Tema 19.- El Registre Civil. • El Registre Civil i els fets inscriptibles. En els Art. 325 del C.C. o a l'Art. 1 de la lleu de Registre Civil els fet concernents a l'estat civil de la persona s'han de fer constar en el Registre Civil. El Registre Civil és aquell organisme públic en el que conten d'una manera autèntica tots els fets, totes les circumstà ncies relatives a l'estat civil de la persona. L'Objecte del Registre Civil es la inscripció de l'estat civil del espanyols tant els que viuen al paÃ−s com els que viuen a l'estranger, aixÃ− com els fets de l'estat civil dels estrangers que viuen al paÃ−s. En el Registre Civil s'inscriu el naixement, filiació, nom i cognoms, nacionalitat i veïnatge civil, les resolucions judicials que afecten a la capacitat jurÃ−dica de la persona (incapacitació..), la declaració d'absència, la declaració de mort, la declaració de concurs, el matrimoni de les persones, la defunció de la persona (es diferent a la declaració de mort..) els òrgans tutelars de la persona. Els principis que informen el Registre Civil són: • Principi de publicitat: El contingut de Registre Civil pot ser conegut per tots aquells que tinguin interès en això. Qualsevol pot accedir al Registre Civil per conèixer el seu contingut. En quan al Principi de respecte a les persones: podrà limitar-se la publicació de dades. El contingut del Registre Civil es fa públic de diverses maneres. mitjançant les certificacions del registre civil que poden ser extenses (reprodueix tot el contingut del Registre Civil) o concises (reprodueix algun extrem determinat del Registre Civil) La certificació és un document públic que dona fe del seu contingut. A l'actualitat les certificacions poden consistir en una fotocòpia del llibre original del Registre Civil amb el seu segell i amb la firma del secretari. • Principi de Legalitat: Com el contingut del Registre Civil es presumeix exacte e integra només poden accedir-hi veritats i per això es necessari que l'encarregat del Registre Civil examini i qualifiqui d'acord amb la llei i ajustant-se al principi de legalitat els fets que van a accedir al Registre Civil i només si són veritables i và lids s'acordarà la seva inscripció. • Principi de gratuïtat: A diferencia del registre de propietat que es regeix pel principi de l'honorositat. El Registre Civil es regeix pel principi de gratuïtat. Les certificacions del Registre Civil i la seva inscripció són gratuïtes. • Principi d'oficialitat: à s obligatori inscriure en el Registre Civil els fets relatius a l'estat Civil de les persones. Aquest principi es contraposa al principi d'honorositat del registre de la propietat. Només si ho sol·licita l'interessat es practicaran les inscripcions. • L'Organització del Registre Civil. La organització depèn del Ministeri de JustÃ−cia i dins d'aquest el control, la inspecció, la resolució de problemes, correspon a les Resolucions de la Direcció General dels Registres i del notariat. Amb arreglo a l'art. 149-1.8 de la C.E. l'estat te competència exclusiva en matèria dels Registres Públics. Encara que l'estat tingui la competència exclusiva, el Registre Civil es divideix en varis Registres Civils, que són:

1

• El Registre Civil Ordinari (també anomenat Registre Civil Municipal): En tots els termes municipals existirà un Registre Civil. Aquest estarà a cà rrec del jutge de Primera Instà ncia. En aquells municipis en els que hi hagi més d'un d'aquests jutjats serà la llei qui determinarà que a més de jutjat porti materialment el Registre Civil. En els municipis en els que no hi ha jutge de Primera Instà ncia, per delegació del govern ho portarà el jutge de Pau. • El Registre Civil Consular (també anomenat Registre Civil Provisional): En aquest Registre Civil es faran constar per duplicat els fets relatius a l'estat civil dels espanyols residents a l'estranger. Aquest Registre Consular anirà al cà rrec del funcionari diplomà tic o consular d'espanya a l'estranger. I totes les inscripcions que allÃ− es practiquen es faran per duplicat i s'enviarà un d'aquests duplicats al Registre Central. • El Registre Civil Central (també anomenat Registre Civil supletori): Aquest Registre és el que te per objectiu centralitzar els duplicats que remeten els diferents Registres Consulars. I a més, es practicaran totes les inscripcions quan per circumstà ncies que siguin no funcioni el Registre Civil Ordinari. Aquest Registre està a cà rrec d'un funcionari de carrera. • El Registre Civil de la Casa Real: Aquest registre està reservat exclusivament per la inscripció dels diferents estats civils de tots els membres de la Casa Reial espanyola. Les diverses seccions del Registre: El Registre Civil es divideix en 4 seccions o llibres. Aquestes seccions són: • La secció primera s'anomena del naixement i en general: En aquest llibre primer es practica la inscripció del naixement, nom i cognoms, la filiació i les inscripcions principals. A més marginalment en aquesta secció primera es faran constar la declaració de mort o absència, l'adopció del fill, les resolucions judicials que modifiquin la seva capacitat, els canvis de nacionalitat o veïnatge civil. La inscripció de naixement és l'eix sobre el que es vèrtebra tot el funcionament del Registre Civil. La inscripció de naixement dona fe de la data, hora, lloc i sexe de la persona nascuda. Aquesta es la secció més important, perquè en teoria en aquesta secció primera s'ha de fer marginalment referència al matrimoni, la defunció i més fets inscribibles en altres Registres Civils. En teoria era suficient saber on ha nascut una persona per poder seguir-la. • La secció segona s'anomena del matrimoni: en aquest llibre segon es farà constar tant els matrimonis civils com els celebrats de forma religiosa. La inscripció de fe del fet del matrimoni, del lloc on es realitzà aixÃ− com la data. A més, i marginalment en aquesta secció segona es faran constar les resolucions judicials que declaren la nul·litat, separació o divorci dels cònjuges. A més en aquest llibre s'indicarà el règim econòmic del matrimoni (separació de bens, ganancials o règim de participació). Si hagués capitulacions matrimonials (contractes entre cònjuges pels quals decideixen el règim econòmic del matrimoni) també es farien constar en aquest llibre. • La secció tercera s'anomena de defuncions: en aquest llibre tercer es practicarà la inscripció de la defunció de la persona (no de la declaració de mort, secció primera) i donarà fe del fet de la mort, del lloc en el que aquesta es produeix, l'hora i la causa. • La secció quarta s'anomena de la tutela i de les representacions legals: aquest llibre quart es refereix a la tutela i de més representacions legals. AquÃ− s'inscriuen els organismes de representació de la persona (incapacitació, el pròdig, el menor..) • Las classes d'assentaments registrals: valor jurÃ−dic.

2

Els assentaments del registre són aquells apunts que es fan constar en els llibres de Registre Civil. Les classes d'assentaments són: • Inscripcions: Constitueixen l'assentament principal. Es divideixen en inscripcions principals i secundaries. Són inscripcions principals les que obren el foli, naixement primera inscripció del matrimoni, defunció i primera inscripció de representacions legals si l'hagués. Són inscripcions secundaries la resta de les inscripcions que es practiquen en el Registre. Les inscripcions són assentaments que tenen una força probatòria mà xima. No són assentaments provisionals, sinó que donen fe per si mateixes del seu contingut. Constitueixen un mitjà de prova perquè el Registre Civil és la veritat oficial, l'Estat ens obliga a creure'ns el que diu el Registre Civil. No obstant, el Registre Civil pot contenir errors o inexactituds. • Anotacions: Són assentaments secundaris, provisionals, que o bé acabaran cancel·lant-se (desapareixent) o bé convertint-se en una definitiva inscripció. Quan existeixen circumstà ncies en una persona que es veu en un curt espai de temps afectarà el seu estat civil s'introdueix el en Registre Civil. • Notes Marginals: Són aquells assentaments que es practicaran en el Registre per facilitar el seu funcionament. Són uns assentaments merament informatius entre les diferents seccions del registre civil. AixÃ− al marge de la inscripció de naixement s'ha de fer constar una referència a la secció del Registre en la que consta el matrimoni, la defunció.. i viceversa, al marge de la inscripció de matrimoni i de defunció s'ha de fer referència a la secció en la que consta el naixement. • Indicacions: Són una novetat introduïda recentment i te per objecte fer contar en el Registre el règim econòmic del matrimoni (ganancials, separació de bens, participacions..) aixÃ− com d'aquells pactes i de més resolucions judicials que afecten al patrimoni del matrimoni. • Cancel·lacions: Són assentaments negatius del Registre i tenen per objecte extingir o modificar una inscripció anterior. La cancel·lació pot ser total (es creuarà el foli cancel·lat) o parcial (es taxarà i posarà entre parèntesis els assentaments cancel·lats) • Concordança entre el Registre i al realitat. La rectificació del Registre inexacte. El Registre Civil presumeix d'exacte e Ã−ntegre, conté la veritat oficial. Quan es prà ctica en el Registre Civil una inscripció el jutge a d'aplicar una labor qualificadora (inspeccionar, cotejar, contrastar amb el Registre Civil i practicar la seva inscripció). Llavors es presumeix que la inscripció és exacte e Ã−ntegre, però pot patir errors o practicar fets incorrectes. En definitiva, com la realitat extra - registral pot no coincidir amb el Registre Civil, es preveu la modificació i rectificació del Registre Civil, la qual es produeix en els casos de: • Error material evident a l'hora de practicar la inscripció. Que resulti de la simple confrontació del Registre Civil amb la realitat exterior. • Error material evident que resulta de la confrontació del Registre Civil amb aquells documents en virtut dels quals en el seu dia es va practicar la inscripció. • Inexactitud del seu contingut. Pot succeir que es practiquin les inscripcions de manera inexacta, incompletes, en qualsevol cas es preveu per la Llei de Registre Civil la possibilitat de modificar el seu contingut. Els procediments de rectificació del registre civil són: 3

• Procediment governatiu: davant del mateix jutge encarregat del Registre Civil. Si aquest jutge no vol fer la rectificació del Registre se'l pot demandar en les Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat. • Recursos judicials: La Llei del Registre Civil preveu aquests recursos judicials sempre i quan tinguin per objecte modificar o rectificar el contingut del Registre Civil. • Publicitat formal del Registre. Existeixen dos tipus de publicitat. La formal fa referència a la manifestació l'exterior del RC. I la material a efectes de la inscripció pot afegir a les circumstà ncies inscribibles (eficà cia interna). MATERIAL. Tenim la distinció entre dos tipus de inscripcions. La declarativa i la constitutiva. La declarativa. à s la inscripció en sÃ− mateixa, no contribueix a donar naixement del fet inscrit. Constatar alguna cosa en el RC. La constitutiva. à s necessà ria la inscripció per l'adquisició d'un estat civil. Existeixen dos tipus de proves privilegiades, encara que la que predomina para demostrar alguna cosa és el RC. Són la prova oficial, que si no està inscrit no es pot demostrar. I la prova monopolÃ−stica. A l'art. 2 i 3 LRC, i art. 327 CC. Les actes del Registre seran les proves del RC. Però es poden provar a través d'una altra manera, la prova monopolÃ−stica, que diu que només serà possible quan el RC està equivocat. Però és indispensable que se hagi instat. Sempre tot es prova a través del RC. O bé s'ha de que acreditar perquè: està equivocat (rectificació) o no s'està inscrit (sol·licitar la inscripció). La prova monopolÃ−stica, el RC és l'única prova per tant si es requereix s'ha de rectificar o sol·licitar. Certes inscripcions tenen un efecte addicional (emancipació, matrimoni, divorcio, incapacitació...). Sinó s'inscriuen no perjudicaran als drets adquirits per tercers.

4