PRIMAVERA

2015 SERVEI GENT GRAN

Núm. 86

Primavera: els colors de l’optimisme

PREVENCIÓ

Protegim l’audició

TEMES D’INTERÈS Drets i deures dels consumidors

AFICIONS Botànica a Barcelona

“Ara gaudeixo molt més les reunions amb amics i familiars” Pere Lorenzo, Enginyer jubilat i pacient de l’Institut Auditiu Salesa

% 5 1 pte m o c des

stes

ali mutu

65 anys cuidant la seva audició

Ll

úr

ia

al at C ,9

8

c/Pau Claris, 98 Barcelona

Ví

de

a

g

de

i se

Pa

C ar

re

rd

e

la

ris

ts

la

or

C

C

u

ia

G

c rà

ra

n

G

M

2

de

an

er

le s

Pa

D

ip u

ta ci

ó

og

es

R

CRÒNICA D’OR

Pa

u

C

la

ris

93 317 35 70 www.salesa.es

INSTITUT AUDITIU

EDITORIAL

SERVEI GENT GRAN Ausiàs Marc, 39 Telèfon 902 014 110 www.mutuam.com [email protected]

CONSELL EDITORIAL Josep Arqués Marián Pérez Meritxell Aymamí Josep Ballester Anton Molas DIRECTORA Marián Pérez COORDINADORA EDITORIAL Meritxell Aymamí PUBLICITAT MUTUAM IMPRIMEIX Associació Joia-Apunts Centre Especial de Treball DISSENY Externa Comunicació FOTOGRAFIA Diego Muñoz

L’informatiu Crònica d’Or es publica quatre cops l’any. Tiratge: 4.000 exemplars. Crònica d’Or és una publicació exclusiva per als beneficiaris del Servei Gent Gran. El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l’informatiu Crònica d’Or. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació. Crònica d’Or és una marca registrada de MUTUAM. DLB 9777-1995

El sistema sanitari ha de recuperar el que ha perdut Alguns diuen que la vida és com un tamboret amb tres potes: la família, els amics i el treball. I que el seient o la plataforma superior del tamboret és la salut. Jo crec que la vida té més potes (el país, l’espiritualitat, la ciència, l’art…), però que és veritat que la plataforma bàsica és la salut. Protegir la salut dels ciutadans és un dels primers deures d’un Estat modern i és un dels més ben valorats per proporcionar un desitjable benestar vital. És per això que ni els ciutadans ni els professionals sanitaris poden acceptar amb conformitat la pèrdua econòmica que ha sofert aquest sector en els darrers cinc anys. L’escriptor i pensador anglès Aldous Huxley deia que “les persones deuen el progrés als insatisfets”. Crec que és moment de mostrar-se insatisfet en aquest camí de reducció dràstica dels recursos econòmics destinats a la salut de la població. L’any 2010 els pressupostos de la Generalitat de Catalunya assignaven 1.297 euros per persona i any a l’atenció prestada pel sistema sanitari públic (SISCAT). Aquest any 2015 l’assignació és de 1.120 euros: un 14% menys que fa cinc anys. En la majoria d’hospitals i centres sanitaris la repercussió real del descens ha estat molt superior: al voltant d’un 28%, si comptem l’increment de costos per variables externes, com l’IPC, IVA, etc. Tots entenem que el país ha sofert un empobriment dels seus recursos, però no és fàcil acceptar que l’assignació sanitària per càpita a Catalunya hagi d’estar a la cua del conjunt de comunitats autònomes (en el lloc 13è). No s’entén que Euskadi pugui destinar 1.541 euros per habitant i any, Castella i Lleó 1.267 euros i Catalunya només 1.120 euros. Seria imprudent atribuir la major part de culpa al Govern català. Els seus ingressos estan fortament limitats per l’Estat, que no distribueix equitativament els recursos ni tampoc els marges de dèficit que li permet la Unió Europea. Aquests fets ens portarien a consideracions polítiques de molt ample abast. Però no és objecte d’aquest editorial detallar els camins polítics per aconseguir més ingressos. El que hauria de ser un clam unànime de totes les forces polítiques és la necessitat de restablir, pel camí que sigui democràticament més factible, les dotacions al sistema sanitari que s’han perdut aquests anys. Cal poder donar als ciutadans d’aquest país el nivell de protecció de la salut al qual tenen dret. Josep Arqués | Director general GRUP MUTUAM SERVEI GENT GRAN

3

03 05

SUMARI

EDITORIAL

NOTÍCIES SERVEI GENT GRAN

08 10 12 14 PREVENCIÓ Oïda

TEMES D’INTERÈS Drets i responsabilitats

BENESTAR Massatges relaxants

PSICOLOGIA Aprendre a ser optimista

16 18 20 22 AFICIONS Jardí botànic

27 HEM ESTAT Berlín

4

CRÒNICA D’OR

L’ENTREVISTA Núria Feliu

INDRETS Irlanda

QUÈ FEM Properes activitats

NOTÍCIES

El Servei Gent Gran tanca l’any amb un lluminós dinar de Nadal per als mutualistes cada any en el marc de les C om festes nadalenques, el passat 11

de desembre 117 persones entre mutualistes, directius de Mutuam i representants de les entitats associades, van gaudir d’un gustós menú de Nadal i

d’una immillorable companyia al Gran Hotel Princesa Sofia. No hi van faltar el cava, ni els torrons, i a les postres el conjunt musical “Mariachi Semblanza” va sorprendre’ns i amenitzar el dinar amb un recull de cançons populars mexicanes que van engrescar un públic molt receptiu. En el decurs del dinar, com és habitual, es va lliurar el “Premi del Servei Gent Gran” que reconeix la trajectòria vital d’una persona per les seves aportacions humanístiques, culturals i professionals en l’àmbit català. Enguany es va lliurar a Núria Feliu per la seva brillant

trajectòria artística i pel seu servei al país. Una dona que ha fet molt per la cançó catalana i també per la difusió de la nostra cultura en tots els àmbits, compromesa amb la nostra terra i la nostra gent. En aquest número del Crònica d’Or surt publicada l’entrevista que li hem fet amb motiu d’aquest reconeixement que no va poder recollir per una indisposició. Van tancar el dinar, el sorteig d’un cap de setmana a les Illes Balears, detall de Central de Viatges, i el lliurament de paneres als mutualistes més emblemàtics de l’any.

GENT GRAN

5

Leon Lissitza, quan el talent no té edat

Augmenten els casos de ludopatia entre la gent gran en joc patològic de l’HosE xperts pital de Bellvitge preveuen per als

A

mb 81 anys, de pare ucranià i mare grega i nascut a Barcelona, va emigrar a Alemanya al 1956 i ara viu a Holanda, on ha guanyat el concurs “Holland’s got talent”, amb la seva veu de tenor. Jurista de professió, el 2002 va començar a cantar a la seva dona que va patir un infart cerebral, i el 2007 va decidir prendre’s seriosament la seva afició. Forma part de l’òpera de Rotterdam, interpreta la missa criolla, fa classes de cant i actualment negocia un contracte per actuar a Las Vegas. Malgrat que la seva dona va morir l’any 2010, mira el futur amb optimisme i afirma que l’edat només és un número, i que on hi ha voluntat hi ha camí.

propers anys un increment de l’addicció al joc entre la població major de 65 anys a causa de les noves tecnologies. Aquest centre informa en un comunicat que el 2% de la població espanyola pateix addicció al joc, un problema que condiciona la seva vida. L’Hospital de Bellvitge ha registrat un 11% de pacients més grans de 65 anys del total de visites anuals amb aquest problema. Responsables de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge adverteixen que es preveu que la prevalença de joc patològic en majors de 65 anys augmenti en els propers anys, perquè aquests estaran habituats a utilitzar les noves tecnologies.

L’esport, fonamental per a una tercera edat en plenitud l’edat que es tingui, un E smaitinguino s’ha d’aturar. El movi-

ment és salut des de la infància fins a la tercera edat, però moltes persones abandonen l’exercici a mesura que fan anys. Fer esport ajuda a mantenir l’energia i la independència, a reduir el dolor, millora l’estat general de salut, alleuja els símptomes de determinades malalties i en prevé d’altres com les malalties cardíaques, l’obesitat, la diabetis i fins i tot el deteriorament cognitiu. Una bona manera de començar amb la pràctica d’exercici és caminar. Es pot fer a qualsevol lloc i en qualsevol moment. La

6

CRÒNICA D’OR

gimnàstica aquàtica i la natació també són molt recomanables perquè l’aigua afavoreix la reducció de la tensió de les articulacions del cos. El ioga, que dóna flexibilitat i força, és una altra bona opció, sense descartar altres esports com el golf o el mètode Pilates. L’Institut Nacional sobre l’Envelliment d’EUA (NIA) suggereix quatre tipus d’exercicis per fer amb regularitat. - Les activitats de resistència perquè augmenten el ritme cardíac i la respiració. Milloren la salut del cor, els pulmons i el sistema circulatori.

- Els exercicis d’enfortiment perquè permeten obtenir la força suficient per fer coses que es necessiten o que agraden. - Els exercicis d’equilibri perquè ajuden a prevenir caigudes. - I els exercicis d’estirament perquè faciliten de conservar el cos fort i flexible.

Es lliuren els Premis de Recerca en la seva 14a edició

passat 19 de novembre, la FunE ldació MUTUAM Conviure va

reunir reconeguts professionals del món sanitari a l’auditori del Col·legi de Metges de Barcelona en la 9a Jornada Sociosanitària que va girar entorn de l’afectació osteoarticular en la gent gran, en el transcurs de la qual van lliurar-se els Premis de Recerca d’enguany. L’expertesa dels ponents reunits i l’organització de l’acte van ser les claus de l’èxit on 270 professionals

(majoritàriament metges, infermeres i fisioterapeutes que van omplir la sala del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) van poder escoltar, intervenir i debatre temes relacionats amb les patologies de l’aparell locomotor, tant freqüents en les persones grans. Pel què fa als Premis de Recerca, d’un total de 21 projectes presentats i valorats pels membres del jurat, el premi al millor projecte d’àmbit català va ser per al projecte “De la fractura de maluc

discapacitant a la persona gran atesa dins d’un model assistencial que minimitzi aquesta discapacitat: canvi de paradigma”, presentat per professionals del Consorci Sanitari de l’Anoia. El premi al millor projecte del Grup MUTUAM va ser per al projecte “Implementació i avaluació del programa NECPAL en els EAR MUTUAM”, presentat per EAR MUTUAM i Observatori Qualy (centre col·laborador de l’OMS per a programes públics de cures pal·liatives: ICO).

GENT GRAN

7

, s e r s n ’ e r d r e p o Per n

cuidem la nostra o ïda La pèrdua d’audició és un fenomen vinculat al procés d’envelliment i, per això, a partir dels 65–68 anys afecta a la gran majoria de les persones. Tanmateix, hi ha diverses mesures que hauríem de tenir en compte tant per tenir cura de la nostra oïda com per fer front als problemes que pot suposar el fet de no sentir bé.

8

CRÒNICA D’OR

“És que no m’escoltes!”. Alguna vegada algun familiar o amic us ha llançat aquest retret? Efectivament, pot ser que no hagueu parat gaire atenció a allò que us estaven explicant, però també pot ser que la vostra oïda no funcioni tan bé com abans. En aquests casos, el millor que podem fer és visitar un especialista, l’otorinolaringòleg, que ens farà les proves necessàries per esbrinar si realment tenim una pèrdua d’audició, quina n’és la causa i com donar-hi resposta. Tot i que hi ha persones d’edat avançada que conserven una oïda excel·lent,

PREVENCIÓ Audició el més habitual és que tinguem una davallada auditiva quan ens fem grans. En alguns casos, les persones que la pateixen veuen alterada la seva vida quotidiana i els canvia el caràcter, tornantse més suspicaços i, fins i tot, caient en l’aïllament familiar i social. Per això, en comptes de capficar-nos-hi, el que hem de fer és buscar ajut mèdic com més aviat millor, de la mateixa manera que quan perdem visió visitem l’oftalmòleg perquè ens digui si hem de posar-nos ulleres o operar-nos les cataractes.

Diagnosticar la causa Les causes de la pèrdua d’audició són diverses, però les més habituals són l’otitis -una inflamació derivada d’una infecció-, la presbiacúsia -provocada pel deteriorament del nervi auditiu- i els taps de cera. Segons quin en sigui l’origen, la resposta que hi donarem serà una o altra. En el cas de l’otitis, el tractament mèdic farà que en unes hores se n’alleugin els símptomes. Pel que fa als taps de cera, en una visita a l’otorinolaringòleg ens els poden treure ràpidament i recuperarem l’audició. La presbiacúsia és la causa que està més relacionada amb l’edat, amb una incidència del 25 per cent en la població de més de 65 anys i del 70–80 per cent en la de més de 75. Tot i que no es pot tractar, això no vol dir que ens haguem de resignar a no sentir-hi bé. La tecnologia és una gran ajuda en aquest cas per poder mantenir la nostra qualitat de vida. Els audiòfons són uns dispositius electrònics que amplifiquen i canvien el so per facilitar-nos la comunicació. N’hi ha de molts tipus i amb els anys s’han anat sofisticant per oferir unes prestacions millors. Tanmateix, la mala percepció social associada a la sordesa fa que moltes persones evitin o posposin al màxim la utilització d’aquest aparell que els podria ser de gran

ajut. Això és un greu error, perquè quan més temps triguem a fer-lo servir, més ens costarà d’adaptar-nos-hi. El motiu és que el nostre cervell, després de molt de temps de no sentir un so, l’oblida. De manera que, quan amb l’audiòfon tornem a sentir-lo, no identifica a què correspon i ens sembla que només és soroll. Així, tot i que l’adaptació física no genera cap problema, hi ha gent que el rebutja i són molts els audiòfons que acaben abandonats a la tauleta de nit.

“Hem de limitar el consum de medicaments perjudicials per a l’oïda” Tenir cura de la nostra oïda ens ajudarà a protegir la nostra audició. És important en aquest sentit evitar estar exposats de manera continuada a sorolls per sobre dels 70 decibels. També hauríem de limitar el consum d’un seguit de medicaments que poden perjudicar l’oïda, el més comú del quals és l’àcid acetilsalicílic. Per això, les persones amb problemes d’audició que es visitin amb un metge per primer cop cal que l’hi expliquin. Amb

relació a la formació del cerumen -una secreció natural del nostre cos per netejar i lubricar el conducte auditiu-, hem d’evitar l’ús dels bastonets, ja que, a part de tornar-lo a ficar endins, n’estimulem la producció i eliminem la capa de greix protectora de la pell. D’altra banda, ens hauríem de protegir dels cops de fred, que ens podrien provocar una otitis. En canvi, al contrari del que se sol pensar, l’aigua no és un problema en oïdes sanes.

Fer salut Més enllà dels factors perjudicials concrets que hauríem d’evitar, hi ha alguns preceptes que caldria que tinguéssim en compte. Així, és important mantenir el millor estat de salut possible, que proporcionarà una bona nutrició a les nostres cèl·lules nervioses. Això inclou seguir una dieta equilibrada i, si tenim malalties de base que afecten la microcirculació cerebral -colesterol, diabetis, hipertensió, etc.-, tractar-les adequadament, evitant medicaments que puguin afectar l’audició. En definitiva, es tracta de cuidar-nos una mica i de visitar l’especialista en cas que percebem que estem perdent audició. La resposta no pot ser dramatitzar ni sentir-nos aïllats, sinó buscar ajut per trobar la millor solució per al nostre cas. Amb la col·laboració de: Dr. J. Xavier Viscasillas (Centre ORL J. X. Viscasillas)

GENT GRAN

9

3x2

Liquidació Rebaixes reu 50% P 2a unitat

únic

Consumim amb el cap,

consumim millor Tots som consumidors de béns i de serveis, però quina mena de consumidors som? Som conscients dels nostres drets i dels nostres deures? Estar ben informats i reflexionar abans de comprar ens protegeix i alhora ens fa més responsables.

Quants cops ens hem sentit víctimes d’una estafa perquè un producte que hem comprat no complia amb allò que n’esperàvem? Més enllà d’empipar-nos i de rondinar, la majoria de nosaltres no fem res. Tanmateix, el que caldria és que ens preguntéssim si hem arribat a aquest punt perquè no ens havíem informat prou bé del que estàvem comprant o perquè ens estan enganyant, ja que la resposta serà molt diferent. 10

CRÒNICA D’OR

Un procés de compra responsable passa per ser conscients i reflexius en totes les etapes. Així, abans d’adquirir un producte és important que pensem si realment el necessitem i si estem en condicions de complir amb el compromís de pagament (especialment, en els casos en què es fa efectiu a terminis). Un cop ens trobem en el moment de compra, hem de fixar-nos bé en la informació que ens ofereixen les etiquetes sobre les caracte-

Transparència: clau per a una bona compra • Tots els productes han de portar obligatòriament etiqueta. • L’etiqueta ens pot oferir dades relatives a l’eficiència energètica o a la traçabilitat del producte. • El marcatge CE ens assegura que el producte compleix amb les garanties de seguretat que marquen les directives europees. • La publicitat no pot ser enganyosa ni deslleial. • Els productes han de portar el preu, tant als aparadors com a l’interior de l’establiment.

rístiques del producte i, si cal, comparar entre les diferents marques, a veure quina ens convenç més. A més d’això, val la pena que dediquem una estona a pensar en l’impacte que la nostra compra té sobre l’entorn. Per últim, un cop hem adquirit el producte, és fonamental que en conservem el tiquet o factura, ja que és el que ens servirà com a garantia.

I si un producte no compleix amb el que anunciava? Com a consumidors tenim dret a estar ben informats i també a la protecció de la nostra salut, dels nostres interessos econòmics i del medi ambient. Si creiem que aquests drets han estat vulnerats, podem reclamar. Per a això, cal que coneguem quines són les diferents vies i mecanismes al nostre abast. Els establiments disposen de fulls de reclamació que podem demanar i omplir exposant els fets per tal d’obtenir una reparació del dany, un descompte o la

rescissió d’un contracte. Si al cap d’un mes d’haver-los presentat no rebem cap resposta, podem adreçar-nos a les associacions de consumidors, als serveis públics de consum dels ajuntaments i consells comarcals o a l’Agència Catalana del Consum, entre d’altres. El Telèfon d’Atenció Ciutadana, el 012, ofereix un servei de consulta per a consumidors en què ens orientaran d’on ens podem dirigir. En el cas de la contractació de serveis, hem de tenir present que, en la majoria dels casos, la garantia mínima és de 6 mesos. Cal que llegim detingudament el contracte i que ens fixem que no s’hi incloguin clàusules abusives, és a dir, aquelles que produeixen un desequilibri entre els drets i les obligacions de les dues parts. En canvi, sí que hi han de ser sempre presents una adreça on puguem ser atesos, un telèfon d’atenció gratuït i informació sobre com presentar queixes i reclamacions i sobre com donar-nos de baixa (en el cas de serveis continuats, com els subministraments de la llar).

TEMES D’INTERÈS Consum responsable

Què és el consum responsable? Les decisions de compra no són neutres i ser conscients de les implicacions que tenen sobre el nostre entorn és el que ens converteix en consumidors responsables. Això vol dir tenir en compte aspectes com l’impacte sobre el medi ambient (emissions de CO2, generació de residus i consum de recursos naturals), les condicions laborals dels treballadors que els han elaborat o la situació dels drets humans en els països on han estat produïts. Relacionats amb el consum responsable, en els darrers anys han aparegut nous conceptes que val la pena conèixer. Un és el de consum de proximitat, també anomenat de km 0, que té en compte la distància que han recorregut els béns des de la seva producció fins a la seva adquisició. Un altre, el de comerç just, que suposa que darrere dels productes hi ha la garantia d’unes condicions laborals dignes per als treballadors, d’un preu just per als productors i de la reinversió dels beneficis en el desenvolupament de la comunitat d’on provenen

GENT GRAN

11

Quiromassatge:

el poder curatiu de les mans

El quiromassatge integra diferents tipus de massatges i manipulacions innovadores per tal de relaxar o estimular. Descobriu tots els beneficis que pot tenir per al nostre cos i la nostra ment. 12

CRÒNICA D’OR

El massatge terapèutic és una tècnica manual que té orígens coneguts a la Xina, 3.000 anys aC. El massatge actual al món occidental recull maniobres de l’antiguitat, però va començar a ser estudiat des d’un enfocament més científic al segle XVI a França i, sobretot, a Suècia per P. H. Ling. A Espanya, i concretament a Barcelona, el meu pare, el doctor V. L. Ferrándiz, va estudiar-lo i va denominar la tècnica “quiromassatge” (de keiros, mà en grec i “masser”, amassar). Va escriure el primer llibre de text i va posar en marxa la primera escola de quiromassatge els anys 40. El quiromassatge és una tècnica manual que pot ser terapèutica i que practica-

da correctament i assenyadament no té contraindicacions.

“Sentir-se tractat amb quiromassatge millora l’autoestima”

Està demostrat que el quiromassatge té uns efectes molt beneficiosos sobre la circulació sanguínia general, baixant la tensió arterial i afavorint el retorn venós i limfàtic. Actua sobre la pell i els músculs, potenciant

BENESTAR Massatges la regeneració cutània i el trofisme de la pell i la musculatura i mantenint o millorant el to muscular. Un altre efecte que no ha de ser menystingut és el psicològic. El fet de sentir-se tractat amb quiromassatge millora l’autoestima i l’estat d’ànim. El tacte és el primer sentit que percep l’ésser humà i, la majoria de vegades, l’últim. Per tant, és un sentit molt important. En edats avançades són freqüents les alteracions fisiològiques i les malalties que troben alleujament amb el quiromassatge: problemes reumàtics, musculars, falta d’exercici, envelliment de la pell, retorn venós i limfàtic lent, acumulació de secrecions bronquials, etc. En aquest sentit, les principals manipulacions del quiromassatge per donar-hi resposta són:

• Frecs i friccions: superficials i profundes. Digitals o palmars. Preparen la pell i relaxen per rebre el massatge. • Amassaments: digitals i palmars, sempre lents. Treballen els músculs i la circulació muscular i de la pell. • Percussions: digitals i palmars. Actuen sobre la circulació i el sistema nerviós de la pell i els músculs. • Pinçaments: són una barreja dels dos anteriors i tenen els efectes combinats. • Vibracions: normalment palmar. Calmen el dolor. Relaxen la zona. • Pressions: aplicades amb la mà o un o dos dits a la zona vertebral i paravertebral interescapular. Molt suaus en gent gran. És importantíssim no oblidar els aspectes psicològics, esmentats abans. A part dels efectes fisiològics, que ajuden a millorar l’estat d’ànim, el fet que la persona gran

Signes i símptomes d’alerta que cal comunicar al metge • Hematomes desproporcionats per la pressió exercida • Localització de tumoracions palpables no vistes pel metge • Taques i alteracions de la pell no vistes pel metge, especialment les sospitoses de melanoma o d’epitelioma

“L’efecte ‘toucher-massage’ té un ressò molt especial en gent gran” se senti cuidada, “tocada”, tal com diu J. Savatofski, és molt profitós anímicament. Aquest expert denomina a l’efecte del massatge “toucher-massage” i ha estudiat a fons les bondats a nivell psicològic. Cal tenir en compte que aquestes percepcions tenen un ressò molt especial en la gent gran, que sovint està sola i que valora enormement qualsevol atenció personalitzada. Dr. Santiago Ferrándiz Santiveri.

Patologies sobre les quals el quiromassatge pot ser més beneficiós

• Sang en les defecacions o a l’orina reportada per la persona

• Problemes musculoesquelètics i, en especial, l’artrosi

• Pèrdues brusques de memòria o signes de desorientació brusca

• Circulació de retorn

• Cefalea que apareix bruscament

• Hipertensió arterial

• Pèrdues de força en una extremitat o de mobilitat d’aparició brusca

• Osteoporosi (augmentant el to muscular en minora els efectes)

És important que el metge estigui al corrent del massatge i que faci les seves consideracions.

• A nivell mental: tristor, depressió i irritabilitat

GENT GRAN

13

Aprendre a ser optimista,

un repte il·lusionant

El got mig ple o mig buit? El mateix fet pot ser llegit de manera diferent per diverses persones o fins i tot per la mateixa persona segons quin sigui el seu estat d’ànim. Aprendre a veure la vida des d’un prisma optimista, i així millorar el nostre benestar, és possible i recomanable a qualsevol edat. 14

CRÒNICA D’OR

L’optimisme es pot ensenyar i es pot aprendre. Això és el que ha descobert Martin Seligman, pare de la psicologia positiva, que assegura que els éssers humans vivim realitats diferents segons on posem la nostra atenció. Així, la persona positiva, davant d’una situació difícil, se centra en l’oportunitat i el seu cervell opera d’una manera eficaç per buscar alternatives de solució. En canvi, la persona negativa es delecta en el problema, caient en la sensació de frustració i sent incapaç de veure solucions. El biotecnòleg Eric Karpinski també ha demostrat que el positivisme és una competència i que remodelar les respostes que el nostre cervell dóna a l’entorn quotidià és possible. Per tant, tot i que hi ha persones que són optimistes per naturalesa, d’altres que no ho són poden aprendre a transformar el seu prisma. La solució passa, segons l’investigador, per parar més atenció en allò que va bé en comptes de capficar-nos improductivament amb el que està malament.

Sinergies positives La recerca de Karpinski ha posat de manifest que l’optismisme no només s’aprèn

sinó que també es contagia. En un grup, si un dels membres pateix una variació visible del seu humor, el canvi es trasllada a la resta gràcies a les anomenades neurones mirall. Treure profit d’això és a les nostres mans. Si compartim els sentiments positius, com l’alegria o la gratitud, contribuïm a propagar el positivisme. Estudis anteriors sobre neuroplasticitat ja havien assenyalat que un entorn positiu pot provocar canvis en el nostre cervell que derivin en un increment dels comportaments sociables i del benestar, tot just el contrari del que causarien l’estrès i altres emocions negatives. La psicologia positiva recull nombroses evidències que demostren que la nostra salut física i emocional està profundament influenciada per la nostra conducta i els nostres pensaments i relacions socials. Algunes de les tècniques que proposa aquesta disciplina són: • Autoreforçament: consisteix a recompensar-nos quan fem les coses bé per tal de millorar la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Per exemple, amb un regal, un elogi o una activitat que ens satisfaci. • Entrenament en atribucions causals: hem d’aprendre a atribuir de forma adequada i objectiva tant els èxits com els fracassos, en comptes de castigar-nos innecessàriament.

PSICOLOGIA Optimisme • Sessions de riure: buscar la part divertida de les coses i riure ens ajuda a reforçar els llaços socials i a reduir l’estrès. • Transformació dels pensaments negatius: cal que adquirim l’habilitat de convertir els pensaments irracionals i pessimistes en pensaments racionals, positius o objectius. • Llista de fites assolides: per incrementar l’autoestima és molt útil fer un llistat, a poc a poc, dels èxits aconseguits al llarg de la nostra vida, per petits que siguin. • Tres coses bones al dia: abans d’anar a dormir, un bon exercici és apuntar tres coses bones que ens hagin passat durant el dia i el perquè. • Entrenament assertiu: l’objectiu d’aquesta tècnica és aconseguir ser, pensar i fer allò que realment desitgem i no allò que creiemCRONICA que hem ser, pensar i fer. 1 D'ORde HIVERN OK TRAZ.pdf

A més d’aquestes tècniques, n’existeixen d’altres que podeu buscar en llibres d’autoajuda, però vigileu que siguin obres amb rigor científic. Per últim, hem de ser

conscients que ser optimistes no pintarà la nostra vida de color rosa, però sí que ens ajudarà a superar els obstacles que ens surtin al pas.

La felicitat altera els gens

Un estudi científic recent, dut a terme per investigadors de l’UCLA i la Universitat de Carolina del Nord, ha posat de manifest que el nostre estat anímic afecta els gens i que diferents tipus de felicitat tenen un impacte diferen t en el genoma humà. Els resultats de la recerca assenyalen que les person es que tenen el que es coneix com a benestar eudaimònic, que és el que prové de tenir un sentit profund de propòsit –com el que tindria, per exemple, un cooperant–, presenten una forta expressió de gens antivirals i anticossos. En canvi, persones amb nivells relativament alts de benestar hedònic, que és el que prové d’una autogratificació consumista, mostren el contrari.

14/10/14

9:42

“Fer un regal hauria de ser un acte gratificant” C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

GENT GRAN

15

Jardins botànics:

els tresors verds de Barcelona al nostre abast Tant per als aficionats a l’estudi del món vegetal com per a aquells que senzillament gaudeixen descobrint noves plantes o endinsant-se en espais naturals singulars, la capital catalana ofereix dues propostes ben interessants. La muntanya de Montjuïc és l’escenari privilegiat on s’ubiquen el Jardí Botànic Històric i el Jardí Botànic de Barcelona. 16

CRÒNICA D’OR

Com un oasi verd al bell mig de la jungla urbana, el Jardí Botànic Històric és un tresor de la jardineria amagat dins de dos clots, herència d’antigues pedreres, situats darrere del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La seva localització a l’obaga li proporciona unes condicions d’humitat elevada i temperatures baixes que faciliten el desenvolupament d’espècies de clima eurosiberià. Dels dos sots que el conformen, ara només se’n pot visitar un, el de l’Estany, que acull espècies procedents de diferents parts del món, algunes d’elles molt primitives, i té els arbres més alts que es poden veure a la nostra ciutat. Entre aquests, destaquen un gran freixe de Pensilvània, dos peus de ginkgo, un carpí i una noguera alada de Rehder. La baixada al sot comença entre vegetació mediterrània: aladerns, boixos de les Balears, llentiscles, savines i noguerola, pins i alzines. A mesura que avancem, el paisatge es va tancant i la sensació que ens trobem en un bosc centreeuropeu, fresc i ombrívol, es va apoderant del visitant. El relleu abrupte i la sensació d’aïllament que s’hi produeix el converteixen en un espai pintoresc i ple de màgia. Un curs d’aigua permanent és el res-

AFICIONS Botànica ponsable de la remor que acompanya el caminant com una banda sonora relaxant. Les escales que voregen el riu dibuixen l’itinerari de tornada. Després de superar una cascada, continuen entre un bosquet de margallons i un grup de cedres de l’Atles.

Un jardí amb història Va ser arran de l’Exposició Universal de 1929 que Francesc Cambó va demanar a l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier que dissenyés els jardins que l’envoltaven, integrant Montjuïc en la trama urbana de Barcelona. L’any següent es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció, amb escassos recursos, d’un jardí botànic, i aquest va començar a reunir una important col·lecció de plantes endèmiques i rares, procedents sobretot de la Península Ibèrica, les Illes Balears i el Marroc. L’any 1940, s’hi va traslladar l’Institut Botànic de Barcelona i, l’any següent, s’inaugurava oficialment. El jardí va tancar el 1986 en veure’s afectat per les obres vinculades a alguns equipament olímpics i no es va tornar a obrir fins al 2003. Aquest llarg període de tancament, però, va tenir molt a veure amb la creació del nou Jardí Botànic de Barcelona.

En un espai situat entre el Castell de Montjuïc, el Cementiri de Montjuïc i l’Estadi de Montjuïc, el 1999 es va inaugurar aquest jardí amb una superfície de 14 hectàrees, forma d’amfiteatre i unes vistes impressionants sobre el delta del Llobregat i l’anella olímpica. Està especialitzat en espècies vegetals procedents de zones de clima mediterrani, amb l’objectiu de mostrar les similituds dels paisatges de la conca mediterrània amb els de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.

L’encant de cada estació Tot i que qualsevol època de l’any és bona per visitar-lo, la vegetació és molt canviant d’acord amb els cicles estacionals: a l’estiu, la sequedat fa que només els arbres d’arrels fondes puguin mantenir l’activitat; a la tardor, les pluges desperten nombroses bulboses i les plantes anuals germinen; a l’hivern, les parts aèries de les plantes reposen mentre les arrels creixen; i, a la primavera, és quan floreixen la majoria de les plantes i el jardí es converteix en un espectacle de colors. Des de 2003, al Jardí Botànic de Barcelona s’ubica l’Institut Botànic. Si vols visitar-lo amb nosaltres, apunta’t a la sortida que hem organitzat per al 22 de maig. En trobaràs els detalls a l’Agenda.

Activitats per als amants de les plantes: • Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona Exposició temporal sobre aquest gabinet reunit per la passió col·leccionista de la família Salvador. Es tracta de curiositats dels segles XVII i XVIII formades principalment per elements dels tres regnes del món natural. Fins a l’abril de 2016 a l’Institut Botànic. Per a més informació consulteu el web: agenda.museuciencies.cat • Descoberta de la flora mediterrània d’arreu del món Visites guiades per Montjuïc de la mà de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Es poden fer tots els caps de setmana, llevat els del mes d’agost, a les 10.45 h i a les 12 h. Per a més informació consulteu el web: amicsjbb.org.

GENT GRAN

17

To t a u n a v i d a d e d i c a d a a l’espectacle, sense deixar mai de banda el compromís amb el país, la llengua i el barri de Sants, han convertit Núria Feliu en una de les artistes més emblemàtiques de Catalunya. Després d’haver rebut nombrosos guardons, com el Premi de Cultura Popular del Ministeri de Cultura, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona o la Creu de Sant Jordi, MUTUAM li acaba de concedir el Premi Servei Gent Gran. Com van portar els seus pares que volgués ser artista? A casa meva, no hi va haver cap problema, perquè de petita ja feia ballet, solfeig, piano, teatre, sardanes... Al barri, la majoria dels joves ens movíem a l’Orfeó. A més, el meu pare també hi feia teatre i hi ensenyava ballet i sardanes. Així que no se’ls va fer estrany i mai no van mirar d’impedir-m’ho.

“Jo m’hi he deixat la pell

per poder cantar en català” 18

CRÒNICA D’OR

Les primeres passes com a artista les va fer en la interpretació. Per què va fer el salt a la música? Jo feia teatre a Sants quan es va crear el Teatre Experimental Català i em van venir a buscar. Hi vaig estar des de finals dels 50 fins al 65-66, que és quan vaig començar amb la cançó. Però no considero que em passés d’una disciplina a l’altra, ja que les cançons tenen lletres i expliquen històries que també s’han d’interpretar. Ha demostrat ser una cantant versàtil, però amb quin estil ha gaudit més? El fet de no ser autora m’ha permès poder escollir el que més m’ha agradat. Si no m’hagués sentit còmode amb algun gènere, no l’hagués cantat.

L’ENTREVISTA Núria Feliu

M’han escrit cançons que m’anaven com un guant, i he tingut la sort de poder cantar del millor que ha sonat al món i de fer-ho en català. Si ho hagués fet en anglès, per a mi no hagués tingut cap gràcia. Quina col·laboració professional recorda com a més especial? En general, la meva col·laboració amb els músics, ja que no hagués pogut tirar endavant sense una relació forta amb ells i sense el respecte que em mostraven. La col·laboració amb en Tete Montoliu va ser molt especial. Vam anar a Nova York l’any 1967 a actuar, cantant temes jazzístics en català! Així mateix, va ser fonamental la meva relació amb el meu pianista i compositor Lleó Borrell. També tinc molt presents les col·laboracions amb Josep Carreras, que és amic meu des de la infància, amb en Joan Manuel Serrat, amb la Sílvia Pérez Cruz, amb els Catarres... Amb tots els guardons que ha rebut, encara la il·lusiona el reconeixement? Des de fa deu anys, em dedico a fer recitals de poemes per tot Catalunya i és molt emocionant. La gent m’ofereix els fruits que dóna la terra dels llocs on actuo. Quan acabo, em regalen ampolles d’oli, vi, ametlles garapinyades, cava... Per a mi, això té tant de valor com la Creu de Sant Jordi. Més enllà de ser el barri on ha nascut i viscut, què representa Sants per a vostè? És el meu poble. Quan deixo el barri, sóc de les que encara diu ‘vaig a Barcelona’. Al cap i a la fi, tampoc no fa tants anys que Barcelona se’ns va cruspir. Érem un poble potent i ara som un barri molt intens. A Sants, hi he nascut, visc i milito. A tots els saraus que us pugueu imaginar, m’hi trobareu enmig. Ja només em faltava fer-me la geganta!

Ha hagut de justificar molts cops per què no s’ha casat ni ha tingut fills? Ja no em pregunten gaire per aquest tema, però si fos un home segur que encara m’ho haurien preguntat menys. De totes maneres, sempre he mantingut la meva vida privada al marge dels focus, perquè em respecto i hi ha coses que no estan en venda. Si tu et respectes, la premsa i la gent et respecta.

‘fins aquí’. Penso en com m’agradaria que la meva família, molt compromesa amb la República, hagués pogut viure aquest moment després de tanta lluita. Fa gairebé dos anys que col·laboro amb l’ANC i Òmnium. A més, amb els recitals de poemes patriòtics volto per tot el país i converso amb gent gran, molta de la qual se sent intranquil·la sobre com pot afectar la independència de Catalunya a les seves vides. Durant la dictadura, el gran enemic era el règim. I ara? És que aquí no es va trencar res, va quedar tot molt ben lligat. Si no, mirem qui hi ha manegant l’aparell de l’Estat: franquistes, militars... El problema no el tenim amb la gent del poble, que ha rebut desinformació, sinó amb els que mouen els fils. Aquests són els que veuen amb desesperació que Catalunya deixi Espanya.

“A tots els saraus que us pugueu imaginar, m’hi trobareu enmig”

Sempre s’ha mostrat com una persona molt compromesa amb el país. Com viu la situació actual? Amb molt de neguit, però també amb molta il·lusió. Em sembla que jo vaig néixer ja desconnectada d’Espanya i tinc clar que l’única sortida que tenim és la sobirania absoluta. Ara, la societat civil ha dit

Quins cantants o grups actuals li criden més l’atenció? N’hi ha tants! Han sortit moltes noies. La Sílvia Pérez-Cruz em sembla un fenomen. Té una veu privilegiada i, a més, una gran sensibilitat. Però n’hi ha d’altres, com l’Anna Roig, i les de sempre, la Laura Simó o la Carme Canela. De nois, m’agraden molt l’Adrià Puntí i l’Àlex Torío. I amb el nivellàs dels musicals, pots caure per terra. Hi ha molta riquesa, però el que no m’agrada tant és que molts canten en anglès, perquè jo m’hi he deixat la pell per poder cantar en català. En la seva activa vida, també hi ha bastants moments per a la gent gran. Sí, hi estic molt. Vaig a residències i la fem petar. Tinc veneració per aquestes persones que tenen inquietuds, que s’apunten a les aules universitàries per a gent gran, que participen i que són generoses. GENT GRAN

19

Abadia Kylemore

Irlanda,

més enllà del verd

“Fins que ens ha pres una illa més verda enllà de les illes, verda com si tot el que dins terra ésde impuls Porta Brandenburg dolç i obstinat de pujar per ser llum amb la llum contra l’ombra triomfés allí ona per ona, (...)” Carles Riba

En diuen l’illa esmaragda perquè el seu territori emergeix com una taca verda sobre les fredes aigües de l’Atlàntic. Irlanda és, sens dubte, una de les destinacions més agraïdes per als viatgers. Pels aclaparadors paisatges, per la riquesa cultural i, també, pel caràcter acollidor de la gent. Irlanda va convertir-se en estat sobirà l’any 1922 en independitzar-se, després d’una guerra, del Regne Unit. Es tracta d’una república oficialment catòlica, on coexisteixen dos idiomes oficials: l’anglès i el gaèlic, la llengua cèltica nativa. Amb menys de sis milions d’habitants, avui se situa entre els països més rics del món, però fins als anys 80 va ser una nació pobra, amb una història fortament marcada per l’emigració. Tot i no ser ni 20

CRÒNICA D’OR

de lluny una gran potència, Irlanda sí ha deixat una empremta destacable a nivell mundial en el camp de la cultura, especialment, en la literatura i la música.

La ciutat amigable La capital irlandesa, Dublín, s’ha convertit en un punt destacat d’atracció turística. Els seus laberints de carrers empedrats conviden el visitant a perdre-s’hi en busca d’edificis antics i de racons amb

encant. La zona més animada i emblemàtica és Temple Bar, plena de botigues, teatres, restaurants i pubs on és fàcil assaborir una pinta de cervesa al ritme de la música en viu. D’altra banda, val la pena passejar per la vora del riu que divideix aquesta ciutat en dos, el Liffey, o visitar els edificis d’estil georgià que esquitxen el centre, així com els castells o les cases que han vist néixer grans escriptors. També a Dublín, hi trobem el Trinity Co-

INDRETS Irlanda llege, la universitat més antiga d’Irlanda, fundada per Isabel I el 1592. Per aquí van passar alumnes tan insignes com Jonathan Swift, Oscar Wilde o Samuel Beckett. En un dels bells edificis d’aquest complex, s’hi troba el Llibre de Kells, escrit el segle VIII. La ciutat ofereix moltes altres propostes de caràcter cultural, com el Museu Nacional d’Irlanda, que ens permetrà endinsar-nos en la història del país, tot i que segurament la visita estrella quant a popularitat és la de la Guinness Storehouse, on descobrir passat i present de la cervesa negra per excel·lència.

Bellesa abrupta El verd és el color amb què dibuixem l’accidentada geografia d’Irlanda al nostre imaginari. Els seus bells parcs naturals, cinc dels quals situats prop de la salvatge costa oest de l’illa, justifiquen per si sols aquesta imatge del país. No obstant això, si n’hi ha un que destaca és el de Burren, i no precisament per la seva frondositat. El seu inhòspit i àrid paisatge que avui crida l’atenció dels viatgers va ser ben descrit pel topògraf d’Oliver Cromwell quan va dir que, en aquest territori, no es podia assassinar un home, perquè “no hi ha prou aigua per ofegar-lo, ni prou arbres per penjar-lo, ni prou terra per enterrar-lo”. Un altre parc natural espectacular, per motius ben diferents, és el de Wicklow, que, envoltat de muntanyes salvatges i valls impressionants, és conegut com “el jardí d’Irlanda”, un veritable paradís per als senderistes i per a tots aquells que gaudeixin de cims escarpats, pobles deserts i llacs. Allà on el verd es converteix sobtadament en blau, trobem els penya-segats i els fiords –aquí coneguts amb el nom de firths- que s’han convertit en trets distintius del país. Al comtat de Clare, amb una alçada de fins a 214 metres i una extensió de 8 quilòmetres, ens trobem els pe-

nya-segats de Moher, que s’han convertit en un dels principals pols d’atracció turística d’Irlanda. Hi tenen molt a veure les impressionants vistes que la torre O’Brien ofereix sobre les Illes Aran, la Badia de Galway o les muntanyes Maumturk.

“Els fiords són nombrosos a tot el país” Entre els fiords, el més conegut és el del port de Killary, que s’endinsa 16 quilòmetres cap a l’interior, però són nombrosos a tot el país i, de manera especial, al litoral occidental, contribuint a l’encant encisador d’aquesta costa. La pluja gairebé constant que rega cada racó del país no aconsegueix acovardir els viatgers, que arriben atrets pels meravellosos i impressionants paisatges d’aquesta illa, pels castells i monestirs que els traslladen al passat i per les llegendes i tradicions que els habitants d’aquesta terra gaudeixen explicant als nouvinguts. Motius no ens en falten, doncs, per agafar el paraigua i deixar-nos seduir per Irlanda.

Folklore, mites i herència celta El llegat celta és ben present a la Irlanda actual gràcies a la tradició de narrar històries plenes de mites i supersticions. Algunes van ser escrites al segle VIII, però moltes d’altres tenen els seus orígens fa 2.000 anys i van ser transmeses oralment pels druides. El folklore irlandès narra les heroïcitats de guerrers mitològics, però també contes de fades, follets i elfs. I és que, segles enrere , es creia que aquests éssers sobrenaturals vivien a les muntanyes i que podie n canvia r la sort d’aquells que se’ls trobaven.

Carrer de Galway, Kerwan’s Lane

GENT GRAN

21

Temps de lleure El Servei Gent Gran prepara les sortides especialment per als seus mutualistes Telèfon d’informació d’activitats i viatges:

902 444 622 Organització tècnica: Central de Viajes S.A. – GC-11MD

Què haig de fer per inscriure’m? En cas d’un circuit, abonar un 25% del seu import. Per a la resta d’activitats, cal abonar-ne la seva totalitat.

Com em puc inscriure? • Presencialment: al Carrer Ausiàs Marc, 39, el dia de les inscripcions. • Telefònicament: mitjançant transferència a “La Caixa” segons l’activitat.

Transferències • CIRCUITS I EXCURSIONS IBAN ES11 2100 8631 9102 0005 5513 • MATINALS O TALLERS IBAN ES64 2100 8635 7402 0002 2600

Confirmació i lloc de seient: Els seients seran assignats per rigorós ordre d’inscripció. MUTUAM es reserva el dret d’anul·lar una activitat en el cas que no s’arribi a un mínim de 25 places.

Penalitzacions en cas d’anul·lació: Comunicació de l’anul·lació • En cas d’anul·lació s’ha de comunicar de dilluns a divendres en horari d’oficina al 902 444 622. • 11 dies feiners* abans de la data de sortida. • Entre 6 i 10 dies feiners* abans de la data de sortida. • A partir de 5 dies feiners* abans de la data de sortida. Percentatge de penalització • 5% de l’import total (es retorna un 95%). • 25% de l’import total (es retorna un 75%). • 100% de l’import total (NO HI HA DRET A DEVOLUCIÓ). * Feiners: de dilluns a divendres. Dissabte, per al Servei Gent Gran, és FESTIU.

MATINAL

MATINAL

Dv., 27 de febrer

Dv., 13 de març

Casa Felip

Barcelona i els seus hotels històrics

Seu de la Fundació Vila Casas, es troba al pis principal de la finca modernista situada al carrer d’Ausiàs Marc. Originalment va ser la residència de la família Felip, la qual va encarregar-ne la construcció a l’arquitecte Telm Fernández l’any 1901. La planta principal va ser l’habitatge de la família Felip fins a la mort de la seva esposa, el 1935. El 1975 va passar a l’Ordre dels Germans Salesians del Tibidabo, i més tard, s’hi va instal·lar l’empresa tèxtil Noguera i Vintró. El 1900 va passar a ser la seu del Círculo Condal i, el 1997, adquirit per Vila Casas.

Inscripcions presencials el 16 de febrer:

Hi ha moltes maneres d’apropar-se a la història de la ciutat, però cap com ferho a través dels seus hotels cèlebres. En els últims tres segles hostes insignes com Dalí, Einstein o els Beatles van deixar la seva empremta en les seves habitacions. David Revelles, autor del llibre “Hotels insòlits. Espanya i Portugal”, ens en revelarà aquestes històries amb una ruta de 2 h i mitja aproximadament. Acabarem la visita fent una copa a la terrassa de l’Hotel Duquessa de Cardona.

de 9.00 a 13.45 hores

A partir d’aquest dia es poden fer inscripcions per telèfon trucant al 902 444 622 Matinal: Casa Felip divendres, 27 de febrer Museu del Ter i Colònia Rusiñol dijous, 5 de març Matinal: Barcelona i els seus hotels històrics divendres, 13 de març Matinal: Palau de la Generalitat dissabte, 21 de març Centre d’Interpretació de l’Or del Segre dijous, 9 d’abril Escapada: Cap de setmana al Pallars Sobirà del 17 al 19 d’abril Matinal: Jardins la Tamarita dijous, 30 d’abril Internacional: Irlanda del 3 al 9 de maig Creuer Badia dels Alfacs dijous, 14 de maig Matinal: Jardí Botànic divendres, 22 de maig

22

CRÒNICA D’OR

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 20 Hora presentació 1r grup: 10.45 h Hora de visita 1r grup: 11.00 h Hora de visita 2n grup: 12.00 h Preu Servei Gent Gran: 15,00 5 Preu acompanyant: 18,00 5

Lloc de trobada: Cine Comèdia Adreça: Passeig de Gràcia / Gran Via Hora de trobada: 10.45 h Hora de visita: 11.00 h Preu Servei Gent Gran: 16,00 5 Preu acompanyant: 19,00 5

oció Prom ervei S Socis ent G Gran

EXCURSIÓ ESTRELLA

EXCURSIÓ Museu del Ter i Colònia Rusiñol dijous, 5 de març

QUÈ FEM Agenda

Centre d’interpretació de l’or del Segre Anem a buscar or!!!

dijous, 9 d’abril Sortida amb direcció a Lleida i la comarca de la Noguera. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Arribada a Balaguer i visita del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un espai ubicat a l’edifici annex al molí de l’Esquerrà i que ens convidarà a viure l’experiència dels autèntics buscadors d’or. En aquest espai, envoltats per una ambientació d’un bosc, es fa un recorregut històric per l’explotació de l’or al riu Segre, documentada ja des d’època romana a la Cerdanya, però que va tenir moments d’especial activitat en època andalusina i, posteriorment, als segles XVI i XVII.

Sortida des de la nostra parada habitual amb direcció a la comarca d’Osona. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuació fins a arribar a Manlleu, on comencen les nostres visites. Primer anirem al Museu Industrial del Ter, situat a l’antic edifici de la filatura de Can Sanglas. Aquí coneixerem l’exposició permanent sobre la mecanització de la indústria tèxtil i veurem en funcionament la turbina, encara activa.

Gràcies a un àbac i a l’arena aurífera del Segre, ens convertirem en buscadors d’or... el premi, emportar-nos tot l’or que trobem. A l’hora de dinar, anirem fins al restaurant on ens esperen per gaudir d’un bon àpat casolà. Havent dinat seguirem les indicacions del nostre guia i iniciarem la tornada a Barcelona.

Acabada la visita al museu, pujarem a un vehicle turístic que ens portarà, vorejant el riu Ter fins a arribar a la Colònia Rusiñol. Propietat de la família Rusiñol, amb Santiago al capdavant, es conserva restaurada la casa de la família, anomenada “Can Faluga”. A hores d’ara s’ha convertit en Colònia-Museu que ens ajudarà a descobrir els aspectes econòmics, polítics i socials de l’evolució de la colònia. Més tard, ens recollirà l’autocar per anar al restaurant on ens esperen per dinar amb un bon menú típic de la comarca. Havent dinat i a l’hora indicada pel nostre guia, iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39 Hora: 08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 47,90 5 Preu acompanyant: 52,90 5

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39 Hora: 08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 30,00 5 Preu acompanyant: 35,00 5

SERVEI GENT GRAN

23

MATINAL

ESCAPADA

Ds., 21 de març

Cap de setmana al Pallars Sobirà Món Natura Pirineus

Palau de la Generalitat

El Palau de la Generalitat és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir, la Generalitat de Catalunya. És al barri gòtic de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. És un dels símbols més preats de Catalunya, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar contingències històriques i polítiques i perquè s’erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democràcia al nostre país. Lloc de trobada: Palau de la Generalitat Adreça grups: carrer de Sant Honorat Hora de trobada: 10.45 h Hora de visita: 11.00 h Preu Servei Gent Gran: 10,00 5 Preu acompanyant: 14,00 5

24

INTERNACIONAL Irlanda

CRÒNICA D’OR

del 3 al 9 de maig

Una experiència única al Pirineu de Lleida

del 17 al 19 d’abril

Dia 1. Divendres Sortida cap als Pirineus, parant a Salàs de Pallars, preciós poble prepirinenc on realitzarem una visita al conjunt museístic de les Botigues de Salàs. Dinarem a l’Hostal Bertran, on gaudirem d’una cuina casolana i sortirem cap al Pallars Sobirà, on arribarem a Món Natura Pirineus. Instal·lació a les habitacions i tarda lliure. Després de sopar gaudirem d’una sessió de cinema naturalístic. Dia 2. Dissabte Coneixerem a fons el Pirineu i gaudirem d’una experiència inoblidable. Totes les activitats que proposem són sempre conduïdes per experts guies de natura. Durant el matí farem un Recorregut Naturalístic, un itinerari pels voltants del centre on coneixerem aspectes del medi natural. Després de dinar, visitarem la població de Son, un poble ple d’història, tradicions i un ric patrimoni cultural. A la nit, gaudirem del cel dels Pirineus de la mà dels nostres guies i amb l’ajut d’un planetari i d’equipament astronòmic coneixerem galàxies, cúmuls, nebuloses... Dia 3. Diumenge Durant el matí visitarem el centre de fauna on veurem onze espècies característiques dels Pirineus, mentre els guies us n’explicaran les peculiaritats. Després de dinar tornarem en autocar cap a Barcelona aproximadament a les 20 h. Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39 Hora de sortida: 08.00 h Règim hotel: Pensió completa

Preu Servei Gent Gran: 160,00 5 Preu acompanyant: 180,00 5 Suplement individual: 24,00 5

Dia 1: Barcelona Dublín Sortida fins a l’aeroport de Barcelona. Arribada a Dublín i trasllat fins a l’hotel. Dinarem i, en acabat, anirem fins al centre de la ciutat per visitar el Temple Bar, el barri cultural més famós de Dublín. Un petit barri farcit de restaurants, cafès, pubs, galeries i nombroses botigues que trobarem tot passejant pels carrers empedrats. Continuarem amb la visita panoràmica dels principals elements culturals de la ciutat: les places georgianes, les galeries nacionals, Phoenix Park i el Trinity College, entre d’altres. Tornada a l’hotel per sopar. Dia 2: Dublín Sortida per visitar el Trinity College, la més famosa universitat de Dublín, on es conserva el famós “Book of Kells”. Després, creuarem les avingudes més emblemàtiques i belles de l’art Georgià (s. XVIII) com Marrion Square, on trobem els edificis públics més importants de la ciutat: Leinster House, la National Gallery, la casa d’Oscar Wilde...Vorejarem St. Stephens Green i visitarem la catedral de St. Patrick’s, la més gran d’Irlanda. Al migdia, trasllat fins a la Guinness Storehouse, on dinarem i, més tard, farem una visita a les seves instal·lacions. Situada als antics magatzems de llúpol de la cervesera Guinness, farem una visita sensorial amb un recorregut

Vine a Irlanda i preocupa’t només de gaudir. De la resta, ens n’ocupem nosaltres. que finalitzarà al Gravity Bar, on degustarem una pinta de cervesa en un mirador de 360º, amb meravelloses vistes a la ciutat. Tornada al centre de la ciutat on gaudirem de temps lliure abans de tornar a l’hotel per sopar. Dia 3: Dublín - Burren Moher - Galway Sortida cap a l’oest del país tot creuant la regió de Burren per la costa, d’on cal destacar els impressionants paisatges lunars d’aquesta zona aparentment àrida de pedres calcàries. Dinar en ruta i continuació fins als penya-segats de Moher, una de les imatges més internacionals del país. Des dels miradors més elevats es poden divisar les Aran Islands i la Badia de Galway; a l’altra banda, una panoràmica de les muntanyes Maumturk. Continuació fins a Galway, una de les ciutats més importants, d’ambient universitari i bohemi, plena de comerços i restaurants. Acompanyats del nostre

guia, passejarem pel centre fins a la tornada a l’hotel de Galway per sopar. Dia 4: Connemara Fiord De Killary Kylemore Abbey Sortida per emprendre un recorregut per la regió de Connemara, amb bells paisatges salvatges, ovelles i un parc nacional de gran interès. Parada per fotografiar el famós The Quiet Man Bridge on es van filmar algunes escenes de la pel·lícula “L’home tranquil”, amb John Wayne. Arribada a Leeane i tour en vaixell pel Fiord de Killary on gaudirem d’espectaculars paisatges. Dinar i continuació de la ruta fins a Kylemore Abbey. Acabada la visita, tornada a l’hotel de Galway per sopar. Dia 5: Clonmacnoise Klibeggan - Dublín Esmorzar a l’hotel i sortida cap a Clonmacnoise, una abadia paleocristià a la vora del riu

El preu inclou: • Pensió comple ta • Trasllats a l’ae roport • Desplaçamen ts interns • Taller • Entrades visit es a 9 monume nts • Guia de l’agèn cia i acompanyame nt de Mutuam • Guies a destin ació Shannon. Continuació fins a Klibeggan, on visitarem la destilleria de whisky més antiga del món (1757) i acabarem amb una degustació del producte. Dinar a Klibeggan i, en acabar, trasllat fins a Dun Laoghaire, prop de Dublín, on ens installarem novament al nostre hotel. Dia 6: Wicklow Glendalough Powerscourt House Esmorzar a l’hotel i sortida cap al sud del país. El comtat de Wicklow és conegut com el “jardí d’Irlanda” per les seves muntanyes i increïbles paisatges. Arribada i visita de Glendalough, un antic indret monàstic del segle VI. Es troba en una vall profunda entre grans muntanyes i a tocar d’un gran llac. Dinar en ruta i continuació fins a Powerscourt House & Gardens, un domini immens on trobem una casa senyorial del s. XVIII convertida en museu, que visitarem. Gaudirem de temps lliure per caminar per un dels jardins més bonics d’Europa. Tornada a Dun Laoghaire, temps lliure fins a l’hora de sopar i allotjament. Dia 7: Dublín - Malahide - Howth - Barcelona Esmorzar a l’hotel i trasllat a Malahide, un petit poblet on

visitarem el castell. Descobrirem la bellesa que alberga a les seves habitacions, la més destacada “The Oak Room”, amb un interessant treball en fusta i decoració amb llenços de l’època. Acabada la visita, trasllat fins a Howth, un dels pobles pesquers més antics d’Irlanda. Molts dies es poden veure foques a pocs metres del port. Dinarem en una taverna del segle XVI amb un ambient molt tradicional. Després de dinar prepararem i degustarem, amb l’ajut d’un especialista, el nostre Irish Coffee (cafè irlandès). Després de dinar, trasllat a l’aeroport amb destinació a Barcelona.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39 Hora presentació: pendent Règim hotel: Pensió completa Preu Servei Gent Gran: 1.595,00 5 Preu acompanyant: 1.695,00 5 Suplement individual: 295,00 5 Assegurança cancel·lació: 24,00 5

SERVEI GENT GRAN

25

MATINAL

EXCURSIÓ

MATINAL

Dj., 30 d’abril

Creuer per la Badia dels Alfacs

Dv., 22 de maig

Els Jardins de la Tamarita

(Visita a la Casa de Fusta d’Amposta)

Jardí Botànic de Barcelona

Sarah

dijous, 14 de maig

Aquests jardins constitueixen una de les obres del gran paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí i són un magnífic exemple de com un antic espai privat es pot integrar a la ciutat com a espai públic. Les rehabilitacions han ofert a la ciutadania un excel·lent circuit de passejada en el qual es pot percebre l’esperit de l’antiga burgesia. Els elements escultòrics conviuen amb una vegetació plena d’arbres i arbustos. Destaca el Wollemia nobilis, un arbre que ja vivia fa 200 milions d’anys i que es creia extingit, del qual es van trobar alguns exemplars a Austràlia els anys 90. Lloc de trobada: Jardins de la Tamarita Adreça: Pg. de Sant Gervasi, 41-47 Hora de trobada: 10.45 h Hora de visita: 11.00 h Preu Servei Gent Gran: 10,00 5 Preu acompanyant: 15,00 5

26

CRÒNICA D’OR

Sortida des de la nostra parada habitual amb direcció a Tarragona. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuarem fins a Sant Carles de la Ràpita. Aquí hi ha el port on embarcarem en un petit vaixell de creuer que ens portarà a navegar per l’anomenada Ruta de les Muscleres. Durant el recorregut gaudirem del paisatge i podrem divisar diferents espècies d’aus autòctones i migratòries. Una visita que ens portarà a través de la Badia dels Alfacs per descobrir les muscleres, les salines de la Trinitat i la Punta de la Banya al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Acabada la ruta anirem fins a un restaurant de la vila marinera de Sant Carles on dinarem. Després, ens traslladarem fins a Amposta. Aquí visitarem la Casa de Fusta, una edificació importada del Canadà a principis del segle passat per convertir-la en refugi de caça per a gent burgesa de Barcelona. Actualment s’ha convertit en una exposició interactiva sobre les llacunes i les aus que tenen el seu hàbitat al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Acabada la visita a la Casa, iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39 Hora: 08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 55,90 5 Preu acompanyant: 58,90 5

El nou Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc. Des del 2003, al jardí hi ha la seu de l’Institut Botànic de Barcelona. Des de tots els punts de vista, la visita guiada al Jardí Botànic de Barcelona és un autèntic plaer per als sentits. Està especialitzat en plantes de clima mediterrani i dividit en les àrees principals, que són Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, l’àrea mediterrània de l’oest i l’àrea mediterrània de l’est. A qualsevol estació de l’any, el Jardí Botànic de Barcelona sorprèn sempre els visitants per la seva bellesa i pel gran nombre d’exemplars que presenta. No us ho perdeu!

Lloc de trobada: Dr. Font i Quer, 2 Hora de trobada: 10.45 h Hora de visita: 11.00 h Preu Servei Gent Gran: 12,00 5 Preu acompanyant: 15,00 5

Hem estat a…

Contrastos de Berlín,

impossibles d’oblidar!

Abans d’agafar un avió sempre ens passa el mateix: tot són corredisses per casa fent les maletes, carregant càmeres i mòbils, fent llistes, comprovant la meteorologia i fent trucades i gestions d’última hora. Sabem que s’acosta aquell moment en el qual, ben asseguts a l’avió, deixem enrere els nervis, les llistes i la rutina i ens agafa aquell somriure permanent. A Berlín, el primer que fem és un mos en una pintoresca cerveseria, on brètzels, cervesa i salsitxes alemanyes ens fan d’amfitrions. Més no es pot demanar per apassionar-te d’entrada d’aquesta capital europea. Berlín fa olor d’història. Per la pell, fàcilment, entren sensacions d’una ciutat que sembla que s’hagi aturat en el temps: l’estil urbà de la ciutat, la imatge del mur de Berlín i el seu significat històric, i el simbòlic monument a l’Holocaust. Les explicacions del guia van ser completes i excepcionals. Jorge i el seu bon humor ens van conduir a través de la història del mur que va formar part de les fronteres interalemanyes entre el 1961 i el 1989. En resum, aquest any, els berlinesos i el món sencer hem pogut celebrar els 25 anys de la seva caiguda. Les vistes imprescindibles immortalitzen la Porta de Brandenburg, la torre de la televisió a l’Alexanderplatz, la seva majestuosa Catedral, la cúpula daurada de la Sinagoga, l’avinguda Unter den Linde, la Potsdamer Platz i, entre d’altres, els seus canals... tot farcit de bicicletes que alegren els carrers. Inoblidable el plàcid i petit creuer (en aquest ordre) que vàrem gaudir pel riu Spree, que passa per Berlín, fent lluir encara més aquesta ciutat històrica. A cavall entre el vell i el modern. Amb un nou dia, toca anar de Museus. Com que, per visitar tot el complex de l’Illa de museus, ens caldrien més dies, ens concentrem en el Museu de Pèrgam i el Neues Museum, tots dos senzillament meravellosos! De passada per Postdam, visitem la rèplica del Palau de Versalles i joia de l’època en què Frederic el Gran, rei de Prússia, va ordenar construir-lo el 1744. A tocar del final del viatge, i per ser aquest un grup entranyable i genuí, us enllestim un regalet de traca final, tot sopant sota la cúpula de vidre del parlament alemany, el Reichstag. Per a mi, una nit inoblidable, com poques! Malgrat que tot té un principi i un final, el bon regust de boca que ens deixa aquesta ciutat ens anima a començar una llista nova per al proper viatge, sempre amb la vostra companyia. Fins a la propera, viatgers!

SERVEI GENT GRAN

27

Mutuam també cuida en els domicilis

Som professionals de la cura de les persones grans i dependents. Escoltem, cuidem, assistim i acompanyem amb discreció i respecte. Serveis d'atenció a la persona Acompanyaments, mobilitzacions, higiene personal, cures, medicació, infermeria, perruqueria, podologia i fisioteràpia. Serveis d'atenció a la llar Organització i neteja de la llar, compra, neteja i planxat de la roba i càtering.

MUTUAM, t'ajuda també en el teu domicili Truca’ns al 902

014 110 [email protected] / www.mutuam.com