Story Transcript
Unitat 5 SUMARI Fonètica i ortografia Ortografia de a i e àtones: mots que tenen el mateix radical; flexió de gènere i nombre del substantiu; mots acabats en -a, -ma, -arca, -ista, cida, -ta.
Morfosintaxi Funcions sintàctiques Subjecte: concepte i pronominalització amb pronoms personals forts. Complement del nom Els complements verbals: atribut, objecte directe, objecte indirecte
Lèxic Sufixos valoratius
Expressió escrita Els avisos
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
1
Unitat 5 FONÈTICA I ORTOGRAFIA VOCAL NEUTRA La vocal neutra és un so intermedi de a i e, que es produeix en el català oriental i que, com ja em vist, es representa amb aquest símbol / ə /. Concretament totes les e i les a àtones -o dèbils- es pronuncien amb vocal neutra. Això planteja, doncs, un problema d'ortografia que en el català occidental —i especialment en el valencià— no és tan greu, ja que, tot i tractant-se de vocals àtones, es pronuncien clarament com una a o com una e. Tindrem en compte la normativa següent per escriure correctament les vocals neutres:
A final de mot En les terminacions dels substantius i adjectius: •
Singular escriurem amb -a els mots femenins ex.: la casa, la taula escriurem amb -e els mots masculins ex.: l’home, el llibre
• Plural Tots els plurals dels mots acabats en a / e àtones es formen amb la terminació -es: cases, torres, homes, mares, bases... No hi ha excepcions. acabats en -es Això ens obligarà a canviar la -a final per una -e i afegir-hi la -s (senyal de plural) casa = cas + e + s = cases taula= taul + e + s = taules En alguns casos també haurem de fer altres canvis és el que anomenem alternances ortogràfiques.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
2
Unitat 5 Fixem-nos en els canvis següents: CA GA ÇA JA GUA QUA
QUES GUES CES GES GUES QÜES
barca blanca, barques blanques. botiga antiga, botigues antigues. plaça, places. mitja platja, mitges platges. aigua, aigües. pasqua, pasqües.
Recorda que d’això en vam parlar a la Unitat 1 i que també ho tens a l’arxiu alternances ortogràfiques a Estratègies pràctiques.
En les terminacions verbals: Escriurem -a si és l’última lletra Ex.: canta, visita, porta… Escriurem -e si és la penúltima lletra Ex.: canten, visitàveu, dormiríem…
EXCEPCIONS Tindrem en compte les següents excepcions: A final de mot Els substantius acabats en: -arca: monarca -cida: homicida -ista: periodista -ma: drama -ta: poeta
Els adjectius seran invariables en els mots acabats en: -ble: amable -me: infame -ne: solemne -aire: puntaire
També altres femenins com: mare, torre, base, catàstrofe, sèrie, barbàrie, ¡matge, llebre, calvície, piràmide, cúspide, higiene, efígie, frase, classe, febre, etc.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
3
Unitat 5 Les terminacions verbals: les formes: corre, vine, obre i omple, els infinitius de la 2a conjugació acabats en –re: viure, deure, veure…
A mig de mot La vocal neutra es troba també a començament o entremig de paraula. La pràctica i la lectura freqüent t’ajudaran molt a adquirir una ortografia correcta. D'altra banda, podem tenir en compte algunes pautes. • En els derivats: Cercarem el mot primitiu o un mot de la mateixa família en el qual la vocal en qüestió sigui tònica, i escriurem els seus derivats amb la vocal a o e del primitiu. Exemple: teulada ve de teula; taulada ve de taula… • En les formes verbals: Cercarem una altra forma verbal en la qual la vocal en qüestió sigui tònica, i escriurem la a o la e, segons calgui, de la forma tònica. Exemple: ballarem com ballo; veurem com veig… Els casos on això no sigui possible caldrà anar-los memoritzant.
Igual que vèiem en els casos d'accentuació, hi ha alguns mots que ens fan vacillar en l'escriptura. Aquestes paraules no són excepcions, ni segueixen normes especials, ni són llistes tancades, simplement, són diferents d'altres llengües i les fem servir erròniament. Algunes d'aquestes les trobaràs a Estratègies Pràctiques a l’arxiu paraules neutra i també a l’arxiu vocal neutra amb un quadre-resum de tota la teoria.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
4
Unitat 5 MORFOSINTAXI FUNCIONS SINTÀCTIQUES Abans de començar a estudiar les funcions sintàctiques, farem un petit esment sobre com ho aprendrem. Per tal d'aprendre sintaxi de la forma més pràctica possible, en alguns casos simplificarem molt les teories sintàctiques -volem dir que en altres gramàtiques ho pots trobar molt més ampliat. Alhora, també creiem que l'ordre com ho aprenguis és important, perquè forma part d'una manera una mica particular d'analitzar; la idea és sempre començar a buscar els complements pel mateix ordre, i anar-los descartant. Això et servirà també per no oblidar-te cap complement. Primer identificarem el verb, i després el subjecte. Un cop trobat el subjecte, mirarem si el verb és copulatiu; si ho és, buscarem l'atribut; si no ho és, seguirem amb la resta de complements en l'ordre que us poso a continuació: complement directe, complement indirecte, complement preposicional, predicatiu, complements circumstancials. Saber analitzar et servirà per usar correctament els pronoms febles i els relatius, i el que és més important, per escriure correctament. Per tant, és imprescindible que els conceptes et quedin clars. Si tens dubtes en algun complement els has de solucionar abans de passar al següent. Això vol dir que has de fer exercicis i si veus que no te’n surts, ens consultes tots els teus dubtes. Quan hagis vist tota la teoria de l'oració simple trobaràs un quadre resum de tot el que hagis après. La primera regla d'or que has de seguir és la d'oblidar-te de fer preguntes al verb per trobar els complements, perquè a vegades condueix a errors. Sempre cal comprovar quines són les característiques de cada complement per assegurar-se que és aquell i no un altre. I dit tot això, començarem a veure cadascuna de les parts de l’oració amb els seus trets identificatius.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
5
Unitat 5 SUBJECTE Tal i com havíem dit en la unitat anterior, l'oració està formada per un subjecte i un verb. Tots dos, doncs, tenen la mateixa importància. El subjecte és un sintagma nominal (SN). Característiques Per saber quin és el subjecte de l'oració tindrem en compte el següent: el subjecte de l'oració: • està implícit en el verb. Ex.: canta – el subjecte serà la 3a persona del singular: ell o ella. • concorda en nombre amb el verb Ex.: El nen menja pomes. si posem el verb en plural, allò que canvia forçosament és el subjecte. Menja el nen mengen pomes
mengen els nens mengen pomes
En canviar el verb al plural, hem hagut de canviar el nen per: els nens, així doncs, el nen és el subjecte de l'oració: El nen menja pomes. Subj.
Pot semblar que a vegades no calgui fer tot això perquè es veu clarament quin és el subjecte de l'oració; però va bé acostumar-se a fer-ho perquè en algunes oracions ens podem confondre. Ex.: M'agrada el vestit. Posem el verb en plural, m'agrada – m'agraden, la frase queda: M'agraden els vestits. La part que canvia és el vestit, per tant el vestit és el subjecte de l'oració: M'agrada el vestit. Subj.
Ex.: Només falta mitja hora. Subj.
La prova que fem per assegurar-nos que és subjecte és passar el verb al plural. Només falten mitja hora. - Perquè aquesta frase sigui correcta, mitja hora ha de ser plural: tres quarts d'hora, per exemple. Per tant, mitja hora serà el subjecte de l'oració.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
6
Unitat 5 •
no porta preposició, llevat de la preposició entre. Ex. Entre tots ho arreglarem. Subj.
Estructura Normalment el subjecte sol ser un sintagma nominal –és a dir un grup de paraules que tenen com a nucli un nom-, un pronom fort o bé una oració. Exemples: Subjecte
Verb
El nen
menja
El nen de la Maria
menja
El nen petit
menja
Nosaltres
cantem
Que vinguis amb nosaltres
m’agrada
Substitució pronominal El subjecte es pot substituir per pronoms forts. Els pronoms forts són: persona 1a 2a 3a
singular jo / mi tu / vós ell / ella / vostè
plural nosaltres vosaltres / vós ells / elles / vostès
Entre el subjecte i el verb no es pot posar mai una coma.
COMPLEMENT DEL NOM En algunes gramàtiques també l'anomenen Genitiu, que és el nom que prenia del llatí. El complement del nom (CN), tal com s'indica, és un complement d'un substantiu. Com vam veure en estudiar el components del sintagma nominal és un modificador indirecte.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
7
Unitat 5 Característiques • Forma part d’un sintagma nominal. Això vol dir que el CN sempre anirà dins d'un altre complement, ja que és el complement d'un substantiu. Perquè quedi clar posarem alguns exemples. Ex.: La taula de fusta és a les golfes. - aquí és un CN d'un subjecte. He comprat una taula de fusta. - aquí és un CN d'un complement directe. Deixa-ho sobre la taula de fusta. - aquí és un CN d'un complement circumstancial • Va introduït per la preposició de. • Va immediatament seguit del nom al qual acompanya. Estructura La seva estructura és la següent: preposició de + substantiu. Ex.: taula de fusta / camisa de quadres / ampolla de vi... de fusta / de quadres / de vi – són els complements del nom de: taula, camisa i ampolla, respectivament taula de fusta CN
camisa de quadres CN
ampolla de vi CN
ELS COMPLEMENTS VERBALS A partir d'ara, tots els complements complements verbals.
que
estudiarem
seran
Abans de començar, parlarem dels verbs. Fixa’t que alguns conceptes ja els hem esmentat a la unitat 4. Els verbs estan classificats segons les seves característiques i segons els complements que els poden acompanyar. Aquestes classificacions són molt àmplies, entre elles trobem conceptes que, de ben segur moltes vegades heu sentit: transitius, intransitius, impersonals, de règim... En tot cas, la divisió que nosaltres en fem per al seu estudi és molt simple, però potser ens permet aclarir-nos quan analitzen les oracions sintàcticament.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
8
Unitat 5 Així doncs, segons els verbs, les oracions poden ser de dos tipus: • atributives o copulatives – les que duen els verbs: ser/ésser, estar o semblar. • la resta A partir d'aquesta premissa, cada vegada que analitzem una oració, primerament ens fixarem en el verb, si és o no copulatiu, això ja ens orientarà cap als complements verbals de l'oració. En el cas que no sigui un verb copulatiu, no cal que pensem en l'atribut i que mirem la resta de complements. Considerem que és més pràctic identificar els complements a partir dels trets del mateix complement que fer-ho a partir del tipus de verb, ja que, a vegades, segons les oracions, un verb pot ser, per exemple, transitiu en un cas i intransitiu en un altre.
ATRIBUT -AtrL'atribut és el complement verbal que trobem en els verbs copulatius o atributius. Aquests verbs són: ser, estar i semblar. Pel que fa al significat d'aquests verbs, ens podem adonar que no el tenen complet, sinó que necessiten del subjecte i del complement per tenir una significació completa. Fixa’t que, d'alguna manera, quan nosaltres pensem en un verb, podem imaginar-nos alguna cosa. Si pensem canta, balla, riu, transporta, menja, juga... alguna concreció, ni que sigui mínima, ens ve al cap, tenim una mínima idea. Prova, però, d'imaginar-te és, està o sembla…, si no tens un subjecte i un complement, difícilment te’n fas una idea. Aquests verbs són, doncs, buits de significat. Són com nexes entre el subjecte i l’atribut. Característiques • Només es dóna en verb copulatius. • És un complement de doble atribució, que vol dir que és un complement verbal i alhora complementa també el subjecte. En la frase: La casa és blanca, blanca és un complement del verb, perquè ens dóna informació de com és, però, alhora, també complementa el subjecte i hi concorda en gènere i nombre. De manera que si canviéssim el subjecte: el mas, en comptes de la casa, l'atribut també canviaria: blanc per blanca. El mas és blanc. Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
9
Unitat 5 Estructura Normalment l'atribut sol ser un adjectiu, però també pot ser un sintagma nominal, introduït, o no, per una preposició; o bé una oració. Exemples: subjecte
verb
atribut
Aquelles flors
semblen de plàstic.
El noi
està
cansat.
Aquells arbres
són
verds.
El gos
és
el millor amic de l'home.
El seu desig
era
que l'enterrament fos íntim.
La decisió
va ser
fer vaga.
COMPLEMENT DIRECTE –CDTambé se l'anomena Objecte directe o Acusatiu, que és el nom que prenia del llatí. El complement directe és aquella part de l'oració on recau l'acció del verb. Característiques • És el subjecte de l'oració passiva. Ex.: El nen menja pomes. (activa) Les pomes són menjades pel nen. (passiva) Les pomes és el subjecte de la passiva perquè concorda en nombre amb el verb: són menjades. Per tant, pomes serà el CD de l'activa. • El CD no porta la preposició a, excepte en els casos següents: Amb els pronoms forts Ex. Els he vist, a ells Ells han estat vistos per mi. (passiva) - a ells és el CD de l'activa. Davant els pronoms tots / tothom (en aquest cas la preposició és optativa, pot ser-hi o no). Ex. Van cridar tothom. / Van cridar a tothom. Tothom va ser cridat per ells. (passiva) – tothom és el CD de l'activa. En casos d'ambigüitat – es podria confondre amb algun altre complement. Ex. Resistim als feixistes – en aquesta frase el subjecte és nosaltres; en canvi,
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
10
Unitat 5 Resistim els feixistes – no quedaria clar si els feixistes són els que resisteixen o els resistits. És per això que posem la preposició, perquè el subjecte mai no porta preposició.
Entre el verb i el CD no es pot posar mai una coma. Estructura El CD sol ser un sintagma nominal, un pronom o una oració. Exemples: subjecte
verb
CD
La mare
banya
la nena.
El pare
pela
patates.
Menja
pa.
va cridar
tots els caçadors del regne.
El rei
La Meritxell vol La Marta
deia
allò. que sentia soroll.
COMPLEMENT INDIRECTE –CITambé se l'anomena Objecte indirecte o Datiu, que és el nom que prenia del llatí. El CI és un objecte animat o inanimat que rep l’acció del verb. Hi ha dos tipus de verbs que poden portar un CI: • els transitius - que poden portar un CD Ex. La mare renta la roba a l’àvia / Ha canviat la roda al cotxe. La roba i la roda són els CD. a l’àvia i al cotxe són els CI. • els intransitius – que no porten CD. Sabrem que un verb és intransitiu perquè ell sol ja explica tot el significat de l’acció, i el complement indirecte n’és el destinatari. Si no ens queda clar, però, podem consultar el diccionari on consta si és o no intransitiu. Ex. Els titelles agraden a la mainada / Haurem de telefonar a la Maria. A la mainada i a la Maria són els CI.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
11
Unitat 5 Característiques Està introduït per les preposicions a o per a Sol anar després del CD, excepte si és un pronom feble. Necessita que hi hagi CD, excepte en casos en què el verb és intransitiu.
Estructura El CI sol ser un sintagma nominal, un pronom o una oració, introduït per la preposició. Exemples: Subjecte
verb
CD
CI
En Joan
compra
un regal
per a l’avi.
Han portat
una corbata
a l’oncle.
recitaran
un poema
als convidats.
Regalen
un llibre
a qui participi.
Elles
Escriu
al pare.
Subjecte
CI
verb
CD
La mare
li
renta
la cara.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
12
Unitat 5 LÈXIC SUFIXOS VALORATIUS Segons el significat els sufixos valoratius es classifiquen en: Augmentatius – amb significat despectiu -às,-assa -ot, -ota -arro,-arra
homenàs, barcassa llibrot, casota homenarro, veuarra
Els sufixos superlatius afecten només els adjectius: -íssim, -íssima -èrrim, -èrrima
petitíssim, riquíssima Misèrrim, misèrrima
Diminutius - amb significat afectiu -et, -eta -ó, -ona -oi, -oia
petitet, petiteta petitó, petitona petitoi, petitoia
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
13
Unitat 5
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
14
Unitat 5 EXPRESSIÓ ESCRITA ELS AVISOS L’avís és un text breu que serveix per informar d’alguna cosa o fet.
Els destinataris dels avisos conegudes o no. • al públic en general; • als estudiants d'un grup; • als clients d'un establiment; • als veïns d’una comunitat ; • als socis d'una entitat ...
solen
ser
grups
de
persones
Cal tenir en compte que un avís va sempre adreçat a un receptor collectiu amb la finalitat d’informar, de manera que el contingut del text ha de poder arribar a un públic més o menys ampli.
ESTRUCTURA Els avisos han de tenir aquests trets: • La informació hi ha de ser clara i sintètica. • La paraula AVÍS (o alguna de semblant: ATENCIÓ, URGENT, IMPORTANT ... ) hi ha de destacar tipogràficament per cridar l'atenció dels lectors. • Com que ens adrecem a un nombre indeterminat de persones, el tractament sol ser: impersonal, per part del redactor: es comunica, es fa saber ... formal, és a dir, de vós, de vostè o de vosaltres per als destinataris. • Ha de quedar clar qui és l'autor de l'avís: signatura o càrrec. • En alguns casos convé deixar escrita la data perquè se sàpiga de quin dia estem parlant.
Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.
15