa la zona on es concentren les indústries i l’autopista dels habitatges. Aquest element ajuda a esmorteir el soroll i, per tant, redueix la contaminació acústica. e) A la ciutat b hi ha el mateix nombre de vies de comunicació, habitatges, indústries i zones verdes que a la ciutat a però la distribució dels elements urbanístics de la primera ciutat contribueix a minimitzar-ne la contaminació sonora ja que la ubicació de les indústries al voltant de l’autopista evita que bona part dels sorolls arribi als habitatges. f) Altres mesures que es poden prendre per evitar la contaminació acústica són: – Ús de materials de construcció adequats per insonoritzar els edificis. – Utilització de sistemes per minimitzar les emissions sonores. – Sensibilització dels habitants i educació ambiental sobre la contaminació sonora. – Establiment de una normativa adequada i d’un sistema de sancions que n’asseguri el compliment. 66

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 67

7. Gasos amb efecte hivernacle

a) El vapor d’aigua i el CO2 absorbeixen l’infraroig solar i l’infraroig terrestre; l’ozó absorbeix, sobretot, la radiació ultraviolada; el NO2 l’infraroig terrestre; el gas metà l’infraroig solar i el terrestre. b) El N2 i el O2 són molècules que tenen dos àtoms, mentre que el vapor d’aigua, el CO2, l’ozó, el NO2 i el gas metà contenen, almenys, tres àtoms. c) La humitat absorbeix la calor, cosa que provoca unes temperatures més altes en aquestes zones, especialment a l’hivern, i una amplitud tèrmica menor. d) La radiació visible. e) El vapor d’aigua i el CO2. Aquest procés rep el nom d’efecte hivernacle. f) La reducció de la capa d’ozó faria arribar una major radiació ultraviolada a la superfície terrestre. El reflex d’aquesta radiació generaria infraroig terrestre que seria absorbit pel vapor i altres gasos, cosa que faria augmentar l’efecte hivernacle. 8. L’imparable increment de CO2

a) Els valors tendeixen a augmentar. b) Les pujades i baixades són causades pels cicles estacionals que controlen les èpoques de major i menor activitat vegetal i, per tant, la fotosíntesi i l’absorció de CO2. c) L’any 2010, els valors de concentració de CO2 seran de l’ordre de 400 ppm. d) La Revolució Industrial. L’ús de grans quantitats de carbó per fer funcionar les màquines de vapor. e) període increment mitjà de diòxid de carboni a l’atmosfera (%) 1860-1900

3,75

1900-1960

27,5

1960-1980

27,5

1980-2002

41,25

f) L’augment de la població i de la industrialització i l’accés d’una important part de la població a l’automòbil. A més, el fet de la globalització ha comportat un increment notable del transport. Tot plegat ha significat una demanda molt més alta de combustible i, per tant, més contaminació. g) Els efectes es concreten bàsicament en un canvi climàtic que pot afectar la humanitat de manera molt diferent, en funció de la geografia. En algunes zones del planeta plourà més, mentre que en altres plourà menys. L’augment de temperatures comportarà més evaporació i pèrdua de recursos hídrics i, a la vegada, hi haurà pluges de caràcter torrencial. La dilatació del mar, per l’augment de la temperatura, podrà fer augmentar-ne el nivell, cosa que provocarà la inundació de zones baixes. 9. La pèrdua de boscos

a) Excepte a Europa, on la superfície boscosa ha augmentat, a la resta de continents aquest valor ha disminuït. Globalment, per tant, la superfície de boscos s’ha reduït força. b) En l’àmbit mundial, al llarg d’aquell any es van perdre 98.910 km2 de boscos. c) Aquesta pèrdua suposa una mica més de tres vegades la superfície de Catalunya. 67

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 68

d) Es tracta d’una quantitat molt gran perquè aquesta xifra només correspon a un període d’un any. e) Els diferent usos de la fusta que s’obté dels arbres talats és un dels factors que expliquen les diferències observades entre els continents. A Àfrica, per exemple, la llenya és el principal combustible domèstic per cuinar o escalfar-se. Aquest fet explica la greu desforestació que hi ha en algunes zones. També, com passa a moltes zones d’Àsia, algunes empreses multinacionals exploten industrialment les fustes tropicals i són responsables de bona part de la desforestació. f) Hi ha una relació molt directa entre el grau de desenvolupament dels països i l’explotació de la fusta. Així, els continents o països més rics utilitzen només la fusta per a determinats usos o, com passa en algunes zones d’Europa o dels Estats Units, importen fusta d’altres llocs per poder mantenir intacta la seva superfície boscosa. En canvi, els països amb menys riquesa han d’explotar els seus recursos forestals per al consum propi i per a l’exportació. g) La pèrdua de vegetació pot tenir repercussions importants pel que fa als nivells de diòxid de carboni, ja que, per una banda, disminueix la captació d’aquest gas en el procés fotosintètic i, per l’altra, la descomposició i combustió dels arbres talats genera més diòxid de carboni. h) Algunes conclusions importants d’aquesta activitat poden ser: • Des de fa més d’un segle algunes activitats humanes, entre les que destaca la desforestació, fan augmentar la concentració de diòxid de carboni de l’atmosfera. • La destrucció de boscos no afecta per igual tots els continents. Mentre que a l’Àfrica és molt important, a Europa fins i tot ha augmentat la superfície arbrada. • Per aturar l’augment de les emissions de diòxid de carboni es poden prendre diverses mesures com ara: – Fomentar el transport públic. – Incrementar l’ús d’energies alternatives. – Evitar la desforestació. – Fomentar l’optimització de recursos, el reciclatge i l’estalvi energètic. – Ser solidaris amb els països menys desenvolupats. La biosfera és un bé de tota la humanitat i només es pot conservar si tots els països estan en condicions de fer-ho. 10. Canvi climàtic i biosfera

a) Les espècies adaptades als climes freds patiran una forta regressió i, potser en alguns casos, s’extingiran. b) L’escalfament global pot alterar els corrents marins. Si desapareixen o es desplacen els corrents freds, les àrees de pesca principals també es veuran molt afectades. c) Igualment les activitats agrícoles i ramaderes es poden veure molt afectades perquè el clima de les diferents àrees geogràfiques pot canviar. Així, molts països es veuran obligats a canviar els tipus de conreus i espècies ramaderes per adaptar-les a les noves condicions. Aquests canvis poden ser molt costosos i difícilment assumibles per alguns països. d) Les prediccions que s’han fet per a la zona mediterrània, si hi ha un fort escalfament global, són que hi haurà un increment de l’aridesa, a causa de l’augment de la durada i de la severitat de les sequeres que ja són pròpies del nostre clima. A més, pot augmentar la virulència dels episodis de pluges torrencials. Pel que fa a l’increment de les temperatures mitjanes, els valors seran similars als d’altres regions més al nord, però tot i això l’augment serà entre unes dècimes de grau i 2°C. 68

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 69

11. Temps atmosfèric i contaminació

• Preguntes sobre els mapes del temps: a) pressió atmosfèrica

direcció del vent

força del vent (fort, moderat, feble)

possibles fenòmens meteorològics

10 de desembre de 2002

1012 - 1016 mb

sud - sudoest

moderat

pluges

15 de gener de 2003

1032 - 1036 mb

nord

molt feble

cels serens

b) 10 de desembre de 2002: temps depressionari i inestable. 15 de gener de 2003: temps anticiclònic. c) Les fonts d’emissió d’aquests gasos són: SO2 : Combustió de petroli i derivats, i carbó (processos industrials, vehicles, incineració de residus, centrals tèrmiques, calefacció, etc.). NO: Motors d’explosió de vehicles, centrals tèrmiques i calefacció. NO2: Motors d’explosió de vehicles, centrals tèrmiques i calefacció. O3: Reaccions fotoquímiques dels òxids de nitrogen i hidrocarburs. CO: Combustió incompleta de combustibles orgànics de qualsevol tipus (petroli i derivats, carbó i fusta), incendis, incineració de residus, descomposició de matèria orgànica. d) A excepció del diòxid de nitrogen i de l’ozó, els nivells són força més alts el dia 15 de gener de 2003 que el 10 de desembre de 2002. e) Efectes dels diferents factors: – Època de l’any: Encara que un dia sigui de finals de tardor i l’altre de principis d’hivern, ambdós dies tenen factors estacionals bastant semblants (durada del dia i de la nit, inclinació del Sol). – Dia de la setmana: el dia 10 de desembre de 2003 era un dimarts i el 15 de gener de 2003 un dimecres, dies d’activitat industrial i trànsit semblants. – Situació meteorològica: era molt diferent en un cas i en l’altre. El primer dia hi havia una situació depressionària i, en l’altre, un potent anticicló. – Consum energètic: atès que eren dos dies laborables, el consum per l’activitat de la ciutat va ser semblant. Les temperatures extremes d’aquests dos dies van ser de 14°C i 10°C el dia 10 de desembre de 2002 i de 13°C i 6°C el 15 de gener de 2003. A partir d’aquestes dades podem deduir que la despesa energètica per calefacció va ser més gran el segon dia. – Quantitat de trànsit rodat: generalment, els dies de pluja hi ha més trànsit a les ciutats. Per això, l’emissió de contaminants per vehicles va ser més elevada el dia 10 de desembre que el 15 de gener. Com a conclusió de l’efecte combinat de tots aquests factors, queda clar que el més determinant va ser la situació atmosfèrica, ja que, mentre el dia 10 de desembre el vent i les pluges van dispersar els contaminants, la situació anticiclònica del dia 15 de gener va provocar un estancament atmosfèric acompanyat d’inversió tèrmica que va afavorir l’augment dels nivells contaminants perquè en va impedir la dispersió. 69

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 70

450 300 290 280 270 260 250 240 230 220 210 200 190 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

440 430 420 410 400 390 380 370 360 350 340 330 320 310 300 290 280 270 1700

1800

1900

2000

extensió de la gelera de l‘Aneto (ha)

a) A la gràfica es mostren els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni des de l’any 1750 fins a l’any 2000 i l’extensió de les geleres de l’Aneto des de l’any 1900 fins a l’any 2000. b) Els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni tendeixen a augmentar mentre que l’extensió de les geleres es redueix. c) Per l’any 2050 podríem extrapolar una concentració d’unes 380 ppm de diòxid de carboni a l’atmosfera si agaféssim el pendent de la corba des de 1940 fins a 1980. Però, si agaféssim el pendent dels darrers anys del segle XX, l’increment arribaria fins a les 425 ppm. Pel que fa a l’extensió de les geleres de l’Aneto, si continua la tendència actual, poden desaparèixer totalment entre l’any 2010 i el 2020.

concentració atmosfèrica de CO2 (ppm)

12. Geleres en perill d’extinció

2050 anys

d) Hi ha una clara relació entre aquests dos paràmetres tal com explicarem en l’apartat següent. e) L’augment del diòxid de carboni atmosfèric genera un increment de l’efecte hivernacle, cosa que provoca un escalfament global, i, alhora, la regressió de les geleres. f) Els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni mostren una correlació entre l’augment de la temperatura mitjana del planeta i la proporció d’aigua en fase líquida. Per contra, hi ha també una correlació entre la disminució de la proporció d’aigua en fase sòlida i l’extensió de geleres i zones marítimes cobertes per glaç. 13. Anomalia tèrmica

a) A la zona representada en el mapa no hi ha diferències d’altura considerables, especialment pel que fa a la plana ocupada per Barcelona i pels municipis veïns. Per això, aquest factor no pot explicar les diferències de temperatura que hi ha. b) Altres factors que poden influir en aquesta distribució de la temperatura són: la proximitat al mar, la situació de determinats accidents geogràfics (valls i serralades) i l’existència de fonts de calor (naturals o artificials). c) En aquest cas, la distància d’aquestes zones respecte al mar és poc significativa. Les dues valls que tallen la serralada Litoral (la del Llobregat i la del Besòs) són el motiu pel qual hi ha franges en què les temperatures més baixes s’estenen una mica en direcció al mar. Les altes temperatures de la zona central de la ciutat de Barcelona només poden explicar-se com a conseqüència de les nombroses fonts de calor (enllumenat, calefaccions, vehicles, etc.) existents a la ciutat.

70

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 71

d) Aquesta anomalia és més important quan més encalmada està l’atmosfera, especialment durant les primeres hores de la nit dels mesos més freds de l’any, quan el consum energètic és més elevat. Els dies ventosos, en canvi, és quan aquest efecte es nota menys. e) Actualment, amb una situació meteorològica semblant, probablement s’observaria una anomalia tèrmica més gran ja que durant els últims anys, el consum energètic ha augmentat. En algunes ciutats d’Amèrica del Nord (a Barcelona encara no s’ha fet cap estudi sobre això), també s’hi ha observat la formació d’anomalies tèrmiques durant les hores centrals dels dies d’estiu. Fins no fa gaire, aquest era un dels moments en què l’illa de calor de les ciutats era menys acusada, però ara, amb la proliferació d’aires condicionats, aquesta tendència ha canviat, ja que l’ús dels aparells genera molta calor a l’exterior dels edificis i, per tant, el contrast tèrmic entre ciutats i afores és més gran. f) alteració observada causes en el microclima urbà • menor quantitat d’humitat relativa

• Menys quantitat de vegetació i sòl no impermeabilitzat.

• lleuger increment de les precipitacions

• Major quantitat de corrents convectius a causa de les fonts de calor. • Més quantitat d’aerosols (que actuen com a nuclis de condensació).

• major incidència de les tempestes

• Les mateixes causes que en el cas anterior (en els mesos més càlids).

• vents de direcció més canviant

• Existència d’obstacles (edificis, infraestructures, etc.) davant el flux del vent.

• reducció de la visibilitat

• Presència d’aerosols i boirum fotoquímic.

• menor radiació solar

• Les mateixes causes que en el cas anterior.

14. Pluja de preguntes

a) És una zona en la qual la concentració d’ozó és menor que a la resta de la capa d’ozó. b) Les causes antròpiques són la contaminació, especialment amb gasos com els CFC. Les causes naturals tenen un caràcter estacional i estan relacionades amb les baixes temperatures del casquet de gel de l’Antàrtida. c) L’estiu austral facilita la recuperació de la capa d’ozó, gràcies a la major insolació, ja que és precisament la radiació ultraviolada la que fa regenerar aquesta capa. d) Proporciona dades sobre la qualitat de l’aire i sobre els valors d’immissió de contaminants. Aquestes dades serveixen per: alertar Protecció Civil quan la concentració de valors de contaminants ultrapassa els màxims establerts i posa en perill la salut humana; elaborar mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori i emprendre actuacions preventives o de sanejament en zones que puguin estar degradades. e) És un sistema que valora la qualitat de l’aire en funció d’algunes variables: CO, SO2, NO2, ozó i partícules en suspensió. Això no vol dir que un valor 100 indiqui sempre un aire pur i estable, atès que la presència d’altres contaminants (clor, gasos orgànics, etc.) pot fer que l’aire sigui irrespirable, i, en canvi, no ser detectats. f) Algunes proves poden ser el trasllat de boscos de clima fred cap a zones de més altitud (cas de la fageda, a Catalunya), el retrocés de glaceres o la desaparició progressiva de neus perpètues en algunes muntanyes. 71

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 72

g) Els valors d’immissió corresponen a valors de concentració de gasos en l’atmosfera, mentre que els valors d’emissió són els que es mesuren en el focus contaminant. h)

pluja àcida

boirum fotoquímic

disminució de la capa d’ozó

contaminants primaris

contaminants secundaris

SO2 i NO2

àcids sulfúric i nítric

NO2, hidrocarburs i O2

ozó i PAN (nitroperòxid d’acil)

CFC

clor

i) mesures preventives

pluja àcida

Utilitzar carbons nets, substitució per energies netes.

boirum fotoquímic

Ús de catalitzadors en els tubs d’escapament dels vehicles, promoció del transport públic, etc.

soroll

Ús d’amortidors, ordenació territorial, paviment antisoroll a la calçada, etc.

efecte hivernacle

Promoció del transport públic i de les energies netes, reforestació i substitució de la fusta per altres materials.

disminució de la capa d’ozó

Substitució dels CFC per altres substàncies no contaminants.

j) causes

72

pluja àcida

Centrals tèrmiques.

boirum fotoquímic

Trànsit.

soroll

Trànsit, construcció, indústria i activitats d’oci nocturn, etc.

efecte hivernacle

Crema de combustibles fòssils (trànsit, centrals tèrmiques, indústria, etc.).

disminució de la capa d’ozó

Aires condicionats i productes que contenen CFC.

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 73

unitat 10

Impactes. L’aigua

1. Fes de detectiu per trobar el culpable

a) Els focus de contaminació possibles són: la central tèrmica, la indústria, l’abocador, els camps de conreu, la carretera, la gasolinera, el riu i la granja. b) La contaminació, mesurada en forma de relació DBO5/DQO, és difosa en el mapa. c) Els valors de DBO5/DQO són clarament superiors a 0,6, per tant s’ha de parlar de contaminació orgànica i difosa, amb un pH lleugerament àcid. Encara que el caràcter difós de la contaminació i el pH àcid poden fer pensar en la central tèrmica (pluja àcida), s’ha de descartar perquè la contaminació és orgànica. La indústria, a més de l’abocador, la gasolinera, la granja, la carretera i el riu, també s’han de descartar a causa del caràcter difós de la contaminació. Així, doncs, només ens resten els camps de conreu. Efectivament, la contaminació per adobs en camps de conreu pot tenir un caràcter difós, atesa la gran extensió d’aquests camps. A més, l’origen orgànic dels contaminants fa pensar en adobs orgànics, possiblement purins, a causa del pH lleugerament àcid. 2. L’estat de les nostres platges

a) Els valors alts de clorofil·les indiquen una presència excessiva d’algues, conseqüència d’un procés d’eutrofització. b) La gràfica del fòsfor inorgànic té més relació amb la de les clorofil·les perquè presenta màxims similars al litoral de Girona i de Barcelona. En canvi, a Tarragona no coincideixen. Aquesta relació s’estableix pel fet que el fòsfor és l’element que limita el creixement de les algues al mar. c) L’aspecte que destaca més en la gràfica de saturació d’oxigen és la davallada que es produeix en el litoral de Barcelona, a la banda sud. Aquesta davallada es correspon amb un màxim en les clorofil·les i en el fòsfor inorgànic. La interpretació d’aquest fet és, tal com s’ha vist en el primer apartat, un fenomen d’eutrofització que comporta la presència de més matèria orgànica. Aquesta matèria orgànica, quan mor, s’oxida, cosa que comporta més demanda d’aquest gas i, per tant, una davallada de la concentració d’oxigen dissolt en les aigües. 3. Clorurs al Maresme

a) Aquesta concentració es deu a un procés de salinització d’aquestes aigües, com a conseqüència de la seva sobreexplotació. b) A l’any 1986, l’ió de clorur es concentrava sobretot prop dels nuclis urbans, mentre que l’any 1992 s’extenia per tot el litoral. Una de les causes d’aquest augment és la forta ocupació del litoral el anys posteriors a 1986. També l’agricultura intensiva dels darrers anys ha contribuït a la sobreexplotació d’aquests aqüífers relativament poc explotats fins aleshores. A més, ha disminuït la forta salinització que l’any 1986 hi havia a l’aqüífer entre Pineda i Calella. Potser la salinització d’aquest aqüífer va motivar que es deixés d’utilitzar i se substituís per altres fonts. És a dir, com més salinizació, menys utilització, i com menys utilització de l’aqüífer, menys salinització (autoregulació). c) Les valls són cons de dejecció de les rieres del Maresme. Els materials que sedimenten en aquests cons són molt permeables (sauló), cosa que, per una banda, permet l’acumulació d’aigua dolça provinent de les rieres, i per l’altra, facilita l’entrada d’aigua marina. 73

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 74

4. Lectura

a) Les algues creixen desmesuradament davant de l’abocament de fosfats i nitrats, que provoquen eutrofització en les aigües. b) El musclo és un filtrador que neteja les aigües, cosa que permet l’arribada d’una major quantitat de llum al fons del riu i, per tant, facilita la fotosíntesi de les algues i el seu creixement. c) Els forts cabals poden endur-se les postes d’ous i malmetre-les. També poden arrossegar altres organismes cap a medis més inhòspits. d) Si es fa el transvasament, el cabal de l’Ebre disminuirà, cosa que comportarà més concentració dels contaminants i, per tant, més eutrofització de les aigües, és a dir, que les algues augmentaran. El creixement d’algues tindrà efectes nocius per a les centrals nuclears, ja que, com diu la lectura, obstrueixen els canals de captació de les aigües que refrigeren les centrals. 5. Aire per als bacteris

oxigen dissolt

a) Segons aquesta gràfica, depèn de dos factors: de la temperatura (com més temperatura, més demanda) i del temps (com més temps, més demanda). El motiu és similar en tots dos casos: amb més temperatura i més temps, la població bacteriana augmenta. b) Són els mg d’oxigen que han consumit els bacteris en un litre d’aigua, durant els dies que marca la gràfica, i que han utilitzat per oxidar la matèria orgànica dissolta. c) No, com més temperatura, més demanda, ja que la població de bacteris augmenta més ràpidament si la temperatura és més alta i, per tant, són més a l’hora d’oxidar matèria orgànica. d) Durant els primers cinc dies la velocitat d’oxidació és prou alta com per tenir una idea de la quantitat de contaminació que s’ha donat. A 20°C s’ha oxidat el 50% de la matèria orgànica, que es un valor prou significatiu. e) El valor de DBO només baixarà si hi entra oxigen exterior. Si el sistema continua aïllat, la gràfica es mantindrà prop dels 200 mg/L. f) 100 %

74 %

autodepuració

abocament

74

temps

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 75

6. Elabora un mapa

a) a

b

c

d

e

f

g

1 100 m 50 50

2 100

B 150

3

A

250

4

100

50

6

50

150

200

5

b) Segons el mapa, la concentració té un caràcter concentrat l’1 de gener. Tenint en compte que parlem de nitrats, una possible hipòtesi apuntaria al fet que alguns sacs de fertilitzants químics s’haguessin rebentat. c) La contaminació a les aigües subterrànies per nitrats. d) Una llengua de contaminació es va estendre pel subsòl, seguint el pendent marcat per les isopieces (corbes d’igual alçada del nivell freàtic), cosa que va provocar també l’extensió de la contaminació i la seva difusió, és a dir, que els valors de concentració van ser menors però van afectar una extensió més gran. e) Atès que la direcció que va prendre la llengua de contaminació va coincidir bastant amb la topografia de la superfície, és a dir, que seguia les valls, cal preveure una contaminació del pou A en el futur. L’1 de març, el pou B ja estava contaminat. f) Si. Una alternativa podria ser el quadrant f 2, que es troba en una vall. Això pot fer pensar que l’aqüífer es troba prop. 7. Un estudi de l’embassament de Sau

a) El grau d’eutrofització, la temperatura i la profunditat. b) A excepció dels primers metres de profunditat, els valors d’oxigen dissolt són més alts a l’hivern per dos motius: d’una banda, perquè la menor temperatura de l’aigua afavoreix la dissolució de l’oxigen, i de l’altra, perquè a l’hivern, la menor quantitat d’organismes provoca una menor demanda d’oxigen i, per tant, la concentració d’oxigen és més alta. c) A l’estiu la termoclina està més marcada, i se situa entre 10 m i 20 m de profunditat. d) Si les temperatures superficials es mantinguessin durant uns dies a uns 4°C, les temperatures superficials de l’embassament també tindrien uns 4°C. La conseqüència seria 75

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 76

que s’originarien corrents tèrmics verticals a causa de l’alta densitat de l’aigua, és a dir, l’aigua de superfície s’enfonsaria i l’aigua del fons ascendiria perquè tindria una densitat menor (aflorament d’aigües profundes). Atès que les aigües superficials són més riques en oxigen, aquest procés subministraria oxigen en profunditat i, a més, les temperatures tendirien a igualar-se i desapareixeria la termoclina temporalment. e) Les algues subministren oxigen a l’aigua, en forma de microbombolles que pugen cap a la superfície. Com que la dispersió d’algues es molt alta fins a uns pocs metres de profunditat, es produeix una alta concentració d’oxigen en aquesta zona. A més, la forta demanda d’oxigen provocada per una major activitat biòtica a l’estiu, fa baixar la concentració d’oxigen dissolt a mesura que analitzem valors més profunds. f) Els valors de clorofil·la són més alts a l’estiu perquè hi ha més proliferació d’algues a causa de les millors condicions de llum i de temperatura. g) Per sota dels 20 m gairebé no arriba llum a l’embassament. Per tant, l’augment de clorofil·la a l’hivern i en aquestes profunditats només té sentit si considerem que són algues mortes que cauen al fons. 8. Pluja de preguntes

a) Per una banda, la contaminació, i per l’altra la interferència dels humans en processos naturals. b) Són diverses: – l’aigua que queda retinguda als embassaments no arriba a la desembocadura, per tant, la lluita que es produeix en profunditat entre les aigües salades i dolces afavoreix les primeres, cosa que ocasiona l’entrada d’aigües salades i la salinització dels aqüífers; – els al·luvions queden retinguts a l’embassament i no arriben a la desembocadura, cosa que pot provocar el retrocés del delta i de les platges que es nodrien d’aquests materials; – l’elevació del nivell de base dels rius i rieres que desemboquen en l’embassament pot ocasionar inundacions i sedimentació d’al·luvions en zones on abans no se’n produïen; – les aigües que surten de l’embassament tenen més poder erosiu, ja que no transporten al·luvions; – l’ocupació del territori per part de les aigües provoca sovint la migració humana i la desaparició de poblacions i de patrimoni. c) 1 granges → nitrats, bacteris coliformes; 2 camps de conreu → nitrats, pesticides; 3 clavagueres → alta temperatura de l’aigua, bacteris coliformes; 4 indústria → metalls, nitrats, alta temperatura de l’aigua i bacteris coliformes. d) Afecta, sobretot, la disminució de la capacitat de l’aigua per dissoldre oxigen, cosa que no només afecta els animals aquàtics, sinó també la població de descomponedors que, aleshores, no poden oxidar la matèria orgànica i es provoca la descomposició anòxica, amb formació de substàncies perjudicials per a la resta de l’ecosistema (H2S, amoníac, etc.). e) L’eutrofització és el creixement desmesurat de les poblacions d’éssers vius a l’aigua. La provoquen aquells elements que són limitadors de la vida a l’aigua, bàsicament nitrats i fosfats. L’origen d’aquests contaminants són els fertilitzants i les aigües domèstiques. 76

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 77

f) La intrusió salina consisteix en la invasió dels aqüífers d’aigua dolça de la zona litoral per part de l’aigua de mar. Les causes sovint són la sobreexplotació o la dificultat de recàrrega d’aquests aqüífers. Es detecta pel gust salat de les aigües que en provenen. g) És una fórmula global en la qual es tenen en compte uns paràmetres determinats que donen una valoració general de la qualitat de l’aigua. Aquests paràmetres són: la temperatura, els sòlids en suspensió, l’oxigen dissolt, la conductivitat elèctrica i les demandes d’oxigen. Un índex 100 no és sinònim d’aigües totalment netes, ja que aquest índex passa per alt altres paràmetres com, per exemple, la presència de virus. h) És la suma de la concentració de magnesi i de calci en l’aigua. i) La demanda d’oxigen representa la quantitat necessària d’aquest gas per poder oxidar substàncies contaminants en l’aigua. Si la relació DBO5/DQO és alta (més de 0,6), indica un contingut en matèria orgànica alt, i si és baix, indica que hi ha matèria inorgànica.

unitat 11

Impactes. Els residus sòlids. La contaminació del sòl

1. Ningú els vol... però són necessaris

a) Els abocadors han d’estar segellats amb materials impermeables que impedeixin la contaminació de les aigües subterrànies per lixiviats. També hi ha d’haver un control de contaminació dels aqüífers. Els terrenys han de ser estables, de manera que no hi hagi, per exemple, risc d’esllavissades. S’ha de situar en un lloc on les males olors que generen no ocasionin molèsties a les persones i hi ha d’haver un control sanitari. A més s’han de controlar els gasos que emeten els residus per tal d’evitar incendis o explosions. Finalment, quan un abocador està ple, s’ha de restaurar. b) i c) D’entrada, no hi ha cap lloc ideal per a un abocador de residus sòlids urbans. Sempre provoquen alguna mena d’impacte. El que cal és buscar el lloc on aquests impactes siguin mínims. Per això, caldria buscar terrenys impermeables. L’opció d’impermeabilitzar terrenys com les calcàries també és possible, però és una opció més cara. Així, podem començar acotant el terreny a les margues, ja que és una roca impermeable. El risc de producció de lixiviats que s’escolin per la superfície fins al riu o la riera pot reduir-se si busquem zones on el pendent sigui mínim. El marge nord-oriental del mapa compleix aquesta condició. El risc de contaminació de les aigües que van a la font pot reduir-se si es fa una petita depressió en aquesta zona que impedeixi la circulació de lixiviats. Alhora, la construcció de pe520 tits dics que impedeixin la sortida de les aigües brutes, quan plogui molt, pot ser 20º abocador abocador una bona mesura correctora, en aquest 500 480 460 sentit. font 440 També es pot proposar de situar una depuradora vora l’abocador perquè netegi 420 els lixiviats. Finalment, una altra mesura 400 380 que es pot prendre és allargar el camí que porta als camps, a la zona nordarenisques margues calcàries del cretaci del cretaci del cretaci oriental, fins a l’abocador. inferior inferior superior 77

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 78

2. Què podem fer amb les escombraries?

a) residus industrials

residus sòlids urbans (RSU)

RSU ordinaris

RSU voluminosos

reciclatge

ampolles de plàstic, envasos de vidre, llibres

reutilització

envasos de vidre, llibres

armari

valorització energètica

menjar

matalàs armari

armari

perillosos

altres (especificar-ho)

RSU especials

antibiòtics

aiguarràs (per destil·lació)

antibiòtics

amiant, aiguarràs

restes de menjar (compost)

* Els olis no hi figuren perquè són residus especials no sòlids. b) Contenidor de paper → llibres Contenidor de vidre → envasos de vidre Contenidor d’envasos → ampolles de plàstic Contenidor de fracció orgànica → restes de menjar Contenidor de medicaments (farmàcia) → antibiòtics L’oli de cuina pot ser recollit a domicili en alguns municipis. L’amiant i l’aiguarràs són uns residus especials que cal dur a una deixalleria. El matalàs i l’armari són difícils d’eliminar, per això, en la majoria de poblacions hi ha un servei municipal que els recull a domicili. 3. Abocadors sense perill

recollida i sortida de lixiviats

via d’aigües pluvials

respirador

impermeabilització bomba

78

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 79

4. La denominació d’origen del adobs

a) La matèria orgànica proporciona al sòl característiques favorables com ara: – alta capacitat d’infiltració; – baixa erosionabilitat, és a dir, protecció contra l’erosió; – porositat adequada per al desenvolupament de les arrels; – bona retenció d’aigua; – activitat biològica adequada; – emmagatzematge de nutrients. L’alumnat també pot comentar altres característiques relacionades amb una bona fertilitat física i química. b) La descomposició i mineralització lenta del compost aporta els nutrients necessaris de manera gradual, mentre que els adobs minerals, amb un alt i sobtat aportament mineral, no pot ser absorbit pels vegetals i es converteix en un element contaminant. c) El procedent de llots, perquè té més quantitat de metalls pesants que poden incorporar-se al sòl, i de nitrogen, que pot lixiviar-se o volatilitzar-se. d) Aquest compost té un contingut de nitrogen baix i, per tant, no aporta nutrients. e) 97 mg Pb/kg  10.000 kg/ha = 970.000 mg de Pb/ha = 0,970 kg/ha. f) Els purins s’apliquen cada dos anys perquè es descomponen lentament, de manera que també durant el segon any continua la seva descomposició i alliberen nitrogen. g) A partir dels 400 kg/ha, una major aplicació de nitrogen no només no ajuda a una millor productivitat sinó que, per contra, el nitrogen actua com a element contaminant i fa minvar la producció de blat. h) El nitrogen contingut en els purins no s’allibera immediatament. A més, un excés de purins comporta una acidificació del subsòl i un excés de substàncies contaminants. 5. No diguis «blat» fins que no sigui al sac i ben lligat!

a) país

superfície cultivada (milers ha)

producció mitjana anual (1990-1998) (milions tones)

rendiment de la collita (tones/ha)

Turquia

9.400

20

2.127 t/ha

Espanya

2.407

6,6

2.742 t/ha

Marroc

2.626

3,4

1.294 t/ha

Índia

26.200

71,5

2.729 t/ha

Estats Units

18.541

43,9

2.367 t/ha

b) Hi ha una relació entre el clima i la productivitat de manera que països de clima més aviat àrid, com Turquia o el Marroc, produeixen menys que l’Índia o els Estats Units, per exemple. També el grau d’industrialització té molt a veure amb la productivitat, així Espanya gairebé duplica el rendiment del Marroc, tot i que geogràficament no són gaire distants i, per tant, tenen un clima prou similar.

79

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 80

6. Pluja de preguntes

a) Vol dir aprofitar-lo, és a dir, tornar a utilitzar-lo per a la mateixa finalitat o una altra de diferent. b) Avantatges: reducció del volum dels residus i aprofitament energètic. Desavantatges: contaminació i males olors. c) Són residus que tenen productes tòxics i, per tant, contaminants. d) La fertilització amb purins pot comportar una contaminació associada de microorganismes i una acidificació del terreny. A més, si la quantitat de purins abocats és alta, contamina altres substàncies, perquè un adob excessiu és perjudicial, tant per a les plantes com per a les aigües del subsòl. e) El sòl pot mineralitzar alguns productes contaminants gràcies a l’acció dels organismes descomponedors. Aquest procés és lent, per això és pertinent parlar de contaminació, especialment quan aquesta té un volum massa alt perquè els descomponedors puguin mineralitzar-la ràpidament. f) Els adobs poden ser químics (artificials) o biològics (naturals). Els primers estan fets a la carta, és a dir, compostos per productes químics escollits (nitrats, potassi, etc.), mentre que els biològics estan formats per productes naturals (purins, compost, etc.). Els biològics subministren nutrients lentament, a mesura que es descomponen, mentre que els artificials subministren nutrients ràpidament, però són difícils de dosificar i poden convertir-se en contaminants si l’adob és excessiu. g) La salinització del sòl és un problema perquè les sals dificulten que les arrels de la planta absorbeixen l’aigua, a causa de l’osmosi. h) – Adobar els camps amb excés, perquè pot ser contaminant. – L’ús de pesticides, que provoca la mort no només de les plagues, sinó també d’altres organismes que participen en processos naturals com ara la pol·linització, la descomposició i la mineralització de residus contaminants. – Regar els camps amb aigua salada, ja que comporta el pansiment de les plantes per manca d’absorció d’aigua. – L’agricultura intensiva, perquè empobreix el sòl. – Llaurar també és perjudicial perquè fa malbé l’estructura del sòl. i) La contaminació del sòl provoca la desaparició de la coberta vegetal i, per tant, afavoreix processos tan diferents com l’erosió o la desertització. Això és així perquè la manca de coberta fa que les aigües de pluja erosionin el sòl i s’emportin el que hi queda. D’aquesta manera, també dificulta el creixement posterior de vegetació i s’afavoreix la desertització. j) El primer pas consisteix en la separació de residus. A continuació, tots els residus valoritzables es reaprofiten. Els que no són reutilitzables es reciclen o, si no és possible, es cremen i la cendra es llença a un abocador. 7. Diagrama causal

+

– contaminació

80

coberta vegetal

– gruix del sòl

erosionabilitat

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

unitat 12

Página 81

Medi ambient i societat. Models de gestió mediambiental

1. Silvicultura sostenible

a) Abans que res, cal comentar que per un error els valors de la taula (valors de biomassa i de productivitat mitjans a la comarca de la Selva) estan en unitats equivocades. En comptes de ha ha de dir tones per hectàrea cada any (t/ha/any). Cal veure si els càlculs que ha fet la companyia són viables, en funció de la productivitat del bosc. Productivitat de fusta: 4 ha  2,4 t/ha = 9,6 tones de fusta per any. Productivitat de suro: 4 ha  2,5 t/ha = 10 tones de suro per any. La productivitat de suro és suficient per mantenir l’explotació a una velocitat sostenible, però la productivitat de fusta no. Ara, caldrà veure si utilitzant els recursos existents, l’explotació pot aguantar els 10 anys. Els recursos de fusta totals són: 4 ha  35 t/ha = 140 tones. Per poder aguantar l’explotació durant 10 anys, cada any s’hauran de consumir x tones dels recursos existents: 9,6 t + x t = 20 t; x = 10,4 tones. Durant 10 anys, per tant, s’hauran consumit 10,4 t  10 anys = 104 tones de fusta. Com que l’explotació compta amb 140 tones de fusta, podem dir que l’explotació serà sostenible durant 10 anys. b) En un model de creixement incontrolat, l’explotació gastaria els recursos de fusta i de suro el primer any. En un model conservacionista, no se n’explotaria res. En un model sostenible, s’explotarien exactament els valors anuals de productivitat, és a dir, 10 tones de suro (2,5 t/ha  4 ha) i 9,6 tones de fusta (2,4 t/ha  4 ha) per any. c) Si cada any s’haguessin d’explotar 15 t de suro, necessitaríem utilitzar el suro procedent de la productivitat i el dels recursos existents: Productivitat suro: 2,5 t/ha  4 ha = 10 tones. Recursos: 5 t/ha  4 ha = 20 tones. Per tant, cada any necessitarem: 10 t + x t = 15 tones; x = 5 tones procedents dels recursos. Com que tenim 20 tones de recursos, l’explotació pot mantenir aquest ritme d’explotació durant 20/5 = 4 anys. És un model de desenvolupament de creixement incontrolat. d) Si que és possible, si s’utilitzen només els recursos procedents de la productivitat de cada producte, és a dir, 9,6 tones de fusta per any i 10 tones de suro per any. e) 4 ha  2,4 t/ha = 9,6 tones de fusta. Si s’augmenta la quantitat de fusta que s’explota, caldrà consumir recursos existents i, per tant, la productivitat de suro baixarà perquè hi haurà menys arbres d’on treure’l. 2. Urbanització sostenible

a) En una hectàrea la demanda d’aigua serà: 50 habitants  365 dies  120 L/m2 = = 2.190.000 L Si pensem que perquè una urbanització sigui sostenible només hem de comptar amb l’aigua de recàrrega, aleshores: 0,1 hm3 = 108 L. Per tant, si repartim els litres per hectàrees, tindrem 10 L/2.190.000 L = 45,6 ha, és a dir, que la recàrrega d’aigua podrà alimentar la població que visqui en 45,6 ha. b) El problema és que el terreny es torna impermeable a causa de l’asfalt i de la construcció, cosa per la qual la superfície de recàrrega disminueix i l’aigua, en comptes d’infiltrar-se i alimentar l’aqüífer, va a parar a les lleres de torrents i rius. 81

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 82

c) La solució seria fer la urbanització en el lloc que no recarrega l’aqüífer, és a dir, a la banda oest del mapa, on afloren les lutites. La contrapartida és que, aleshores, s’haurà de talar el bosc. 3. Pluja de preguntes

a) Per una banda, incentius, en forma de subvencions, desgravacions o foment de la propaganda de respecte al medi, etc.; per l’altra, impostos, en forma de cànons o ecotaxes. b) És un impost que es paga com a compensació pel dany produït al medi per la compra o utilització d’un producte. Se suposa que la fabricació d’aquest producte o la utilització d’un bé públic comporta un deteriorament del medi que es compensa amb l’ecotaxa. És una mesura conflictiva perquè encareix el producte, cosa que pot perjudicar terceres persones. Un cas prou conegut ha estat l’ecotaxa que es feia pagar als turistes que pernoctaven a les Illes, i que encaria el preu de l’allotjament en un euro. Això, segons algunes fonts, perjudicava la imatge de l’hoteleria. c) És el model en què es fa una explotació dels recursos a una velocitat que en permet l’autoregeneració. d) Són sostenibles l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), l’eòlica, la hidràulica (preses fluvials o mareomotrius), la biomassa i la geotèrmica, ja que les fonts energètiques són renovables. e) No sobreexplotar els camps; regar amb aigua que no procedeixi de la sobreexplotació d’aqüífers o fonts, adobar amb productes naturals, com els excrements dels animals que hi pasturen; alternar les collites (canviar periòdicament els productes que s’hi cultiven), etc. f) Gestionar l’eliminació de residus sòlids de manera sostenible i poc agressiva amb el medi; utilitzar plantes depuradores per als residus líquids; aplicar mesures com ara filtres o cambres de calma per tal de minimitzar la contaminació per gasos; utilitzar fonts d’energies renovables; reduir els embalatges i fomentar els envasos reutilitzables; utilitzar productes reciclats com a matèries primeres, etc. g) Primer cal fer un inventari dels recursos forestals per poder fer una previsió d’explotació sostenible; protegir les zones de boscos davant d’agressions com la tala indiscriminada, els incendis o l’ocupació per urbanitzacions; conservar la biodiversitat; etc. h) És una guia elaborada per l’Administració que recull diverses estratègies i mesures encaminades a assolir un desenvolupament sostenible durant el segle XXI. i) Són valors fàcils de mesurar que serveixen per comprovar la correcta aplicació d’estratègies sostenibles. j) • Activitats que van en contra d’un desenvolupament sostenible: – Utilitzar carburants procedents de combustibles fòssils; – Emprar paper no reciclat; – Consumir productes obtinguts mitjançant agricultura no sostenible (més barats); – Llençar la roba passada de moda; – Deixar l’aixeta oberta mentre ens rentem les dents, etc. • Activitats que contribueixen al manteniment del medi ambient: – Reciclar paper, plàstics, medicaments, etc.; – Dutxar-se en comptes de banyar-se; – Viatjar en transport públic sempre que sigui possible; – Tancar els llums quan no facin falta; – Reutilitzar les llibretes que no s’han acabat de gastar, etc. 82

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 83

4. Dissenya una població

380

N

380

340

32

0

0 30

300

320

360

380

100m

83

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 84

bibliografia • ACERO, M.; IRÚN I. La energía del átomo. Barcelona: Salvat, 1981. • ANGUITA, F.; MORENO, F. Procesos geológicos externos y geología ambiental. Madrid: Rueda, 1993. • ARAUJO, J. [et al.]. Parques nacionales de España. Barcelona: Lunwerg Editores, S. A., 2000. • Atlas de geología. Barcelona: Edibook. • Atles de Catalunya. Barcelona: Diàfora. • Bases i aplicacions d’anàlisi territorial per a la gestió ambiental. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1995. • Biosfera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. • BORRÀS, M.; PERALES, E. La merda a Catalunya. Qui la fa i qui se la menja. Barcelona: Llibres de l’Índex, 1990. • BOTELLA, M. [et al.]. Los residuos sólidos urbanos. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona. • CABEZA, R. L’aigua, un recurs universal i escàs. Barcelona: Beta, 1997. • CHAMÓN, C. Geología. Curso de orientación universitaria. Madrid: SM, 1979. • Ciencias de la naturaleza. Barcelona: Planeta. • Consell assessor per al desenvolupament sostenible. Agenda 21 de Catalunya. El compromís d’un país per al desenvolupament sostenible global. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Presidència, 2002. • Consell assessor per al desenvolupament sostenible. Aportacions a l’Agenda 21 de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Presidència, 2002. • Cuidem la terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1992. • DANIELS, F. Uso directo de la energía solar. Madrid: Blume, 1982. • Declaració de Rio. Cimera per a la Terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1993. • DOMÉNECH, X. Els residus, entre el rebuig i la supervivència. Barcelona: Barcanova. • DOMÉNECH, X. Química de la hidrosfera: origen y destino de los contaminantes. Madrid: Miraguano Ediciones, 2000. • El bosc, un ecosistema i un recurs. Vic: Eumo. • El vent. Energia eòlica a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Indústria i Energia, 1983. • FELIPÓ, T.; GARAU, A. La contaminació del sòl; procés de degradació del medi edàfic i de l’entorn. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987. • FERRÉ, S. L.; FOLCH, R.; MONGE, M. Natura en gestió: el tractament dels recursos naturals a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. • FOURNIER, F. Conservación de los suelos. Madrid: Mundi-Prensa, 1975. • FOURNIER, F.; KOVDA, V. A. Los suelos de la Tierra y las actividades del hombre. Barcelona: Blume, 1982. 84

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 85

• FUSTER, M.; MELÉNDEZ, B. Geología. Madrid: Paraninfo, 1981. • GONZÁLEZ, J. M. La contaminació. Bases ecològiques i tècniques de correcció. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1989. • Guia de l’Agenda 21: l’aliança global pel medi ambient i el desenvolupament. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • HEWITT, N. Guia europea per a la planificació de les agendes 21 locals. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. • Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. • Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1999. • Junta de residus. Catàleg de residus de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • Junta de residus. Guia per a la gestió integrada dels residus municipals a Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • Junta de residus. La gestió dels residus a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • Junta de residus. La gestió dels residus municipals a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • Junta de residus. Manual de gestió dels residus industrials a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient. • La política internacional contra el canvi climàtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1988. • LAMBERT, D. Guía de campo de los dinosaurios. Madrid: Edaf, 1989. • Legislació ambiental de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1993. • Les energies renovables a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Indústria, Comerç i Turisme, 1997. • LÓPEZ, N. Guía de campo de los fósiles de España. Madrid: Pirámide, 1988. • Los residuos sólidos urbanos: el tratamiento de las basuras y su impacto ambiental. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servicio de parques naturales y medio ambiente. • LOVELOCK, J. Gaia, una ciencia para curar el planeta. Barcelona: Integral, 1992. • MOMPÍN, J. [et al.]. Energía solar fotovoltaica. Barcelona: Marcombo, 1982. • OBIOLS, J. M. Crisis energética y recursos naturales. Barcelona: Salvat Editores, 1973. • Patrimonio de la Humanidad. Barcelona: Planeta, 1999. • PERRAMON, F. L’energia nuclear a l’abast de tothom. Barcelona: Pòrtic, 1984. • PITA, P. La planificació dels aprofitaments forestals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 2000. • POCH, M. Les qualitats de l’aigua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rubes, 1999. 85

GD. terra i medi (2)

26/5/04

13:40

Página 86

• Proa diccionari enciclopèdic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. • Proa temàtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. • PUIG, J. Les energies netes. Barcelona: Barcanova, 1993. • RAMONEDA, J. La ciutat sostenible. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. • RIBA, O. [et al.]. Història natural dels Països Catalans. Vol. 15: El registre fòssil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,1988. • RIERA, P. Avaluació d’impacte ambiental. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1999. • Rocas y minerales. Barcelona: Omega. • SAÑA, J.; SOLIVA M. El compostatge: procés, sistemes i aplicacions. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987. • SKINNER, B. Los recursos de la tierra. Barcelona: Omega, 1974. • STRAHLER, A. N. Geografía física. Barcelona: Omega, 1989. • SUREDA, V. Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

86