Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

Les vocals L’accent 1. Consulta el llibre de text (p. 71). Indica els accents lèxics encerclant les síl·labes tòniques, després classifica les paraules en àtones (a), tòniques amb accent principal (t1) i tòniques amb accent principal i secundari (t2): Ton germà travessarà els oceans amb una avioneta o amb un veler? No a t1 sabia si volies que digués que sí o que no. Especialment cal que ens t2 preocupem per l’atmosfera. Volíem estudiar la història dels reis catalanoaragonesos. En aquell període els grans rèptils haurien posat en perill els portaavions moderns? Principalment lluitarem en contra de les plagues del camp i de la sobreexplotació de la mar.

2. Marca els accents lèxics encerclant les síl·labes tòniques d’aquests versos de Joan Maragall, llegits com si fos un text en prosa. Indica al final de cada vers el nombre de síl·labes fonètiques (en una lectura més aviat lenta): ( síl·labes fonètiques) Ve / a abeurar-se a la font com ans solia, més no amb el ferm posat d’altres vegades

(

síl·labes fonètiques)

ni / amb ses companyes, no: ve tota sola.

(

síl·labes fonètiques)

3. Indica els accents de dicció o recitació d’aquests versos marcant les síl·labes tòniques (t) i àtones (a), atenent al ritme dels decasíl·labs. Indica, a més, el nombre de síl·labes mètriques. Justifica, finalment, les diferències respecte al resultat de l’exercici anterior: Ve a abeurar-se a la font com ans solia, ( síl·labes mètriques) 1t 2a 3t 4a 5a 6t 7a més no amb el ferm posat d’altres vegades ( síl·labes mètriques) ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

(

síl·labes mètriques)

4. Posa els accents gràfics que calen: Treballavem al textil. Haviem viatjat fins a Etiopia. Te problemes al timpa de l’orella esquerra. Si volguessiu, us reduiriem les dioptries quirurgicament. En Joan i en Ramon no vindran abans de Pasqua. Quina llastima, senyora Gloria! Es una qüestio d’accentuacio. No en tindrieu pas un parell mes?

Exercicis preparats per Sebastià Bech

1

5. Regla de desaccentuació. Els mots amb lexema i morfemes (lèxics o gramaticals) estan formats per una rel (tònica a la darrera síl·laba) i per un o diversos morfemes (en molts casos també tònics). En aquest cas apliquem la regla de desaccentuació: es realitza l’últim accent i queden subjacents els altres; per exemple: a1.- /llíbr+e/
llibre (l’únic accent recau sobre el final de la rel); a2.- /llíbr+ér/
llibrer (es realitza el darrer accent, el del sufix); a3.- /llíbr-ér+ía/
llibreria (es realitza l’últim accent, el del sufix); b1.- /cánt+e+s/
cantes (l’únic accent recau sobre el final de la rel); b2.- /cánt+á-r/
cantar (es realitza l’últim accent, el de la vocal temàtica) b3.- /cánt+á-r+ía+s/
cantaries (es realitza l’accent de la marca de condicional). c1.- /trá+í-r/
trair (tra-ir: hiat. La “i” és tònica); c2.- /trá+í-rá+n/
trairan (tra-i-ran: hiat. La “i” és vocal: té un accent subjacent); c3.- /trá+í-ció/
traïció (tra-ï-ci-ó: hiat. La “i” és vocal: té un accent subjacent). Indica l’accent realitzat i els accents subjacents de les paraules següents. Parteix els mots en síl·labes fonètiques, marca l’accent tònic realitzat amb una rodoneta i, finalment, escriu entre parèntesis el nombre de síl·labes: d1.- veí / / ...
... v e / í ... (2s) d2.- veïnes /veín + a + s/ ...
... v e ï n e s ... ( s) d3.- veïnatge / / ...
... v e ï n a t g e ... ( s) e1.- illa ... / / ...
... i l l a ... (2s) e2.- illeta ... /íll + èt + a/ ...
... i l l e t a ... (3s) e3.- aïlla ... / / ...
... a ï l l a ... ( s) e4.- aïllaran / / ...
... a/ï/lla/ran ... ( s) e5.- aïllés ... /a + íll + é-s / ...
... a ï l l é s ... ( s) f1.- sedueixo / / ...
... se/du/ei/xo ... (4s) f2.- seduir / / ...
... s e d u i r ... ( s) f3.- seduïssin / / ...
... s e d u ï s s i n ... ( s)
... s e d u i r i a ... ( s) f4.- seduiria / / ... f5.- seduiran /sedú + í-rá + n/
... se/du/i/ran ... (4s) f6.- seduint / / ...
... s e d u i n t ... ( s) g1.- agrair / / ...
... a g r a i r ... ( s) g2.- agrairàs /agrá + í-rá + s/...
... a g r a i r à s ... ( s) g3.- agraïssis / / ...
... a g r a ï s s i s ... ( s) g4.- agraïment. / / ...
... a g r a ï m e n t ... ( s)

Les vocals tòniques 6. Fes els següents exercicis del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 3: Discriminació de vocals tòniques / ε´ / i / e´ /. b.- Pàg. 73. Exercici 4: Discriminació de vocals tòniques / ɔ´ / i / o´ /. 7. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent: Bu s q u eu , vo s a l t r es ma t ei xo s , i ma t g es o f r a g men t s l i t er a r i s r ef er i t s a l a b el l es a n a t u r a l . Po d en s er f o t o g r a f i es vo s t r es o p o em es i n ven t a t s . L ’ú n i ca co n d i ci ó és q u e f a ci n r ef er èn ci a a l a n a t u r a s a l va t ge.

IES. Olorda. S. Bech

2

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

8. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent: Pa t í eu u n a mu n t eg a men t i n a u d i t . Ar ri b a ven i n ces s a n t me n t a l u mn es n o u vi n g u t s . El s equ i p a men t s es f ei en p et i t s r à p i d a men t . El s s er vei s p s i co p ed a g ò g i cs h a b i t u a l men t n o d o n a v en a l ’a b a s t . El f u n ci o n a men t d e l a cu i n a es t a va a f ec t a t p er l a ma n ca d e r en t a va i xel l es ef i ci e n t s .

9. Demostra, amb exemples, que les parelles de sons contraposats corresponen realment a fonemes: [a´] / [u´] : [ε´] / [ɔ´] : [e´] / [o´] : [ε´] / [e´] : [i´] / [u´] : [ɔ´] / [o´] :

Les vocals àtones. Neutralitzacions 10. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 5: Discriminació de vocals tòniques i àtones. 11. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: Els sons del català es classifiquen, bàsicament, en vocàlics i [ l s nz d l k t l s k l s f k n ' b z k m n ' m b k l DZz cons onànt i cs . L es vocals s ’art i cul en quan l ’ai re s urt l li urement k n s n n9 t k s' l z β k l s rt k l ŋ kw n l 7i Ȏ s rt ʎ u 7Ȏ m n p e l t r a c t e v o c a l i l e s c o r d e s v o c a l s v i b r e n ; é s a d i r, l e s v o c a l s p l t Ȏ k t β k l l sk r ð z β k l z b β Ȏ n ' z ð ' l zβ k l són sons sonors. s n s n s n Ȏs] 12. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: Sembla ben cert. No nego que el noi pot ser un dels sospitosos. [s mb l β n s r t ' n n v 8 k l n i7 p t s u 7n9 d l s sp t z s' Jo crec, per ò, que t indrem proves contundent s en poques hores . Ȣ kȎ k' p Ȏ ' k t n9 dȎ m pȎ β s k n9 t n9 d nz m p k z Ȏ s' I aques t es espero de t ot cor que l ’excul par an clar ament . j k s9 t z sp Ȏ ð t t k r k l ksk l p Ȏ ŋ k l Ȏ m n ' Te n d e i x o a p e n s a r q u e l a p e r s o n a a q u i i n c u l p e n p r i m e r s o l t n9 d ȓ p ns k l p rs n k ŋ k lp m p Ȏ m s l s er un i nf ort unat cap de t urc per apai vagar els recels de l a s u7 n Íf r t n t k b d t rk p Ȏ p i7 β v8 l r s lz ð l gent envers la policia. Ȣ n mb r z l p l s ]

Exercicis preparats per Sebastià Bech

3

Les vocals àtones. Casos de manca de neutralització 13. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: Oper ació de duodè. Creac ió teatral. El dia de Nadal . Els [ p ɾ s ð ð ð ][kɾ s t tɾ l ] [ l d ð n ð l][ ls teòrics guanys nadalencs . L’ ideal neoclàssi c. Una c l asse de t ɾ z w  n ð l ŋks] [l ð l n kl s k] [ n kl s ð teoria gramatical. Un aeroport a Sitges. Un víde o sobre el t ɾ v ɾ m t k l ] [ n ɾ p rt s d s] [ m b ð s βɾ l barri de Pedral be s. Un bon so estè reo. Un peatge ben real. β r ð p ð ɾ lb s] [ m b n s s t ɾ ] [ m p d β n r l] Aturar una reacc ió amb àloe ver a. En te oria, l’ oceà. [ t ɾ u n r ks mb l β ɾ ] [ n t ɾ  l s ] 14. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 6 (abans, cal revisar la informació del requadre).

La síl·laba. Diftongs i hiats 15. Fes els exercicis següents del llibre de text: a.- Pàg. 74. Exercici 14. Transcriu aquí els mots de l’exercici i encercla els diftongs. [k ʃ ][r n ][b n d ][k ʃ ][m ɾ ][ v  ] [ s k ] [ ŋk t t ] [ mbɾ

] [s k

l ] [k

ðɾ l t ɾ] [

ð ] [s

ns

] [r m

]

b.- Pàg. 74. Exercici 15. Classifica els mots en tres grups, segons que la “u” o la “i” àtona sigui consonant [w] [j], semivocal [u ] [i ] (diftong decreixent) o semiconsonant [w] (diftong creixent) i, finalment, encercla els diftongs: b1.- Consonant: joiell [uje´ʎ], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . b2.- Semivocal: meu [me´u ], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......................................................................... b3.- Semiconsonant: aiguader [əi v wəðe´], . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......................................................................... 16. Transcriu els mots de l’exercici. Després encercla els diftongs decreixents i inscriu dins un triangle el diftongs creixents. Deixeu t res guàrdies. M aquinist es mir ant el pais atge. [d ʃ tɾ zv  rð s] [m k n st z m ɾ n l p z dz ] Somriure suau. Sereu ferroviaris. En fot oc opio quaranta. [s mr ɾ s ] [ s ɾ f r β ɾ s ] [  f t k p k ɾ n t ] Conduiré [ k n d ɾ

un aut omòbil nou. Haur íeu de ve ure’n quatre. n t m β l n ] [ ɾ ð β ɾ ŋ k tɾ ]

No amoïnessis les hienes. A continuació, una avioneta. [n m n s z l z n s ] [ k n t n s n β n t ] S’enlaira amb autoritat. La noia feia vuit acrobàc ies. [s nl ɾ mb t ɾ t t] [l n f β t kɾ β s s ]

IES. Olorda. S. Bech

4

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

17. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 86. Exercici 1. Indica les elisions i sinalefes. 18. Parteix les paraules dins la frase i encercla els diftongs. Transcriu els mots i, finalment, compta el nombre de síl·labes: U n / n o i ( 2 ). U n / n o / i a l t ( 3 ) . H o v e u b é ( ). H o v e u a m b u l l e res ( ). [un nɔ´ i ] [un nɔ´ j a´ l ] [ β β ] [ β mb ʎ ɾ s] Ho ha vist ( ). No hi ha aigua ( ). Noi o noia, tan li fa ( ). Poma i ametlla ( ). [ β st] [n v ] [n n t n l f ] [p m m ʎʎ ] Dotze homes ( ). Porta un jersei nou ( ). Fa hiat ( ). Feia uns guants! ( ). [d dz m s] [p rt n ɾs n ] [f t] [f nz  ns] Ho escolta amb atenció ( ). Jeia al ras ( ). Jaieu al ras ( ). [ sk lt mb t ns ] [

l r s] [

l r s] Coeu-hi algun pebrot ( ). S’habituaven a l’avaluació ( ). [k lv m p βɾ t] [s β t β n l β l s ] 19. Parteix les paraules dins la frase, encercla els diftongs i transcriu fonèticament els mots: Vo l e u q u e e s t u d i ï n a m b i l · l u s i ó ? D i u m e n g e i a v u i h e m d e c ó r re r. [b l k st ð n mb ll z ] [d m n

β md k r ] U n a i a rd a a p e u é s p ro u . [ n rð p s pɾ ]

P l o u d e f o r m a i n a p re c i a b l e . [pl ð f rm n pɾ s bbl ]

D e s i t g e u a g u a n t a r u n a l t re e s g l a i ? I n i c i a r à c i è n c i e s s o c i a l s . [d z d

v  n t n ltɾ zvl ] [ n s ɾ s ns s s ls] Feu nou equacions, nou. [f n k s ns  n ]

U n c u i n e r i n c re ï b l e m e n t g e n i a l . [ ŋk n ŋkɾ bbl m n n l]

20. Encercla els diftongs i separa amb “/” els hiats. Compta el nombre de síl·labes de cada oració o sintagma: C o n s - t r u / i n t l ’ a u - d i / è n - c i / a ( 8 ) . S o b re i m p re s s i ó e f i c i e n t ( ) . I n f r a u t i l i t z a c i ó d e l ’ a u d i o f re q ü è n c i a ( ) . E n d e d u i r a n l a r a d i o a c t i v i t a t ( ). Incorporació raonable ( ). Els serveis de contrainformació ( ). P ro v e i r a n b é l a g u a rd i o l a ( ) . R e u t i l i t z a c i ó d e l e s d e s s u a d o re s ( ) . O i r i a l ’ o p i n i ó d e l s a rq u e ò l e g s ( ) . C o n t r i b u i r à s a l c o n e i x e m e n t d e l a d e e s s a ( ) . L a s e v a p re e m i n è n c i a i n q ü e s t i o n a b l e ( ) . 21. Encercla els diftongs, separa amb “/” els hiats i, finalment, transcriu fonèticament el text: S i m ’ h o h a g u e s s i s a g r a ï t m a i . . . R e e l e g i r a n l ’ a c t u a l p re s i d e n t . [s m v s z v ɾ d m ] [ r l ɾ n l k t l p ɾ z ð n ] U n a i n s i n u a c i ó g re u c o n t r a l a R e m e i . L’ A n d re a d e u s e r l a t e v a f i o l a . [ n ns n s vɾ k n t ɾ l r m ] [ l n d ɾ ð s l t β f l ] I n t u i r a n l a i m p re s c i n d i b l e c o o p e r a c i ó . R e e l e g i t p e l s e u [ n t ɾ n l m p ɾ s n d b b l k p ɾ s ] [ r l t p l s c o e f i c i e n t i n a u d i t . Te ò r i c a m e n t p ro d u i r i a l a s e v a re u t i l i t z a c i ó . k f s n n ð t] [t ɾ k m n pɾ ð ɾ l s β r t l dz s ] Que antiincendis actuï aviat per evitar-nos la ruïna. [k n t n s n d z k t β t p ɾ β t rn z l r n ]

Exercicis preparats per Sebastià Bech

5

El Lluïset lluirà en una final apoteòsica. [ l ʎ z d ʎ ɾ n n f n l p t z k ] 22. Encercla els diftongs i separa amb “/” els hiats. Parteix les síl·labes fonèticament i compta el nombre de síl·labes de cada paraula: L l u ï s s o r, p è rd u a , i n t u ï s s i s , a i g ü e r a , f l u ï d e s a , e s c a i e n t , s e d u i n t - m e , e v a c u a c i ó , f re q ü e n t , a s s a o n a r i a , a g r a ï m e n t , f i d e u e r, s u ï n , d e d u i r a n , q u a t re , re i n g r é s , r a d i o a c t i u , n i u a d a , q u a d r i e n n i , q u o t a , i n s t r u í s s i u , h e ro ï c i t a t . 23. Parteix les síl·labes fonèticament i ortogràficament (pels llocs on es podria posar un guionet a fi de línia): Partició fonètica A/nhí/drid, anovulació, àvia, i n h u m à , d e s e n t e n d r e ’s , s e r r a , vosaltres , reinstal·lació, hiat, rei,benes tant, malagradosos, tothom, nosalt res, anessis, llauna, conscient, usa, bossa, agència, llunyania, subalpí.

Partició ortogràfica An-hí-drid, anovulació, àvia, i n h u m à , d e s e n t e n d r e ’s , s e r r a , vosaltres , reinstal·lació, hiat, rei,benes tant, mal agradosos, tothom, nosaltre s, anessi s, llauna, conscient, usa, bossa, agència, llunyania, subalpí.

24. La dièresi. a) Per què porten dièresi qüestió, aigües o reïx i no pas boques, guerrer o reixat?

b) Per què porten dièresi arruïna, arruïnar o ha fruït i no pas cuina, cuinar o el fruit?

c) Per què porten dièresi espaï, espaïs o espaïn i no espai o espais?

d) Per què porten dièresi Lluïsa o agraïu i no pas Lluís o agraíeu? e) Per què no porten dièresi trair, trairé, trairia (però sí traïm, traïssis...), egoista, altruista, egoisme, altruista (però sí oïda o ruïna) o Màrius, pòdium...? Casos d’estalvi de dièresi:

25. Posa dièresi o accent als mots que n’hagin de dur: Agraiment, agrair, agraissim, aillament, aillaran, airos, amoinat, Anton, aprecia, arcaisme, atapeiment, avaluis, cafeina, canvies, cauran, cel·lula, ciencia, cientific, cocaina, coia, coissor, conduiras, contagies, continuitat, deduiem, deduint, deduissin, deduiu, descafeinat, desposseit, dioptria, diurn, divorcia, estudia, feinada, fluidesa, fotografiin, futbol. 26. Posa dièresi o accent als mots que n’hagin de dur: Heroicitat, heroina, heroisme, hoquei, influint, intuicio, l’espai, llengues, lluiment, medium, medul·la, memoria, missil, obeint, obeir, obeiras, obeires, obeiria, obeis, obeissin, obeit, obeiu, pausat, perdua, peu, peuc, peulla, piuladissa, posseia, posseieu, posseim, posseint, posseiran, produia, produir, produis, produissim, proteina, proveiment, Ramon, reixi, reptil, reull, roure, seuran, seure, teulada.

IES. Olorda. S. Bech

6

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

27. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 74. Exercici 17: Encercla les síl·labes tòniques i accentua les vocals que calgui. b.- Pàg. 74. Exercici 18: Escriu els accents que hi falten (bàsicament: é/è). c.- Pàg. 74. Exercici 19: Escriu els accents que hi falten (é/è).

Les consonants Les consonants en posició inicial o d’atac 28. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 73. Exercici 8: Completa el tret fonètic que hi manca. b.- Pàg. 73. Exercici 9: Corregeix la descripció dels sons. c.- Pàg. 73. Exercici 10: Assenyala el mot de la sèrie que no conté el so indicat. 29. Encercla els fonemes oclusius (realitzats com a sons oclusius o aproximants). En els parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre: Quan mare ràbia Ell li

ja no quedaven visites a la casa, la Sofia anà a veure la seva ( ). Asseguda a la butaqueta, a la vora del balcó, plorava de ( ). Tragué la maleta de l’armari. Es posà a netejar-la ( ). assegurava que trobaria la manera de veure’s ( ).

30. Encercla les consonants fricatives i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre: Ja no queda cap visita a la casa seva i la Sofia baixa al jardí ( ). No feia gens de fresca aquella nit de juny (

). S’aixecava sense

saber per què una vegada i una altra ( ). Vuit, nou, deu, onze! ( ). 31. Encercla les consonants africades i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors: No hi ha cap fletxa indicant la casa del metge. Vaig fins a la platja baixant pel camí de les dotze atzavares. No desitja veure tsunamis. Vaig fer un estudi sobre el tsar. Amb cotxe no arribaràs al despatx. 32. Encercla les consonants nasals i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica’n el nombre: Ja no queda cap més visita. La Maria va a veure la seva mare ( ). Tenia una solució: fer venir el manyà ( banyera li pertanyés (

). Aquest noi fa com si la

). La minyona tirava llenya a la cuina

econòmica ( ).

Exercicis preparats per Sebastià Bech

7

33. Encercla les consonants laterals, bategants i vibrants i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors: I els ciris encesos, d’escassa llum, regalimaven cera, que es fixava al terra. Una marededéu amb cara de nena, protectora dels mariners en perill, vigilava pesqueres llunyanes. 34. Encercla les consonants sordes i transcriu-les a sota mateix: Així que quan la seva mare li va dir que ja podia preparar-se la roba per anar a ca la Fineta, la Teresa va trobar, ben endreçat, ficat sota d’una pila de roba blanca, el cor de sabó. Això la va pertorbar i va baixar un moment al carrer.

Oclusives, fricatives i africades en posició final o de coda 35. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Transcriu-ne, a sota, la pronunciació: a . - /sa´b/: b . - /ta´p/: c . - /fɾε´d/: d . - /se´t/: e . - /ɾɔ´/: f . - /su´k/: g . - /bo´ʃ/: h . - /rɔ´ /: i.- /ba´f/: j.- /mi´d /: k.- /despa´tʃ/:

__+ Con.Sorda

___ ║ (Pausa)

__+Con.Sonora __#+Vocal

Sap cantar. [sa´ kanta´] Tap tou [ta´ to´ u ] Fred sec. [fɾε´ sε´k] Set pisos. [sε´ pi´zus] Groc safrà [ɾɔ´ səfɾa´] Suc fred. [su´ fɾε´t] Boix salvatge. [bo´ səlβa´d ə] Roig suau. [rɔ´ sua´u ] Baf pudent. [ba´ puðe´n] Mig preu. [m i´ pɾε´u ] Despatx teu. [dəspa´ te´u ]

Ho sap. [u sa´ ] Té el tap. [te´ l ta´ ] Feia fred. [fε´jə fɾε´ ] En duu set. [en duu  sε´ ] Quin groc! [ki´ŋ ɾɔ´ ] Un suc! [un su´ ] Aquest boix. [əkε´t bo´ ] Ben roig. [be´n rɔ´ ] Quin baf! [k i´m ba´ ] Només mig. [nume´z m i´ ] Al despatx! [əl dəspa´ ]

Sap nedar. [sa´ nəða´] Un tap vell. [un ta´ bərmε´ʎ] Fred natural. [fɾε´ nətuɾa´l] Set mesos. [sε´ me´zus] Groc gira-sol. [ɾɔ´ i`ɾəsɔ´ l] Suc natural. [su´ nətuɾa´l] Boix grèvol. [bo´ v ɾε´βul] Roig dominant. [rɔ´ dumina´n] Baf molest. [ba´ mule´st] Mig dia. [m i´ di´ə] Despatx buit. [dəspa´ bu´ i t]

IES. Olorda. S. Bech

Sap això. [sa´ əʃɔ´] Tap estret [ta´ əstɾε´t] Fred hivernal. [fɾε´ iβərna´l] Set homes. [sε´ ɔ´məs] Groc aigualit. [ɾɔ´ əiv wəl i´t] Suc agradós. [su´ əv ɾəðo´s] Boix alt. [bo´ a´l] Roig intens. [rɔ´ intε´ns] Baf humit. [ba´ umi´t] Mig obligat. [m i´ oβliv a´t] Despatx obert [dəspa´ uβε´rt]

8

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

36. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu-ho tot: Dues diòptries més! Els mags? Hi caps dins? Estic fluix. [d ð m ][ ] [ d ] [ ] Beneïts raigs de llum! Produeix massa. Abstinència absoluta? [b d ] [ ð ] [ ] El plec més llarg. Vaig malament? Duc poc vi. Els condueix bé. [ǩl pl m e´ a´ ] [ b ][d ][ d β ] Un empatx de maduixes! Saps tornar? Un club senyor. [ n mp d ð ] [ rn ] [ ŋ ]] 37. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu-les totes: És un verb auxiliar? Els has perduts a Reus? Havia contingut àcid acetilsalicílic. És ben absurd això. Fuig amb l’Eduard. Que sóc de pocs amics? Des d’avui mateix obriràs a les deu. Dos taps d’ampolla. El golf abans era a Parets del Vallès. Observa els retrats absorta. Dos anys. Uns panys barats. 38. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s’ensordeixen. Transcriu tot el fragment: Veig tres clots oberts al mig del carrer. Vols unes bruses NafNaf? El despatx Mas i Roig els ofereix el temps. Lliga tots els caps inconnexos de la qüestió. És un fax únic. Hem buscat les oracions substantives. Els parcs antics i vells fins i tot perden el buf esmorteït de la brisa. Dos anys a Brussel·les. 39. Encercla la essa de la segona síl·laba. Transcriu-la fonèticament i llegeix-la en veu alta: Els socis / els ocis. Els savis / els avis. Les ones / les zones. Les oques / les soques. Els sobres / els obres. Els ovnis / els somnis. Els serveis / els herbeis. Els ants / els sants. Els arbres / els sabres. Els ous / els sous.

Exercicis preparats per Sebastià Bech

9

Oclusives sonores inicials de síl·laba: oclusives o aproximants? 40. Indica, a sota i d’acord amb el context, el so que pren el fonema oclusiu marcat: ║ (pausa) ___

/bp/ /dt/ /gk/

/b/ /d/ /g/

Bull-los. Va! [ ] [ ] Dinem ja! [ ] Guarda’ls. [ ] Vocal __ Vocal Semivoc __ Voc Voc __ Semicons No va. Quin abús! [ ] [ ] L’Aïda, audaç? [ ] [ ] Aguanta la gossa. [ ] [ ]

C. Oclusiva ___ Pot voler futbol [ ] [ ] És capdavanter. [ ] Cap gos. [ ]

Cons. Nasal ___ Canviar. [ ] Vam dormir. [ ] Un got! [ ]

Voc CFric _ Voc

Vocal [r] __ Voc

Et desvies [ ] Obeeix de pressa. [ ] Dos guants! [ ]

Àrbitre serbi [ ] [ ] Ardor d’estómac [ ] Bon argument! [ ]

Posició: coda Cap joc. [ ] Ha tret zero. [ ] Ja sec bé! [ ] Voc ___ [ɾ] Voc Voc ___ [l] Voc Obre: era blau. [ ] [ ] Té draps blaus. [ ] Un aglà d’or? [ ]

41. Encercla els fonemes oclusius i indica, a sota, el so que prenen: Li venien ganes de beure un got d’aigua. Sense badar boca li va allargar el braç i li va donar el gerro. Digué: “Aquest fil ens lligarà”; i se’l ficà a dins de la gorra. Agafa el vestit, deixa els enagos damunt del balancí i després duu la roba bruta a baix de tot. Rigué dissimulant, però no pogué evitar que li pugés la vergonya a les galtes. 42. Transcriu fonèticament les oracions següents: C a d a v e g a d a a r r i b a v a m é s t a r d a c a s a . F a l t a v a s o v i n t a b r o d a r. [ k a´ ə ə a´ ə m e´ k ][f ] Vo l i a q u e e m c o m p r é s u n e s m i t g e s d e l l a n a a l a s e v a b o t i g a . [ ] Ho sabia de sobres:hi havia un mal galant. Pobra filla seva! [ ][ ] Aquells ulls vell utats i aquell riure encomanadís l’ enamoraven. [ ] Ve i g e l c a m b r e r c o m s e r v e i x u n s p a s t i s s e t s i e n s a ï m a d e s . [ ] Segueix aquelles ombres , però mai no s abr às on s’amaguen ells. [ ] IES. Olorda. S. Bech

10

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

Oclusives: Geminació, emmudiment / sensibilització i altres assimilacions 43. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una elocució emfàtica i una altra de ràpida i distesa, però també correcta): Tipus d’elocució emfàtica

Tipus d’elocució

ràpida i distesa

emfàtica

ràpida i distesa

bm [

] subministra

[

] subministra

pm [

] capmàs

[

] capmàs

dm [

] admira

[

] admira

tm

[

] atmosfèric

[

] atmosfèric

gm [

] segment

[

] segment

cm

[

] dracma

[

] dracma

bn

[

] abnegat

[

] abnegat

pn

[

] hipnotitzar

[

] hipnotitzar

dn

[

] ------

[

] ------

tn

[

] etnòleg

[

] etnòleg

gn

[

] magnètic

[

] magnètic

cn

[

] tecnologia

[

] tecnologia

tl

[

] atletisme

[

] atletisme

tll

[ʎʎ] revetlla

[

] revetlla

44. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una elocució ràpida i distesa, però correcta): Cal triplicar el ritme. Se submergia de forma inimitable a l’atlàntic. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] Què sub ministreu als atl etes viet namites?L’Ignasi és innocent. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] Admeto que no és subnormal. És un enigma com va ablanir-lo. [ ] [ ] [ ] [ ] L’ a d m i n i s t r a d o r arreglarà els obstacles. Estudia aritmètica. [ ] [ ] [ ] Les regl es per me ten ampl iar la ro tllana. Costum èt nic. [ ] [ ] [ ] [ ] En el se gle XX un nucli científic treballava sobre l’hipnotisme. [ ] [ ] [ ] B i t l l e t . A s t i g m a t i s m e . D i a b l e . A g l à . Tr i c i c l e . E s p a t l l a . C a b l e . [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] 45. Transcriu fonèticament els grups finals de les paraules següents: -lb -lp

[ [

] calb ] talp

-ld -lt

[ [

] herald ] indult

-lc -ng

[ [

-mb -mp

[ [

] tomb ] llamp

-nd -nt

[

] fecund

[

] barb, verb

-nt

] anant ] anant-hi

[ ][ ] sang i fetge [ ] blanc

-rb

[ [

-ng -nc -nc

[

][

-rp

[

] esquerp

-nt

[ ] [ ] Sant Antoni

-rc

[

] porc

-rps

[

] esquerps

-rd

[

] verd

-rg

[

] llarg

-sp

[

] cresp

-rt

[

] sort, port

-sc

[

] risc

-rds

[

][

-st

[

] trist, llest

Exercicis preparats per Sebastià Bech

] solc ] fang

] cinc o sis

] records

11

46. Encercla les consonats oclusives en posició postsil·làbica o de coda. D’acord amb una elocució curosa del Principat, indica a sota la pronunciació de tots els grups consonàntics finals. Si no es pronuncia alguna consonant, marca l’emmudiment amb [Ø] i, si alguna consonant “muda” es recupera (sensibilització), subratlla tot el mot: Ti n c p o c t i n t . E r a v e rd i m o l t a l t . É s a l c a m p a m b e l s e u n e t . [ ŋ ø] [ ] [ ] [ ][ ] [ ] [ ] L’ a c o rd é s a m a rg : a t e m p t a c o n t r a l a s u p e r vi v è n c i a d e l s i s a rd s . [ ] [ ] [ ] [ ] Er a un as sumpt e import ant . Hi ha cent homes es corcol l ant -ho. [ ] [ ] [ ] [ ] Al mercat de Sant Andreu fan des compt es al s cl i ents . Ll arg o [ ] [ ] [ ] [ ] l l args. Quant és? Fui g amb el remolc s ens e r umb. Al vol tant del [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] g o r g h i h a v i n t a r b r e s d e r i b e r a . Vi v i n t a l c a m p , p o t s t r o b a r [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] gerds . Al por t, anant -hi amb t emps ... Han concedit un indul t a [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] u n g r a n d r a m a t u rg . L’a s s a l t a l a p o r t er i a c o n t r à r i a i n t er ro m p [ ] [ ] [ ] e l s a t a c s d e l c o n t r i n c a n t . Està llaurant solcs molt profunds. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] L’empelt va durar de Nadal a Sant Esteve. Va caure un llamp. [ ] [ ] [ ]

Fricatives: assimilacions, emmudiments i simplificacions. 47. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (d’acord amb l’elocució proposada): Tipus d’elocució emfàtica

Tipus d’elocució

ràpida i distesa

emfàtica

ràpida i distesa

-s s-

[ ] sis-cents

[ ] sis-cents

-s s-

[ ] vas sortir

-s z-

[ ] les zetes

[ ] les zetes

-s z-

[ ] vas zonificar [ ] vas zonificar

-s ȓ-

[ ] les xarxes

[ ] les xarxes

-s ȓ-

[ ] has xarrupat

[ ] has xarrupat

-s Ȣ-

[ ] les joies

[ ] les joies

-s Ȣ-

[ ] has jurat

[ ] has jurat

-s r-

[ ] els rumors

[ ] els rumors

-s r-

[ ] vas resar

[ ] vas resar

-st

[ ] aquest gos

[ ] aquest gos

-st

[ ] aquest ase

[ ] aquest ase

-®ȓ

[ ] banys petits

[ ] banys petits

-®ȓ

[ ] anys alegres

[ ] anys alegres

IES. Olorda. S. Bech

[ ] vas sortir

12

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

Nasals: manteniment d’oposició i neutralitzacions (assimilacions) 48. Transcriu fonèticament les consonants nasals en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l’exercici: /m/ [ ] mo´ ra, mas [ ] la cama

Nasals en posició d’atac /n/ // [ ] nora, nas, nap [ ] nyora, nyap [ ] la cana [ ] la canya

Situació de la nasal Inicial de mot Inicial de síl·laba

/m/ [ ] el rem [ ] els rems [ ] comte [ ] somriu [ ] premsa [m] co´ m vell [] co´ m foradat [ ] emma [ ] subministrar

Nasals en posició de coda /n/ // [ ] el ren [ ] el reny [ ] els rens [ ] els renys [n] conte [ ] reny terrible [ ] enrarir [ ] reny raonable [ ] conscient [ ] bany sa [m] con vell [ ] bany vell [] con foradat [ ] bany foradat [ ] perenne [ ] hipnosi

Situació de la nasal Final absolut Final + s Davant de “t” o “d” Davant de “r” Davant de “s” o “z” Davant de bilabial Davant labiodental Geminació Nasalització (e. ràpida)

a.- En posició de coda quina consonant nasal no es neutralitza mai? b.- Els fonemes /-m/ i /-n/ finals de síl·laba o de mot és neutralitzen de vegades? quins contextos ho fan (davant de quines consonants)?

En

49. Transcriu fonèticament les consonants nasals finals en posició de coda en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l’exercici: Nasal bilabial un matalàs [ ] vam volar [ ] van volar [ ], [ ] amb vinagre [ ] en vinagre [ ]

Nasal labiodental bon forat [ ] havíem fet [ ] havien fet [ ], [ ] amb fideus [ ] en fideus [ ]

Nasal dental en dóna [ ] vam trobar [ ] van trobar [ ] amb tren [ ] en tren [ ]

Nasal alveolar en sap [ ] som socis [ ] són socis [ ] amb sabó [ ] en sabó [ ]

Nasal prepalatal un bon gerro [ ] vam girar [ ] van girar [ ] amb gerd [ ] en gerd [ ]

Nasal velar un gos [ ] no som gals [ ] no són gals [ ] amb gots [ ] en gots [ ]

a.- Quina consonat sofreix més assimilacions? b.- Per quina raó de vegades no es neutralitzen /-m/ i /-n/ davant de consonants labials o bilabials com a vam volar / van volar; havíem fet / havien fet? c.- Davant de quines consonats es confonen fonèticament “amb” i “en”?

Exercicis preparats per Sebastià Bech

13

50. Transcriu fonèticament les seqüències següents. L’Ignasi és innocent? Qui han ferit en baralles inconfessables? Congelaran carn d’aviram. No hi confien gaire en paraules. Em fa un pastís. S’han fet sang? No en fan de fang avui. Jo ho comprenc: ell no ho comprèn. Tinc tint. No va de pams ni de pans, sinó de panys! Cinc o sis anys més. Admet la insubmissió. Les impremtes han sofert atemptats enguany. Escriu un conte infantil ben enginyós. Té un somni: una lluita abnegada per l’amnistia. 51. Escriu correctament les paraules transcrites a continuació: [ c o  f i´ɾ m a u ] [ ε´ m f ə z i ] [ ə n r i´k ] [ s i m t u m a´ t i k ] [ ə n r ə u n ə ð o´ ɾ ə ]

[ ə  f i l a´ ]

[ k u n n e´ k t ə ]

[ i  f i n i´t ]

[ ə  f u n s a´ ] [ k u m t a´ b b l ə ]

[ s i r k u  f ə ɾ ε´ n s i ə ] [ k u  f o´ n ] [ ə  f i t e a´ t ɾ ə ] [ k a´ m b i ] [ i m p ɾ e´ m t ə ] [ i m m u r a´ l ]

[ k u  f i a´ n s ə ]

[ t ɾ ə m b i´ə ]

[ i m m ɔ´ b b l ə ]

[ p r e´ m s ə ]

[ a´ n n ə ] [ k u m t a´ l ] [ ə ŋ n ε´ s ] [ i n d i´ ŋ n ə ]

Consonants laterals: Manteniment d’oposició i assimilacions 52. Transcriu fonèticament les laterals en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l’exercici: /l/ [ ] local, lɔ´ ica [ ] la cola

/ʎ/ [ ] lloc, llauna [ ] la colla

/l/ [ [ [ [ [ [

] el cel, vol sol, els vels ] el dia, adulta, culte ] el xiulet, el erani ] el mal abdominal sempre ] el til·ler ] l’atleta

[ [ [ [ [

Situació de la nasal Inicial de mot Inicial de síl·laba

/ʎ/

Situació de la nasal

] cadell, coll, molls ] coll tort, ball de bastons ] ell lluira´ ] el bell moll nou ] butlleta, Vall-llosera

Final absolut (+ s) Davant de “t” o “d” Davant de c. palatal Davant d’altres sons. Geminació Geminació (e. ràpida)

a.- En algun context s’arriben a neutralitzar les dues laterals? b.- La lateral palatal /ʎ/ sempre manté la mateixa pronunciació? c.- En paraules com alba o balma la /l/ és especialment velar, pròxima a la /w/? IES. Olorda. S. Bech

14

Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a:

2n Btx

Grup:

Exercicis de repàs: diferents tipus d’assimilació 53. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 86. Exercicis del 2 al 7 (ambdós inclosos). b.- Pàg. 87. Exercicis del 8 a l’11 (ambdós inclosos). 54. Omple aquesta graella amb els mots que es donen més avall, els quals contenen (marcat) el so corresponent a cada casella. Indica el símbol fonètic i escriu-hi el mot que hi ha d’anar, com als exemples. Bilabial

Labiodental

Dental

Alveolar

Prepalatal

Palatal

Velar

Oclusiu sord

[ ]

[ ]

[ ]

Oclusiu sonor

[ ]

[ ]

[ ]

Aproximant (sonor)

[ ]

[ ]

[ ]

[v ] cega

Fricatiu sord

[ ]

[ ]

[ ] xàfec

Fricatiu sonor

[ ]

[ ]

[ ]

Africat sord

[ ]

[ ]

Africat sonor

[ ]

[d]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ ]

[ʎ]

[ ]

Nasal (sonor) Lateral (sonor)

[ ]

[] enfila

Bategant (sonor)

[ ]

Vibrant (sonor)

[ ]

Labiovelar

[ ]

Llistat: abús, àlgid, altre, banya, bata, boia, bola, canvi, cara, carro, casa, casa, cega, cera, couen, dorm, dotze, enfila, enginy, entra, fada, far, fletxa, gerro, gos, llavi, mena, mitja, món, oncle, sal, sopa, tsar, uf això, xàfec,

Exercicis preparats per Sebastià Bech

15