Fitxa tècnica: Temps Moderns 1− Escrita, dirigida i produïda: Charles Chaplin 2− Intèrprets: Charles Chaplin i Paulette Goodand 3− Títol original: Modern times 4− Realitzada: 1935 5− Argument: història d'un obrer de classe baixa que va fent tota mena de feines per poder viure, degut a les constants vagues. Primer, està treballant a la fàbrica i l'envien al manicomi perquè comença a fer tonteries, surt, i es veu involucrat en una manifestació i va a parar a la presó. Al cap de poc surt de la presó per bona conducta i li donen una carta de recomanació. Busca diferents feines però cap li va bé. Salva a una vagabunda d'anar a la presó i hi va ell. Va a treballar als magatzems i al sortir el posen a la presó. En sortir es torna a trobar a la noia i decideixen buscar una casa per viure. Quan la tenen no el s hi agrada i decideixen buscar una altra. Troba feina però hi ha vaga i torna a anar a la presó. Mentrestant, ella troba feina i l'enxufa en ell. Quan les coses els hi anaven bé, han de fugir de la policia i s'escapen els dos junts. 6− Relació de l'argument amb el contingut del crèdit: la diferència entre les diferents classes i els conflictes que hi havia a les indústries. 7− Fragment que ha cridat més l'atenció: quan es passava el dia a la presó, perquè per qualsevol cosa ja els tancaven. 8− Aspecte més criticable del film: que tot el contingut de la pel·lícula és molt exagerat, perquè la gent se n'adoni dels problemes. 9− A temps moderns, la màquina substitueix l'home. Actualment quin és l'element mecànic que fa aquesta funció? L'ordinador, perquè fa el que podríem fer nosaltres però molt més ràpid. 10 i 11− Petita biografia de Charles Chaplin i relació de les seves pel·lícules: Charles Chaplin va néixer a Londres el 1889 i va morir a Vevey el 1977. Va ser director, actor, guionista i músic de cinema. S'inicià al music−hall, món del qual venia de família. Després d'un període de misèria, s'instal·là als EUA contractat primer per Mack Sennet (1913). Intervingué en molts curtmetratges còmics i madurà el personatge de Charlot, vagabund insignificant i sentimental (El carrer de la pau 1917, L'emigrant 1917, Charlot soldat 1919, etc.), que el féu ric. Fou cofundador de la United Artists el 1919. Amb el xicot (1921) s'inicià en els llargmetratges (La quimera de l'or 1925, El circ 1928, Llums de la ciutat 1931, etc.). Esdevingué més punyent des d'aleshores (Temps Moderns 1936, contra el maquinisme; El gran dictador 1940, contra el feixisme; Monsieur Verdoux 1947, fàbula de rerefons antibel·licista). Limelight (1952) evoca els seus anys de music−hall. Una accidentada vida amorosa li crea l'hostilitat d'un ampli sector dels EUA. agreujada per les seves simpaties esquerranes; el 1952 s'instal·là a Suïssa. Realitzà després un Rei a Nova York (1957) i la Comtessa de Hong Kong (1966). És una de les figures cabdals del cinema. La seva concepció crítica de la comèdia ha fet que hom veiés en ell un Molière del s. XX. 1

12− Examen de la pel·lícula: 1). Què fabricaven a la primera fàbrica on treballava? Peces de metall 2). Què feien els obrers per demostrar que no estaven d'acord amb els empresaris? Vagues 3). Amb quin combustible funcionaven les màquines? Amb vapor 4). Creus que hi havia discriminació per part de la policia? Sí, perquè la policia anava a favor dels empresaris. 5). Perquè Charles Chaplin volia anar a la presó? Perquè allà estava millor que al carrer ja que menjava, no tenia fred... Burgesos i proletaris

2