Nivell

C2

Nivell C2

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra

Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador (però no d’una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l’ús que feu de l’obra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. · Quan realitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. · Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. · No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca

© 2014 Consorci per a la Normalització Lingüística

Redacció:

La direcció tècnica d’aquest dossier s’ha dut a terme des de l’Àmbit de Formació i Foment i ha estat elaborat per Laura Corsà, del CNL de Lleida; Montserrat Gilabert, del CNL de Lleida; Judit Llovet, del CNL de Barcelona; Dolors Siles, del CNL El Prat; Susagna Sabaté, del CNL de Girona, Teresa Guasch, del CNL de Tarragona. Les il·lustracions i la maquetació són de Joan Pol Climent, de l’Àmbit de Projecció.

Presentació El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza cursos de nivell C2 a tot Catalunya. Amb la publicació del nou programa d’aquest nivell de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), actualitzat d’acord amb el Marc europeu de referència, el CPNL ha considerat necessari elaborar un dossier per als cursos que respongui als canvis que s’hi plantegen. El nivell C2 té l’objectiu de formar persones que ja tenen un nivell de suficiència i que volen millorar la seva competència comunicativa. Tal com diu el programa, un alumne que assoleix el C2 ha de ser capaç de: • Comprendre pràcticament tot el que llegeix o escolta, així com extreure, seleccionar i integrar informació, idees i opinions per elaborar un text nou. • Expressar-se oralment i per escrit amb naturalitat, fluïdesa i precisió, fins i tot en les situacions més complexes, ja sigui per fer una intervenció espontània o un monòleg planificat. • Interactuar amb facilitat i habilitat, així com captar i utilitzar els senyals no verbals i d’entonació. • Emprar un repertori lingüístic ampli que permeti mostrar una gran flexibilitat a l’hora de reformular idees sota formes lingüístiques diferents o transmetre amb precisió matisos subtils de significat, pràcticament sense limitacions. • Dur a terme tasques complexes, habituals o no, sobre temes abstractes o tècnics, sobretot en l’àmbit públic, acadèmic i professional, mostrant una bona capacitat d’adaptar el missatge a les necessitats de l’auditori i a la finalitat del discurs. Perquè l’alumne d’un curs de nivell C2 pugui adquirir aquestes competències, el CPNL planteja treballar a l’aula amb les tasques proposades en aquest dossier. Aquest dossier està concebut com un material flexible, que faciliti l’aprenentatge a partir de situacions comunicatives complexes que demanen la producció de textos orals i escrits reals i que requereixen plena competència lectora i de comprensió oral. Consorci per a la Normalització Lingüística Barcelona, setembre 2014

Nivell C2 Índex

Unitat 1 Intervenció en una taula rodona

7-13

Unitat 2 Els informes: dades i valoracions

14-22

Unitat 3 Un parlament breu

23-29

Unitat 4 Un viatge pas a pas

30-36

Unitat 5 De la lectura a la ressenya

37-45

Unitat 6 Presentació en roda de premsa

46-60

INTERVENCIÓ EN UNA

TAULA RODONA

En aquesta unitat hauràs d’intervenir en una taula rodona. Aprendràs a: Analitzar la situació comunicativa (destinataris, context, objectiu...) per preparar una intervenció eficaç. Utilitzar tècniques per generar idees a partir de la informació de diverses fonts.

Extreure les idees principals de textos orals i escrits. Obtenir informació rellevant en debats de grup. Elaborar guions i valorar l’eficàcia dels arguments seleccionats. Reconèixer i aplicar els aspectes que fan que una intervenció oral sigui eficaç. Presentar i debatre arguments. Exposar informació i defensar la posició personal per convèncer, persuadir, dirigir, etc. Reflexionar sobre la variació lingüística i sobre la llengua estàndard. Valorar els recursos de cortesia lingüística. Revisaràs i consolidaràs: L’ús de per què, perquè i per a què. L’ús de que i què.

Unitat 1

Aplicar tècniques per organitzar les idees.

Intervenció en una taula rodona Context: A l’escola d’educació primària on treballes es porta a terme, coincidint amb Sant Jordi, la setmana cultural. Una de les activitats que es realitzarà serà una taula rodona que portarà per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”.

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs material teòric per preparar la unitat. Argumenta:

T’han demanat a tu, com a mestre de l’escola, que hi participis. Ja t’han confirmat les altres dues persones que hi intervindran: un alumne del centre, que comentarà quins són els gustos literaris dels joves, i un representant de l’AMPA, que reflexionarà sobre la necessitat de transmetre l’hàbit lector als fills. http://goo.gl/Mr7qeW

Tasca final

Itineraris:

Fes una intervenció oral formal d’uns 5 minuts. En la teva intervenció has d’exposar i argumentar el teu punt de vista, com a professional de l’ensenyament, sobre el tema que es tracta a la taula rodona. Respon, de manera resumida, les preguntes que t’han fet arribar al blog de l’escola alguns alumnes i prova de convèncer-los amb arguments clars.

Activitats 1 Planificar La directora de la teva escola et proposa que participis, com a mestre, a la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Només de sortir per la porta del despatx, t’ha vingut al cap un article que vas llegir fa temps. Per parelles, llegiu l’article que teniu a continuació i comenteu com us comportaríeu davant un encàrrec com aquest: improvisaríeu, com l’autora?, prepararíeu a fons la vostra intervenció?, en quins aspectes us centraríeu?... Article “La taula rodona”, de la periodista Eva Piquer (El Punt Avui). http://goo.gl/TygBSg

2 Planificar Com que no estàs avesat a parlar en públic, demanes ajuda a un col·lega teu de secundària que té més experiència. Et recomana un vídeo que ell mateix ha preparat per als seus alumnes i un altre en què es parla sobre comunicació no verbal. Mira’t aquests vídeos i després elabora un mapa mental que contingui tots els aspectes que hauràs de tenir en compte a l’hora de planificar una exposició oral. Vídeo “Model d’exposició oral”, Departament de Valencià IES Antoni Llidó, Xàbia. http://goo.gl/uNHEku Durada total: 4’05’’ Vídeo “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal”, de l’experta en comunicació personal Teresa Baró. http://goo.gl/d55TwH Durada total: 4’56’’

U1 8

Intervenció en una taula rodona

http://goo.gl/HgwVVs

Fixa-t’hi Un mapa mental és una tècnica que ens permet organitzar les idees. En un mapa mental, la informació es representa d’una manera espontània i creativa que afavoreix que sigui assimilada i recordada pel cervell. Aquest mètode permet que les idees generin altres idees i que es pugui veure com es relacionen i s’expandeixen. El mapa mental i el mapa conceptual són tècniques que serveixen per seleccionar i organitzar la informació d’una manera visual, però, mentre que el mapa conceptual jerarquitza les idees (generalment en forma de cascada) i no les relaciona totes entre si, el mapa mental estableix relacions entre totes elles (per això acostuma a tenir una forma visual més arrodonida).

Per saber-ne més:

http://goo.gl/0bNfZa

Per saber-ne més: Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, IEC. Conté un fascicle de fonètica (1990) i un altre de morfologia (1992). Fonètica:

http://goo.gl/kMNLfr Morfologia:

http://goo.gl/y8u5NG

3 Revisar

http://goo.gl/uNHEku

Escolta atentament el primer vídeo i fes una llista que contingui els trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del teu dialecte. Et sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i la varietat lingüística adequats?

4 Produir El teu col·lega s’interessa per la teva intervenció i t’envia un missatge electrònic en què et planteja una sèrie de preguntes. Redacta el missatge i respon les preguntes següents: en qualitat de què parles en aquesta taula rodona?, a qui t’adreces (quins interessos o necessitats creus que tindrà el públic que t’escoltarà)?, què vols aconseguir o què vols transmetre; és a dir: quin és l’objectiu de la teva intervenció? Intervenció en una taula rodona

U1 9

5 Planificar El teu amic professor et contesta que, gràcies a la informació que li has fet arribar, s’ha pogut fer una idea del tipus d’intervenció que hauràs de fer. Et recomana un material que li sembla que et pot anar bé per preparar-la com cal. Feu grups de tres persones i, tenint en compte les respostes de l’exercici 4, elaboreu una llista de les idees que considereu apropiades per desenvolupar a la intervenció oral. Podeu utilitzar el material que us suggereix el vostre amic o qualsevol altre que us sembli adient. Vídeo de la conferència d’Imma Canal “Lectura i èxit educatiu” (Fundació Bofill). http://goo.gl/uoix7v Minuts 6.45’ a 17.42’

Text de la xerrada d’Ada Castells “Literatura per a què? Llegir ens fa persona” (Fundació Bofill). http://goo.gl/eaFxwW

Àudio d’una entrevista del periodista Toni Clapés al psicòleg Xavier Guix sobre “Els beneficis de llegir” al programa Versió RAC1. http://goo.gl/00M1hX

6 Gramàtica D’entre el material que has utilitzat per preparar la intervenció, t’ha cridat l’atenció el títol de la conferència d’Ada Castells a què hem fet referència a l’activitat anterior: “Literatura per a què?” Tu hi hauries posat “Literatura per què?” 6.1. Reflexionar Consulta el contingut de la fitxa de l’Optimot, el servei de la Direcció General de Política Lingüística de resolució de consultes lingüístiques, i un apunt d’un blog sobre llengua que segueixes habitualment.

Optimot, DGPL. http://goo.gl/Adv0Xb

Blog Etcètera, de Núria Puyuelo. http://goo.gl/F7orsg

6.2. Reflexionar Elabora la teva pròpia fitxa per argumentar davant la resta de companys quina és la solució correcta i resol els dubtes que et puguin plantejar.

U1 10

Intervenció en una taula rodona

7 Gramàtica Després de reflexionar sobre els usos de per què, perquè i per a què, decideixes posar a prova els teus coneixements amb aquest relat publicat a la pàgina web Relats en català, un espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana:

http://goo.gl/V1tlck

7.1. Reflexionar Revisa tots els perquès del text i digues si són correctes o no. 7.2. Reflexionar I, ja que hi som, creus que cal canviar alguna cosa pel que fa a l’ús de que / què?

Fixa-t’hi

QUÈ ✓ Pronom interrogatiu en oracions interrogatives directes (Què vols per berenar?) o en oracions interrogatives indirectes (M’agradaria saber què vols per dinar). ✓ Pronom relatiu (sempre darrere de preposició): La qüestió a què fas referència és difícil de resoldre, El llibre de què em parles és extraordinari, La situació per què està passant em preocupa molt, L’autobús en què viatjava va sortir de la carretera... ✓ Nom: Ja em diràs el què quan t’ho hagis mirat, Demà li diran el què ...

QUE ✓ Conjunció que enllaça dues oracions (Diu que vindrà demà a primera hora, Espero que la pròxima vegada estudiï més...) o que introdueix preguntes de resposta tancada; és a dir, que cal contestar amb un sí o un no (Que vols pa?, Que arribaràs d’hora avui?...). ✓ Pronom relatiu: El tema que discutim és francament complicat, El que m’agrada més d’aquest món és viatjar... ✓ Intensificador en oracions exclamatives: Que bé ho has fet!, Que n’és, de llesta!

Intervenció en una taula rodona

U1 11

8 Produir Et sembla que ja t’has documentat força sobre el tema de què hauràs de parlar i decideixes enviar-li al teu amic un possible guió de la intervenció. Elabora el guió a partir dels arguments seleccionats a l’activitat 5.

Fixa-t’hi Un bon guió constitueix un veritable mapa de ruta i disposar-ne és fonamental per aconseguir que l’exposició avanci en una direcció i no es quedi en un garbuix d’idees disperses i mal relacionades. Un cop s’ha analitzat la situació seguint les orientacions que es donaven al bloc anterior (localització espacial i temporal de la intervenció, auditori a qui s’adreça i objectius), arriba el moment d’elaborar un guió o esquema que contingui els punts principals que es volen tractar, és a dir, el conjunt d’idees principals i secundàries ordenades i relacionades. A més de proporcionar seguretat durant la intervenció, l’elaboració del guió serveix per identificar el fil conductor de l’exposició, localitzar buits, mancances o repeticions, fer èmfasi en els punts més importants i descartar les idees que tenen poca relació amb el fil conductor. (Extret del web Argumenta, dirigit pel Servei de Llengües de la UAB i el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC)

9 Planificar El teu col·lega et diu que el guió que li has fet arribar fa bona pinta, la qual cosa evidencia que t’has documentat bé sobre el tema, però el seu missatge conté una frase “inquietant”: I no oblidis que, a banda del què, és molt important el com es diu. Decideixes buscar més informació i trobes un recurs interessant: Web Com comunicar, del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC. http://goo.gl/aXBty5 Durada total: 10’

Per parelles, observeu el vídeo de l’exposició d’un estudiant davant la resta de companys i a continuació trieu els aspectes que, a l’hora d’avaluar una exposició oral, us semblin més rellevants de la graella que us facilitarà el professor.

U1 12

Intervenció en una taula rodona

Per saber-ne més: Rubio, Joana; Puigpelat, Francesc. Com parlar bé en públic. Barcelona: La Butxaca, 2010. Una part molt important d’aquest llibre se centra, tal com dóna a entendre el títol, en el com, tot i que també s’analitza l’estructura i la tipologia dels discursos...

10 Planificar Observa el vídeo de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”, en què intervenen quatre persones. Vídeo resum taula rodona (Fundació Bofill). http://goo.gl/A6YOtj Durada total: 19’27’’

10.1. Revisar Valora l’eficàcia de la intervenció dels diversos ponents que participen a la taula rodona a partir de la rúbrica que heu consensuat a classe. 10.2. Reflexionar Anota els recursos de cortesia lingüística que hi detectis.

Per saber-ne més: Vilà, M. (coord.); Ballesteros, C; Castellà, J.M.; Cros, A.; Grau, M., i Palou, J. Didàctica de la llengua oral formal: Graó, 2002. Aquest llibre, entre altres aspectes, dedica un capítol a la modalització del discurs; és a dir, a l’adequació del text a la situació comunicativa.

Fixa-t’hi Les estratègies que regulen la interacció es fonamenten en la utilització dels recursos de cortesia que permeten salvaguardar la imatge de l’emissor i no agredir la del destinatari, sobretot en situacions controvertides on cal mantenir una actitud cooperativa i conciliadora entre els participants.

TASCA

Produir

Finalment ha arribat el dia de la taula rodona. Fes la teva intervenció davant la resta de companys. Després, contesta les preguntes que t’havien fet arribar alguns alumnes mitjançant el blog de l’escola i que reproduïm a continuació. Recorda d’utilitzar la rúbrica per autoavaluar-te abans d’executar la tasca davant la resta de companys. • Pregunta 1: Creu que les campanyes que posa en marxa l’administració per afavorir la lectura són efectives? • Pregunta 2: Considera que l’ús generalitzat de les noves tecnologies per part del jovent frena la lectura? • Pregunta 3: Pensa que les lectures que es proposen en escoles i instituts són adequades als gustos actuals dels nens i dels joves?

Intervenció en una taula rodona

U1 13

Els informes:

dades i valoracions

En aquesta unitat hauràs d’elaborar un informe i presentar-lo oralment i per escrit.

Produir textos sintetitzant la informació de diverses fonts. Interpretar i valorar críticament textos. Exposar informació i defensar-la. Donar una forma nova a la informació extreta d’una presentació oral. Revisaràs i consolidaràs: L’ús abusiu dels possessius i de la substantivització. La claredat, l’ordre i la cohesió dels elements en la frase. L’ús i abús d’oracions simples i compostes. El lèxic específic i les expressions més habituals que trobem en els informes.

Unitat 2

Aprendràs a:

Els informes: dades i valoracions Context: El departament on treballes t’ha demanat que elaboris un informe que servirà com a base per prendre una decisió important. Aquest informe l’hauràs de presentar en una reunió conjunta del teu departament amb la direcció.

Tasca final Elabora un informe a partir d’una situació determinada per presentar-lo oralment i per escrit en una reunió formal.

Activitats 1 Planificar Llegeix les propostes d’informes i emplena la graella que tens a continuació. Propostes d’informes: 1. El menjador escolar no reuneix les condicions adequades. La direcció del

centre et demana un informe sobre l’estat de la instal·lació. 2. Administres una finca de més de 125 veïns i estàs valorant la possibilitat de contractar una persona per a la consergeria. Has de fer un informe sobre les feines i els resultats que pot aportar el nou lloc de treball a la comunitat. 3. Ara fa un any que es treballa a l’aula amb ordinadors portàtils i cal fer-ne un balanç. Formes part de la coordinació pedagògica de l’escola i el consell escolar t’ha demanat un informe sobre la gestió actual i una proposta de futur. 4. Alguns usuaris dels Serveis Socials han demanat una ajuda per a un membre de la família. Has de preparar l’informe sobre la situació familiar per prendre una decisió. 5. L’empresa on treballes vol eliminar el transport per fer els trasllats des de l’estació fins a les oficines perquè és deficitari. El comitè d’empresa vol fer un informe de la mobilitat actual dels treballadors per fer-ne una proposta. Objectiu final

Descriu, analitza o valora

Planificació: Possibles apartats de l’informe

Per justificar l’informe cal aportar...

Títol de l’informe

1.

2.

3.

4.

5.

Els informes: dades i valoracions

U2 15

2 Produir

Per saber-ne més:

Confecciona una base d’orientació individual per avaluar el disseny i la planificació dels informes. La base d’orientació ha de respondre les preguntes:

L’informe administratiu:

A. Què cal fer per elaborar un bon informe? B. Com es pot saber si està ben fet? http://goo.gl/N2YJ3D Pots fer servir aquests enllaços on trobaràs aspectes teòrics i exemples per fer els informes:

Enllaç de la UPC http://goo.gl/NVS7mK

Enllaç de la UABdels itineraris d’aprenentatge Enllaç http://goo.gl/sA9PAu http://goo.gl/gcgtbr

Fixa-t’hi La base d’orientació es pot fer de moltes maneres i pot ser diferent en cada cas. Cal incloure tot el que hem de tenir en compte per aconseguir l’objectiu plantejat, en aquest cas és fer un informe. Una base d’orientació és una llista ordenada de passos que hem de tenir en compte per fer un informe i dels elements que l’integren. Dues mostres d’organització d’una base d’orientació: A. Es pot fer seguint els passos segons el moment d’execució: abans, durant o després. B. Es pot fer a partir d’elements del text de forma -l’estructura i la planificació textual - i de contingut. Elements que poden formar part de la base d’orientació d’un informe: a. Objectiu final b. Tipus d’informe: expositiu, analític o persuasiu c. Perfil del destinatari • Si ha de decidir, l’informe és valoratiu • Si és entès en la matèria; terminologia específica • (...) d. Planificació del material , dades i altres informacions e. Disseny dels apartats de l’informe

2.1. Revisar Poseu en comú la base d’orientació. Consensua primer amb el grup i després amb la resta de la classe la proposta definitiva per elaborar una base d’orientació que serveixi com a document d’avaluació de la tasca final.

U2 16

Els informes: dades i valoracions

3 Produir Apliqueu la base d’orientació en els informes que pugueu aportar o en aquestes propostes. Compleixen tots els requisits per ser un bon informe? Cada grup pot triarne un, s’avaluen i després es posen en comú.

Informe anual de l’observatori de la llet http://goo.gl/ZV61rt

Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya http://goo.gl/Rov15b

4 Gramàtica Llegeix aquest apartat i detecta els errors de contingut i coherència entre l’enunciat de l’apartat i els subapartats. Estàs d’acord amb la selecció dels set subapartats? I amb l’elecció de connectors? Aconsegueix una exposició coherent? Discutiu la selecció dels errors en parella i després escriviu el text correctament. Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents : 1. No es comptabilitza el coordinador de cultura i joventut, de manera que el capítol I és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament. 2. El pressupost de cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts irregularment en els pressupostos d’aquest període. Aquestes despeses estan consignades al capítol VII, en total, més de 1,4 milions d’euros transferits.

Per saber-ne més: Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També han de començar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i d’altres elements que assegurin la coherència d’aquest tipus de text.

http://goo.gl/3X5Ig5

3. Si s’exclou de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem que el pressupost de cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys. 4. Trobem que el capítol II (contractacions de béns i serveis), que reflecteix el gruix de l’activitat municipal de cultura, s’ha reduït més d’un 50%, passant de 233.915€ a 111.840€.

Els informes: dades i valoracions

U2 17

5. En el cas de les subvencions a les entitats culturals (capítol IV del pressupost) la baixada ha estat encara més important: de 23.769€ a 9.252€, un 61%. La reducció ha anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions, ara únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets. 5. Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4 euros per habitant, més del triple que els 67,2 euros per habitant destinats de mitjana als municipis de la província. 7. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 euros per habitant, molt inferior als 73,7 euros que hi dediquen de mitjana dels municipis d’aquest tram de població. ( Informe: Anàlisi del cost de l’Ateneu. Fragment d’un informe sobre el pressupost de cultura, a propòsit del cost del nou Ateneu)

5 Planificar Els informes o estudis sempre van precedits per un resum o abstract . Comenteu en grup aquesta cita: “Aquells lectors pels quals el document té només un interès marginal amb freqüència troben en el resum prou informació i no tenen necessitat de llegir el document sencer. En conseqüència cada document principal hauria d’incloure un bon resum.” American National Standard for writing Abstracts Quins avantatges i inconvenients creieu que té un resum en un informe? Quins són els trets característics que defineixen els resums? Quins són els trets que no han d’aparèixer en un resum? Si hem de presentar un informe en forma de notícia radiofònica, quina part farem servir? Poseu en comú a l’aula les reflexions de cada grup.

6 Revisar Llegeix els 2 resums incorrectes de l’informe de la Fundació Bofill A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, d’Elena Sintes Pascual. Detecta els errors i compara la teva tria amb la dels companys. Aquests enllaços dels serveis lingüístics de les universitats et poden ajudar en aquesta activitat:

http://goo.gl/NLzZG3

http://goo.gl/iaEVK1

Per saber-ne més: Sabies que les normes UNE 50-103-1990 i ISO 214-1976 regulen com han de presentar-se els resums en l’espai europeu d’ensenyament superior? Aquí teniu un enllaç que us en pot aportar més informació: Proyecto Alfin eees:

http://goo.gl/Mx0ZBu

U2 18

Els informes: dades i valoracions

Resum 1 D’uns anys ençà, diversos sectors de la comunitat educativa han posat en dubte la idoneïtat de la jornada escolar partida, tant des del punt de vista educatiu com social. Aquesta recerca se centra a analitzar l’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua. Revisa l’evidència científica produïda en altres comunitats autònomes i països en què s’aplica la jornada compacta, analitza els resultat de les experiències i les tendències en els països del nostre entorn. Amb aquest informe volem contribuir a obrir el debat sobre la jornada escolar, defugint el dilema entre jornada partida i contínua, i ubicar-lo en una deliberació més àmplia sobre el temps dels infants i adolescents i la relació que té amb els temps socials. Resum 2 Elena Sintes Pascual, responsable de l’informe A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, elaborat per la Fundació Jaume Bofill, parla de les conseqüències que pot tenir implantar el sistema de la compactació de l’horari escolar a Catalunya. L’informe que presentem tot seguit analitza els resultats de la recerca internacional i de les experiències de jornada contínua en altres comunitats autònomes i països del nostre entorn per tal d’avançar els possibles impactes socials i educatius d’aquesta mesura en el nostre país.Els resultats de l’estudi vénen a dir que no hi ha evidències científiques d’alguns dels arguments en favor de la compactació de la jornada escolar.

7 Produir Redacta individualment el resum correcte de l’activitat 6.

8 Gramàtica Trieu un text per grup i detecteu les incorreccions de claredat i d’exposició de les idees, d’ordre dels elements de la frase, els connectors, l’excés de substantius, de possessius i de frases simples. Abans, però, caldrà fer uns apunts teòrics dels temes que es tractaran. Podeu fer servir aquest enllaç del Servei Lingüístic de la UOC:

http://goo.gl/OpjsMk

8.1. Reflexionar Intercanvieu els membres dels grups que han treballat el mateix text i redacteu el text correctament. 8.2. Reflexionar Torneu a intercanviar els membres del grup. Formeu grups de 3 experts, on cada membre ha treballat un text diferent i aportarà la seva expertesa. Torneu a redactar els altres dos textos que no heu treballat encara amb l’ajuda de l’expert.

Per saber-ne més: Ampliació d’activitats dels itineraris d’aprenentatge:

http://goo.gl/ljveJR Els informes: dades i valoracions

U2 19

Text 1 A l’anterior estudi, tractava específicament com a objecte d’estudi el tema de l’ocupació laboral dels col·lectius vulnerables. Es mostrava com la situació de les famílies, en comptes de millorar, passava de forma progressiva a una nova situació: de la manca de feina a la pèrdua de prestacions, tendència que s’ha anat aguditzant segons es desprèn de les dades extretes de les enquestes realitzades. Així, es feia una comparativa amb la situació de les persones participants en el projecte Ocupació per concloure com l’acompanyament i la mediació en els itineraris d’inserció laboral millorava l’ocupabilitat de les persones i la seva disposició per trobar feina.

Text 2 És important una detecció prematura de possibles dificultats lectores i alhora el respecte dels diferents ritmes d’aprenentatge. Ritmes més lents del que preveu el currículum o respecte al d’altres companys. El factor motivacional en l’aprenentatge de la lectura és cabdal en el desenvolupament de les capacitats lectores; així, lectura i motivació es retroalimenten. És a dir, més motivació comporta més èxit. Alhora major èxit comporta més motivació. Si aquest cercle positiu no entra en funcionament, a mesura que l’infant creix augmenta el rebuig a la lectura, la distància amb els companys i la sensació de fracàs. Factors que dificulten greument el desenvolupament de competències lectores. Text 2 Cal tenir en compte les següents recomanacions : El nen requereix de l’ajuda individual per fomentar la seva progressió i adquisició de les competències bàsiques del curs. Sobretot necessita el suport i la supervisió d’un adult ja que són molt importants per contribuir al seu assoliment competencial. Es proposarà a la resta del professorat del curs el quadern de treballs de recuperació per al seu coneixement. També caldrà mantenir una reunió amb els pares. Caldrà detallar-los el pla de treball. Cal posar-lo en marxa, de manera urgent, amb o sense el coneixement de la resta del professorat del curs. U2 20

Els informes: dades i valoracions

9 Produir En la reunió formal que fa cada mes el teu departament has d’exposar oralment les dades estadístiques de l’apartat que estàs treballant. Prepares una exposició de 2 minuts, com a màxim, per exposar les dades presentades. L’exposició no ha de contenir ni valoracions ni conclusions ni propostes de futur. Fes l’exposició a un grup de companys, que en prendran notes per a la propera activitat. Fes una cerca de dades estadístiques referents a la població actual de Catalunya, les destinacions turístiques, el nombre d’estudiants, les llengües que es parlen a Catalunya, mobilitat de transport, costums d’oci … Tria un gràfic, una taula o dades que presentin la informació d’una manera gràfica en una sola diapositiva. Institut d’Estadística de Catalunya:

http://www.idescat.cat/

10 Produir Tria una exposició anterior i amb l’ajuda de les anotacions preses hauràs de redactar un apartat per explicar i valorar les dades aportades. Demana el suport gràfic que s’ha fet servir per fer l’exposició.

Fixa-t’hi Dins del cos dels informes hi ha apartats o subapartats que exposen, analitzen i valoren les dades que apareixen en els gràfics. La funció dels gràfics o de les taules és il·lustrar i reforçar alguna tesi que s’explica en l’informe. Poden aparèixer en un annex al final o en el cos de l’informe. Si apareixen en el cos, les explicacions de les dades es fan immediatament després dels gràfics o taules.

11 Gramàtica Comprova si aquestes frases són correctes o no i argumenta la teva tria. Busca les paraules o expressions sospitoses abans per delimitar-ne la cerca. Pots fer servir l’eina virtual OPTIMOT:

http://goo.gl/AuJZ4H

1. Amb aquests annexos es pot considerar que l’informe ja està complert. 2. Cal assenyalar amb una creu les caselles corresponents abans d’entregar el document a la secretaria. 3. Caldrà convocar eleccions al comitè arrel de la dimissió de tots els membres. 4. El nombrament de la coordinació arribarà aquesta setmana i el nomenament de la direcció la setmana vinent. Els informes: dades i valoracions

U2 21

5. Els pastissets oferits a la recepció oficial amb gust a taronja amarga van tenir molt d’èxit entre els invitats. 6. Es considera que la quota de mercat, ara per ara, és més aviat baixa. 7. Hi adjunto la carta de presentació amb l’informe que em vas demanar? 8. Hi ha temps per presentar les reclamacions fins a mitjans de juny. 9. L’acompanyaven els assistents, els tècnics i tanmateix alguns accionistes. 10. La mitja d’edat de consum d’alcohol és de 16 anys. 11. Les germanes Llopis tenen sempre el recolzament dels companys de l’aula. 12. Per tal de fer públiques les informacions de les dates de la convocatòria, és precís que es pengin al tauler de l’entrada. TASCA

Produir

Finalment has de presentar per escrit l’informe perquè l’equip directiu prengui una decisió en un futur. Tria un supòsit de l’exercici 1. Per a la pluja d’idees pots fer servir un mapa mental.

A Revisar Avalueu per parelles l’informe segons la base d’orientació elaborada en l’activitat 2. Cal fer la discussió, justificar i consensuar els canvis dels informes entre la parella. B Produir Refés l’informe a partir de les propostes de millora que has acceptat.

U2 22

Els informes: dades i valoracions

UN PARLAMENT BREU

En aquesta unitat hauràs de fer un parlament breu. Aprendràs a:

Localitzar i interpretar de manera efectiva informació en diferents codis (text, hipertext, elements icònics...). Reformular les idees extretes de textos orals i escrits. Elaborar una notícia. Escollir els arguments adequats per elaborar un text eficaç, tant oral com escrit. Elaborar un article d’opinió. Preparar un guió com a suport per fer un parlament breu. Reconèixer i aplicar els aspectes que fan que un text, tant oral com escrit, sigui atractiu. Exposar informació de manera objectiva en un parlament breu.

Unitat 3

Reconèixer l’estructura d’una notícia, d’un article d’opinió i d’un parlament breu.

Revisaràs i consolidaràs: L’ús dels connectors a nivell de, degut a, quant a i doncs La sinonímia

Un parlament breu

U3 23

Un parlament breu Context: Durant el mes d’octubre, la Fundació Paco Candel i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet organitzaran la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel” en commemoració del 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans. Com a nou president de la Fundació, tens la responsabilitat d’inaugurar la Trobada d’Estudis i de presentar el conferenciant que obrirà les ponències.

Per saber-ne més: En aquest enllaç trobaràs informació sobre la notícia. “Els textos periodístics informatius i interpretatius: la notícia i el reportatge” a la wiki Paraules i Llibres

Tasca final Has de fer el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”, en què hauràs de donar quatre pinzellades sobre la Fundació, explicar els objectius de la Trobada i presentar el primer conferenciant, que obrirà les ponències.

Activitats 1 Produir En previsió del ressò que pugui tenir la Trobada d’Estudis, el diari Ara t’ha demanat una notícia per a l’especial d’aquest diumenge sobre la Fundació Paco Candel i la Trobada. 1.1. Planificar Per parelles, elaboreu l’esquelet de la notícia amb tots els elements que haurà de contenir, tant d’estructura com de contingut. Per al contingut, llegiu-vos la informació que hi ha en aquests enllaços de la Fundació Paco Candel:

Web de la Fundació Paco Candel: http://goo.gl/HUDtMg http://goo.gl/1wS6V9

Fixa-t’hi Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta; quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que ha de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on? i per què?). 1.2. Produir A partir de la informació sobre la Fundació i la Trobada d’Estudis que heu consultat a l’activitat 1.1, redacta una notícia per al diari Ara d’unes 150- 200 paraules en què expliquis la tasca de la Fundació Paco Candel i difonguis la Trobada. 1.3. Revisar Ara que ja has redactat la notícia, recordes que fa un temps et va cridar l’atenció un apunt del blog d’Enric Serra sobre la variació lèxica. Torna’l a llegir i, a partir de les seves recomanacions, que et serviran tant per a un text oral com per a un text escrit, repassa les paraules que hagis repetit a la teva notícia, millora-la amb sinònims i fes-ne una versió definitiva. http://goo.gl/63UCxZ Article “Variació i oral formal”, al blog Aprendre llengües

U3 24

Un parlament breu

http://goo.gl/ZVjCfR

2 Produir Per saber-ne més:

Arran de la publicació de la notícia al diari Ara, la revista de sociologia Papers ha demanat a la Fundació Paco Candel un article d’opinió sobre les causes de l’evolució de la immigració a la ciutat de Barcelona aquests darrers deu anys. 2.1. Planificar Per poder elaborar un bon article d’opinió, primer decideixes documentarte. Per parelles, entreu en aquest enllaç, fixeu-vos en l’estructura que ha de tenir un article d’opinió i comenteu-la:

En aquests enllaços trobaràs informació sobre l’article d’opinió. Itineraris d’aprenentatge

http://goo.gl/68OuAm “Com s’escriu un article d’opinió”, al blog Divendres al vespre del CPNL

2.2. Planificar En els enllaços següents apareixen moltes dades sobre la immigració a Barcelona. També per parelles, reflexioneu sobre la infografia que hi ha a la tercera pàgina del primer enllaç (Immigració a Barcelona per continents i principals nacionalitats) i, al segon enllaç, mireu-vos la taula 2 de la pàgina 5 i la gràfica 8 de la pàgina 9. A continuació, feu una llista de les 10 dades que us semblin més remarcables i que us serveixin després per fer un article d’opinió sobre les causes de l’evolució de la immigració a Barcelona.

http://goo.gl/r5bpR4 Servei d’Autoformació en Llengua Catalana (SALC)

http://goo.gl/PQhF5v

“Població estrangera a Barcelona”, de l’Ajuntament de Barcelona http://goo.gl/5SyId0

Nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona http://goo.gl/8YpU65

2.3. Planificar A partir de les 10 dades de l’activitat anterior, fes una llista amb 3 arguments que et serveixin per defensar la teva opinió a l’article. 2.4. Planificar Un bon article d’opinió ha de ser atractiu per a qui el llegeixi. Per parelles, entreu en aquest enllaç i escolliu 2 o 3 recursos que us serveixin per poder implicar els lectors. “El text argumentatiu o article d’opinió”, al blog ABCDSuperior de la UdG http://goo.gl/gtSXpP

2.5. Produir Tenint en compte les directrius sobre com es fa un article d’opinió de l’activitat 2.1 i amb les dades que heu seleccionat a l’activitat 2.2, redacta’n un per a la revista Papers d’unes 300 paraules en què argumentis i valoris les causes de l’evolució de la immigració a Barcelona aquests últims deu anys.

Un parlament breu

U3 25

Fixa-t’hi L’article d’opinió és un text argumentatiu la finalitat del qual és exposar una opinió, rebatre alguna cosa o convèncer el lector. L’estructura bàsica d’aquest text té tres parts: ✓ Introducció: enunciació del tema o temes que es volen validar o rebatre per tal de situar la persona que llegeixi l’article en el tema de què es parlarà. ✓ Desenvolupament: exposició dels arguments a favor o en contra, i confrontació d’opinions sobre el tema. ✓ Conclusió: breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.

2.6. Revisar Amb la rúbrica que tens a continuació, autoavalua’t l’article d’opinió que has elaborat. Autoavaluació de l’article d’opinió

Hi he posat un títol? El meu article té l’estructura d’un article d’opinió: introducció, argumentació i conclusió? He dividit el text en un mínim de tres paràgrafs respectant l’estructura anterior? He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la introducció? He utilitzat els arguments de la llista de l’activitat 2.3 (explicacions raonades) i algun contraargument per defensar la meva tesi? Hi he inclòs exemples, proves o dades científiques que demostrin els meus arguments? La meva conclusió recull la tesi i resumeix els principals arguments exposats per reforçar la posició argumentativa i convèncer l’interlocutor? He utilitzat correctament els connectors per organitzar el discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat? He fet servir sinònims per enriquir l’article? He utilitzat algun recurs per fer el text més atractiu i implicar els lectors?

U3 26

Un parlament breu

no

sí

Quin? / Quins?

2.7. Gramàtica Ets molt conscient de la importància dels connectors en els textos argumentatius. Per parelles, primer comenteu els dos apunts d’Enric Serra que teniu al primer enllaç i també les fitxes següents, i després reflexioneu sobre l’ús dels connectors pel que fa al registre, la variació i la correcció. Tot seguit, empleneu la graella que hi ha al final d’aquesta activitat: Articles “Nogensmenys” i “Contra els enllaços tous”, al blog Aprendre llengües http://goo.gl/drMZ5H Fitxes de l’Optimot

http://goo.gl/cKapRt

http://goo.gl/Tvoj0D

http://goo.gl/FWUPAU

Fitxa de la Universitat de Barcelona

http://goo.gl/5xt7oB Frase

correcta

incorrecta

justificació

L’Antoni vivia en una població situada a nivell del mar. L’alt grau d’abstenció a les últimes eleccions és degut al desencís de la població. Arrel de les últimes declaracions, el president de l’Associació s’ha vist obligat a dimitir. En quant al tema que hem de tractar, encara no us en podem avançar res. A nivell econòmic, estem passant una de les crisis més fortes de la història. La meva opinió sobre la gestió de l’Ajuntament és molt negativa, sobretot quant als ajuts de Serveis Socials. L’alpinista va patir un accident baixant de l’Everest, arran d’una tempesta. Tothom el tem a la feina, degut al seu mal caràcter. Tant temps sense ploure és degut al canvi climàtic. Arran de la dissolució del Parlament, el país es va ensorrar. Perquè l’empresa pugui créixer, cal que adopti el model alemany quant a salaris. Tant a nivell personal com a nivell laboral, em sento molt satisfet. Un parlament breu

U3 27

2.8. Gramàtica Ara marca els connectors que hi ha a l’article del teu company i comentali si et semblen correctes.

Fixa-t’hi Els connectors relacionen els paràgrafs i frases, organitzen la informació i guien el lector pel que fa al contingut del text. Aquests elements poden ser conjuncions, preposicions, adverbis, locucions, etc. 2.9. Revisar A partir dels comentaris que t’hagi fet el company, millora el teu article i fes-ne la versió definitiva.

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre els connectors. Aula virtual dels cursos de català del CNL d’Osona

http://goo.gl/OobzJ5 Departament de Justícia

http://goo.gl/pzyjSG Itineraris d’aprenentatge

http://goo.gl/AipobC Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre el resum.

3 Produir S’apropa el dia en què es durà a terme la Trobada d’Estudis. Com a president, seràs l’encarregat de fer el discurs inaugural i de presentar el primer ponent.

3.1. Planificar Has recordat que fa temps et va arribar a les mans la transcripció del discurs que va fer Miquel Calçada amb motiu de la presentació dels actes del Tricentenari. Com que vols que el teu parlament sigui tot un èxit, decideixes agafar aquest discurs com a model. Per parelles, llegiu el discurs que trobareu a l’enllaç següent, identifiqueune les parts i feu-ne un resum amb les idees principals. A continuació, un de vosaltres haurà de llegir-lo en veu alta a classe.

Argumenta

http://goo.gl/aiTLQJ Parles de la UPF

http://goo.gl/BsLwir Article “El resum” del blog Va D nivell

Discurs de Miquel Calçada al web del Tricentenari http://goo.gl/AAcLgH

http://goo.gl/FvxL93

U3 28

Un parlament breu

3.2. Produir També per parelles, prepareu un bon guió per al discurs que haureu de fer individualment. Recordeu que durant el discurs haureu d’explicar la trajectòria de la Fundació i els objectius de la Trobada d’Estudis, i presentar el primer ponent. Pel que fa a la Fundació i a la Trobada, us ajudaran les dades que vau trobar al web de la Fundació per poder elaborar la notícia (activitat 1.1.). Quant a la primera ponència, serà a càrrec de Manuel Veiga, del qual trobareu informació als enllaços següents:

Per saber-ne més: En aquest enllaç trobaràs informació sobre el guió. Argumenta

http://goo.gl/8ofcF5

Web de Manuel Veiga http://goo.gl/2Mr18s

Web de Pagès Editors http://goo.gl/z4AXJU

3.3. Planificar A part d’estructurar bé el discurs, cal que paris atenció a les paraules que utilitzaràs. Així doncs, per parelles, llegiu els apunts següents i feu una llista dels aspectes que cal tenir en compte perquè el vostre text tingui riquesa i variació lèxica. Article “Precisió al discurs”, al blog Aprendre llengües

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre l’exposició oral. Article “Introducció a l’art de parlar en públic”, a Lletres i Bits

http://goo.gl/jDuCXE

Article “Omplidors o mots crossa”, al blog Aprendre llengües http://goo.gl/8gwjbr

TASCA

http://goo.gl/Mz1gDu Article “Com fer una bona exposició oral”, a la UdGBabel

Produir

Ara ja ha arribat el moment de fer el teu discurs inaugural a la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les ponències. A. Produir A partir del guió que has elaborat a l’activitat 3.2 i de les reflexions de l’activitat 3.3, exposa a classe en grups de 4 persones el discurs inaugural, d’uns 4 o 5 minuts. B. Revisar Finalment, valora el parlament breu dels teus companys de grup amb la rúbrica que vau consensuar a la unitat 1.

http://goo.gl/nIAJSk Article “Parlar en públic” del blog Va D nivell

http://goo.gl/EEyJZO Article “Parlar en públic és fàcil si saps com”, de Lara Bonilla (Ara)

http://goo.gl/KvFOsy Un parlament breu

U3 29

UN VIATGE PAS A PAS

En aquesta unitat hauràs d’escriure una entrada per a un blog de viatges. Aprendràs a:

Destriar la informació més important d’una font oral i comparar la informació que s’obté d’una font escrita i d’una font oral sobre un mateix tema. Resumir oralment una informació, provinent d’una font escrita i d’una d’oral, tenint en compte el registre. Analitzar diverses entrades d’un blog per treballar-ne la tipologia textual, el to i el punt de vista. Revisaràs i consolidaràs: Els registres lingüístics. Els neologismes en el lèxic de viatges. La riquesa lèxica.

Unitat 4

Extreure la informació més important d’una font escrita.

Un viatge pas a pas Context: Ets una persona apassionada dels viatges. Habitualment, fas servir els diferents recursos disponibles a la xarxa per preparar els teus viatges, com ara pàgines web i, sobretot, blogs. Has decidit compartir l’experiència d’un dels teus últims viatges fent una entrada per a un blog.

Tasca final Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis un lloc. L’hauràs de presentar en un concurs de blogs.

Activitats 1 Planificar Tot i que estàs molt avesat a navegar per Internet, mai t’has aturat a pensar què és realment un blog o quines són les característiques principals que han de tenir les entrades que s’hi fan. En aquest enllaç, hi trobaràs la informació que busques. Llegeixla i, per parelles, indiqueu les idees clau del text.

Per saber-ne més: En aquest enllaç trobaràs informació sobre les idees principals i les secundàries d’un text:

Definició de la Viquipèdia sobre què és un blog. http://goo.gl/aLVsqc

Fixa-t’hi

http://goo.gl/gzPyfZ

Recordem que quan parlem d’idees clau o principals ens referim a les idees més importants del paràgraf i que no depenen de cap altra idea. Les idees secundàries, en canvi, depenen de les principals i les completen (les exemplifiquen, les amplien, etc.).

Un viatge pas a pas

U4 31

2 Planificar Has trobat aquest vídeo i has pensat que et podria ser útil. S’hi explica com fer una entrada per a un blog. Compara la informació que recullis a través d’aquest vídeo amb la de l’activitat anterior i completa la graella següent:

Vídeo de com fer una entrada en un blog Xtec http://goo.gl/xiWL48 Text Viquipèdia

Vídeo

Concepte de blog Concepte d’entrada Característiques d’una entrada

3 Produir Ara, resumeix oralment què és un blog i com es fa una entrada. Pots triar entre un d’aquests destinataris:

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre els registres lingüístics:

- Els teus companys de feina, en una reunió - Els alumnes d’una escola d’educació primària

Tingues en compte tot el que has après sobre el resum i les intervencions orals a les unitats 1 i 3. 3.1. Revisar En acabar la teva explicació, demana a un company que la valori a partir d’aquesta graella: Sí 1 2 3 4 5

U4 32

http://goo.gl/NnNK0R

NO

Ha seleccionat el tipus de llengua adequat a les situacions plantejades? Ha segmentat de manera clara les diferents parts de l’explicació? El contingut de l’explicació és rellevant per a la finalitat del text? (no es desvia del tema) Ha emprat recursos lingüístics i estratègies comunicatives per enriquir la seva exposició? Ha adaptat l’explicació a les necessitats de les persones que l’escolten?

6

Ha utilitzat un repertori lèxic ampli?

7

L’exposició és correcta des del punt de vista de la llengua?

Un viatge pas a pas

http://goo.gl/KSLO7k

Fixa-t’hi Anomenem registre la variació de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació de comunicació. Cada parlant coneix i fa servir un ventall força ampli de registres, tenint en compte el tema, la intenció, el nivell de formalitat i el canal.

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre la tipologia textual:

4 Planificar Fixa’t en l’estructura i el contingut d’aquesta entrada d’un blog de viatges i respon les preguntes següents: http://goo.gl/eTLs1g Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets: http://goo.gl/oxrqfo

De quin tipus de text es tracta? (argumentatiu, instructiu, descriptiu…) Justifica la teva resposta. El to del text és objectiu o subjectiu? Quins elements de l’entrada et permeten identificarlo? El text et sembla adequat des del punt de vista de l’estructura? (introducció, desenvolupament i conclusió). Raona també la teva resposta.

http://goo.gl/X3Z5tN

Per saber-ne més: En aquests enllaços trobaràs informació sobre els temes següents: pronoms febles i pronoms relatius:

http://goo.gl/7c3mGS apostrofació:

Fixa-t’hi Un text, segons la finalitat, l’estructura i els recursos lingüístics que utilitza, pot ser expositiu, argumentatiu, instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional i retòric.

http://goo.gl/zkIafC signes de puntuació:

5 Gramàtica Per parelles, torneu a llegir el text Escapada Castanyer d’en Cuch de l’activitat anterior i esmeneu-ne tots els errors gramaticals que hi trobeu. Fixeu-vos, sobretot, en els pronoms relatius, els pronoms febles, l’apostrofació, l’ús dels signes de puntuació i les convencions gràfiques. Per fer aquesta activitat a casa pots utilitzar l’Optimot o el Termcat.

Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets: http://goo.gl/T2a1sO

http://goo.gl/OfxmF9 majúscules i minúscules:

http://goo.gl/fsMlxS

Un viatge pas a pas

U4 33

6 Produir Ara, igualment per parelles, refeu el text que heu treballat a les activitats 4 i 5, Escapada Castanyer d’en Cuch, millorant-ne, si cal, el títol, l’estructura i els aspectes de correcció que heu indicat a l’activitat anterior.

Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets: http://goo.gl/PK1FkN Per saber-ne més:

7 Produir Normalment, abans de fer un viatge o una sortida, sols consultar a la xarxa les recomanacions de restaurants. Llegeix aquesta descripció i en grups de 3 o 4 persones, torneu-la a redactar en un to objectiu. Per fer aquesta activitat, tingueu en compte els enllaços que us indiquem al quadre Per saber-ne més sobre la descripció objectiva i subjectiva.

En aquests enllaços trobaràs més informació sobre la descripció en general i sobre les descripcions objectives i subjectives:

http://goo.gl/ut81GH

En acabar, podeu comparar l’enfocament objectiu del text que acabeu de fer amb el que hi ha a la pàgina web d’aquest restaurant.

http://goo.gl/uAgCnU

http://goo.gl/9IL3pV

Fixa-t’hi Com hem pogut veure fins ara, les entrades dels blogs de viatges, des del punt de vista textual, poden ser tant textos descriptius com narratius. Tingues en compte que una descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

8 Produir En aquest article es parla de la imatge que tenen de Barcelona els turistes. Llegeix-lo i fes una llista de les crítiques i ironies que fa l’autor del text als turistes que justament visiten Barcelona. Et semblen encertades? Comenta la teva resposta amb un company de classe. Molt més que Gaudí, d’Aleix Mercader http://goo.gl/ofUDED

En acabar, a partir del que hàgiu llegit a l’article esmentat, per parelles, prepareu el guió o l’esquema d’una entrada per a un blog de viatges en què parleu de Barcelona. Tingueu en compte que hi haurà d’haver un títol, unes idees principals, unes idees secundàries, si cal, i una conclusió. Després, entre tots, trieu els 3 millors esquemes o guions de l’aula. Justifiqueu la vostra elecció.

U4 34

Un viatge pas a pas

http://goo.gl/Beshf9

9 Planificar Tot repassant els blogs de viatges, t’adones que hi ha molt de lèxic no adaptat al català. Llegeix aquest text i respon les preguntes següents: “El català i els neologismes”, de Neus Faura, Grup Llengua i Mèdia http://goo.gl/uK5AuQ a) Saps què és un neologisme? b) És el mateix un neologisme que un manlleu? c) Saps quins són els criteris d’acceptació d’un neologisme? d) Quina és la llengua que aporta més paraules noves al català? e) Saps quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules, que sovint trobem en webs o blogs de viatges? Tour operator Forfait Jet lag Check-in Overbooking Hub Low cost

10 Gramàtica Per saber-ne més:

Tal com hem vist, en els blogs de viatges hi predominen els textos descriptius i els adjectius qualificatius. Llegeix els dos primers paràgrafs d’aquest text i canvia’n els adjectius que hi trobis per uns altres que denotin més riquesa lèxica.

“Gant (Bèlgica), la ciutat il·luminada” http://goo.gl/eh2pPN

En aquest enllaç trobaràs més informació sobre els adjectius:

http://goo.gl/FwdEU4

Fixa-t’hi A l’hora de redactar un text, no hem de tenir en compte només l’ortografia, la gramàtica o la sintaxi, sinó que la riquesa, la variació i la precisió lèxiques també hi són fonamentals. Així, doncs, hem d’evitar les repeticions excessives, l’ús de mots no adequats segons el registre, els mots jòquer (com cosa, això, allò…), els barbarismes… D’aquesta manera, el text guanyarà en claredat, concisió i precisió.

http://goo.gl/oEu8u8

Un viatge pas a pas

U4 35

TASCA

Produir

Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis un lloc que t’hagi agradat especialment (unes 300 paraules aproximadament). Tingues en compte que hauràs de presentar el text en un concurs de blogs. Et serà útil repassar tot el que has après en aquesta unitat sobre les entrades. Graella d’autoavaluació de l’expressió escrita Sí L’entrada que has redactat s’ajusta a la situació plantejada pel

1

que fa al grau de formalitat, al destinatari, al tipus de text i al to?

2 3 4

Has estructurat bé el text? Hi ha un títol, una introducció, un desenvolupament i una conclusió? Has exposat les idees de manera lògica i ordenada? Has fet servir referents textuals i elements de lligam entre les frases i paràgrafs? El text que has escrit és clar i precís (no hi ha ambigüitats

5

ni imprecisions, ni frases incoherents ni problemes de concordança)?

6

Has usat correctament els signes de puntuació?

7

El lèxic és precís i els recursos sintàctics, variats?

8

U4 36

El text és correcte des del punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic?

Un viatge pas a pas

NO

DE LA LECTURA A LA RESSENYA

Aprendràs a: Identificar la ressenya enfront d’altres tipus de text. Analitzar ressenyes literàries ja existents, que et serviran de mostra per elaborar la teva ressenya. Aplicar a la ressenya les tècniques de generació, elaboració i organització de les idees, tant individualment com en grup, que has après en les unitats anteriors. Aplicar a la ressenya les tècniques de tria d’informació a partir de textos orals i escrits, que has après en les unitats anteriors. Revisaràs i consolidaràs:

Unitat 5

En aquesta unitat hauràs d’escriure una ressenya literària.

La funció i l’ús dels pronoms febles, especialment dels pronoms en i hi. La fonètica i l’entonació

De la lectura a la ressenya

U5 37

De la lectura a la ressenya Context: Comença el curs al Club de Lectura de l’Ateneu de Cultura Popular de Palafrugell, del qual fa anys que formes part. Com sempre en aquest moment inicial del curs, la conductora del Club us presenta les lectures que proposa treballar i us avança que, enguany, tots els assistents al Club podreu participar en una activitat especial i engrescadora: l’elaboració d’una ressenya d’un llibre. D’entre totes les ressenyes presentades, se’n triarà una, que es publicarà a la secció de Cultura del diari El Puntual, en la versió digital.

Per saber-ne més: Què és una ressenya? Què és una ressenya literària? A continuació tens un seguit d’enllaços que te’n donaran una bona informació:

Tasca final En acabar la unitat hauràs d’elaborar la ressenya d’un llibre. Abans d’arribar, però, en aquesta elaboració t’hauràs endinsat en el llibre i la lectura serà el punt de partida de tasques d’expressió oral i escrita, individuals i en grup.

http://goo.gl/Sdj4Ob

Activitats 1 Produir

http://goo.gl/hldvWv

Avui és el primer dia al Club. La lectura d’un text de Ramon Solsona, titulat Clubs de lectura, et servirà de punt de partida per fer un debat amb la resta de companys de classe. 1.1. Planificar Accedeix al text des d’aquest enllaç: http://goo.gl/BkplWa

1.2. Produir Després de llegir el text, comenteu-lo entre tots i pareu una atenció especial a les afirmacions següents: - Després d’un debat o col·loqui els llibres tenen més llum. - Tots som iguals davant dels llibres i tenim la mateixa set de parlar-ne en veu alta. - Els lectors són el país real. Són un indicador exacte del nostre nivell de cultura i civilització. Què volen dir? Les compartiu? Les voleu matisar?

2 Produir La conductora del Club us proposa una llista de llibres i us demana que en trieu un, a partir de la lectura del qual haureu d’elaborar una ressenya. (N’hauràs fet la tria a començament de curs per poder començar-lo a llegir). 2.1. Produir Has d’exposar els motius de la tria feta (gènere del llibre, no haver llegit mai res de l’autor -o haver-ne ja llegit alguna altra obra que t’hagi agradat-, per recomanació…) i el que t’agradaria que la lectura triada t’aportés. Prepara-te’n un breu guió que et servirà d’ajuda a l’hora d’exposar el text oralment (hauràs de parlar, aproximadament, un parell de minuts). Si vols tornar a revisar la teoria sobre el guió consulta la unitat 1, activitat 8. U5 38

De la lectura a la ressenya

http://goo.gl/PKMvFI I en aquest altre enllaç trobaràs mostres de ressenyes literàries d’obres d’escriptores catalanes i també d’escriptores en altres llengües:

http://goo.gl/YlH4Fl

Per saber-ne més: En aquest enllaç trobaràs informació sobre Ramon Solsona:

http://goo.gl/uwk6Ce

3 Produir Abans d’endinsar-nos en les obres, cal conèixer-ne els autors. 3.1. Planificar Distribuïu-vos per grups, segons el llibre que hàgiu triat, i busqueu informació sobre l’autor (biografia, obra…). Podeu fer servir: L’espai Lletra, de la UOC: http://goo.gl/9OXfqg

La pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: (un cop dins heu d’anar a l’apartat Web d’autors i autores). http://goo.gl/9fNBl5

O qualsevol altre enllaç o material que cregueu convenient. 3.2. Produir Amb la informació obtinguda heu d’elaborar una presentació escrita de l’autor (1 sol escrit per grup).

Fixa-t’hi En una presentació has de tenir en compte la vida de l’escriptor, el conjunt de la seva obra i els temes més recurrents, el marc històric i cultural de l’obra que llegeixis… Consulta novament, si cal, la pàgina de xtec que tens referenciada al començament de la unitat, i també aquí a continuació, i que te’n dóna tota la informació. http://goo.gl/PKMvFI

Tota la feina de posada en comú i discussió és tan important com el resultat final. Haureu de distribuir-vos la cerca i posar-vos d’acord per resumir i transformar la informació trobada. A més, podreu fer servir aquesta informació per a la ressenya final. 3.3. Revisar Corregiu-vos, entre vosaltres, els aspectes de llengua. Feu una llista endreçada dels errors (d’ortografia, de temps verbals, de pronoms febles, de pronoms relatius, de puntuació, de concordances de gènere i nombre…) i lliureu-la al professor perquè la revisi. Si hi ha qüestions de llengua que teniu oblidades o poc consolidades, podeu anar a les pàgines següents:

http://goo.gl/Su9FJ0

http://goo.gl/2A8Pmh

http://goo.gl/Tfr0nB De la lectura a la ressenya

U5 39

4 Produir Per saber-ne més:

Gemma Lienas, escriptora i lectora compulsiva, és l’autora, entre d’altres, de la conferència Aprendre a ser feliç amb la lectura i la funció educadora de la lectura.

En aquest enllaç trobaràs informació sobre Gemma Lienas:

Accedeix-hi des d’aquest enllaç: http://goo.gl/ERU3wg

4.1. Produir Llegeix-ne el primer punt: “La meva pròpia addicció a la lectura”. Creus que l’experiència de Gemma Lienas es pot comparar amb la teva? Quin record tens de les teves primeres lectures? Escriu un text d’unes 200-250 paraules en què expliquis la teva experiència. Abans, però, elabora’n un guió, que t’ajudarà a construir el discurs. 4.2. Produir “Amadeu, no em toquis el pronom feble”. Aquest és el títol de l’article que Montserrat Roig va escriure per al diari Avui, el 21 de setembre de 1990, en defensa de l’ús dels pronoms febles a la televisió valenciana. Els pronoms, juntament amb una llista de 543 mots, havien estat exclosos de ser-hi dits, en un moment en què la ràdio i la televisió valencianes eren dirigides per Amadeu Fabregat. • A: Planificar Clica a sobre de l’enllaç següent per llegir l’article sencer:

http://goo.gl/czxF9T

• B: Produir A continuació, llegeix-ne el fragment següent en veu alta: … Durant segles, els francesos, els italians i els catalans hem matisat fins a tornarnos primfilats gràcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per arrodonir-ho tot en un hi, un en. Un hi o un en posats a temps era com afegir una goteta de mel al paladar. (...) El pronom feble (...) és el tou de la cama de la Ben Plantada, el voraviu de Plaerdemavida, la barba de Pere Quart, Carles Riba passejant per Bierville, la Rodoreda escanyant una flor de magnoli, la Víctor Català amb papada i fent de senyoreta de casa bona, l’Ausiàs March perseguint un falcó. El pronom feble (...) exterioritza, o representa, un munt de significats. Tot un paisatge hi cap, dins un pronom feble. (...)

U5 40

De la lectura a la ressenya

http://goo.gl/F48aC9

• C: Revisar Un cop enllestida la lectura, compara-la amb la que haurà fet la professora i autoavalua’t a partir de les preguntes següents, sempre tenint en compte els teus trets dialectals:

SÍ

NO

Exemples del que he fet bé o problemes que hi he tingut.

He respectat la puntuació del text? He fet les elisions que tocaven? He tingut en compte les vocals neutres i les neutralitzacions? He tingut en compte l’obertura i tancament de les e i les o? He pronunciat adequadament les consonants sordes i sonores?

• D: Produir Segons Montserrat Roig un hi o un en són comparables a posar una goteta de mel al paladar. Què et sembla que volia dir? Comenta-ho amb els companys de classe. • E: Gramàtica Montserrat Roig acaba el paràgraf que has llegit dient “Tot un paisatge hi cap, dins d’un pronom feble”. I no costa gens donar-li la raó; només cal llegir les parelles (o trios) de verbs i pronoms següents: Ballar o ballar-la? Veure o veure-hi? Anar o anar-se’n? Repensar o repensar-s’hi? Desdir, desdir-se o desdir-se’n? Tocar o tocar-hi? Explica, per escrit, quines són les diferències de significat entre els verbs proposats, amb pronoms i sense, i exemplifica-les. Afegeix-hi, a més, 5 parelles noves i fes els mateix: explica’n les diferències i dóna’n exemples.

Fixa-t’hi Hi ha verbs que no poden ser pronominals, com per exemple baixar, callar, riure o caure.

Per saber-ne més: Verbs pronominals:

http://goo.gl/xh7tkI

De la lectura a la ressenya

U5 41

5 Produir Avui en el Club parleu de la lectura dins l’art, una relació que s’estén en els segles. 5.1. Planificar Us proposem treballar a partir de tres quadres en què aquesta relació es fa evident. Entreu en els enllaços següents on veureu tres obres de períodes diferents, els autors de les quals són, respectivament, Rembrant, Mary Cassat i Laureà Barrau.

Rembrandt, Retrat de la mare de Rembrandt (cap al 1630) http://goo.gl/Z7jSYo

Mary Cassat, Readind to a little girl (1895) http://goo.gl/Kg55l4

Laureà Barrau, La lectura (1899) http://goo.gl/VKbQQg

5.2. Produir Observeu-les amb atenció. Què tenen en comú? Què les diferencia? La lectura n’és l’eix central o és una excusa per ressaltar-ne l’entorn o els personatges? Parleu-ne entre tots. 5.3. Produir Busca tu també una obra pictòrica en què la lectura sigui present d’alguna manera. Fes-la servir com a punt de partida per escriure un text d’opinió d’entre 200-250 paraules en què donis el teu punt de vista sobre la importància de llegir, més enllà del mer entreteniment. Si vols revisar la teoria sobre el text d’opinió, consulta l’enllaç que ja vas fer servir a la unitat 3, activitat 2.1. U5 42

De la lectura a la ressenya

5.4. Revisar Un cop hagis enllestit el text, i abans de lliurar-lo, autoavalua’t fent servir la rúbrica següent: SÍ

NO

Hi he posat un títol? El text té l’estructura d’un article d’opinió: introducció, argumentació i conclusió? He dividit el text en un mínim de tres paràgrafs respectant l’estructura anterior? He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la introducció? Hi he inclòs exemples, proves o dades científiques que demostrin els meus arguments? La meva conclusió recull la tesi i resumeix els principals arguments exposats per reforçar la posició argumentativa i convèncer l’interlocutor? He utilitzat connectors per organitzar el discurs i donar-li unitat? He fet servir un lèxic precís i he defugit mots massa genèrics? He utilitzat algun recurs per fer el text més atractiu per als lectors?

En acabat, intercanvia el text i la rúbrica amb un company de classe i comenteu-ne els resultats. Després, lliureu-ho tot al professor, que s’encarregarà de corregir-ho.

6 Produir Un dels autors dels llibres proposats ha estat convidat pel Club de lectura. Per a ell és tot un plaer trobar-se amb els seus lectors i saber com valoren la seva obra, quins aspectes els han interessat més... I per a vosaltres, lectors, l’ocasió és magnífica per fer-li una entrevista i aprofundir en la lectura del llibre. 6.1. Planificar Per preparar-vos l’entrevista, us ajudarà escoltar la que Xavier Solà va fer a Albert Sánchez Pinyol el 28 d’octubre de 2012, al programa La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio, arran de la publicació de Victus. L’enllaç a l’entrevista, que dura 10 minuts i 44 segons, és el següent:

http://goo.gl/A1MnVz

6.2. Produir Després d’escoltar-la, comenta amb el company quina o quines preguntes hi afegiries.

De la lectura a la ressenya

U5 43

6.3. Planificar A continuació mira el vídeo de la presentació de la reedició del llibre de Biel Mesquida, L’adolescent de sal, (publicat al 1975) que es va fer a l’Espai Vilaweb l’1 de juliol de 2013.

http://goo.gl/T8srLJ

Del minut 14.56 al 23.47 Mesquida parla del llibre reeditat i del que cal perquè una obra continuï interessant amb el pas dels anys. 6.4. Produir Què creu l’autor que necessita una obra per continuar sent actual més enllà de l’època en què va ser escrita? Comenta-ho amb el company. Hi esteu d’acord? 6.5. Produir Organitzeu-vos per grups tenint en compte el llibre que hàgiu triat (mateix llibre, mateix grup), prepareu l’entrevista que voldreu fer a l’autor i representeu-la: un de vosaltres farà d’entrevistador i un altre, d’autor entrevistat.

Fixa-t’hi Tant si fas d’entrevistador com d’entrevistat, has de mantenir un registre de llengua adequat (registre estàndard) i evitar el lèxic i les estructures que siguin pròpies d’una llengua col·loquial. Si cal, consulta novament les adreces sobre registres de llengua que tens a la unitat 4, activitat 3.

U5 44

De la lectura a la ressenya

TASCA

Ha arribat el moment que escriguis la ressenya del llibre triat. A. Revisar Abans d’escriure-la, però, torna a l’inici d’aquesta unitat i repassa el contingut dels enllaços a adreces que expliquen com ha de ser una ressenya i mostres de ressenyes reals. B. Produir Escriu la teva ressenya (d’entre 250-300 paraules). Recorda que la conductora del Club de lectura triarà, d’entre totes les ressenyes presentades, la que es publicarà al diari El Puntual. C. Revisar Un cop l’hagis acabada, i abans de lliurar-la, revisa-la tenint en compte la rúbrica següent:

SÍ

NO

He donat informació sobre la vida i obra de l’autor? He situat el text històricament? He fet una anàlisi descriptiva del text? És a dir, he parlat del tema, del punt de vista de l’autor, de les parts de l’obra? N’he fet un resum, de l’argument? He fet una anàlisi crítica i argumentada del text? He fet servir una fórmula conclusiva que causi impacte en el lector? (“És un llibre que convida a…”, “És un llibre del tot prescindible…”) He fet servir un registre lingüístic formal i un lèxic precís? He estat clar en la meva exposició? He revisat l’ortografia, la morfologia i la sintaxi del text?

De la lectura a la ressenya

U5 45

PRESENTACIÓ EN RODA DE PREMSA

En aquesta unitat hauràs de presentar una entitat en roda de premsa i redactar un reportatge breu. Aprendràs a: Redactar textos que tenen una finalitat pública, adreçats al públic en general: textos publicitaris.

Incorporar la comunicació positiva en els textos per evitar conflictes o reaccions adverses. Seleccionar mecanismes retòrics per aplicar-los als textos orals i escrits en els mitjans de comunicació: ràdio i premsa. Seleccionar el tipus de llengua adequat a cada situació i al grau d’implicació. Donar una forma nova a la informació extreta d’una presentació oral i redactar el text amb una apreciació crítica. Redactar un text per ser dit davant d’una audiència en una roda de premsa. Revisaràs i consolidaràs: Els relatius, els gerundis, i les preposicions. Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules, sigles i casos especials d’apostrofació.

Unitat 6

Entendre varietats dialectals i funcionals.

Presentació en roda de premsa Context: Sou un grup de professionals del camp de la sanitat i de l’assistència social que voleu ajudar les persones més desafavorides pel nou context socioeconòmic. Heu decidit crear una ONG que treballi directament amb les persones, sense intermediaris, que ofereixi serveis sanitaris o d’assistència per augmentar la qualitat de vida dels qui més ho necessitin.

Tasca final Com a representant de l’ONG fas una roda de premsa, en què hauràs de:

Per saber-ne més: Pàgina del Servei Lingüístic de la UOC sobre convencions:

• Presentar i informar dels aspectes més rellevants de l’entitat: quins són els motius de la creació, els objectius, a qui va adreçada, els serveis que ofereix a la població, el finançament, les accions que s’han dut a terme… http://goo.gl/V9vfQv • Respondre oralment les preguntes improvisades dels periodistes, després de la intervenció.

Criteris Lingüístics de la UPC

I com a periodista assistent a la roda de premsa hauràs de: • Publicar un reportatge curt en una revista especialitzada que inclogui totes les informacions i les valoracions crítiques de la nova ONG.

http://goo.gl/MzwgRa Marques tipogràfiques, al Portal lingüístic esAdir de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals:

Activitats 1 Produir Després de moltes converses informals, el grup ha decidit fer la primera trobada per assentar les bases de la futura entitat i per donar-la a conèixer en una falca publicitària a l’emissora local.

http://goo.gl/x3Xpng

1.1. Gramàtica Llegeixes un article a la premsa sobre una entitat sense finalitat de lucre que ha guanyat un concurs d’anuncis. Argumenta per què les paraules subratllades estan en majúscules o minúscules, en negreta o cursiva, amb cometes simples o dobles, l’apòstrof i puntuació de les sigles. Per a fer aquest exercici consulta l’opuscle de la DGPL sobre les convencions tipogràfiques:

http://goo.gl/0630df

Presentació en roda de premsa

U6 47

Fixa-t’hi En el moment de la creació d’una entitat cal establir les convencions tipogràfiques i els criteris lingüístics com la correcció del nom, de les sigles, del nom dels serveis, dels òrgans de gestió, càrrecs i tractaments… que s’han de fer servir en la documentació interna i externa de l’entitat. Quant a la denominació, la Llei catalana d’associacions prohibeix que el nom sigui únicament l’expressió d’un territori. També estableix que la denominació amb totes les paraules i sense abreviatures figuri a l’acta fundacional, així com les sigles o d’altres elements lingüístics amb què s’identifiqui l’associació.

Una nena que menja “pa amb pa”, millor anunci de TV al Publifestival L’espot ‘L’entrepà màgic’ va ser realitzat per l’ONG Educo, que ajuda nens espanyols amb malnutrició, sense col·laboració de cap agència de publicitat DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 - 21.12 H L’anunci d’una nena que té “pa amb pa” per menjar i a qui la mare demana que s’imagini l’aliment que portaria a dins l’entrepà ha resultat guanyador del millor anunci televisiu en el Festival Internacional de Publicitat Social (Publifestival). L’anunci ‘L’entrepà màgic’ ha estat realitzat per l’ONG Educo, que atén nens espanyols amb malnutrició, i parteix d’un fet real que es va produir en una escola de Girona l’any passat, ha comunicat l’organització. L’espot ha estat elaborat sense la col·laboració de cap agència de publicitat i s’ha basat en la història d’una família catalana amb dificultats econòmiques. “Tant de bo no haguéssim de fer anuncis com aquest perquè això significaria que situacions com la de l’entrepà màgic han deixat de produir-se”, ha assenyalat la directora de màrqueting i comunicació d’Educo, Floriane Hubert. Educo també ha recordat que, per ajudar el mig milió de nens que es quedaran aquest estiu sense beca menjador, han llançat una nova campanya que pretén distribuir més de 96.000 àpats en col·legis, campaments d’estiu i entitats socials d’Espanya. L’ONG Educo està integrada per la fusió de les organitzacions Educació sense Fronteres i Intervida.

El Periódico

http://goo.gl/V2fhLA

1.2. Reflexionar Comproveu en parella si heu argumentat correctament totes les propostes subratllades.

U6 48

Presentació en roda de premsa

1.3. Planificar Empleneu en parelles aquesta graella a partir de les informacions de la notícia anterior, després busqueu, si us cal, les informacions de la Creu Roja i de Metges Sense Fronteres. Personal Entitat Nom

Objectius

Usuaris o

Espai o zona

Serveis que

laboral:

destinataris

d’actuació

ofereix

voluntariat o professional

Per saber-ne més:

1.4. Planificar Formeu grups estables de 3 persones per treballar les activitats de grup de la unitat. Creeu una entitat sense ànim de lucre que ha de tractar temes de salut, de sanitat o de serveis socials. Aprofiteu la graella anterior per acordar els aspectes que s’hi proposen. Recordeu d’aplicarhi les convencions tipogràfiques. L’entitat creada us servirà de fil conductor per a tota la unitat 6. Tot i que treballareu en grup, haureu d’anotar sempre individualment tots els acords presos. Els apunts i anotacions us serviran per fer la majoria de les activitats individuals de la unitat. 1.5. Produir L’emissora de ràdio local us facilita un espai de 30 segons per presentar l’entitat que acaba de néixer. Heu d’elaborar la falca publicitària de la vostra entitat per a la ràdio.

Exercicis de convencions tipogràfiques: Autoaprenentatge de llenguatge jurídic, web del Departament de Justícia

http://goo.gl/tzJuok Centre d’Autoaprenentatge de Valencià de la Universitat d’Alacant

http://goo.gl/iciZOw

Presentació en roda de premsa

U6 49

Fixa-t’hi La falca publicitària o promocional és una forma compacta de publicitat de curta durada, repetible i sense relació amb el programa en el qual s’insereix. Es pot fer en directe, però acostuma a estar gravada. Es fan servir quatre elements bàsics per fer les falques radiofòniques: la paraula, la música, els efectes de so i el silenci. La locució radiofònica demana un bon domini de la fonètica i de l’expressió oral. De totes les variables que intervenen en la locució potser les més importants siguin la vocalització i l’articulació dels sons, l’entonació i el ritme del discurs, i l’actitud. La importància d’elaborar un bon guió de ràdio és fonamental. Ha de ser molt clar, concís i inequívoc, ja que no disposa d’imatges per reforçar el missatge ni és un text que es pugui rellegir.

1.5.1 Planificar Abans de redactar el guió de la falca publicitària, escolteu i comenteu aquests anuncis de ràdio: Vídeo “Falca radio

Àudio “Donem el millor de nosaltres”

Joguina Educativa 2013”

de la Taula d’entitats del Tercer

de la Creu Roja de Catalunya

Sector Social de Catalunya

http://goo.gl/ZsKGdu

http://goo.gl/m6sgh7

Durada total: 0’25”

Durada total: 0’22” A qui s’adrecen? Qui és el destinatari de l’anunci? Quin objectiu tenen? Són atractius? Quins recursos han fet servir? Consulteu els apartats 4 i 6 del “Dossier sobre la ràdio” de l’IES Ramon Berenguer per confeccionar el guió radiofònic: http://goo.gl/ih9f2k

1.5.2 Produir Enregistreu la falca o reproduïu-la en directe per a la resta de la classe. 1.5.3 Revisar Valoreu en grup les falques que sentireu a classe. Anoteu-ne els aspectes més rellevants, positius o negatius i poseu-los en comú. Us hi poden ajudar aquestes preguntes: Creieu que és adequada per als destinataris als quals va adreçada? Aconsegueix convèncer? És una falca atractiva? Quins recursos han utilitzat els redactors? Voleu destacar-ne algun aspecte de fonètica, entonació o recursos musicals?

U6 50

Presentació en roda de premsa

2 Planificar Per saber-ne més:

Després de fer la falca publicitària a la ràdio heu de dissenyar i posar en marxa la pàgina web de l’entitat. Cal redactar-ne la presentació, els serveis, una mica d’història, què cal fer per col·laborar-hi...

2.1. Gramàtica Abans de penjar els textos al vostre web, cerqueu a la xarxa textos de benvinguda, de serveis, de presentació d’entitats semblants a la vostra. Per parelles, reviseu els textos que teniu a continuació (Comerç just i Amnistia Internacional Catalunya), comenteu les expressions subratllades sobre l’ús de les preposicions, dels gerundis i dels pronoms relatius, si són correctes o no i proposeu una solució. Consulteu l’annex de gramàtica del curs si necessiteu resoldre algun dubte.

Fixa-t’hi

Material del CPNL sobre gerundi:

http://goo.gl/JufYqd

http://goo.gl/nNhU72 Material del CPNL sobre canvi i caiguda de preposicions i verbs preposicionals:

En català el gerundi només té dues funcions: 1) Expressa manera, mode: Vaig a la feina caminant. Com va a la feina? Caminant. 2) O bé, com que ha de dependre d’un verb principal, sempre ha d’expressar una idea simultània o anterior: Arreglant la rentadora es va enrampar (mentre l’arreglava es va enrampar). Però mai no podem expressar, amb un gerundi, una idea posterior a l’acció principal. I cal substituir-lo per una oració coordinada, per una de relatiu o per una de subordinada adjectiva. Pel que fa al canvi i caiguda de les preposicions s’ha de tenir en compte la posició, si va al davant d’infinitiu o de la conjunció que. Pel que fa a l’ús, cal determinar si forma part d’un complement directe, indirecte o preposicional, d’una preposició composta o d’una locució prepositiva. Els pronoms relatius són pronoms que tenen com a antecedent un element nominal de l’oració o tota una oració. També funcionen com a nexe entre oracions i introdueixen les oracions subordinades que fan funció d’adjectiu o substantiu. Cal tenir en compte l’ortografia i la morfosintaxi de totes les formes de relatiu, depenent de l’antecedent i de la funció a l’oració.

http://goo.gl/yMHh6b

http://goo.gl/1YXxiR Material de la UOC sobre l’ús de les preposicions:

http://goo.gl/FWb9mR Material del CPNL sobre els relatius:

http://goo.gl/IFrifr

http://goo.gl/M3eWMZ

Presentació en roda de premsa

U6 51

Text 1. L’ús de les preposicions Comerç just El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del nord i els països empobrits del sud. El comerç just col·labora en què s’eradiqui la pobresa als països en desenvolupament i ajuda a les poblacions empobrides a sortir de la dependència i explotació. Amb aquest comerç alternatiu, es garanteix als petits camperols i artesans l’accés als mercats dels països desenvolupats, unes condicions laborals i comercials justes, i un salari digne que els asseguri un mitjà de vida sostenible. Es basa amb les normes següents: · Assegurar als treballadors un salari digne. · Rebutjar la mà d’obra infantil. · Respectar la igualtat entre homes i dones. · Incidir que es facin projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat. · Ser respectuosos amb el medi ambient. · Defensar els conreus de consum local necessaris per a la població davant els conreus d’exportació. · Col·laborar en establir estructures democràtiques. Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van desenvolupar i alhora que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. A l’any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) per reunir organitzacions del nord i grups productors del sud en una mateixa coordinadora. Els anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, empreses importadores i distribuïdores.

U6 52

Presentació en roda de premsa

Text 2. L’ús dels pronoms relatius i dels gerundis Amnistia Internacional Catalunya Què fem a Catalunya ? Amnistia Internacional Catalunya (AIC) és una associació sense ànim de lucre que forma part de la secció espanyola d’Amnistia Internacional com a estructura federada. AIC contribueix, dins del seu àmbit d’actuació (Catalunya), a les estratègies i objectius que proposa l’organització, promovent el respecte dels drets humans arreu del món. AIC, els grups locals i les diferents estructures de l’organització a Catalunya organitzen cada any desenes d’actes públics (xerrades, concentracions, recollides de signatures i actes de carrer) en els que la gran majoria hi treballa de manera totalment voluntària. AIC col·labora amb els secretariats estatal i internacional en l’elaboració d’informes i el treball reactiu i de seguiment de denúncies sobre violacions i abusos dels drets humans a Catalunya. A més, es duen a terme accions incidint en els òrgans de decisió política (Generalitat, Parlament, ens locals) i de promoció i educació dels drets humans en tots els àmbits. Els nostres objectius El nostre objectiu és realista: volem canviar la vida de moltes persones! Volem que tothom gaudeixi dels drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, que siguin una realitat per a més persones arreu del món. I sabem que això és possible. Activistes d’arreu del món ho han demostrat oposant resistència als qui soscaven els drets humans i demanant responsabilitats als que estan en el poder. Els nostres principals objectius són: • Defensar els drets i la dignitat de les persones empobrides, denunciant les violacions de drets humans que causen o agreugen la pobresa, i fent que els seus responsables rendeixin comptes davant la justícia. • Defensar les persones migrants, sol·licitants d’asil, refugiades, desplaçades o víctimes de tràfic, augmentant la seva protecció legal i física, i garantint que ningú no els negui el dret a l’educació, a la salut o a l’habitatge. • Treballar per l’enfortiment de la justícia nacional i internacional, i pel dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes les quals hagin patit detenció arbitrària, judicis injustos, desaparicions forçades, execucions extrajudicials o violència de gènere. • Defensar les persones de la violència a mans dels estats (policies, exèrcits, etc.) i també d’altres actors (grups armats, empreses, etc.), treballant perquè es protegeixi eficaçment la població civil abans, durant i després dels conflictes. • Lluitar per aconseguir el control efectiu del comerç d’armes i impedir que l’armament acabi en mans del qui viola els drets humans.

Font:

• Treballar per l’abolició total de la pena de mort a tot el món, complint amb la prohibició absoluta de totes les formes de tortura i altres tipus de maltractament.

Amnistia Internacional Catalunya

• Protegir el dret de les persones a la llibertat d’expressió i a no patir cap tipus de discriminació. Aconseguir que els presos i preses de consciència siguin posats en llibertat i protegir els defensors i defensores dels drets humans, és a dir, aquelles persones que denuncien abusos a qualsevol país i que en moltes ocasions posen en risc la seva pròpia vida.

http://goo.gl/ZxDXG9 Presentació en roda de premsa

U6 53

2.2. Produir Redacta individualment el text de presentació que penjaràs al web de l’associació. Recorda les convencions tipogràfiques (activitat 1.1) i tingues en compte els aspectes gramaticals treballats ( activitat 2.1). El text ha de tenir 180 paraules aproximadament. 2.3. Produir La Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament us ha ofert per a l’any vinent encarregar-vos d’un d’aquests tres projectes:

L’Ajuntament d’Amposta torna a obrir el menjador infantil a l’estiu http://goo.gl/KU71uH

vídeo youtube 3’20

L’entitat Dincat ha fet una guia de salut per a discapacitats intel·lectuals http://goo.gl/JQxPh9

Projecte Antenes, per a la tercera edat, al Prat de Llobregat http://goo.gl/4lO0Sp

La vostra entitat ha decidit que no es pot fer càrrec de cap d’aquests projectes per diferents motius. Contacteu amb l’Ajuntament per comunicar-li-ho. Redacteu en una carta formal la resposta que la vostra entitat ha d’enviar a la Regidoria per explicar les raons per les quals no heu acceptat l’oferiment. Haureu d’incloure-hi algunes dificultats específiques de cada projecte. Feu una carta formal per grup.

3 Revisar La persona que s’encarrega de la pàgina web t’ha passat aquest text perquè el revisis abans de publicar-l’hi. Cerca, individualment, els errors gramaticals que hi hagi en el text -gerundis, relatius i preposicions- i proposa’n una solució correcta.

U6 54

Presentació en roda de premsa

La roba és vida! RECUPEREM LA ROBA ABANS DE QUE NO SIGUI TARD. NO LA LLENCEU A LES ESCOMBRARIES! La nostra associació ha iniciat un programa social per ajudar a les famílies en risc d’exclusió social i laboral. El programa consisteix en recollir roba nova o de segona mà i complements per vendre’ls en botigues especialitzades o oferint-los a persones amb pocs recursos econòmics. El nostre objectiu és crear llocs de treball per a persones en situació d’exclusió social tot i fomentant la recollida selectiva de les deixalles. La roba i els complements s’han de portar als punts de recollida, triant-la i classificantla, després es neteja a la bugaderia i per últim es fa un procés d’empaquetat i distribució a les nostres botigues. La roba i els complements que no passen els controls de qualitat s’usen per al reciclatge, per als tallers de costura o es venen als drapaires. Des de que ha començat el programa ja hi ha 36 persones treballant en aquest projecte, on 20 persones treballen en els punts de recollida, 12 a les botigues i 4 persones al servei de recollida a domicili. Hem obert botigues i punts de recollida a les principals ciutats de Catalunya, gràcies als locals que ens ha facilitat l’INCASÒL i els ajuntaments. I pels que no puguin desplaçarse al punt o venir en l’horari d’atenció al públic, tenim un servei de recollida a domicili, concertant-lo prèviament. Si esteu interessats en posar-vos en contacte amb nosaltres heu de trucar al 123456789 o visitant la pàgina web www.larobaesvida.cat.

Presentació en roda de premsa

U6 55

TASCA

A. Produir La teva entitat ha tingut un èxit inesperat i l’Ajuntament us ha demanat que feu una una roda de premsa per donar-vos a conèixer i presentar els objectius de l’entitat i els serveis que oferiu. També haureu de fer de periodistes i prendre apunts per redactar un petit reportatge més endavant. Els integrants del grup sou els membres de l’equip directiu de l’ONG i teniu la missió d’organitzar la roda de premsa. Per organitzar-la, el grup haurà de recollir els materials produïts a la unitat 6 sobre l’entitat creada per confeccionar-ne el contingut. Després caldrà posar-se d’acord en la planificació i la distribució del temps, perquè tots els membres del grup intervinguin en l’exposició oral i responguin les preguntes. Cada grup disposa de 10 minuts, com a màxim. Es poden fer servir altres recursos: eines TIC, multimèdia, fulls informatius, fotografies, la falca radiofònica... Feu la roda de premsa l’aula. Mentre un grup fa la intervenció, la resta de grups han de participar-hi activament i adoptar diferents rols.

ROL

DESCRIPCIÓ

Protagonistes

Tots els membres del grup han de fer la intervenció de la roda de premsa i després respondre les preguntes.

Espectadors

Han de formular preguntes incòmodes a tots els membres protagonistes, en finalitzar la roda de premsa.

Observadors

Han de valorar les preguntes i les respostes en veu alta.

Periodistes

Han de prendre notes de tot: intervenció, preguntes, valoracions, elements gràfics... per redactar, més endavant, el reportatge breu.

Avaluadors

Han d’avaluar l’exposició oral, a partir d’una rúbrica, com per exemple la de la unitat 1.

Grup de descans

U6 56

Presentació en roda de premsa

Els que acaben de fer l’exposició o els que es preparen per ferla.

B. Produir A partir de les anotacions fetes a la roda de premsa, escriu un reportatge breu per a una revista especialitzada sobre la presentació de l’ONG i la resta d’informació que s’hi ha presentat amb una valoració crítica i personal. Escriu individualment un reportatge interpretatiu de 350 - 400 paraules per a una revista especialitzada. Hauràs de fer servir totes les informacions de la roda de premsa: les intervencions del grup, les preguntes dels periodistes, les valoracions… També hi hauràs d’incloure descripcions, explicacions o instruccions, citacions textuals… I per últim pots fer servir elements gràfics per il·lustrar-lo.

Fixa-t’hi El reportatge és un gènere informatiu que pot estar deslligat de l’actualitat del moment. Generalment, el reportatge surt d’una recreació d’algun fet que va ser notícia, però també de fets que sense ser notícia formen part de la vida quotidiana. El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet. Podem distingir entre dos tipus de reportatges: l’objectiu i l’interpretatiu. El reportatge objectiu és informatiu, és més extens que la notícia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes i altres tipus d’informació gràfica), mentre que l’interpretatiu és una combinació d’elements informatius i d’opinió. En els reportatges interpretatius els relats descriptius del fets estan acompanyats per determinats judicis de valor que determinen l’enfocament del tema tractat. Per a més informació:

http://goo.gl/JsHdRa

C. Revisar Abans de lliurar el reportatge al professor, cada alumne ha de revisar el text d’un company que hagi fet el reportatge sobre la mateixa entitat. Revisa el text amb la rúbrica que tens a continuació i anota’n els aspectes positius i els que es poden millorar.

Presentació en roda de premsa

U6 57

Graella per a la coavaluació del reportatge

Sí Conté els 3 elements: • El titular • L’entrada • El cos

El títol i l’entrada tenen un llenguatge atractiu, interessant i directe.

El text conté informacions i opinions sobre el fet que tracta, l’analitza, en descobreix els detalls i n’ofereix una visió completa.

El reportatge conté les conclusions que es basen en les dades objectives recollides.

Els paràgrafs mantenen una unitat temàtica. · Ús de connectors adequats que estableixen ordre i progrés del discurs. · Ús de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que...), finals (perquè, a fi que…), condicionals (si, sempre que…), concessives (malgrat que, tot i que…), consecutives (doncs, per tant…) i adversatives (però, no obstant això...). Ús de lèxic ric, precís i adequat al tema.

Combina textos de tipologia diferent: descriptius, expositius i conversacionals.

Conté documents complementaris: fotografies, gràfics, dibuixos...

Té una bona presentació formal.

U6 58

Presentació en roda de premsa

No

Comentaris - propostes - anotacions

Presentació en roda de premsa

U6 59

© Consorci per a la Normalització Lingüística

2014