Cantem Nº20 EDITORIAL: El final d'una época?..............................................................................3 ACTIVITATS FECOCOVA Cor FECOCOVA: Quin 2009! ...............................................................4 Centenari de l'Himne a València............................................................6 XI Concurs de Composició Paco Llácer................................................6 Curs de Direcció de la Federació ...........................................................6 XI Trobada de Cors Mixtes....................................................................7 Trobada de Cors 2009............................................................................8 Entrevistes.............................................................................................. 9 XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12 Dia Valencià del Cant Coral...................................................................13 Nadal al Carrer: Entre lluvia y Villancicos ............................................13 XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12 ACTIVITATS NOSTRES CORS XXV Aniversari de La Coral Juvenil "San Sebastià" ............................14 XXV Aniversari de L'escola Coral de Quart de Poblet..........................15 Carta de una excolaboradora..................................................................15 Vint anys amb tu... Cor de l'Eliana ........................................................16 La Coral Belles Arts de Sabadell ..........................................................17 Coral Santísima Trinidad de Valencia....................................................18 La Universitat recupera el compositor Salvador Giner..........................19 III Encontre Nacional de Cors de la Valldigna ......................................20 Concierto Semana Santa de la Coral "Mare de Déu dels Socors" .........21 XXI Festival Coral de Quart..................................................................21 Un any de la Coral Polifónica Ciutat d'Alzira .......................................22 Coro del Colegio Marni actua en Disney y Futurescope .......................23 XXIII Encuentro Coral de Torrevieja ....................................................24 Programa del Encuentro Coral de Torrevieja.........................................25 Concierto Solidario del Cor de la Canyada............................................26 Allegro de Cine......................................................................................27 XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27 Curso José Martí (2005-2010) ...............................................................28 XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27

Revista de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana Edita: FECOCOVA C/ Alta, 47 - Bajo 46003 - Valencia Tel.: 96 315 21 38 Fax: 96 315 21 39 E-mail: [email protected] www.fecocova.com Imprime: Imprenta Alcañiz, S.L. C/ Avellanas, 17 46003 Valencia Tel./Fax: 96 392 37 86 Depósito Legal: V-2068-2000 Coordinación-Redacción: Enrique Rodríguez Serrano Humor: Vicente Montalbá

NOSTRES DIRECTORS: Alexis Calvo ..........................................................................................30 NOSTRES COMPOSITORS: Albert Alcaraz .......................................................................................32 RECURSOS I DISCOGRAFIA: Haydn ................................................................................................... 34 Spotify, la revolución definitiva ............................................................35

Colabora:

Recursos i Discografia

SPOTIFY, LA REVOLUCIÓN DEFINITIVA. medios de comunicación que usamos habitualmente, la radio y la televisión, que también son gratuitas pero con publicidad. De todas maneras, hay una versión de pago por 9’95 euros al mes, con la que eliminas la publicidad por completo y obtienes otras muchas ventajas.

Después de unos años, creo que ya todos nos estamos dando cuenta de que el modelo de negocio de la venta de música ha cambiado, como cambió en su día el negocio de las máquinas de escribir y las empresas que las hacían tuvieron que ponerse a hacer impresoras u ordenadores. En la actualidad, cuando todo el mundo tiene un reproductor MP3, seguir vendiendo la música en CD es casi un contrasentido. Pues bien, aunque los últimos en enterarse son ciertos “artistas” que se aferran a su viejo modelo (siempre quedarán nostálgicos), la puntilla definitiva al CD la está poniendo un programa llamado Spotify (www.spotify.com). Y ¿qué es Spotify?. Es tener en tu casa, en tu ordenador, al alcance de un clic, una discoteca de más de 1 millón de canciones de todos los estilos, perfectamente ordenadas, con sus carátulas, “buscables” por título, autor, intérprete, y que se pueden escuchar en el momento. ¡Ah! ¡y gratis! (aunque con publicidad). ¿Dónde está el truco? Pues hay dos trucos. El primero es que tu no dispones de las canciones en tu ordenador, sólo las puedes escuchar, al estilo de Youtube, que te permite ver los vídeos alojados en su web, pero no bajarlos (en teoría). El segundo es que, cada 4 o 5 canciones, en el espacio entre canción y canción, aparece un anuncio, pero ese es un modelo que no nos molesta demasiado, de hecho lo tenemos integrado en los dos grandes

¿Y qué música hay en Spotify? Pues en esencia, casi todo lo importante (menos los Beatles o Metallica). Las grandes discográficas están volcando sus fondos discográficos poco a poco. En el campo de la música clásica, ya están Naxos, con sus más de 10.000 CDs (¡10.000!), y también EMI, Philips y Decca (el grupo Universal). Hay otros sellos importantes como Virgin y BIS. De hecho, muchos sellos que no están aún en Spotify, al darse cuenta de la importancia que está adquiriendo, lo están utilizando como plataforma de lanzamiento y publicidad, aunque no vuelquen su catálogo completo. Así, por ejemplo, el último disco de Deustche Gramophon con la contralto danesa Anne Sophie von Otter ha sido lanzado a la vez en CD y en Spotify, aunque hay pocos discos en Spotify de la casa alemana, que ha optado por una solución propia en su página web. Por poner un ejemplo de la densidad del catálogo que tenemos a nuestra disposición, cuento no menos de 6 versiones del Mesías de Haendel, y no 6 versiones cualesquiera, sino las de Harnoncourt, Pinnock y su English Concert, Sir Andrew Davis y la London Symphony, Gardiner y los English Baroque Soloists, Maasaki Suzuki y el Bach Collegium Japan, I Solisti Veneti y Scimone, y eso por lo que hace a versiones completas, que luego tendríamos otras tantos discos de selecciones de la obra haendeliana. Pero una obra tan poco conocida como Cuando me plantearon escribir una crítica discográfica pensé que, ya que la mayoría de música que escucho ahora viene de Spotify, era la hora de actualizarse. A partir de ahora, las críticas que haga no serán de discos que pueden encontrarse en las tiendas (o no…) sino que reseñaremos música coral disponible en Spotify para todo el mundo, y para siempre. Maravillas de la técnica. Enrique Llorens Vallés

35

Recursos i Discografia Franz Joseph Haydn: Misa nº 7 en Sib Mayor, Hob. XXII:7 “Missa Brevis St. Ioannis de Deo”

pensar que la interpretación va a estar alejada de lo que entendemos habitualmente por una misa de esta época, de carácter casi sinfónico (como Janice Watson, soprano. ocurre en otras misas del propio Haydn), pero realmente este carácter casi camerístico le da un Orquesta y coro Collegium Musicum 90. Richard sabor muy especial a la interpretación (es Hickox, director emocionante sentir la textura del violín solo CD Chandos CHA 0592. acompañando el tenebroso et crucifixus etiam pro nobis de los bajos). No se echa de menos la Enlace Spotify: sonoridad orquestal de otras interpretaciones (sin ir más lejos, en el mismo Spotify tenemos la http://open.spotify.com/album/4GRljx3DnXJt0jyzIF8Icy más conservadora interpretación de Neville Marriner, con una orquesta de cuerda completa En todas las críticas discográficas previas y un coro grande). que he realizado en esta revista me preocupaba enormemente que el disco criticado estuviera en Las intervenciones solistas son excelentes, mercado, dada la velocidad con que se descatalogan destacando la soprano Janice Watson, que en el las referencias en música clásica. Pero desde hace Benedictus se compenetra a la perfección con el un año, cuando nació Spotify (www.spotify.com), órgano y el timbre del violín solo, creando el mis hábitos de escucha han cambiado tanto que momento más conmovedor de la obra. Los tempi a partir de ahora, sólo voy a hacer críticas de en general son vivos (compárese los 1:56 del discos disponibles en la plataforma Spotify (que Kyrie con los 2:37 de Marriner) pero no son un montón, creedme), para que el disco atropellados, y el equilibrio del coro es fantástico, reseñado esté al alcance de todos, a un clic de quedando los pasajes que así lo requieren con distancia. Así, indicaré tras la referencia del disco mucho cuerpo (como el Ossana o el Gloria), pero físico, su enlace a Spotify. sin renunciar a las sutilezas (como en la entrada del Agnus Dei). La orquesta está en todo momento 2009 ha sido el año en que celebrábamos a un gran nivel, tanto de afinación como de el bicentenario de la muerte de Haydn, y lo hemos equilibrio, y las intervenciones solistas de violín acabado con un buen montón de oportunidades y órgano son muy bellas. En resumen, un disco de recuperar la obra del maestro de Rohrau, muy recomendable, por la belleza de la obra (pese manifestadas en forma de conciertos y nuevas a su simplicidad) y por la interpretación, grabaciones. En uno de estos conciertos, el que adecuadamente histórica pero realmente ofreció el Coro Sant Yago por partida doble los expresiva. Un acierto. pasados meses de Junio y Octubre, tuve la oportunidad de tocar con ellos y ofrecer al público Enrique Llorens Vallés una joya poco conocida, aunque muy apreciada por los coros de nuestra federación: la Misa Brevis en Sib Mayor “St. Ioannis de Deo”, también llamada “pequeña misa de órgano” por causa del precioso sólo de órgano que podemos encontrar en el Benedictus. Esta misa, una de las primeras de Haydn cronológicamente hablando, toma su título de la dedicación a la orden de S. Juan de Dios, que desempeñó una actividad asistencial muy grande en la ciudad de Viena en la época y de la cual los Esterhazy, patrones de Haydn, eran unos de sus principales benefactores. La misa está pensada para estrenarse en la iglesia de la orden en Eisenstadt, una iglesia realmente pequeña, lo que hace que la orquestación de la misa sea la mínima: cuerda (sin violas) y órgano. La versión que analizamos toma estos condicionantes como base de su interpretación, y utiliza sólo 2 violines, un cello, contrabajo y el órgano, mientras que el coro se compone de 3 voces por parte. Con ese conjunto, podríamos

34

Nostres Compositors

ALBERT ALCARAZ 1.- Primerament podries presentar-nos breument la teua biografia? Soc d'un poble meravellós del Vinalopò Mitjà: Novelda. Em sentisc valencià del Sud (com diu la cançó) encara que els arrels de mon pare estiguen per Catalunya i ma mare a França. Vaig estudiar piano, violí, cant i direcció de cors als conservatoris d'Elda, Alacant i Múrcia. Magisteri e Història a la Universitat. Treballe amb diverses editorials de música coral a la península i l'extranger (CM-Ediciones, La mà de Guido, Astrum, Santa Barbara...) No obstant això sempre he procurat un aprenentatge llunyà als academicismes a diferents cursos de direcció de cors i orquestra nacionals i internacionals, i he sentit una necessitat per poder comunicar-me amb la cultura i llengües d'altres països, i per tant, de compositors i directors. Ara mateix estic, com és lògic, immers a més estudi. 2.- Cóm van ser els teus estudis musicals? Vaig viure la música des de nen, gràcies a mon pare, pedagog, professor de guitarra i composició, i també reconegut director de cors, entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartir precoçment de personalitats musicals que van influenciar la meua passió i disciplina per la música. A més a més, al món coral, recorde tenir un calendari establit de concursos i festivals on veure directors i escoltar cors, que avui en dia continuen a la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc un record significatiu sobre els viatges per treballar amb directors de primer nivell i on vaig fer amistats reials que encara conserve. 3.- A més de ser compositor, també ets un conegut director de cors. Podries presentar-nos la teua experiència com director? Tal com et comentava, sent tot just un nen, van caure a les meues mans grups instrumentals i corals abans de saber el que havia de fer. Des d'aleshores no he parat a lluitar per tenir una formació el més fèrria possible, dirigint grups corals i instrumentals de nens, joves, adults, amateurs o professionals. Actualment estic director de la OCN, el Cor de la Federació de Cors de la Regió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan, al marge de diferents compromisos com a director convidat. 4.- En la teua vessant com compositor, podries definir quina classe de música o estil treballes? Podries dir-nos algun compositor de referència per a tú?

El més important per a mi és l'emoció, en la música que escric. Depenent del grup i la finalitat faig servir un llenguatge més actual o elements anteriors. Però tinc debilitat pels elements romàntics, la música antiga i la litúrgia cristiana. Compositors... és especialment complicat nomenar compositors de referència perquè estarien molts. Malgrat això, he de dir que sentisc predilecció pels compositors que al marge d'un treball acadèmic o no, arriben i emocionen. 5.- ¿Quins estils de la música del Segle XX creus que han tingut més influència? Tenint en compte que diferents compositors van tindre i tenen la capacitat de treballar en diversos estils, podria dir que l'impresionisme, el post-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot el minimalisme, han quallat més a nivell ample, però no podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, el poliestilisme o la música electrònica. 6.- Perquè moltes corals pensen que la música moderna és música incantable? Aquesta afirmació imagine que estarà en funció de l'obra que hagen abordat previament...Potser necessitem primerament que els compositors escriguem segons les possibilitats reials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultat pròpia de grups professionals. Per altra banda, apropar els nous llenguatges als cantaires. Estaria interessant que alguns professors de composició que no ho fan, eduquen els alumnes a escriure correctament per a cor, al igual que orquestra, banda, amb assignatures com instrumentació, etc. Si sóc sincer crec que milloraria també la seua escritura instrumental. 7.- Creus que els cors valencians, els cors amateurs, tenen capacitat per treballar aquest repertori? Alguna línea de treball? Depend del material del cor i del seu director. Sense cap dubte. Però sí estic segur que és important no tindre por a les noves tendències i sobre tot, lluitar perquè els nostres compositors siguen interpretats dignament en la seua terra i per tot arreu. També estaria interessant que als festivals i concursos corals del País Valencià es tinguera compte que els grups interpretaren música dels nostres compositors, fet que ajudaria a la promoció i coneixement de la nostra música.

33

Nostres Compositors

ALBERT ALCARAZ 1.- Primerament podries presentar-nos breument la teua biografia? Soc d'un poble meravellós del Vinalopò Mitjà: Novelda. Em sentisc valencià del Sud (com diu la cançó) encara que els arrels de mon pare estiguen per Catalunya i ma mare a França. Vaig estudiar piano, violí, cant i direcció de cors als conservatoris d'Elda, Alacant i Múrcia. Magisteri e Història a la Universitat. Treballe amb diverses editorials de música coral a la península i l'extranger (CM-Ediciones, La mà de Guido, Astrum, Santa Barbara...) No obstant això sempre he procurat un aprenentatge llunyà als academicismes a diferents cursos de direcció de cors i orquestra nacionals i internacionals, i he sentit una necessitat per poder comunicar-me amb la cultura i llengües d'altres països, i per tant, de compositors i directors. Ara mateix estic, com és lògic, immers a més estudi. 2.- Cóm van ser els teus estudis musicals? Vaig viure la música des de nen, gràcies a mon pare, pedagog, professor de guitarra i composició, i també reconegut director de cors, entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartir precoçment de personalitats musicals que van influenciar la meua passió i disciplina per la música. A més a més, al món coral, recorde tenir un calendari establit de concursos i festivals on veure directors i escoltar cors, que avui en dia continuen a la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc un record significatiu sobre els viatges per treballar amb directors de primer nivell i on vaig fer amistats reials que encara conserve. 3.- A més de ser compositor, també ets un conegut director de cors. Podries presentar-nos la teua experiència com director? Tal com et comentava, sent tot just un nen, van caure a les meues mans grups instrumentals i corals abans de saber el que havia de fer. Des d'aleshores no he parat a lluitar per tenir una formació el més fèrria possible, dirigint grups corals i instrumentals de nens, joves, adults, amateurs o professionals. Actualment estic director de la OCN, el Cor de la Federació de Cors de la

Regió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan, al marge de diferents compromisos com a director convidat. 4.- En la teua vessant com compositor, podries definir quina classe de música o estil treballes? Podries dir-nos algun compositor de referència per a tú? El més important per a mi és l'emoció, en la música que escric. Depenent del grup i la finalitat faig servir un llenguatge més actual o elements anteriors. Però tinc debilitat pels elements romàntics, la música antiga i la litúrgia cristiana. Compositors... és especialment complicat nomenar compositors de referència perquè estarien molts. Malgrat això, he de dir que sentisc predilecció pels compositors que al marge d'un treball acadèmic o no, arriben i emocionen. 5.- ¿Quins estils de la música del Segle XX creus que han tingut més influència? Tenint en compte que diferents compositors van tindre i tenen la capacitat de treballar en diversos estils, podria dir que l'impresionisme, el post-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot el minimalisme, han quallat més a nivell ample, però no podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, el poliestilisme o la música electrònica. 6.- Perquè moltes corals pensen que la música moderna és música incantable? Aquesta afirmació imagine que estarà en funció de l'obra que hagen abordat previament...Potser necessitem primerament que els compositors escriguem segons les possibilitats reials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultat pròpia de grups professionals. Per altra banda, apropar els nous llenguatges als cantaires. Estaria interessant que alguns professors de composició que no ho fan, eduquen els alumnes a escriure correctament per a cor, al igual que orquestra, banda, amb assignatures com instrumentació, etc. Si sóc sincer crec que milloraria també la seua escritura instrumental.

32

Nostres Directors

ALEXIS CALVO Dentro de nuestro panorama musical coral, Alexis Calvo seguramente es un director poco conocido. Sin embargo bajo su dirección se encuentran varios de los proyectos musicales más interesantes que se llevan a cabo. Es probable que alguno de vosotros haya participado en los conciertos participativos de El Mesías de Haendel, puede que alguno de nuestros hijos haya participado en la Trobada Com Sona l’ESO, que reúne a más de mil músicos estudiantes de secundaria. Y por último, también muchos de nosotros habremos asistido a alguna representación de ópera en el Palau de Les Arts. Pues bien, en todas esas actividades, y a buen seguro que alguna más, se encuentra Alexis Calvo, joven músico valenciano, pero que dedica muchísimo tiempo a preparar coros. Hoy nos acercamos a él y de la misma manera él se acercará un poco a todos los coros federados. 1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tu biografía personal? Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecé a estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vella de Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenas notas siempre tuve claro que las asignaturas que me llenaban estaban más en la línea del análisis y de la dirección que en la instrumental. En este sentido tuvieron mucha culpa algunos profesores excelentes que encontré por el camino como D. Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit en Contrapunto y Fuga. Estudié también composición, de hecho soy premio extraordinario en composición e instrumentación, pero a esas alturas ya tenía clarísimo que lo mío era la dirección. Realicé mis estudios de dirección en Valencia con dos directores por todos conocidos, Manuel Galduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros y después me especialicé en dos mundos aparentemente antagónicos aunque muy próximos en la realidad como son la música barroca y la música contemporánea de la mano de dos especialistas de mucho prestigio, Helmuth Rilling y Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una gran influencia para mi, con los cuatro guardo una amistad muy respetuosa y algo de los cuatro hay en mi forma de entender la dirección. 2.- ¿En la actualidad, qué proyectos musicales desarrollas? En estos momentos estoy centrado en la preparación de un concierto para el festival Tárrega de Benicàssim donde estrenamos una obra para guitarra de Vicente Roncero (encargo del IVM en conmemoración del centenario de la muerte de

Francisco Tárrega). Estoy también estudiando Los Troyanos de Berlioz, ópera con la que empieza la temporada en el Palau de les Arts y preparando para 2010 un ciclo de cantatas de Bach y un ballet como proyectos más destacables. 3.- ¿Has tenido alguna experiencia como director de coros no profesionales? Realmente muy poca. Tengo mucha práctica con agrupaciones amateurs instrumentales pero por suerte o por desgracia los coros que he dirigido han sido siempre muy buenos. Mi única experiencia continuada con coros no profesionales es el Mesías participativo, proyecto con el que llevo colaborando ya cuatro años, este será el quinto. 4.- Hablando en concreto el Mesías Participativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace con las personas individuales que se apuntan, y cómo es posible empastar todas esas voces? Muy buena pregunta (risas). Cada año cuando me junto con Piru para seleccionar las voces nuevas y comenzar los ensayos me digo a mi mismo que es una locura abordar un oratorio tan difícil como el Mesías con gente con una formación tan dispar. Los hay con mucha experiencia coral, los hay con ninguna; los hay con nociones básicas de música, los hay que apenas pueden seguir su partitura; los hay con un instrumento vocal fantástico y los hay con muy poquita voz… Pero el caso es que al final el resultado es extraordinario y no es casualidad porque vamos a empezar ya el sexto encuentro y los conciertos han ido siempre de maravilla. La verdad es que esta gente compensa la falta de experiencia con un esfuerzo y una ilusión cantando que no siempre se encuentra en el mundo profesional. 5.- ¿Qué tipo de diferencias hay cuando se trabaja con coros profesionales como el de la ópera? La diferencia es que en un coro profesional todo va mucho más rápido. Los cantantes son muy buenos músicos y muy experimentados por lo que la lectura y el trabajo de las obras se hace a velocidad de vértigo. Todo esto se multiplica en un teatro de ópera donde los cantantes además son actores y tienen que realizar ensayos de escena, pruebas de vestuario, maquillaje, etc… 6.- Desde mayo estás colaborando con el Cor de la Generalitat… ¿qué aspectos te han impresionado más del Coro?

31

Nostres Compositors

ALEXIS CALVO Dentro de nuestro panorama musical coral, Alexis Calvo seguramente es un director poco conocido. Sin embargo bajo su dirección se encuentran varios de los proyectos musicales más interesantes que se llevan a cabo. Es probable que alguno de vosotros haya participado en los conciertos participativos de El Mesías de Haendel, puede que alguno de nuestros hijos haya participado en la Trobada Com Sona l’ESO, que reúne a más de mil músicos estudiantes de secundaria. Y por último, también muchos de nosotros habremos asistido a alguna representación de ópera en el Palau de Les Arts. Pues bien, en todas esas actividades, y a buen seguro que alguna más, se encuentra Alexis Calvo, joven músico valenciano, pero que dedica muchísimo tiempo a preparar coros. Hoy nos acercamos a él y de la misma manera él se acercará un poco a todos los coros federados. 1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tu biografía personal? Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecé a estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vella de Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenas notas siempre tuve claro que las asignaturas que me llenaban estaban más en la línea del análisis y de la dirección que en la instrumental. En este sentido tuvieron mucha culpa algunos profesores excelentes que encontré por el camino como D. Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit en Contrapunto y Fuga. Estudié también composición, de hecho soy premio extraordinario en composición e instrumentación, pero a esas alturas ya tenía clarísimo que lo mío era la dirección. Realicé mis estudios de dirección en Valencia con dos directores por todos conocidos, Manuel Galduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros y después me especialicé en dos mundos aparentemente antagónicos aunque muy próximos en la realidad como son la música barroca y la música contemporánea de la mano de dos especialistas de mucho prestigio, Helmuth Rilling y Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una gran influencia para mi, con los cuatro guardo una amistad muy respetuosa y algo de los cuatro hay en mi forma de entender la dirección.

2.- ¿En la actualidad, qué proyectos musicales desarrollas? En estos momentos estoy centrado en la preparación de un concierto para el festival Tárrega de Benicàssim donde estrenamos una obra para guitarra de Vicente Roncero (encargo del IVM en conmemoración del centenario de la muerte de Francisco Tárrega). Estoy también estudiando Los Troyanos de Berlioz, ópera con la que empieza la temporada en el Palau de les Arts y preparando para 2010 un ciclo de cantatas de Bach y un ballet como proyectos más destacables. 3.- ¿Has tenido alguna experiencia como director de coros no profesionales? Realmente muy poca. Tengo mucha práctica con agrupaciones amateurs instrumentales pero por suerte o por desgracia los coros que he dirigido han sido siempre muy buenos. Mi única experiencia continuada con coros no profesionales es el Mesías participativo, proyecto con el que llevo colaborando ya cuatro años, este será el quinto. 4.- Hablando en concreto el Mesías Participativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace con las personas individuales que se apuntan, y cómo es posible empastar todas esas voces? Muy buena pregunta (risas). Cada año cuando me junto con Piru para seleccionar las voces nuevas y comenzar los ensayos me digo a mi mismo que es una locura abordar un oratorio tan difícil como el Mesías con gente con una formación tan dispar. Los hay con mucha experiencia coral, los hay con ninguna; los hay con nociones básicas de música, los hay que apenas pueden seguir su partitura; los hay con un instrumento vocal fantástico y los hay con muy poquita voz… Pero el caso es que al final el resultado es extraordinario y no es casualidad porque vamos a empezar ya el sexto encuentro y los conciertos han ido siempre de maravilla. La verdad es que esta gente compensa la falta de experiencia con un esfuerzo y una ilusión cantando que no siempre se encuentra en el mundo profesional.

30

Activitats Nostres Cors

Celina,RobertExpert,Ruth,Jacobo,CURSOJOSEMARTI2009(LLIRIA-Valencia)

Desde hace cinco años viene desarrollándose el curso de formación musical José Martí. Hemos podido contactar con su coordinador para dar a conocer las novedades para este año: Su nombre suena como una ópera de Haendel. Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Roma de entonces se produjeron importantes avances, sobre todo en sociedad. Este año se celebra el 5º aniversario del CURSO JOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarle de donde viene el nombre:. José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Su gran pasión era la guitarra, algo que heredé genéticamente. Decidí ponerle este nombre al curso por marketing y, aunque, resulta inevitable hacer mención al poeta cubano, le aseguro que la decisión tomada es una combinación de muchas cifras. ¿Cómo empezó el curso? Teníamos previsto un concierto en Denia dentro de la Semana Internacional de la Música. Momentos antes coincidí con unos amigos que asistían al recital, iban acompañados de Miguel Zanetti y me lo presentaron. Siempre me sentí atraído por sus discos y se lo dije. El pianista aprovechaba a menudo para visitar este municipio. Luego nos vimos en más ocasiones y surgió en mí la idea. Al poco tiempo se la expuse y me dio su aceptación. Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsó y conformó Miguel Zanetti. Sí. También contacté con el pianista Santiago Casero. Miguel tenía muy en consideración a este discípulo suyo y me indicó su deseo de trabajar con él.

¿No le parece raro que un curso de canto se funde a partir de dos pianistas? En absoluto. Quiero aclarar también que no es solo de canto, es un curso musical especializado donde ciertamente se aprende técnica e interpretación de esta asignatura; al año siguiente hablé con la catedrática valenciana Ana Luisa Chova y empezamos a trabajar juntos, ella fue la primera profesora de técnica vocal. Al paso del tiempo se han ido incorporando más profesores a la plantilla. Quién elige el profesorado del curso. El coordinador. ¿De qué forma? Me intereso por un cantante o instrumentista, observo su técnica, me fijo en su pedagogía, y sobre todo en lo que me llega de él (lo que me transmite). Le sigo la pista durante años, entonces un buen día le llamo por teléfono. Quedamos y comemos juntos. Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieres conocer a alguien verdaderamente solo tienes que ver su forma de comer” Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe, por los rasgos. (Sonríe); comer es un instinto, forma parte de la supervivencia y de entre todos es el más socializado. De manera cierta, usted debe ser una persona muy exigente. Soy exigente. Cuando trabajas con profesionales de referencia internacional la tarjeta visible es tu capacidad de trabajo. No puedes pedir cosas a alguien que tú no alcances a poder hacer, por ello soy exigente conmigo. Referente al listón, no lo pone nadie, aparece.

29

Activitats Nostres Cors

CURSO JOSE MARTI (2005-2010) ENTREVISTA A JULIO CESAR MARTI, COORDINADOR Desde hace cinco años viene desarrollándose el curso de formación musical José Martí. Hemos podido contactar con su coordinador para dar a conocer las novedades para este año: Su nombre suena como una ópera de Haendel. Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Roma de entonces se produjeron importantes avances, sobre todo en sociedad. Este año se celebra el 5º aniversario del CURSO JOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarle de donde viene el nombre:. José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Su gran pasión era la guitarra, algo que heredé genéticamente. Decidí ponerle este nombre al curso por marketing y, aunque, resulta inevitable hacer mención al poeta cubano, le aseguro que la decisión tomada es una combinación de muchas cifras. ¿Cómo empezó el curso? Teníamos previsto un concierto en Denia dentro de la Semana Internacional de la Música. Momentos antes coincidí con unos amigos que asistían al recital, iban acompañados de Miguel Zanetti y me lo presentaron. Siempre me sentí atraído por sus discos y se lo dije. El pianista aprovechaba a menudo para visitar este municipio. Luego nos vimos en más ocasiones y surgió en mí la idea. Al poco tiempo se la expuse y me dio su aceptación. Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsó y conformó Miguel Zanetti. Sí. También contacté con el pianista Santiago Casero. Miguel tenía muy en consideración a este discípulo suyo y me indicó su deseo de trabajar con él. ¿No le parece raro que un curso de canto se funde a partir de dos pianistas? En absoluto. Quiero aclarar también que no es solo de canto, es un curso musical especializado donde ciertamente se aprende técnica e interpretación de esta asignatura; al año siguiente hablé con la catedrática valenciana Ana Luisa Chova y empezamos a trabajar juntos, ella fue la

28

primera profesora de técnica vocal. Al paso del tiempo se han ido incorporando más profesores a la plantilla. Quién elige el profesorado del curso. El coordinador. ¿De qué forma? Me intereso por un cantante o instrumentista, observo su técnica, me fijo en su pedagogía, y sobre todo en lo que me llega de él (lo que me transmite). Le sigo la pista durante años, entonces un buen día le llamo por teléfono. Quedamos y comemos juntos. Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieres conocer a alguien verdaderamente solo tienes que ver su forma de comer” Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe, por los rasgos. (Sonríe); comer es un instinto, forma parte de la supervivencia y de entre todos es el más socializado. De manera cierta, usted debe ser una persona muy exigente. Soy exigente. Cuando trabajas con profesionales de referencia internacional la tarjeta visible es tu capacidad de trabajo. No puedes pedir cosas a alguien que tú no alcances a poder hacer, por ello soy exigente conmigo. Referente al listón, no lo pone nadie, aparece. ¿Que conclusión saca del curso durante estos años? Los cantantes, no solo en el ámbito musical, son personas muy formadas y tienen claro el camino que desean recorrer superando en este apartado a muchos instrumentistas. Esto ocurre principalmente por la muda de la voz, pues cuando una persona empieza a estudiar la carrera de canto ya es bastante adulta. A cierta edad y con la colaboración de los padres se puede hablar sobre` trazar un camino´ que te guste, luego solo queda lo más fácil que es trabajar durísimo; Sacando conclusiones del curso le diré que tengo un recuerdo grato de todos los alumnos porque, entre otros atributos, han demostrado tener capacidad y valentía, absolutamente todos.

Activitats Nostres Cors

ALLEGRO DE CINE La Coral Alegro de la ONCE, continúa realizando un imparable y singular proyecto de crecimiento coral y humano. El pasado día 1 de diciembre hizo la presentación de su quinto CD con once temas arreglados para coro de música de bandas sonoras de películas. La sala Iturbi del Palau de la Música acogió dicho concierto, que estuvo dirigido por Juli Hurtado y en el que pudimos apreciar el entusiasmo y la calidad que pone este coro en cada uno de sus proyectos.

XIV CONCERT D’ESTIU DEL COR DE LA VILA El sábado 4 de julio de 2009, a las 22:30 horas se celebró la XIV edición del concierto Música a l’Estiu a Godella, que tuvo lugar en la Llotgeta del Cristo de la Pau. Este concierto se ha convertido en Godella en toda una institución, pues ya con una temperatura veraniega, el Cor de la Vila ofrece un concierto que recoge mucho del trabajo realizado a lo largo del año.

de la Vila ofreció un programa de “Música de Película” que deleitó al público asistente. Entre las obras interpretadas destacaron se ofrecieron obras de las películas: La Misión, Cinema Paradiso, Desayuno con diamantes, Muerte en Venecia, La lista de Schindler o West Side History, entre otras.

Bajo la dirección de Amparo Roig Carsí, y acompañados por Javier Feltrer como Saxo soprano y Roberto Capella al Piano, el Cor

27

Activitats Nostres Cors

CONCIERTO SOLIDARIO DEL COR DE LA CANYADA

Para celebrar el 20 aniversario de la asociación VALENCIAÊACOGE, ONG de ayuda al emigrante, dicha asociación preparó un concierto multicultural en el que participó el Cor de la Canyada. El paraninfo de la Universidad Politécnica de Valencia, acogió la tarde del 4 de diciembre a tres entidades musicales bien diferentes, pero que acabaron hermanadas por la música: El Cor de la Canyada, el Coro del Centro Cultural Islámico de Valencia y el Grupo de Jóvenes Musulmanes de Valencia.

26

La asociación Valencia-Acoge, es una entidad que ofrece servicios de asesoramiento legal, inserción sociolaboral, integración educativa, alojamiento temporal y sensibilización de la sociedad hacia el problema que padecen los emigrantes. En dicho concierto, se pudo ver una muestra del trabajo musical de las diversas culturas y cómo la música, ese lenguaje universal, hace de puente entre todas las culturas.

Activitats Nostres Cors

De manera, que en la gala de clausura del domingo, los seis grupos invitados actuaron todos juntos en una concierto de altísimo nivel interpretativo. Una vez más, la organización con el ayuntamiento al frente y la Coral Francisco Vallejos consiguieron hacer de Torrevieja un referente de la música coral.

PROGRAMA: XXIII ENCUENTRO CORAL DE TORREVIEJA

25

Activitats Nostres Cors

XXIII ENCUENTRO CORAL DE TORREVIEJA

La edición del encuentro coral de Torrevieja del 2009 ha vuleto a ser espectacular. Entre los días 13 al 16 de abril, se vivió un largo fin de semana coral con cuatro días de conciertos y las actuaciones de siete agrupaciones corales procedentes de toda Europa. Este año, el concierto de apertura se realizó la noche del jueves y estuvo a cargo de los anfitriones, la Coral Francisco Vallejos de Torrevieja. A partir de ese día, el Teatro-Auditorio acogió todos los

24

conciertos nocturnos en los que actuaron primeramente el grupo “Vocal 5” de Soria, “L’Almodí, Cor de Cambra” de València, i el “Lund Chamber Choir” procedente de la ciudad de Lund, Suecia en la noche del viernes. En la gala del sábado actuaron los grupos “Voices Unlimited” de Salzburgo, Austria; el Coro “Città di Roma”, procedente de Italia y el Coro Femenino Virgo, junto con la Orquesta de la Universidad de Vilnius, procedentes de Lituania.

Activitats Nostres Cors

"EL CORO LILLO JUAN EN LAS FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS" El pasado domingo 19 de Abril el coro Lillo Juan de la Asociación Cultural Ball i Art tuvo el honor de acompañar al Capitán y Abanderado General del Bando Moro (perteneciente a la comparsa Tuareg), en su entrada por las calles de San Vicente del Raspeig (Alicante) cantando en directo la marcha "Paco y Carmen" compuesta por D. Francisco Amat y acompañados por la Banda "La Armonía". Para todos nosotros, incluida nuestra directora Patricia Peinado Brotons era un importante reto, pues nunca en nuestro pueblo se había hecho algo igual, cargados de mucha responsabilidad y algo de miedo al principio, aquí nos veis montados en la plataforma haciendo lo que más nos gusta, cantar y conseguir que ese día haya sido especial e inolvidable para todos. Al final vencimos el miedo y pudimos ofrecer un buen espectáculo. Gracias a todos los que confiaron en nosotros.

CORO DEL COLEGIO MARNI ACTÚA EN DISNEY Y FUTUROSCOPE La Pasada Semana Santa, el coro del colegio Marni que pertenece a la Asociación cultural Coro y Rondalla del Colegio Marni, realizaron dos conciertos en tierras francesas. El primero fue en Disneyland París en el teatro Fantasy Festival Stage, llevando la música coral valenciana a tierras francesas, así como melodías de diferentes lugares del mundo. El concierto fue todo un éxito, tanto de público como de calidad musical, luego pudieron disfrutar de todas las atracciones del parque. El segundo concierto se realizó en el parque temático Futuroscope en el Teatro Optique, al igual que en el anterior el público disfrutó del buen hacer musical del grupo y de diferentes melodías valencianas, españolas y del folklore de otros países. Los componentes del coro hicieron participar al público asistente con sus canciones de una forma interactiva, rompiendo así las barreras del idioma ya que la música es un idioma universal. Los directores musicales de esta Asociación coral son los profesores responsables de música del colegio Marni José Luis Saíz y José Ramón Peinado.

23

Activitats Nostres Cors

UN ANY DE LA CORAL POLIFÒNICA CIUTAT D’ALZIRA Estimats amics de la Federació de Cors: Des d’aquestes ratlles volem presentar-vos a la nostra coral. El calendari d'activitats de la Coral Polifònica Ciutat d'Alzira, agrupació amateur des de la seua fundació en 1986, ho podem resumir així: al Gener preparem algunes partitures noves que ens serviran per enriquir el nostre repertori tant del cant popular com de la polifonia religiosa, que es la nostra especialitat. La primera activitat la tenim en la festa de la Mare de Déu de la Murta, la CANDELARIA. Una missa a quatre veus i una Ave Maria, a capella, de les diverses que tenim al nostre repertori, adornen la celebració. Al Març preparem el Concert de Setmana Santa i col·laborem en l'esplendor dels festes falleres amb la “Missa Pontificalis” de L. Perossi i la interpretació, al final de la mateixa, del cor de Nabucco, “Va pensiero” de Verdi. A l'Abril, obrim com a pòrtic de la Setmana Santa amb el CONCERT SACRE en la Parròquia de Sant Joan, que compartim amb una altra coral amiga i amb les millors partitures que tenim en el nostre repertori. També hem començat des de fa tres anys una activitat que consisteix en la interpretació de motets en els diferents DOSSELS tradicionals de la Setmana Santa Alzirenya. El cant polifònic religiós sona en el silenci d'eixes nits com autèntiques oracions de vigília esperançada amb la Pasqua. Maig l’iniciem amb una Missa a la Llar Teresa Jornet a la Mare dels Desemparats i amb un mini concert de cançons populars dedicat a les persones majors. Així ja anem preparant el CONCERT DE PRIMAVERA del mes de Juny i al qual també invitem a una coral amiga.

22

Al Juliol assagem i tanquem el mes amb la Missa Solemne als Sants Bernat, Maria i Gracia, PATRONS d'Alzira. A l'Agost, descansem. Al Setembre, assagem i actuem en la Missa solemne a la Patrona d'Alzira, la Mare de Déu del Lluch. A l'Octubre, i Novembre, preparem dos actuacions importants per a la nostra coral:el CONCERT DE NADAL que compartim amb una altra coral i el solemne TEDÈUM del dia 30 de Desembre, en la commemoració de l'Alliberament d'Alzira pel Rei Jaume I. En aquest acte ja hem interpretat el de Manuel Climent, el Gregorià i el Guaraní. Totes aquestes activitats les adornem amb algunes contractacions per a bodes i festes, en els quals sol ser l'estrela el “Pater Noster” d'Ernesto Artal. Tot un any construït a poc a poc, durant els dimarts i dijous de cada setmana, de 22 a 24 hrs. en els quals, a mes de disfrutar cantant, ens rejovenim, participem en la vida de la ciutat, evitem la pèrdua de memòria i aportem art i cultura als nostres conciutadans. La nostra Coral està coordinada per Jorge Palau com a president de l’entitat cultural i per Jose Luis Palomares com director i mestre d'una coral, la mitja d'edat de la qual ja és per a considerar.

Coral Polifònica Ciutat d´Alzira

Activitats Nostres Cors

CONCIERTO SEMANA SANTA DE LA CORAL “MARE DE DÉU DELS SOCORS” Dentro de los actos organizados por la Junta Central de Semana Santa de Benetússer, la Coral “Mare de Déu dels Socors” ofreció un concierto de música sacra el 4 de abril en la parroquia de Nuestra Señora del Socorro. Este concierto se enmarcó dentro del programa de celebraciones de la Semana Santa, y fue el preámbulo al Pregón, con el que arrancan todos los actos programados por la Junta Central de Semana Santa. En el concierto el Coro interpretó obras de polifonía religiosa de grandes maestros como Michael Haydn, N. Rimsky Korsakov o G. Tartini, entre otros destacados compositores. La coral cuenta con casi 200 conciertos desde su fundación en 1987, bajo la dirección de su fundador Miguel Pons García.

XXI Festival Coral de Quart Quart de Poblet no ha deixat de tindre molta i bona música coral enguany. El Festival organitzat per l’Orfeó Veus Juntes ha arribat a la important fita de la seua XXI edició, i sempre con un gran nivell de qualitat. El 2 de maig, a l’església de la Puríssima Concepció, de Quart de Poblet, poguérem assistir a la presentació en València de la Coral Cantiga de Barcelona, una prestigiosa coral que va oferir un programa de polifonia sacra policoral, es a dir, polifonia religiosa a més de quatre veus, o bé per a doble cor a l’estil renaixentista venecià (cori spezzati) o bé amb divisi de cadascuna de les parts. Basada en l’estereofonia que ens ofereix la policoralitat i en les diverses possibilitats que ens obri amb relació a la col·locació del cor i dels coralistes respecte del públic oferint a l’audiència uns efectes sonors originals, diversificats i sorprenents. El programa que interpretaren va ser “Ave

regina coelorum” de T. L. de Victoria, “Regina coeli lætare” de J. Cererols, “Hear my Prayer o Lord” de H. Purcell la “Missa en mi bemol major”, op. 109 de J. Rheinberger, i “l’Ave Maria”, op. 23/2 de F. Mendelssohn amb Victor Valls, a l’orgue i dirigits per Josep Prats.

21

Activitats Nostres Cors

III ENCONTRE NACIONAL DE CORS DE LA VALLDIGNA

Coral Polifònica Marinyen de Tavernes de la Valldigna

Cor Aquae d’Amposta

Cor de Cambra Quinzedemarç

Cor Cantus Firmus de Centelles

El passat estiu, la nit del 4 de juliol, es va realitzar el tercer encontre coral de la Valldigna organitzat pel Cor de Cambra Quinzedemarç i on es va trobar amb tres altres corals, la Coral Polifònica Marinyen de Tavernes de la Valldigna i dos corals convidades de Catalunya com van ser el Cor Aquae d’Amposta i el Cor Cantus Firmus de Centelles.

20

Un marc incomparable com és el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna va acollir una magnífica vetlada coral que va contar amb la col.laboració de la Mancomunitat de la Valldigna i la Fundació Jaime II el just. Cada coral va interpretar quatre obres, amb peces de polifonía i obra popular i tots junts oferiren un homentage a A. Dvorak cantant tots plegats el Cant Comú.

Activitats Nostres Cors

La Universitat recupera el compositor Salvador Giner en el concert d’obertura

La Universitat de València inicià el seu curs acadèmic amb un concert d'obertura que enguany tindrà lloc el dia 14 d'octubre a les 20.15 hores a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. En aquesta ocasió i sota l'epígraf Obres de Salvador Giner recuperades a l'arxiu de la Societat Coral El Micalet, la Universitat presentà al públic quatre obres recuperades de l'insigne compositor valencià.

La intenció de presentar obres pràcticament inèdites apareix, segons Galbis, "quasi com una obligació, ja que Giner, a més de ser un dels compositors valencians més coneguts de la seua època, ha quedat com a referent en la música espanyola de les últimes dècades del segle XIX i primers anys del XX. En realitat, després de la seua mort s'ha interpretat un nombre molt reduït d'obres de les més de quatrecentes que integren el seu corpus creatiu".

Amb motiu de la preparació del centenari de la mort de Salvador Giner Vidal, que tindrà lloc l'any 2011, el concert d'obertura d'aquest curs s'emmarca en el projecte de recuperació del patrimoni musical de Salvador Giner (1832-1911), impulsat per la Societat Coral El Micalet, de la qual Giner fou fundador, desenvolupat pel Patronat d'Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València i finançat per l'Ajuntament de València.

El director de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat, Cristóbal Soler, coincideix en el diagnòstic: "Suposa un honor per a la Universitat recuperar la música de Salvador Giner. En aquest concert recuperem peces pràcticament desconegudes, segurament no s'han interpretat des de la seua estrena, cosa que contribuirà a conèixer l'àmplia producció d'aquest important creador."

Fruit de cinc anys de treball conjunt, la Universitat ha programat aquest concert amb quatre obres de Salvador Giner que s'han recuperat en el marc del projecte de recuperació dut a terme per les tres institucions i dirigit pel musicòleg Vicente Galbis. "La base d'aquesta activitat és, precisament, el llegat de les partitures i altres tipus de documents que el compositor llegà al Micalet i que la Societat Coral ha conservat durant dècades". Per a Galbis, un "element imprescindible del projecte és la recuperació i la difusió pública de diverses obres de Giner que no s'han interpretat des de la mort de l'autor valencià. Es pretén, a més, que siguen obres llegades pel compositor al Micalet i que il·lustren parcel·les poc conegudes de la seua producció musical".

El concert va estar dividit en dues parts, una eminentment orquestral i una altra simfònic-coral, i pretén mostrar, la gran versatilitat del músic valencià, capaç de tocar tots els gèneres, des dels motets corals a la música simfònica, passant per les diferents vessants de la música escènica, amb òperes i sarsueles. A més, i atès que aquest concert s'emmarca en el projecte de recuperació del patrimoni musical de Salvador Giner (1832-1911), impulsat per la Societat Coral El Micalet, l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i l'Orfeón Universitario de Valencia estaran acompanyats per músics de les agrupacions corals i simfòniques d'aquesta societat, com són la Coral Giner i la Jove Orquestra Salvador Giner.

19

Activitats Nostres Cors

Coral Santísima Trinidad de Valencia CONCERT HANDEL -JENKINS 2009

La Coral Santísima Trinidad de Valencia dirigida per Carmina Moreno, va organitzar al mes de juny un interessante programa de concerts anomenat Händel-Jenkins. El dia 21 de juny actuaren a la Casa de la Cultura de Bétera i el 24 de juny al teatre Capitolio de Godella, acompanyats per l’orquestra “Música Cordis” baix la direcció de Carlos Marquina Domínguez, presentant un concert homenatge a dos compositors separats per més de doscents anys, però que tenen en comú l'haver aconseguit el reconeixement del seu públic.

de què forma part sens dubte. El gal·lés Karl Jenkins (1944) és un músic prolífic. El seu èxit va arribar amb el projecte Adiemus, música que encarna el concepte global actual amb orquestra simfònica, ritmes ètnics, cor, idioma inventat i catalogat com a música culta i pop al mateix temps. Amb ritmes que es repetixen de manera persistent sense arribar al minimalisme o música repetitiva, i una harmonia tonal.

El mèrit de Händel (1685-1759) rau en haver sigut modern i amb èxit en vida i després de la seua mort. El motiu, la gran qualitat de la seua música, capaç d'emocionar l'oient no iniciat i al músic més experimentat. Esta qualitat és pròpia i exclusiva dels grans compositors

El Programa va consistir en obres de Handel en la primera part: Concerto Grosso Op.6 nº 1, Lascia ch’io pianga de l’ópera Rinaldo , Come And Trip It (L’Allegro) i Canticorum Jubilo. En la segona part obres de Jenkins com: Paladio Concerto grosso i Adiemus II.

18

Activitats Nostres Cors

La Coral Belles Arts de Sabadell campió del Certamen Fira de Tots Sants Coral Belles Arts de Sabadell

La Fira de 2009 va concloure amb el Certamen Coral. Als 29 anys s’ha consolidat com un concurs esperat i al temps desitjat, un certamen que a més, es pot seguir a través de Ràdio Cocentaina i a través d’internet. Tres van ser les corals participants provinents del nord, centre i oest: Eskifaia Abesbatza d’Hondarribia, Matrium Cantat de Madrid i Coral Belles Arts de Sabadell, els tres grups competien per un primer premi de 3.000 euros que a més, és el passaport per participar en el Firacor, un segon premi de 1.800 euros, un tercer de 1.200 euros i un ansiat premi del públic dotat amb 600 euros. Però el Certamen ha sigut molt més, perquè abans del mateix, dos professors infantils de música, Manel i Patricia (membres de Discantus) van passar pels tres col·legis contestans fomentant el cant coral en uns tallers per a xiquets que s’han convertit en una activitat extraordinària i divertida per als menuts que veuen com la seua veu és també un instrument. Puntualment a les 7 del 7 de novembre s’obria el teló del Centre de Cultura El Teular i ho feia amb la presència d’un dels grans comunicadors de la música: Fernando Argenta, conductor, durant molts anys, del programa de Ràdio Clàssica “Clásicos populares” i del programa televisiu “El Conciertazo”.

Va iniciar el Certamen la coral Eskifaia Abesbatza dirigida per Gorka Aierbe, els bascs que sempre a Cocentaina han triomfat; els segons en xafar l’escenari varen ser els madrilenys, Matrium Cantat dirigits per Javier Blanco i tancaren el concurs la Coral Belles Arts de Sabadell. Els tres cors, obriren la seua actuació amb “Melodia al vent”, una obra composada exclusivament per al Certamen i que tots els presents esperaven escoltar per la curiositat de la mateixa, ja que com bé saben, la peça tenia unes certes versemblances amb l’immortal “Paquito el Chocolatero” unint-se així el Certamen als actes organitzats per celebrar el centenari del naixement de Gustavo Pascual. L’obra va ser encarregada al compositor Ignacio Yepes sobre una bonica lletra del poeta contestà Vicent Valls que evocava el despertar i el sentir de la festa. A l’hora del descans, el Certamen comptà enguany amb la participació del cor de la Fecocova dirigit per Ramón Gil Tárrega qui al temps era membre del jurat. El primer premi en desvetllar-se va ser el del públic per el Matrium Cantat de Madrid, i els catalans, la coral Belles Arts de Sabadell varen ser els guanyadors d’aquesta edició. Mari Nieves Pascual

17

Activitats Nostres Cors

VINT ANYS AMB TU…

De vegades, la vida ens ofereix alguns dies molt bonics… De vegades, la vida, ens regala moments inoblidables… El passat dissabte 24 d’Octubre, el Cor de l’Eliana celebrava el primer concert commemoratiu del seu vinté aniversari amb el títol “Vint anys amb tu”… I, per l’ocasió, es va preparar un preciós espectacle amb cançons corresponents a alguns dels seus muntatges més representatius… A l’Auditori de l’Eliana, plé d’amigues i amics, i al llarg d’una hora i mitja es va fer un passeig en el temps, recordant eixos treballs que li han donat, al Cor de l’Eliana, el calificatiu de ser un cor original, innovador i diferent… Amb una magistral direcció de Juli Hurtado i amb l’extraordinària participació al piano del nostre benvolgut Adrià Gràcia, el Cor de l’Eliana va recordar, com deia el programa, “les cançons que ens agrada cantar, que ens han fet crèixer, que ens han fet somniar, que han nascut amb nosaltres i ja son part de la nostra història”… Al llarg d’una hora i mitja el públic va poder gaudir diferents cançons escrites per alguns músics amics del Cor de l’Eliana… Així, al programa i entre d’altres, hi havia inclosa una dolçíssima versió

16

de “Moon river” harmonitzada per Manuel Pérez Gil, l’emotiva cançó “Mira quines històries” pertanyent a l’espectacle “Caminem sense papers” de Paco Medina, el tema “Poble” de la “Cantata Jubilar” escrita per Antoni Ferrer i Vicent Roncero amb motiu del 50 aniversari de l’Eliana com a poble independent, el preciós bolero “Contigo en la distància” amb una magistral harmonització de Jesús Debón i les composicions de Vicent Rozalén “T’estime tant” i “Els amants” sobre el poema, del mateix nom, de Vicent Andrés Estelles… En concloure el concert, unes sentides paraules, ens vàren recordar l’importància que han tingut i tenen, al Cor de l’Eliana, la seua presidenta Xelo García i el seu director, l’estimat mestre i amic, Juli Hurtado… Sense cap dubte, una altra nit màgica de música i sentiments on, el Cor de l’Eliana, va tornar a fer realitat la fantasia…

Vicent Rozalén

Activitats Nostres Cors

XXV ANIVERSARI DE L’ESCOLA CORAL DE QUART DE POBLET Al llarg de l’any 2009, l’Escola Coral de Quart de Poblet ha realitzat una gran quantitat de concerts i actes per a commemorar el XXV aniversari de la seua creació. Des del concert amb antics, festivals i concerts amb grans cors amics. Hi ha que destacar l’organització del “I Encuentro Mundial de Coros” amb la participació dels cors “Gaudeamus Korala (de Gernika – País Vasco), Coro Infantil UENSA (de Isla Margarita – Venezuela) i la Coral Virelai de la Escola Coral de Quart de Poblet (Valencia). Un treball molt intens i que demostren la gran tasca que realitza una de les nostres millors escoles corals. Des de la Fecocova vos donem l’enhorabona.

CARTA DE UNA EXCORALISTA Cuando un día nos preguntaron a mi amiguita y a mi… “Si hicieran un coro de niños, ¿os apuntaríais a cantar?” Sin duda dijimos: ¡¡¡Sí, claro!!! Y ciertamente no sabíamos lo que iba a significar esa respuesta. Dijimos SÍ a cantar, sin pensar que cuando hicimos la prueba de voz, nos llegó la carta de admitidas, y se nos citó al primer ensayo el 3 de diciembre de 1983, iba a empezar esta Escola Coral que está celebrando su 25 cumpleaños. Dijimos SÍ a cantar, sin imaginar que significaría también un SÍ a reír, a jugar, a viajar, a conocer personas, a hacer amigos de verdad, a compartir, a llorar, a aprender, a disfrutar, a crecer, a amar la música, a amar la Escola Coral. 25 años han pasado. Muchos recuerdos y muchas historias que cada uno lleva dentro en su memoria. 25 años que han sido posibles gracias a muchas personas: En primer lugar, a nuestros padres y familiares que nos han acompañado en los conciertos, nos han esperado, nos han despertado para no llegar tarde a los ensayos, nos han aplaudido,… Al público de cada concierto, pues siempre nos ha regalado un aplauso y una sonrisa. A todos y cada uno de los 1.400 coralistas que han pasado por la Escola Coral, a los monitores, a los directores, a las presidentas y a nuestro presidente Rafa. A TODOS, GRACIAS Y FELIZ 25 ANIVERSARIO

Ana Monzó

15

Activitats Nostres Cors

XXV Aniversari de La Coral Juvenil “Sant Sebastià”

La Coral Juvenil “Sant Sebastià” va ser fundada l’octubre de 1984 per En Llorenç García Morillas, Director Honorífic de l’entitat, amb el propòsit d’acollir als components de la Coral Infantil “Misericordia” que, una vegada superada l’edat de 14 anys, es veien obligats a deixar-la. El 23 de desembre d’aquell mateix any va realitzar el seu primer concert al II Certamen de Cançons Nadalenques organitzat per la Coral Infantil “Misericordia”, certamen en què ha continuat participant tots els anys. Al llarg d’aquests 25 anys, la coral ha realitzat nombrosos concerts per la Comunitat Valenciana, Catalunya, País Basc, Cantabria, Navarra, Aragó, Múrcia, Andalucía i Castella la Manxa, i ha sortit fora d’Espanya actuant al sud de França. Anualment participa als Festivals de Cors que la Federació de cors de la Comunitat Valenciana organitza des de 1999. La Coral Juvenil “Sant Sebastià” ha participat als més importants festivals corals d’àmbit estatal, com ara al Certamen de la Canción Marinera de San Vicente de la Barquera (Cantabria) els anys 1985 i 1989, el festival de la Canción Aragonesa para masas corales de Ejea de los Caballeros (Zaragoza) al 1987, 1988 i 1998, el XXXIV Certamen Internacional de Habaneras y Polifonia de Torrevieja (Alacant) l’any 1988, el Certamen de la Canción Marinera Juvenil de Portugalete

14

(Biscaia) al 1992 on aconsegui el tercer premi i al 1993 i el Certamen Nacional de Villancicos y Polifonia “Villa de Rojales” (Alacant) al 1997. L’any 1999 va asistir al XIX Certamen de Habaneras de Totana (Múrcia) i al XIX Certamen Coral “Fira de Tots Sants” de Cocentaina (Alacant). El 15 d’octubre de 1994, en la celebració del seu 10è aniversari, interpretà juntament amb totes les corals i banda de música de Vinaròs i una coral de Benicarló l’extraordinària obra Carmina Burana de Carl Orff. L’any 2002, i sota la direcció de Pietat Gandia i Judith Ferreres es crea la secció jove de la coral juvenil per tal d’acollir als xiquets i xiquetes de 12 anys que acabaven l’escolaritat obligatòria i es veien obligats a abandonar les seues corals infantils. El passat any 2004 i en motiu de la celebració del seu 20è aniversari, la Coral Juvenil Sant Sebastià va organitzar a Vinaròs la VI trobada de Cors de la Comunitat Valenciana, un gran aplec coral que va reunir a una 30 de corals. Dels darrers mèrits de la coral, cal destacar el primer premi del concurs de nadales organitzat per l’associació belenística del Baix Maestrat i la participació en el Dia Valencià del cant coral com a representant de la província de Castelló l’any 2007. Actualment el director de la Coral Juvenil Sant Sebastià és Carlos Vives, la subdirectora Judith Ferreres i la presidenta Pietat Gandia.

Activitats FECOCOVA

DIA VALENCIA DEL CANT CORAL El mes d’octubre, mes de les celebracions oficials de la Comunitat Valenciana és també el mes de les celebracions corals de la Federació. I com dia de reconeixement a totes les corals que realitzen aquesta important faena. La Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, eix vertebrador de les agrupacions corals valencianes verdaders focus d'irradiació cultural-, ha instituït el Dia Valencia del Cant Coral com a reconeixement generalitzat a tots els cors valencians i als coralistes que anònimament i desinteressadament fan possible la puixança de la música coral. La sala de la Beneficència de València va acollir aquesta edició amb la participació de les corals: Sant Jaume de Vila-real, Grup Polifònic Ars Nova de Xàbia i Orfeó Borja de Gandia, en representació deis cors de cadascuna de les tres províncies germanes. El cant coral ha segut una de les manifestacions més antigues del esser humà, en la seua necessitat d'expressar els seus sentiments i vivències en forma col lectiva, a través del instrument més pròxim i immediat que posseeix: la seua pròpia veu. Hem de

contribuir a mantindre viva la flama que alimenta la nostra expressió, legat preciós que ens han deixat els nostres antecessors i que nosaltres, directors, dirigents i coralistes, hem pres com a fonament deis nostres particulars projectes existencials entorn del cant col·lectiu. Coral Sant Jaume de Vila-Real dirigit per Alfredo Sanz Corma presentà obres actual de música pop ben conegudes.El Grup Polifònic Ars Nova de Xàbia dirigits per Tere Erades i Sart va interpretar dos obres de folklore popular i altres dos obres de musica pop, harmonitzades per la mateixa directora. L’Orfeó Borja de Gandia, dirigit per Isidro Alemany Sanchis va interpretar obres de cantautors (Raimon, Serrat), més l’Agnus Dei de Barber. I per tancar el Cor Fecocova baix la direcció de Josep Ramon GiITárrega va interpretar una primera part d’obres sacres contemporànies i una segona part folklore valencià, a més de l’estrena de l’obra guanyadora del X concurs de composició “De tu canción marinera” de Javier Costa Ciscar.

NADAL AL CARRER: ENTRE LLUVIA Y VILLANCICOS El domingo 13 de diciembre se volvió a celebrar una de las actividades más entrañables de las que organiza la Federació de Cors. Ya casi con las fiestas navideñas en la puerta, veinte coros de la Federación salieron a las calles de la ciudad de Valencia para ofrecer conciertos en diferentes lugares públicos de la ciudad.

Canto Común, que en lugar de realizarlo en la puerta de la Basílica de Nuestra Señora de los Desamparados, fue albergado por la Catedral. Allí todos los coros conjuntamente interpretaron “Adeste Fideles” arreglado por Reading y “Noche de paz” de Grüber. La dirección del canto común corrió a cargo de un director elegido mediante sorteo.

Especialmente centrado en “Ciutat Vella” y sus calles, los alrededores de la catedral, la Plaza de la Virgen, la plaza de San Lorenzo de les Corts Valencianes, la porta del Palau de la Generalitat o la Plaça de Sant Jaume, o el centro arqueológico L'Almoina, fueron los improvisados escenarios de nuestros coros. En ellos se interpretaron obras populares, y por supuesto villancicos y “nadalenques” tradicionales, un repertorio que encandiló al improvisado público que, atraído por las voces, se paraba a escuchar.

Así pues, posteriormente, a las 19h. 30m se realizó el tradicional Concierto de Navidad ofrecido por el COR de la FECOCOVA en la muy cercana Iglesia de Santa Catalina y en el que el Cor de la Federació volvió a ofrecer un interesante programa, conjugando piezas clásicas y contemporáneas, todo ello con una magnífica interpretación.

La circunstancia de este año fue la lluvia y el viento que llegó a comprometer seriamente la realización de la actividad. Pero durante una hora, los coros fueron desafiando al tiempo e interpretando sus piezas, para acabar reuniéndonos en un magnífico

13

XI T R O B A D A INFA NTIL BORRIA NA 12

Activitats FECOCOVA

NOM: Beatriu Farach Pérez Coral: Agrupació Coral de Benidorm, presidenta. Quants anys dus cantant? 28 anys en la mateixa coral, des de la nostra fundació. Últim projecte que heu fet en la coral? La Setmana de Música Sacra de Benidorm que porta XIII edicions i un Aplec Coral a juliol amb altres 3 corals. Estem treballant en l’estrena de l’òpera “Las horas vacías” de Ricardo Llorca. Digues una de les teus obres corals preferides: El Rèquiem de Fauré. Què ha estat lo millor de la Trobada? La convivència i conèixer altres cors, cantar junts, la sonoritat de cantar tanta gent junta,... Una suggerència a la Federació? Intentar celebrar actes conjuntament entre més corals. I de broma, però si acabem a les 21 hores, on soparem ???

NOM: Pablo Martín Coral: Gregorio Gea Quants anys dus cantant? Porte 19 anys, i també cante a l’Orfeó Universitari, i al cor de cambra Angelus. Últim projecte que heu fet en la coral? Viatge al sud de França, cantar amb la coral de Palamós. El XV aniversari del cor i un concert al Palau. Digues una de les teus obres corals preferides: el Rèquiem de Mozart i especialment el Cor de Pastorets de “Rosamunde” de Schubert Què ha estat lo millor de la Trobada? El sopar de germanor, la convivència. Unir-se cantant, sense més requisits i sense mínims de qualitats, trobarse cantant com a valencians i com a poble que som. Una suggerència a la Federació? Una queixa a la SGAE per cobrar allò que no toca.

11

E N T R E V I S T E S

Activitats FECOCOVA

E N T R E V I S T E S

NOM: Chelo Sanchis Sempere Coral: Directora Coral Ibense Quants anys dus cantant? 10 anys, des de la fundació. Últim projecte que heu fet en la coral? Gravació d’un CD amb una selecció del Carmina Burana de Orff. Digues una de les teus obres corals preferides: M’agrada Victòria, el rèquiem de Mozart. M’agrada molt Fauré: Le Cantique de Jean Racine o el seu Rèquiem. Què ha estat lo millor de la Trobada? La convivència i el cant al carrer, vore com s’apropa la gent i viu algo que no coneixia. Una suggerència a la Federació? Intentar aplegar a les províncies com Alacant, a voltes és difícil participar en la Federació que ens queda massa lluny.

NOM: Francesc Gamón Olmos Coral: Director Coral de Montcada Quants anys dus cantant? Com director 4 anys, però acompanyant des dels 13 anys. Últim projecte que heu fet en la coral? “Una nit d’òpera”, que és una antologia de peces corals per a ópera amb altres dos corals més. Digues una de les teus obres corals preferides: És il·limitada, però m’apassiona el Messies de Haendel. Què ha estat lo millor de la Trobada? El Cant al Carrer per València i la cloenda a tot un Palau de la Música de València. Una suggerència a la Federació? No, només agraïments i felicitacions per tot allò que fa: la formació, les Trobades, El Cor Fecocova, per les ajudes,...

10

Activitats FECOCOVA

NOM: Vicent Tamarit Coral: President de la Coral Ibense Quants anys dus cantant? 10 anys, des de que es va fundar. Últim projecte que heu fet en la coral? Inaugurar la Seu de la Coral, Organitzar la Pre-Trobada i el concert extraordinari de les Festes de Moros i Cristians. Digues una de les teus obres corals preferides: Messies de Haendel i l’Alleluia! Què ha estat lo millor de la Trobada? L’organització i el companyerisme de totes les corals. Una suggerència a la Federació? Intentar deslocalitzar-les de València i trobar més ajuntaments implicats.

NOM: Miguel Àngel Coral: Vicent Ripollès de Castelló Quants anys dus cantant? Uns 20 anys. Últim projecte que heu fet en la coral? Cantar el Stabat Mater de Rossini i dos misses de Mozart. Digues una de les teus obres corals preferides: Alleluia de Randall Thompson Què ha estat lo millor de la Trobada? La germanor i unir-se amb altres persones que comparteixen el teu mateix gust e interessos.. Una suggerència a la Federació? Intentaria millorar la vinculació entre els cors i la Federació, que siga més directa i visible. Encara no som molt conscients de pertànyer a una Federació.

9

E N T R E V I S T E S

Activitats FECOCOVA

TROBADA DE CORS

2009

AGRUPACIONS CORALS PARTICIPANTS AGRUPACIÓ CORAL BENICALAP COR HARMONIA DE L'ASS. CORAL DE PATERNA COR INTERNACIONAL DE LA U.N.E.D. - DÈNIA CORAL DE MONTCADA CORAL GENT GRAN – BENICARLÓ CORAL IBENSE CORAL VICENT RIPOLLÉS – CASTELLÓ CORAL VICENTINA DE LAS HH. DEL TRAB. VALÈNCIA GRUP POLIFÒNIC DE BENAGUASIL ORFEÓ GREGORIO GEA - BENIMACLET ORFEÓ SUECÀ CORO LILLO JUAN DE SANT. VICENT DEL RASPEIG CORAL STELA MARIS DE CULLERA CORAL MESTRE LLORENÇ RUIZ DE GUADASSUAR CORAL POLIFÒNICA DE MANUEL CORAL GARCÍA JULBE DE VINARÒS CORAL JUVENIL SANT SEBASTIÀ DE VINARÒS CORAL POLIFÒNICA BENICARLANDA AGRUP. CORAL DE BENIDORM COR POLIFÒNIC CIUTAT DE XÀTIVA

8

Activitats FECOCOVA XI TROBADA DE CORS MIXTES DE LA FECOCOVA

El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre es va celebrar a València ciutat la XI Trobada de Cors Mixtes. Una volta més aconseguirem fer de la Trobada una de les activitats més impressionants de la Federació: 20 corals participants: 3 de la província de Alacant, 5 de la de Castelló i 12 de València, participaren en un cap de setmana ple de música i fraternitat coral. La programació d’activitats començà el dissabte a les 17 hores amb una recepció dels cors a la porta de la Llotja. Per participar posteriorment a les 17,45 en la missa cantada en Església de “Santos Juanes” per la Coral Ibense. En la mateixa església es donà la benvinguda oficial i el repartiment de records a les corals participants. Després a les 19,30 començà el Cant al Carrer pel centre històric de València per terminar el dia a l´Institut del Carme on es realitzà el Sopar i la festa de confraternitat amb ball inclòs.

Cant al carrer, fora l'esglesia.

El Diumenge, de matí es va començar amb l’Assaig general de les obres de Cant Comú que es va realitzar al Patronat de la Joventut Obrera de Benimaclet, seu de l’Orfeó Gregorio Gea i ja de vesprada després de fer un xicotet assaig general de les obres començà a les 19:30 Al Palau de la Música de València el Concert de cloenda. Aquest concert de cloenda va ser especialment emotiu. El Palau de la Música va mostrar una assistència de públic magnífica, amb prop de mil espectadors. La Trobada començà amb el recitatiu d’un poema de Mario Benedetti, mort recentment, i que podeu trobar en la contraportada de la revista. Immediatament començaren els concerts de les setze agrupacions corals organitzades en tres grups de les Pretrobades, oferiren tres bons concerts, amb peces de música popular. Posteriorment actuà el Cor de la Federació, que a més de la seua qualitat, va estrenar una peca del propi director Gil-Tàrrega amb un text de Mario Benedetti , el poema “Sirena”; i l’obra guanyadora en el X concurs de composició “Ara vindrà Pasqua” de José Miguel Sánchez al que se li va recordar especialment als dos mesos de la seua mort en un fatal accident. Però els homenatges no havien acabat. Tots els coralistes plegats, que no cabien entre l’escenari, les cadires del cor i pujats fins a les escales de les butaques, tots els coralistes conjuntament interpretaren l’obra “Al Vent” de Raimon de la qual es celebrava el 50 aniversari de la seua composició. Prop de mil cantaires interpretaren esta bonica obra de la nova cançó, que ja forma part de la nostra memòria musical. Per acabar, el Messies de Haendel tancà aquesta gloriosa nit de cors

7

Cant al carrer.

Activitats FECOCOVA

CENTENARI DE L’HIMNE A VALÈNCIA El dia 22 de maig es va celebrar a l’albereda un concert homenatge al centenari de la composició de l’Himne a València pel mestre Serrano. Aquest acte va estar organitzat pel Institut Valencià de la Música i va col·laborar la Federació de Cors amb les corals i coralistes que volgueren afegir-se. La participació de músics va ser multitudinària, tant en músics de banda com en coralistes. L’Himne de València data de 1909 i es va realitzar amb motiu de l’exposició regional valenciana que va organitzar l’Ateneu Mercantil. L’obra s’estrenà eixe mateix dia 22 de maig i va agradar tant que per aclamació quedà com a Himne, primer de la regió i més tard de la Comunitat Valenciana.

XI CONCURS DE COMPOSICIÓ PACO LLÀCER Un any més, la Federació de Cors ha convocat el premi de composició de música coral que du el nom del nostre entranyable Paco Llàcer. La convocatòria és en dos modalitats, de veus mixtes i vues blanques, amb una mateixa dotació econòmica de 2.000 €, trofeu, i l’estrena de dita obra en la Trobada de l’any següent. Reunit el jurat del concurs de composició, compost en aquesta ocasió per Gil-Tàrrega, Sergi Bosch i Juan Luis Martínez, el resultat ha estat declarar guanyadores les obres: “El Silbo de la Llaga perfecta” composta per Héctor Oltra García d’Alboraia, en la modalitat de cors mixtes i l’obra “Ametller” del compositor Carles Valls Pons, de Pla de Santa Maria de Tarragona.

CURS DE DIRECCIÓ DE LA FEDERACIÓ Al mes de febrer es realitza una nova edició del curs de direcció coral organitzat per la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, i que aplega a la seua novena edició. Mantenint la bona estructura d’altres anys s’ofereixen dos nivells, un nivell inicial per a persones que comencen en la direcció, mestres o estudiants de música, i un segon nivell dirigit a directors de cor amb experiència . A més hi haurà un Cor piloto, al que es poden apuntar coralistes amb una bona lectura i que desitgen entendre millor les tècniques de direcció. Els dies de realització son els caps de setmana 6 i 7 de febrer i 13 i 14 de febrer, i es realitza al Conservatori Professional de Velluters de València. El professorat del curs son Josep Ramon Gil-Tàrrega, Juan Luis Martínez i Carmen Botella en la tècnica vocal. Tots els membres de cors federats comptaran amb una beca del 50 % del preu del curs, i el curs té el reconeixement de la Direcció General pertinent de la Conselleria d’Educació per al reconeixement de les hores de formació.

6

Activitats FECOCOVA

Roma, 2009.

Estimada Amanda, Com estàs? Com va la feina? Espere que tot molt bé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Ja t’has situat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàs cantant a algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparant el concert de Logronyo. Recordes que l’octubre passat es va demanar al cor que cantara un oratori que s’havia composat expressament per al V centenari de la mort de Sant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, que ens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultar un èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó del claustre del Castell estava el president de la Federació de Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ens convidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo de Música Coral de la ciutat de Logronyo.

Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, van proposar un programa ben variat, amb compositors que anaven des del segle XVI fins al present segle, cosa que dificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peça exigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle, d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manera i el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carme va decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballar per quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg, ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballar col·locació, empastat, color, afinació, unes sessions de tècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobert les veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps de setmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap a Logronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 de maig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditori municipal de Logronyo, ens va rebre amb una prova acústica i una vocalització, amb el temps just per vestirnos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que no havíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes que ens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna i la Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers!

5

Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes..., silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVI fins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant de directors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès, alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer dels que escoltaven, que sembla van quedar encantats. L’organització a Logronyo es va portar genial amb nosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó que ens van portar de soparet i a passejar la nit. Les explicacions del nostre acompanyant Manuel María van allargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ens van deixar el gust d’haver fet un bonic viatge que guardarem al cor.

Després de Logronyo vingué el descans estiuenc, però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíem de preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, que no hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquest últim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps de setmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat de setembre vam tindre el primer cap de setmana de treball, el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià del Cant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de la Beneficència; al cap de setmana següent concert a l’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada per treballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja en octubre, concert per una de les trobades corals de la FECOCOVA al Palau de la Música de València, on per cert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, feta a partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I al cap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatge i esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de temps vam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Però és ben cert, que uns dels compromisos era gran i benvingut. I també és ben cert que aprofitem part del repertori aprés. És impossible aprendre un concert sencer Clarai iaIsrael per a cada compromís si ens venen tan seguits, més, i tenor extensíssim del Cor Fecocova, tenim(soprano un repertori per respectivament) només 4 anys

Activitats FECOCOVA

COR FECOCOVA: Quin 2009! Estimada Amanda, Com estàs? Com va la feina? Espere que tot molt bé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Ja t’has situat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàs cantant a algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparant el concert de Logronyo. Recordes que l’octubre passat es va demanar al cor que cantara un oratori que s’havia composat expressament per al V centenari de la mort de Sant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, que ens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultar un èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó del claustre del Castell estava el president de la Federació de Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ens convidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo de Música Coral de la ciutat de Logronyo.

Concert a Logroño.

Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, van proposar un programa ben variat, amb compositors que anaven des del segle XVI fins al present segle, cosa que dificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peça exigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle, d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manera i el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carme va decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballar per quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg, ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballar col·locació, empastat, color, afinació, unes sessions de tècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobert les veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps de setmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap a Logronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 de maig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditori municipal de Logronyo, ens va rebre amb una prova acústica i una vocalització, amb el temps just per vestirnos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que no havíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes que ens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna i la Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers! Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes..., silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVI fins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant de directors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès, alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer dels que escoltaven, que sembla van quedar encantats. L’organització a Logronyo es va portar genial amb nosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó que ens van portar de soparet i a passejar la nit. Les explicacions del nostre acompanyant Manuel María van allargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ens van deixar el gust d’haver fet un bonic viatge que guardarem al cor.

4

Cor Logroño.

Després de Logronyo vingué el descans estiuenc, però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíem de preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, que no hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquest últim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps de setmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat de setembre vam tindre el primer cap de setmana de treball, el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià del Cant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de la Beneficència; al cap de setmana següent concert a l’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada per treballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja en octubre, concert per una de les trobades corals de la FECOCOVA al Palau de la Música de València, on per cert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, feta a partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I al cap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatge i esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de temps vam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Però és ben cert, que uns dels compromisos era gran i benvingut. I també és ben cert que aprofitem part del repertori aprés. És impossible aprendre un concert sencer per a cada compromís si ens venen tan seguits, i a més, tenim un repertori extensíssim per només 4 anys d’existència de Cor i les poques vegades que ens hem juntat a treballar (unes 70 peces).

Setembre, Benicarló.

El viatge a Roma ja saps d’on ve, no? Recordes que quan vam anar a 21º Encuentro Coral Internacional de Torrevieja en 2007 ens vam “enamorar” d’un cor italià? Musicanova es diu. D’aquella trobada musical han vingut altres relacions personals, alguna adopció vocal i una invitació explícita a cantar a Roma amb ells. I per fi enguany ha estat possible! Un viatge increïble, per l’emoció, pel poc temps que hem tingut per prepararlo, perquè eren 2 concerts diferents a interpretar, per tot. El viatge fou cansadíssim. Però quan dic cansadíssim, dic mortal de necessitat. Només et diré que el dia d’anada, el divendres dia 9 d’octubre, ens vam papar ni sé quantes

EDITORIAL

EL FINAL D’UNA ÉPOCA?

¿EL FINAL DE UNA ÉPOCA?

El passat mes de novembre ens va deixar el mestre Luis

El pasado mes de noviembre nos dejó el maestro Luís

Blanes. Amb ell probablement ens ha deixat l’últim gran mestre dels nostres compositors. L’any anterior ens va deixar Matilde Salvador; uns pocs anys abans també faltaren els mestres Paco Llàcer i Amando Blanquer. Tots ells, i alguns altres més, van ser els nostres músics, els nostres compositors. Van ser ells qui ens deixaren molta i bona obra coral. Molts d’ells es formaren en aquell conservatori que va dirigir el mestre Palau baix l’esperit del Patriarca Giner. Encara que no podem parlar directament de deixebles, ja que cadascú busca el seu propi llenguatge musical, sí podem parlar d’un mateix estil, d’una personalitat, que amb els seus defectes propis de l’època, va donar aquella fornada de grans músics i compositors. Tots ells mostraren un gran amor per la música coral. Tots ells s’implicaren amb les corals. Mai ens preguntaren si eren professionals, si el nostre treball anava a eixir als diaris. Sempre ens animaren i ajudaren, sempre ens deixaren les seues partitures, fins i tot ens donaren suggerències i consells, perquè entenien la música d’aquesta manera. En especial En Luis Blanes sempre anava als nostres concerts i sempre estigué al nostre costat, en els primers concursos de composició o dispost a l’entrevista de la Revista Cantem. Vivia implicant-se directament i entregat al món coral. Segurament amb Luis Blanes s’en va tot un estil de compositors. Però la vida és imparable i no volem dir que els nous músics, que els nous compositors siguen pitjors. Ans al contrari, som ben conscients que les noves generacions venen molt ben formades, i amb un compromís amb les corals ben present. Per això també ens ha dolgut especialment el desgraciat accident de José Miguel Sánchez. Una mala vesprada d’estiu l’últim guanyador del premi de composició de la Fecocova va perdre la vida. Jose Miguel ens havia rebut a sa casa amb motiu de l’entrevista de la Federació i ens va deixar l’impressió d’un bon músic, amb molta música per escriure.

Blanes. Con él probablemente se ha ido el último gran maestro de nuestros compositores. Ya el año anterior nos dejó Matilde Salvador; i unos pocos años antes también fallecieron los maestros Paco Llàcer y Amando Blanquer. Todos ellos, i algunos más, fueron nuestros músicos, nuestros compositores. Ellos fueron quienes nos legaron mucha i buena obra coral. Muchos de ellos se formaron en el conservatorio que dirigía el maestro Palau, todavía bajo el aliento del Patriarca Giner. Aunque no podemos hablar de discípulos directos, ya que cada uno buscó su propio lenguaje musical, sí podemos hablar de un mismo estilo, de una personalidad, que con los defectos propios de la época, nos dio aquella hornada de grandes músicos y compositores. Todos ellos han mostrado un gran amor hacia la música coral. Todos ellos se implicaron con las corales. Nunca nos preguntaron si éramos profesionales, si nuestro trabajo iba a salir en los periódicos. Siempre nos animaron y ayudaron, siempre nos dejaron sus partituras, incluso nos hicieron sugerencias y nos dejaron su sabio consejo. Entendían la música de esta manera. En especial Don Luis Blanes siempre iba a nuestros conciertos y siempre estuvo a nuestro lado: en los primeros concursos de composición o dispuesto a la entrevista de la Revista Cantem. Vivía entregado e implicándose directamente con el mundo coral. Seguramente con Luis Blanes se va todo un modo de ser de compositor. Pero la vida es imparable y no queremos decir que los nuevos músicos, que los nuevos compositores sean peores. Al contrario, somos muy conscientes que las nuevas generaciones vienen muy bien formadas, y con un gran compromiso con las corales. Por esto mismo, nos ha dolido especialmente el desgraciado accidente de José Miguel Sánchez. Una mala tarde de verano, el último ganador del premio de composición de la Fecocova perdía la vida. José Miguel nos había recibido en su casa con motivo de la entrevista para la Federación, y nos dejó la impresión de ser un buen músico, y con mucha música por escribir.

Amb tot, les noves generacions de músics i compositors empenten amb força; amb aquells savis com a mestres, els nostres compositors actuals també ofereixen bones obres. Esperem que ell nous compositors no queden orfes, que continuen aquell esperit; que busquen i renoven el llenguatje coral, però que no obliden mai als cors. Especialment que no obliden la gran tasca de les corals no professionals. Amb la gran facilitat que hi ha hui en dia de mesurar tot pel diners i pel benefici que reporta, esperem que no s’en obliden de tots els coralistes que deixen tantes hores pel seu cor i el seu poble.

Con todo, las nuevas generaciones de músicos y compositores empujan con fuerza. Con aquellos sabios como maestros, nuestros compositores actuales también nos ofrecen buenas obras. Esperemos que estos jóvenes compositores no queden huérfanos, que continúen con aquel mismo espíritu; que busquen i renueven el lenguaje coral, pero que no olviden nunca a los coros. Especialmente que no olviden la gran faena de los coros no profesionales. Con la gran facilidad que hay hoy en día de medir todo según el dinero y los beneficios que reporta, esperemos que no se olviden de todos los coralistas que dejan tantas horas por su coro y por su pueblo.

Ens agradaria que no es perguera aquell cabdal de coneixements i de sensibilitat que mostraren en les seues composicions, i com en un mirall ple d’esperança, pugen mirar-se, millorar els seu treball i anar més lluny encara. Desitgem que el traspàs de Luis Blanes no siga el final d’una època. Segur que ell estaria agraït.

Nos gustaría que no se perdiera ese caudal de conocimientos i de sensibilidad que mostraron en sus composiciones, y como en un espejo lleno de esperanza, puedan mirarse, mejorar su trabajo y de ir todavía más lejos. Desearíamos que el fallecimiento de Luis Blanes no sea el final de una época. Seguro que él estaria agradecido.

3

POR QUÉ CANTAMOS? Si cada hora viene con su muerte si el tiempo es una cueva de ladrones los aires ya no son los buenos aires la vida es nada más que un blanco móvil

cantamos por el niño y porque todo y porque algún futuro y porque el pueblo cantamos porque los sobrevivientes y nuestros muertos quieren que cantemos

usted preguntará por qué cantamos

cantamos porque el grito no es bastante y no es bastante el llanto ni la bronca cantamos porque creemos en la gente y porque venceremos la derrota

si nuestros bravos quedan sin abrazo la patria se nos muere de tristeza y el corazón del hombre se hace añicos antes aún que explote la vergüenza usted preguntará por qué cantamos si estamos lejos como un horizonte si allá quedaron árboles y cielo si cada noche es siempre alguna ausencia y cada despertar un desencuentro usted preguntará por qué cantamos cantamos porque el río está sonando y cuando suena el río / suena el río cantamos porque el cruel no tiene nombre y en cambio tiene nombre su destino

cantamos porque el sol nos reconoce y porque el campo huele a primavera y porque en este tallo en aquel fruto cada pregunta tiene su respuesta cantamos porque llueve sobre el surco y somos militantes de la vida y porque no podemos ni queremos dejar que la canción se haga ceniza.

Mario Benedetti (1920-2009)