Estadística Demogràfica Projeccions

Projeccions de població de Catalunya 2015-2030 (base 2002)

Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya

© Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya Via Laietana, 58 08003 Barcelona http://www.idescat.net 1a. edició: Barcelona, març 2007 Tiratge: 400 exemplars ISBN: 978-84-393-7428-2 Dipòsit legal: B-7.465-2007

2

PAPER ECOLÒGIC

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

Presentació

L’Institut d’Estadística de Catalunya presenta Projeccions de població de Catalunya 2015-2030 (base 2002). Amb aquesta publicació l’Idescat posa a disposició dels usuaris el detall de la metodologia i de les hipòtesis utilitzades per establir les piràmides de població projectades a l’horitzó 2030 i una anàlisi de les tendències recents i futures del creixement de la població de Catalunya. Les projeccions es basen en les dades d’estructura demogràfica del Cens de població actualitzat a 31 de desembre del 2002. Els resultats de la població de Catalunya projectada per sexe i edat per al període 20032030, així com les piràmides projectades per als anys 2003-2015, dels àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona estan disponibles en format electrònic al web de l’Idescat des de l’any 2004. També es troba disponible el document metodològic Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030. Les projeccions de població per sexe, edat i lloc de residència, produïdes arran del Cens de població del 2001, han permès generar altres productes estadístics derivats, com són les Projeccions de llars 2015, les Projeccions de població en edat escolar (2003-2015), les Projeccions de població activa 2015-2030 (base 2002) i el document metodològic Obtenció de projeccions de població municipals. A partir de les projeccions de l’Idescat. Les projeccions de Població de Catalunya 2002-2030 dibuixen un futur de creixement de la població catalana, que podria tendir cap als 7,7 milions en l’horitzó 2015 i cap als 8,5 milions en l’horitzó 2030. Les projeccions alerten de tendències ineluctables, com ara la intensificació de l’envelliment, a la qual estan abocades les poblacions europees en general i la població de Catalunya en particular. L’allargament de la vida de les persones combinat amb la baixa fecunditat conduirà a un augment del pes relatiu de la població gran i a una disminució del nombre d’habitants en edat laboral en relació amb el nombre d’habitants de més edat. Els diferents escenaris permeten avaluar fins a quin punt la immigració pot ajudar a moderar l’envelliment de la població de Catalunya que es preveu a mitjà termini. L’Idescat disposa les Projeccions de població de Catalunya 2015-2030 (base 2002) al servei de les institucions públiques, dels agents socials i dels usuaris. Aquesta publicació i les altres que fan referència a diferents aspectes del futur de la població catalana (llars i famílies, població escolar i població activa) constitueixen un conjunt de materials estadístics necessaris per entendre millor les conseqüències futures de les dinàmiques demogràfiques recents i per poder avaluar les noves necessitats i reptes que es plantejaran en una població i en unes famílies que, amb tota seguretat, tindran característiques força diferents a les actuals.

Josep Maria Vegara i Carrió Director

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

3

4

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

Índex

Presentació _________________________________________________________________________________ 3 Introducció _________________________________________________________________________________ 7 Estructura de la publicació ___________________________________________________________________ 9 1. Notes metodològiques ___________________________________________________________________ 11 1.1 El mètode dels components __________________________________________________________ 11 1.2 La piràmide de partida _______________________________________________________________ 12 1.3 Anàlisi i projecció de la fecunditat _____________________________________________________ 14 1.3.1 El model de projecció de la fecunditat ____________________________________________ 16 1.3.2 Supòsits sobre l’evolució de la descendència de les generacions ___________________ 18 1.3.3 Evolució de la fecunditat conjuntural _____________________________________________ 19 1.3.4 Territorialització de les taxes de fecunditat ________________________________________ 22 1.3.5 El rejoveniment de l’edat de les mares en néixer els fills, condició necessària per al creixement de la fecunditat ________________________________________________ 25 1.4 Anàlisi i projecció de la mortalitat ______________________________________________________ 26 1.4.1 El model de projecció de la mortalitat ____________________________________________ 28 1.4.2 El mètode d’obtenció de les taxes per edats ______________________________________ 30 1.4.3 L’evolució de l’esperança de vida i el patró de la mortalitat per edats ________________ 31 1.4.4 Territorialització de les taxes de mortalitat ________________________________________ 33 1.4.5 Els límits de l’esperança de vida _________________________________________________ 36 1.5 Anàlisi i projecció de la migració ______________________________________________________ 36 1.5.1 El model migratori de Rogers ____________________________________________________ 36 1.5.2 La projecció dels moviments migratoris amb la resta d’Espanya _____________________ 38 1.5.2.1 Supòsits _______________________________________________________________ 41 1.5.2.2 Distribució segons el sexe i l’edat _________________________________________ 41 1.5.3 La projecció dels moviments migratoris amb l’estranger ____________________________ 42 1.5.3.1 Supòsits _______________________________________________________________ 42 1.5.3.2 Distribució segons el sexe i l’edat _________________________________________ 44 1.5.4 Combinació de les hipòtesis de migració amb la resta d’Espanya i amb l’estranger ____ 47 1.5.5 La distribució de la migració en el territori en l’horitzó 2015 _________________________ 48 1.5.5.1 Distribució territorial de la migració amb la resta d’Espanya __________________ 48 1.5.5.2 Distribució territorial de la migració de l’estranger ___________________________ 51 1.5.5.3 La migració interna ______________________________________________________ 54 1.5.6 Conclusions: la importància de la migració internacional en el creixement demogràfic ___ 56 1.6 Hipòtesis d’evolució dels components _________________________________________________ 56 1.7 Els escenaris d’evolució de la població futura ___________________________________________ 58 1.7.1 Escenari baix o vell ____________________________________________________________ 58 1.7.2 Escenari mitjà baix _____________________________________________________________ 59 1.7.3 Escenari mitjà alt ______________________________________________________________ 59 1.7.4 Escenari alt o jove _____________________________________________________________ 59 2. Principals resultats ______________________________________________________________________ 61 2.1 El nou cicle de creixement de la població catalana: dels 6 als 7 milions ____________________ 61 2.2 Components del creixement de la població en l’horitzó 2015 _____________________________ 63 2.3 La població de Catalunya l’any 2015 ___________________________________________________ 68 2.3.1 Creixement intens de la població en edat escolar __________________________________ 68 2.3.2 Envelliment de la població en edat laboral ________________________________________ 70 2.3.3 Desacceleració del creixement de la població de 65 anys i més _____________________ 73

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

5

2.4 La població de Catalunya en l’horitzó 2030 _____________________________________________ 78 2.5 Principals resultats territorials en l’horitzó 2015 _________________________________________ 79 2.5.1 Components del creixement ____________________________________________________ 80 2.5.2 Distribució de la població comarcal en l’horitzó 2015 ______________________________ 80 2.5.3 Evolució de la població per grups d’edat en l’horitzó 2015 __________________________ 81 2.5.4 Principals resultats per àmbits ___________________________________________________ 81 2.6 El futur de la població de Catalunya en perspectiva comparativa __________________________ 84 2.7 Conclusions ________________________________________________________________________ 89 3. Població i creixement en l’horitzó 2030 segons quatre escenaris d’evolució. Catalunya __________ 91 4. Població i creixement en l’horitzó 2015 segons quatre escenaris d’evolució. Resultats territorials ___ 161 5. Escenari baix. Població i creixement en l’horitzó 2015 _____________________________________ 173 6. Escenari mitjà baix. Població i creixement en l’horitzó 2015 ________________________________ 191 7. Escenari mitjà alt. Població i creixement en l’horitzó 2015 __________________________________ 209 8. Escenari alt. Població i creixement en l’horitzó 2015 _______________________________________ 227 Índex de taules i gràfics ___________________________________________________________________ 245

6

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

Introducció

Les Projeccions de població de Catalunya 2015-2030 (base 2002) s’han elaborat amb el mètode dels components, aplicant a la darrera piràmide disponible els canvis projectats en els components del canvi demogràfic (fecunditat, mortalitat i migració). La informació del Cens del 2001 proporciona la distribució de la població segons el sexe, l’edat i el territori de residència en el punt de partida de les projeccions de població. La present publicació inclou l’anàlisi de les tendències recents del creixement de la població de Catalunya, anàlisi necessària per establir les hipòtesis sobre les tendències de creixement en el futur. El canvi demogràfic s’ha projectat tenint en compte l’evolució recent en l’esperança de vida, el nombre mitjà de fills per dona i els fluxos de migració. S’ha estudiat l’evolució de la migració segons tres orígens i destinacions (migració amb l’estranger, amb la resta d’Espanya i entre les comarques de Catalunya). L’aplicació dels canvis demogràfics a la piràmide de partida ha permès obtenir les poblacions projectades de Catalunya per sexe i edat a 31 de desembre de tots els anys entre el 2003 i el 2030. També s’han obtingut les piràmides projectades en el període 2003-2015 del municipi de Barcelona, les quaranta-una comarques i els set àmbits del Pla territorial. Les Projeccions de població de Catalunya 2015-2030 (base 2002) es presenten segons quatre escenaris d’evolució, per reflectir la incertesa sobre el futur del creixement demogràfic. Els escenaris intermedis (escenari mitjà baix i escenari mitjà alt) corresponen a les evolucions que es consideren més plausibles. S’han inclòs dos escenaris (baix i alt) que es consideren extrems o més improbables però que permeten avaluar com evolucionaria a mitja termini la piràmide d’edats si tots els components del creixement es combinessin per produir o un envelliment extrem (escenari baix) o la situació contrària, la piràmide demogràfica més jove que es pot esperar (escenari alt). La present publicació ofereix la tabulació dels principals resultats i indicadors de la població de Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona. Al web de l’Idescat: www.idescat.net estan disponibles les piràmides detallades per sexe i edat simple, per a tots els àmbits territorials i horitzons temporals de la projecció.

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

7

8

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

Estructura de la publicació

Aquesta publicació conté els resultats anuals de les projeccions de la població de Catalunya fins a l’horitzó 2015 i resultats quinquennals per al període 2015-2030 segons quatre escenaris d’evolució. El primer capítol presenta la metodologia utilitzada en l’elaboració de les projeccions de població, les hipòtesis d’evolució futura dels components del creixement demogràfic i la combinació de les hipòtesis en quatre escenaris possibles d’evolució. El primer capítol també presenta els principals resultats de la projecció pel que fa al creixement, l’estructura per edats i la distribució territorial de la població en l’horitzó 2015. El capítol 2 presenta les taules comparatives dels quatre escenaris sobre el creixement i l’estructura demogràfica de Catalunya en els horitzons 2015 i 2030. El capítol 3 presenta els principals resultats territorials en l’horitzó 2015. Els resultats detallats de cada escenari estan disponibles en els capítols que van del 4 al 7.

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

9

10

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

1. Notes metodològiques

El mètode dels components ha estat utilitzat per projectar la població de Catalunya des de l’any 2002 fins al 2030. Aquest mètode permet estimar la població futura i la seva distribució per edats, a partir de la piràmide actual de població i de determinats supòsits sobre l’evolució, a cada edat i sexe, del nivell de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. El moviment natural i migratori futur s’ha obtingut després d’aplicar a la població les taxes específiques projectades de fecunditat, mortalitat i migració. Els mètodes per projectar els valors de les taxes de mortalitat, fecunditat i migració han estat independents per a cadascun d’aquests components. El període de projecció és de 28 anys, des del 2002 fins al 2030. Per a aquest període s’ofereixen dades anuals de la població de Catalunya a 31 de desembre, distribuïda edat per edat i per a cada sexe, segons els diferents escenaris d’evolució dels components del creixement demogràfic. S’han elaborat tres hipòtesis sobre l’evolució futura de les migracions i la fecunditat, i dues hipòtesis d’evolució de l’esperança de vida. La combinació selectiva d’aquestes hipòtesis ha donat lloc a quatre escenaris d’evolució de la població fins al 2030, que es diferencien no només per les xifres absolutes de població, sinó també per les estructures demogràfiques que en resulten. Aquests escenaris són els següents: escenari baix (o vell), escenari mitjà baix, escenari mitjà alt i escenari alt (o jove).

1.1 El mètode dels components El mètode dels components consisteix a agregar a la darrera piràmide de població disponible el moviment demogràfic projectat. Els nascuts vius s’afegeixen a la base de la piràmide i, a totes les edats, se sumen les entrades per immigració, i es resten les defuncions i les sortides per emigració. Es tracta doncs d’una estimació comptable que afegeix a la població inicial, distribuïda per sexe i edat, els components projectats del creixement demogràfic, que són el saldo natural (naixements menys defuncions) i el saldo migratori, o diferència entre entrades per immigració i sortides per emigració. El càlcul de la piràmide de població a 31 de desembre es fa a partir de la piràmide de població a 31 de desembre de l’any anterior i s’hi incorporen els esdeveniments projectats de tot l’any. Així, d’acord amb l’anomenada equació compensadora, tenim, per al primer any de la projecció: PPt = PPCt-1 + Nt - Dt + It - Et I en els anys successius PPt = PPt-1 + Nt - Dt + It - Et On PPt = població projectada de l’any t (31 de desembre) PPCt-1 = població postcensal de l’any t-1 (31 de desembre) Nt = naixements projectats de l’any t Dt = defuncions projectades de l’any t It = immigració projectada de l’any t Et = emigració projectada de l’any t Els termes Nt, Dt, It i Et corresponen als esdeveniments demogràfics projectats. La piràmide de partida de les projeccions pot correspondre a la població censal o, com en el cas d’aquestes projeccions a la població postcensal, PPC, que es calcula a partir del Cens de població més recent (el darrer correspon a 1 de novembre del 2001) i del moviment natural i migratori, estimat o registrat. La població postcensal a 31 de desembre del 2002, que és la piràmide de partida de les projeccions, inclou també correccions

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

11

estadístiques, CEt, a la piràmide de censal del 2001, per tal d’incorporar les altes i baixes per omissió que recullen els ajuntaments en el període posterior a la realització del Cens de població. Per tal de produir les projeccions per edat, sexe i lloc de residència, el mètode dels components s’aplica a la població de partida classificada per sexe i any de naixement (generació), tenint en compte que la font de població d’una d’edat determinada és la població al moment t-1 del grup d’edat adjacent més jove i, per a l’edat inicial de 0 anys, són els naixements ocorreguts durant l’any t. Així doncs, les generacions nascudes amb posterioritat al 2002 s’estimen únicament a partir de la informació del moviment natural i migratori, mentre que la població de les altres edats s’estima a partir de la piràmide de partida o postcensal, de les defuncions i del moviment migratori. Tenim, doncs, dues equacions diferents, depenent si l’edat és zero anys o qualsevol altra edat, (a): PPt(0) = Nt(0) - Dt(0) + It(0) - Et(0) PPt(a) = PPCt-1(a-1) - Dt (a) + It (a) - Et (a) L’aplicació del model dels components requereix, a més de la piràmide de partida, projeccions numèriques de naixements, defuncions i migracions. En primer lloc es formulen hipòtesis sobre el nivell futur de la fecunditat, de la mortalitat i de l’emigració mitjançant els indicadors resum (fills per dona, esperança de vida en néixer, índex d’emigració). Es tradueixen els indicadors sintètics a sèries de taxes per edat i, el producte de les taxes per la població, permet obtenir, per a cada cohort, els esdeveniments (naixements, defuncions i emigracions) que s’apliquen a la piràmide de població. Aquests components es consideren endògens, en el sentit que les xifres obtingudes depenen, d’una part dels supòsits sobre les taxes però, de l’altra, de la pròpia població projectada. En canvi, en la projecció de la immigració externa es parla de component exogen, en el sentit que la projecció del nombre d’immigrants externs només depèn dels supòsits i no de la mateixa piràmide. Així doncs, el mètode dels components permet estimar la població futura i la seva distribució per edats, a partir de la piràmide actual de població i de determinats supòsits sobre l’evolució, a cada edat i sexe, del nivell de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. En l’elaboració de les projeccions de Catalunya 20022030 s’ha utilitzat LIPRO, una aplicació informàtica del mètode dels components per a la projecció de models demogràfics multidimensionals, desenvolupada pel Netherlands Interdisciplinary Demographic Institute (NIDI). La versió 2.0 de LIPRO fou publicada el 1991 en forma d’un llibre acompanyat d’un disquet.1 Actualment, el llibre està disponible gratuïtament al web del NIDI2 en format PDF d’Acrobat. L’any 1999 es va publicar la versió 4.0, que és la primera versió per a Windows. Inclou les eines habituals de Windows, així com una millora per a la importació i exportació de dades. En concret, s’ha incorporat explícitament una interfície amb Microsoft Excel. També incorpora un menú d’ajuda. Una característica que cal destacar de LIPRO és la seva polivalència, ja que permet treballar amb projeccions de diferent complexitat, en ser l’usuari qui defineix el model demogràfic. Es pot realitzar des d’una projecció per sexe i edat sense migració externa, fins a un model multiregional amb migració externa i migració interna. Aquesta opció és la que s’ha fet servir per a les presents projeccions. En els següents epígrafs es presenta, en primer lloc, la piràmide de partida de les projeccions i, a continuació, els fonaments metodològics de la projecció de cadascun dels components demogràfics. Es detallen els supòsits d’evolució que s’han establert per a les taxes de fecunditat, mortalitat i migració i finalment la combinació d’aquests supòsits en 4 escenaris d’evolució.

1.2 La piràmide de partida La piràmide de partida de les noves projeccions és la població estimada a 31 de desembre del 2002, 6.528.794 habitants, calculada a partir de la informació del Cens de població 2001 (gràfic 1.1). L’horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2030, però es fa èmfasi en els resultats a curt i mitjà termini, en particular fins al 2015, que serà també l’horitzó temporal de les projeccions territorials. La data de referència de les projeccions és el 31 de desembre de cada any. 1 Van Imhoff, E. and N. Keilman (1991), LIPRO 2.0: An application of a dymanic demographic projection model to household structure in the Netherlands. NIDI CBGS Publications. Amsterdam/Lisse: Swets & Zeitlinger. 2

www.nidi.knaw.nl.

12

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

Gràfic 1.1

Població per edat i sexe. Catalunya. 2002.

Edat 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5

homes

dones

0 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000

0

0

10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000

L’efectiu actual de població a Catalunya (i a Espanya) és una dada incerta. Pot considerar-se que hi ha dues sèries, les poblacions “estadístiques” i les poblacions “oficials”. El Cens de població i les poblacions que se’n deriven (estimacions i projeccions) tenen unes xifres sensiblement més baixes que les poblacions “oficials”, és a dir les poblacions que fins a l’any 1996 corresponen als padrons municipals i que, a partir de l’any 1998, corresponen al Padró continu (gràfic 1.2).

Gràfic 1.2

Població estimada i població padronal. Catalunya. 1981-2003.

6800000 6700000

Nombre d’habitants

6600000 6500000 6400000 6300000 6200000 6100000 6000000 5900000 1981

1986 Padró

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

1991

1996 Padró continu

2001

2006

Estimacions

13

Les xifres oficials dels padrons municipals eren establertes anualment pel ple municipal i cada cinc anys es renovaven totalment els padrons amb una operació de camp. El canvi de la normativa padronal l’any 1996 ha suposat la supressió de les renovacions quinquennals i un nou sistema de gestió contínua i informatitzada dels padrons municipals, basat en la coordinació de tots ells per part de l’Institut Nacional d’Estadística, que és qui estableix la xifra de població oficial. La introducció d’aquest sistema suposa una millora pel que fa la disponibilitat de dades de població a nivell local. L’agregació de les xifres municipals dóna com a resultat unes poblacions que inclouen creixements força més elevats que els que es dedueixen de les fonts estadístiques (moviment natural i migratori). Una part d’aquest creixement correspon a “altes per omissió”, però també pot haver-hi duplicats (persones empadronades en dos o més municipis i/o en més d’un domicili dins del mateix municipi) i sortides no registrades en direcció a l’estranger, en particular de nacionals de l’estranger. D’altra banda s’ha de tenir en compte que pot haver-hi una subcobertura padronal de determinats col·lectius de població. Pel que fa a les darreres dades disponibles, la xifra d’habitants corresponent a la població postcensal a 31 de desembre de l’any 2002 és de 6.528.794 habitants, mentre que, d’acord amb la darrera revisió del Padró, la població de Catalunya ja arriba a la xifra de 6.704.146 habitants l’1 de gener del 2003. Hi ha doncs una diferència de 175.352 persones entre la població oficial i la població postcensal, que cal tenir en compte de cara a la valoració dels resultats de les projeccions. Si es considera que la xifra de la població de partida és massa baixa, l’usuari pot optar pels resultats que ofereix l’escenari alt o pot calcular una sèrie de població projectada basada en el padró, que aproximadament tindria una xifra de 175.000 habitants addicionals.

1.3 Anàlisi i projecció de la fecunditat Les hipòtesis de fecunditat que s’inclouen en les noves projeccions de població de l’Idescat són una revisió limitada de les hipòtesis establertes en les anteriors projeccions. En aquestes notes es fa primer una breu referència a la metodologia que es va utilitzar per a establir les hipòtesis de fecunditat en les anteriors projeccions de població i, després, s’expliquen els resultats de l’actual revisió en termes d’indicador conjuntural i de naixements. La fecunditat és el principal component a l’hora de determinar la xifra futura de població infantil en el període de projecció, perquè els seus efectes es concentren en la base de la piràmide de població. Un augment de la fecunditat, com per exemple el boom de naixements dels anys setanta, repercuteix en unes generacions plenes que, a mesura que vagin transitant per la piràmide d’edats, generaran demandes addicionals de productes i serveis, places escolars, llocs de treball, habitatges, pensions, etc. A Catalunya el marcat descens de la fecunditat des de mitjan anys setanta s’ha traduït en unes generacions buides, nascudes a mitjan noranta, que apareixen clarament a la piràmide de població. En la segona meitat del segle XX la fecunditat de la població de Catalunya ha presentat oscil·lacions molt importants. Primer amb un augment continuat fins a assolir un màxim a mitjan anys setanta, amb més de 110.000 naixements i un indicador conjuntural de 2,76 fills per dona (taula 1.1 i gràfic 1.3). El “boom de naixements” dels setanta reflectia un augment de la nupcialitat i un rejoveniment de l’edat mitjana de les mares en tenir els fills, que se situava en 28 anys el 1975. Després, en el curs dels anys vuitanta i noranta, les noves generacions varen iniciar pautes diferents, amb un retard a l’edat en casar-se, i, sobretot amb un retard en l’edat de tenir el primer fill. Aquests nous comportaments es van traduir en una davallada pràcticament ininterrompuda de les xifres de naixements i dels índexs de fecunditat que, des del començament de la dècada dels vuitanta, s’han situat sistemàticament per sota del nivell de reemplaçament. A mitjan anys noranta l’índex de fecunditat va assolir els nivells més baixos (1,14 fills per dona) i a partir d’aquesta data s’inicia una remuntada de la xifra de naixements i dels indicadors conjunturals. El canvi en el patró per edats de la fecunditat ha estat molt notable i l’edat mitjana en néixer els fills ha passat de 28 a 31 anys entre el 1975 i el 2003, la qual cosa ha reflectit la disminució continuada de la fecunditat abans dels 30 anys i l’augment després d’aquesta edat (vegeu el gràfic 1.4). El grup de 30 a 34 anys és actualment el de més fecunditat, seguit pel grup de 25 a 29 anys i el de 35 a 39. La fecunditat de la població de 20 a 24 ha patit una forta reducció i, només recentment, apareix una tendència d’augment, que reflecteix el fet que les dones immigrants, procedents de l’estranger, tenen els fills a edats més joves. L’explicació principal de l’augment actual de la xifra de naixements rau en l’arribada de les generacions plenes, nascudes a Catalunya ara fa 30 anys a les edats de màxima fecunditat. L’efecte de les generacions plenes s’ha vist reforçat per la migració internacional que ha arribat a Catalunya d’ençà del tombant de segle, que ha ampliat l’efectiu de població en edat reproductiva i, en particular, les generacions nascudes els anys setanta. El calendari més jove a la maternitat de les dones estrangeres ha estat el principal motiu del

14

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

creixement de la freqüència de naixements en dones joves, de menys de 25 anys. Finalment també augmenta la fecunditat de les dones de més de 35 anys, tot i que en aquestes edats les taxes ja no són gaire altes. Taula 1.1

Evolució de la fecunditat. Catalunya. 1975-2002.

Naixements

Taxa bruta de natalitat

Indicador conjuntural de fecunditat

Edat mitjana a la maternitat

1975 1976 1977 1978 1979

112.000 108.903 106.404 100.929 91.713

19,9 19,1 18,5 17,3 15,6

2,76 2,67 2,59 2,44 2,20

28,1 28,0 27,9 27,8 27,8

1980 1981 1982 1983 1984

82.545 75.247 72.957 66.533 64.684

13,9 12,6 12,2 11,1 10,8

1,96 1,77 1,71 1,55 1,50

27,8 27,9 28,1 28,2 28,3

1985 1986 1987 1988 1989

64.433 60.409 58.120 57.842 56.849

10,8 10,1 9,7 9,6 9,4

1,48 1,38 1,31 1,29 1,26

28,4 28,5 28,6 28,7 28,9

1990 1991 1992 1993 1994

56.464 56.162 57.178 55.745 54.424

9,3 9,2 9,4 9,1 8,9

1,24 1,22 1,23 1,19 1,16

29,1 29,3 29,5 29,8 30,0

1995 1996 1997 1998 1999

53.809 54.602 56.701 56.572 59.359

8,8 8,9 9,3 9,2 9,6

1,14 1,15 1,19 1,17 1,22

30,3 30,4 30,7 30,8 30,9

2000 2001 2002

63.489 64.722 68.315

10,2 10,3 10,6

1,29 1,29 1,32

30,9 30,9 30,9

Any

Evolució de l'indicador conjuntural de fecunditat i de l'edat mitjana a la maternitat. Catalunya. 1975-2002. 31

2,5

30

Fills per dona

3

2

29

1,5

28

1

Edat mitjana

Gràfic 1.3

27 1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987 ICF

Institut d’Estadística de Catalunya-PPC/2015-2030

1989 Any

1991

1993

1995

1997

1999

2001

Edat mitjana

15

El paper del retard del calendari en el pronunciat descens de l’indicador conjuntural de fecunditat és innegable, però seria equivocat creure que el retard en néixer els fills no tindrà un efecte sobre la descendència final de les generacions recents. Les intricades relacions entre fecunditat conjuntural, fecunditat de les generacions i fecunditat segons l’ordre de naixement, s’han integrat en la projecció de la fecunditat a partir d’un model de fecunditat que inclou aquestes variables. Gràfic 1.4

Taxes de fecunditat per grups d'edat. Catalunya. 1986-2002.

60

Naixements per 1.000 dones

50

40

30

20

10

0 1986

1988