TIPUS D'ENERGIA Aquests són els diferents tipus d'energia que ens va explicar el monitor al museu: • Energia de la sang: és l'energia que fem els éssers vius. • Energia dels animals: és d'us industrial i agrícola especialment essencial abans de l'industralització del treball. • Energia del cos humà: es fa sobre màquines simples com la politja, el pla inclinat, la palanca, etc. sobretot fa unes dècades, però també ara. • Energia del vapor: després de la combustió del carbó, es calenta l'aigua, creant−se el vapor, que servirà per posar en marxa la màquina. La màquina de vapor es feia servir per a fèbriques, ferrocarrils, vaixells... I les seves parts principals eren el pistó, el pedal amb volant d'inèrcia i el regulador de boles. • Energia de l'aigua: aquest tipus d'energia pot produir energia cinètica (la roda de pales als molins flotants), energia potencial (la roda de calaixos) i una energia de la combinació de les duea anteriors (com a la turbina hidràulica). • Energia del vent: energia provocada pel moviment de l'aire que serveix per donar energia per a fer funcionar diferents màquines, com el vaixell de vela, el parcs eòlics que produeixen electricitat o el molí de vent. • Energia del gas: es pot manifestar de diferents maneres, amb diferents usos: • Manufacturats: gas butà i propà. • Gas natural: us diari a casa i per als tramports. • Gas d'ulla: llums, calentadors... • Gasògen o gas pobre: màquina de cosir, etc. • Gas acetilè: serveix per soldar. • Energia de l'electricitat: és l'energia que provè d'altres com la tèrmica, la mecanica o la hidroelèctrica. • Energia electroestàtica • Energia electromagnètica • Energia per reacció química • Energia del petroli: el petroli es va formar per la sedimentació de plàcton. Refinant el petroli, obtenim gasos, plàstics, benzina i oli. EL MOTOR DE 4 TEMPS Nikolaus Otto dissenyà aquest motor l'any 1876. El motor té aquest nom perquè la seva acció es divideix en quatre fases diferents. El seu combustible és la gasolina. La combustió d'aquest material produeix energia tèrmica i es converteix en energia mecàmica, que mou el pistó alternativament.

1

Té un mecanisme de transmissió de moviment rectilini a circular: la biela−manovella. A les següents línies expliquem com és el funcionament d'aquest motor: el cicle de quatre temps o cicle Otto: 1r temps: fase d'admisió Just abans que el pistó arribi al PMS, la vàlvula d'admissió s'obre i la depressió que provoca el desplaçament del pistó cap a la part inferior del cilindre xucla la mescla de gasolina i aire del carburador. 2n temps: fase de compressió La vàlvula d'admissió es tanca i el pistó, desplaçant−se cap adalt, comprimeix la mescla fins poc abans d'arribar al PMS o volum mínim. 3r temps: fase d'explosió Una guspira produïda per la bugia inflama la mescla i n'hi ha una explosió. Així es produeixen uns gasos que empenyen amb força el pistó cap a l'inferior del cilindre. 4t temps: fase d'escapament S'obre la vàlvula d'escapament i surten els gasos. A partir que el pistó arriba al PMS, la vàlvula d'escapament es tanca, sobre la d'admissió i es torna a fer el procès.

2