Ull viu!

UNITAT 4. La síl·laba Passatemps sil·làbic  1 Fixa’t en aquestes fitxes. A partir de les síl·labes que contenen, forma el màxim nombre de paraules d’una, dues i tres síl·labes. Si cal, pots repetir les síl·labes. Escriu-les a continuació i separa-les amb comes.

Paraules d’una síl·laba:

va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...

Paraules de dues síl·labes: cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet... Paraules de tres síl·labes: anotat, finestra, nevera, novetat, banana...

 2 Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu format. N’heu trobat cap de més de tres síl·labes? Quines? Escriu-les. Paraules de més de tres síl·labes: avalador, acabava, apostarà...

FIXA’T QUE… El català és una llengua en què abunden els monosíl·labs. Fins i tot Pere Quart va escriure un poema fent servir només paraules d’una síl·laba. A la pàgina 38 del quadern hi ha un fragment d’aquest poema, titulat Tirallonga de monosíl·labs.

36

Dictats preparats

Unitat

4

 1 Camins Nombre de faltes Correcció

 2 Què fem quan plou? Nombre de faltes Correcció 37

Unitat

4

Parlem de…

La síl·laba en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Dóna-hi  1 Llegeix  l’entonació adequada. Després, escriu al costat de cada vers la quantitat de síl·labes que té. Doncs jo sols vull

4

Un xic de son

4

–ei, si pot ser–:



4

i un poc de llit.

4

Un poc de fam



4

Un xic de set

4

i un xic de pa.



4

i un poc de vi

4

Un poc de fred



4

i un poc de llet.

4

i un poc de foc.

4

I un poc de pau.

4

FIXA’T QUE… Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per exemple: paraula té tres síl·labes, és a dir, és trisíl·laba (pa-rau-la). La síl·laba rau conté un diftong, és a dir, la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. La paraula pronunciats conté un hiat, és a dir, dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents (pro-nun-ci-ats).

 2 Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups! Quina és? Per què no hi encaixa? Història perquè té quatre síl·labes. tenia

treu

gossa

banyàvem

guerriller

MONOSÍL·LABA

treu, cel, guix, tort, dau

38

tort

cel dau

guix

pagues

història

caure

BISÍL·LABA

gossa, pagues, banya, dia, caure

banya

dia

deixada

novel·la

TRISÍL·LABA

tenia, banyàvem, deixada, guerriller, novel·la

Parlem de…

Unitat

4

FIXA’T QUE… Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un so. En general, se separen: go-ri l-la, bos-sa, ter-ra, plat-ja, cui-xa, cot-xe, dot-ze. No se separen, però, els dígrafs següents: re-gue-rol, gui-tar-ra, ja-que-ta, Qui-met, vi-nya, ba-lla.

 3 Separa aquestes paraules en síl·labes: formigues

canya

reixa

tenia

forrellat

platgeta

for-mi-gues



rei-xa



for-re-llat

ca-nya



te-ni-a



plat-ge-ta

 4 Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte que en els dos mots hi ha una síl·laba que és gairebé igual. Au no voladora pròpia de climes molt freds: pingüí

.

Instrument musical de sis cordes compost d’una caixa de ressonància: guitarra

.

Raona per què una de les dues paraules s’escriu amb dièresi i l’altra no. Compara el teu raonament amb el d’un company o companya. Perquè la u de pingüí soni.

 5 Separa en síl·labes la paraula ciència. Quantes síl·labes té? I en castellà, la paraula ciencia té el mateix nombre de síl·labes? Hi ha alguna marca gràfica que les diferenciï? Quina? ci-èn-ci-a (4 síl·labes) / cien-cia (2 síl·labes) En català s’escriu amb accent gràfic. 39

Unitat

Més dictats

4

 3 Què en sabem, del futbol? Nombre de faltes Correcció

 4 El bastó d’Homer

Abans de corr egir el dictat 4, tingues en compte el següent: –H  i ha ci nc pa ra que duen acce ul es nt obert i sis que el po rten tancat. –Q  uè porta acce nt perquè va preced it de preposició. – Odissea, Odi sseu ca i Telèmac só , Ítan noms propis que s’ escriuen amb majúscu la. – Vigila amb les grafies de governar i in quietud.

Nombre de faltes Correcció 40

Tot a punt!

Unitat

4

El punt i a part  1 Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i compara’l amb el que hi ha a la pàgina 31. Elvis Presley, el rei del rock, va néixer a Tupelo, Mississipí (Estats Units), el 1935. El seu germà bessó va morir en el part. Era de família humil. Amb només dinou anys va enregistrar el primer disc, That’s All Right, Mama, per fer un regal d’aniversari a la seva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager. L’èxit d’Elvis va ser enorme i immediat. A més de la seva joventut i el seu atractiu, d’ell es deia, com un elogi, que cantava com els negres. La seva música, el rock-and-roll, va traspassar fronteres.Va intervenir en diverses pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar en un mitjà nou: la televisió. Algunes de les seves intervencions van ser censurades perquè els seus moviments de maluc eren considerats gairebé pornogràfics. Al llarg de la seva carrera musical moltes de les seves cançons van ser número u en les llistes, com ara Hound Dog, Love Me Tender i Heartbreak Hotel, entre d’altres. El seu èxit va començar a decaure després de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar d’una fan de només 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoria d’edat. Elvis va tenir problemes de sobrepès i d’addicció a les drogues i als fàrmacs. El 1977 va morir a Graceland, la seva mansió. Tenia només 42 anys. Avui en dia continua tenint milions de fans a tot el món. Molts d’ells visiten la seva antiga mansió, on hi ha la seva tomba.

Quina diferència hi ha respecte del text de la unitat anterior? Presenta una estructura similar però amb el contingut ampliat.

FIXA’T QUE… El punt i a part marca la fi d’un paràgraf. La divisió del text en paràgrafs ajuda a estructurar-lo i a fer que sigui més entenedor. Cada paràgraf tracta un tema diferent.

 2 Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructura’l en paràgrafs. Subratlla el text corresponent a cada paràgraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes: – Naixement i família

– Números u

– Inicis de la seva carrera

– Inici del declivi

– L’èxit i les seves raons

– Casament

– Presència als mitjans de comunicació

– Final

i censura

– Avui en dia 41

Unitat

4

Paraules en joc

Elaborem un conte modern  1 Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Companyes de pis La Núria era una noia de comarques, estudiant universitària, que compartia pis a la capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part del lloguer, sovint li feien fer les feines que ningú no volia fer. Per això van acabar dient-li la Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades se’n reien, tot i que en el fons era per enveja, ja que la Núria era més bonica i agradable que elles. Un dia les noies van rebre unes invitacions per assistir a una festa universitària…

T’és familiar aquesta història? Explica-ho. Recorda la història de la Ventafocs. Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.

FIXA’T QUE… Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten d’una presentació, un nus (l’antagonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenllaç.

 2 Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui és l’antagonista en cada cas? Resposta oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hänsel i Gretel (la bruixa); Els tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).

 3 Tria un dels quatre contes de l’activitat anterior i adapta’l al món modern. Elabora primer un esborrany d’entre cinc i sis ratlles. No facis servir fórmules com ara «hi havia una vegada…» ni hi incloguis diàlegs. Un cop revisats l’ortografia i els signes de puntuació, escriu-lo en un full a part en tres paràgrafs. No oblidis d’escriure-hi un títol, que no ha de recordar el conte original.

 4 Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin s’inspira cadascun? 42

Balanç

Unitat

4

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.  1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat. TÍTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

 3 Completa:  Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari:

 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes. 43

Unitat

4

Textos per als dictats

 1 Camins

 2 Què fem quan plou? Camins que ara s’esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles. Camins que ara no hi són. Van deixar-ho tot, el cor encès pel món, per les parets de la mort, sobre la pell. Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes. Ara són dos fills del sol en aquest desert. Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous. Sopa de Cabra: Camins (fragment).

Les tardes que plovia eren llarguíssimes i avorrides. Es feien insuportables sobretot perquè quan plovia no podíem anar a la cabanya i la cabanya s’havia convertit en el nostre refugi i el nostre secret, el nostre lloc per estar sols. Quan plovia miràvem la televisió, alguna mare ens feia xocolata desfeta, jugàvem a les màquines i a billar. Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.

 3 Què en sabem, del futbol? El futbol, les regles del qual són ben conegudes, potser és l’esport més popular del món. El juguen dos equips d’onze jugadors i l’objectiu és introduir, amb el peu o amb el cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrària. El joc és regulat per un àrbitre, que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupament del joc. El que no tothom sap és que hi ha antecedents medievals d’aquest esport i que, fins ben entrat el segle xix, compartia reglament i federació amb el rugbi, que encara avui en dia es juga amb els peus però també amb les mans.

 4 El bastó d’Homer Ha passat molt de temps des de l’Odissea. Ara, el rei d’Ítaca és Telèmac, que ja ensenya al seu fill Ulisses l’art de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i de les meravelles del món. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrer viatge per mar en què tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inesperades. Però, ai!, Odisseu és molt vell i, angoixat, perd la memòria. Podrà el poeta Homer calmar la seva inquietud? Porta sempre un bastó amb el qual marca el ritme de les cançons que recita en públic. Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

44

Dictat complementari

Unitat

4

L’escalfament global del planeta L’escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s’hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a escala mundial, cosa que provocaria l’extinció de molts éssers vius, arruïnaria l’agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades. Portal Salvem la Terra.

1 imatge x 1.000 paraules

45

Ull viu!

UNITAT 5. Les regles d’accentuació Una paraula per minut  1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos següents: 1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del requadre i l’ensenya a l’altre.

atmosfera leucòcit diòptria

rèptil tèxtil monòlit

Etiòpia xandall Llúcia

Hèlsinki Ucraïna pneumònia

medul·la míssil futbol

2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari. 3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?; Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?; Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal dedicar-hi més de trenta segons. 4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant, primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut. 5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers. Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció. Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres? Quines d’aquestes paraules accentuàveu de manera diferent?

46

Dictats preparats

Unitat

5

 1 Insolació Nombre de faltes Correcció

 2 El senyor Utterson Nombre de faltes Correcció 47

Unitat

5

Parlem de…

L’accentuació gràfica aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuació.  1 Llegeix  L’avi va treballar en aquella fàbrica durant més de quaranta anys. Ja no es fabrica aquest model, i això és una llàstima. El 1915 es fabricà la primera versió d’aquest vehicle. Per a què serveix l’accent gràfic present en dues de les paraules destacades en negreta? Per indicar quina és la síl·laba tònica i diferenciar mots que s’escriuen de manera similar.

RECORDA QUE… L’accent gràfic serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. Això ens permet diferenciar alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell pensa (present) i Ell pensà (passat). Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes (última síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).

 2 Torna a llegir les oracions de l’activitat 1 i indica quina de les paraules en negreta és aguda, quina és plana i quina és esdrúixola. Recordes quan s’accentuen les paraules esdrúixoles? fàbrica (esdrúixola); fabrica (plana); fabricà (aguda). / Les esdrúixoles s’ac centuen sempre.

 3 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica. tindré

rebrà

Berlín

París

talús

arròs

Totes porten accent en l’última síl·laba, que és la tònica.

RECORDA QUE… Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze terminacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors.

48

Parlem de…

Unitat

5

 4 Les paraules íntima, gràcies, música i fórmula són esdrúixoles. Què tenen en comú aquests mots des del punt de vista gràfic? Totes s’accentuen perquè són esdrúixoles.

RECORDA QUE… Escriure correctament l’accent obert (`) o tancat (´) és una qüestió de vista i oïda. Vista: – La a, quan s’accentua, sempre va amb accent obert: catàleg. – La i i la u, quan s’accentuen, sempre és amb accent tancat: síndria, talús. – La e i la o poden dur accent obert (interès, allò) o tancat (puré, donéssiu). Oïda: – No sona igual la e de seré (tancada) que la de serè (oberta). Tampoc no sonen de la mateixa manera la o de camió (tancada) i la de fenòmens (oberta).

 5 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Accentua-les correctament. ´ gironi

` matalas

` Italia

´ intrus

` gabia

` italia



` cantir ´ util

 6 Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que n’hi ha tres de cada (e oberta, e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari. ´ correr

´ esglesia

` pero

` japones

` etica

´ anire

` cinque

cupo´

` gotic

´ monstruos

` Monica

´ vinguessim

 7 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per què cal posar-lo i per què és obert o tancat. ` què dius, nen? Pero

´ diners, et faria un regal. Si tingues

´ de posar a estudiar ara mateix. M’haure

´ Va quedar atrapat en un embus.

Duen accent perquè són agudes acabades en vocal. Paraula però amb o oberta; hauré (1a pers. futur); tingués (1a i 3a pers. imperfet subj.); embús (la u sempre amb accent tancat). 49

Unitat

Més dictats

5

 3 La Llúcia en situacions límit Nombre de faltes Correcció

 4 Xibalbà, el regne de la por

A ba ns de co rr eg di ct at 4, tin gu ir el es en compte el segü ent: – N om és hi ha un a pa ra ul a qu e du ac ce nt ob er t gu i i un a que el porti ta ncat. –V  igila amb la grafia de le s pa ra ul es aï llada, hippy i infantesa.

Nombre de faltes Correcció 50

Tot a punt!

Unitat

5

Els usos de la coma  1 Quin és l’ús general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules d’aquesta oració i escriu la frase resultant. La breu dins de una pausa coma sol indicar l’oració. La coma sol indicar una pausa breu dins de l’oració.

 2 En quin cas no s’ha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix procediment que en l’activitat anterior i escriu la frase resultant. No el entre i el subjecte s’escriu coma verb. No s’escriu coma entre el subjecte i el verb.

FIXA’T QUE… Entre la coma i la paraula següent cal deixar-hi un espai: Menja, però amb moderació.

 3 Relaciona cada frase amb l’ús de la coma corresponent.

Pots elegir entre el blau, el verd, el lila o el marró. • La porta, que havia estat oberta tota l’estona, es va tancar de cop. •

Escolta’m bé, Lluís, això no és per a tu. • Havien de ser molt puntuals, però es

van adormir. •

• Intercalació d’un aclariment o explicació enmig d’una oració. • Separació d’elements similars d’una enumeració. • Introducció d’una proposició adversativa. • Vocatiu.

 4 Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuació. Torna aviat,iaio. T’esperem! Vaig comprar les pomes, les peres, els plàtans,els kiwis i les magranes al mercat. Els pares de la meva amiga,x es van enfadar molt quan van veure les notes. S’havia preparat molt bé durant setmanes, però els nervis el van trair. Va venir la Maria, aquella noia que havia estudiat Primària amb mi. 51

Unitat

5

Paraules en joc

Creem un poema FIXA’T QUE… Un text poètic presenta els sentiments de qui l’escriu, sovint fent servir el llenguatge d’una manera especial. En altres èpoques, aquest ús implicava el ritme i la rima. En l’actualitat, molts poetes prescindeixen de la rima, però no pas del ritme.

 1 Per crear un poema cal que segueixis els passos següents: 1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: l’amistat, la injustícia al món, la pau, un amor no correspost… 2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el tema que has triat. En la primera hi has d’escriure verbs

TEMA: L’AMISTAT

i en la segona, noms. En tindràs prou amb una dotzena de cada. Fixa’t en l’exemple del costat. 3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res si repeteixes alguna paraula. La repetició és ritme. Compartir moments, compartir caliu, donar moments, donar suport... 4 Tria les vuit combinacions que trobis més interessants. Afegeix-hi paraules que responguin a les preguntes següents: com?, per què?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna d’aquestes combinacions ampliades es podrà convertir en un vers. Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari. Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules. 5 Busca una fórmula que et vagi bé per començar cada vers. D’aquesta repetició en diem anàfora. Tu ets el meu amic perquè… Tu m’has ensenyat què vol dir amistat… 6 Passa en net el teu poema. Segurament hi hauràs de fer canvis. No et descuidis de posar-hi un títol, que pot ser un fragment d’un vers. 7 Entre tota la classe, prepareu una jornada poètica amb la lectura dels vostres poemes. 52

Balanç

Unitat

5

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.  1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat. TÍTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

 3 Completa:  Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari:

 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes. 53

Unitat

5

Textos per als dictats

 1 Insolació A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan sempre ocupades. Queia un sol de justícia. Portàvem el dinar perquè el pla era quedar-nos-hi tot el dia: de mica en mica vaig començar a sentir que el sol em pesava al cap i a les espatlles. Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.

 2 El senyor Utterson El senyor Utterson, l’advocat, era un home de rostre seriós, on no lluïa cap somriure; fred, de conversa escassa i difícil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit, però, si més no, amable. A les reunions d’amics, i quan el vi era del seu gust, la seva mirada deixava entreveure alguna cosa més. Robert L. Stevenson: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.

 3 La Llúcia en situacions límit La Llúcia és una jove que col·labora amb una ONG que té la seu central a Hèlsinki. Ha estat a Ucraïna i a l’Himàlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una llarga temporada a Etiòpia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes, no canvia el seu afany de lluitar per un món més just. Ara es recupera a l’hospital d’una greu pneumònia, provocada per una baixada en el seu sistema immunològic. Coses dels leucòcits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importància. Confessa que ha viscut moltes situacions límit. La pitjor va ser la caiguda d’un míssil en un camp de refugiats al Sudan.

 4 Xibalbà, el regne de la por Set amics han viscut amb les seves famílies a la vall, en una casa aïllada al mig del bosc, fins que els ha arribat l’hora d’anar a l’institut. A la comuna hippy creada pels seus pares, els set amics van viure una infantesa feliç, marcada profundament per la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre ells els ajudaran a superar els obstacles amb què es trobaran quan vagin a viure a la ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida. Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

54

Dictat complementari

Unitat

5

«Quan naixem, el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua» Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no funcionen i d’altres s’enfortiran. Entrevista a Núria Sebastián Gallés. El Punt, 26 de novembre de 2010.

1 imatge x 1.000 paraules

55

Ull viu!

UNITAT 6. L’accent diacrític Iguals, però no tant  1 Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi l’única diferència que hi ha. No tinguis en compte les diferències tipogràfiques, d’estil o de color i centra l’atenció en els accents.

Darafunk tsitò ërfontèn mallyo. Kozum tarep ritmhie sakúm to erì fonmä. Tsi ko po ér joimn tàu psiform nolúmno.

Sharakumn tro ërë tas. Ghohorëm tsai ko rumne na kaimn sha zalò pröm. Xamn tarep ritmhie tièremn anaklü tarî esf.

 2 Inventa’t un idioma i escriu dos textos, diferenciats únicament per un accent, en les dues columnes que tens a sota. Mostra’ls a un company o companya perquè hi trobi la diferència. Resposta oberta. 56

Dictats preparats

Unitat

6

 1 Vols sortir amb mi? Nombre de faltes Correcció

 2 Brocanters i antiquaris

En aquest dict at no et diran on van els signes de puntua ció. hauràs de dedu Ho ir per les pauses.

Nombre de faltes Correcció 57

Unitat

6

Parlem de…

L’accent diacrític aquesta oració i fixa’t en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?  1 Llegeix  Com que no recordo on són els llençols, dormiré damunt del matalàs directament: la son [o] [O] no perdona.

 2 Escriu dues parelles més de paraules que es diferenciïn únicament per un accent. Resposta oberta. Exemples: te-té; mes-més...

RECORDA QUE… De vegades posem accent gràfic en paraules per tal de distingir-les d’unes altres que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: venen (del verb vendre) i vénen (del verb venir). D’aquest accent en diem diacrític.

 3 Completa les frases amb les paraules adequades entre les següents. Si cal, consulta un diccionari. be – bé deu – déu dones – dónes ves – vés que – què si – sí soc – sóc us – ús vens – véns sol – sòl fora – fóra se - sé

Ella creu que no cal. / Què vol dir aquesta cara de pomes agres? Està : bé tenies raó. / Aquesta paraula s’escriu amb la lletra . be Fóra millor que et busquessis una altra opció. / No et quedis a , fora amb aquest fred. Amb aquest sol les plantes se’t moriran. / Aquest és un sòl ric en fosfats. Se sap ja qui ha aprovat? / No sé quan arribaran. Avui he dormit com un . soc / Sóc jo, en Pol, obre’m. Mart era el déu romà de la guerra. / Truquen. Deu ser el teu germà. Em dónes la teva opinió? / A casa les dones són majoria. Vés amb compte. / , Ves que no t’enredin. Si vols, podem quedar demà. / Sí que hi aniré, a la teva festa. L’ ús us d’aquest producte està molt estès. / Al taulell de l’entrada informaran. Véns o et quedes? / Me la vens o no, la bici? 58

Parlem de…

Unitat

6

 4 Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (l’un porta accent diacrític i l’altre, no). Guia’t per les definicions que ja hi ha escrites i per les següents: Triturat o triturada. Miol. Individu(s) del sexe femení. Beguda. El fill o la filla d’un fill o filla. Mamífer plantígrad.

mon

món

molt / molta

triturat o triturada

net

nét

neta

néta

El fill o la filla d’un fill o filla.

dona

dóna

Individu(s) del sexe femení. dones te

dónes

Beguda.

us

ús

os

ós

ves

vés

meu

mèu

deu

déu

Mamífer plantígrad.

Miol.

en un diccionari quina diferència de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules.  5 Busca  Després, escriu una oració amb cada parella. Procura que se n’apreciï el significat. bota – bóta mora – móra res – rés feu – féu

bota (calçat) – bóta (barril) mora (magribina; musulmana) – móra (fruita silvestre) res (gens) – rés (pregària) feu (verb fer, present) – féu (verb fer, passat) Resposta oberta. 59

Unitat

Més dictats

6

 3 La primavera la sang altera Nombre de faltes Correcció

 4 El meu cor es diu Àfrica

A ba ns de co rr eg di ct at 4, tin gu ir el es en compte el segü ent: – Hi ha nou pa raul qu e du en ac es ce ob er t i se t qu nt e el porten tancat. – Vigila amb la grafia de les paraul es tavellats, encà esrrec i assegurada.

Nombre de faltes Correcció 60

Tot a punt!

Unitat

6

El signes d’interrogació i d’admiració  1 Interrogació (?), admiració (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a quin o quins d’aquests signes fan referència. ? Per formular preguntes directes.

! Per donar ordres.

?! Només es posa al final.

! Per indicar intensitat en les vinyetes dels còmics.

! Per indicar sorpresa.

! Per transcriure crits.

aquestes preguntes indirectes en directes.  2 Converteix  Em pregunto si em deixaràs la teva bicicleta. Em deixaràs la teva bicicleta? Em va demanar si tenia la llibreta.

Tens la llibreta?

Voldria saber si vindràs aquesta tarda.

Vindràs aquesta tarda?

M’interessa saber si ell m’ajudarà.

Ell m’ajudarà?

 3 Llegeix aquest text i digues què hi trobes d’especial. Explica-ho. ¿Creus que, després de tant de temps en aquest equip, amb la quantitat d’hores que he dedicat a entrenar-me, amb la suor que he vessat, amb les lesions que he patit, no us vindria a animar avui que, per fi, heu arribat a la final? Que no em coneixes? Hi ha un signe d’interrogació d’obertura perquè es tracta d’una pregunta molt llarga.

FIXA’T QUE… Els signes d’interrogació i d’admiració se solen posar només al final de la frase. En la interrogació, el signe d’obertura (¿) només s’utilitza en oracions molt llargues perquè la seva absència en dificultaria la interpretació. Cal evitar l’acumulació d’aquests signes. Per exemple: Què faràs ara???? De vegades, quan es formula una pregunta i alhora el to és exclamatiu, els signes d’interrogació i d’exclamació poden anar junts: Com que no et deixa venir?!

61

Unitat

6

Paraules en joc

El qüestionari Proust FIXA’T QUE… L’anomenat qüestionari Proust és un test les preguntes del qual tenen com a objectiu descobrir la personalitat d’un individu. Tot i que pren el nom de l’escriptor francès Marcel Proust (1871-1922), aquest no en va ser el creador.

 1 Llegeix aquestes preguntes del qüestionari Proust. A continuació, per parelles, formuleu-vos-les oralment. Tenen alguna característica en comú? Quina? Quin tret destacaries de la teva manera de ser? Quina qualitat prefereixes en una persona? Què valores més de les amistats? Quin és el teu defecte principal? Quina és la teva ocupació preferida? Què voldries ser? Què detestes per damunt de tot? Quin és el teu lema? No es refereixen a qüestions objectives (edat, alçada...), sinó que busquen respostes subjectives i, sobretot, meditades.

 2 Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qüestionari Proust. Per exemple, pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, il·lusions… Resposta oberta. Exemples: Per què t’agradaria que et recordessin? Què et preocupa més ara mateix? Si fossis un animal, quin animal series?

 3 Posa en pràctica el teu qüestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professor o professora… que es presti a ser enregistrat en vídeo o àudio. Procura que l’atmosfera en què transcorre l’entrevista sigui relaxada.

 4 Afegeix música de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe. 62

Balanç

Unitat

6

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.  1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat. TÍTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

 3 Completa:  Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari:

 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes. 63

Unitat

6

Textos per als dictats

 1 Vols sortir amb mi? Li vaig preguntar què pensava, tan quieta i tan callada tanta estona. I va dir: «Pensava que volia preguntar-te si aquest estiu vols sortir amb mi». Li vaig dir que sí sense mirarla. I ella de seguida se’m va arrepenjar als genolls, se’m va acostar i em va començar a fer petons. Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.

 2 Brocanters i antiquaris Què és un brocanter? Algú que es dedica a comprar i vendre objectes usats que tenen més de cinquanta anys. La diferència entre brocanter i antiquari té a veure amb el temps: l’antiquari treballa amb objectes que tenen més de cent anys i que sovint són de més valor. Malgrat tot, la frontera entre els uns i els altres no és gaire estricta.

 3 La primavera la sang altera El mes d’abril és un dels més bonics de l’any. Que per què ho dic? Doncs perquè arriba la primavera, i ja se sap: la primavera la sang altera. Són dies de sol, plens de flors i també de pol·len. Sí, ja sé que dic coses sense solta ni volta. No ho puc evitar. El cert és que estic enamorat! Voleu saber de qui? De la néta de la meva veïna. Mon pare, en situacions així, sempre diu el mateix: «El món és ben petit». Si ho sabés, encara se’n riuria, i afegiria: «Que bonic que és l’amor!».

 4 El meu cor es diu Àfrica En Gerard i el seu equip estan especialitzats en el rescat d’avions estavellats. Un dia reben l’encàrrec de rescatar un avió sinistrat que, pel que sembla, transporta un valuós equip electrònic. Però, què conté en realitat, aquell avió? Per què hi estan interessats, també, un grup de bandits, una patrulla de l’exèrcit del Zaire (l’actual República Democràtica del Congo) i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa està assegurada en aquesta novel·la d’amor i aventures, l’acció de la qual es desenvolupa al bell mig del cor d’Àfrica. Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

64

Dictat complementari

Unitat

6

Cap a una alimentació que sigui nostra Les tradicions, la història i la cultura de cada país defineixen la seva manera de menjar i la seva identitat cultural. Mantinguem i potenciem els hàbits alimentaris de la Mediterrània! Cal potenciar la fruita fresca com a postres i com a complement d’esmorzars i berenars; la fruita seca; les verdures i les hortalisses com a primer plat o com a guarnició en segons plats; els llegums; els làctics: la llet, els iogurts i els formatges; el peix; el pa en els diferents àpats; el consum d’oli d’oliva verge; l’aigua. Campanya Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut! Generalitat de Catalunya.

PEL TEU COMPTE

La cal·ligrafia, alguna cosa més que fer bona lletra En algunes cultures orientals l’escriptura es fa mitjançant ideogrames, cadascun dels quals representa una idea (escriptura xinesa), o sil·labaris, que són conjunts de caràcters o símbols que representen síl·labes (escriptura japonesa). Aprendre l’escriptura d’aquestes llengües és un procés llarg i difícil, i de vegades esdevé un art: la cal·ligrafia. Cerca a Internet llocs web en què es parli de cal·ligrafia i enumera diferents tipus de cal·ligrafia i estils. Resposta oberta.

65