1. DOCUMENTACIÓ GENERAL 1.1 Catalogació ­ Títol: Tableau II ­  Pintor: Piet Mondrian ­ Cronologia: 1921 ­22 ­ Moviment artístic: Neoplasticisme ­ Localització actual: Col∙lecció Max Bill, Zunic 1.2 Elements materials i tècnics ­ Tècnica: oli ­ Suport: tela ­ Material: Pigments, oli, vernís, ... ­ Instruments: pinzells i paleta

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC ­ Descripció: Està format per una sèrie de línies verticals i horitzontals que es tallen en angle recte  formant quadrats, i rectangles de mides diferents. Utilitza els colors primaris i els no colors. És molt  ordenada. ­ Elements plàstics:  • Dibuix: La línia domina la composició i delimita les formes geomètriques. • Color: Dominen el vermell, groc, blau, gris i negre. Són colors brillants, purs i plans. Busca  equilibri en els colors. • Llum: No n’hi ha. El gris é el símbol de la llum. ­ Composició: Asimètrica,  equilibrada, estàtica i oberta. Predominen les línies rectes verticals i  horitzontals tallades en angle recte. ­ Ritme: No té moviment, causa la sensació de repòs. ­ Temps: Etern ­ Espai: El fons és bidimensional i no té perspectiva.  ­ Estil i artista: El 1917 es crea el neoplasticisme, o abstracció geomètrica. Quan Mondrian i un altre  funden la revista  per fer un art nou que s’allunyés el màxim possible de la realitat per la Guerra  Mundial. Parlen d’un art nou per transformar la societat. Estava marcat per l’ordre, l’harmonia. I  suprimeix la còpia de la naturalesa. Volien que fos l’essència de qualsevol realitat, buscar una  harmonia universal. Les línies dels quadres han de ser rectes. Es va trencar quan hi van introduir la  línia diagonal, símbol de la passió. Mondrian arriba a l’abstracció geomètrica a través del cubisme.  És un pintor holandès. Va estudiar dibuix per ser professor. Va conèixer la pintura de Van Gogh dels  cubistes. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va canviar les línies negres per línies de colors.

3. INTERPRETACIÓ

­ Tema: Abstracció geomètrica. Mostra un llenguatge fred, matemàtic, ordenat, calcular, ... Seria un  exemple del vocabulari universal. Les línies són les claus que estructuren la realitat i l’esquelet de  qualsevol realitat objectiva. ­ Iconologia: Intenta plasmar l’essència de les coses. La línia vertical representa el món espiritual, i  l’horitzontal el món tangible. Les línies són elements contraris que es complementen per arribar a una  harmonia universal. ­ Funció: Estètica. Basada en el racionalisme, en un entorn agradable per intentar canviar el món  perquè no es produís una altra Guerra Mundial. ­ Context històric: Després de la Primera Guerra Mundial. Va provocar la mort de moltes persones, la  destrucció.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ El llenguatge de Mondrian ha influït en el disseny i en l’arquitectura. Sobretot en el racionalisme i en  Mies Van de Rohe.