Tecnologia 3er ESO Qüestionari 3ª avaluació (Com, Electricitat, Pneumàtica, Metrologia) 1.− Agrupar segons el tema que pertoqui (seguint el guió del llibre) i definir: Electricitat: Aïllant: Són aquells materials que impedeixen el pas del corrent elèctric. Exemples: vidre, ambre, seda, fusta, porcellana, aire. Els aïllants: són materials que interrompeixen el pas del corrent. Circuit elèctric: Conjunt d'operadors o elements que units entre si permeten una circulació d'electrons (corrent elèctric). Elements de Protecció: Són aquells que ens protegeixen qualsevol circuit elèctric de possibles sobrecàrregues que es poden presentar de forma imprevista. Exemples: fusibles, diferencials, interruptors automàtics, etc... Interruptor: Operador de maniobra que serveix per obrir o tancar un circuit elèctric de manera permanent i segons la nostra voluntat. Bon conductor: Materials que permeten amb facilitat el pas de corrent. Conductor: Són aquells materials que ofereixen poca resistència o dificultat al pas del corrent elèctric. Exemples: tots els metalls (argent, or, coure, alumini, etc...). Generador: O pila és l'operador que proporciona l'energia elèctrica. Exemples: piles, bateries, etc... Pila: És l'operador que proporciona l'energia elèctrica. Resistència: O receptor és el receptor elèctric a un operador que transforma l'energia elèctrica en altres tipus d'energia. Exemples: • Làmpara −−−−−−−−−− Energia lluminosa. • Timbre −−−−−−−−−−−−− Energia acústica. • Motor −−−−−−−−−−−−−− Energia mecànica. Curtcircuit: Es genera un Curtcircuit quan unim amb un cable qualsevol els dos pols (−) i (+) d'una pila, sense interposar cap obstacle o resistència (bombeta, motor, etc...). Mal conductor: Són materials que dificulten el pas del corrent. 1

Elements de maniobra: Són aquells que ens permenten manejar el circuit a voluntat. Exemples: interruptors, polsadors, conmutadors. Receptor: Operador molt divers que ens serveix per transformar l'energia elèctrica rebuda en un altre o altres tipus d'energia. 1 de Metrologia: Metre flexible: Nonio: Zona a consultar. Regla graduada: Són d'acer temperat i secció rectangular. Les traçades o divisions es realitzen en mil·límetres en la vorera d'una cara. N'hi ha de dos tipus: regles normals i regles de tacó. Metre plegable: Els metres plegables s'anomenen així ja que es pleguen o s'obren normalment de 20 en 20 centímetres. Solen ser d'acer o de dur alumini i inclòs de fusta amb reforços metàl·lics en els extrems. Van graduats en mil·límetres i en centímetres de poca precisió. S'utilitzen principalment en construcció i en fusteria. Calibre d'ajustador: Podem considerar els calibres de peu de rei com regles de tacó especials. Són un dels instruments més importants de mesura. Goniòmetre: És un instrument emprat per mesurar magnituds angulars. Permet traçar o transportar angles. Està constituït per una part semicircular dividida en 180 graus i una regla mòbil que giri centre del semicercle. Aquesta regla acaba en punta de fletxa i està subjectada al semicercle mitjançant un pern. La lectura es realitza directament sobre l'escala marcada en el semicercle, en el que senyala la punta del gniòmetre. Metrologia: És la ciència que s'encarrega de l'estudi de les dimensions i de l'estat superficial de les peces. Cinta mètrica: Son molt semblants als metres enrotllables, però d'una longitud de 10 a 50 metres. Aquestes cintes mètriques solen fabricar−se d'un material tèxtil i porten en el seu extrem una anella metàl·lica per facilitar el seu estirament. Es solen utilitzar per mesurar finques o terrenys. Va graduada en centímetres i en decímetres. Metre enrotllable: Els metres enrotllables o flexibles s'anomenen així degut a que estan constituïts per una cinta flexible d'acer, d'un, o dos i fins a cinc metres de longitud. Van graduats en mil·límetres i a vegades en polzades. Són dels més utilitzats en el taller degut a la seva comoditat i al poc espai que ocupen. Alguns tenen una finestra de lectura que inclou la longitud de la pròpia caixa d'enrolament. Metrotècnia: Aplicació pràctica de la metrologia. Com: Llauna: Material metàl·lic que consisteix en una placa d'acer que està recoberta d'estany per les dues cares. 2

És molt fàcil de doblegar, tallar i soldar. Condueix bé l'electricitat i es pot reciclar a partir de llaunes i pots. Te l'inconvenient de que s'oxida amb facilitat. 2 de Soldar: És una forma d'unir dues peces de metall vessant−hi a sobre un altre metall fus amb el que s'aconsegueix una unió rígida i forta. Bàsicament, hi ha dos tipus de soldadura: forta i blana. Pneumàtica: Hidràulica: Conjunt de tècniques i màquines emprades per aprofita i/o transmetre energia a tavés d fluids líquids (aigua, oli, líquid de frens, etc...). 2.− Per què és important l'acabat de superfícies? Per protegir el material com per millorar o canviar el seu aspecte. 3.− Explica com podem protegir fustes, metalls ferrosos i no ferrosos. Tints: com els colorants de nous, que permeten canviar el color de la fusta però deixen veure la veta. No protegeixen la fusta de la humitat. Olis: de llinosa el més conegut. Proporciona un acabat mat, sense brillantor, i una protecció provisional, no molt llarga, contra l'oxidació. Vernissos: que donen una superfície brillant i resistent i proporcionen una alta protecció contra la humitat. 4.− Quins acabats hi pot haver per la fusta? Que fan? Un preparat amb serrades i cola blanca. Quan la pasta estigui ja seca i dura es pot llimar. 5.− Quins tipus d'alicates existeixen? Dibuixa−les i indica les seves diferències. Alicates de punta plana, alicates de punta redona, alicates pelacables, alicates universals, etc... Alicates per a tallar filferro: Tenen la punta més tallant i adaptada per això. Alicates de punta plana: Com el seu nom indica tenen la punta plana. Alicates universals: Serveixen per a tot. Alicates de punta rodona:

3

Son per doblegar filferro. 6.− Com es poden tallar els distints tipus de filferros? L'eina més adequada són les alicates universals, que tenen dos talls i dues escletxes destinades a aquest fi. Has de fer força, el més enrera possible, sobre els mànecs de les alicates. 3 de Com doblegar filferro? Es pot doblegar amb les mans però avegades es fa amb alicates per que prenguin una forma precisa. Amb les alicates universals col·loquem el filferro ha les alicates i presionem amb l'altre ma. Com es poden redreçar? Copejant−los amb un martell contra una superfície metàl·lica plana o amb la part plana d'alguns perns de banc, a la vegada que fem girar el filferro. 7.− Indica les avantatges i els inconvenients de la fusta. Avantatges: És molt fàcil de doblegar, tallar i soldar. Condueix bé l'electricitat. És pot reciclar a partir de llaunes i pots. Inconvenients: Te l'inconvenient que s'oxida amb facilitat. 8.−Com es pot tallar llauna? Es poden emprar tisores normals però l'eina més adequada són les tisores de xapa o tisores de llauner o en alguns casos l'obrellaunes. Posa't uns guants de lona. Procura no treballar amb llauna oxidada ja que et podries clavar les estries. 9.− Metalls: completa la taula següent: Metall: Coure Avantatges:

4

Material fàcil de doblegar i tallar, molt resistent a la corrosió. Condueix bé l'electricitat i es solda amb facilitat. Inconvenients: Font d'obtenció: Es pot reciclar a partir de tubs i cables elèctrics. Metall: Alumini Avantatges: Metall més lleuger que el ferro i el coure i és molt resistent. Resisteix molt bé a la corrosió i condueix l'electricitat. Inconvenients: Font d'obtenció: Es pot reciclar a partir de perfils, xapes, tubs, etc... 4 de Metall: Acer Avantatges: És un aliatge de ferro i carboni a la que s'afegeixen altres metalls, com el crom i el níquel. Inconvenients: Font d'obtenció: Es pot obtenir a partir de filferro, xapes, barres, etc... 10.− Com es poden tallar metalls: Amb una serra de metalls. El tipus de fulla dependrà del metall que vulguis tallar; si és in metall blan com l'alumini o el coure, són millors les fulles de dents gruixades, ja que s'hi acumulen menys els encenalls. Per metalls durs com l'acer i el ferro, les més indicades són les de dents fines. 11.− Com s'ha de col·locar la fulla de qualsevol manera? Col·loca el pèl amb les dents mirant cap a fora i cap al mànec. Per col·locar el pèl s'afluixa el papalló que està més aprop del mànec, es col·loca el pèl i es torna a pitjar. A continuació es flexiona l'arc i s'introdueix l'altre 5

extrem del pèl en el papalló corresponent. 12.− Segons el treball a realitzar, quin tipus de llima emprarem i per què? Llima plana: S'empra per superfícies planes, el que permet llimar en cantons sense danyar la peça. Llima de mitja canya: Combina una cara plana i una cara corba, per l'interior de concavitats. Llima rodona: S'empra per engrandir forats i donar forma a corbes tancades. Llima triangular: Té una vorera de fil de ganivet i s'empra per suavitzar abertures amb angles menors de 90 graus. 13.− Explica els distints tipus de soldadura que podem realitzar. Soldadura forta: S'empra pel ferro, l'alumini i grans planxes de metall, quan es volen aconseguir unions molt resistents. Com soldadors s'utilitzen metalls que tenen elevat punt de fusió, com són el coure, el cinc i els aliatges de plata. Per aconseguir tan altes temperatures s'empren els bufadors (sopletes). 5 de Soldadura blana: És la que utilitzarem normalment en l'aula−taller i consisteix en unir dues peces de metall usant estany com soldador. Amb aquesta tècnica podem unir tires fines de metall com coure, el llautó i lla llauna, i tatxes de ferro. L'alumini, però, no es pot soldar amb aquesta tècnica, ja que no se mescla amb l'estany. Per fondre l'estany necessitam un soldador. 14.− Quina condició s'ha de complir per aconseguir una bona unió? Per què? Per aconseguir una bona soldadura és fonamental que les superfícies a soldar estiguin netes. 15.− Què passa si dos trossos de llauna no fan contacte elèctric? La millor solució per que es formi la carbonissa negra que impedeix que hi hagi bon contacte, és estanyar una de les llaunes, amb el que el contacte funcionarà a la perfecció. 16.− Com es pot acumular energia? • Per recargolament. • Per estirament. 17.− Com es poden unir distintes peces? • Mitjançant abraçadores. 6

• Mitjançant cunyes. • Mitjançant passadors. • Mitjançant pern i papalló. • De manera que una d'elles pugui relliscar sobre l'altre. • Mitjançant l'utilitzaria de tires de velcro. 18.− Quins són els tres elementals fonamentals de qualsevol circuit elèctric? • Generadors. • Conductors. • Receptors. 6 de 19.− Indicar quin tipus d'element és cada un d'aquests objectes: Bateria: Generador. Bombeta: Receptor. Cable: Conductor. Commutador: Element de maniobra. Diferencial: Element de maniobra. Estufa: Receptor. Fusible: Element de protecció. Interruptor: Element de maniobra. Interruptor automàtic: Element de protecció. Fil: Conductor. Polsador: Element de maniobra. Ventilador: Receptor. 20.− Què cal per mantenir un corrent elèctric constant? Els conductors i els aïllants. 21.− Dibuixa un generador i indica les seves parts. La pila fa de generador, produeix energia al receptor, la bombeta. Els cables que fan de conductors, transporten

7

l'energia de la pila a la bombeta. La bombeta que es el receptor el que rep l'energia De la pila transportada pel fil de corrent (cable). 22.− Què no hem de fer mai amb les piles noves? No conectis els dos borns de la pila, per que si ho fas es generara una corrent electrica, i se descarregara rapidament. 23.− Posa tots els exemples que puguis de Conductors i aïllants. Conductors: Argent, or, coure, alumini, acer, etc... Aïllants: Vidre, ambre, seda, fusta, porcellana, aire sec, fusta, paper, cartró, PVC, plàstic, etc... 24.− De què depèn el funcionament d'un circuit? De que tots els elements funcionin, i que les coneccions estiguin ben fetes i conectades. 7 de 25.− Quines són les característiques constructives dels interruptors? • Dos borns A i B en els que es realitzen els empalmes del circuit interromput i. • Una peça mòbil, que ens permeti establir el contacte entre ambdós borns quan volem que el corrent circuli, o que l'interromp quan no la necessitam, per no tenir despeses de bades. 26.− Amb quins materials de desfeta podem construir interruptors? Xapes, molles, imants, tatxes, gomes elàstiques, clips, xinxetes, enquadernadores, paper d'alumini, paper d'estany, monedes, etc... Quins és la seva característiques comuna? Que tots els anteriors són metalls (conductors). 27.− Què es un circuit en sèrie? Quan en un circuit elèctric els operadors que hi estan situats es posen un a continuació de l'altre en el mateix cable. Característiques. • Quan més dispositius connectem, bé siguin bombetes o motors, menys llueixen les primeres o giren les segones. • Si un d'ells deixa de funcionar, bé perquè estigui mal connectat, bé per que s'hagi esguerrat, tots els 8

altres deixen també de funcionar, ja que l'efecte que es produeix és el mateix que si interrompem el circuit en qualsevol punt. 28.− Què es un circuit en paral·lel? Quan en un circuit elèctric els operadors que hi estan situats s'instal·len en cables distints. Característiques. • Els operadors que connectem funcionen poc més o menys igual, independentment del número d'operadors que instal·lem. • Si un o diversos operadors s'espatllen, els demés poden seguir funcionant. 29.− Què és un circuit mixte? Quan connectem tres o més operadors elèctrics de les dues maneres a la vegada: en sèrie i en paral·lel. 8 de 30.− Quins fluids són els més emprats avui en dia? Per què? On? Oli: Per transmetre grans potències a diferents òrgans de màquines. Aigua: S'emplea per moltes coses, per el consum humà, etc... Líquid de frens: Es el líquid que li permet frenar ha un vehicle. 31.− Quin inconvenient representa la bomba d'aigua de motor submergit? En el millor dels casos el motor dura poc o s'espatlla per que li entra aigua. 32.− Explica el principi de Pascal. A través d'aquest principi es pot determinar la força que s'ha d'exercir en un dels èmbols (pistons) per elevar un cos que es troba sobre l'altre. Per això: • Defineix la pressió com la força dividida per la superfície. Descobreix que quan es pressiona sobre un èmbol qualsevol, la pressió en tot el líquid (en els dos cilindres i en el tub) és la mateixa. Pressió en A = Pressió en B = Pressió en C • Estableix les fórmules: 9 de 33.− Explica el calibrador o peu de rei. Instrument per mesurar magnituds lineals. Permet realitzar mesures amb molta precisió. Esta constituït en dues regles metàl·liques acabades en esquadra. La primera s'anomena boca fixa i la segona, 9

que patina sobre la primera, boca mòbil. Les esquadres acaben en unes orelletes, hi ha una barreta mòbil o sonda que es desplaça solidàriament amb la boca mòbil. Aquest instrument serveix per mesurar les dimensions externes o internes d'una peça. 34.− Indica el que s'ha de fer en cada un dels següents casos (usant el calibrador) • El 0 del nonio coincideix amb una divisió de la regla. Ens oblidam de les dues divisions del nonio i prenim el 0 del nonio com si fos un dit que ens senyala la mesura. • El 0 del nonio no coincideix amb cap divisió de la regla. • Ens oblidam de les dues divisions del nonio i prenim el 0 del nonio com si fos un dit que ens senyala la mesura dels mil·límetres enters (anotam la mesura i posam una coma). • Ens fixam quina divisió del nonio coincideix amb qualsevol divisió de la regla i, tenint present el concepte d'apreciació, l'aplicam per veure la fracció de mil·límetres que s'ha mesurat. • La mesura total és la suma dels dos apartats anteriors. 35.− Quines mesures ens permet determinar el peu de rei. Com. Les dimensions externes, internes i de profunditats d'una peça. Amb les ganivetes, les patilles i la sonda. 36.− Dibuixa un peu de rei i indica les seves parts.

10