Relacions entre Administració i Administrat Principi de cooperació Defineix les relacions que estableixen les administracions públiques. Què vol dir? La filosofia és arribar a un interès únic i comú per arribar a la mateixa finalitat. Hi ha duplicitat de temps i duplicitat de despeses. • L'administració té capacitat d'autorganització ; l'administració defineix quins òrgans té i les funcions que ha de desenvolupar cada una. • L'abstenció recosició: apartar una persona d'un determinat òrgan per algun tipus d'incompatibilitat. Exemple: tribunal de 4 membres: un dels aspirants és cosí directe d'un dels membres del tribunal. La persona membre del tribunal s'ha d'abstenir de votar per evitar favoritisme. Quan un altre dels companys per obtenir la plaça, s'assabenta de la situació familiar l'administrat diu que no hi pot estar perquè veu que podria haver favoritisme. Relacions entre diferents administracions (Interadministratives) Aquelles relacions que s'estableixen entre les diferents administracions. Han de: • Respectar l'exercici legítim de les competències (possibilitat de tractar una determinada matèria) que té atribuïdes les restes d'administracions. • Facilitar a les altres administracions la informació que necessitin per desenvolupar la seva activitat. • Donar en el seu àmbit la cooperació i assistència a la resta d'administracions. Com es donarà? A traves de: 1− Conferències sectorials convocades pels ministres que tenen competències en una matèria i que inclouen els òrgans. Els acords que es prenen: convenis de conferència sectorial (temes d'alcoholisme...). L'acord que es pren després de tractar el tema es dirà Conveni conferència sectorial Administració central ministres Administració autonòmica representants dels departaments dels temes. 2− Convenis de col·laboració Se celebren entre el govern i l'òrgan de govern de les comunitats autònomes. consell de ministres + president consell executiu + president autonòmic El límit de competències es troba a la Constitució i l'Estatut. Diferencia entre conferència sectorial i convenis de col·laboració: el conveni de col·laboració té la finalitat de 1

portar a terme accions concretes dintre del desenvolupament de les seves respectives competències. L'acord pactat es publica al BOE. 3− Consorci Organització comú pel desenvolupament i gestió d'un conveni: s'ha arribat a un acord i s'ha d'executar. Aquesta organització s'articula mitjançant un consorci. Exemple: Transvasament de l'Ebre INTERLOCUTORS: Consell de ministres i les administracions implicades. Eina de planificació de gestió d'un tema acordat. La manera de solucionar el tema plantejat en les administracions és per mitjà dels convenis de col·laboració i les conferències sectorials. L'Administració pública està formada per òrgans. Aquests òrgans han d'estar servits per persones físiques i les competències que tenen assignades són dels òrgans i no de la persona que serveix dintre de l'òrgan. Modificació de les competències Hi ha dos conceptes a tenir clars: les delegacions de competències i l'advocació de competències. 1.− Delegació de competències: un òrgan que té atribuïda una competència en un moment donat per una circumstància qualsevol ( de tipus tècnic, econòmic, social, jurídiques, territorials) pot acordar la delegació d'una competència en una altra. Es passa l'execució de la competència en un moment donat però no la titularitat. La titularitat d'una competència ve assignada per llei; en canvi la delegació és momentària. Pot ser d'un igual a igual però la delegació parteix d'un òrgan superior als 2 òrgans (el que delega i el delegat). Exemple: Una ordenança municipal, el Ple de l'ajuntament l'aprova, el Ple es reuneix i decideix que una determinada competència es delegui a la comissió de govern (Però la titularitat continuarà sent del Ple de l'ajuntament). 2.− Advocació de competències: es dona quan un òrgan jeràrquicament superior agafa per ell mateix el desenvolupament d'una competència atribuida a un òrgan inferior: agafa l'exercici i no la titularitat per un problema tècnic, social, econòmic... Exemple: El Ple agafa les atribucions de la comissió de govern. Circumstàncies especials de l'ús de competències Delegació de signatura: el titular d'un òrgan pot delegar la signatura de les resolucions que fa als titulars d'altres òrgans administratius que depenen jeràrquicament d'ell Exemple: un batlle fa una delegació de signatura a un regidor o un component de la comissió. Suplència: quan hi ha una vacant, absència o malaltia del titular d'un òrgan llavors un òrgan competent (que sigui superior jeràrquicament) nomenarà temporalment a un suplent. La comanda de gestió: quan un òrgan no té els mitjans adequats per desenvolupar una activitat de caràcter 2

tècnic, materials o de serveis, es pot dirigir a altres entitats de dret públic (=altres òrgans dintre de la mateixa administració) Comunicació entre òrgans Els òrgans que depenen jeràrquicament un dels altres el sistema més usual de comunicació serà el de instruccions i ordres de serveis (el de dalt mana el de sota) Exemple: d'un secretari general a un director general. Documents administratius de comunicació Ofici: document administratiu que serveix per comunicar−se entre si els diferents òrgans o unitats d'administració pública (=una secció més petita que l'òrgan). També serveix perquè aquests òrgans es comuniquin amb el ciutadà (administrat, persona física o jurídica). Oficiese a .... enviar un ofici a... Estructura: es divideix en 3 parts 1− Encapçalament: surt la data, les referències del tema a tractar i l'assumpte. Hi ha d'haver membret (logotip) de l'organisme que emet aquest ofici. 2− El cos: expressió breu, concisa i concreta de l'assumpte que motiva l'ofici. El llenguatge administratiu aglutina molts conceptes: en poques paraules diu moltes coses. Frases introductòries en funció del motiu de l'ofici: • En relació amb el procediment... • Li comunico que... • Poso en el seu coneixement... • Li adjunto... • Pel seu coneixement l'informo de... • Adjunto li remiteixo... • Atès que... (fòrmula molt habitual en l'inici dels paràgrafs) (Estructura de paràgrafs breus: que facilitin la lectura, comprensió) 3− Tancament: no s'utilitza formes d'acomiadament. Es consigna la data a baix un altre cop amb el nom de la població d'on escriu. Identificació de l'emisor (del que fa l'ofici), càrrec que ocupa, firma, el nom i cognoms sencers. A peu de pagina posar a qui va dirigit: el receptor. Nota interior: document que es fa servir per comunicar−se entre parts d'òrgans o unitats que pertanyen a un mateix òrgan superior, a departaments, ministeris, secretaries... L'ofici serveix també per comunicar−se entre les diferents administracions. Diferencia entre el document d'ofici i la nota interior: el d'ofici serveix per comunicar−se entre diferents regidories, diferents ministeris, diferents departaments mentre que el de nota interior no. Estructura: 3

Identificació d'emissor i receptor es fa en l'encapçalament 1− Encapçalament: referència, el lloc i la data, l'assumpte (convocatòria, resolució...) i la identificació d'emissor i receptor: De: nom i cognoms de l'emissor. A sota càrrec que ocupa Dirigit a : nom i cognoms del destinatari. A sota càrrec que ocupa. 2− Cos: expressió breu i concreta del que es vol comunicar 3− Tancament: no es necessari el nom i cognom d'emissor i receptor. Només signatura i rúbrica. Si s'acompanya algun document es pot fer constar a la part inferior figurant l'existència d'un annex. L'Administrat i les relacions jurídiques administratives Entre l'administrat i l'administració es dona una relació jurídica administrativa. Hi ha 4 requisits perquè es doni aquesta relació: • hi ha d'haver 2 subjectes un dels quals es un òrgan de l'administració. L'administració té un paper actiu i l'administrat un paper passiu. L'administració està en una situació activa respecte de l'administrat perquè sempre està en moviment. Per exemple, si en tema d'impostos el passiu no fa el que diu l'Administració rep un càstig. En canvi no és el mateix al revés. Això no vol dir que els dos no compleixin l'ordenament jurídic (principi de legalitat) • L'Administració s'ha d'identificar com a tal i actuar en l'acompliment dels interessos generals. • L'administració actua desenvolupant una potestat i prerrogatives. Per exemple sancionar i exigir fer−les efectives, detenir, fer que auditin una empresa, impostos, expropiar, embargar, fer modificar i derogar lleis valor reglament. • Aquesta relació ha d'estar regulada (positividitzada, escrita) en algun lloc i coneguda (publicada). Tot això està regulat al reglament de dret administratiu. Vida d'aquesta relació • Neix quan es produeix un acte administratiu, negoci jurídic o per disposició legal. • Pot tenir modificacions que pot afectar als subjectes (canvi òrgans administratius o administrat), a l'objecte (contingut, es a dir, de que va). Aquestes modificacions poden ser de drets−obligacions i deures dels subjectes que intervenen en el negoci jurídic administratiu. • L'extinció es produirà quan la llei ho determina o per circumstàncies especials, com quan es mor el subjecte administrat o quan es perd l'objecte (es destrueix), quan s'acabi el contingut. Classificació dels administrats Administrat simple: subjecte de forma general a l'administració (es tractat per la norma de forma objectiva i impersonal). Per exemple: tothom que circuli pel carrer. No es necessita cap acte públic, s'és administrat simple pel simple fet de néixer a l'Estat espanyol. Exemples: persona amb vivenda que ha de pagar impostos, ser veí a un poble, constar al padró municipal. Administrat qualificat: està subjecte a l'administració de manera especial (per exemple, funcionaris públics, estudiants matriculats a un centre públic). Per una determinada circumstància ha establert una relació amb 4

l'Administració que no tothom té: s'ha d'haver fet un acte administratiu. Per ser administratiu simple no es necessita cap acte públic, en canvi en un administrat qualificat si. Qualitats dels administrats a l'hora d'actuar envers les Administracions Públiques. Capacitat En les actuacions davant de l'Adminstració pública es demana tant la capacitat jurídica com la capacitat d'obrar (un disminuit té la 1ª però no la 2ª). Hi ha persones que encara que no siguin majors d'edat tenen drets (no poden votar però si poden reclamar altres coses com els estudiants: tot i que no té majoria d'edat des de el punt de vista administratiu podria demanar la correcció de l'examen tot i que no tenen plena capacitat d'obrar). Des del punt de vista administratiu no tenen capacitat d'obrar però poden exercir el dret en algunes matèries concretes. Legitimació de l'administrat Ve determinat per la normativa i com a pauta general és que el que pot actuar en un procés administratiu és el propi INTERESSAT = administrat qualificat. Els procediments adminstratius poden ser de molts tipus: sancionadors, expedició, retall, sancionador, expropiatori... (=conjunt d'actes que arriben a una finalitat determinada, actes, fets per l'Administració i per l'Administrat) Característiques dels interessats per ser considerats com a tal en un procés administratiu: • Els que el promogui: els que són titulars de drets i interessos legítims individuals o col·lectius (en mans de) • Els que iniciïn el procediment. Per exemple: matriculació en un centre públic, inici I.A.E. • Els que tot i que no han iniciat el procediment però tenen drets que poden ser afectats en aquest procediment (l'òrgan administratiu comença d'ofici). Exemple: Expropiacions (dret afectat de propietat), en cas de que fossin empreses que vulguin explotar unes zones i demanar a l'Administració que expropiïn es confonen els interessats (inicialment és l'empresa i durant el procediment administratiu és l'expropiat). Quan no hi ha un acord entre administrat i administració en l'expropiació és el Tribunal provincial d'expropiació forçosa el que decideix. Representació Totes les persones amb capacitat d'obrar poden actuar davant d'una administració amb un representant (=persona física). Sobretot en les persones jurídiques. Per exemple, el president d'una associació de veïns representa als veïns per fer qualsevol reclamació davant de l'Administració (reclamar per ser part interessada i legitimada en un procediment administratiu) Sempre s'ha d'acreditar la representació amb una escriptura de poder, acta d'atribució de la presidència, etc. Si no tinc res per acreditar la representació l'administració em donarà 10 dies per presentar el que calgui per tal que l'expedient no quedi aturat. Drets dels administrats (reconeguts a la llei de règim jurídic de les Administracions públiques i la llei de 5

procés administratiu comú) S'ha de ser interessat: • Dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació del procediment i obtenir còpies i documents del mateix. • Saber identificar les autoritats o personal que està en aquell expedient. (Qui es el responsable de la tramitació) • Obtenir còpia segellada dels documents que presentem (sempre presentarem còpia doble per tal que ho segellin conforme ho hem presentat). Si necessitem l'original per una altra afer me'l desglossaran encara que a vegades no demanarem el desglòs fins que no s'acabi el procediment. • Dret a que ens tornin el document original quan el necessitem. S'anomena desglós de document) • Utilitzar les llengües oficials en el territori de les CCAA. Si l'òrgan administratiu està fora en la llengua que sigui oficial allà. • Possibilitat de formaular al·legacions i aportar documents amb un límit: abans d'el tràmit d'audiència. • A no presentar documents no exigits per l'òrgan administratiu. Només presentarem el que ens exigeixin. • Accés a registres i arxius de les administracions públiques. • Exigir responsabilitats a l'administració com a conseqüència d'una mala actuació o d'una no actuació. • Ser tractat amb respecte. Col·laboració i compareixença dels ciutadans davant dels òrgans de l'administració pública : Col·laboració Els ciutadans estan obligats a facilitar a l'administració informes, inspeccions i altres actes d'investigació previstos en la normativa. Compareixença Només és obligatòria quan està establert en la normativa, quan està escrit en una norma. Formalitats de les citacions Ha d'incloure lloc, data, hora, objecte de la compareixença i efectes de l'incompliment. Quan és: • Via civil: poca cosa • Via penal: 1ª multa, 2ª mes multa i 3ª la força pública et ve a buscar. Còmput dels plaços administratius L'administració es molt rígida en el tema dels plaços, és a dir, per poder comparèixer, al·legar, presentar.... si no es fa dintre del plaç, els actes definitius esdevenen ferms i mai més es podrà al·legar. Aquest còmput es farà amb dies hàbils. El dia no es hàbil si en el lloc on es fa la resolució es festa (diumenges + 12 festes nacionals + 2 festes locals. Els dissabtes són dies hàbils). Es comença a comptar el dia després de rebre l'ofici, etc. Si la resolució és de mes a mes es s'agafa el mateix número de dia però del mes següent. Si fos un festiu el següent dia hàbil. Actes administratius Concepte La declaració de voluntat feta per l'administració en l'exercici d'una potestat administrativa diferent a la 6

potestat reglamentària, és a dir, que qualsevol acte que surti d'un òrgan administratiu que no sigui normatiu és un acte administratiu. Tipologia dels actes administratius: escrits, orals, mímica... Diferencia entre acte polític i acte administratiu: Els actes polítics no es poden impugnar mentre que els actes administratius si que es poden impugnar, podem presentar un recurs. Exemple: • Acte polític: el president pot triar al ministre que ell vulgui • Acte administratiu: per a ser ministre s'ha de tenir una sèrie de condicions (majoria d'edat...). Característiques dels actes administratius • Es una declaració intel·lectual: queda exclòs el que són activitats purament materials. Exemples: • L'enderrocament d'un edifici per les brigades de l'ajuntament d'Igualada. La resolució és la decisió de tirar−ho i l'actuació material el fet de fer−ho. • La policia local et precinta el cotxe. El fet de precintar el cotxe no es l'acte administratiu, sinó la resolució que diu que com que no has pagat els impostos et precinten el cotxe. • El fet de donar−te el permís d'obra no es un acte administratiu sinó que és la materialització. La resolució de l'expedient en que tens el permís d'obra sí. Una actuació material pot esdevenir en un acte administratiu però no sempre. Algun acte mecànic per part de l'Administració es podria considerar un acte administratiu? No perquè prèviament hi ha d'haver un acte administratiu perquè hi hagi un mecànic. Demanar una llicència i seguiment de l'expedient acte administratiu Quan et donen el paper acte mecànic • Aquesta declaració intel·lectual pot ser de voluntat, judici, coneixement o de desig: • Declaració de voluntat: apareixen en el moment de la resolució final d'un procediment (d'un acte administratiu). Ex: permís d'obres menors la resolució final on diu si, no o falta alguna cosa seria la declaració de voluntat. • Declaració de judici: es fan mitjançant un acte consultiu (un informe). La seva activitat consisteix en un informe sobre qualsevol consulta. Per exemple: al demanar el permís necessiten l'informe tècnic a veure si es reuneixen els requisits per la prevenció d'incendis. • Declaració de coneixement: quan demanem un certificat d'estudis. L'òrgan educatiu reconeix que tens aquell nivell. També seria homologar el permís de conduir. • Declaració de desig: propostes o peticions d'un òrgan cap a un altre per demanar alguna cosa. Tipus d'actes administratius Normatius o no normatius Els primers són els reglaments i la resta són els que no s'afegeixen a l'ordenament normatiu de l'Estat. Un 7

ministre emet un acte administratiu d'informació a la resta d'òrgans del ministeri. És un acte administratiu perquè surt d'un ministre però no és normatiu perquè no obliga, només informa. Per recòrrer un acte administratiu normatiu es fa via contenciós−administratiu. En els no normatius s'interposa un recurs ordinari via administrativa. Simple o complex El primer prové d'un òrgan administratiu (arriben a un acord i aproven l'acte administratiu). Per exemple: un agent de policia local. El complex prové de més d'un òrgan administratiu. Per ex: mancomunar−se varis ajuntaments per fer una depuradora. Ferms o no ferms Els ferms no es poden impugnar. Els no ferms són definitius: encara es poden impugnar. Favorable o de gravàmen Els favorables són aquells que reconeixen un dret a favor de l'administrat. Per ex: títol educatiu, reconèixer que d'un acte sancionador no és vàlid. Els de gravàmen (= incidir, perjudicar) són actes que limiten els drets dels administrats imposant una obligació. Per ex: resolució d'un procediment sancionador davant hisenda que m'obliga a pagar uns interessos per no haver pagat uns determinats impostos; expropiació d'un terreny. Singulars o generals 1ers: referits a una persona, a un administrat. Per ex: la concessió d'una llicència d'obres. 2ns: referència a un grup indeterminat de persones. Per ex: resolució que convoca una determinada oposició. Resolutoris o de tràmit Els resolutoris posen fi a un expedient administratiu (s'acaba el procediment) Els de tràmit són previs a la resolució, durant el procediment administratiu. Per ex: aportació de proves. Aquests actes normalment no es poden impugnar a no ser que menyspreïn un dret fonamental. En canvi els resolutoris si. Reglats o discrecionals Els primers estan positivitzats, escrits, l'acte s'ha de cenyir al que està escrit i es poden impugnar. Els discrecionals són actes polítics, no es poden impugnar. Expressos, tàcits o per silenci administratiu Els actes expressos són clars, indubtables, estan escrits, van directament al gra, no s'ha de sobreentendre. Per ex: si no paga en 10 dies li embarguem... En un acte tàcit es fan una sèrie d'actuacions que donen a entendre a l'administrat que l'Administració li vol dir una cosa. Els actes per silenci són aquells actes que l'administració sense dir res l'administrat entén que és que si o és que no. Hi ha una normativa que diu que si en 6 mesos l'administració no diu res jo sabré si està denegada la petició o no.

8

Que causen estat o no causen estat Els que causen estat el propi acte exhaureix la via administrativa. En canvi si no causen estat vol dir que no exhaureixen la via administrativa i, per tant, encara puc recòrrer administrativament. Etapes del procediment administratiu Partim de la base que l'administració pública està subjecte al principi de legalitat en totes les seves actuacions (art 105 de la Constitució espanyola). Qualsevol actuació s'ha de basar en normes preestablertes. No fa el que vol sino que fa el que diu la llei. Si no ho fes seria una desviació de la legalitat. Els actes amb vessant política no es poden controlar encara que siguin administratius. Documents que trobem en les diferents etapes del procediment administratiu Els ciutadans poden aportar una sèrie de documents diferents, documents del procediment administratiu: • Sol·licitud: serveix per iniciar el procediment • Denúncia: pot promoure l'iniciació del procediment. • Al·legacions: serveixen per aportar noves dades al procediment i es fa un cop iniciat aquest. • Recurs: serveix per impugnar els actes i disposicions decretats per òrgans administratius. Fases • Iniciació • Desenvolupament • Instrucció • Terminació o acabament Perquè es doni un procediment administratiu hi ha d'haver un element administratiu ja que entre administrats no hi pot haver cap procediment. Un procediment administratiu s'inicia a instància de part, ja sigui amb una denúncia com amb una sol·licitud. La denúncia és una sol·licitud encoberta perquè a partir d'aquesta l'administració inicia un procediment. La denúncia posa en coneixement a l'administració d'uns determinats fets i llavors d'ofici l'administració inicia el procediment. En canvi, la sol·licitud demana directament a l'administració que obri un procediment. Que l'administració pública iniciï d'ofici un procediment vol dir que és la pròpia administració qui tira endavant el procediment. No necessita que un tercer li digui res. Ho fa per pròpia iniciativa. Requisits de la sol·licitud • Identificació de l'administrat i/o persona que representa a l'administrat (nom, cognoms, DNI) • Fets, raons i petició • Lloc, data, firma • Òrgan o unitat administrativa a la que es dirigeix • I, si s'escau, suport documental (annexes) Quan entreguem la sol·licitud ha de ser doble per tal que segellin i posin el número de registre d'entrada.

9

El tractament ha de ser la 3ª persona del singular. Denúncia La denúncia per si no comença l'expedient sino que el coneixement de l'administració pública d'uns fets és el que pot fer que comenci o no un expedient. La forma és la mateixa que l apetició. A la interposició a un recurs, sigui o no absurd, l'administració pública ha de contestar. En canvi, en una petició si aquesta és absurda a vegades ni contesten. Les 4 actuacions en el desenvolupament del procediment administratiu • Impuls: Cada etapa, moment, situació, sempre en un procediment administratiu és impulsat d'ofici. En la denúncia mediatament l'administració es posa en marxa. • Actes d'instrucció: Són propis de la fase de desenvolupament i poden ser dades que s'aporten al procediment i poden ser també proposicions per part de l'administrat al procediment. El més important d'aquests actes són les al·legacions. Abans que l'administració comenci a determinar la possible sanció donen la possibilitat, el dret com a ciutadà de donar explicacions, declarar fets que l'afavoreixin. A vegades l'expedient s'acaba en aquesta fase perquè l'administració veu molt clar que l'administrat té raó i arxiva l'expedient. L'escrit d'al·legacions no comporta una resolució administrativa de contestació obligatòria. En canvi, el recurs si. Podem al·legar prescripció en una multa si passen més de 2 mesos sense notificar. El sistema per probar alguna cosa que al·leguem són les proves; procés per aclarir els fets que l'administració no té clar. Es poden incorporar en el procediment administratiu. Fins quan es poden presentar? A vegades a l'interessat l'interessa aportar les proves però d'altres vegades és l'administració qui les demana. AL·LEGACIONS EN TRÀMIT D'AUDIÈNCIA: quan a l'administrat se li dóna coneixement de l'expedient. En aquell moment l'administrat pot fer al·legacions en tràmit d'audiència ==> quan l'administrat té alguna cosa a dir. • L'actuació dels interessats • La informació pública Classes d'al·legacions ♦ Inicials ♦ En fase d'audiència Això succeeix en tràmits administratius llargs ja que en expedients sancionadors hi ha poques coses a veure.

10

El tràmit d'audiència no sempre s'ha de notificar personalment ja que pot ser públicament (diaris oficials, taulells ajuntaments...) Causes que poden portar a l'acabament del procediment administratiu ACABAMENT NORMAL • Per una resolució administrativa És la manera més normal d'acabament. La resolució administrativa ha de respondre totes les qüestions plantejades per l'interessat. Què pot dir una resolució? Estimatòria: quan l'òrgan accedeix a la proposta. Desestimatòria: quan no accedeix a la proposta. Combinada: En coses ens diuen que si i ens desestimen certs elements. Inadmissible: quan la sol·licitud per part de l'interessat no pot ser admesa al tràmit perquè no reuneix els REQUISITS: • Tota resolució administrativa, sigui quin sigui el resultat, ha de contenir informació suficient de quins són els recursos que puc presentar contra aquesta. • Òrgan davant de qui haig de presentar el recurs. • El termini per presentar. ACABAMENT ANORMAL • Desistiment de l'interesssat L'interessat canvia de criteri i desisteix de les seves pretencions. No renúncia al dret però no el vol en aquell moment. • Renúncia del dret que va fundar la petició de l'administrat L'interessat renúncia expressament sense que pugui disposar d'aquell dret més endavant. Per exemple: renunciar a una beca vol dir no disfrutar−la. Podré demanar una altra però aquella no la disfrutaré. • Declaració de caducitat Caduca el termini de tirar endavant el procediment perquè l'interessat no aporta els documents que li demanen. • Impossibilitat material de continuar Mort de l'interessat o desapareix l'objecte del procediment. • Terminació convencional Es posen d'acord l'administrat i l'administració abans de que acabi el procediment administratiu. S'ha de 11

complir en tot cas: ♦ Que aquests acords no siguin contraris a l'ordenament jurídic ♦ Que tinguin com a objecte la satisfacció de l'interès públic. Eficàcia i validesa de l'acte administratiu La norma general diu que són vàlids i produeixen efectes des de la data en que es dicten. Excepcions: 1.− Que el propi acte disposi una altra cosa. 2.− que s'exigeixi que l'acte sigui eficaç ha de ser notificat, publicat (a totes les persones) o aprovat per un òrgan superior. 3.− Suspensió de l'efiàcia de l'acte quan temporalment s'atura l'eficàcia de l'acte administratiu. Les causes poden ser: • Iniciat el procediment de revisió d'ofici (el propi òrgan que l'emet el revisa sense cap estímul exterior) l'òrgan competent podrà suspendre l'execució de l'acte sempre i quan aquesta pogués causar perjudicis d'impossible o difícil reparació. • La interposició de qualsevol recurs no suspèn l'execució de l'acte impugnat excepte que aquesta execució pogués causar perjudicis d'impossible o difícil reparació. L'administració pot suspendre l'execució d'un acte per l'interposició d'un recurs. Cessament de l'eficàcia de l'acte administratiu L'acte administratiu té una eficàcia determinada en el temps (té una durabilitat). Un cop realitzat s'entèn que la seva eficàcia s'ha acabat. Excepcions: • La caducitat de l'acte per la no actuació de l'interessat ( no fa el que ha de fer i caduca) • La desaparició del supòsit de fet o de dret pel que es va crear. • L'anul·lació de l'acte per la pròpia administració. La pròpia administració entèn que aquell acte s'ha d'anul·lar. Invalidesa de l'acte administratiu Un acte nul de ple dret és invàlid, no produirà mai efecte. En canvi l'acte anulable té un vici però produeix efectes. Si no es demana la seva nulitat arriba al final. Acte nul de ple dret = actes invàlids • Els que lesionen els drets i llibertats susceptibles d'ampar constitucional (que un òrgan dicti un acte que vagi contra el dret a la intimitat d'una persona). • Dictats per òrgans manifestament incompetents. • Que tinguin un contingut impossible. • Que siguin constitutius d'infracció penal • Dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert.

12

Acte anulable • Actes que incorreixen en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, inclús en la desviació del poder, però produeixen efectes. Efectes de la nulitat−anulabilitat Nulitat (des de quan no tenen efectes) • L'acte nul de ple dret mai produeix efectes • Qualsevol persona pot impugnar l'acte i els tribunals si ho aprecien ho poden decretar d'ofici (= per sé) • No pot convalidar−se l'acte administratiu que pateixi d'aquest vici (l'acte que sigui nul no pot convalidar−se amb un altre) • Els efectes de la nulitat de ple dret tornen enrere (retrotreuen) fins en el moment en que es va dictar l'acte. Per ex: si firmen al mes de gener i al març es decreta que és nul, tiren enrere i tots els efectes que hagi tingut seran nuls Anulabilitat • Produeix efectes fins que es declari la seva nulitat • Poden impugnar les persones que tinguin interès legítim. • És susceptible, es pot revalidar, el podem canviar. Veiem quin és el vici i l'esmenem. • Produeix efectes fins que es declara nul. Execució dels actes Un cop dictat l'acte per l'òrgan és necessari que sigui executat (que es dugui a terme). Hi ha supòsits en els qui ha de complir−ho no ho fa i llavors l'administració pública té una sèrie de mitjans amb els quals obliga a dur−ho a terme per força, la qual cosa es diu execució forçosa. Perquè sigui vàlida l'execució forçosa hi ha d'haver una advertència prèvia per part de l'administració que porti aquell expedient (poden notificar a través dels diaris oficials provincials o del país i del taulell d'anuncis de l'ajuntament). Si no s'acompleix llavors l'administració actuarà en execució forçosa. Mitjans de l'execució forçosa 1.− Constrenyiment del patrimoni: si s'obligués a pagar diners en l'acte i l'administrat no paga li embargaran el que sigui i agafaran el que deu. 2.− Execució subsidiària: quan són actes que no són personalíssims (ho pot fer unes quantes persones). No ho fa el que està obligat a fer−ho però ho pot fer una altra persona. Per ex: un notari. 3.− Multa coercitiva: si l'administrat no compleix s'obliga a fer−ho més una multa. Un deutor de l'administració respon amb els bèns presents i futurs. 4.− Compulssió vers/sobre les persones: Actes personalíssims que no es poden substituir pels actes d'una altra persona i llavors se li obliga a reparar per danys i perjudicis. Motivació dels actes administratius Consisteix en l'exteriorització de les raons que han portat a l'administració a dictar un acte determinat. La llei 13

exigeix que alguns actes administratius siguin motivats (no tots). Els actes han de tenir fonaments de fets (explicar l'acte en sí) i fonaments de dret (en que es basen aquests fets). Si un acte administratiu que necessita aquesta motivació no la té es pot impugnar i es pot anular (és anulable i viciat). Notificació Perquè produeixin efectes han de ser notificats. Si l'administrat no se n'assabenta no produirà efectes. Es pot notificar: • D'una manera general (taulell anuncis ajuntament o diaris oficials) • D'una manera personal (l'administració té 10 dies de termini a partir que dicta l'acte per notificar−ho) Contingut de la notificació de qualsevol resolució • Text íntegre de la resolució • Indicació si és o no definitiu en via administrativa Si és un acte que causa estat o no. Si es pot impugnar per via administrativa o s'ha de passar a via contenciosa−administrativa. • Quins recursos procedeixen contra aquesta resolució. • Davant de qui es pot interpossar el recurs • En quins terminis es pot interposar un recurs si valen. Revisió dels actes administratius Si no ens agrada la resolució d'un acte o creiem que lesiona algun dret podem reclamar. Com? L'eina utilitzable serà el recurs administratiu. En les següents lleis podrem mirar què ha de complir l'acte administratiu per ser legal: • Llei de règim jurídic de les Administracions Públiques • Llei de procediment administratiu comú Via administrativa Que un acte administratiu causa estat vol dir que acaba la via administrativa. Dintre d'aquesta via és un òrgan de l'administració el que veu l'expedient. Quan causi estat i volem reclamar ho farem via contenciós−administrativa. Revisió d'ofici Succeeix quan el propi òrgan administratiu revisa l'acte que ha fet per ell mateix. Per iniciativa pròpia pot revisar els seus actes administratius. Es dóna compte que s'ha equivocat i anul·la o corregeix d'ofici. Recursos administratius Concepte L'administració a vegades esmena els seus actes per revisió d'ofici. DEFINICIÓ: mitjans d'impugnació dels actes i disposicions decretats per òrgans administratius que poden utilitzar els ciutadans que es sentin perjudicats per aquests. D'entrada si em lesionen entenc que no està dintre de l'ordenament jurídic espanyol i, per això, fem el recurs. 14

Quan es resolgui o es revisi es veurà si és així. Veurem actes administratius no normatius perquè els normatius no es veuen per via administrativa. Principis generals de la regulació dels recursos • Podrem recórrer via administrativa contra els actes de resolució i els actes de tràmit, si dicideixen directa o indirectament al fons de l'assumpte. Els de resolució sempre són impugnables. Els de tràmit excepcionalment, depenent si té o no molt a veure amb el tema. En l'al·legació no tenen l'obligació de contestar−me. • Contra les disposicions administratives de caràcter general no cap recurs via administrativa. Tipus de recursos administratius L'administració no té l'obligació de saber quin tipus de recurs ha de fer però si saber llegir−ho. Llavors podrem posar recurs ordinari. Però si el posem malament tampoc el tiraran enrere perquè la filosofia és la mateixa. Articles de la llei 30/92 de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú: • Recurs d'alçada (art 114−115) Hi ha dos possiblitats de presentació: • Davant de l'òrgan que ha dictat l'acte • Davant del competent per resoldre'l (el superior jeràrquic immediat) El termini és d'un mes si l'acte és exprés. Si és tàcit (no és exprés = fa una sèrie d'actuacions per fer entendre una cosa però no la diu directament) el termini serà de 3 mesos. ◊ Recurs potestatiu de reposició (art. 116−117) S'interposa davant del mateix òrgan que ha dictat l'acte. Es diu potestaiu perquè es pot posar o no el recurs abans del contenciós, encara que a vegades s'intenta posar un recurs administratiu abans d'un jurisdiccional. Podem interposar abans d'anar al contenciós administratiu perquè si em donen la raó m'estalvio anar al contenciós−administratiu. ◊ Recurs extraordinari de revisió (art 118) Es presenta davant de l'òrgan que ha dictat l'acte. El termini és de 4 anys següents a la data de la notificació de la resolució de l'acte administratiu. Continguts mínims que es tenen en compte a l'hora d'interposar un recurs • Nom i cognoms del recurrent i identificació personal (DNI, direcció...) • Acte que es recorre (naturalesa de l'acte i número de l'acte) • Perquè impugnem, la raó. • Base legal, fonaments de dret en les quals ens basem. • Lloc on ho presentem. • Data. • Signatura recurrent. • Identificació del mitjà i si escau lloc de notificació (a efectes de notificació... direcció/telèfon/fax) 15

• Òrgan, centre de la unitat administrativa a la que es dirigieix. Actes que posen fi a la via administrativa (causen estat) • Resolucions dels recursos d'alçada. A partir d'aquí hem d'anar via contenciós−administratiu. • Resolucions dels òrgans administratius que manquin de superior jeràrquic. Com que davant del president del govern no hi ha cap superior jeràrquic passarem a via conteciós−administratiu. La suspensió de l'execució Per norma general la interposició de qualsevol recurs no suspen l'execució de l'acte administratiu que em impugnat.. L'òrgan que ha de revisar aquest acte, en funció del recurs que presentem, pot suspendre d'ofici l'execució si creu que pot perjudicar a tercers d'impossible reparació. Resolució del recurs L'òrgan corresponent: • estimarà en part (està mig d'acord) • o dessestimarà l'intenció formulada, o bé no admetrà el recurs (no està d'acord) • declararà l'admissió del recurs (està d'acord) Al·legacions ==> serveixen per recòrrer uns actes que no han arribat al seu final. Recurs ==> impugnarà un acte administratiu, impugnarà la resolució. LA JURISDICCIÓ CONTENCIOSA−ADMINISTRATIVA Quan revisa l'acte un jutge. És un tipus de jurisdicció dins l'ordenament jurídic espanyol que s'utilitza quan hem examinat la via administrativa. Òrgans que la composa • Jutjats del contenciós−administratiu (a nivell de província) • Sales del contenciós−administratiu del tribunal superior de justícia (a nivell autonòmic) • Audiència nacional • Tribunal suprem (sala 3ª) Competències ♦ Territorial (província...) ♦ Per raó de la matèria que tracta La interposició del recurs contenciós S'ha de tenir capacitat processal (nosaltres sols no el podem presentar, això es diu postulació). La nostra representació la tindrà un procurador. La direcció tècnica l'ha de portar un advocat. L'administració és representada pels advocats de l'estat. Contra què puc interposar • Contra actes administratius que exhaureixin la via administrativa. 16

• Contra resolucions de recursos ordinaris. El termini per la interposició del recurs és de 2 mesos a partir de la notificació. Acabaments Amb una sentència • Podrà dir que no admet el recurs perquè falten requisits • Desestimació del recurs perquè entén que no hi ha cap violació de cap dret • Estimació del recurs. Desistiment de l'administrat • El que ha interposat el recurs renuncia abans que surti la sentència. • Aplanament del demandat.

17