1.FITXA BIBLIOGRÀFICA Shakespeare, William ( versió de Miquel Desclot): Romeu i Julieta, Proa, Les eines, octubre de 2004, Barcelona. 2.TEMA DEL LLIBRE El tema principal d' aquesta obra és l'amor, i les dificultats que comporta, hi ha dos característiques importants del teatre Shakespearià: un és la capacitat d'acceleració del temps; tot passa ràpidament ( en quatre dies de Juliol), i l'altre es que dins d'aquesta obra teatral també hi ha teatre; Julieta dins de l'obra també actua ja que quant es pren el verí esta fingint una mort, Fra Llorenç interpreta davant de Paris que no sap res sobre que Julieta ja és casada. 3.ARGUMENT >> Per escriure aquest apartat he decidit agafar unes explicacions que fa Fra Llorenç al príncep en la qual en fa cinc cèntims de tota la història. ( acte cinquè, escena III) Fra Llorenç : Seré molt breu, perquè l'alè que hem resta No és pas preo llarg per un relat tediós. Romeu, que és mort, era marit d'aquesta, i Julieta , que és morta, muller seva. Jo els vaig casar. I el dia del secret va ser el mateix que va acabar Tibald, una mort que va empènyer el nuvi lluny. Per ell, no per Tibald, plorava ella. Vós per alçar−li el setge de la pena, la vau prometre, a desgrat seu, amb Paris. llavors em ve a buscar, desesperada, i hem demana que trobi algun mitjà per salvar−la d'aquell segon casori, o es llevava la vida allà mateix. Li vaig donar instruït per la meva art,

1

un narcòtic que va causar l'efecte volgut, perquè la va deixar com morta. Mentrestant, vaig escriure al seu Romeu que vingués a buscar−la aquesta nit i a endur−se−la del manllevat sepulcre, quan s'acabés l'efecte del narcòtic. Però el meu missatger, el bon Fra Joan, van retenir−lo per atzar, i ahir em va tornar la lletra. Així tot sol, el punt previst del seu desvetllament, he vingut a la cripta familiar per endur−me Julieta i amagar−la fins que pogués fer−ho saber a Romeu. Però arribant−hi, abans que es despertés m'he trobat aquí estesos abans d'hora el noble Paris i el fidel Romeu. Ella es desperta, i jo li dic que surti i accepti resignada el fat del cel però un soroll llavors m'ha fet fugir i ella, desesperada s'ha quedat i es veu que s'ha lliurat a mort violenta. No sé res més. La dida és testimoni del casament. Si en tot plegat hi ha res que hagi fallat per mi, sacrifiqueu la vida abans de la seva hora amb el rigor de la llei mes severa.

2

Síntesis: L'argument d'aquesta obra es basa en dues famílies enfrontades amb dos fills enamorats en secret, a causa del seu odi el final d'aquesta història d'amor es tràgic. 4.ASPECTES INTERESSANTS A RESALTAR 4.1. A què fa referència el títol de l'obra Romeu i Julieta ? El títol de l'obra Romeu i Julieta fa referència als dos personatges principals, dins els quals s'hi pot interpretar un joc de contrarietat. Dins l'obra shakespeariana estan enfrontats i dins la qual també es necessiten l'un a l'altre. Dins de l'obra tots els personatges tenen un que els complementa i un altre que els hi és contrari. Per exemple: Romeu i Julieta son dos personatges que es complementen però, Paris seria el contrari de Romeu i Rosalia seria la contraria de Julieta. 4.2 Descriu els personatges de Romeu i Julieta, fes una descripció física i psicològica dels dos personatges. Romeu: primer acte, escena I, no sembla perillós ni terrible, es reservat i una mica patidor. No es violent però si venjatiu ( acte tercer, escena I; mort de Mercutio i Tibald. Segons la descripció de dida ( acte segon, escena V) <> Julieta: ( acte primer, escena III) un noia jove, apunt de celebrar el seu catorzè aniversari, influenciada per la seva mare, dòcil i tendra. Atrevida i valenta, ja que en el segon acte, comença a parlar amb la persona que hauria d'odiar i amb la que finalment es casarà i morirà d'amor. Descripció de dida ( influenciada per el carinyo que li té; per ella es com la seva filla i per Julieta la seva segona mare i millor amiga)( segon acte, escena IV) <
3

L'obra shakespeariana, en la versió de Miquel Desclot, està encapçalada per un pròleg, dividida en actes i els actes dividits en escenes. L'estructura d'aquest llibre; comença amb una introducció, per Roger Cònsul, en la que esmenta aspectes com: El teatre angles del s. XVII, W. Shakespeare, Romeu i Julieta. Un altre pre−introducció sobre Romeu i Julieta per Miquel Desclot. L'obra de Romeu i Julieta, i , al final de tot unes propostes de treball. Les característiques del gènere teatral estan compostes per sis elements bàsics que les componen són: el tipus de text ; es basa en diàlegs, esta escrit per un autor/a que l'escriu per ser representada, el director/a es l'encarregat de la posta en escena de l'obra teatral i els actors o actrius son els que la representaran. L'espai on es posa en escena l'obra de teatre es un escenari i el públic es qui un cop esta montada i preparada per ser escenificada, la gaudeix. 4.5. Quin paper juga el personatge de Dida dins de l'obra de Romeu i Julieta? Dida; és la donzella de Julieta, per ella es com la seva segona mare i el paper que juga és el de millor amiga. Ella sempre n'informa de tots els aconteixements del poble a la donzella, i en certes moments fa d'intermediària entre els dos amants i sobretot vetlla per la seguretat i felicitat de la seva petita. Dida es una persona en la que depèn de la situació, te una certa influencia sobre Julieta. Per exemple: moments abans d ela boda dida es enviada per Julieta per saber−ne l'hora i el lloc en la que ha d'estar per casar−se, i desprès ho manté en secret. (acte segon, escena IV). 4.6. Podríem considerar l'obra de Romeu i Julieta com una tragèdia? Per què? Tragèdia: Gènere i obra dramàtica de final catastròfic. Sí, que es pot considerar com una tragèdia. Segons la definició de tragèdia l'obra Shakespeariana: mort de Mercutio ( acte tercer, escena I), mort de Tibald ( acte tercer, escena I). L'exili de Romeu que suposa la separació dels dos amants recent casats ( acte tercer, escena I), l'anunciació de la boda entre Julieta i Paris ( acte tercer, escena V)i té un final tràgic; Paris mor (acte cinquè, escena III). Final : Romeu es suïcida pensant−se que Julieta es morta i quant Julieta desperta es suïcida veient el seu estimat mort per ella. ( acte cinquè, escena III). 4.7. Comenta com es l'estil i el llenguatge utilitzats per Shakespeare en aquesta obra. L'estil de Shakespeare es un estil fresc, es capaç d'imitar els canvis que te la vida real, culte ja que escriu en vers i dins de l'obra es poden manifestar diferents registres lingüístics, i, inclous, a mesura que passa l'acció es pot apreciar algun canvi. Dida− és un personatge amb un registre inculte (acte segon, escena IV). Mercutio− és una persona més culte, que juga amb les paraules fent jocs; aquest personatge, com dida arriba a utilitzar un llenguatge obscè (acte segon, escena IV). Romeu en canvi es capaç d'utilitzar la bellesa de les paraules en escenes en els que fan profit, com en l'escena del balcó, quan parla amb Julieta, i ella es capaç de respondre−li amb la mateixa cortesia (segon acte, escena II). Els personatges està ben elaborats; tots i cadascú d'ells té una part de passat, una manifestació de personalitat 4

en els diàlegs, els seus propis trets... 4.8. Quina seria la simbologia que es desprèn d'aquesta obra? (segon acte, escena II). L'escena d'amor en la quee s poden interpretar molts aspectes simbòlics es la del balcó. El primer monòleg Romeu comença amb una frase filosòfica que es pot interpretar com una llum fosca però en pic apareix Julieta aquesta llum desapareix perquè la llum fosca que simbolitza l'odi entre les dues famílies no es tant forta com la del amor, per això quant apareix Julieta ala finestra aquesta llum fosca es conquerida per una llum que sí que il·lumina. S'identifica també que l'odi que hi ha entre ells només es troba en el seu nom. (acte segon, escena II) <> Dins d'aquesta mateixa escena l'escenari també influeix, ella és dalt el balcó, un lloc on Romeu no hi pot accedir, no es poden abraçar... Per Julieta és una presó però amb la presencia de Romeu, allà, ja no es una presó si no un lloc de llibertat, un lloc on els dos amants són lliures d'estimar−se, de dir−se que realment s'estimen, és on l'amor d'estat carnal que havia començat simplement amb una trobada s'acaba convertint en un amor pur. L'heroïcitat dels dos amants també es manifesta aquí, en aquell instant es transformen en dos persones que pensen lluitar fins al final, quant més odi hi ha, més s'estimen. 4.9. Per què podem considerar que aquesta obra, com moltes de les altres de W. Shakespeare, ha esdevingut un model literari? W. Shakespeare és una autor del romanticisme. EL romanticisme és un moviment que va representar un canvi profund i dins el qual l'estètica de les paraules l'exaltació de la sensibilitat són molt importants. Dins d'aquesta obra Shakespeare és capaç de transmetre emocions i sentiments, és capaç de jugar amb la bellesa de les paraules hi donar a entendre que hi ha un amor molt gran, un amor que ni en el llibre ni en la realitat es pot interpretar. Jugant amb la llibertat, la imaginació, l'espontaneïtat... fa que els personatges prenguin vida pròpia i així obtenir una obra única, Romeu i Julieta. 5.BIOGRAFÍA DE W. SHAKESPEARE Va néixer a Stratford−on−Avon, Anglaterra, el 1564. Als vint− i tres anys es trasllada a viure a Londres on entra en contacte amb el món del teatre. Primer fa d'actor i després escriu les obres que representa amb la seva pròpia companyia. Comença escrivint comèdies plenes d'imaginació i talent lingüístic, com per exemple EL somni d'una nit d'estiu. Després escriu els seves obres mestres, les seves grans tragèdies com ara Hamlet, Macbeth, Romeu i Julieta, etc. És un autor que sap expressar les passions més violentes i els sentiments més delicats, com també els pensaments més profunds, i les reflexions morals, actuals tant a la seva època com a la nostra. Un cop retirat de les seves activitats teatrals, va tornar a la seva ciutat natal, on va morir l'any 1616. 5

Algunes obres de W. Shakespeare: Comèdies 1589 − Love's Labours Lost 1593−94 − The Comedy of Errors 1594−95 − Taming of the Shrew 1594−95 − Two Gentlemen of Verona 1596−97 − A Midsummer Night's Dream 1597−98 − The Merchant of Venice 1604 − Measure for Measure 1604−05 − All's Well That Ends Well 1611−12 − Winter's Tale 1612−13 − The Tempest Història 1598−99 − Henry IV, part 1 − Henry IV, part 2 1599−1600 − Henry V 1591−92 − Henry VI, part 1 1591−92 − Henry VI, part 2 1592−93 − Henry VI, part 3 1613 − Henry VIII Tragèdies 1591−92 − Titus Les més famoses 1595−96 − Romeo and Juliet 1599 − Julius Caesar 1602 (Ur−Hamlet, 1594) − Hamlet 1605−06 − Othello 1609 − The Sonnets & A Lover's 6.OPINIÓ El tema del que tracta aquesta obra teatral és un tema interessant, ja que en aquesta època de la vida, diuen, que esta per provar i conèixer gent, adonar−nos que en altres fases històriques a aquesta edat els pares ja et buscaven un marit al que desprès suposadament se li hauran de donar fills. El fet de que Julieta fos tant petita (14 anys d'edat) fa que els personatges ens siguin més propers encara que 6

es plantegin coses que en aquesta edat no se'ns acudiria pensar. L'obra està estructurada d'una manera que s'entén, però el llenguatge utilitzat per l'autor ,W. Shakespeare, és difícil d'entendre, es una obra que ha sigut difícil de llegir ja que l'estil que utilitza no és molt entenedor i comporta una gran diversitat de simbolismes. Els personatges són entenedors i estan molt ben elaborats, també s'ha de tenir en compte que l'autor ha esdevingut un model literari important, encara que alhora de interpretar quin paper juga cada personatge dins de l'obra, ha estat dificultós. La descripció de l'ambient es manifesta en els personatges ja, que, si, els personatges entre ells viuen una situació tensa es manifesta, tal i com viuen una situació carregada d'amor, també és nota en l'ambient. En general el llibre en si ha estat divertit i molt tràgic, l'autor és un as escrivint i sap realment com fer−ne partícip, al públic de manera que tant rigui com plori. La dificultat principal que consider−ho que he trobat és que el llenguatge no era gaire entenedor, i a lo millor d'una parrafada plena de simbolismes l'entenc però... a la tercera lectura, i a part, hem quedo amb la meitat de les coses que ha escrit (autor). 7.BIBLIOGRAFÍA Llibres utilitzats per a l'elaboració del treball: Shakespeare, William: Romeu i Julieta, editorial Proa. Homs, Lluís, Rosell, Josep: Estímul 1 llengua catalana, editorial barcanova. Homs, Lluís, Rosell, Josep: Estímul 2 llengua catalana, editorial barcanova. Homs, Lluís, Rosell, Josep: Estímul 3 llengua catalana, editorial barcanova. Soriano, Irina :apunts de llengua catalana i literatura. Pàgines d'internet:

http://www.viamichelin.com/viamichelin/esp/dyn/controller/mapPerformPage?strLocation=Verona&strCountry=eur&g http://www.tvcatalunya.com/aleph/2000/william/obres.htm http://www.ciberoteca.com/valenciano/search/autor_mes.asp?idAutor=9 http://citizenzuko.blogs.sapo.pt/arquivo/Romeo_and_Juliet.jpg

7