COMPTABILITAT2. 07/03/97 MOTSERRAT PEIRO JESUS M. PALOP RESERVES. Les reserves son beneficis retinguts i acumulats per l'empresa, per exemple són conseqüència de no repartir uns determinats dividends. Són, logicament, Fonts de Finançament interna. CLASES DE RESERVES 1. Origen en l'acumulació de beneficis retinguts (autofinançament o recursos interns) 1.1 Reserves Obligatòries. 1.1.a Rva Legal . S'ha de dotar obligatòriament per la llei de les S.A. Representa el 20 % del Capital Social. Cada any s'ha d'agafar com a mínim el 10 % dels beneficis fins que la Rva Legal sigui del 20% del Capital Social 1.1.b Rva Estatutària. Imposada pels Estatuts de la Societat. Al igual que la Rva Legal, s'ha de cubrir abans de repartir beneficis. 1.2 Reserves Voluntàries. Es una Reserva de dotació lliure,així, la societat pot dotar−la si li sembla convenient.. És utilitzada per exemple alhora d'ampliar Capital. 2. Origen en les operacions de Capital. 2.1 Reserves procedents d'ampliacions de Capital. Així , trobem les primes d'emissió d´accions. 2.2 Reserves procedents de reduccions de Capital. 2.2.a Reserva per accions pròpies. L´empresa compra les seves pròpies accions, per tal d'evitar l'especulació. 2.2.b Reserva per capital amortitzat S´ha de dotar si a l´hora de reduïr capital, per exemple, perdonem dels dividends passius. 2.3 Reserves procedents d'Actius. Dotem ja que degut a la inflació, podrem revaloritzar els nostres inmobilitzats. DESTÍ DE LES RESERVES. Les Reserves, sigui quina sigui la seva procedència es poden destinar a varies finalitats. Així, el destí, 1

pot ser: • Repartir dividends (Rva voluntària tot lo que volguem, Rva legal nomès el que excedeixi del 20 % del Capital). • Ampliar / reduïr Capital. • Compensar pèrdues. RESULTATS PENDENTS D'APLICACIÓ. ROMANENT La diferència entre Romanent i Reserva, és que el romanent no té cap destí fixat, mentre que la Reserva si que té destí fixat. El romanent forma part dels Recursos Propis. Els Romanents, són beneficis, generalment de poca qüantia que queda pendents de distribució en el moment de repartiment del resultat de l'exercici. El seu paper es semblant al de les Reserves Voluntàries, però no té la mateixa perspectiva temporal. Quan és positiu (120), és repartirá en diferents exercicis Quan és negatiu (121), rebaixà el valor dels Fons Propis. Aportacions dels socis per compensació de pèrdues (122). Últim intent per evitar la reducció de Capital. (121) Exemple. Es pot compensar: (129) P i G (117) Rva Voluntària (116) Rva Estatutària (112) Rva Legal −a− Resultat negatiu d'exercici anterior (122) Exemple. (572) Bancs −a− (122) Aportacions dels socis accionistes per compensació de pèrdues Així, utilitzant la conta (122), l'empresa no té despeses d'escriptura, i tampoc ha de pagar cap interés per aquest tipus de recursos. SUBVENCIONS DE CAPITAL. (130) Subvencions oficials de capital. No és Fons Propi. (131) Subvencions de capital. Les subvencions es donen perque l'empresa faci inversions d'infraestructra, i no s'han de tornar aquests diners. Abans de donar−les, s'estudia el cas amb una auditoria i s'assegura que el destí dels diners finalment és el pactat. Exemple de subvenció per la compra de maquinària: 2

Al rebre la subvenció: 900 Bancs −a− Subvencions oficials de Capital 900 − Al comprar la maquinària 900 Maquinària −a− Bancs 900 − Amortització 100 Dot. Amortitzacio I. Mat. −a− A. A. Im. Mat 100 • Traspàs la subvenció al resultat de l'exercici 100 Subvenció oficial de Capital −a− Subvencions de Capital traspasades a Rtats 100 Si la subvenció fos per un terreny, traspassaríem a Resultats tota la subvenció de cop quan donessim de baixa el terreny, ja que el terreny no s'amortitza mai. PROVISIONS PER RISC I DESPESES. Les provisions són comptes correctives que es doten atenent al principi de prudència. Les provisions per risc i despeses són del subgrup 14. Sempre van al passiu. (140) Provisions per pensions i despeses. (141) Provisions per impostos. (142) Provisions per responsabilitats. (143) Provisions per grans reparacions. (144) Fonts de reversió.

3