Apiacere Número 12 – maig 2012

REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL “MESTRE VERT” DE CARCAIXENT

APIACERE nº 12 

Apiacere Maig de 2012. Núm. 12 Col·labora: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Música de Carcaixent amb el Claustre del Professorat Editorial Recordando a dos grandes músicos L’autoconfiança en intèrprets artístics Xavier Montsalvatge Claude Debussy, 150 anys del naixement Jules Massenet Wunderkind Suite Helénica La Asignatura de orquesta Baix la batuta de… Primer preludi Segon preludi Premi Extraordinari Concursos que guanyen els alumnes III Jornades de percussió El día a día de les orquestres de corda Activitats departamento corda Activitats departamento vent-metall Activitats departamento vent-fusta Activitats departamento cant Ratón biblioteca Ratón videoteca Entreteniments Calendari de matriculació L’AMPA informa Portades de la revista

3 4 9 11 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 38 46 47 48 50 52 54 56 58 60 61

Edita: Equip de revista ALUMNES DE L’ASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL L’equip de revista només es fa responsable dels escrits queapareixen sense firma

NOTÍCIES El destí i la casualitat, tan inoportuna algunes vegades, ha volgut emportar-se en el present curs a dos dels nostres companys de professió, Amparo Dominé i Salvador Moroder, professors de piano. Els dos van compartir amb nosaltres estes aules i els dos van conviure amb la música fins al final de les seus dies. Vaja amb este record, el nostre sentit de condol. Comunitat docent i no docent. 2

Maig  2012 

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

EDITORIAL Un curs més es presenta la revista A Piacere del Conservatori Mestre Vert, mitjà de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa, eina important de participació que ens oferix la possibilitat de conéixer tot allò que ens ocupa i preocupa. En aquest curs2011-2012 els conflictes en l´àmbit educatiu s´han posat en evidència en tota la Comunitat Valenciana, on les decisions generalitzades dels centres educatius –des de la llibertad i independencia inqüestionables dels claustres- han anat encaminades a retallar tot tipus d´activitat extraescolar com a mesura de legítima protesta. Tot i aixó, i respectant el dret de cadascú per adoptar mesures reivindicatives, des del nostre centre varem reflexionar sobre qué hauríem de fer i com fer-ho. Des de la reflexió, el conservatori va decidir no minvar ninguna activitat complementària que es poguera organitzar, des del convenciment que l´alumnat no havía de ser el destinatari de mesures que pogueren perjudicar el seu rendiment i la seva qualitat educativa. És per açó, que hem mantingut totes les audicions de departamento que en nombre important s´han organitzat al llarg del curs. Entre el conjunt d´activitats realitzades aquest curs, incloses en el Plà general anual del centre, destaquen pel seu interés i singularitat, les Jornades de la percussió on participaren els grups de percussió del Centre Professional de Música de la Unió d´Alaqüas, de l´Escola de Música d´Alginet i dels Conservatoris Professionals de Torrent i Carcaixent amb la direcció de Paco Sanchis, Jordí Simó, Angel García i Joan Pons. Molt interessant va estar el Curs de mantenimenti atenció del clarinete a càrrec de Manuel Martín i el curs de Perfeccionament del trombó amb el profesor Carlos Gil. També la assistència dels alumnes de percussió a les jornades de portes obertes en el Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de València, els intercanvis amb la classe de viola en el Conservatori Melchor Gomis d´Ontinyent, la participació en el Concurs de tubes de la Vila-joiosa i la assistència d´alumnes al Palau de les Arts organitzada des del departament de cant. També es va organitzar la assistència a un assaig general de l´Orquestra de València en el Palau de la Música, i els alumnes de clarinet han pogut gaudir del concert del Quartet de Clarinets Vert en el Club-diari Levante. Paral.lelament la orquestra del centre, baix la dirección de Lluis Roig, ha realitzat concerts en Daimús, amb motiu del 20é aniversari de la seua banda i a l´Auditori municipal de Paiporta, dins de l´oferta cultural d´aquesta població. Enguayn hem pogut gaudir d´un magnífic Festival de Dansa que a càrrec de tots el alumnes d´aquesta especialitat, amb la tutela de les professores Amparo Nàcher i AngelsCompany, es va celebrar el 30 de març passat, al Magatzem de Ribera. La música en directe de l´orquestra del conservatori, amb direcció i arranjaments de Lluis Roig, narració de Isabel Bellver i dramatització de la història de Consuelo Jaular, varem completar l´espectacle, obtenint-se una activitat col.lectiva ben gratificant amb la participació conjunta de música i dansa. El 16 de juny va tindre lloc la celebració del Concert fi de curs 2011 - 2012, concert de piano a quatre mans amb Xavier Torres i Víctor Trescolíen el que es van entregar les orles, a tots els alumnes del nostre centre que han finalitzat els estudis professionals de la música. Alguns d´ells continuaran amb la carrera musical i altres iniciaràn la seva trajectòria profesional per altres camins, però per a tots ells volem, des d´aci, desijar-los tot el millor per al seu futur. Enhorabona per la finalització dels estudis musicals. D´altra banda, convençuts de la contínua necessitat per renovar la activitat pedagògica al centre, i una vegada que el Patronat Rector va adquirir una pissarra digital, s´ha organitzat el Primer curs d´aplicació de noves tecnologies (TIC) a l´aula, destinat al professorat del conservatori, impartit pel profesor Vicent Part Julio que, a més a més, és pare d´alumne del nostre centre. El curset es va desenvolupar al llarg de 20 sessions entre el mesos de gener i abril. Pensem que aquesta activitat només constituïx l´inicid´una dinàmica que volem es repetisca en els pròxims cursos. Des del Patronat també es vol ampliar la capacitat tecnològica del centre en futures adquisicions de pissarres digitals i a més ja n´hi han projectes d´organització de nous cursets de formació del professorat. També hem iniciat un procés de valoració dels continguts curriculars, en cada una de les assignatures que conformen les ensenyances elemental i professional de la música, amb la finalitat de revisar i actualitzar tot allò que siga oportú, com a fruit de la reflexió i ponderació que des dels diferentes departaments didàctics, es susciten. 3

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

RECORDANDO A DOS GRANDES MÚSICOS SALVADOR PORTER GARCÍA Y JOSÉ LUIS GARCÍA ASENSIO, VIOLINISTAS Salvador PorterGarcía nace en Valencia el 13 de Septiembre de 1942. Termina la carrera de violín en 1961 en el Conservatorio Superior de Música de Valencia, habiendo obtenido el 1º premio de fin de carrera por unanimidad en Música de Cámara. Amplía estudios en Madrid y asiste a los cursos de perfeccionamiento musical en L’Academia Chigiana de Siena, en 1973. En Enero de 1969 entra en la Orquesta Municipal de Valencia. En 1971 el director de la orquesta municipal de Valencia García Navarro, le da el puesto de concertino de la Orquesta, que estará hasta 1994. En los años 70 forma un Dúo de Cámara con Francisco Baró, piano. Y un Trío Barroco con Mª Angeles López Artiga, voz, y Francisco Baró.Funda el Cuarteto Clásico de Valencia en 1976, hasta 1986. En 1972 el Conservatorio de Valencia, patrocinado por la Caja de Ahorros de Valencia le encarga la Cátedra Ambulante de violín que la mantiene hasta 1977, empezando en Gandía, Villanueva de Castellón y Monserrat, junto con Agustín Salvador Porter Sánchez y José Carlos Alborch. En 1977 gana por oposición la plaza de Música de Cámara en el Conservatorio Superior de Música de Valencia, donde tiene que renunciar por incompatibilidad en el Ayuntamiento, en 1986. Dirigió la orquesta de cámara de estudiantes de cuerda de Monserrat, por el año 80. De 1994 a 2004 dirige la orquesta de estudiantes de la Unión Musical de Torrent e imparte las clases de violín. En la década de 1980 y 90 imparte las clases de violín en la Escola de Música José Seguí de Callosa de Ensarriá, también en el Ateneo de Cullera, y en la Escola de Música Mestre Magenti d’Alberic. Dirige la orquesta de estudiantes “Salvador Giner” del Micalet en Valencia, desde 1995 hasta abril de 2008. Muere en Valencia el 25 de Diciembre de 2011, formando parte como miembro activo de la Orquesta de Valencia.

ENTREVISTA A PALOMA REYES(violinista y esposa de Salvador Porter) 1. Esta pregunta es obligada: para los que no conocieron a Salvador, haznos un retrato de él como persona y después como músico. Lo intentaré. En general era una persona tímida y reservada, pero al mismo tiempo, en el diálogo con los demás tenía una gran sencillez y gracia para ponerse a la altura de su interlocutor. Como compañera en el trabajo, todos recordamos cómo en determinadas situaciones sabía resaltar la puntilla, creando situaciones jocosas que nos hacían reír, en eso era muy valenciano. También siempre me asombró la facilidad de análisis con la que en una conversación, en la que dominara el tema ó no, siempre llegaba a lo fundamental, al meollo de cualquier cuestión de la que se estuviera hablando. Otro rasgo de su forma de ser era la austeridad, sabía vivir con lo que tenía sin permitirse caprichos que para él eran inútiles porque no los veía necesarios. Y también, en los asuntos caseros, colaboraba en aquellas cosas que pensaba que lo podía hacer. Y como músico: pues, tenía una gran sensibilidad musical y una gran inteligencia para penetrar con facilidad en la estructura de cualquier obra; por eso disfrutaba tanto oyendo a Bach o a Mozart como a un compositor contemporáneo si encontraba que tenía un buen desarrollo musical. Por otro lado, siempre supo cuáles eran sus posibilidades y nunca tuvo ínfulas de nada. Creo que supo estar a gusto y satisfecho y dar lo mejor de sí en las circunstancias musicales de cada momento y situación, que fueron muy variadas a lo largo de su vida.

4

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

2. Salvador Porter era profesor de violín y concertino honorario de la Orquesta de Valencia pero, recuérdanos cuales fueron sus inicios y gustos musicales. ¿Puedes contarnos sus influencias como músico? ¿Qué música solía escuchar? En estos últimos años no le gustaba programarse lo que escuchaba, prefería los conciertos de Radio Clásica, ó en el canal Mezzo de T.V. los conciertos y Óperas de la programación. En el año 76 cuando lo conocí tenía su discoteca de vinilo, sinfonías, cuartetos, óperas… que si escuchaba, y sobre todo su buena biblioteca musical. Había leído mucho y lo tenía todo asimilado en una sólida formación musical. Por otro lado, siempre defendió que era mejor oír la orquesta al natural, aprovechando la ocasión de cualquier orquesta en el teatro, que oír la más maravillosa orquesta en un C.D. y por supuesto además de disfrutar con Bach, Mozart, los últimos cuartetos de Beethoven, los Lieder de Richard Strauss ….también le gustaba mucho la música gregoriana, la clásica de autores contemporáneos, y las músicas populares de los países del Cáucaso y del Medio Oriente, donde analizaba el tipo de escalas que usaban ó las relaciones tonales. Otro rasgo suyo era que nunca se dejó seducir por la “melodía bella” en el sentido romántico, siempre escuchaba todo el edificio acústico de la obra. 3. Todos sabemos lo buen violinista que era, algunos de nosotros lo hemos podido comprobar, como alumnos o compañeros de batalla. ¿Podrías decirnos algunos momentos musicales de gran felicidad de los que Salvador se sentía orgulloso? Él de lo que se sentía satisfecho, ya que no le gustaba hablar y darle vueltas a sus actuaciones profesionales tanto en la O.V. como cuando dirigía a orquestas juveniles de estudiantes, pues, se sentía satisfecho de haber podido dedicar su vida a trabajar en el campo de la música, y de poder facilitársela también a otros esta andadura; y como disfrutaba tanto de su trabajo, siempre decía: “ lo mío no es un auténtico trabajo, los que están picando piedras en las calles, esos si trabajan”. 4. Siguiendo en este ambiente Paloma, cuéntanos alguna anécdota que le ocurriera a Salvador como concertino de la orquesta. Pues ahí lo echo mucho en falta porque yo tengo una memoria muy mala y sin embargo él lo grababa todo y lo mantenía como el día que ocurrió. En una ocasión en el Palau, no recuerdo el concertista, pero era un gran violinista que se le rompió una cuerda en plena actuación, y sin parar el concierto Salvador le pasó su violín con el que siguió hasta acabar el tiempo y poder cambiarla. Otra anécdota de cuando yo acababa de entrar en la orquesta, ocurrió en el Teatro Principal en Mayo del 77, en la representación de la Ópera “Thais”, las dos voces centrales la soprano y el barítono aparecieron con faringitis y a pesar de los esfuerzos que hicieron se dieron varias desafortunadas intervenciones e incidentes, pero gracias al director, la orquesta, los coros de Valencia y la popular “Meditación” interpretada por Salvador y que fue muy largamente aplaudida, se pudo sacar a flote la ópera. 5.

¿Cómo te gustaría que le recordáramos?, ¿Qué crees que deberíamos aprender de él? Pues no sé exactamente…. Tal vez la sencillez en el trato con los demás sin darle demasiada importancia a las cosas. El goce y disfrute en su propio trabajo. Su disposición para ayudar sin esperar nada a cambio... en fin, no quiero excederme con toda esta entrevista, que os agradezco de antemano por mantener presente su recuerdo.

5

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Mayrén Beneyto, Presidenta del Palau de la Música de Valencia.   “El Palau de la música de Valencia y muy especialmente la Orquesta de Valencia, rinde hoy un sentido homenaje a Salvador Porter, profesor Concertino Honarario de nuestra primera formación sinfónica, que recientemente nos ha dejado. Su calidad como músico, y el respeto que siempre disfrutó entre sus compañeros, hizo que durante 42 años, fuera testigo y protagonista de la profunda transformación que ha experimentado la orquesta de Valencia en todos sus aspectos, tanto en el artístico como en el administrativo, especialmente cuando la orquesta tuvo su sede en el Palau de la Música, obteniendo la merecida y necesaria estabilidad que disfruta actualmente. Fue un trabajador incansable que ocupó el atril hasta el último momento de su fecunda vida, de la misma manera e ilusión que cuando entró a formar parte de la entonces llamada Orquesta Municipal de Valencia en 1969. Como profesor de violín. A los pocos años fue elegido Concertino, en la etapa de titularidad del maestro Luis Antonio García Navarro, ocupando dicho puesto durante 14 años. Posteriormente fue nombrado Concertino Honorario, desempeñando en todo momento diversas plazas de solista, y dejando siempre su saber estar y su impronta personal. Todos le recordaremos en sus magnificas interpretaciones como solista en bellísimas obras como “Meditación” de la ópera Thaïs de Jules Massenet, o en la Scheherazade de Nicolai Rimski-Korsakov. Pero sus inquietudes no se limitaron a ocupar una plaza en la Orquesta sino que como docente, desde 197 hasta 1986 fu profesor titular de Música de Cámara, en el Conservatorio Superior de Música de Valencia, impartiendo diversos cursos de verano, dirigiendo orquestas juveniles, y formando a destacados violinistas, que siempre han reivindicado su figura con admiración y respeto… Por todo ello, la Sala Iturbi y su esposa Paloma, que compartiera tantos conciertos con él en la Orquesta de Valencia, serán testigos de nuestro recuerdo y profunda gratitud a un intérprete valenciano, que supo, con abnegación, trabajo y profesionalidad, dedicar toda una vida a la música”.  El País digital – Comunidad Valenciana: “El viernes 17 de febrero de 2012, La Orquesta de Valencia, bajo la dirección de YaronTraub, rindió un sentido homenaje a Salvador Porter, profesor de la Orquesta durante 42 años y que fuera Concertino 14 años, siendo nombrado posteriormente Concertino Honorario. En el programa figura el estreno absoluto de “Fulgor infinito”, del compositor valenciano Javier Costa, obra dedicada al Palau de la Música, con motivo de la celebración del XXV aniversario del auditorio valenciano. En palabras del propio autor, esta obra sinfónica se caracteriza por expresar la música “como fulgor, como luz infinita, que se manifiesta aquí como cristalización de la necesidad creativa, fulgor de expresión y comunicación”.

José Luis García Asensio

José Luis García Asensio (Madrid, 1944 - Londres, 11 de agosto de 2011). Fue y siempre será, uno de los músicos españoles con mayor reconocimiento internacional como solista, director de orquesta y pedagogo. Nacido en Madrid, García Asensio comenzó sus estudios de violín a los seis años bajo la dirección de su padre, quién fue su profesor hasta 1960, año en que ganó el Premio Extraordinario Sarasate. En 1961 se trasladó a Londres para estudiar en el Royal College of Music bajo la dirección del gran violinista español Antonio Brosa, obteniendo un año más tarde el Stoutzker Prize, considerado como el premio de violín más importante del Royal College. En 1967 fue galardonado con el Harriet Cohen Award, prestigioso premio que se da anualmente en Inglaterra a los músicos más distinguidos del momento. En 1966, a la edad de 22 años, fue nombrado Profesor de Virtuosismo del en el Royal College of Music de Londres, convirtiéndose en el profesor más joven en la historia de la famosa escuela.

6

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Durante una gran parte de su vida, García Asensio estudió con el gran director de orquesta Sergiu Celibidache, quién influyó decisivamente en su concepción musical y bajo cuya batuta tuvo el honor de aparecer como solista en varias ocasiones. García Asensio fue Concertino-Director de la legendaria English Chamber Orchestra durante más de 20 años. En este tiempo recorrió el mundo entero muchas veces como solista y director, y como tal, grabó cientos de discos. Entre sus grabaciones más conocidas se encuentran los conciertos para violín y orquesta de Mozart y sus dos versiones de Las Cuatro Estaciones de Vivaldi. La última dirigida por Leonard Slatkin. Durante los últimos 35 años apareció como solista con muchas de las grandes orquestas europeas con directores como Sergiu Celibidache, Daniel Barenboim, Sir Colin Davis, Sir Simon Rattle, Leonard Slatkin, Enrique García Asensio y otros. En los últimos quince años incrementó en gran manera sus actividades en los Estados Unidos de América y Canadá, sobre todo como director de orquesta, apareciendo con mucha frecuencia con las Sinfónicas de Saint Louis, Utah y Fort Worth (de la que fue Principal Director Invitado durante muchos años). En Diciembre de 1996 debutó como director y solista con la Sinfónica de Detroit, y en 1997, 98, 99 y 2000 realizó importantes series de conciertos con la Orquesta Sinfónica Nacional de Washington. También trabajó con frecuencia en Japón y con las orquestas de cámara de Israel. En Enero de 2003 debutó como director y solista con la Indianápolis Symphoy Orchestra. Compaginó su carrera artística con su actividad pedagógica que en 1992 amplió a España. Ese año se incorporó como Profesor y Director Titular de la Cátedra de Orquesta de Cámara de la Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, con la que ha recorrerá casi toda España y participando en varios festivales de Portugal. En 1998 debutaron con gran éxito en Paris. Al mismo tiempo y desde 1993 García Asensio fue también Catedrático de Violín de la misma Escuela. Durante los últimos años, también dirigió y participó como solista con muchas de las orquestas españolas: Sevilla, Málaga, Valencia, Granada, Oviedo (OSPA) Las Palmas de Gran Canaria y Palma de Mallorca. En el año 2007, José Luís García sufrió una grave enfermedad que sesgó su brillante carrera. Recibió la Órden Cívil de Alfonso X El Sabio, en Londres

ENTREVISTA A ANABEL GARCIA (violinista, pedagoga y sobrina de J.L. García Asensio) 1.

Te agradecemos que nos hayas hecho un hueco para hablar de tu tío, José Luis García Asensio.

Realmente no lo conocíamos profundamente, por ello, ¿cómo fueron sus inicios en la música? Recibió sus primeras lecciones de su padre, mi abuelo, el violinista Enrique García Marco.Posteriormente, con 16 años, fue acogido en Londres por el que a partir de entonces será su maestro, Antonio Brosa, en el Royal College of Music. 2. El diario El País del 14 de agosto de 2011apunta al hablar de José Luis: Hay músicos que rompen tópicos, abren camino y crean escuela. No suelen ser los más famosos, pero su huella permanece generación tras generación.Así pues, ¿Cómo definirías su filosofía docente e interpretativa? Fundamentalmente el entusiasmo puesto al servicio del buen gusto musical. Su maestría y musicalidad han sido admiradas por grandes violinistas y músicos de todo el mundo. 3.

Cuéntanos, ¿cuál fue su formación musical?

A parte de su formación violinística que apuntaba anteriormente, también recibió clases de dirección de orquesta del maestro rumano SergiuCelibidache, quien tuvo una gran influencia en su vida musical y con quien actuó como solista en numerosas ocasiones. 7

APIACERE nº 12 

4. Unido.

Maig  2012 

Creo que todo el mundo puede estar interesado en saber cómo se abrió camino en el Reino

Tuvo la fortuna de que sus primeros años, probablemente de adaptación, fueran en el seno de una familia española, la de su maestro A. Brosa. Su talento le abrió muy pronto todas las puertas de los más prestigiosos centros musicales, siendo contratado muy joven en la Orquesta del Coven Garden, lo cual le permitió librarse del servicio militar en España. Así mismo, fue el más joven profesor de la historia del Royal College, con 22 años. 5. Para que nos sirva de ejemplo a todos los que adoramos esta profesión y este arte, qué significó en su vida la música? Fue su inspiración, su más preciado tesoro, su libertad. Le dedicó su vida entera y transmitía ese amor que sentía por este arte a todos los que tuvimos la fortuna de escuchar su violín. 6.

Con la experiencia, ¿qué es lo más importante que has aprendido de él, de su profesión?

La capacidad de disfrutar y emocionar a través del instrumento. 7. Puedes escribir todo aquello que te gustaría que los demás conocieran del ser humano y del músico y de cómo te gustaría que fuese recordado. Mi tío José Luis era muy cálido y entrañable. Absolutamente generoso con todo aquel que reclamaba su conocimiento e inspiración musical. Cada vez que yo tocaba para él, salía transformada sin saber bien qué es lo que realmente había cambiado tanto. Para mí, fue fuente de inspiración inagotable. Poseía un gran sentido del humor y una cordialidad natural. Era un gran gourmet y disfrutaba enormemente de las reuniones sociales, sobre todo en compañía de sus alumnos y más si eran de su patria. De hecho, en más de una ocasión, tuvo acogidos, como hicieran con él en su día, a alumnos españoles que se trasladaban a Londres a estudiar con él. Para mí fue muy especial que, tras su enfermedad, su vuelta a los escenarios tuviera lugar en mi curso, “Violines en Valencia”. Falleció pocos días después, dejando un halo de calidez y ternura entre todos los que tuvimos el privilegio de escuchar sus últimas enseñanzas. _________________________________________________________________________________

Este articulo, debe servir para poner en alza a personas como Salvador Porter y José Luis García Asensio, al ser humano, al músico, al profesor siempre implicado con sus alumnos. De Salvador, sus alumnos sólo recordamos palabras de aliento, siempre con el violín en las manos. Era una persona sobretodo pragmática, que sabia escuchar. Era amable y cercano en el trato y siempre dispuesto a ayudar. A pesar de su perdida, no puedo dejar de mostrar mi satisfacción por el trato que los medios, la Orquesta y el Palau han ofrecido a la persona, al músico, a Salvador Porter. De José Luis García Asensio -al que tuve el placer de conocer en el Curso de Violines en Valencia en el verano de 2011- decir que me llegó al corazón. Con él, escuchándole, viéndole, uno percibe de forma inmediata que está ante un ser extraordinario como persona y como músico. Sensible, amable, comunicador, con un entusiasmo y una energía (a pesar de su enfermedad) dignas de todo elogio. Persona entregada a su trabajo. Sus clases, sus apreciaciones, sus enseñanzas siempre desde de la MÚSICA (que hermoso). Como vivía la música, con que entusiasmo, con que respeto, con que sensibilidad. Después al finalizar, el ser humano, el ser querido. Sus alumnos llegados únicamente con el fin de saludarle, de compartir 5 minutos con él. Dos personas, dos músicos que recogen lo que antes sembraron. Hasta Siempre.     Luis Roig

8

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Qualitat de la interpretació 

En els intèrprets artístics, l'autoconfiança és un estat intern caracteritzat per la convicció realista de que s'és capaç de fer front amb suficiència als assajos, representacions o concerts. De vegades sentim manifestacions del tipus “estic segur que triomfaré”, no són indicis de nivells alts d'autoconfiança, sinó al contrari indiquen una autoconfiança deficitària; és amb l'objectiu de “donar-se ànims”, de motivar-se, d'eliminar eixa sensació de falta de fe en un mateix pel que es fan eixes afirmacions. No obstant això, l'autoconfiança no sol augmentar amb este tipus d'estratègies, sinó que són les experiències d'èxit les que alimenten esta sensació, tan necessària per a un bon rendiment que conduïsca al triomf professional. Igual que ocorre amb altres variables psicològiques determinants de la qualitat interpretativa, com per exemple la motivació o el nivell d'activació, este “rendiment artístic”està estretament relacionat amb el nivell d'autoconfiança que mantenen els intèrprets; és coneguda la relació, en forma de U invertida, de l'autoconfiança amb la qualitat de la interpretació, de tal manera que esta eficàcia pot veure's obstaculitzada tant per excés com per defecte d'autoconfiança. (Figura 1).

Poca autoconfiança Autoconfiança òptima Excés d’autoconfiança Els nivells mitjans d’autoconfiança sòn els que conduïxen als millors resultats.

Figura 1. Relació entre la qualitat de la interpretació i els nivells d’autoconfiança en els intèrprets. Encara que moltes persones creuen que la confiança “la tens o no la tens”, en realitat, la confiança és un aspecte que es pot construir mitjançant una correcta planificació, un adequat treball i una pràctica suficient. Comentem a continuació, alguns procediments que s'han mostrat més útils per a millorar l'autoconfiança dels intèrprets: *Aconseguir èxits en les execucions. És certa la idea que les conductes que tenen com a conseqüència aconseguir l'èxit, incrementen la confiança en un mateix; a més esta circumstància genera un cercle que es realimenta i dóna lloc a més conductes d'este tipus. Els èxits d'execució, desenrotllen l'autoconfiança, i a continuació, esta millora el rendiment posterior. Per a generar confiança no hi ha res millor que experimentar en els assajos el que es vol aconseguir en les actuacions. L'assaig i la repetició són dos vies per a adquirir la suficient confiança, i d'eixa forma incrementar la probabilitat de sentir-nos segurs davant de l'execució d'una destresa determinada. (Figura 2)

Conductes que porten a l’èxcit

Autoconfiança

Figura 2. Relació entre les conductes d’exit i l´autoconfiança.

9

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

*Actuar, moure'ns com si tinguérem confiança. Els pensaments, les emocions i les accions estan interrelacionats. Com més confiat es perceba a si mateix un intèrpret, més probable és que seguisca sentint-se confiat. Durant les seues actuacions els intèrprets haurien de tractar de mostrar una imatge de seguretat; seria favorable que mantingueren el “cap alt”, inclús després de cometre un error decisiu. Moltes persones s’enganyen a si mateix quan a través dels seus moviments i el seu llenguatge corporal revelen la seua pèrdua de confiança; esta “revelació” repercutix no sols en la imatge que donem als altres, sinó que també ho fa en la que ens donem a nosaltres mateixos, tenint com a conseqüència un descens en la nostra autoconfiança. Actuar, moure'ns, “aparençar” mitjançant els nostres moviments i la nostra actitud que ens sentim confiats, pot ajudar-nos a pujar el nostre ànim en moments difícils.

*Pensar com si tinguérem confiança. La confiança consistix a pensar que els objectius es poden aconseguir i s'aconseguiran. Una actitud positiva és essencial per a desplegar el nostre potencial màxim. Els pensaments han de ser motivadors, instructius i orientadors. La correcció de la tècnica, l'ànim i els senyals convinguts per a executar la destresa més satisfactòria, haurien de constituir el centre d'atenció del que un es diu a si mateix.

*Fer exercicis de visualització. La visualització és una estratègia que consistix en imaginar-nos a nosaltres mateixos assajant o interpretant l'activitat que volem desenrotllar, és molt utilitzada per afavorir l'aprenentatge i les conductes que vullguem desenrotllar. Mitjançant estos exercicis de visualització, podem ajudar-nos a construir i desenrotllar la nostra confiança. En la visualització podem veure'ns fent coses que mai hem sigut capaços de fer o en l'execució de la qual hem tingut dificultats.

*Mantindre una bona salut. Mantindre's el més sa possible, és una altra de les claus per a sentir seguretat en un mateix. L'exercici físic, uns hàbits alimentaris saludables, disfrutar de l'oci necessari, ajudaran a l'intèrpret a percebre que és capaç de resistir el que faça falta per a assolir els seus objectius.

*Preparar a consciència les actuacions. No es pot suposar que aconseguirem els nostres objetius si no ens preparem per a fer-ho. Un pla d'acció ens donarà seguretat, perquè d'esta manera sabem el que volem fer. Una bona preparació ha d'incloure també un conjunt de rutines prèvies a l'actuació. El coneixement exacte del que ocorrerà, i quan ocorrerà, ens proporcionarà confiança i permetrà que la ment descanse. Estar segurs del moment en que assajarem, farem exercicis i arribarem al teatre o a l'auditori, ens ajudarà a desenrotllar la nostra confiança i que esta es manifeste a lo llarg de la nostra actuació.

En general, l'intèrpret amb autoconfiança, coneix les seues possibilitats i percep els assajos o les actuacions com a situacions menys amenaçadores; és capaç de controlar millor l'estrés “pre-escènic”; es centra en la realització de conductes útils abans, durant i després de l'actuació; és més persistent en el seu esforç; li afecten menys i controla abans les situacions potencialment estressants de l'actuació; manté millor el seu equilibri emocional; es recupera millor de les males actuacions, i amb independència del resultat, analitza amb rigor el que succeïx i procura traure conclusions útils de cara al futur. Esta manera de funcionar, enfortix encara més l'autoconfiança, establint-se un mecanisme circular molt beneficiós. Al contrari, l'intèrpret que només utilitza pensaments positius i sentències triomfalistes indiscriminadament (falsa autoconfiança), potser en un principi afronte les actuacions amb aparent entusiasme, aconseguint autoenganyar-se i confonent a l'observador poc entés; però ho farà sense un verdader control de la situació. A més, la discrepància entre les expectatives prèvies i el que ocorre en la realitat, contribuirà a debilitar encara més la percepció d'autoeficàcia, disminuint el control de la situació en successives ocasions, i produint un progressiu deteriorament de l'autoconfiança. Josep Enric Arbona, Psicopedagog. Pare d'alumne.

10

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Xavier Montsalvatge (1912 – 2002): de la poética artesana a la artesanía poética. Javier Costa Císcar Corría el año 1994. Había decidido asistir aquella tarde, a un concierto en el Palau de la música de Valencia. Se incluía una obra milagrosa, que me dejaría una gran impresión. En concreto, el Concierto-capriccio para arpa y orquesta de Xavier Monsalvatge. Aunque conocía otras obras del compositor: su Concierto breve para piano y orquesta, sus Canciones negras para soprano y orquesta, la Sonatina para Ivette para piano (dedicada a su hija), no esperaba escuchar aquel día, una obra como aquélla, una obra tan bella y extraordinaria, tan bien escrita, con un conocimiento tan sabio de la orquestación, una obra estructuralmente perfecta. Salí del Palau con la sensación de haber escuchado una obra maestra. Finalizado el concierto, y ya en la calle, me cruzé con una persona que, por su actitud sencilla, carente de cualquier atisbo de inmodestia, nunca hubiera dicho que era quien era, que se trataba precisamente de él, del maestro, de Xavier Montsalvatge en persona. Este 2012 celebramos el centenario de Montsalvatge que nacía 11 de marzo de 1912 en Girona, en el seno de una familia acomodada que regentaba las bancas de Olot, Girona y Figueres en un grupo de entidades que desaparecería en 1918, con el fallecimiento del padre del compositor, circunstancia que le obligó -con nueve años de edad- a trasladarse a Barcelona para vivir con su abuelo materno. Una vez allí, ingresó en la Escuela Municipal de Música estudiando con Francesc Costa y Eduard Toldrá el violín y la composición con Enric Morera y Salvador Pahissa, realizando además sus estudios, de forma paralela, en la famosa Academia Montessori. No hay que olvidar que Barcelona, en el primer tercio del siglo XX, era una ciudad con intensa vida cultural y musical. Honneger, Schönberg o el propio Strawinski visitaron la ciudad condal en aquella época. Manuel de Falla estrenó su Concierto para claveen 1926. Robert Gerard, compositor catalán y discípulo de Schönberg, representaba la tendencia vanguardista española del momento.No es casual que en 1936, poco antes de la guerra civil, se organizara en la ciudad el XIV Festival de la S.I.M.C. (Sociedad Internacional de Música Contemporánea), que permitirá a Montsalvatge conocerla obra de relevantes compositores extranjeros como Alban Berg, Ernst Krenek i Albert Roussel, y españoles como Rodolfo Halffter, Federico Elizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, Óscar Esplá, Manuel de Falla, Pedro Sanjuán y Joaquín Turina, compositores de la nombrada Generación de la República. También constatamos la presencia del famoso ballet de Sergi Diaghilev y de conciertos en los que se presentaron obras del Grupo de los Seis. Todo este ambiente musical y cultural influyeron de manera decisiva en la formación y bagage musical de Xavier Monsalvage. Muy pronto consigue sus primeros éxitos como compositor, con su obra Tres Impromptus para piano en 1933, con la que recibe el premio en el XII Concurso de Composición Concepció Rabelli Civilsa la vez que una ayuda económica de la Fundació Patxot que le permite viajar a París. Dos años más tarde su Petita Suite burlesca, para violín y cuarteto de viento recibe el premio Pedrell de la Generalitat de Catalunya. Sinembargo el capítulo de premios le creó algún que otro sinsabor. Célebre es que presentó a concurso su Concierto breve -hoy importantísima partitura dentro del género, en el repertorio español- y no fue premiado. O su ópera Babel 46, que corrió la misma suerte, y que no pudo estrenar hasta muchos años más tarde, cuando ya daba por perdida esta posibilidad (compuesta en 1960 no vio la luz hasta 28 años más tarde). No obstante, cuando se escuchan estas obras se aprecia la absoluta subjetividad de los concursos de composición. 11

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Con independencia de estas anécdotas, Montsalvatge recibió a lo largo de su trayectoria profesional numerosos premios y distinciones: Premio Oscar Esplá (1958); Premio Nacional de Música (1985); Premi Reina Sofía - Fundació Ferrer Salat (1992), Premio Jacinto e Inocencio Guerrero (1992); II Premio Iberoamericano de música Tomás Luis de Victoria (1998); Doctor Honoris Causapor la Universitat Autònoma de Barcelona, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del gobierno francès, Medalla al Mérito Artístico del Ministerio de Cultura, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya y Medalla deOro al Mérito en las Bellas Artes.También fue académico numerario de la Xavier Montsalvetge, Eduardo Toldrá y Óscar Real Académia Catalana de Sant Jordi, académico honorífico de Esplá (Alicante 1958) la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid y de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, miembro de la Hispanic Society de Nova York y de la Société Fryderyka Chopina de Varsòvia. Su faceta pedagógica se inicia en 1943 como profesor en la célebre Academia Marshall de Barcelona continuadora de la escuela pianística que fundó Enrique Granados. Posteriormente, en 1970, entra como profesor de composición en el Conservatorio Municipal de Barcelona, antigua Escuela Municipal donde había empezado a estudiar música, yes nombrado catedrático en 1978. Aunque no dejan de ser significativos sus comentarios con relación a la docencia de la composición, extraídos de sus Papeles autobiográficos (constituyen sus memorias, publicadas en 1988), que dan además una idea de la honradez de nuestro protagonista: Nunca he tenido vocación por la pedagogía. (…) me cuesta imaginar cómo un compositor puede ¨enseñar a componer¨ después de superadas las disciplinas académicas de la armonía, el contrapunto y la fuga sometidas a inalterables principios formales clásicos. (…) lo único importante, prescindiendo de reglas y normas, está en la posibilidad de que el profesor sepa lograr que el aspirante a compositor se encuentre a sí mismo. Lo cierto es que cuatro años más tarde abandona la docencia así como la crítica musical, que desempeñaba en el periódico La Vanguardia. Compositor prolífico, continuó sin pausa su actividad compositiva hasta el final de su vida, creando un elevado número de obras, catálogo que finaliza con su Sinfonietta-concierto (2001) obra escrita para flauta solista, orquesta de cuerda, piccolo, arpa y un percusionista. Sus obras fueron interpretadas y dirigidas por los más prestigiosos intérpretes como Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner, José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle, Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendricks. Es posible encontrar diversas opiniones sobre las tendencias estilísticas que se aprecian en su lenguaje, tendencias que evolucionan a lo largo de los años, desde un primer estilo habitualmente citado como antillanismo, o nacionalismo ultramarino que caracterizó muchas de sus obras —evocando las colonias españolas de América que se perdieron a finales del XIX, con la guerra de Cuba (1898), y que influyeron en la música popular catalana del momento—, al introducir las conocidas habaneras que Montsalvatge recuperó directamente de los pescadores de la Costa Brava i que recogió en el Álbum de habaneras (1948) publicado con Néstor Luján i el pintor Josep Maria Prim. También se intenta explicar el estilo de escritura de otras de sus obras, bajo una ciertainfluencia serial. Hasta encontrar finalmente una música con sello propio -ecléctica para algunos- , pero en cualquier caso más concentrada en su personalidad.Parece que a la hora de calificar la obra creativa de un compositor tendemos a la simplificación. En realidad, en el fondo del asunto subyace la dificultad que encontramos por adscribir a un estilo, corriente o escuela, el mundo creativo de un compositor tan rico y versátil, con tanta obra realizada a lo largo de una tan extensa trayectoria profesional como la de Montsalvatge.

12

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Montsalvatge pertenece a esa clase de compositores que necesitan expresar una personalidad creativa propia, cimentada, no tanto sobre la tradición -con la que tantas veces se les relaciona de forma peyorativa- sino, sobre todo con el cultivo de una música que posee una sonoridad personal e individual, desprovista de preocupaciones esencialmente especulativas vinculadas con una cierta modernidad de postulados estéticos, y más centrada en el propio resultado artístico de la misma. Tomás Marco, para este estado de cosas acuña, muy acertadamente, un término propio –poética artesana- en su libro Pensamiento musical y siglo XX donde indica: (…) existen músicos poco interesados en la especulación estética, que practican un pragmatismo que les acerca a esa posición tan extendida profesionalmente que llamaremos poética artesana. Por tal entendemos -sigue Marco- una posición que basa en el absoluto dominio de la técnica compositiva y en el escrupuloso ejercicio de la profesión la validez de la obra musical. Y más adelante precisa que la poética artesana no es una posición avanzada ni retardataria sino un refugio en la propia configuración de la música frente a especulaciones, siempre sentidas como externas, lo sean o no en realidad, de los movimientos estéticos generales aplicados a la música. Para los compositores como Xavier Montsalvatge no se trata tanto de ser modernoo no serloal escribir sus obras, sino de ser consecuente con aquello que sesiente como necesario en la propia creación musical, independientemente de etiquetas y corrientes estéticas. A veces se les atribuyeel calificativo de eclécticos a estos compositores que -haciendo gala de un dominio técnico asombroso- pueden cultivar y practicar dentro de su obra, posiciones estéticas y técnicas compositivas poco uniformes, aparentemente bastante alejadas entre sí. Aunque ello no significa en absoluto, y mucho menos en el caso de Montsalvatge, una renuncia a laexigencia más inconformista en lo creativo, donde la necesidad de expresarse desde el rigor y la perfección constituyen objetivos irrenunciables. Xavier Montsalvatge pertenece a este tipo de compositores. De su música se desprende en un primer estadio, una factura de realización, una calidad y un oficio compositivo que solo es atribuible a determinados individuos tocados por la magia, tocados de un talento extraordinario. Pero enseguida se manifiesta lo más importante de su música, lo mejor que puede decirse de un compositor: el gozo de su creación, la belleza de sus resultados, el mundo sonoro propio que es capaz de obtener con sus obras. Parafraseando aTomás Marco, e invirtiendo su término, podríamos nosotros utilizar la expresiónartesanía poética, para describir el quehacer creativo del compositor. Porque es pura poesía lo que Montsalvatge logra con muchas de sus obras; es la poesía, en su más alta expresión, el objetivo de su artesanía profesional. Desde estas páginas recomiendo encarecidamente la escucha de su música. Conocer y disfrutar sus Canciones negras (1945), o el Concierto breve para piano y orquesta (1953). En el género sinfónico su interesantísima Desintegración morfológica de la Chacona de Bach (1963), su Sinfonía de Réquiem (1986) que constituye un intenso canto de difuntos sin texto. Disfrutar del Concierto del Albaycín (1977) para clave y orquesta o deMetamorfosis de concierto (1980) para guitarra y orquesta. En el apartado de la ópera encontramos El gato con botas, ópera de magia en un acto y cinco escenas (1.947), Babel 46, ópera en cuatro episodios y dos actos(1960), y su tercera ópera, Una voce in off, ópera romántica para dos personajes y medio, en un acto y tres escenas (1.962).En la música de cámara encontramos la Serenata para Lidia de Cadaqués para flauta y piano(1970)estrenada por Jean Pierre Rampal o Diálogo con Mompou para violín, violoncello y piano (1988). Por supuesto sin olvidarme de su Concierto-capriccio para arpa y orquesta (1975). Sólo por citar un grupo reducido de su extenso catálogo. No es casual la amistad que Montsalvatge tuvo con otro gran compositor catalán, que también participa de todas las características de enfoque creativoya indicadas en Montsalvatge. Me refiero a Frederic Mompou, con el que le unía una estrecha amistad y con el que incluso trabajó en un proyecto conjunto con la obra Perlimplinada, ballet sobre la comedia de Federico García Lorca Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. También a Frederic Mompou, en alguna otra ocasión, habrá que dedicarle nuestra atención. 13

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Con este breve artículo sobre Montsalvatge sólo he querido manifestar mi admiración y entusiasmo por la música de un compositor ineludible, próximo a nuestro mundo sonoro, a nuestras señas de identidad mediterráneas, con la secreta intención de contagiar a todos los alumnos del conservatorio de mi entusiasmo, o al menos de motivar la escucha de alguna de sus obras. Bibliografía: -

Montsalvatge, Xavier. PAPELES AUTOBIOGRÁFICOS. Al alcance del Recuerdo Colección Memorias de la Música Española. Fundación Banco Exterior. (1988) Marco, Tomás. Pensamiento musical y siglo XX. Fundación Autor. Madrid (2002)

CLAUDE DEBUSSY, 150 ANYS DEL SEU NAIXEMENT Oscar Creus Impressionisme musical Per què se li anomena Impressionista a Debussy? -o millor dit- Per què l' Impressionisme musical està associat directament a la figura del compositor francès ? En primer lloc cal recordar que el propi compositor fugia de ser qualificat amb cap etiqueta, per altra banda observarem que la seua obra és molt més complexa i rica del que qualsevol etiqueta en si mateixa revela, però la veritat es que s'ha produït una identificació del terme impressionisme musical amb l'estil i el conjunt de tècniques musicals desenvolupades pel compositor francès. Sens dubte ha influït el fet que Debussy fora contemporani dels pintors P. Gauguin i V. van Gogh (postimpressionistes) i certament els punts de trobada amb els pintors impressionistes no són pocs. Caricatura de Debussy Estos pintaven la naturalesa des de la perspectiva de la impressió que els produïa i utilitzaven la tècnica de la barreja òptica. La barreja òptica consisteix senzillament a posar els colors purs sobre el llenç perquè l'ull els barrege. Es produeix una exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre –negació de la llumper a aconseguir colors nets, vibrants i lluminosos. Debussy aprèn d'ells el tractament del color i trasllada esta mateixa tècnica pictòrica (la mescla òptica) a la música amb la utilització dels timbres purs en les seues obres orquestrals. Debussy combina els colors instrumentals en les seues partitures com ho faria un pintor sobre el llenç. Al respecte afirma: “Tracte d'utilitzar cada timbre en el seu estat pur: com fa Mozart, per exemple...Tothom s'ha acostumat a barrejar timbres, a fer-los destacar acolorintlos o concentrant-los i no a fer que sonen amb les seves pròpies identitats.” Exotisme, historicisme, esoterisme La música europea és probablement una de les poques tradicions musicals del món que és capaç d'incorporar i absorbir elements d'altres cultures sense renunciar a la seua pròpia idiosincràsia, perquè estes incorporacions són enteses com a influències positives que en definitiva contribueixen a l'evolució del nostre propi llenguatge musical. Passejant per l'Exposició Universal de París de 1889 Debussy escolta la música de Java i Bali (Indonèsia) protagonitzada per l'orquestra del gamelàn (de la raíz “gamel', que significa martell). El mateix compositor afirma: “La música javanesa fa gala d'un contrapunt al costat de la qual, el de Palestrina no passa de ser un joc de xiquets. I si escoltem sense prejudicis europeus l'encant de la seua percussió, ens veiem obligats a reconéixer que 14

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

la nostra només és un soroll de circ de fira." Però a mes de l’exotisme en la música de Debussy poden trobar un desig de tornar als arrels propis. L' historicisme en Debussy és una mirada al passat com a font d'inspiració, en especial al món grec i al món medieval. Musicalment esta influència se plasma en la partitures amb el renovat ús dels modes grecollatins; escales antigues que Debussy recupera i adapta a un nou llenguatge d'avantguarda. En la França de finals del XIX estava de moda la música modal. En este clima d'acostament a la música modal, Debussy va visitar el monestir de Solesmes en 1892 i va estar conversant sobre la modalitat amb els monjos. Precisament el renaixement del monestir benedictí constituïa un aspecte molt destacat de la vida musical francesa del moment. En paraules del compositor: “Sense retornar a les ensenyances del Renaixement, que probablement tampoc harmonitzarien amb la nostra època, no podíem inspirar-nos en ell i recuperar aquella ensenyança a l'aire lliure, sense desitjos de prompta glòria.” Per altra bandacal assenyalar l’influencia de l’esoterisme en la seua música. Debussy freqüentava la llibreria ocultista L'Art Independent, on va fer amistat amb el seu propietari Edmond Boilly, líder del moviment místic rosacruciano i editor de les seues “Cinc Cançons” sobre text de Baudelaire. El cercle de Boilly estava imbuït en la numerologia pitagòrica, -que incloïa la secció àuria- pel que no és estrany que molts autors (Goldman i Howat entre d’altres) sostinguen la hipòtesi que Debussy va adoptar conscientment esta proporció matemàtica. En la paret del saló de sa casa a Paris, prop del Bois de Boulogne, penjava una de les més volgudes obres pictòriques de Debussy: un gravat original de La gran ona de Kanagawa de Katsuhika Hokusai, on una gran ona s'alça sobre la muntanya Fuji. La Gran Ona de Kanagawa Debussy, qui era també un hàbil pintor, va reproduir este mateix gravat en la coberta de la primera edició de la seua obra orquestral La Mer. Com podem observar, la composició general de la imatge pareix tan harmoniosa i proporcionada perquè responen a la proporció divina, principi estructural que es troba en la pròpia naturalesa: en la petxina del caragol, en els gira-sols i en diferents fulles, com ben coneixien els arquitectes i matemàtics medievals. La pregunta que ens podem fer és si Debussy era conscient de tot açò. En primer lloc cal dir que no hi ha constància que l'autor haguera fet explícita la seua intenció, més enllà d'un comentari en una carta enviada al seu editor Durand a l'agost de 1903: “He afegit un compàs a Jardins sous la pluie; és absolutament necessari per a la numeració: el número diví.” Música onírica Com a oient, per tal de gaudir d'esta música, cal adoptar una actitud molt distant de l'actual; la de l'anunci televisiu. En els anuncis es capta l'atenció del consumidor en a penes uns segons. Al contrari esta música és tot color, moviment i suggestió, necessita deixar-se envair pel so, escoltar activament els suaus i diferents colors i activar en nosaltres la capacitat d'imaginar a través del la música. I temps, cal donar-li temps. Com va dir Ortega i Gasset: Gràcies a Debussy és possible escoltar la música tranquil·lament, sense llàgrimes ni desmais, perquè va alliberar a la música de l'element humà i per esta raó va iniciar una nova era. Només ens cal afegir que en Debussy es dóna cita la fusió multicultural i es converteix d'esta manera en síntesi del passat, del present i al mateix temps en punt de referència per al futur de la música del s. XX. Els ràpids de Awa BIBLIOGRAFIA BÁSICA C. DEBUSSY. El Sr. Corchea y otros escritos. Alianza Música. Madrid, 2003. D. P. GOLDMAN. “El esoterismo como determinante del lenguaje armónico de Debussy”. Quodlibet nº 18, p.99. Alcalá de Henares, 1995. 15

APIA ACERE nºº 12 

Maig  201 12 

P. ROBERT TS. “Debussyy: Impresionnista o simboolista?”. Quodlibet nº 18, p.74. Alcaláá de Henares, 1995. R. HOWAT T. “Debussy, naturaleza y proporción”. Quodlibeet nº 18, p.118. Alcalá de Henares, 1995.

J Jules M Massen net (184 42-1912)) Mª Nieeves Perpiñá Marco Tots els anyys se celebreen diferents aniversaris, naixements o defuncionns, de compoositors cèlebrres que ens han h deiixat una exccel·lent produucció musical. Des de l'equip de redacció de laa revista no volem que se'ns s passe esta e oportunitat perr a recordar-hho. Així ho hem fet ambb Xavier Mo ontsalvatge i Debussy, enn els articless anteriors i ara, a perr a finalitzar,, li toca el torn a Jules Massenet M en l'aniversari de la seua moort. París a finals fi del seggle XIX era una u espècie de d microcosm mos de l'Eurropa musicall de llavors, a més m de conserrvar encara alguns distiintius específ íficament francesos, pel que q f a la pràcttica i gustos del moment. L'òpera com fa m sempre s'aalçava en la imaginació i d dels f francesos peer damunt de d la resta dels d gèneress musicals. F França man ntindria la seeua p pròpia identitat durant gran part del d segle, desafiant d tannt al verismee italià com m al wagnerisme. Jules Maassenet, va seer el composiitor francés d'òpera d més popular de l'últim l quart del segle XIX. Músic i hom me de negoccis, sabia el que el públlic desitjava,, i se'l va saaber oferir. Es trractava d'un oportunista que no gauudia de moltaa popularitatt entre els seus s col·legues. Bizet va diir una vegada:”eixe homet es preppara a camiinar sobre tots t nosaltres”. Perrò el seu “errotisme discrret et quasi religieux” com c va escriiure d'Indy, vvan ser els ingredients que q Maassenet va saaber introduirr en la seua producció p muusical i donaar-se'l al púbblic ansiós dde dosi de tal producte. Va naixer el e 12 de maigg de 1842 i va v morir el 13 d'agost de 1912. Als onze o anys esttava en el Co onservatori, i en 1863 va guanyyar el Prix dee Roma. A pesar de ser un u bon pianissta, va viure de l'ensenyaança i tocantt instrumentss de perrcussió en unnes quantes orquestres. o E 1867 va esstrenar la seu En ua primera òpera, La Graande-Tante, prosperant p m molt en este gènere.En 1878 va ser s designat professor dee contrapunt, fuga i compposició en el Conservatorri.

Resppecte a la seua s obra, Massenet M vaa dominar ddurant trentaa anys l'òppera francesa fins al punnt de compon ndre un repeertori musicaal impression nant del quall 25 són òpperas i òperas còmiquess. Al començament deel segle XX X algunes coom: Hérodiaade (1881), Le Cid (188 85), Thaïs (1894), ( Don Quichotte (1910), ( Wertther (1892) i Manon (18884), es repreesentaven en totes part. En la l dècada dells vint, la seu ua fama va coomençar a deeclinar.

16

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Dels quasi trenta títols que integren la seva àmplia producció lírica, s'inspiren en tema hispà o en font literària espanyola, a part de li Cid (1885), la seua poca coneguda Don César de Bazán (1872), La Navarraise (1894), Chérubin (1905), Don Quichotte (1910) i Amadis, estrenada amb caràcter pòstum en Montecarlo en 1922 i inspirada en el nostre Amadís de Gaula.. En l’actualitat, Plácido Domingo representa de forma heròica el personatge que dóna títol a l'òpera de Massenet i per a la seua identificació, li va portar a encarregar-li un retrat, caracteritzat com el nostre heroi medieval, al gran pintor sevillà Francisco Borrás, Catedràtic de Dibuix del Natural en Moviment de la Facultat de Belles arts de la Universitat Sevillana. Els primers esbossos van ser presos durant 1985 en la residència del tenor en una coneguda urbanització madrilenya. I el llenç definitiu, de grans proporcions (250x180 cm), es va realitzar a Sevilla en 1986 en l'estudi del pintor, proper al popular carrer Fira. Com a "model ideal" va qualificar Borrás a Plácido, que li va facilitar la seva tasca "gràcies al seu domini de l'espai, la seva naturalitat personal i la seva desenvoltura escènica". En actitud heroica, eleva la seua popular "Tizona", amb Jimena als seus peus, el llenç combina el figurativisme més realista (Borrás és un prodigiós retratista) amb l'al·legoria històrica.

Representació de Manon en el Liceu de Barcelona 

Palau de les Arts Reina Sofía de Valencia, on Plácido  Domingo interpreta al  monjo Athanaël del'òpera Thaïs 

 

Cerimoniós, elegant i romàntic, Massenet agradava i comprenia a les dones. La cantant d'òpera Bessie Abbott deia que:”ell podia complaure tant les dones amb les seues hàbils carícies verbals que una sentia desitjos d'escoltarho constantment”. En la nota necrològica del Musical Courrier és va explicar la seua enorme popularitat:” És quasi segur que si Massenet no haguera viscut precisament durant el període en què va viure, quan el mon anhelava un poc de melodia, i quan pocs compositors sabien compondre melodia, hauria sigut un fracàs. Però va succeir precisament que Massenet va compondre melodia combinada amb un poc de modernisme i quasi un toc wagnerià, en moments en què la majoria dels compositors tractaven de superar l’antiga escola. Per això mateix se li va apreciar. Donem la benvinguda a les seues mediocres melodies perquè no tenim altres”

Bibliografia: Schonberg, H.C. LOS GRANDES COMPOSITORES Ed. Ma non troppo Barcelona 2007 17

APIA ACERE nºº 12 

Maig  201 12 

W Wunde erkin nd Núria Olttra Brines 6èè E.P Sempre s’hha dit que Mozart M (27 de d gener de 1756 a Salzzburg - 5 de d desembree de 1791 a Viena) era un Wuunderkind, és a dir, un xiiquet prodigii que va morrir molt jove i que va esccriure, entre dd’altres, La flauta f màgicca i la Marxa Turcca. Però, quee sabem d’elll realment? I és que a través t de differents llegenndes o estereeotips, com per exeemple el perrsonatge que l’interpreta en la pel·lícuula Amadeussde Milos Forman i la rivvalitat, sense fonaments, que q preesenta amb Salieri, S s’ha desdibuixat la seua bioggrafia real. Així, A la finaliitat d’aquest article es deeixar constànncia de la història d’aquest d perssonatge, la quual està plenna de curiosittats. En primerr lloc, tot el món coneix al composittor amb el no om de Wolfa fang Amadeus Moozart, però ell mateix com A mpositor solaament va utiliitza aquest nom n u vegada. M’expliquee, Mozart vaa ser batejaat amb el no una om de Joannnes C Chrysostomu us Wolfgangu us Theophiluus Mozart. II, aleshores, d’on d traguem m el A Amadeus? R Resulta que Theophilus T e deriva d’un nom greec que signiffica es a amant de Dééu o estimatt per Déu. Així, A la form ma familiar Amadeus éss la v versió llatinaa d’aquest no om. Però en cap cas Mozzart s’autodeenominava així, a s sinó que a Itàlia, a partirr del 1770, es e feia dir W WolfgangoAm madeo i, a paartir d 1777, Wolfgang de W Am madè. No serà fins al s. XIX qu uan comencee a p popularitzarse la forma Amadeus A perr tal de referiir-se al comp positor.

Un altre fett, si més no, cridaner és que q va escriuure, seegons els cattàleg KöchellVerzeichnis,626 obres. Una U grran quantitatt de peces sii considerem m que solam ment vaa viure 35 annys. De fet, un estudi haa estimat quee si un n copista esccriguera la sseua obra, taardaria 25 annys, mençà ben prompte p a esscriure músiica i als 4 aanys ja haviaa escrit la seua treeballant deu hores diàriees. Així, com priimera simfonnia. A la fi de d la seua vidda va escriurre la simfoniaa número 41, on utilitzavva les mateix xes quatre nootes que en la 1, serria per què saabia que anava a morir i volia fer un homenatge a la seua prim mera simfoniia o simplem ment és una casualitaat? Com tota peersona, Mozzart també tennia les seuess manies. Pell que fa a la música, odiava, de manera acèrrimaa, el so de les flautees. De fet, va v arribar a afirmar a que l'única l cosa pitjor a unaa flauta, són dos. Així, l’aparició de les flaautes en les seues obres s’explica perquè p forenn obres per encàrrec. e Peerò, com tot,, aquest odi tenia una part p neggativa i l’altrra positiva. La L positiva va v ser que, grràcies a que no li agradaava el so de les flautes, va introduir el clarinet i començà a considerar-sse aquest insstrument dinns de les orqquestres. A més m a més, va crear el fantàstic f Con ncert Per a Clarinet C (K K.622). Una altra peculiaritat p é el fet quee, segons el càlcul efectu és uat per Joseef Heinz Eibbl, publicat en e Mozart. Chronik C einees Lebens, deels trenta-cin nc anys, deu mesos i nouu dies (=13.097 dies) dee la seua vidda, el compositor es va passar p deu annys, dos meesos i vuit diies (=3.720 dies) d viatjantt. Cosa que ens e pot resulttar més espectacular si tenim en coompte que al a s. XVIII no n hi havia les facilitatss que tenim ara per viaatjar, però Mozart M va haaver de viatjaar per tota Europa E per tal d’exhibir--se i ser connegut. Aqueests viatges van v resultar molt profitoosos perquè va v conèixer a molta gennt, entre d’alltres a Franz Joseph Haydn. Entre aquuests dos com mpositors troobemuna anèècdota molt graciosa: g un dia Moozart va com mposar unes notes n per tal de gastar-li una broma al a seu amic. Haydn H comeençà a tocar i tot anà be fins f 18

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

que es va parar en sec perquè hi havia una nota que no podia tocar, perquè les mans estaven ocupades amb altres notes i aquesta es trobava justament al mig de les dos mans. Aleshores, Mozart li va dir que ell ho intentaria i quan va arribar a la nota en qüestió, va acatxar el cap i la va tocar amb el nas. Finalment, Mozart va morir el 5 de desembre de 1791 a la primerenca edat de trenta-cinc anys. La seua salut mai havia sigut bona. Anys i anys viatjant de xiquet van tenir el seu efecte. A més, tenia un estil de vida molt intens i sempre treballava massa. No es pot atribuir la seua mort a una causa única, però sabem que en les últimes setmanes de la seua vida patia d'insuficiència renal i possiblement febre reumàtica que van afligir encara més el seu afeblit cos. Tot i això, hi ha hagut diferents hipòtesis, majoritàriament sense fonaments, que ha explicat la seua mort, com és el cas de: 1. Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament odiava el seu geni musical. Això va servir d'inspiració per a l'òpera Mozart i Salieri, de Rimski-Kórsakov, per a la petita obra de teatre del mateix nom del cèlebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatral Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel·lícula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per Tom Hulce).

2. Una altra de les llegendes sobre l'enverinament apunta als seus germans de lògia maçònica pel fet que hauria revel·lat massa secrets a través del llibret i de la música del seu singspielLa flauta màgica. Així, es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi. Per tant, tot i la seua mort, Mozart no va deixar mai de generar polèmiques i omplir llibres. Un exemple és que, amb la seua mort, va deixar inacabada la missa de Rèquiem en Re menor (K.626), la qual va ser un encàrrec i, es diu, que com ell sabia que estava prop la seua mort, la va escriure com si fora la missa que tocarien en el seu soterrament. Al ser una obra incompleta, molt van voler acabar-la, de manera que tenim múltiples versions d’aquesta com la de Beyer, Maunder, Robbins Landon, Druce i Levin. Però la versió més famosa és la que va escriure el seu amic i alumne Franz XaverSüßmayr (revisada per Franz Beyer el 1972 per tal de recuperar la més autèntica puresa mozartina). Un altre tema que ha donat molt que parlar és l’anomenat Efecte Mozart, que es refereix als suposats efectes que pot produir a persones escoltar les melodies del compositor. Així, a la dècada dels 90, als Estats Units, es van promoure moltes investigacions i llibres de divulgació basats en aquest efecte. La versió popular de la controvertida teoria va ser expressada succintament per un columnista musical de The New York Times: «Investigadors han determinat que sentir a Mozart et fa més intel·ligent». Més intel·ligents o no, l’única cosa certa que podem dir és que Mozart ha sigut un dels grans genis de la música.

BIBLIOGRAFIA http://www.mozart.cat

19

APIA ACERE nºº 12 

Maig  201 12 

SUIITE HELÉ H ÉNICA A (Heelenissmo) Por Mª Ampparo Madridd y Cele Jiméénez (Departaamento Vien nto-Madera, Especialidad E d Saxofón)

Una Suite es una form ma musical compuesta por diversaas piezas insstrumentalees independiientes entree sí, pero combinaadas para ejjecutarse seeguidas, la Suite Helén nica está coompuesta dde cuatro movimientos m : I. Kaalamatianóss, II. Funky,, III. Vals y IV. Kritis. I.

KAL LAMATIAN NÓS

El nombree de Kalamaatianós aludde a una reggión de las islas griegaas, a la ciuddad del Kalamata, situaada enn el sureste del Peloponneso y cuyoo baile típicco (el Kalaamatianós) es e uno de loos más exteendidos porr la península heléénica. El Kalamaatianós, en la Suite Heelénica asume su cond dición de pieza p del foolklore grieg go en comppás irrregular de 7//8 (3+2+2) y con una estructura e m melódica en forma de “lllamada-resspuesta” enttre un solistta y el resto de la banda b añadiiendo en la respuesta una u nueva línea contrappuntística. Desde el puunto de vistta armónico,, si bien possee una armadura definiida que nos llleva a pensarr en la tonaliddad de Fa Mayor, se s trata de unna obra escritta en armoníía modal. Esta primeera danza dee la Suite está estructuurada en tress secciones que a suvez coinciden conn las tres seecciones esttablecidas según la form ma. La prim mera secciónn esttá escrita enn modo jónnico (al habblar de moddo jónico, no n se refieree a la escala puura que com mienza en Do, D sino a su s transportte interválicco a la notaa Fa). En la inttroducción se establecee la nota funndamental deel modo y su u quinta, y la l melodía se muueve dentro de los caucees del modo con algunos guiños, co omo son los cromatismoos quue actúan com mo floreos. En la seguunda seccióón se produuce no una melodía to onal, sino un u cambio dde moodo; se pasa al modo dórrico (II graddo de Fa), de manera quee se construyye la melodíía en escala de Sol, pero con c las alteernaciones del d primer modo (SI bemol b en lla arm madura). q En la terccera secciónn, se produuce un nuevvo cambio de modo y quizás ell más signifficativo ya que maanteniendo el e mismo bajjo del modoo anterior (Sool dórico), pasamos p a unna escala dee Sol, pero ahora a con el La bem mol, el Si naatural y el Mi M bemol, cuyya escala dee carácter Oriiental, por unna buena paarte, y también de caráccter de 7ª dominannte (V graddo en la esccala de Do menor arm mónica), connduce perfecctamente a la nota bássica funndamental del d siguientee movimientoo.

20

APIACERE nº 12  II.

Maig  2012 

FUNKY

Se trata de una línea obstinato sobre el bajo Do, que en combinación rítmica con dos mayores triadas, establece el modo mixolidio (V Grado de Fa), sobre cuyos dos compases repetidos el solista puede hacer su propia creación espontanea (improvisación), o tocar lo escrito (transcripción de una improvisación del autor).

III. VALS Comienza con una introducción (cosa que es característica en toda la Suite, quizá para dar tiempo a asimilar unos ritmos con unos origines y planteamientos tan diversos). Esta es la introducción rítmicamente característica del Jazz - Waltz (3/4 que sugiere un 6/8 pero no lo es porque la fuerza está en los tiempos 1º y 3º del compás (1ª y 5ªcorchea de las 6 del 3/4) con pedal en el bajo y una serie de acordes cuatriadas que establecen el nuevo modo eólico (VI grado de Fa), en la primera sesión, cuya melodía proviene también del folklore griego. La segunda sesión es una melodía original basada en una escala pentatónica africana muy empleada en el Jazz que al añadirle la 5ª disminuida se convierte en la llamada Escala Blues en la parte A. La parte B o “Bridge”, es una melodía en Fa mayor con una armonía Jazzística que rompe con el modalismo para regresar a la parte A conclusiva en el modo eólico original, con un Tutti Contrapuntístico que concluye en un pedal pianísimo en los graves sobre el cual el soprano interpreta una cadencia de carácter popular helénico. Concluida la cadencia, vuelve la introducción y las dos secciones del vals para enlazar con el Kritis. IV.

KRITIS

Este es el cuarto movimiento de la Suite, pues lo que sigue no es más que la repetición de las dos últimas secciones del primer movimiento y alude nuevamente al folklore griego, concretamente a un baile o danza típica griega de la isla de Creta. Este movimiento en compas de 2/4 sigue en modo eólico (con algún cromatismo) y en cuanto a la forma, se divide nuevamente en tres secciones que a su vez se repiten al llegar al final del movimiento y se une con anacrusa al último movimiento que es la repetición de las secciones 2 y 3 del Kalamatianós, con una modulación sorpresiva a un acorde de 13ª sobre el V grado disminuido del modo cuyos bajos descienden por los grados de esta escala (Re b 7ª) a la fundamental del modo original.

Tomando la Suite bajo un punto de vista más abierto que el análisis estructural de sus elementos, se puede afirmar que el planteamiento realizado encierra una intención evidente: El primer tiempo supone una introducción, y esta introducción se realiza con motivos folklóricos de Grecia, y posteriormente se encadenan los siguientes movimientos de diferente corte a modo de "torrente" (Funky, Vals, Cadencia y las piezas griegas). Todo esto encaja con la intención del compositor de crear un lenguaje, de jazz principalmente, en el que se mezclen diferentes estilos y géneros como "variedad" pero cuyo criterio interpretativo constituyan la "unidad" de la obra. En la versión y orquestación para Banda Sinfónica, el autor desea que la sección de saxofones y el solista sean protagonistas (en el Kalamatianós especialmente) y suenen como una sección de saxofones con el sonido y la expresión del saxofón de Jazz.

21

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Profesor: LLorenç Mendoza

Si nos paramos a leer documentos en Boletines Oficiales que versan sobre la asignatura de Orquesta, lo primero que salta a la vista en todos ellos es que el proceso de enseñanza y aprendizaje de las diversas especialidades instrumentales tiene forzosamente un marcado carácter individual. De ahí que la enseñanza musical en los conservatorios confronte a este componente unipersonal con elementos colectivos como lo son las asignaturas de orquesta, coro, conjunto o música de cámara. En los preámbulos de las diversas programaciones de estas asignaturas colectivas siempre figura que la educación musical no puede ni debe perseguir como única meta la formación de solistas instrumentales; todo lo contrario, su principal misión debe ser ofrecer a la sociedad los músicos que ésta necesita para poder canalizar aquellas actividades que demanda la propia comunidad. La práctica de estas asignaturas constituye una materia necesaria para la formación musical y su presencia viene justificada en un doble sentido. Por un lado, porque ofrece a los instrumentistas la experiencia y los conocimientos necesarios relativos al funcionamiento, las reglas y la convivencia características de la interpretación de estas agrupaciones. Por otro, porque actúa positivamente sobretodos aquellos instrumentos cuyo nivel es capacite especialmente para tocar en una agrupación.

Por tanto, pensemos que el principal objetivo en clase va a ser el conseguir unificar todos los criterios básicos que entran en funcionamiento a la hora de interpretar conjuntamente, con independencia del número y del tipo de instrumentistas que se den cita en el grupo. Por tanto, en mis clases pretendo por encima de todo que el alumno entienda de la importancia que tiene una idónea predisposición y concentración en el trabajo a realizar. Y digo esto porque detecto después de mi larga experiencia, y es una apreciación bastante general, que la mayoría del alumnado de estas asignaturas entiende que con sólo asistir a clase ya tiene asegurada una buena nota; que la clase, pongamos por ejemplo de orquesta, es el aula ideal para relajarse del agobio lectivo diario, prestándose a ser el lugar perfecto donde olvidarse un poco de todos los contenidos “serios e importantes” que trabaja en el centro y/o fuera de él.

22

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Nunca más lejos de la realidad. Precisamente, la esencia de la clase de orquesta reside en la dificultad que encuentra el profesor para intentar hacer que un número bastante nutrido de intérpretes, en proceso de aprendizaje, piensen y ejecuten la música de la manera más parecida posible para que la interpretación conjunta tenga un sentido musical, como mínimo, entendible.

Por ello, y desde aquí quiero animar a todos los que tengan la suerte de participar en clases colectivas, que disfruten de esa circunstancia tan especial y que realmente valoren que la práctica instrumental resulta así entendida no sólo como la adquisición de una compleja técnica y la progresiva formación de unos criterios musicales propios, sino también como una herramienta de relación social y de intercambio de ideas entre los propios instrumentistas; así entenderán con toda seguridad que el resultado final, es decir, el aprendizaje global de conjunto, realmente vale la pena si el trabajo previo ha sido el justo y adecuado y ha contribuido, en definitiva, al crecimiento académico y formativo del alumno en esta etapa tan delicada su educación.

23

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Aurelio Olivares Ripoll, mestre d’oboé

Continuant amb esta secció d' entrevistes als nostres professors, este any volem dedicar-li-la al mestre de oboe Aurelio Olivares,un dels primeres integrants del Conservatori de Música "Mestre Vert" de Carcaixent i educador de tots els alumnes d’oboé. 1- Ens han encarregat que et fem un bon retrat, així que comencem, qui és Aurelio Olivares? Bé en primer lloc agrair-vos la vostra atenció i contestant la vostra pregunta, donsAurelio Olivares és professor d'oboé del Conservatori Mestre Vert des de la seua creacióen el curs 1983-1984, i com a membre del consell de direcció he sigut vicedirector delcentre i actualment sóc secretari acadèmic. 2- Hi ha algun mestre del qui intentares no aprendre més que l'imprescindible?

És cert que hi han assignatures que et van millor que altres i les disfrutes més estudiant-les, però també hi han mestres que ens atrauen més que altres, be perquè connectes més en el que et diuen i/o com te ho conten, o bé perquè la matèria t'atrau més, però de la fase d'estudiant sincerament no tinc un record de cap mestre en eixe sentit. Vaja! Et confessem que ens asombra la teua sinceritat. Anem a vore si seguim en ratxa… 3- Ja saps el que diuen les males llengües sobre el que es necessita per a poder arribar a ser un destacat músic professional: “tindre bons padrins”. En l'actualitat, en quina mesura creus que ocorre el mateix? Eixa frase es una máxima que s'aplica a totes les situacions en general de qualsevol professió o estudis, però en el cas dels músics pel que vosaltres em pregunteu, sinó hi ha un treball serio de l'instrument, de res ens servix els padrins, com deia un refrany - en un assaig d’orquestra li pregunta al director l’alumne de clarinet - “¿maestro una pregunta?” – i li respon el director – “ lo que me tenga que decir, dígamelo con el clarinete”. 4- Coneixes alguna tàctica, motivació…..per fomentar la música entre els joves? Supose que voleu referir-se a la música clàssica, perquè la música moderna té un gran impacte en totes les generacions de joves i més hui en dia en l'accés des d'internet a qualsevol grup, cantant, cançó, etc., aleshores l'internet ens apropa en una facilitat abismal a qualsevol cosa que busquem i en tan sols uns instants, tant si busquem música clàssica o moderna. El fomentar la música clàssica des dels joves pense que passa per fomentar la participació dels estudiants de música en la formació de tot tipus de grups i interpretar en públic les obres estudiades, dons és la conseqüència natural dels estudis de música, i a més a més intentar fer tot tipus de repertori, sempre buscant fer un nivell de dificultat de les obres, que puguem presentar dignament en públic.

24

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

5- L'estudi de l'oboé té un repertori clàssic, almenys en l'educació d'ensenyances professionals als conservatoris. Creus que es deuria innovar amb estils més contemporanis? Es molt difícil incloure totes les tendències dels nous compositors, que van fent coses novedores i que no entren dins dels continguts clàssics dels estudis de l'oboé que és el cas que en pregunteu, però com que en la vida no hi ha res que siga igual per sempre, sóc partidari d'anar incloent conceptes i estudis de partitures abocats a coneixer les noves notacions musicals i sonoritats, demanades per alguns compositors, que des de fa ja molt de temps s'estan utilitzant, també es cert que son moltes d'elles d'una dificultat elevada, però que en la mesura possible, caldria anar mostrant als nostres alumnes en els últims cursos de les ensenyances professionals i per supost en les ensenyances superiors. 6- Com a directiu del centre, et proposem un entravessat: en l'enunciat “Sistema Educatiu Musical Espanyol”, quina és la paraula més difícil de creure? Veig que ho rebuscat a montò, aleshores qualsevol d'elles per separat, podríem fer llargues disceptacions. 7- Per a finalitzar l'entrevista, podries compartir amb nosaltres alguna anècdota de tots els teus anys d'ensenyament? Veritablement hi han moltes anècdotes, clar és que tenen nom i cognom quasi totes les que em venen al cap en estos moments, i per no personalitzar me és difícil comentar alguna. Bé vos conte una que segurament tots ho vist però no sabeu la seua història que contaven en aquells anys. Com vos he dit abans, el centre es creà en el curs 1983-1984 i s'ubicà en el carrer Bonaire núm. 1, el que és hui Centre d'Adults, i els responsables polítics impulsors del M. I. Ajuntament de Carcaixent foren l'Alcalde Vicent Pla i el Regidor de Música Fco. Cholvi, junt a la resta de regidors del M.I.Ajuntament i del departament d'urbanisme, que decidiren rehabilitar l'actual edifici del conservatori que havia sigut l'Hospital Municipal de Carcaixent, en el que treballaven i vivien monges, i les seues habitacions estaven en l'aula que vosaltres utilizeu per a l'assaig d'orquestra de corda. Bé, en els treballs de rehabilitació de l'edifici diuen que aparegué la màscara mortuòria de Juan Bautista Vert Carbonell, que com sabeu és el nom que porta el Conservatori “Mestre Vert” en memòria d'este il·lustre Carcaixentí, músic de reconegut prestigi nascut a Carcaixent en el carrer San Antoni núm. 8, compositor d'obres musicals sobre tot desarsueles tan conegudes com La leyenda del beso, La del soto del parral, El último romántico, La piscina de Buda, etc., aleshores si aneu al carrer que us he dit, podreu vore insitu en la façana, una pedra esculpida, en la que podreu llegir, que en eixa casa nasqué el Juan Bautista Vert Carbonell. I esta màscara mortuòria és la que esta en l'entrada del conservatori al pujar l'escala, damunt del pedestal. Però com arriba fins ací?...

T’agraïm que hages col·laborat amb nosaltres en esta entrevista, però especialmente volem donar-te les gràcies per la teua dedicació plena al centre i als teus alumnes. No dubtes que el teu esforç esta ahí i continuara donant fruits. Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia

5t E.P.

25

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Aquesta secció, dedicada sempre als nostres xiquets (alumnes de 1r i 2n d’ensenyament elemental), l’hem fet servir per saber què opinen i quina és la impressió al matricular-se per primera vegada en aquest conservatori • • • •

Quina diferència has trobat entre el centre educatiu al que vas i aquest nou centre? Des del punt de vista de les assignatures, què t’agrada més, el cole o el conservatori? Des del punt de vista dels companys, on tens més amics? Has notat alguna diferencia entre els professors del cole i del conservatori?

Açò és més important per a mi. Jo  soc  molt  oberta  I  tinc  amics  en  tots  els  llocs.  Els  Mestres  del  cole  són  més  divertits,  pequè  la  meua  mestra juga a futbol i a bàsquet, i  els del conservatori no, i en el cole  quan  els  Mestres  reneguen  després perdonen…   Marta Encarnación 

Ací es dóna més música que en el cole… Belén Clari

El conservatori és més divertit i damunt hi ha menys assignatures que en el cole, però així i tot igual de divertits Lucia Zubieta

Açí  tots  toquem  instruments,  i  en  el  cole  no,  l’ambient  és  més  musical.  Jo  crec  que  en  l’escola  els  professors  són  més  estrictes  i  en  el  conservatori  més   alegres.                        Neus Barraquet 

Ací veus i escoltes més instruments  que en el cole. Els professors del cole  són més avorrits que els del  conservatori.                                       María Vallés

Ací em divertisc més que en el cole,  i tinc més amics.                                 Claudia Estornell  26

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

En el cole hi ha més clases que ací, i la música em relaxa molt Christian Sala

En el cole quasi ningú toca instruments, i ací tots. Els professors del cole em tracten fatal, i els d’ací d’allò més bé. Arnau Casany Ací hi ha més alumnes que en el cole i la música em diverteix molt. Àngela Micó A mi el conservatori m’agrada molt, i damunt els professors del cole són molt remugons, i els del conservatori molt divertits. Mar Santana

Tinc més amics a l’escola, però al conservatori en faig cada vegada més. Àlvaro Cardona M’ho passe de lo més bé al conservatori! És súper divertit! Anna Bravo Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia 27

5t E.P.

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Aquesta secció de la revista, 2n Preludi, està dedicada als alumnes de final de les Ensenyances Professionals i enguany hem volgut recordar l’exàmen per accedir a les Ensenyances Superiors: ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA PROVA ESPECÍFICA D’ACCÉS A MÚSICA Consta de tres exercicis per a cada una de les especialitats que es determinen a continuació: A. Interpretació 1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Lectura a vista amb l’instrument principal de l’itinerari al que s’opta. 3. Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, com a mínim, una obra de memòria. B. Composició 1. Anàlisi estructural d’un o més fragments musicals d’un conjunt d’obres realitzades pel candidat que es presente al tribunal. 2. Lectura a vista al piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració. 3. Exercici compositiu a quatre veus de textura harmònica o contrapuntística. C. Direcció 1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple. 3. Interpretació al piano d’una obra de dificultat mitja corresponent al segon cicle d’ensenyances professionals. 4. a): Identificació auditiva d’elements melòdics, rítmics i harmònics d’un fragment musical, b): Prova de solfeig d’un fragment per a cor i/o orquestra a determinar pel tribunal. D. Pedagogia 1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Lectura a vista en el piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració. 3. Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, com a mínim, una obra de memòria. E. Musicologia 1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple. 3. Interpretació d’un programa de 15 minuts, d’almenys tres estils distints. Els conservatoris, en el marc de la seua autonomia pedagògica i administrativa, establiran i publicaran al començament de cada curs acadèmic els continguts, objectius i criteris d’avaluació dels exercicis de cada especialitat, així com les instruccions per a la realització de la prova, que hauran d’anunciar-se en els taulers d’anunci i en les pàgines web dels diferents centres. La inscripció en més d’una especialitat implicarà la realització de la prova corresponent completa, independentment de la similitud o coincidència dels exercicis. La nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova específica d’accés, en el cas d’estar en possessió del títol professional de Música. Els conservatoris superiors en coordinació amb els conservatoris professionals acordaran un llistat orientatiu d’obres per itinerari/especialitat que serà publicat al principi de curs 28

APIACERE nº 12 

29

Maig  2012 

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Percussió: Sergi Santamaría Carracedo No és fàcil resumir en aquesta pàgina el que ha sigut, més que una experiència o un record, una inoblidable part de la meuavida. Sis anys d’aprenentatge i formació musical, que a més d’ajudar-me a madurar com a persona, m’han fet canviar el meu punt de vista respecte a la música, doncs aquesta ja deixà de serper a misimplement una afició;ara és una necessitat. I això a soles ha pogut ser al Conservatori Mestre Vert de Carcaixent. I es que son molts bons moments els que he passat junt als meus companys durant els meus estudis musicals en Carcaixent, encara que també he necessitat molt de sacrifici, esforç i il·lusió que han culminat en la obtenció del Premi Extraordinari de final d’Ensenyances Professionals de Música, i que no hauria estat possible sense la confiança, la col·laboració i l’ajuda de moltes persones. Per això i per acabar vull agrair a totes les persones que m’han ajudat durant els meus estudis des de Juan i Marta, conserges del centre, per la seua atenció i amabilitat; professors com Mª Nieves, per convidar-me a escriure aquestes paraules i per les seues entretingudes classes; iJavier Costa, director del centre i entranyable persona, que fa de cadascuna de les seues classes una experiència única. I en especial vull donar les gràcies als meus pares, que s’han sacrificat tant per mi com jo per la música. I si com va dir Mahler, No hi ha més que una educació i és el exemple, no podria oblidar-me d’un percussionista, mestre i persona exemplar que possiblement ha sigut qui més m’haja influenciat des de que el conec, ja tres anys enrere: Joan Pons. Moltes gràcies. Sergi Santamaría Carracedo

30

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Menció d’honor d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Percussió Al llarg de tots estos anys he tingut la impressió que el món de la música és més del que pareix i per això el podem considerar com una part de la nostra vida en la que trobes una forma d'expressar-te, on trobes uns amics i noves experiències. He tingut la sort de tindre grans professors, un grup de percussió i poder actuar davant i junt amb ells. Finalment he de dir que el poder estudiar en este Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent és una gran oportunitat i agrair a Joan Pons i a Javier costa, que m'han guiat per un bon camí. Borja Sarrión Carbonell

Menció d’honor d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Clarinet

La meva participació en el premi fi d'Ensenyaments Professionals era per poder reflectir tot el treball realitzat en els últims anys d'estudis dins del conservatori, el resultat obtingut va ser una menció de la qual em senc orgullosa, malgrat no haver obtingut el premi, els nervis sempre juguen una mala passada, però no obtenir-ho no és major importància ja que la meua major satisfacció és haver conegut durant el meu trajecte, dins del conservatori, a grans professors que m'han ensenyat a saber, transmetre i a respectar millor la música. Mª Nieves, Lluís, Samuel, Susana, Olga, Filip, Oscar, Jaume, Encarna... una enorme abraçada sempre us tindré en els meus records. I amb gran afecte i especialment donar-li les gràcies a Julio Fresneda per haver-me animat en tots els moments bons i dolents i per haver fet de mi un gran músic. Julio ets un professor realment meravellós, gràcies. Des d'aquí i per acomiadar-me animo a tots els músics a passar per aquesta experiència, tots podeu estic segura i no oblideu que el millor premi sou vosaltres. Laura Sánchez Esparcia

31

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

4t E. ELEMENTALS TUBA TENOR Óscar Perucho Máñez 2n PREMI 1r E. PROFESSIONALS TUBA TENOR José Javier Bertomeu Vidal Ferrán Carañana Ortega Álvaro Martorell Cano

3r PREMI 3r PREMI 3r PREMI

2n E. PROFESSIONALS TUBA Carlos Navarro Fons

2n PREMI

_____________________________________________________________________________

MODALITAT “C” VENT-FUSTA

Ferrán Arbona Lluch

MODALITAT “C” VENT-METALL

1r PREMI

Belén Ureña Penalba

32

ACCÈSSIT

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Ferran Arbona Lluch    (Carcaixent,1997). Comença els estudis musicals en l'Escola Oficial de Música de la Lira Carcaixentina amb 4 anys, però accedeix als estudis oficials als 7 anys en l'especialitat de clarinet. En tres anys, realitza el curs preparatori i els quatre cursos de Grau Elemental, amb les màximes qualificacions. Amb 10 anys, es presenta a la prova d'accés a Grau Professional en el Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent, obtenint la 1ª plaça amb la màxima nota dels trenta aspirants de l'especialitat.

• • • • •

Ha participat en concursos per a jóvens intèrprets, tant autonòmics com nacionals, entre ells: Guanyador del XV Concurs Nacional de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Xàtiva” 2012. Guanyador del I Concurs Autonòmic per a Jóvens Intèrprets de “Rotglà i Corberà” 2009. 2n Premi en el II Concurs Nacional per a Jóvens Intèrprets “Ciudad de Cuenca” 2012. 2n Premi en el Concurs per a Jóvens Intèrprets de Castellnovo en 2009. 3r Premi en el Concurs Nacional de Jóvens intèrprets “Ruperto Chapí” de Villena en 2011

Ha sigut alumne i ha realitzat cursos i Màsters Class amb els professors: José Quilis (Professor del Conservatori d'Almansa), Salvador Navarro (Professor del Conservatori de Carcaixent), Carlos Lacruz (Catedràtic del Conservatori Superior de Castelló), Rafael Albert (Professor del Conservatori Superior d'Alacant), Josep Fuster (Solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), i Enrique Pérez Piquer (Solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya i Professor de l'Escola Superior Reina Sofía de Madrid). Ha sigut clarinet solista de la Banda Juvenil de la Lira Carcaixentina. Recentment ha interpretat com a solista el “Concert per a clarinet” d’Artie Shaw amb la Banda Sinfònica. També ha realitzat concerts com a clarinet convidat amb les Bandes d'Anna, Vallada, i Tavernes de la Valldigna. Actualment, amb 15 anys, realitza 5é curs de Grau Professional amb el Professor Salvador Navarro, i es alumne d’Enrique Pérez Piquer. Es clarinet 1r de la Banda Simfònica de la Lira Carcaixentina, clarinet solista de l'Orquestra del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent i de la Banda Simfònica de l'ESO

33

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Aquestes últimes jornades constaren de dos dies: 26 y 27 de Gener d´aquest any 2012. Tot degut a la situació de crisis que estem passant, aquest any ens em vist obligats a reduir els dies de les jornades però no la seua qualitat.. Dijous 26

El primer dia venia donat per el encontre de grups de percussió, un dia esperat durant tots els anys en aquestes jornades, ja que dona l´oportunitat de posar en comú la música de cambra que es treballa des de cada centre, i així, també es dona la oportunitat de tocar en altres conservatoris i conèixer altres percussionistes. Entre els grups de percussió es trobava: el Conservatori de Torrent. L´Escola de Música d´Alaquàs, el Conservatori d´Alginet i el Conservatori de Carcaixent. Una vegada tots els grups hagueren fet una prova de so, assistirem a un berenar que el Conservatori ens oferí. A continuació iniciarem el motiu d´aquest encontre: el concert dels grups de percussió. Iniciarem el concert amb els alumnes d´Alaquàs, amb un repertori entretingut i ple de ritme.En segon lloc actuaren els alumnes del conservatori d´Alginet de la mà del nostre mestre actual de percussió Jordi Simó, ens oferiren un repertori molt variat. EL tercer lloc d´actuació fou per part del Conservatori de Torrent el qual ens va amenitzar amb unes composicions llatines del compositor Ney Rosauro. I per últim, la part del concert on els alumnes del centre de percussió del centre es posaren en escena: en primer lloc un experiment, és a dir, un obra on el efecte Doppler es mostrava amb instruments de percussió, els anomenats esquellots. I després amb la interpretació d´una obra pròpia del classicisme (quintet de corda, desenvolupats per a instruments de làmines) i amb el contrast d´una obra de mites ´´Mitos Brasileiros´´ de Ney Rosauro, per tant, un repertori diferent i variat. Finalitzat el concert, de la mà dels nostres mestres de percussió i el nostre director Javier Costa, el Conservatori entregà un recordatori a tots els grups de percussió que hi havia assistit Con a resum d´aquest dia , un dia, com ja he dit abans molt esperat i a la vegada gratificant, degut a que podem observar que la música en la percussió amb els grups va endavant.

34

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Divendres 27 Aquest últim dia va estar dividit en dos parts. Primera part del dia, classe amb Jaume Fernández percussionista de la orquestra de Madrid (ORCAM), aquesta primera classe fou exclusivament de caixa, tècniques de caixa i repertori orquestral de caixa. Aquesta classe era oberta, és a dir, podia assistir tot aquell que ho desitjarà. Comptarem amb diversos alumnes interessats en aquesta Master Class. Els seus coneixements amb la caixa foren molt productius, ens donà consells per a calfar, treballarem diferents passatges orquestrals, i tots els assistents iniciarem una jornada d´escalfament i reconeixement de l´instrument de caixa. A continuació és donà l´oportunitat a alumnes del centre per a exposar allò que volien treballar amb el mestre convidat. Després d´aquesta jornada matinera de caixa, per la tarda, donarem lloc a les classes de xicoteta percussió, tractarem els instruments com pandereta, triangle i castanyoles de manera conjunta. La segona part d´aquest dia va estar protagonitzada per novament els alumnes del Conservatori Superior de Valencia. Durant aquestes últimes tres jornades els alumnes del superior ens han visitat, i sempre ens han sorprès, però aquest any ens visitaren amb un canvi, poguérem gaudir d´interpretacions individuals de quatre percussionistes del superior. Entre ells, dos alumnes que acaben aquest any, un alumne que hi està al conservatori d´Erasmus des de Itàlia i un alumne de tercer de superior. Ens oferiren un repertori molt varietat i contemporani. Com cada any aquestes jornades de la percussió han sorprès i agradat a tots els participants.

En la corda de percussió les activitats no han cessat: El dia 1 de Febrer encontre amb el grup de percussió d´Alaquàs. Divendres 2 de Març: concert al conservatori Superior de València Dimecres 4 d´Abril, concert a Benifaió.

Bàrbara Albert Puig 6è E.P. 35

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

GRUP DE PERCUSSIÓ DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Sabela Castro Rodríguez Adrián Fernández Marín Sergi Santamaría Carracedo María Victoria Navarro Serrano Manuel Roda Cubas Raül Teruel Ferragud Director Joan Pons

36

APIACERE nº 12 

•

Maig  2012 

I Tocata(2007-AV52b........................................................Andrés Valero Castells (1973-)

Per a quintet de percussió •

Dos peces per a timbal:Elliot Carter in memoriam (2010)

(Estrena absoluta) Poema............................................................................................Guillem Ramiro (1983-) 101........................................................................................................Saül Gómez (1982-) •

Cinco Haikai para marimba (2010).....................................Francisco Javier Costa (1958-)

(Estrena absoluta) I Inquieto IIFlexible III Cantábile IV Expresivo V Animado

II • •

Haikústics 15 peces per a 5 marimbes (1998)...............................E. Guimerá (1954-2004) Ubang Djembe for six percussionists (1992)......................................Rafael Reina (1961-)

37

APIA ACERE nºº 12 

Maig  201 12 

La “Jove Orquestra” del Conservatoori Mestre Vert V ha realitzzat nombrosees activitats al llarg del curs c 2011-20012. Aqquestes no hagueren h siggut possibless sense la direcció d de Lluís L Roig caracteritzadda per la seeua voluntat de cooordinar tots els participaants i de connvertir una tasca costossa en una acctivitat amenna i productiva. De la seua perrsonalitat tam mbé cal destacar la infinita paciènciaa amb la quaal, fins i tot en e els moments més difíccils, reconduueix la situació porttant a bon poort el treball de d l’orquestrra. El curs va començar am mb el conceert de nadal el día 18, de d desembre amb la merravellosa inteerpretació dels d sollistes, alumnnes del conserrvatori: Progrrama: • Concert Grosso nº 1 de A. Corelli Soliistes Violí: Irene Creuss Martí i Lauura Gallego Moreno. M Violooncel: Javier Costa Martíí •

Elegia Op. O 48 nº 3 dee P.I.Tchaik kovsky

•

Concert per a Trom mbó i orquesttra de .G.Ch h.Wagenseill

Solistta: Vicent Clliment Calataayud

Continuarem m en el segoon trimestre en una proposta totalment novedosa n perr a nosaltres, coompaginar la dansa i l’oorquestra en directe, a laa vegada quee és narrraba un connte. Així va naixer: n

38

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

EL SECRET DE LES BONES NITS Actuació en un sol acte. Text: Isabel Bellver Vercher. Narradora: Consuelo Jaular Martín. Professores de dansa i coreografies: Amparo Nacher López i Angels Company Soler. Orquestració i Direcció de l’orquestra: Luis Roig Cerveró 1.- Introducció Orquestral. 2.- Un dia al cole. Intérpretes: (alumnes de primer curs grau elemntal). Blanca Olaso - Laura Oria - Daniela Tamarit - Claudia Revert Ester Valero Clara Sauco - Maria Vallés - Mar Català 3.- Mare i Filla. Intérpretes: (alumnes de primer i segon curs de grau mitjà). Mare: Sofía Olivares – Alba: Clara Alberola 4.- Jugant amb les nines. Intérpretes: Rebeca Armengol – Miriam Gandía - Anais Garrido - Elsa Gasol - Carmen Hellín Fanny Hervás - Alexandro Palao - Elena Sánchez – Irati Martínez 5.- Quina por. Coreografía: Vicky Hernández. Intérpretes: (contemporàneo). Ana Galdón - María Tomás - Elena Monpó - Anna Bixquert - María Alcañiz Sara Moreno - Sara Martí 6.- Una llagrima de Tristor. Intérpretes: (alumnes de segon curs de grau elemental). Lucía Albort - Andrés Castelló - Mireia Cuenca - Andrea Crespo Lucía Gandía - Mar Lloret - Raquel Taléns - Laia Torres - Borja Úbeda 7.- Ballant, ballant. Intérpretes: (alumnes de preparatori de 7 anys) Ainhoa Gadea - Joana Harutjunyan - Aitana Marín - Laura Mesa - Eva Perpiña Victoria Vayá - Violeta Vayá - Teresa Villanueva 8.- El secret. Intérpretes: (alumnes de preparatori de 5 anys). Marta Albelda - Adriana Borredá - Paula Hernández - Necane Heredia Mar Ortiz - Paula Ortiz - Niobe Pérez - Victoria Perpiñá - María Puig Mª del Carmen Picó - Aitana Ramírez - Gimena Román - Aitana Sánchez Ester Sáez - Adriana Tamarit - Irene Tortosa. 9.- Ball de la il.lusió. Intérpretes: (alumnes de tercer de grau elemental i primer curs de ensenyanses professionals). Ana Galdón - María Tomás. 10.- Pura imaginació. Intérpretes: (alumnes de preparatori de 6 anys). Laia Chorro - Teresa Hellín - Aina Peris - Isabel Pla - Angela Rodríguez Mireia Seguí - Inés Vila - Sonsoles Zubieta. 11.- El somni fet realitat. Intérpretes: (alumnes de ensenyanses professionals especialitat de dansa clàssica). Sara Martí - Yolanda Barberá - Mª Pau Navarro - Sara Vayá Daniel Caballero - María Tomás - Sofia Olivares - Clara Alberola. 12.- Un mon ideal. 39

APIACERE nº 12   

Maig  2012 

“EL SECRET DE LES BONES NITS”

Luis Roig Cerveró, director de l’orquestra i un dels del lio de tot açò.

1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte? L'orquestra des de fa uns quants anys arrere té entre els seus objectius elfet de possibilitar la integració de tots els departaments del centre en lesactivitats que realitza. Com no podia ser menys, i després de diferentsconversacions amb les professores del departament de dansa Sra. AngelsCompany i Sra. Amparo Nacher decidim que l’orquestra podía posar lamúsica en directe al Festival de Dansa que es va a realizar el 30 de març de2012, i que fins a la data s’havia realitzat en música gravada.

40

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

2. Quins són els primers preparatius? Els primers preparatius van ser l'elecció de la música que se va a ballar.La música triada ho va ser per raons practiques, que l'orquestra podía interpretar-la amb dignitat, que fóra agradable i coneguda per als alumnesde dansa i que ens poguera donar un fil conductor per a poder dur aterme una història en què tot estiguera relacionat. És ací on invitem laprofessora de violoncel Sra. Isabel Bellver a participar, i a la que se lidemana que escriga una xicoteta història que ajude a les diferents músiquestriades a estar connectades com si de parts d'un tot es tractara (cosa difícilja que les peces triades són cada una d'elles d'una pel·lícula diferent). Isabel encantada es posa mà a l'obra, i no és la primera vegada, ja queha col·laborat amb nosaltres altres vegades escrivint el text del "ViolínFermin" i musicat per Javier Costa, i un text per al "Carnestoltes delsAnimals" de SaintSäens que l'orquestra va interpretar el curs anterior. Naix per a esta ocasió "El Secret de les Bones Nits". Per a tancar el quadronecessitem una persona que narre la història escrita per Isabel, i com noes pensa en la Sra. Consuelo Jaular, que també ha participat amb nosaltresen altres tres ocasions. Consol només amb la seua presència emanaentusiasme, positivisme i fa que tots els que participem en cada projectesentim més profundament el procés de creació en què estem submergits. 3. Heu tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc? Arribats a este punt ja no hi ha marxa a arrere i tot comença a rodar. L'orquestra comença amb els assajos (cal gravar les cançons el mésprompte possible perquè els alumnes de dansa puguen acoblar lescoreografies al ritme i a la velocitat de les mateixes), les professores dedansa estan enredades amb les coreografies, triant teles per als vestits,pensant en l'escenografia, temes de perruqueria, etc... ja comenten quequeda molt poc de temps, però no es pot ajornar la data

(ve setmana santa)i comenten que després de les vacacions tot el treball s'ha perdut, en fi crecque hem començat en eixa fase de nervis, perquè a tots ens agradaria tindreun poc més de temps i d'assossec per a fer les coses. Però al final tot ix bé,cada un s'ocupa de la seua parcel·la i abans de realitzar l'espectacle davantdel public tenim una setmana d'assajos tots junts on podrem coordinar totsels elements i solucionar els possibles desconcerts.

41

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Professores de dansa 1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte? La primera vegada va ser l’any passat quan estàvem prenent café amb Lluís i Mª Nieves, i Àngels va comentar que teníem festival de dansa i que encara no teniem res en ment, i parlant parlant, Lluís va dir de fer la música en directe. La idea ens va paréixer perfecta!

2. Quins preparatius?

són

els

primers

Primer ens vam juntar les dos i ho vam debatir. Després ho vam dir en direcció, i encara que ells estàven un poc reacis (perquè clar, és molt difícil juntar-ho tot), però al final van accedir, i nosaltres amb la compañía de Lluís ens vam pasar tots els nadals quedant, i a la fi vam decidir tirar avant en aquest projecte. La següent decisió que vam prendre va ser dirli-ho a Isabel Bellver (la professora de violoncel del conservatori) per a que ens escriguera un text, ja que no volíem reflectir la música Disney en sí, sinó intentar que la gent ho vegera d’una forma diferent. 3. Haveu tingut problemes amb la coordinació de música, ball, vestuari, escena, etc.? Sí, ets clar! Nosaltres dissenyem els vestits intentant dir els que representen, perquè clar ahí hi ha una historia i nosaltres hem de clavar a les xiquetes dins d’eixa historia. Per a nosaltres és un repte i una experiencia personal, a més a més nosaltres estem assajant amb música ja grabada (sense l’orquestra) i per a les xiquetes també és complicat. Nosaltres també tenim que organitzar les escenes, ja que com ja hem dit abans, és una historia seguida, i no podem fer esperar al públic entre escena i escena. També depenem de les possibilitats tècniques, i del maquillador, ja que li tenim que dir com volem que maquille a les xiquetes depenent del tipus de música que vagen a ballar.Al cap i a la fi som un equip, però el motor és nostre. 42

APIACERE nº 12 

43

Maig  2012 

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Isabel Bellver, professora de chello i escriptora del conte 1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte? Lluís va anar en la idea i em va demanar escriure una historia per al festival de dansa d’aquest any. Ell em va donar la llibertat per a elegir el tema (sols em va dir que tenia que ser música Disney i que hi havien xiquetes de totes les edats). Seguidament vaig parlar en les de dansa per a posar-nos d’acord, i em van contar elque havien fet en els últims anys, i vaig començar a escriure la historia. 2. Quins són els primers preparatius? Jo simplement em vaig centrar en la historia, que havia de ser fil conductor per a unir els diferents números del festival. 3. Has tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc? Sí, perquè és molt complicat ficar-se tots d’acord, ja que s’havia d’adaptar el text i la música a les característiques tan diferents de les diverses agrupacions de dansa (diferents formes de ball).

Consuelo Jaular, narradora Un any més he tingut el plaer de col·laborar amb el Conservatori de Música Mestre Vert. En esta ocasió quan em va cridar Lluís, el director de l'orquestra, em va dir que enguany es tractava d'un muntatge poc vist tant a Carcaixent com en el mateix València, ja que fusionaríem la música, la dansa i la narració. Em va enviar per correu el text del conte que havia escrit especialment per a esta ocasió Isabel Bellver: “El secret dels bassos nits”. Així és que em vaig posar de seguida a treballar el text. Començe fent una primera lectura neutra, com podria fer-ho qualsevol lector, per a deixar que les emocions afloren per mitjà de les paraules. En la segona i tercera lectura em marque el text amb diferents colors. El roig és l'enfado, el rosa les il·lusions, el verd els desitjos, el blau la tristesa etc, etc.

44

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Quasi al mateix temps escolte les diferents músiques que acompanyen la narració perquè estes em marquen i em transmeten el que les paraules no poden. Quan ja tinc esta part treballada, passe a llegir en veu alta per a provar diferents ritmes dels textos. Em grave i després a l'escoltar-me, així corregisc o reafirme el que treballe. Prove veus, gestos, postures etc. Enguany vaig decidir recolzar-me en un conte físic per a la interpretació del text.

El meu personatge es trobava un conte que obria i disfrutava comptant-ho als espectadors. Com sempre abans de començar el concert, els nervis m'espenten a buscar la porta d'emergència per a escapar. Però una vegada que piso l'escenari, la màgia m'embolica i se'm passa tot. Cada any és diferent i en esta ocasió ha sigut una delícia compartir l'escenari amb els fantàstics ballarins i ballarines que amb el seu bon fer ens feien somiar, patir i ballar amb la protagonista del conte, al ritme dels nostres xics del conservatori, sempre dirigits per l'inigualable professional i millor persona, Lluís.

45

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

ESPECIALITAT DE VIOLA - INTERCANVI CONSERVATORIS D’ONTINYENT I CARCAIXENT

En el mes de marçelsalumnes de l'especialitat de viola van participar en un intercanvi entre elsconservatorisprofessionalsd'Ontinyent i Carcaixent. Es van realitzar dos audicions, una el 22 de març en la ciutatd'Ontinyent, en la que van participar totselsalumnesd'ensenyanceselementals i una altra el 26 de març en la ciutat de Carcaixent, però en esta ocasió van participar totselsalumnesd'ensenyancesprofessionalsdels dos conservatoris. Les audicions van ser molt amenes, amb un repertorimoltvariat que va fer que tot el món disfrutara, tant interpretes compúblic. L'organitzaciód'ambdós va ser perfecta gràcies a la professionalitat i al treballdelsprofessors de l'especialitat. Per part del conservatorid'OntinyentNa Susy SentamansAñó i per part del Conservatori de Carcaixent En Luis Roig Cerveró. Cal anomenar també com no la professionalitat, la predisposició i el béfer per partdels dos professors de piano acompanyant, D.Jose Gabriel Guaita i D. Francisco Hervás.

Si voleumésinformació sobre http://www.conservatorimestrevert.com.

les

dos

46

audicions

vos

remetem

a:

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

AUDICIÓ DELS ALUMNES DE TROMPA DEL  CONSERVATORI SUPERIOR DE MÚSICA “JOAQUÍN  RODRIGO” DE VALÈNCIA  A l’igual que ens darrers anys, enguany també hem tingut el gust de convidar als alumnes de Trompa del profesor catedràtic D. Miguel Torres Castellano del Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València, els quals realitzen un audició en el nostre Conservatori. Alguns d'ells han sigut alumnes nostres i ens és grat comprovar com evolucionen en els seus estudis musicals. L' audició se celebra el passat 17 de maig. Acompanyats al piano per el professor D. Justiniano Hernández ens oferiren el programa següent: •

Concert nº 2 de W.A. Mozart…………….…………Arturo Ferrer Giménez 1r E.S.

•

Nocturne de F. Strauss..................................Fernando David Miralles Mengual 1r E.S.

•

Concert nº 4 de W.A. Mozart………….................. Francesc Capilla Murillo 4t E.S.

•

Concert nº 2 de R. Strauss....................................................José Luis Cortell 4t E.S.

•

Appel Interestellaire de O. Messiaen.....................................Teresa Reig Sanz 4t E.S.

NOTÍCIES

Tota la comunitat educativa d'aquest centre felicita al nostre antic alumne, Alfredo Fenollosa Benavent qui va obtenir el Premi Extraordinari de finalització de Grau Superior en l'especialitat de trompa en el Conservatori Superior de València. Volem desitjar-li una brillant carrera musical sabedors que ja ho està aconseguint. Enhorabona! Alfredo.

47

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

El clarinet és un antic instrument popular francès, que era un instrument amb 7 forats. Al segle XVII un clarinetistaalemany anomenat Johann Christopher Denner que va inventar una tàctica que permetia produir un nou so més agut, una dotzena nota per sobre de la nota original. Això marca el començament de l'evolució de l'instrument fins al seu estat actual, en què hi ha fonamentalment dos tipus de clarinets segons el mecanisme: El sistema Boehm usat en gairebé tota Europa, Àsia i Amèrica i el Öhler utilitzata Alemanya, Àustria i alguns països d'aquest entorn. El clarinet té els seus orígens en les cultures de l’ antiguitat. El tub de fusta o de canya amb diferent nombre de forats està molt generalitzat en les cultures tant orientals com occidentals. El que veritablement ens porta a les particularitats del clarinet, són els instruments que se'ls fa sonar mitjançant una canya o llengüeta simple vibrant sobre l'obertura o orifici longitudinal efectuat en un costat de l'extrem del tub. Les variants que aquest sistema permet, donaven origen a moltes formes de construcció on les matèries naturals i pròpies dels països eren elements fonamentals de la seva construcció. El nom d'aquests instruments depenia com és lògic de les cultures i de les llengües on eren utilitzats però una denominació que ens relaciona directament amb el clarinet modern és el de flabiol ("Calamus" en llatí que significa "canya" o "chalumeau" en francès). Aquest antiquíssim instrument correspon en una de les seves versions al clarinet encara que en una altra de les versions ens porta als oboès. Pertany a la família del vent fusta, al igual que la flauta, l’oboè i el fagot. És un aeròfon de llengüeta. La bellesa del seu timbre el fa apte per a interpretar passatges com solista, a més de ser un instrument de gran agilitat i sonoritat, en especial per a la execució de trinos y cromatismes. Es compon de: • Una boquilla (que normalment està fabricada en ebonita o en cristall) amb una llengüeta (o canya) senzilla subjecta a ella per una abraçadera. • Un tub d'orifici cilíndric compost per diverses peces de fusta dura (banús, granadilla) o resina sintètica trucades: barrilet, cos superior y cos inferior. En aquests dos últims existeixen forats i claus que es tapen o es pressionen amb els dits. Alguns forats es tanquen amb les claus. Les claus estan banyades en plata. • Un pavelló o campana.

48

APIA ACERE nºº 12 

Maig  201 12 

El nom proové en afeggir el sufix -et, que significa petit, a la paraulla llatina claarino, que significa s (peetita troompeta). En el Barroc geeneralment s'utilitzava s peer substituir a aquest insstrument, degut principaalment a la seva cappacitat perr realitzarr cromatism mes, cosaa impossib ble d'aconsseguir en la trom mpeta natuural. El timbre del clarinet c és ricc en matisos i possibilitatts expressives. És l'instrument més àggil de l'orqueestra; pot emeetre qualsevol matíís extrem en qualsevol dels d seus reggistres, la quaal cosa fa d''aquest instruument una veu v summam ment verrsàtil. Aquessta capacitatt d'emetre matisos m extrem ms en qualseevol registree és única enntre tots els instrumentss de vennt. També éss un dels insttruments am mb una de les extensions més m grans enn el seu regisstre: el sopraano aconseguueix méés de quatre octaves. o S'han escritt grans obress i concerts per p al clarineet, entre els quals destacca un dels cooncerts millo or valorats dee la hisstòria, el Conncert en La Major M per a clarinet c i orquuestra de Wo olfgang Amaadeus Mozartt.

LA NETEJJA DEL CL LARINET Ferramen ntes: necessàries per al seu “desp piece” • Tornnavís • Alicaates planes • Injecctes d’oli • Agullla allargadaa • Oli de d nou de l’aarbre tug • Cauttxú natural (1,5 ( o 2) Material: • Fulleetes d’afaitaar • Pegaament de conntacte • Grassa de liti • Lija de tela esm meril • Netejja metalls • Pols de magnesii • Gaflóón (tipsa) • Sabaatilles (f2 o f3) f riguiti o hdi doble o triple tripaa. • Escoombreta neteejadora de pipa p • Drapp de gamuzaa

L’ordre peer al desmuuntatge del clarinet haa de ser sem mpre el maateix, ja quue algunes de les peces estan daamunt d’alttres. És el següent:

Annna Albero Ibbàñez 5è E.P P. i Esther Sanz Meseguer Me 6è E.P E

49

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

ASISTENCIA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFÍA DE VALENCIA. • BORIS GODUNOV.Ópera de Modest Mussorgski. Director: Omer Meir Wellber. Martes 8 de Noviembre. Sala Principal. La óperaBoris Godunov trata de la coronación de Boris, su conciencia culpable, las relaciones con sus hijos y su muerte, así como de Dimitri, que aquí es descrito como un monje fugitivo, sus relaciones con la princesa Marina y su pretensión al trono. Otro de los protagonistas es el Pueblo, maltratado por los cambios políticos, obligado a alegrarse y vitorear cuando lo ordenan los soldados,deshechos por salvajes actuaciones de una justicia burda, y en donde aparece la patética figura del simple (o el idiota).

• LA CENERENTOLA.Ópera de Gioacchino Rossini. Director: Michele Mariotti. Martes 22 de noviembre. Sala Principal.

La Cenerentolaes una ópera bufa en dos actos con música de Gioacchino Antonio Rossini (Pesaro 1792 - París 1868) con texto de Jacopo Ferretti, basado en el de G. Etienne para el vodevil francés Cendrillon, con música de N. Isouard y en el cuento de la Cenicientade Perrault

• ROMEO Y JULIETA. Sinfonía Coral de Héctor Berlioz. Director Valeri Guerghiev. Viernes 9 de diciembre. Auditori.

Cuando se le planteó a Sergei Prokofiev la composición de un ballet basado en la tragedia de Shakespeare, de los dos jóvenes amantes, el músico vaciló. No estaba seguro de que se pudiera traducir el contenido psicológico complejo del drama a un medio sin palabras. Finalmente compuso Romeo y Julieta en la primavera y el verano de 1935. El estreno tuvo lugar en Brno, Checoslovaquia, en diciembre de 1938.

• ARIADNE AUF NAXOS.Ópera de Richard Strauss en versión concierto. Viernes 16 de diciembre. Auditori.

Es una ópera en dos partes con música de Richard Strauss y libreto en alemán de Hugo von Hofmannsthal,basado en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgués gentilhombre) de Molière y el mito griego de Ariadna y Baco.

•

CONCIERTO DE ZARZUELA.Carlos Álvarez, barítono. Domingo 15 de enero.

50

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

• DON GIOVANNIÓpera de Mozart. Director: Zubin Mehta. Ensayo general. Miércoles 25 de enero. Sala Principal.

El libertino castigado o Don Juan (título original en italiano, Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni) es un drama jocoso en dos actos con música de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Lorenzo da Ponte. Lleva como número KV 527. Se estrenó en el Teatro de Praga (actualmente llamado el Teatro Estatal) el 29 de octubre de 1787. El libreto de Da Ponte fue considerado por muchos en la época como dramma giocoso, un término que denota una mezcla de acción cómica y seria. Mozart entró la obra en su catálogo como una "opera buffa". Aunque a veces clasificada como cómica, mezcla comedia, melodrama y elementos sobrenaturales. •

IOLANTA Ópera de Tschaikovsky. Función versión concierto. 31 de enero. Auditori.

Iolanta a veces Iolanthe (en ruso : Иоланта; pronunciado Yolanta o Yolanda1 ), op. 69, es una ópera lírica en un acto de Piotr Ilich Chaikovski sobre un libreto de su hermano Modest, basado en la pieza danesa en un acto de Henrik Hertz titulada Kong Renés Datter (La hija del rey Renato). La obra fue traducida por Fiódor Miller y adaptada por Vladímir Zotov. La ópera se estrenó el 18 de diciembre de 1892 en el Teatro Mariinski de San Petersburgo. • LA VIDA BREVE/EL AMOR BRUJO.Ópera y ballet de Manuel de Falla. Director: Omer Meir Wellber. Sábado 3 de marzo. Sala Principal. Opera en dos actos, con música de Manuel de Falla (1876 - 1946) y libreto de Carlos Fernández Shaw. Con esta obra Manuel de Falla ganó el concurso de la Academia de Bellas Artes de Madrid en 1905. Su estreno, tras numerosas vicisitudes, tuvo lugar el 1 de abril de 1913 en Niza, siendo cantada en francés.

•

TOSCA. Ópera de Puccini. Función días 4 y 8 de abril. Director: Omer Meir Wellber. Sala Principal.

Tosca volvió a mostrar las mejores características de la composición pucciniana y, sobre todo, la capacidad para saber dar a cada escena el toque que la ha convertido en uno de los referentes para lucimiento vocal y escénico de los cantantes. Se estrenó en el Teatro Constanzi, en la ciudad de Roma, un 14 de enero de 1900. Salvo la noche del estreno, Tosca ha acabado encumbrándose como la obra maestra de un compositor que compuso Manon Lescaut, La Bohème, il Trittico o Turandot, entre las grandes de la ópera.

51

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Historia de la música para niños Heumann, Hans­Günter; Heumann, Monika 

Edat recomanada: de 8 anys en avant Quan Clara arriba a casa dels iaios del seu amic Federico per a passar unes vacacions, no pot imaginar tot el que va aprendre en eixos dies. El iaio de Federico és un expert en temes musicals i, quan era jove, va tindre la sort que un dels seus professors li regalara una màquina del temps amb què desplaçar-se màgicament i fàcilment a qualsevol moment històric anterior. És així com els dos xiquets coneixen en persona als grans músics del passat. També este llibre amé i divertit és una màquina del temps que permet als lectors fer un viatge per la història de la música des dels cavernícoles fins als Beatles. Ric en il·lustracions, ens ensenya no sols dades i noms imprescindibles dels grans compositors, sinó també que la música sempre ha estat present en la vida dels sers humans.

Nuevo diccionario de la música: Términos musicales y compositores Candé, Roland de  El musicòleg Roland de Candé oferix en este Nou diccionari de la música una exhaustiva obra que està crida a convertir-se en un clàssic entre les obres de referència sobre la música, com ja ha succeït a França. Publicada per primera vegada en espanyol, en un sol volum, la primera part inclou els termes clau de la música, les formes i les tècniques musicals, els gèneres i els grans corrents estètiques, els instruments i altres nocions fonamentals, així com suggeriments per a l'audició. La segona part se centra en els compositors de totes les èpoques, les seues biografies i les seues obres. En esta edició s'han inclòs 17 noves biografies d'autors espanyols.

Beethoven al piano. Improvisación, composición e investigación sonora en sus ejercicios técnicosChiantore, Luca  En l'extraordinària activitat artística de Ludwig van Beethoven, la composició, la improvisació i la interpretació pianística eren facetes inseparables. Ho afirmen els seus contemporanis i ho demostren els seus apunts de treball. Es tracta d'exercicis escrits per a ell mateix, en els que Beethoven va forjar la impactant modernitat de la seua tècnica i va escriure una pàgina decisiva en la història del piano. Ignorats durant generacions pel món musicològic, estos exercicis constituïxen documents immillorables per a reflexionar sobre el que representen hui les seues obres i la seua figura. És el que fa Lucca Chiantore en este text, la primera monografia dedicada als exercicis tècnics de Beethoven. Més de 170 exemples musicals, molts d'ellsinèdits, il·lustren un volum que inclou una xicoteta sorpresa: 'Para Elisa' podria no ser una composició de Beethoven...

52

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

La estética musical desde la Antigüedad al siglo XX

Fubini, Enrico 

En esta obra, considerada des d'anys com un clàssic de la disciplina, Enrico Fubini fa llum sobre els temes fonamentals, els corrents més importants i els problemes clau de l'estètica musical. Proporciona així una síntesi cronològica del pensament musical a Occident, des dels poemes homèrics fins a les últimes tendències contemporànies, que comprén les reflexions sobre la música no sols dels propis músics i estudiosos de l'estètica, sinó també de filòsofs, físics i pedagogs.

Pensamiento musical y siglo XX Marco, Tomás

Este llibre és una investigació sobre el que hi ha darrere de l'evolució del segle XX, sobre el seu suport ideològic expressat a través de distintes estètiques i tècniques. Sovint sol presentar-se la música com algo fora de tota realitat cultural circumdant. Un dels objectius del llibre és considerar la música en el mateix pla ideològic que les altres arts, la filosofia o la ciència ja que la considerem com una forma de creació i una forma de coneixement com qualsevol altra manifestació de l'esperit humà. I si algun mèrit tenen estes pàgines és el de ser la primera aproximació que es fa al pensament musical del segle XX en el moment en què este ha conclòs.

Atlas de la música

Atlas de los instrumentos musicales

El fenomen musical és tractat en este Atles de la música de forma eminentment didàctica, per mitjà de la juxtaposició de text i gràfics a color que il·lustren les relacions en les estructures musicals. El primer volum comprén la totalitat de la part sistemàtica, organogràfica, teoria, gèneres i formes, i la història de la música des dels orígens al Renaixement.El segon volum, que completa l'obra, està dedicat a la història de la música des del Barroc fins als nostres dies. L'Atles dels instruments musicals, pretén donar a conéixer de forma detallada i precisa els instruments musicals que s'utilitzen en l'actualitat. Presenta 88 instruments amb diagrames dels seus grups, parts i elements constructius, i els termes empleats per a designar-los. Els seus tres índexs analítics -per instruments, capçaleres de pàgina i parts, amb 1.600 entrades, així com la claredat de les il·lustracions, ho convertixen en una obra de consulta imprescindible. 53

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Los chicos del coro Sinopsis: El famós director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova York de la mort de la seva mare. Després de l'enterrament, rep la visita inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des de fa més de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clément Mathieu. El 1949, Clément Mathieu era un professor de música a l'atur. Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils. L'internat es diu Fond de l'Étang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d'Acció, reacció. Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar l'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell. S'adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director. Aquesta pel·lícula explora el dolor de la separació d’un xiquet dels seus pares i la transcendència de la música com la major forma d’expressió. FITXA TÈCNICA Direcció Christophe Barratier Països França, Suïssa i Alemanya Any 2004 Durada 96 minuts Guió Christophe Barratieri Philippe Lopes-Curval; basat en la película de 1945 La Cage aux Rossignols Producció Arthur Cohn Jacques Perrin Música Bruno Coulais Direcció artística Pierre Ferrari REPARTO Gérard Jugnot, François Berléand, Jean-Baptiste Maunier, Jacques Perrin, Kad Merad,Marianne Basler, Maurice Chevit, Paul Chariéras, Marie Bunel, Jean-Paul Bonnaire PRODUCTORA Galatée Films / Pathé Renn Productions/ France 2 Cinéma / Novo Arturo Films PREMIS 2004: 2 nominacions a l'Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa, cançó original 2004: globus d'Or: Nominada Millor pel·lícula de parla no anglesa 2004: 3 nominacions BAFTA: Música, pel·lícula de parla no anglesa, guió adaptat 2004: Nominada al Goya: Millor pel·lícula europea 2004: 2 premis Cessar: Millor música, so. 8 nominacions 2004: Nominada al David de Donatello: Millor pel·lícula europea 54

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Vivaldi, un príncipe en Venecia Sinopsi: Venècia, segle XVIII. Antonio Vivaldi, un dels més grans compositors europeus de tots els temps, anomenat el "Sacerdote Rojo" per ser sacerdot i pèl-roig i reconegut per les seues magistrals composicions, patix no obstant això els constants atacs de l'Església i del Bisbe de Venècia en concret, que no aprova el seu estil de vida ni veu amb bons ulls la seua especial relació amb la bella i jove soprano Anna Giraud.

El violinista Antonio Vivaldi va viure en les seues pròpies carns el conflicte entre el religiós i el profane, pel fet que la seua forma de vida bohèmia no estava bé vista per a algú que com ell havia fet els vots del sacerdoci. Va ser el primer capellà roig, no per les seues idees polítiques, sinó pel color del seu cabell en contrast amb els hàbits foscos que havia de vestir. També va estar enfrontat a l'aristocràcia veneciana, perquè musicalment representava el stile nuovo. Discutit com a compositor massa dependent de l'èxit de «Les quatre estacions», no obstant això en la seua època era considerat el més gran virtuós del violí, superant el seu propi pare. Esta pel·lícula incidix en la seua faceta operística, un món en què va exercir d'empresari i amant de la soprano Anna Giraud. En la pantalla el dol principal entre el músic i el bisbe de Venècia ho representen l'actor italià Stefano Dionisi i el veterà Michel Serrault en un dels seus últims papers FITXA TÈCNICA Director: Jean- Louis Guillermou Actores: Bernard- Pierre Donnadieu, Christian Vadim, Delphine Depardieu, Diana Fertikh, Katia Tchenko, MaudJurez, Michel Galabru, Philippe de Vallerin, Stefano Codirolli Género: Cine internacional, Drama AÑO 2006

55

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

L’EDIFICI DEL CONSERVATORI Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que planteja una construcció representativa, tant per l'estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s'hi unix a l'orde rigorós, absència de superflus ornaments i referència al llenguatge clàssic. La part de l'edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà, pareix correspondre a un projecte més ampli, pensat per a ocupar tota l'illa, amb un gran pati central d'orde toscà. Articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de fatxada, l'únic èmfasi decoratiu se centra en la concisa portada de pedra remarcada amb balcó corregut. En una fase posterior, cap a 1770, s'hi va afegir el cos que va de la porta principal a l'altre cantó, amb distribució idèntica de les plantes i que acaben en un xicotet xamfrà, innovador per a la seua època, que exhibix l'única llicència formal de la fatxada: un elegant mirador sobremuntat per fornícula classicista A mitjan segle XIX es va construir el que va ser l'última intervenció històrica, a més de l'actual escala, la capella en el pati en un cos clarament diferenciat perpendicular a la fatxada. Esta ampliació no es va integrar en l'edifici tan perfectament com la primera, forçant la seua incrustació en el claustre amb total indiferència cap este. Va funcionar com a hospital municipal fins a la seua rehabilitació per a nova seu del "Conservatori Professional Mestre Vert", seguint el projecte de 1983 de l'arquitecte José Manuel Sanjuan, finalitzat per José Simó Cantos.

56

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Per a adequar-lo a ús docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la més rellevant de les quals ha sigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s'ha construït un corredor interior al voltant del claustre, de forma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària la construcció d'un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions. En la connexió d'ambdós s'ha optat per una solució moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les, mentres que la potentíssima cornisa ha sigut pensada per a articular i absorbir els desnivells existents entre el claustre i la capella.

Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat el centre de noves aules, sala de professors, biblioteca, etc. S'ha culminat esta obra amb la instal·lació d'un ascensor justament en la unió d'ambdós construccions (l'antiga i la moderna.

Bibliografia: Guia d'arquitectura de la província de València. Col·legi Territorial d'Arquitectes de València

57

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

CALENDARIO DE MATRICULACIÓN CURSO 2012/2013

CONVOCATORIA DE JUNIO    ENSEÑANZAS PROFESIONALES - PRUEBAS DE ACCESO Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso Día 7 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles. A partir del 15 de Mayo, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de enseñanzas profesionales. Día 14 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles. Día 18 y 19 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales, a las 10:00 horas. Día 20de Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales, a las 10:00 horas. Publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los cursos de enseñanzas profesionales, al término de las pruebas de cada especialidad.

ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES Día 25, 26 y 27 de Junio, matriculación del alumnado oficial que durante el curso 11/12 hayan realizado 1º, 2ºó 3º curso de enseñanzas elementales. PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS

ELEMENTALES Del 3 al 7 de septiembre, publicación de contenidos y listado de obras Del 1al 15 de Octubre, inscripciones. 23 de Noviembre, realización de las pruebas a las 10:00 horas. ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 17, 18 y 19 de Septiembre. MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 28 de Junio al 13 de Julio.

58

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE    PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZAS ELEMENTALES Y PROFESIONALES Del 1 al 15 de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º ó 4º curso de enseñanzas elementales y profesionales mediante la realización de las correspondientespruebas. Día 5 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4º cursos de enseñanzas elementales. Día 12 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las pruebas de Aptitud del 1º curso de enseñanzas elementales y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud. Día13 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso de enseñanzas elementales. Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a enseñanzas elementales (a 2º, 3º ó 4º curso) y profesionales y convocatorias extraordinarias de enseñanzas elementales y profesionales. Día 17, 18 y 19 de Septiembre, matrícula de los alumnos que hayan superado las Pruebas de Acceso y dispongan de puesto escolar.

 

EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE

ENSEÑANZAS PROFESIONALES Todos los alumnos de enseñanzas profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s asignatura/s, realizarán los exámenes los días 3 y 4 de Septiembre, según horario que se publicará en el tablón de anuncios del Conservatorio. La matrícula para estos alumnos se realizará el día 6 de Septiembre.

HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.

LA DIRECCIÓN

59

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

JUNTA DE L’AMPA: PRESIDENT: VICEPRESIDENT: TRESORER: SECRETARI: VOCAL: VOCAL:

Enric Vte. Penalva Higón Frank De Vuyst Cesar Colomina Ortega Mª José Martí Vea Mª Carmen Arbona Àlvarez Francesc Ferri Rabasa

BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIA A CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ MUSICAL

ESTIU DE 2012

L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acorda concedir beques per assistència a cursos d’especialitat Musical. BASES 1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 11/12que hagen fet efectiu l’abonament de la quota de l’AMPA. 2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en l’assignatura d’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE i Pla de 1966. 3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional. 4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten. L’AMPA destina per a aquest fi la quantitat de 3.000 euros. 5. Solament es becarà un curs realitzat. 6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no musicals. 7. La documentació a entregar serà: • Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs correctament complimentat. • Diploma acreditatiu d’assistència al curs. • Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de les classes. 8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre. 9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs. 10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a cobrar. El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca. El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria. Felicitem al guanyador d’enguany del dibuix de la portada: Luis del Cerro Bernabeu de 1r de E.P. i al de la contraportada Eva Árias Climentde 3r de E.E. que s’han emportat el respectiu premi. 60

APIACERE nº 12 

Maig  2012 

Nicanor Villanueva Peris 4t E.E.

Anna Bravo Requena 1r E.E.

Christian Sala Doménech 1r E.E.

Aitor Benavent Benavent 3r E.E.

Encar Colomina Oliver 3r E.P.

Lucía Zubieta Gabana 1r E.E.

Eva Arias Climent 3r E.E.

María Mateu Blau 5t E.P.

61

APIACERE nº 12 

Àlvaro Cardona Tormo 1r E.E.

Mar Sifre Arbona 1r E.P.

Lucía Encarnación Garrido 4t E.E.

Maig  2012 

Mª Delfina Asensi Fuertes i Pepa Roig Camarasa 3r E.P.

Ricardo Oliver Talens 4t E.E.

Inma Santana Mateu 1r E.

Luis del Cerro Bernabeu 1r E.P.

Marta Encarnación Garrido1r E.E.

62

APIA ACERE nºº 12 

Iññaki Talens Beneyto B 5t E.P P.

Maig  201 12 

Merritxell Gámezz Montoliu 4t E.E.

Àngeels Pérez Núñeez 2n E.P.

Cllara Fabuel Fuullana 6è E.P P.

Clara Fabuuel Fullana 6èè E.P.

63

www.conservatorimestrevert.com