Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.-

PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI

2.1.- Generalitats

Superfície: 18 Km2 Altitud : 388 m Comarca: Baix Llobregat Població (2001): 2.540 habitants1 Densitat: 141 habitants/Km2 Coordenades UTM (M): UTMx: 402475

UTMy: 4602781

Situació A l’extrem nord de la comarca i a la dreta del Llobregat, el municipi s’estén per la zona de contacte de la Depressió Central i el massís de Montserrat, gaudint d’un dels millors emplaçaments geogràfics de Catalunya. L’altiplà de Collbató es troba al sud de la muntanya de Montserrat, amb aquesta com a teló de fons. Hi predominà el poblat disseminat fins al s.XVIII, en què començà a créixer el nucli urbà, prop de la cruïlla de les carreteres de Madrid-Barcelona i Manresa. Amb una població que minvà de 1860 a 1960, fou un nucli agrari fins als anys seixanta-setanta en què s’hi crearen les primeres urbanitzacions de segona residència prenent embranzida la construcció. De 1981 fins l’actualitat ha incrementat el pas de segones residències a permanents. La N-II connecta Collbató amb les autopistes que porten a Girona i Tarragona, i alhora apropa el municipi amb poblacions com Esparreguera (4 Km), Martorell (a 14 Km), Igualada (a 20 Km) i la més important Barcelona (a uns 40 Km) un trajecte, aquest darrer, que en condicions normals pot tenir una durada d’uns 20 minuts amb cotxe. Des de Barcelona, també es disposa de la companyia d’autobusos Hispano-Igualadina, que enllaça la capital amb Igualada passant per Collbató; la RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat que arriben a Martorell. L’economia es basa en els serveis, en la construcció, el turisme, alguna petita indústria i en l’agricultura de secà (olivera, vinya i ametller), en retrocés. 1

Població censada

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

21

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

El terme municipal El terme municipal de Collbató delimita amb els municipis del Bruc per l’extrem més occidental, amb Esparreguera per la banda est, Hostalets de Pierola al Sud i Monistrol de Montserrat al Nord. Té una extensió de 18 Km2, i a més del nucli urbà, que correspon al nucli històric del municipi amb un gran interès com a conjunt d’arquitectura tradicional, està compost per 12 nuclis més de població, amb una estructura, la majoria d’ells, d’urbanitzacions de baixa densitat, i amb diferents graus d’urbanització (amb alguna zona sense desenvolupar) i per una petita zona industrial. Fora del poble destaquen les restes del Castell de Collbató, l’Ermita de la mare de Déu de la Salut i les Coves del Salnitre. Un bon nombre de torrents que recullen les aigües de pluja del massís de Montserrat, travessen gran part del municipi i la majoria d’urbanitzacions, desguassant a la riera de Can Dalmases, que creua el municipi en direcció oest-sudest. Taula 1.- Principals unitats urbanes que conformen el municipi (1999) UNITATS URBANES CASC URBÀ (NUCLI HISTÒRIC) LA FUMADA LES ILLES FONT DEL CODOL PUJOLET PLA DEL CASTELL SECTOR A PLA DEL CASTELL SECTOR B CAN DALMASES I CAN DALMASES II BOSC DEL MISSÉ ZONA INDUSTRIAL “Les Ginesteres” ELS CLOTS I EIXAMPLES SUD CAL MIGRAT CAN GUINEU (parcel·lació rústica) Font: elaboració pròpia

Nº habitatges 339 28 75 69 36 274 (A+B) 273 22 (en construcció) 119 22 3 37 s.d.

Collbató és, després de Begues i de Castellví de Rosanes, el tercer municipi de la comarca del Baix Llobregat amb una densitat de població més baixa, tenint en compte però que més de la meitat del terme municipal és ocupat per part del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. 22

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 2 .- Baix Llobregat. Territori i població. 1998. Població Abrera Begues Castelldefels Castellví de Rosanes Cervelló Collbató Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Esparreguera Esplugues de Llobregat Gavà Martorell 1 Molins de Rei Olesa de Montserrat Pallejà Palma de Cervelló, la Papiol, el Prat de Llobregat, el Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Torrelles de Llobregat Vallirana Viladecans Total comarca

Altitud

Superfície

metres

105 399 3 178 122 388 342 27 187 110 9 56 37 124 41 s.d 135 8 42 30 87 183 25 10 122 22 73 126 177 18

km

2

19,9 50,4 12,4 16,4 29,6 18,0 18,5 6,9 27,5 4,6 30,9 12,9 16,0 16,8 8,4 s.d 8,8 32,2 5,5 21,9 10,7 18,6 11,8 5,6 7,9 9,1 7,5 13,6 23,9 20,1 486,5

Població

Densitat

habitants

hab./km 2

7.373 3.580 41.194 996 7.682 1.712 8.246 80.329 15.548 46.304 38.813 18.916 18.960 16.356 7.001 s.d 3.427 62.514 18.854 78.632 2.719 4.682 35.958 27.338 13.682 23.504 3.668 3.216 8.914 54.840 654.958

370,5 71,0 3.322,1 60,7 259,5 95,1 445,7 11.641,9 565,4 10.066,1 1.256,1 466,4 1.185,0 973,6 833,5 s.d 389,4 1.941,4 3.428,0 3.590,5 254,1 251,7 3.047,3 4.881,8 731,9 2.582,9 489,1 236,5 373,0 2.728,4 1.346,3

Font: Institut d’Estadística de Catalunya - ECM/99

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

23

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.1.1.- Breu història del municipi Collbató i la muntanya de Montserrat en general, ja era habitat a la prehistòria. La troballa de dos jaciments paleolítics a la Cova Freda, prop de les Coves del Salnitre, certifiquen l’existència d’antics pobladors, que ens han deixat la coneguda ceràmica montserratina. Fent un salt en el temps, entre els anys 878 i 897 de la nostra era i coincidint amb el domini de Guifré el Pilós, ermitans, anacoretes i místics van instal·lar-se a la muntanya. El lloc i Castell de Collbató pertanyia des d’abans del 1065 als vescomptes de Barcelona, que posseïen també el castell de la Guàrdia de Montserrat. El 1113 el vescomte Guislabert II cedí el castell a la seva fila Ermessenda, casada amb Bartomeu i, en endavant, els seus descendents prengueren el cognom de Montserrat. Posteriorment la senyoria de Collbató fou dels Durfort i el 1376 passà a la senyoria del monestir de Montserrat que adquirí dels comtes-reis tota la jurisdicció de Collbató. Tot i que el fogatjament de 1365-1370 registrà 42 focs, les epidèmies de pesta del S.XIV i les guerres dalmaren la població. El 1718 només hi havia 97 habitants, però durant el s.XVIII s’inicià la recuperació. L’economia ha estat basada tradicionalment en l’agricultura, situació que avui ja no es dona, havent pres el relleu la indústria de la construcció, la de l’hoteleria i el turisme. Al llarg de la seva història Collbató ha estat bressol de personatges de renom, com ara Amadeu Vives i Roig, compositor, nascut el 18 de novembre de 1871 a Collbató, és una de les seves figures més insignes; Joan Rogent i Massó, que juntament amb l’italià Silvio Puggina, va fundar l’any 1926 la fàbrica d’orgues que ha esdevingut una de les més importants del mon; Pau Bertran i Bros, el poeta i folklorista més representatiu de Collbató, nascut a la vila l’any 1853.

24

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.1.2.- Marc territorial 2.1.2.1.- La Comarca del Baix Llobregat.

Superfície: 486,5 km2 Població (1998) : 654.958 habitants Densitat : 1.346,3 habitants/km2

EL municipi de Collbató pertany a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta comarca ocupa tota la vall baixa del riu Llobregat, des de Montserrat fins a la mar i consta de tres sectors diferenciats. La part alta, de Martorell en amunt (fins al congost del Cairat), la vall baixa, des d'aquesta vila fins a Sant Boi, i les terres de la Marina, o delta del Llobregat. Comprèn diversitat de relleus, des del vessant montserratí de la Serralada Pre-litoral fins els senys de la Marina i els contraforts orientals del Garraf, de la Serralada Litoral. Geogràficament i històricament formen part també de la comarca els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues del Llobregat i l'Hospitalet del Llobregat, adscrits al Barcelonès en la Divisió Territorial de 1936 i Castellbisbal, incorporat al Vallès Occidental. L'eix definidor i vertebrador de la comarca és el riu, primera causa de la industrialització. El Llobregat marca també, l'orientació bàsica de les comunicacions: es camí vers l'interior de Catalunya. La vegetació de la comarca comprèn espècies molt diverses. Els alzinars constituïen la vegetació típica, però ha estat modificada per l'home i avui predominen les pinedes de pi blanc. A l'extrem est del massís del Garraf arriba el margalló, que s'endinsa pel massís; a les zones de ribera hi sol haver salzedes i alberedes. El riu Llobregat, amb la seva aportació hidràulica, ha jugat un paper preponderant en la implantació i desenvolupament d'activitats urbanes i industrials: ha estat protagonista, eix definidor i articulador de la seva industrialització i de la configuració del seu paisatge. Ha estat una comarca agrícola per excel·lència, amb regadius a les vores del Llobregat i als seus canals, i cultius de secà a les terres poc elevades. L'expansió de l'àrea industrial

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

25

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

de Barcelona, amb tot el que ha comportat d'especulació del sòl i creixement desordenat, ha invertit la situació, sobretot a la vall baixa i a Martorell. El Baix Llobregat conserva un preciós llegat monumental representatiu de la seva vitalitat al llarg de totes les èpoques: des dels romans (Pont del Diable) fins a l'arquitectura moderna (Colònia Güell), passant per esglésies pre-romàniques (Sant Hilari) i romàniques (Sant Pere d'Abrera), gòtiques (Capella de Miralles), i castells medievals (Castellví de Rosanes). El Delta del Llobregat és una de les zones humides més importants de Catalunya, i es considera una autèntica escola de la natura al bell mig de la zona més densament poblada de Catalunya.

2.2.- Descripció de l’entorn físic 2.2.1.- El clima Collbató es troba dins l’àrea de clima mediterrani humit caracteritzat per una gran variabilitat climàtica estacional i anual; els hiverns acostumen a ser suaus i secs, les primaveres augmenten el grau d’humitat, els estius són calorosos i secs i les tardors amb pluges més abundants i irregulars. Les temperatures es veuen sotmeses a les variacions topogràfiques. La temperatura mitjana anual se situa entre els 15 i 16ºC. La temperatura mitjana dels mesos més freds (gener i febrer) es troba entre els 8 i 9ºC i la del més càlid (agost) entre els 23 i 24ºC. Tal i com correspon a una zona de clima mediterrani, a Collbató les precipitacions són extraordinàriament irregulars. Aquesta irregularitat s’expressa tant en el còmput anual de 645.5 mm d’aigua recollida com en períodes de temps més llargs. Pel que fa a la distribució anual, l’esquema de les variacions pluviomètriques segueix el ritme típic dels climes mediterranis, és a dir, hiverns i estius secs i, primaveres i tardors humides.

26

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 3.- temperatures2 TºC/mes

G

F

M

A

M

J

JL

A

S

O

N

D

Mitjana mín.

0.7

1.0

3.3

5.4

8.7

12.9

15.3

15.3

13.4

9

3.8

1.5

Mitjana màx.

11.3

13.2

16.6

19.3

23.0

27.1

29.6

29.7

26.2

21.9

15.8

11.4

6

7.1

10

12.3

15.9

20

22.4

22.5

19.8

15.4

9.8

6.4

Mitjanes mensuals

Font: Girbau (oficina tècnica agrícola forestal)

Taula 4.- Pluviometria3 Mes Precipitació mitjana (mm)

G

F

M

A

M

J

JL

A

S

O

N

D

Any

33.9

39.8

60.2

55.8

75.2

53.3

26.4

46.7

72.8

69.9

56.6

54.9

645.5

Font: Girbau (oficina tècnica agrícola forestal)

La situació de Collbató, que es troba a 40 km del mar, té una influència cabdal sobre les dades anteriors. La vall del Llobregat i la plana del Penedès actuen de canalitzadors de les masses d’aire humides. Les situacions de llevant són les que més aportacions d’aigua fan en dies de tempesta. D’altra banda, les marinades també juguen un paper gens despreciable en el grau d’humitat. A l’hivern La boira baixa és present durant les matinades dels dies anticiclònics, degut al fenomen de la inversió tèrmica acompanyat d’una forta estabilitat atmosfèrica. A la part de la muntanya de Montserrat trobem una variació microclimàtica molt elevada, la temperatura, el vent, la humitat atmosfèrica o la insolació d’un indret són ben diferents a les que es poden registrar a poca distància.

2 3

A partir de les dades de l’observatori d’Igualada amb una sèrie de 22 anys (1947-1969) A partir de les dades de l’observatori del Bruc amb una sèrie de 72 anys (1915-1987)

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

27

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.2.2.- Geologia, geomorfologia i edafologia4 2.2.2.1.- Geologia i geomorfologia El terme municipal de Collbató representa un punt clau de connexió entre dues importants unitats geomorfològiques, la Depressió Central i la Serralada Pre-litoral, aquesta última present amb la Serra de Rubió i Can Dolcet i que continua amb el Cairat i puig Ventós. Aquesta serralada està formada per materials del sòcol hercinià, bàsicament pissarres del paleozoic aquí i una cobertura mesozoica, com el conjunt de gresos i calcàries que el Llobregat talla al congost del Cairat. Des del punt de vista geogràfic la Serralda Pre-litoral també inclou els relleus formats pels dipòsits paleogens del vorell del que geològicament s’anomena Depressió Central Catalana. Es tracta de conglomerats, gresos i lutites de l’eocè, presents en el massís de Montserrat. La part més meridional del municipi correspon a la Depressió Pre-litoral, amb roques predominants com les lutites (argiles i llims), gresos i conglomerats del miocè, de colors groguencs i, més localment, vermells.(vegeu l’esquema al final del capítol)

Fig.1.- Perfils simplificats representatius de les unitats geològiques i estructurals del Baix Llobregat.

Font: “Atles comarcal del Baix Llobregat”

4

“Atles Comarcal de Catalunya: Baix Llobregat”. Institut Cartogràfic de Catalunya. Consell Comarcal del Baix Llobregat. Editorial Alpina “El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” Mapa i Guia Excursionista. [email protected]

28

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

El massís de Montserrat es troba en el marge meridional de l’extrem oriental de la Conca de l’Ebre, unitat morfoestructural que forma l’avantpaís dels Pirineus. És una conca sedimentària, d’edat terciària, amb geometria triangular, i delimitada pels Pirineus, al nord, per la Cadena Ibèrica al sud-oest, i al sud-est, per la Cadena costanera catalana, també anomenada Catalànids. Està constituït per una imponent massa de conglomerats de més de 1000 m de potència, edat eocena i oligocena inferior, dipositats damunt uns materials del Paleocè i Eocè inferior i mig, de gresos i lutites que destaquen pel seu color vermell (gresos de La Salut). La seva composició és molt heterogènia, predominant els materials carbonatats. El conglomerat montserratí, o “pinyolenc”, està constituït per còdols i blocs arrodonits de mides molt diverses (de mil·limètriques a mètriques), amb una matriu vermella arenosa que omple els buits deixats pels còdols que sovint s’intercepten, i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca.

Fig 2.- Unitats morfoestructurals

Font: atles comarcal del Baix Llobregat

Les identificacions marines més importants estan a l’àrea de Monistrol: Monistrol, Serra de Canfranc, la Calsina i Ca n’Oliver. Són nivells molt fossilífers, amb nummulites, briozous, mol·luscs, equinoderms, etc., cosa que permet datar-los dins l’Eocè mitjà i superior, contemporanis ls nivells de conglomerats, si bé la unitat superior conglomeràtica de Sant Jeroni perllonga la sedimentació fins l’Oligocè inferior.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

29

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

El relleu de Montserrat és únic per la seva originalitat. Existeixen dues raons que expliquen l’extraordinària singularitat de la seva forma: la individualització del massís i la intensitat de l’erosió interior. Per una banda Montserrat s’alça damunt els suaus relleus que l’envolten a causa de fenòmens d’erosió diferencial que han anat aïllant la massa de conglomerats de gran compacitat i duresa. Ha col·laborat en aquest aïllament l’existència de falles que limiten el massís pel SW de la depressió del Bruc, per l’E del bloc enfonsat de la depressió de Vacarisses i l’encaixament del Llobregat que forma el límit oriental del massís, a mil metres sota el nivell de cims. La massa de conglomerats montserratins està partida per una xarxa de fractures verticals, les diàclasis, que es disposen en dues famílies ortogonals majoritàriament; és a partir d’una fracturació que es modelen les canals i que s’arrengleren els serrats i monòlits. El paisatge montserratí és el resultat d’una intensa erosió lligada a processos de dissolució càrstica, gelivació, retrocés mecànic de cingles, caigudes de blocs, etc. Després dels incendis de 1986 i 1994 i dels aiguats de la tardor de 1987, de l’octubre de 1994, de la tardor-hivern de 1995-96 i del juny del 2000, s’han succeït intensos fenòmens d’erosió, desguassos de materials detrítics retinguts a les canals, ensulsiades de fronts de roca a les cingleres, etc., que han provocat la destrucció de camins, formació de cons de dejecció a peu de les torrenteres i cicatrius a les cingleres visibles de molt lluny en el paisatge. 2.2.2.2.- Història geològica “Fa uns 45 milions d’anys la tectònica alpina provocà unes compressions que s’estengueren com una ona de deformacions per tot el domini de l’actual serralada Litoral Catalana, provocant l’alçament d’un massís, avui desaparegut i que es perllongava per l’espai de l’actual mar catalano-balear. Entre aquest Massís català i els Pirineus que s’anaven edificant al N, s’extenia una conca marina allargassada entre l’Empordà i el Cantàbric, que constitueixen la unitat geològica anomenada conca terciària de l’Ebre. En els marges litorals d’aquesta Conca Terciària de l’Ebre. En els marges litorals d’aquesta conca, i en relació amb les pulsacions tectòniques s’anaven acumulant uns dispositius al·luvials en forma de grans ventalls i deltes als peus del front muntanyós. Montserrat ocupa la posició d’un d’ells, similar, encara que més petit, que el veí de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

30

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Al llarg d’uns 10 milions d’anys, seguint els impulsos orogènics que feien encavalcar el Massís Català cap a la Conca de l’Ebre, es va dipositar un potent cos conglomeràtic, molt compacte en el marge continental, d’on procedien les aportacions, i que s’esfilagarsava cap a l’interior de la conca, on s’identava amb els materials de la plataforma carbonatada en els moments d’ascens del nivell del mar. Al mateix temps aquests conglomerats massius són reemplaçats lateralment per materials continentals més fins, corresponents a les parts més distals dels ventalls al·luvials, on els conglomerats passen a ser acanalats en mig de sediments fluvials, com les sorres i lutites vermelles que apareixen a l’E del Llobregat a la depressió de Vacarisses, que separa els conglomerats de Montserrat dels de la Serra de l’Obac. A l’Oligocè inferior s’atenua l’activitat tectònica i cesa la sedimentació dels conglomerats, la mar es tanca per l’E i es va estirant, els dipòsits evaporítics de guixos i sals potàssiques al centre de la conca representen la culminació de la sedimentació marina. A partir d’ara la depressió de l’Ebre serà el domini continentalitzat. Acabada la sedimentació dels conglomerats, aquests es consoliden per cimentació i es fracturen a conseqüència de l’emplaçament del mantell del Bruc, apareixent la xarxa de diaclasis reponsable del modelat de la muntanya de Montserrat. A finals de l’Oligocè i començaments del Miocè (fa uns 25 milions d’anys), s’enfonsa el Massís Català a conseqüència de la distensió post-alpina, provocant un sistema de fosses i horsts que configura l’actual estructura de la serralada Litoral Catalana i la dels solcs solcs submergits de la conca marina catalano-balear. La creació de la depressió Prelitoral deixa Montserrat alçat sobre el marge N de la fossa, que és ocupada pel mar en un moviment transgressiu-regressiu, fa uns 15 milions d’anys. Es produeix una inversió del relleu fonamental: els conglomerats motserratins que havien estat disposats als peus d’un front muntanyós, són ara enlairats i objecte de l’erosió que anirà desmuntant les primitives formes estructurals i sedimentàries que mantenen un cert relleu positiu, però amb el gruix del seu cos emplaçat enmig de sediments més fins i profundament colgat. Els productes de l’erosió del massís aniran construint ventalls al·luvials en el marge nordoccidental de la fossa durant tot el miocè. La intensa erosió interior i el progressiu aïllament del massís durant el Pliocè i el Quaternari (moment en que s’encaixa el riu

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

31

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Llobregat en el límit oriental del massís i es crea la conca d’erosió del Bages al N), aniran modelant el massís que avui coneixem.” 2.2.2.3.- Edafologia El sòl és un dels principals factors mediamientals, base dels ecosistemes naturals i dels agrosistemes, i suport del medi urbà i industrial. És un recurs escàs, gairebé no renovable i que cal gestionar acuradament. Els sòls més freqüents al Baix Llobregat segons la classificació americana, Soil Taxonomy, pertanyen a grans grups i subgrups dels ordres dels: entisòls, inceptisòls, mollisòls i alfisòls. Pedoclimàticament tenen el règim d’humitat xèric (sec) corresponent al clima mediterrani. En la Depressió Central i Serralada Prelitoral, cas que ens ocupa, l’acció meteroritzadora predominant és de tipus químic. La benignitat del clima amb contrast estacional típicament mediterrani i la més gran superfície activa dels materials poc consolidats fa que l’alteració química sigui més potenciada. Els agents responsables són l’aigua, l’anhídrid carbònic i l’oxigen que originen una sèrie de productes d’alteració entre els quals cal esmentar les argiles, els òxids de ferro, els cations alcalins i alcalinoterris, etc., fonamentalment a causa de la dissolució de materials calcaris, la hidròlisis de materials primaris com els feldspats ferromagnesians, o per solubilització total o parcial d’altres materials com els carbonats. Un altre procés edafogènic és la transformació orgànica del sòl per mineralització, que es basa en l’oxidació dels compostos orgànics donant com a productes finals components minerals senzills com anhídrid carbònic, aigua, metà, nitrats, sulfats i fosfats. Unitats compostes presents a Collbató: -

Lithic xerorthent + lithic haploxeralf (litosòls + sòls fersialítics prims sense carbonats). A gran part del massís de Montserrat.

-

Typic xerorthent + calcixerollic xerochrept (regosòls d’aportació col·luvial + sòls bruns calcaris). Correspon a les planes agrícoles (inclou la zona urbanitzada), permet l’estabilització de matèria orgànica i taxes apreciables d’humus.

32

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

-

Calcixerollic xerochrept + lithic xerorthent + lithic haploxeroll-calcari (sòls bruns calcaris + litosòls calcaris + redzines). Sobretot a la Serra de Rubió.

-

Typic xerothent + typic xerofluvent (regòsols i sòls d’aportació al·luvial). Es localitzen entre la part més Nord-oriental del Massís i el riu Llobregat.

Lithic xerorthent: la majoria d’ells són sòls poc evolucionats, tot i que amb un cert gruix, amb un nivell de meteorització molt baix o escàs desenvolupament d’horitzons. Sòls poc evolucionats amb un cert nivell de amb actitud forestal i de protecció hídrica. Typic xerorthent: Sòls de qualitat alta i d’aptitud agrícola si la seva extensió i topografia ho permet. Lithic haploxeralf: Sòls evolucionats, amb horitzó calcic. Són continus però molt prims. Aptitud forestal. Calcixerollic xerochrept: sòls que permeten l’estabilització de matèria orgànica i taxes apreciables d’humus. Aptitud agrícola.

2.2.3.- Hidrologia 2.2.3.1.- Hidrologia superficial La xarxa hidrogràfica de la zona d’estudi s’inclou dins de la conca del riu Llobregat, que té un règim marcadament torrencial, amb una petita component nival deguda al seu naixement al Pre-Pirineu. Travessa el terme municipal de Collbató per l’extrem Sud, d’O a E, la riera de Can Dalmases, representant de la xarxa hidràulica secundària i amb un marcat caràcter torrencial que recull les aigües escolades de la vessant sud del massís de Montserrat, mitjançant torrents molts d’ells avui en dia ocupats per urbanitzacions que en reben les conseqüències quan es produeixen precipitacions fortes (torrent de la Fumada i torrent del Misser de la conca de Can Jalavert, el torrent de Can Migrat, etc.). De fet gran part del

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

33

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

municipi, a excepció del Casc antic i el Pujolet, forma part d’un important conus de dejecció d’aigües pluvials que ja en els últims aiguats caiguts a la zona el mes de juny del 2000, van deixar rastre de la seva força i capacitat per provocar greus destrosses. La riera de Can Dalmases desemboca al torrent Mal, aquest a la riera de Magarola i aquesta finalment al riu Llobregat. Altres torrents importants i que no aboquen a la riera de Can Dalmases són el torrent de La Salut, el torrent de la Galetxa i el torrent de Can Guineu. 2.2.3.2.- Hidrogeologia La hidràulica regional de Collbató i del massís de Montserrat ve controlada per la litologia dels materials que allí afloren i per la tectònica sobre ells desenvolupada. Hidrològicament es diferencien dues unitats: lutites i gresos de ls Salut i el Cairat i conglomerats de Montserrat. Pel que fa a la primera, el predomini de lutites en fa una mala unitat aqüífera.

Els conglomerats de Montserrat, per la seva composició

carbonatada, es comporten com una calcària i són intensament carstificats, donant orígen a fonts. Hi ha conductes secs, com la cova del Salnitre, indicatius d’una pretèria i important etapa de circulació subterrània. Després de les grans pluges, al massís les aigües no circulen per la superfície sinó que són infiltrades ràpidament sota terra, gràcies al paper col·lector de la densa fracturació que pateix. La circulació es fa subterrània i les aigües que són interceptades per nivells impermeables surten altre cop a la superfície en les petites fonts disperses per l’interior de la muntanya i són de nou infiltrades més avall, fins que brollen als peus del massís a les fonts permanents, en especial a la font Gran de Monistrol, i en ocasions excepcionals per sobreixidors temporals com les Mentiroses de Monistrol o, en comptades ocasions, les Mentiroses de Collbató. La circulació actual, en unes condicions de relleu aïllat, respon únicament a les precipitacions sobre el massís. La font Gran de Monistrol és l’exponent de la limitada zona saturada actual. Quan, després de fortes pluges, arriba a evacuar uns 60 l/s, es posa en funcionament la font Mentirosa situada pocs metres pel damunt, com a sobreixidor. L’estructura de l’aqüífer és poc carstificada en profunditat, bàsicament és fisurada. Aquest fet contrasta amb la carstificació dels nivells més alts que havien estat ben

34

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

drenats per paleoconductes de gran capacitat, com mostra la cova del Salnitre. Les reserves d’aigua subterrania del municipi de Collbató dependran de fissures o estructures que permetin retenir-la, i per tant estaran distribuïdes de forma uniforme per la zona. Fonts al terme municipal de Collbató: Segons dades de l’oficina de turisme de Collbató, al municipi hi ha descrites fins a 17 fonts d’aigua, la majoria de les quals resten seques pràcticament tot l’any. Aquestes fonts es coneixen amb els noms que es citen a continuació: 1. Font de les Brunetes.

10. Font del salt de la roca

2. Font de La Salut

11. Font de la Font Còdol

3. Font Closa

12. Font de Sant Cristòfol

4. Font sota tiro al plat

13. Font Seca (750 m)

5. Font mina sota carretera

14. Font del Miracle

6. Font Trobada (550 m)

15. Font de St. Joan

7. Font brollador camí Can Perellonch

16. Font de les Guineus (400 m)

8. Font Glorieta Brotons

17. Font de les Mentiroses

9. Font-Pou xic Riera Les coves del Salnitre La cova del Salnitre és la més gran del conjunt de coves de Collbató, amb quasi 1Km de galeries (960 metres), amb un desnivell entre –20 i +30 m. Les coves del Salnitre pertanyen a un conjunt de cavitats excavades als conglomerats basals de Montserrat, on marquen un antic nivell de sorgències, anterior a l’aprofundiment del riu Llobregat, que posteriorment ha desplaçat l’àrea de brolladors cap a la seva vall, a la zona de Monistrol. La cavitat mostra les empremtes d’una llarga evolució, amb episodis erosius, sedimentaris, clàstics i litoquímics successius. És interessant observar com les successives generacions d’espeleotemes (estalactites i estalagmites) marquen moments de calma dins la cavitat, seguits

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

35

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

d’episodis fortament erosius: caigudes de blocs o reactivacions hidrològiques que inunden la cavitat destruïnt els grans edificis estalagmítics anteriors i dipositant graves, sorres i argiles en els conductes. L’espectacularitat de les seves formacions el converteixen en un indret de gran atractiu turístic (per exemple les grans formacions estalagmítiques de la Monja i la Geganta, etc.). Es fa una visita oberta al públic seguint un recorregut d’uns 500 metres, seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats.

2.3.- Descripció de l’entorn socio-econòmic El context social de Collbató ha estat determinat pels efectes que a tota la comarca van tenir la crisi agrària, el desenvolupament d’una agricultura intensiva, l’estímul positiu de la industrialització, la influència de Barcelona i la xarxa viària.

2.3.1- Característiques demogràfiques Actualment a Collbató hi ha censats 2.545 habitants (a 23/1/2002), distribuïts entre el

nucli urbà, que correspon al nucli històric del municipi, i 12 nuclis més de població, amb una estructura, la majoria d’ells, d’urbanitzacions de baixa densitat, i amb diferents graus de desenvolupament. A aquesta població s’hi ha de sumar un percentatge important de població flotant, no censada, o de segona residència que , amb més importància a l’estiu, pot estar al voltant del 30% (referint-se a tot l’any). Aquesta població de segona residència en els últims anys s’està transformant en molts casos en residència definitiva. •

Evolució de la població:

L’any 1900, Collbató tenia 700 habitants, xifra que a partir d’aleshores comença a decaure progressivament fins arribar als 400 habitants l’any 1950. La manca d’aigua, la duresa del terreny, la migració als pobles industrials veïns i les devastadores gelades dels anys 50 (que van posar fi a l’activitat agrícola principal del poble: l’olivera) són algunes de les causes de la decreixent demografia. Però l’arribada dels anys 70 capgira

36

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

les coses. Sorgeix el fenomen de les urbanitzacions i Collbató recupera mica en mica el cens del 1900. A partir d’aquell moment, el municipi experimenta un lent i progressiu creixement demogràfic que avui en dia presenta un cens de més de 2000 habitants. La pressió demogràfica de Barcelona i les elevades despeses que suposa viure allà, han fet possible l’increment de la població resident de Collbató, que tot i continuar treballant a la gran ciutat, ha escollit de viure al municipi. Taula 5.- Moviment natural de la població % Municipi

Comarca

Catalunya

1991

1998

1991

1998

1991

1998

Nascut vius

13

16

6.064

6.810

56.162

56.572

Defuncions

13

7

3.911

4.502

52.110

55.469

Matrimonis

10

18

3.642

4.128

32.491

31.544

Creixement vegetatiu

0

9

2.153

2.308

4.052

1.103

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Moviment natural de la població. Dades municipals i comarcals. Anual. Anys diponibles: 1975 a 1998.

Evolució de la població a la comarca: En començar el segle XX la població del Baix Llobregat era en plena expansió pel que fa als municipis de la vall baixa i del Delta del Llobregat, tant pel bon desenvolupament de l’agricultura com de la indústria. En canvi, en poblacions més allunyades del riu Llobregat i de Barcelona, no experimentaren cap creixement en el període 1900-1936. La Guerra Civil 1936-1939 i els primers anys de la llarga postguerra signifiquen per la comarca la interrupció del seu creixement demogràfic i fins i tot una petita davallada. L’any 1950 la població del Baix Llobregat havia recuperat i superat les xifres anteriors a la Guerra Civil. De 1960 a 1975 el creixement demogràfic en alguns municipis va ser explosiu. La demanda creixent de mà d’obra per a una indústria en expansió i les limitacions de Barcelona, on es concentraven la majoria d’indústries per acollir adequadament els immigrants que anaven arribant en resposta a aquesta demanda, produí el creixement accelerat dels municipis més propers a Barcelona. El creixement demogràfic, amb altíssimes taxes d’immigració, es va anar estenent per la comarca,

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

37

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

quedant al marge d’aquesta tendència els pobles dels límit occidental i de l’extrem nord com Collbató, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes, on no va arribar. Taula 6.- Evolució de la població de dret a la comarca del Baix Llobregat. 1975-1998 Municipi

1975

1981

1986

1991

1996

1998

Abrera

2.857

4.221

4.404

5.464

7.003

7.373

Begues

1.222

1.330

1.534

2.029

3.105

3.580

Castelldefels

20.141

24. 697

27. 932

3 3. 017

38.509

41.194

Castellví de Rosanes

307

350

442

661

933

996

Cervelló

2.665

3.547

4.072

5.389

7.069

7.682

Collbató

471

592

728

1.074

1.565

1.712

Corbera de Llobregat

2.212

2.967

3.593

5.327

7.600

8.246

Cornellà de Llobregat

91.739

91.563

86.928

84.927

82.490

80.329

Esparreguera

9.587

11.079

11.335

12.612

14.501

15.548

Esplugues de Llobregat

38.318

46.079

47.670

48.310

46.810

46.304

Gavà

30.474

33.624

32.351

35.204

37.985

38.813

Martorell

14.715

15.948

16.170

16.653

17.822

18.916

Molins de Rei

20.058

18.308

18.160

17.840

18.752

18.960

Olesa de Montserrat

12.506

13.914

14.456

14.962

15.797

16.356

Pallejà

5.080

5.728

5.919

6.599

6.846

7.001

Papiol, el

2.964

3.187

3.080

3.327

3.434

3.427

Prat de Llobregat, el

51.058

60.419

63.052

64.321

63.255

62.514

Sant Andreu de la Barca

8.295

13.196

14.298

14.475

18.332

18.854

Sant Boi de Llobregat

65.064

72.926

75.789

77.932

78.005

78.632

Sant Climent de Llobregat 2.002

2.083

2.111

2.289

2.476

2.719

Sant Esteve Sesrovires

1.187

1.456

1.708

2.642

4.486

4.682

Sant Feliu de Llobregat

33.959

38.004

37.394

36.608

35.797

35.958

Sant Joan Despí

23.862

25.309

23.867

24.977

26.805

27.338

Sant Just Desvern

9.688

11.022

11.379

12.471

13.306

13.682

Sant Vicenç dels Horts

18.344

20.182

20.397

20.836

22.621

23.504

Santa Coloma de Cervelló 2.105

2.520

2.662

3.030

3.358

3.668

Torrelles de Llobregat

1.475

1.827

2.352

3.114

3.216

38

1.084

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Vallirana

3.433

4.377

5.025

6.570

8.407

8.914

Viladecans

36.574

43.358

45.071

48.294

53.235

54.840

Total comarca

511. 971

573. 461

583 .354

610. 192

643. 419

654 .958

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Les taxes de natalitat al Baix Llobregat, unes de les més altes de Catalunya, ha anat baixant en els darrers anys. En deu anys, 1975-1985, la taxa de natalitat de la comarca ha quedat pràcticament reduïda a la meitat, al mateix temps que es redueix molt també el creixement migratori,

el que ha fet envellir la població.

A partir del 1986 fins

l’actualitat el creixement s’ha anat recuperant. A partir de 1975 s’inicia un canvi de sentit en les migracions internes. Es comencen a produir corrents migratoris interns cap als municipis petits semirurals del nord i ponent de la comarca. Simultàniament, les noves autoritats democràtiques municipals (elegides el 1979) s’esforçaren per dotar les seves poblacions d’una infraestructura viària i de serveis, i en recuperar els espais degradats, tant naturals com urbans, i recrear el sentiment de tinença al municipi. Aquests corrents migratoris interns han mantingut la seva direcció cap a municipis petits, augmentant el seu flux pel fet que les urbanitzacions de segona residència nascudes als anys 60 i 70 es van convertint en residències definitives, i a causa de l’expansió urbanística d’alguns d’ells que acullen una demanda, tant de la comarca com de fora d’aquesta, d’un nivell adquisitiu mitjà-alt que cerca una millor qualitat de vida en un entorn descongestionat, com seria el cas de Collbató, Corbera, Begues, Torrelles, Castellví de Rosanes i Sant Esteve Sesrovires.

Evolució de la població de Collbató de l’any 1981 al 19995 Segons un estudi realitzat pels serveis tècnics de l’ajuntament de Collbató per tal de fer una previsió de places escolars en l’horitzó 2004, l’evolució de la població de dret a Collbató presenta 3 períodes clarament diferenciats que obeeixen a 3 realitats socioeconòmiques i urbanístiques específiques:

5

Estudi realitzat pels serveis tècnics de l’ajuntament de Collbató.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

39

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

- 1er període, que finalitzaria a l’any 1987. L’increment poblacional és de 24,3 habitants/any, el que representa un taxa de creixement del 4,1% anual. Aquest període correspondria a un creixement poc més vegetatiu donat que: a) Collbató no disposa d’una revisió del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) fins a l’any 1984 i, aquest, com és normal, comença a materialitzar-se després de 2 o 3 anys. b) Collbató continua lluny de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fonamentalment degut a una carretera N-II que encara travessa pel bell mig de totes les poblacions amb els conseqüents problemes de mobilitat que això comporta. En aquest sentit, Collbató, tot i sent del Baix Llobregat, nota amb retard els moviments de migració dins la pròpia comarca o des del Barcelonès cap a municipis petits. •

2ón. Període, de l’any 87 al 95

L’increment poblacional és de 80,7 habitants/any, equivalent a un taxa anual de creixement del 10.9%. Això es deu a la combinació dels següents factors: a) Tot i que encara es manté la mala comunicació a través de l’antiga N-II, arreu del baix Llobregat i el Barcelonès augmenten els desplaçaments residencials buscant una superior qualitat de vida – qualitat ambiental que Collbató té i ofereix. b) Es comencen a materialitzar ja les previsions del PGOM aprovat el 1984. c) S’estan construint diferents polígons industrials a poblacions veïnes com Abrera, Esparreguera o Martorell i, el personal directiu i els quadres intermedis busquen residència a poblacions properes amb la qualitat ambiental com Collbató.

40

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

•

3er període, de l’any 95 al 99

L’increment poblacional és de 187,5 habitants/any corresponent a una taxa anual de creixement del 13,5%. Les raons d’aquest actual i important creixement poden ser: a) S’està de ple en un període de bonança econòmica molt important. b) La baixada del tipus d’interès hipotecari ha tocat fons. c) Finalitzen diferents trams de l’autovia N-II, i a final del 1998, finalitza el tram que va de Martorell a les portes de Barcelona. d) Continua, més intensament si hi cap, la recerca d’un entorn de qualitat per a viure-hi, i ara amb Collbató a 20 minuts de Barcelona. e) Per qüestions econòmiques, la 2ª residència es va convertint en 1ª a un ritme cada vegada més accelerat. En forma de resum, a la taula i figura següents es representen aquests 3 períodes de creixement demogràfic a Collbató: Taula 7.- Resum dels 3 períodes Increment anual de la

Taxa d’increment anual (%)

població (valors absoluts) 1er. Període (81 – 87)

24,3 habitants/any

4,1%

2ón. Període (87 – 95)

80,7 habitants/any

10,9%

3er. Període (95 – 99)

187,5 habitants/any

13,5%

Font: ajuntament de Collbató

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

41

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Fig3.- Evolució dels habitants de dret a Collbató 1981 - 1999 2500

1er.període 1er.període

2ón.períod 2on.període

3er.període 3er.període

2134

2000

habitants

1909 1565

1500 1000 592 599 622

649 662 728 738

813

935 1021

1074

1138

1251

1725

1340 1384

500 0 81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

any Font: Ajuntament de Collbató Participació de la 1ª residència dins del conjunt de la població del municipi. Dades del 1996 Dins el mateix estudi de l’ajuntament de Collbató s’analitza l’evolució i les previsions de la població en funció als habitatges de 1ª i 2ª residència. En l’última revisió del cens municipal, la de 1996, hi trobem: Taula 8.- Població 1ª i 2ª residència a Collbató l’any 1996 Habitatges

Habitatges

1ª residència 2ª residència 541

694

Habitatges

Habitants

Habitants

Habitants

totals

1ª residència

2ªresidència

Totals

1.235

1.565

2.004

3.269

43,8%

56,2%

100%

Font: Ajuntament de Collbató

Ràtio habitants 1ª res/habitatges 1ª residència = 2,9 habitants/habitatge

42

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Aclariment: l’única dada que no figura en la revisió del cens és la d’habitants de 2ª residència que s’ha obtingut aplicant la ràtio de 2,9 habitants als habitatges de 2ª residència que si figuraven en el padró. Dades corresponents a 1999: Taula 9.- Població 1ª i 2ª residència a Collbató l’any 1999 Habitatges

Habitatges 2ª Habitatges

Habitants

Habitants

Habitants

1ª residència

residència

totals

1ª residència

2ªresidència

Totals

736

607

1.343

2.134

1.760

3.894

54,8%

45,2%

100%

Font: Ajuntament de Collbató

Pot

observar-se,

comparant

aquesta

taula

amb

l’anterior,

com

augmenta

significativament la participació de la 1ª residència respecte el total municipal, prova de que el traspàs de la 2ª a 1ª residència s’efectua a un ritme cada vegada més gran i a que, probablement, els nous habitatges ja passen, majoritàriament, directament a 1ª residència. Aclariments: a) A partir dels habitants de dret (padró municipal) i aplicant la ràtio de 2,9, s’han obtingut els habitatges de 1ª residència. b) Els habitatges totals s’han obtingut del treball de camp que s’ha realitzat en un treball paral·lel com és la realització del cens de parcel·les brutes. c) Per diferència entre els habitatges totals i els de 1ª residència, obtenim els de 2ª i, aplicant de nou la ràtio del 2,9 obtenim els habitants de 2ª residència.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

43

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Dades corresponents al 2004 (previsió): Taula 10.- Previsió de la població de 1ª i 2ª residència a Collbató l’any 2004 Habitatges 1ª Habitatges 2ª Habitatges Habitants 1ª

Habitants

Habitants

residència

residència

totals

residència

2ªresidència

Totals

1.208

650

1.858

3.502

1.886

5.388

65%

35%

100%

Font: ajuntament de Collbató

Aclariments: a) Els habitatges totals s’obtenen sumant el total de construïts fins a 1999 i els previstos de construir fins el 2004. b) El repartiment dels mateixos entre 1ª i 2ª residència es fa sota la hipòtesis de que continuarà augmentant la participació de la 1ª residència dins del conjunt de la població municipal: Taula 11.- Increment de la 1ª residència a Collbató (1996 i 1999) i previsió per l’any 2004. % 1ª residència/total Increment en punts % 1996 (real)

43,8%

1999 (real)

54,8%

+11 punts

65%

+10,2 punts

2004 (previsió) Font: ajuntament de Collbató

Previsions 2000 – 2004 A partir de les dades anteriors, es van plantejar dues hipòtesis sobre l’evolució de la població a Collbató en un període que finalitzaria l’any 2004. Una primera hipòtesi planteja que a partir de l’any 2000 es mantindria el creixement actual (el del 3er. Període), i per tant Collbató es situaria en 3.071 habitants de dret l’any 2004. La segona hipòtesi basada en l’increment de la 1ª residència, l’execució de nou sòl urbanitzable seguint les previsions del PGOM de 1984 (Can Dalmases II i el Clots II) i l’augment de la

44

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

construcció de nous habitatges en els últims anys, preveu un nou període de creixement superior a l’anterior.

Conclusions:

Tot i semblar més verosímil la segona hipòtesi, les dades dels empadronats al 2000 (2.134 habitants) i les del 2001 ( 2.545 habitants), ens situen, tot i ser més restrictiva, a la primera hipòtesi, confirmant una etapa de desacceleració econòmica que es tradueix en una important desacceleració en la construcció de nous habitatges.

Fig 4.- Previsió de creixement de la població de dret a Collbató 20002004 2ª hipòtesi: augment del creixement

4000

3502

3500

3228 2955

habitants

3000

2681

2500 2000 1500

1384

1565

1725

1909

2134

2325

2545

2696

2884

3071

1ª hipòtesi: manteniment del creixement

1000 500 0 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

any

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

45

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

•

Estructura de la població:

El mosaic social de Collbató està integrat per una població essencialment jove, segons les dades dels veïns censats actualment (a 23/1/2002). El gruix de la piràmide de població és aquell comprès entre els 0 i els 54 anys, essent el pic més pronunciat el grup d’homes i dones entre els 30-40 anys (vegeu figura 5), que correspon a l’augment de població amb nous residents, experimentada els últims anys.

Fig 5.- Piràmide d’edats de la població de Collbató (23/01/02)

Edats

HOMES

DONES

> 99 90 a 94 80 a 84 70 a 74 60 a 64 50 a 54 40 a 44 30 a 34 20 a 24 10 a 14

%

0a4 12,00

10,00

8,00

6,00

4,00

2,00

0,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

La tendència, però, de la piràmide d’edats tendeix a l’envelliment de la població, tot i que en el període 1991-1996 el creixement vegetatiu hagi estat positiu amb un major nombre de naixements que defuncions (vegeu taula 5). L’any 1991 Collbató era un dels municipi amb una taxa d’envelliment més alta de la comarca, per sobre del 0,6%. En els darrers anys, però, es produeix una recuperació de les franges més petites d’edat. Pel que fa a l’actual potencial de creixement de la població segueix sent menor del 1% (tal i com l’any 1991). Ip = Is x Ic ; Is= P(0-14) / P(50-65); Ic= P(0-14) / P(15-29)

46

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

12,00

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 12.- Distribució de la població de Collbató per edats i sexe (23/01/02) EDATS

HOMES

DONES

TOTAL

NUM

%

NUM

%

95 a 99

2

0,14

2

0,17

4

0,09

90 a 94

6

0,44

4

0,33

10

0,47

85 a 89

6

0,44

12

1,00

18

0,64

80 a 84

8

0,58

27

2,27

35

1,49

75 a 79

29

2,13

28

2,30

57

2,43

70 a 74

38

2,79

38

3,20

76

3,19

65 a 69

50

3,68

42

3,53

92

3,70

60 a 64

41

3,00

34

2,80

75

3,15

55 a 59

67

4,93

59

4,90

126

4,34

50 a 54

110

8,10

80

6,70

190

7,57

45 a 49

113

8,32

105

8,80

218

8,51

40 a 44

114

8,39

108

9,10

222

9,23

35 a 39

134

9,86

114

9,60

248

9,23

30 a 34

127

9,35

130

10,95

257

9,62

25 a 29

114

8,39

90

7,50

204

8,04

20 a 24

98

7,21

67

5,64

165

6,64

15 a 19

75

5,52

51

4,00

126

5,57

10 a 14

70

5,15

60

5,05

130

5,11

5a9

82

6,03

60

5,05

142

5,32

0a4

74

5,40

76

6,40

150

5,66

1358

99,85

1187

99,29

2545

100,00

TOTALS

%

Font: ajuntament de Collbató

Pel que fa al lloc d’origen, prop del 75% són nascuts a Catalunya, mentre que un 21% prové de la resta de l’estat. Tant a Collbató com a la comarca de l’any 1991 al 1996 ha disminuït el percentatge de residents nascuts a la resta de l’estat, fet que podria donar com a conseqüència del final del procés d’immigració produït en dècades anteriors (6070. Per altra banda, degut a nous processos de migració, en aquest cas amb origen en d’altres països, i als corrents migratoris interns, es produeix un augment de residents nascuts a l’estranger i a Catalunya.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

47

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 13.- Lloc de naixement de la població resident a Collbató Municipi

Comarca

Catalunya

1991

1996

1991

1996

1991

1996

73,6

74,7

57,9

60,3

67,5

68,4

Nascuts a la resta de l'Estat 23,6

20,6

40,4

37,1

30,8

28,8

Nascuts a l'estranger

2,8

4,7

1,7

2,6

1,7

2,8

1.074

1.566

Nascuts a Catalunya

Total

610.192 643.419 6.059.494 6.090.040

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles: 1981, 1986, 1991, 1996.

Una altra dada significativa pel municipi, la trobem a la taula següent on ens mostra el

nombre d’habitatges en relació al nombre de persones que l’ocupen. El percentatge més elevat, amb un 26,5% el trobem en les llars habitades per 2 persones, seguit d’un sol resident amb un 21.9%, amb un increment important del percentatge respecte el 1991 que era del 14.3%.

Taula 14.- Llars segons el nombre de persones % Municipi 1991 1996

Comarca

Catalunya

1991

1996

1991

1996

D'1 persona

14,3

21,9

9,1

12,2

13,6

17,3

De 2 persones

27,5

26,5

21,9

24,3

25,3

26,6

De 3 persones

20,6

20,5

22,6

24,0

22,2

22,5

De 4 persones

21,6

18,6

27,9

26,3

23,3

22,1

De 5 persones i més

16,0

12,5

18,5

13,2

15,6

11,5

Total llars

349

562

180.175

206.454

1.933.044

2.097.955

Font: Institut d’Estadística de catalunya

Pel que fa a la formació acadèmica de la població de Collbató, es pot analitzar en el següent quadre:

48

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 15.- Formació acadèmica de la població de Collbató Qualificació

Número

%

Sense estudis

184

11.7

Estudis primaris

629

39.4

Batxillerat/EGB

237

15.1

FP 1

86

5.46

FP 2

114

7.24

Batxillerat/BUP

140

8.9

Diplomats

84

5.34

Llicenciats

99

6.3

1573

100

TOTAL

Font: I.E.C., Anuari Estadístic

El grup majoritari de la població té estudis primaris, mentre que tant sols el 11,7% no té estudis reglamentats. Si comparem les dades amb les de la resta de la comarca, veiem com el nivell d’instrucció A Collbató es situa pel damunt de la mitjana, fins i tot respecte a la de la resta de Catalunya.

Taula 16.- Nivell d'instrucció (població de 10 anys i més) any 1996

Nivell

Municipi

Comarca

Catalunya

1991

1996

1991

1996

1991

1996

Sense titulació

10,8

9,5

21,7

22,1

19,1

17,7

Primer grau

44,2

37,3

37,0

34,5

36,7

35,7

Segon grau

37,7

40,2

37,4

36,5

37,8

36,6

Tercer grau

7,3

13,0

3,9

6,9

6,4

10,0

Total

958

1.439

5.441.582

5.539.012

540.013 580.200

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles: 1981, 1986, 1991, 1996.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

49

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

El percentatge de persones sense titulació és més baix que la mitjana de Catalunya, confirmant el bon nivell formatiu de la població de Collbató.

2.3.2. Característiques socioeconòmiques 6 L’economia del municipi ha estat tradicionalment agrícola, amb el conreu d’oliveres i ametllers principalment, així com de vinyes. La realitat però és ben diferent, tal i com veiem a la següent taula, i si bé les explotacions agrícoles continuen sent importants al municipi només una petita porció de la població s’hi dedica.

Taula 17.- Població ocupada resident per sectors d'activitat (en %). Municipi

Comarca

1986 1991 1996

Catalunya

1986

1991

1996

1986

1991

1996

Agrari

6,7

1,1

1,7

1,2

1,0

4,9

3,7

3,2

Indústria

32,4 26,2 30,0

47,0

42,8

37,0

35,7

36,2

32,1

Construcció

11,4 16,4

7,8

6,2

9,7

7,8

5,3

8,2

7,0

Serveis

49,5 53,8 61,1

41,0

46,3

54,2

45,6

51,9

57,7

No hi consta

0,0

4,1

-

-

8,5

-

-

Total ocupació 210

3,6

-

-

390

639

162.003 222.185 233.437 1.839.097 2.255.430 2.204.652

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles: 1986, 1991, 1996.

La major part de la població es desplaça fora del municipi per motius laborals (veure apartat mobilitat), sobretot a Barcelona, tenint en compte que el municipi té un important

caire residencial. El sector de Serveis representa una de les principals ocupacions de la població resident activa, seguit de la Indústria. El sector agrari ha patit un important retrocés, quedant-se amb un 1% de la població activa. És cert també que d’altra banda la pressió demogràfica de la ciutat de Barcelona ha fet que Collbató es converteixi en una segona residència de molts ciutadans, tot i que cada

6

STOA, Propostes culturals i turístiques per l’Ajuntment de Collbató. 1998

50

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

cop més es va convertint en primera residència a mesura que millora la xarxa viària i per tant la connectivitat per carretera amb la capital (autovia N-II).

Taula 18.- Establiments i professionals per grans sectors d'activitat econòmica Municipi

Comarca

Catalunya

1995

1998

1995

1998

1995

1998

Indústria

7

13

5.446

5.669

59.514

60.647

Construcció

26

36

5.132

6.453

52.961

62.967

Comerç al detall

19

15

10.638

10.562

120.052

119.896

Serveis llevat comerç al detall

59

61

18.819

21.032

211.202

234.920

Professionals i artistes

19

31

4.661

5.433

76.747

84.103

Total establiments

130

156

44.696

49.149

520.476

562.533

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). Anys disponibles: 1994 a 1998.

El sector de la construcció, doncs, s’ha convertit en una de les principals activitats econòmiques del municipi, després dels Serveis (llevat del comerç al detall).

Taula 19.- Establiments d'empreses industrials Municipi

Comarca

Catalunya

1995

1998

1995

1998

1995

1998

Energia i aigua

2

1

80

87

1.014

1.152

Química i metall

1

1

476

442

4.087

4.051

Transformació de metalls

2

6

2.298

2.519

18.974

20.138

Productes alimentaris

0

0

336

320

4.947

4.939

Tèxtil i confecció

1

2

586

601

12.041

11.731

Edició i mobles

0

2

1.153

1.164

14.154

14.353

Indústria ncaa(1)

1

1

517

536

4.297

4.283

Total establiments

7

13

5.446

5.669

59.514

60.647

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). (1) No classificat en altres apartats.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

51

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Dins de les diferents activitats econòmiques que es desenvolupen a Collbató s’ha d’assenyalar pel seu interès simbòlic i les seves particulars implicacions amb la identitat local, el taller de fabricació d’orgues d’en Gabriel Blancafort.

Taula 20.- Establiments d'empreses de comerç al detall. Municipi

Comarca

Catalunya

1995

1998

1995

1998

1995

1998

Productes alimentaris

6

7

4.069

3.834

42.702

41.117

Roba i calçat

3

1

2.060

1.991

24.739

23.885

Articles per a la llar

2

0

1.364

1.359

14.218

15.023

Llibres i periòdics

2

1

401

401

4.827

4.811

Productes químics

3

3

783

820

8.937

9.254

Material de transport

0

0

385

430

3.688

3.932

3

3

1.576

1.727

20.941

21.874

19

15

10.638

10.562

120.052

119.896

Comerç ncaa

(1)

Total establiments

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). (1) No classificat en altres apartats.

Un dels motors importants de l’economia de Collbató és també el sector de l’hostaleria (hotels i restaurants), sobretot si tenim en compte el potencial turístic del municipi.

Taula 21.- Establiments d'empreses de serveis. Municipi 1995 1998

Comarca

Catalunya

1995

1998

1995

1998

Comerç a l'engròs

5

3

2.651

2.916

32.473

34.411

Hoteleria

20

17

3.775

3.976

41.878

44.378

Transports i comunicacions

13

14

5.764

6.066

46.762

48.517

Mediació financera

1

2

588

661

9.341

10.237

Serveis a empreses

2

3

856

1.183

15.472

20.496

Serveis personals

10

13

4.161

4.611

52.527

58.200

Immobiliàries i altres

8

9

1.024

1.619

12.749

18.681

Total establiments

59

61

18.819

21.032

211.202

234.920

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). Anys disponibles: 1994 a 1998.

52

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

La taxa d’atur enregistrada a Collbató en els últims anys ha disminuït com a gran part de la comarca, tot i que ho hagi fet amb diferents intensitat. (la disminució ha estat més petita que en molts altres municipis del Baix Llobregat).

Taula 22.- Evolució de l’atur Municipi

%

1998

Collbató

55

10.87

54

50

-7,41

Sant Esteve Ses.

114

8.58

103

78

-24,27

Castellví

24

6.72

19

22

15,79

Esparreguera

612

10.17

602

504

-16,28

26.607

8.88

25.406

20.907

-17,71

Total comarca

%

1999

Variació relativa

1997

%

(98-99)

Font: elaboració pròpia

El nivell de renda mig a Collbató és superior al comarcal i al nacional. També és significatiu, i d’acord amb el model d’un municipi residencial, la superfície útil de gran part dels habitatges de Collbató, on trobem percentatges força elevats, respecte les mitjanes comarcals sobretot, de superfícies de més de 100 i 150 m2.

Taula 23.- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Municipi

Comarca

Catalunya

Principals rendiments declarats:

1986

1997

1986

1997

1986

1997

Del treball

74,4

88,2

82,1

87,7

75,4

82,2

Empresarials i professionals

15,1

12,5

10,5

9,5

13,5

11,4

Altres

10,5

-1,3

7,4

2,8

11,1

6,4

Rendiments totals per declarant (milers de ptes.)

1.512

2.535

1.519

2.376

1.648

2.433

Font: Agència Estatal Tributària. Anys disponibles: 1986 a 1997.

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

53

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 24.- Característiques dels habitatges principals: segons la superfície útil Municipi

Comarca

Catalunya

1991

1991

1991

Fins a 49 m2

1,4

4,3

5,5

De 50 a 69 m2

6,6

34,6

25,4

De 70 a 99 m2

32,6

47,1

46,1

De 100 a 119 m2

17,8

6,4

10,8

De 120 a 149 m2

15,5

3,4

6,1

De 150m2 i més

26,1

4,2

6,1

Total habitatges principals

349

179.996

1.931.172

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges 1991. Any disponible: 1991

L’atenció sanitària a Collbató està representada per un equip d’atenció primària format per 3 metges, que dona assistència a tres Centres (CAP): un al propi municipi, un altre a El Bruc i un tercer a Esparreguera. Al mateix temps a nivell hospitalari donen cobertura els Hospitals de Martorell i Igualada, que són els més propers. Hi ha una sola farmàcia. Pel que fa a l’educació, al municipi existeix 1 centre públic que imparteix educació primària (C.E.I.P. La Salut) i una llar d’infants municipal “l’abellerol de Collbató” que acull infants d’entre 0 i 3 anys. La majoria de la població, es desplaça fora del municipi per motius de compra i d’oci, sobretot els joves (vegeu capítol mobilitat). D’equipaments de lleure tindríem la piscina municipal, el Casino (adquirit i reformat recentment) i l’espai de lleure de l’ermita de la Salut (actualment s’han reemprès els treballs de construcció del nou casal municipal).

Taula 25.- Indicadors de benestar (1999) Municipi

Guarderies

Centres de dia

Geriàtrics

Esplais de gent

PIRMI7

gran Collbató

1

1

Font: anuari 1999 del diari comarcal El FAR 7

PIRMI: Pla d’inserció de Renda Mínima

54

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

1

-

Presentació del municipi

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Taula 26.- Equipaments culturals (1999) Municipi Museus

Sales

Teatres

Cinemes Auditoris Biblioteques Altres

exposició Collbató

1

1

1(casino)

2

3

Font: anuari 1999 del diari comarcal El FAR

Auditoria Ambiental Municipal de Collbató

55