Generalitat de Catalunya 

Departament de Ciències Experimentals 

Departament d’Educació 

Mercè del Barrio Arranz 

Institut d’Educació Secundària i Superior 

Curs 09­10 

d’Ensenyaments Professionals 

1a Avaluació 

Qualificació 

Examen – 1 CORRECCIÓ 

Guindàvols 

Data 26­10­08 

BIOLOGIA: Biologia molecular 

Nom: 

Curs: Batx. 

1.  [2  punts]  En  funció  de  la  naturalesa  de  la  font  d’energia  i  de  la  font  de  carboni  que  utilitzen, els organismes es poden classificar com s’indica a la taula següent:  Font d’energia  Llum  Substrats oxidables  (fotòtrof)  (quimiòtrof) 

Font de  carboni 

Matèria  Orgànica  (heteròtrof)  Matèria  Inorgànica  (autòtrof) 

fotoheteròtrof 

quimioheteròtrof 

fotoautòtrof 

quimioautòtrof 

1.1. (1 punt) Pel que fa a aquesta terminologia, què diríeu que és un gerani? Per què? I  un humà, què és? Per què?  Gerani  Humà  És ... 

fotoautòtrof 

quimioheteròtrof 

ü quimiòtrofs  hem  d’usar  ü fotòtrofs  poden  usar  la  llum  substrats  oxidables  com  a  font  com a font d’energia  d’energia  Perquè...  ü autòtrofs poden  usar  CO2  com  ü heteròtrofs hem d’usar matèria  a  font  de  carboni  és  a  dir,  son  orgànica  com a font de  carboni  fotoautòtrofs  és  a  dir,  som  quimioheteròtrofs 

1.2. (1  punt)  Trobeu  dues  espècies  bacterianes  desconegudes  i  voleu  determinar­ne  algunes  característiques.  Per  a  això  feu  créixer  les  dues  espècies  bacterianes  en  les condicions que es deriven de combinar: · la presència o no de llum · la presència o no de sacarosa en el medi  Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cèl∙lules  per veure si hi ha (+) o no hi ha (–) creixement de la població bacteriana. Anoteu al  quadern els resultats següents:  Condicions de creixement  espècie 1  espècie 2  Llum  sacarosa  Sí                              Sí  +  +  No                             Sí  –  +  No                             No  –  –  Sí                              No  +  –

Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i d’energia?  Per què?  Espècie 1  Espècie 2  És ... 

fotoautòtrofa 

només sobreviu en presència de  llum: és fotòtrofa pot sobreviure  Perquè...  en absència de sacarosa: és  autòtrofa 

quimioheteròtrofa 

només sobreviu en presència de  sacarosa: és heteròtrofa pot  sobreviure amb o sense llum: és  quimiòtrofa 

2.  [4 punts]  2.1. (1 punt) En el gràfic següent s’observa la variació del volum d’una cèl∙lula en funció  del  temps.  La  cèl∙lula  va  ser  col∙locada  inicialment  en  un  medi  amb  alta  concentració de sals i al cap de 10 minuts va ser transferida a un medi amb aigua  destil∙lada. Explica raonadament els canvis de volum que experimenta la cèl∙lula al  llarg del temps. 

El  volum  de  la  cèl∙lula  disminueix  en  un  medi  amb  alta  concentració  de  sals  per  pèrdua  d’aigua  i  augmenta  en  aigua  destil∙lada  per  l’entrada  d’aigua;  en  tots  dos  casos es tracta de processos osmòtics.  2.2. (2  punts)  L’any  1727,  Hales  va  establir  per  primera  vegada  que  hi  havia  d’haver  una relació entre l’activitat de les fulles i l’ascens de la saba. Va introduir diferents  branques  d’arbres,  amb  diferent  quantitat  de  fulles,  en  recipients  idèntics  que  contenien la mateixa quantitat d’aigua, i va observar que l’aigua d’aquests disminuïa  proporcionalment a la superfície total de les fulles que tenia cada branca.  a.  (1 punt) Quines característiques de l’aigua fan que aquesta pugui ascendir de les  arrels fins a les fulles. Les forces i els mecanismes responsables de la circulació

de  l’aigua  dins  la  planta  depenen  de  l’estructura  de  la  tija  i  dels  mecanismes  d’absorció.  Els  tubs  que  formen  el  xilema  són  rígids,  gràcies  a  la  lignina  que  n’impregna  la  paret  cel∙lular,  i  molt  prims  (la  seva  llum  és  inferior  a  un  mil∙límetre); és a dir, tenen estructura capil∙lar.  Quan  l’extrem  d’un  capil∙lar  entra  en  contacte  amb  una  superfície  d’aigua,  aquesta  ràpidament  ascendeix  pel  seu  interior  a  causa  d’un  procés  de  capil∙laritat,  que  té  lloc  de  la  manera  següent:  algunes  de  les  molècules  d’aigua s’adhereixen a les parets del tub i tiren cap amunt de les altres, que  ocuparan  el  centre  del  tub,  ja  que  aquest  té  un  diàmetre  molt  petit,  i  així  gradualment l’aigua va ascendint.  L’ascensió  de  la  saba  pel  xilema  té  lloc  de  manera  molt  similar.  Però  aquest  procés de capil∙laritat permet l’ascensió de la saba bruta només fins a un cert  nivell.  Per  tant,  hi ha  d’haver  altres  mecanismes  paral∙lels  que  col∙laborin  en el  transport  fins  al  100  m  d’alçària  que  poden  atènyer  algunes  espècies  de  sequoies o d’eucaliptus.  Un  altre  d’aquests  mecanismes  és  la  transpiració  o  evaporació  de  l’aigua  a  través  dels  estomes  de  les  fulles.  L’aigua  que  es  perd  per  evaporació  crea  una  espècie  de  buit,  que  és  immediatament  ocupat  per  noves  molècules  d’aigua.  A  mesura  que  aquestes  deixen  llocs  vacants,  noves  molècules  les  reemplacen,  i  així  s’estableix  la  circulació  de  la  saba  des  de  la  tija  (o  des  de  l’arrel en la planta sencera) fins a les fulles.  b.  (1  punt)  Quina  propietat  de  l’aigua  és  la  que  determina  aquestes  característiques.  La  molècula  d’aigua  és  una  polar,  és  a  dir  malgrat  que  la  càrrega global és neutra, hi ha una part de la molècula més electropositiva u una  part  més  electronegativa.  Perquè,  com  que  l’oxigen  és  un  àtom  molt  àvid  d’electrons  (molt  electronegatiu),  reté  al  seu  costat  la  major  part  del  temps  els  electrons dels dos hidrògens, i així sorgeix una determinada càrrega negativa al  costat de l’àtom d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en cadascun dels  dos  àtoms  d’hidrogen.  Per  l’efecte  d’aquesta  polaritat  s’estableixen  forces  d’atracció  elèctrica  entre  l’hidrogen  d’una  molècula  i  l’oxigen  de  l’altra,  els  anomenats  enllaços  intermoleculars  d’hidrogen  (ponts  d’hidrogen),  i  així  es  formen polímers de tres a deu molècules d’aigua. 

http://membres.lycos.fr/iverdeny/aigua/aigua.htm 

2.3. (1 punt) Omple la taula següent referent a l'estat en que es poden trobar les sals  minerals en els éssers vius, les seves principals funcions i posa exemples de cada  una.  SALS  ESTAT  FUNCIÓ  MINERALS  Dissoltes en aigua  Funció Reguladora 

EXEMPLES  Regulació  del  pH,  osmosi,…

Sòlides 

Esquelet  de  vertebrats,  conquilles  de  foraminífers,  valves de mol∙lusc,… 

Funció estructural  Funcions específiques: · cofactors · transport d'O2  (hemoglobina,  hemocianina)  · contracció muscular  · transmissió d'impuls nerviós  · Clorofil∙la 

Fe 2+ , Cu 2+ Ca 2+ , Mg 2+ Na + , K + Mg 2+ 

3.  [4 punts]  3.1.  (2,5 punts) Indica quines de les següents molècules són monosacàrids i quines no  ho  són,  raona  la  resposta.  En  cas  de  que  sigui  un  monosacàrid  indica  totes  les  característiques que puguis observar en la molècula i el seu nom.  Monosacàrid 

SI  NO 

A 

x 

B 

C 

D 

E 

x 

Perquè? 

Característiques i nom 

No, perquè és un àcid orgànic (conté el  grup  carboxil  ­COOH)  i  no  compleix  la  fórmula molecular. 

No, perquè és un polialcohol (conté tres  grups  ­OH)  i  no  compleix  la  fórmula  molecular. 

x 

Sí, perquè compleix la definició (aldehid  Tetrosa  de  polialcohol)  i  la  fórmula  molecular  Aldosa  (C4H8O4).  L­erotrosa 

x 

Sí,  perquè  compleix  la  definició  (cetona  Triosa  de    olialcohol)  i  la  fórmula  molecular  Cetosa  (C3H6O3).  Dihidroxiacetona 

x 

No,  perquè  no  compleix  la  fórmula  molecular  (per  a  una  hexosa  hauria  de  ser C6H12O6).

3.2. (1,5 punts)  a.  (0,5 punts) En la molècula següent, digues quins carbonis són asimètrics. Per  què?  Són  asimètrics  els  carbonis  2,  3  i  4  perquè  cadascun  té  els  quatre  enllaços  units  a  àtoms  o  grups  d’àtoms  diferents  (anomenats  radicals).  Per  exemple  en  el    carboni  2  aquests  grups  són:  ­CHO;  ­OH;  ­H;  ­CHOH–CHOH–  CH2OH.  Per  al  carboni  3  aquests  grups  són:  ­COOH­CHO;  ­H;  ­OH;  –CHOH–  CH2OH. Etc... 

El carboni asimètric es representa amb un asterisc: C*.  b.  (0,25  punts)  Aquesta  fórmula  correspon  a  un  isòmer  –D  o  a  un  isòmer  –L?  Raona la resposta. Es tracta d’un isòmer D, això significa que, tenint a dalt el  grup funcional més oxigenat (que, en aquest cas, és el grup funcional carbonil,  de fórmula ­CHO), té el OH del carboni asimètric més allunyat del carbonil  a la dreta en la fórmula lineal.  c.  (0,25 punts) De quina molècula es tracta? D­ribosa  d.  (0,5 punts) Escriu la seva formula cíclica.

a­D­ ribofuranosa