SOCORRISME: ASSISTÈNCIA SANITÀRIA IMMEDIATA NIVELL II Preventiu: Abans que passi solucionar els problemes que puguin ocórrer Socorrisme Reactiu: Reaccionar sobre el que passa Situació d'urgència amb risc vital, per minúscul que sigui Objectiu: Mantenir els signes vitals: consciència, respiració i pols No agreujar l'estat de la víctima. Fer només fins allà on sabem, si no ens recordem, no tocar. Tranquil·litat del socorrista Moure el ferit amb precaució sense fer més mal del que tenen PAS Primària: pols, respiració i consciència. Secundària Avisar als sistemes d'emergència (mossos, policia, 061a espanya, 112 món. Autoprotegir−se amb guants, la situació (si és una accident posar els triangles 150 metres davant, 150 metres darrere, aturar el trànsit, si s'ha de fer bocaboca amb roba a la boca per evitar malalties. Sensorials: cecs, muts i sords Receptors especials Motrius: discapacitat cadira de rodes Parlar−los cara−cara mirant−los als ulls a la mateixa altura, per no fer−los sentir inferiors. Disminuïts psíquics: parlar amb frases curtes i repetir varies vegades. Presentar−se, dir el teu nom. Esperen resposta. D'aquesta manera pots saber si la persona és sorda. Parlar sense tocar−los. Si no contesta pot ser que sigui sorda o que estigui nerviosa Cecs: No cridar−los ni estirar−los. Se'ls ha d'acompanyar, explicar el que faràs, on els portaràs, com els curaràs, amb què... Avis: No són disminuïts, t'entenen perfectament. Et poden ajudar a la situació. No tractar com un nen. Nens: Si et guanyes els pares et guanyes els nens. Tractar−los bé no com ai maco que t'ha passat... Estrangers: Problema d'idioma. Un somriure i respecte a la persona va perfecte. Amb mímica.... ensenyar−li el material amb el que el tractaràs.. PASSOS DEL PAS 1

PROTEGIR Tancar gasos... no tocar els cables d'alta tensió encara que hi hagi branques ja que et podries electrocutar, esperar als bombers En els accidents de trànsit posar triangles 150m davant/150m darrere Armilla reflectant Autoprotegir−se: gorres, guants (làtex, vinil..) Barrera a la boca per fer boca−boca AVISAR 061,bombers,112,policia, mossos d'esquadra Nacional 112 internacional SOCORRER Auxiliar, ajudar qualsevol en perill o necessitat. Obligació que tenim d'actuar correctament • Percebre • Explorar • Actuar • Evacuar Percebre: Edat aproximada, sexe ceguesa, paràlisis... de l'afectat Estat d'ànim de les persones afectades Tranquil·litzar Explorar: Verificacions, detectar lesions 1r signes vitals 2n preguntar i esperar contesta 3r afectació o discapacitats psíquiques Actuar: Passos necessaris per evacuar Actuació eficaç, no córrer, exploració detallada i actuar. Preguntar el nom. Parlar sobre dolors que poden trobar. 2

Ens podem trobar persones introvertides o persones extrovertides. Allunyar la gent que molesta... Evacuar: Traslladar persona afectada Avaluar que cal fer en cada cas • composició lloc, com està, nivell de consciència • 2. Exploració :. a)Primària A tothom b)Secundària: si es pot, si hi ha temps • saber si hi ha o no hi ha I consciència II respiració III pols I consciència Cridar: Li passa alguna cosa ? Obra els ulls, resposta automàtica Si no contesta: preguntar tocant−lo Si contesta V el pols hi és A alerta el pols hi és D Cervell adormit. Conscient del tot : comprovar inspiració i pols, resposta al dolor, estat de shock, es va parant fins que s'ha de fer RCP Inconscient N Comprovar respiració i pols. No pessigar ni res Si no hi ha pols RCP II Respiració: freqüència, ritme i amplitud • Freqüència: respiracions per minut • Ritme: Amneas, respiració regular/irregular • Amplitud Respiració superficial: quan hi ha dolor o profunda III Pols

3

Mirar irrigació sanguínia. A la artèria, perquè es a prop del cor, és més ample. NO s`ha de treure roba... Bradicàrdia cor a poc a poc −60 pulsacions per minut (pot estar en situació de shock) Taquicàrdia Cor ràpid. + 120 pulsacions per minut. Pot ser que hi hagi hemorràgia interna b)exploració secundària • Escoltar el que diuen els familiars. • La exploració secundària es fa de cap a peus seguint aquest ordre • Mirar el cap: vigilar el cabell, sang... • No tocar posició en que està • Passar mans suau per front fins darrere x mirar si hi ha sang. Mirar si hi ha hematoma darrere orelles. • Si hi ha sang per l'orella o dins l'oïda pot ser que hagi patit l'encèfal • Ulls, si estan bé, si hi ha sang • Dents, mandíbules, si s'han desplaçat... • Coll, desviació de la tràquea, si hi ha sang... Posar l'orella sobre el coll per escoltar si hi ha crepitació (fractura) • Clavícules: si estan senceres, totes dues alhora • Esternon • Costelles Tova • Mirar la panxa palpant • Dura: si està molt dura com la fusta es tracta de peritonitis, budells molt afectats • Mirar amb les dos mans. Mirar els dits, crepitacions..... • Cadera 1per una • Cames. Una per una fins al peu COS HUMÀ Sistema esquelètic Columna vertebral: separades x material elàstic. Amortigua pes gravetat i el pes del cos. Columna vertebral és necessària per estar dret. La graella costal (caixa toràcica) protegeix dos òrgans vitals, els pulmons i el cor. Al cos humà hi ha prop de 200 ossos que es classifiquen en plans (frontal,parietal), curts (carps, metacarps...), llargs (fèmur, húmer, radi) Els ossos fan funció de resistència i la funció de protecció. Els del crani, per protegir l'encèfal, els de la columna vertebral (per estar drets i per allotjar la medul·la espinal. Qualsevol lesió a la columna cervical pot donar lloc a lesió medul·lar. Esternon: os de sota el cor. Per iniciar el suport vital bàsic, compressió sobre l'Esternon per bombejar la sang. Fractura: Pèrdua de continuïtat de qualsevol estructura i això provoca impotència funcional (no es pot moure), dolor, lesions que sagnen molt (ossos llargs) 4

Càpsula articular: lligaments, per mantenir les articulacions en moviment. Lesió a articulació, és quan hi ha luxació, l'ós es troba fora de lloc. Dificultat o impotència per fer el moviment. Discs intervertebrals: si es treu de lloc un disc, es provoca una hèrnia discal. Sistema muscular Voluntari: regit per la voluntat de la persona. Ens podem trobar ruptures, trencaments musculars. Ruptures musculars: talls, dels accidents.... Ossos llargs = Músculs llargs Contracció muscular: podem fer el moviment, tendons afavoreixen el moviment. Els músculs del tòrax tenen la missió de defensar els òrgans vitals. Si el tendó d'aquil.les es trenca, cal passar pel quiròfan. 6 mesos de baixa Els músculs de la cara es caracteritzen perquè són petits, per efectuar la mímica de la persona. Sistema nerviós SNC: Sistema nerviós central (cervell, cerebel, tronc cerebral) SNP: Nervis, medul·la espinal. Cerebel: coordinació moviments, distància... Tronc cerebral: Estat de vigília, estat d'adormir. Manteniment ritme cardíac i respiratori SNC: Recoberts per les meninges, circula un líquid que no alimenta. Els sentits són les parts especialitzades del SNC Sistema arterial i venós L'encarregat del sistema arterial i venós és el cor, que està compost de dos moviments: sístole(contracció) i diàstole (relaxació) Venes: recullen les deixalles de les cèl·lules, van cap al cor i tot seguit cap als pulmons, després va cap al cor, una altre sístole. El cor està compost per dos aurícules i per dos ventricles En cada sístole els ventricles s'obren, després es tanca, per evitar que la sang torni enrere. El ritme cardíac oscil·la entre 80 i 160 contraccions Hi ha dos tipus de circulació, major o menor. 5

Aurícula ventricle dret, és la part de recollir la sang. Aurícula ventricle esquerre, és part d'expulsar la sang En cada sístole hi ha entre 60/160 cm3 de sang oxigenada Vas sanguini cor−pulmons: artèria pulmonar es divideix en capil·lars sanguinis i després en alvèols, més de 300 milions Circulació major = sang enriquida en O2 Menor: Ventricle esquerre fa 1 contracció de sang oxigenada arriba a tot arreu i amb les venes al s pulmons: intercanvi de gasos. Si es perd massa sang es perd el coneixement Pel fetge cada minut i passa prop de 1,5 litres de sang. El cervell no pot estar més de 30 segons sense sang perquè hi ha el seu aliment. Si el cervell es queda sense sang, les cèl·lules comencen a patir, es perd la consciència Aparell respiratori Els pulmons rodejats per pleures. Ajuden a mantenir el moviment correcte dels pulmons i evitar agressions Freqüència respiratòria entre 12/18 per minut. Aparell digestiu Situat a la cavitat abdominal. Fetge/melsa/estómac/pàncreas Si es lesiona es perd molta sang, s'ha de taponar la ferida per evitar que la sang surti Aparell excretor Ronyons/Pròstata/Uretra/Urèter Absorció de substàncies tòxiques Lesió a la part posterior: Possible lesió renal caigudes... Dolor intens, lumbar, sang al pipí Sistema epitelial (pell) Protecció canvis climàtics, cremades... Lesió: es debilita la pell, facilitat de infeccions, canvis de temperatura corporals... OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈREA Persona inconscient: Desconnexió total persona del mitjà extern. Durant la pèrdua de coneixement la musculatura es relaxa... obstrucció via aèria, al perdre to muscular, els músculs llengua, col·lapsa el pas de l'aire.

6

Causes provocació de la pèrdua de consciència Hipotèrmia, baixada de pressió, infart... Llengua: part muscular adherit a sota la boca Abans de efectuar massatge cardíac: desobstrucció de la via aèria. Protocol per avaluar un afectat per alteració del nivell de la consciència • valorar nivell consciència. No moure ni sacsejar les persones que han patit accident traumàtica (caiguda de certa altura, accidents de trànsit...) • Valoració Respiració 1.Obertura i desobstrucció de la via aèria. Primer mirar que hi ha dins la boca: restes d'aliments, xiclets, dentadures .... retirar aquests objectes amb el dit amb forma de ganxo. Vigilar de no enfonsar més els objectes que trobem a la cavitat bucal. Per obrir la via aèria utilitzarem la maniobra de front−mentó o front−coll (per qui hi ha possible lesió de la columna). Per efectuar front−mentó exercirem amb la mà esquerra pressió enrere sobre el coll i amb l'altre mà obrirem la boca, posant la ma sota el maxil·lar inferior, amb precaució. 2Apropar orella a la boca i fixant la mirada al pit durant deu segons, mirant fixament els moviments respiratoris (caixa toràcica). Si no hi ha respiració: fer boca−boca , prement el nas perquè l'aire que introduïm sigui efectiu als pulmons. Si l'aire s'accepta, la caixa toràcica s'infla. Fer dues insuflacions. Es fa servir les cànules ortofaringes (tub de gudel) per que es mantingui la desobstrucció de la via aèria. Mitjans per fer el boca−boca Es fan servir per utilitzar el contacte directe amb la boca. • Mascareta de butxaca vàlvula amb un filtre, per insertar i treure l'aire • Filtre impermeable. Quan hi hagi fractura de mandíbula, es farà el boca−nas En un lactant sempre es farà boca−bocanas. Mecanismes utilitzats mecanitzats per fer bocaboca: embú. Obstrucció de la via aèria en persona conscient (ennuegament) • Tos obstrucció parcial de la via aèria. La tos afavoreix el cos estrany s'impulsi. Si es debilita: si esta dret asseure'l. Fer 5 compressions entre els omòplats amb el palmell de la mà. Si no funciona fer 5 compressions amunt i adins per sota de l'Esternon (maniobra de hemlich). Si està inconscient i es diu que s'ha ennuegat, s'ha debilitat i a caigut a terra. • Mirar consciència 7

• Mirar si hi ha algú a la boca, i treure−ho • Fer les dues insuflacions de rigor • Tornar a intentar si no s'aixeca • Pensar que hi ha obstrucció a la via aèria • Fer 15 compressions/descompressions si no hi ha cos estrany a la boca tornar a fer 15 compressions, dos dits per sobre final Esternon (rcp modificat) Nen ennuegat 1r 5 clatellades entre els omòplats 2n Meitat avall Esternon 5 compressions 3r compressions per sota el melic (més tard caurà a terra inconscient i fer RCP CADENA SUPERVIVÈNCIA L'aportació del socorrista és bàsica. 1r Demanda de 061/112 2n SVB: suport vital bàsic 3r SVA: Suport vital avançat (vam, administració oxigen) Infart agut de miocardi: desfibrilació del cor. Desfibrilador semi−automàtic. 1r Socorrista fer RCP si s'ha fet SVB, haurà arribat O2 i la possibilitat que tingui seqüeles baixa En cas que sigui un nen, un ofegat, 1 traumàtic, intoxicat, primer fer 1 fase suport vital bàsic (15 compressions, 2 insuflacions)x5 80% de les aturades cardiorespiratòries són un problema cardíac. Eliminar els perills del voltant: fils electricitat, gasos, treure el ferit de l'habitació si hi ha masses perills... Treure roba per sortir de problemes, x fer massatge cardíac o valorar la respiració Persona conscient: controlar respiració, consciència i circulació Persona inconscient: vigilar molt. L'obstrucció de la via aèria, circulació sanguínia instantània. Parar de fer rcp per exemple si portes 20 minuts estàs esgotat i veus que no respon Ofegats, gent amb disminució temperatura corporal: pot ser aguantar 20, 30, 40,45 minuts fer SVB Suport vital bàsic en la persona inconscient Alteració del SN

8

Disminució nivell de consciència. Valorar consciència Demanar ajut obertura via aèria No hi ha ritme cardíac Fer 2 insuflacions Si no reacciona valorar si el cor funciona, el pols (mesurar el de la caròtida, al costat del coll, desplaçar 3 cm la nou i comprovar signes de circulació). 2 insuflacions/15 compressions adult: a partir de 8 anys. 1 insuflació/5 compressions en lactants i pediàtrics Cada 1 o 2 min aturar 1 moment i comprovar qualsevol senyal de vida Si només es tracta d'una parada respiratòria, desobstruir la via aèria i fer insuflacions (12 per minut més o menys) La dona embarassada no la posarem mai decubit supí (panxa enlaire) com les altres persones per fer qualsevol exploració, la posarem en decubit lateral esquerre, per evitar que el fetus pressioni sobre la vena cava. Mai apoiar sobre la part dreta ja que hi ha el fetge . Ritme de RCP En adults: 90/100 compressions/minut 12/15 insuflacions Lactant: 0−1 any: 5 compressions 1 insuflació Nen 5 compressions 1 insuflació anar alternant les compressions i la insuflació fibrilació ventricular

9

DEA desfibrilador extern automàtic Quan el cor està en sistòlia, −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− La línia de l'electrocardiograma esta plana Fibrilació ventricular no es observable externament, necessari un dea directament, sinó utilitzar el massatge cardíac HEMORRAGIES I SHOCK Shock: falta d'oxigen Hemorràgies: arterial: molta pressió Venes: poca pressió Capil·lars: petits venes d'enllaç, hemorràgies petites Externes: Les que veiem Internes: Les que passa dins el cos però no les veiem Exterioritzables: S'han produït en òrgans interns, però podem sortir per un forat natural del cos. Més de 40% de la sang uns 2L de sang en poc temps desprès entra en xoc, pulsacions altes (taquicàrdia) Externes: Surt la sang. Tamponar amb alguna cosa neta (gasses estèrils o tovalloles o draps nets) i aplicar sobre forat sagnant Torniquet: Anular circulació del membre. ES fa amb un drap o jersei d'amplada considerable. Donar ben bé tota una volta al braç. Cada ½ hora es pot anar obrint i tancant . Internes: Abdominal, toràcic Pulmons, fetge, melsa. Segrega molta sang en poc temps, després d'un cop com ara accident de cotxe, caure d'una alçada, contusions abdominals... No treure qualsevol objecte que pugui estar clavat com ara branques, trossos de ferro... Exterioritzables: Anus: Per la caca Sang negre, color quitrà hemorràgia al budell Sang vermella: hemorroides Vaginals: Si persona gran que sagni sang úter. Es pot tractar de càncer d'úter Hemorràgia durant embaràs: aborts, 3 mesos d'embaràs, 3r trim embaràs, urgència, placenta que va cap a dalt Boca: Sang espumosa, bronquis Nasals: pinçar sobre el nas i el cap avall Orella: No parar la sang, deixar que surti si ve de dins, ve del cervell, no taponar podria ocasionar hematoma 10

al cervell. Portar sempre a urgències Lesions ull : produïdes per lleixiu, salfumant, ... Ull obert sota aixeta dos o tres minuts tapa sempre els 2 ulls. Per evitar el moviment Xoc Pèrdua de sang, falta d'oxigen, vòmits i diarrees, cop de calor, pèrdua de líquid, xoc anafilàctic, sèptic: meningitis droga Xoc dolor: abrigar , si presenta massa dolor després perd el coneixement PICADES Inoculació verí Picades d'insectes: Inflamació zona, dolor, picades Picades de paparres: Xuclen sang, 1r matar insecte amb insecticida, posar oli Escorpins: Solen picar a extremitats. Si et piquen dolor, 1 picada deixa forat considerable, inflamació, adema considerable Neteja: aigua + sabó. Compreses fredes o bel, mantenir extremitat immobilitzada MOSSEGADES 90% de les mossegades són de gos 1r netejar. Simple mossegada, arrencament teixit tou. Cobrir immobilitzar zona. Important saber de qui és el gos, saber si té posada la vacuna de la ràbia Mossegades de gat No fan gran ferida però ferida petita molt més profunda. Pot comprometre 1 artèria Serp (serps d'aquí no mortals). No moure extremitat, anafilàxi augment de sensibilitat de les nostres defenses. Reacció cos contra alguna cosa que reconeix com a no vàlid Pot arribar a xoc: compromís respiratori, necessitat oxigen, taquicàrdia i Bradicàrdia ACÈPSIA I DESINFECCIÓ Netejar les mans abans de tocar qualsevol pell. Desinfectar amb antisèptic: alcohol iodat, povidona iodada, desinfecció ferides

11

Si la persona és al·lèrgica al iode, es pot utilitzar clorhexidina, color rosa que està compost per sabó i antisèptic Material per tenir a la farmaciola Desinfectant, pinces, gasses estèrils, tisores de punta rodona, tirites, venes MOBILITZACIÓ I IMMOBILITZACIÓ DEL MALALT Immobilitzar coll amb collaret cervical Inconscient: Control cervical, les vertebres que no es moguin Alinear Cap/coll/tronc sempre moure en bloc. Tot malalt traumàtic té lesió cervical, fins no es demostri el contrari Ordre freqüència de lesions: Xarinel.la dorso−lumbar Columna vertebral Columna cervical Columna dorsal Símptomes lesions columnes • Fractures alteració nerviosa • Fractures amb alteració nerviosa Mecanismes de producció de lesions vertebrals • Flexió 2. Extensió 3. Compressió 4 Rotació Mètodes immobilització columna Tracció: estirar el cap Material immobilització Collaret cervical, fèrula espinal, taula llarga, matalàs de buit, llitera de cullera Mètodes de Mobilització Llitera de cullera. Rautec: Extreure emergència malalt dins el cotxe sempre que sigui inconscient i no respiri

12

TRAUMA−TORAX ABDOMEN Els 50% de les morts immediates o en els primers minuts després d'un accident són per les lesions sobre les estructures contingudes en el tòrax Valoració trauma toràcic Poder veure el tòrax Mirar freqüència respiratòria Preguntar el que li passa Observar la coloració del malalt Observar deformitats del tòrax Palpar les costelles . Patologies probables al tòrax Pneumotorax: Aire que entra a la pleura i al pulmó Obert: Fractura oberta de tòrax Tancat: el malalt es va inflant el tòrax es deforma en ambdós casos Pneumotorax tancat igual a forat al pulmó Tractament: EN el cas del Pneumotorax tancat no es pot fer res, es veu la deformitat però no podem actuar Obert: tapar estructura amb gassa estèril. Enganxar gassa per 3 punts − per un . Deixar−lo assegut incorporar−lo, tapar−lo amb una manta Hemotorax Baixada de pressió, no coagula bé. No sabem si el tòrax es ple de sang. Entan hipovolèmics. Taquicàrdia. Controlar calor i proporcionar oxigen Objectes clavats Apunyalament... Foradament pleura.. deriva a Pneumotorax. No retirar mai res que estigui clavant. Fixar bé els objectes perquè no es moguin. Tou de gasses i esparadrap . Proporcionar oxigen. Fractura costelles o fissura de costelles. Es torna a col·locar a lloc. Cada cop que aspira li fa mal. Respiren superficialment Tòrax inestable

13

Trencament costella per dos llocs. Part del mig queda suelta. Inspiració tall costella va cap a dins. Oxigen i tapar−lo TRAUMA ABDOMEN Fetge, melsa Melsa: creació glòbuls vermells i glòbuls blancs (formació de la sang) . Hi arriba molta sang, es molt tova i fàcilment lesionable. Lesions tancades o obertes Lesions tancades Melsa: Dolor part esquerra abdomen. Lesió melsa. Quiròfan directe, no es nota palpant. Fetge: Aguanta millor impactes. Quan palpes es queixa de mal Obertes Hi ha algú clavat, no s'ha de treure Evisceració, budells fora, no reintruduir−los, tapar amb gasses, vigilar infecció. MECANISMES PERDUA DE CALOR TRANSTORNS PER LA CALOR I PEL FRED Calor 1.rampes 2. insolacions 3. cops de calor rampes: Contractures molt doloroses, rampes espatlles o panxa. Reposar víctima a l'ombra amb aigua fresca i abundant. Petit massatge i fer estiraments Insolació: Temperatura corporal elevada, pell calenta, humida vermella, es sua molt, cansament, nàusees, visió borrosa. Posar víctima a lloc fresc i ombra, colocar compreses mullades, donar aigua abundant, trucar 061. NO donar aigua persones inconscients Cops de calor S'assembla a insolació en quan a símptomes però la persona amb cop de calor no sua. Portar víctima a un hospital traslladar lloc fresc i ombra, col·locar compreses mullades. Si convulciona la deixem convolcionar 14

LESIONS PER ELECTRICITAT Poden veure's de seguida o al cap d'unes hores. Provoquen Contractures musculars. Poden provocar parades respiratòries o cardio−respiratories. Totes les enrampades tenen 1 punt d'entrada i 1 de sortida. Quan la víctima esta enganxada algun lloc alta tensió... No acostar−s'hi fins que no arribin els bombers. Si la línia es baixa tensió, separar el fil amb alguna cosa que no sigui conductor i allunyar d'aquest perill. Controlar signes vitals i si cal RCP, si esta inconscient i respira, PLS TRANSTORNS PER FRED 4 maneres de perdre calor • Conducció, perdre calor per conducció ex contacte amb aigua. Aigua perd 25 vegades mes la calor • Convecció: L'aire que belluga s'emporta molta escalfor • Radiació: nosaltres radiem calor. El vapor que surt del nostre cos es calor que perdem. Ex: el que fa un estufa. • Evaporació: Transformació líquid a vapor. Suor. • Quan s'arriba a temperatures altes, el cos treu la calor amb la suor. PROBLEMES D'EXPOSICIÓ AL FRED Hipotèrmia Es van contraient els vasos sanguinis des dels petits fins als últims més generals. (els dels òrgans nobles no). Notem que es comença a envermellir els dits..., va baixant la temperatura Hipotèrmia lleu: Temperatura corporal 35−32 graus Hipotèrmia greu: −32 graus Escala de símptomes i signes i temperatures d'hipotèrmies 36−34 graus: tremolor i escalfreds 34−32 graus: Regidesa muscular progressiva (confusió, amnèsica) 32−30 graus: Cessen els tremolors, el cor va més poc a poc, somnolència, sensació de benestar (si es passa d'aquest punt és molt complicat recuperar) 30−26 graus: Pupil·les dilatades, reacciona a la llum. Anomalies ritme cardíac, inconscient. 26−24 graus: Pupil·la dilatada, inconscient, relaxació muscular total, mort aparent (respiració i cor molt febles) i entre en fibrilació Donar−li calor no de cop. Escalfar apoca poc . Si te la roba humida, se li posa roba eixuta i anar comprovant la temperatura Hipotermia sabera: ajuda d'equips d'emergència. Símptomes en general: Persona confusa, insegur, pell pàl·lida, mucoses blavoses dificultat respiració. Fer 15

prendre bany aigua tèbia, si esta conscient donar−li aigua amb sucre Hipertermia Hipotermia al revés. Excés de calor. En esforços amb temperatura alta o síncope per calor. Aixecar cames, estirar a terra en lloc fresc i ombra, pot arribar a perdre la consciència, un cop es recupera es pot donar líquid per beure CONGELACIONS 1r grau Pell pàl·lida, membres rígids i sensació de punxades, zones envermellides. Tractament com el d'Hipotèrmia 2n grau Apareixen bombolles al cap d'una estona de la fred Butllofes color morat/negres. Inflamació extremitat afectada, molt dolorós Tractament: Si la persona està conscient: Donar beguda amb sucre, calentes No donar mai alcohol, no fer friccions a l'extremitat Amb congelacions de 2n i 4r grau no escalfen zones congelades ja que es pot xocar, col·lapse general, molt dolor. Trasllat a centre sanitari 3r grau Anacrosis pell: Pot ser qüestió de 2 o 3 hores. S'ha d'amputar sempre, trasllat a centre sanitari. Embolicar. Gases entre dits i embolicarem amb venes Si no separem els dits, la pell es regenera i es pot tenir dits junts, després la pell s'ha de separar passant pel quiròfan. Gases amb vaselina o amb linitul CREMADES Químiques, abrasió líquid, flama directa, radiació, ... 1r grau dolor i picor, color vermelles. Aigua fresca durant 15 minuts, crema hidratant o vaselina. 2n grau Superficial 16

Dolor i butllofes (no rebentar mai), aigua durant 15 minuts: butllofa rebentada, es una entrada de bacteris. Aplicar gasa amb vaselina i portar a hospital Profunda: Moltes flictenes: vermelles. Calor molt pujat. Tractar a un centre hospitalari. Gasses amb linitul per separar els dits Color envermellit, ferides menys doloroses que les superficials, acostumen a afectar teixit nerviós. Aigua abundant 3r grau Afecta a totes capes pell. Vasos músculs.. es destrueixen nervis. Pot ser entre color blanca fins a negres. Zona afectada anestesiada. Aigua durant molta estona, cobrir amb gasses amb linitul Pot provocar xoc hipovolemic plasmorragic, el plasma s'evapora, poca circulació Controlar vies aèries si cal fer boca−boca s'ha de fer amb mecanisme de barrera. Posar vaselina als llavis de l'afectat i mecanisme barrera URGÈNCIES NEURO−PSIQUIÀTRIQUES Malaltia cerebrovascular (ictus, ait, apoplexia, stroke) 1a causa de invalideses permanents. 33% amb aquesta malaltia es moren als 6 mesos 60% queden descapacitat Causes: trastorn agut vasos sanguinis o bé alteració transitòria o definitiva Hi ha dos tipus Ictusequències: 85% dels que ocorren. Oclusió sobtada dels vasos cerebrals. Ictus hemorràgics: resultat de la ruptura d'un vas cerebral (hipertensió arterial) Tensió molt alta es rebenten els vasos Causes principals: HTA hipertensió arterial, arítmies, Mal de cap, vertígens, paràlisi de la meitat del cos. Pupil·les de diferent diàmetre (anisocòroia, midriasi), boca torta, dificultat absoluta de la parla, Escala de valoració ictus Pèrdua simetria facial Moviments i força dels braços (mantenir braços estesos amb els ulls tancats durant deu segons). 17

Anormal: un dels braços no es mou o es mou poc Alteració de la parla: pronuncia malament les paraules i parla inestable Actuació: pacient en decúbit lateral esquerre i el cap lleugerament aixecat. Roba afluixada, procurant−li la màxima tranquil·litat. Control constants vitals. Una via aèria permeable, pols. Trasllat a un centre hospitalari. Convulsions Constriccions enèrgiques i involuntàries del sistema muscular esquelètic, pot afectar a un grup de músculs o a tot el cos. Com a conseqüència d'una agressió puntual del sistema nerviós. (traumatismes, infecció, febre, Accident vascular cerebral) o be per (epilèpsia, tumors cerebrals), que originen descarregues cerebrals anormals per irritació dels centres nerviosos motors cerebrals Epilèpsia Malaltia crònica d'origen cerebral deguda a lesions o disfuncions cerebrals, que sovint no els demostren. Consisteix en la repetició de crisis degudes a la descàrrega brusca d'intensitat anormal Causes d'epilèpsia: Epilèpsia idiopàtica (no se sap d'on ve) Alcoholisme Malaltia cerebrovascular Tumors intracranials Traumatismes Convulsions febrils Infeccions (meningitis) Alteracions metabòliques Suindromes abstinència a drogues Intoxicacions fàrmacs (amfetamines) Classificació crisis convulsions • Generalitzades: Pèrdua de la consciència es produeix des del primer moment de l'atac convulsions afecten a les 4 extremitats a) convulsions tonico−clòniques b) absències • Parcials o focals o localitzades • No hi ha pèrdua de consciència Actuació davant les crisis convulsives Protegir perillositat de l'entorn

18

No subjectar víctima, deixar que convulcioni. Afluixar la roba del coll i la cintura Col·locar víctima en PLS, en període post convulsiu Explorar possibles lesions degudes a la caiguda o els cops (ferides, fractures) Trasllat a centre sanitari Si vomita durant convulsió posar el cap lateral Convulsions febrils Deficiències dels sistema termo−regulador Actuació: bany aigua tebia−freda, fregues d'alcohol (no en menors de 2 anys ja que l'alcohol es absorbit per la pell i provoca intoxicació), antitèrmic, tranquil·litzar la víctima Histèria Atac de nervis Té lloc després de patir un disgust. Contraccions que semblen atacs epilèptics, tremolors tics, paràlisi, ceguesa, sordesa, l'histèric no es un simulador. No perden coneixement complert, absència lesions, es deixa caure. Absència d'incontinència urinària Actuació: Ajudar el subjecte perquè perdi el protagonisme, consultar un metge quan sigui possible URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES Poden ser degudes a una alteració psicològica aguda (pànic, ansietat, depressió, trastorns d'adaptació) Sovint impliquen dany personal o interpersonal (agressió, suidcidi, homicidi). Poden mostrar un comportament desorganitzat (psicosi, deliri) El pacient o la seva família ja pensen que necessiten suport mèdic immediat. Intervenció verbal: directa, comprensiva Intervenció farmacològica: psicofarmacs Intervenció física: restriccions, contenció física Demanda d'ajut Inconsciència Afectació menor: confusió, somnolència 19

Afectació greu: coma Alteracions transitòries de consciència: síncope, Hipotermia Alteracions disadores de la consciència: coma Causes alteració: alcohol, drogues, traumes.... Determinar consciència: presència o absència Lipotímia Desmai: pal·lidesa pell, suor freda, respiració superficial, pols ràpid però dèbil El desmai no deixa de ser un ... Síncope Aturada momentània del cor.Origina pèrdua consciència total i brusca COMA Pèrdua consciència perllongada. El pacient te respiració i pols Es un estat greu del qual és difícil sortir−ne. Pot durar anys. Generalment el coma profund comporta la mort. Valoració profunditat: AVDN Que cal fer davant de...... Lipotímia: fer permeable la via aèria, decubit supí, cames 45 graus Coma: Mantenir permeable la via aèria assegurar respiracions, rcp si es necessari PLS si té els signes vitals bé INTOXICACIONS PER DROGUES Alteracions psicològiques/físiques cervell. Dependència a la droga Drogadicció: consum no terapèutic d'una substància alteració del comportament Sobredosis: problemes seriós Síndrome abstinència: A l'hospital Tipus de drogues Depressors (enaltiment) Estimulants (s'accelera, s'activa) Al·lucinògens (pertorben la realitat)

20

En el cas dels al·lucinògens apagar sempre llums, lloc fosc i veu baixa amb el pacient Depressors: alcohol, heroïna, morfina, opi, sedants, ansciolitics, tranquil·litzats, dissolvents volàtils Estimulants: Nicotina, cafeïna, cocaïna, fàrmacs antidepressius, amfetamines i derivats, èxtasi i drogues de síntesi Al·lucinògens: Cànem indi (haixix, marihuana), LSD, mescalina, peiot, estramoni. Depressors del sistema nerviós Símptomes: depressió respiratòria. Disminució percepció sensorials, confusió, descordinació psicomotriu, parla farfallosa, febre, autoinjecció tòxic o droga a la vena. Pupil·les mida més petita, forma allargassada poc reactives a la llum Actuació: Si està conscient: Parlar−li, controlar constants vitals, espai segur i lliure perill. En cas que tingui al·lucinacions per consum de dissolvents volàtils: Protegir−los del potencial del seu risc de violència, parlar en veu baixa, no abonar el deliri de la persona, plantejar dubtes sobre la realitat del seu pensament delirant. Sobredosis depressors: Cianosi: coloració blavosa o morada, pupil·les no reactives a la llum. Trobarem la persona sense consciència, podria ser, demanar ajuda mèdica Actuació: Ajuda mèdica, informació dels amics, constants vitals, pls si esta inconscient però respira, fer RCP si cal Borratxera Símptomes: Eufòria, canvis bruscos d'humor, dificultat concentració. Agitació i trastorns equilibri, confusió, descoordinació psicomotriu, alteració de la marxa Actuació: Proporcionar al pacient un espai físic segur i lliure de perills i controlar les constants vitals. Alcohol+estimulants: conductes violentes Sobredosis alcohol 3 grams d'alcohol en sang pot entrar en coma. Trasllat malalt hospital, ajuda metge. Controlar constants vitals, PLS si esta inconscient amb constants vitals Estimulants 21

Cocaïna, amfetamines, drogues de síntesi Símptomes: midriasi, sequedat boca, agitació i agressivitat. Tremolor mans i dits, febre, dolors. Convulsions, deliri paranoide, crisis pànic Actuació: control signes vitals. Parlar en veu baixa, apoca poc. Protegir de violència. No abonar el deliri, evitar conflictes, en cas al·lucinació, tancar llums. Sobredosis d'estimulants Convulsions, taquicàrdia, parada cardiorespiratoria, hipertomia muscular. Actuació: Aconseguir ajuda, inconscient respira, en PLS Inconscient no respira RCP, vigilar convulsions Crisi pànic Vèrtic, dificultat dificultat respiratòria, ganes de vòmit, por de morir, por a tornar−se boig. Actuar sense pressa, amb calma, comprensió, no deixar sola, tranquil·litzar−lo verbalment. Tractar d'adult a adult no manera maternal, pot aparèixer cop de calor Al·lucinògens Símptomes: alteració percepció, al·lucinacions verbals i auditives. Pot provocar accidents trànsit. Accessos pànic cap a altres, aparició de psicosis a llarg termini. Actuació: mantenir els signes vitals del malalt, espai segur, evitar conflictes, il·luminar habitació si hi ha al·lucinacions. Síndrome d'abstinència de l'alcohol Tremolors, taquicàrdia, sudoració, hipertensió, ansietat, insomni, vòmits Poden aparèixer convulsions, al·lucinacions Delirium tranium Màxim grau síndrome d'abstinència Ansietat, tremolor mans, no poden dormir, desorientació, pot produir mort. Posar PLS si esta inconscient però respira, fer rcp i no respira. Treure llum i hi ha al·lucinacions Síndrome abstinència de barbitúrics Tremolor, insomni, agitació, pot acabar en epilèpsia o coma. Re−administrar medicació

22