Story Transcript
Generalitat de Catalunya
Departament de Ciències Experimentals
Departament d’Educació
Mercè del Barrio Arranz
Institut d’Educació Secundària i Superior
Curs 0910
d’Ensenyaments Professionals
1a Avaluació
Qualificació
Examen – 1 CORRECCIÓ
Guindàvols
Data 261008
BIOLOGIA: Biologia molecular
Nom:
Curs: Batx.
1. [2 punts] En funció de la naturalesa de la font d’energia i de la font de carboni que utilitzen, els organismes es poden classificar com s’indica a la taula següent: Font d’energia Llum Substrats oxidables (fotòtrof) (quimiòtrof)
Font de carboni
Matèria Orgànica (heteròtrof) Matèria Inorgànica (autòtrof)
fotoheteròtrof
quimioheteròtrof
fotoautòtrof
quimioautòtrof
1.1. (1 punt) Pel que fa a aquesta terminologia, què diríeu que és un gerani? Per què? I un humà, què és? Per què? Gerani Humà És ...
fotoautòtrof
quimioheteròtrof
ü quimiòtrofs hem d’usar ü fotòtrofs poden usar la llum substrats oxidables com a font com a font d’energia d’energia Perquè... ü autòtrofs poden usar CO2 com ü heteròtrofs hem d’usar matèria a font de carboni és a dir, son orgànica com a font de carboni fotoautòtrofs és a dir, som quimioheteròtrofs
1.2. (1 punt) Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes i voleu determinarne algunes característiques. Per a això feu créixer les dues espècies bacterianes en les condicions que es deriven de combinar: · la presència o no de llum · la presència o no de sacarosa en el medi Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cèl∙lules per veure si hi ha (+) o no hi ha (–) creixement de la població bacteriana. Anoteu al quadern els resultats següents: Condicions de creixement espècie 1 espècie 2 Llum sacarosa Sí Sí + + No Sí – + No No – – Sí No + –
Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i d’energia? Per què? Espècie 1 Espècie 2 És ...
fotoautòtrofa
només sobreviu en presència de llum: és fotòtrofa pot sobreviure Perquè... en absència de sacarosa: és autòtrofa
quimioheteròtrofa
només sobreviu en presència de sacarosa: és heteròtrofa pot sobreviure amb o sense llum: és quimiòtrofa
2. [4 punts] 2.1. (1 punt) En el gràfic següent s’observa la variació del volum d’una cèl∙lula en funció del temps. La cèl∙lula va ser col∙locada inicialment en un medi amb alta concentració de sals i al cap de 10 minuts va ser transferida a un medi amb aigua destil∙lada. Explica raonadament els canvis de volum que experimenta la cèl∙lula al llarg del temps.
El volum de la cèl∙lula disminueix en un medi amb alta concentració de sals per pèrdua d’aigua i augmenta en aigua destil∙lada per l’entrada d’aigua; en tots dos casos es tracta de processos osmòtics. 2.2. (2 punts) L’any 1727, Hales va establir per primera vegada que hi havia d’haver una relació entre l’activitat de les fulles i l’ascens de la saba. Va introduir diferents branques d’arbres, amb diferent quantitat de fulles, en recipients idèntics que contenien la mateixa quantitat d’aigua, i va observar que l’aigua d’aquests disminuïa proporcionalment a la superfície total de les fulles que tenia cada branca. a. (1 punt) Quines característiques de l’aigua fan que aquesta pugui ascendir de les arrels fins a les fulles. Les forces i els mecanismes responsables de la circulació
de l’aigua dins la planta depenen de l’estructura de la tija i dels mecanismes d’absorció. Els tubs que formen el xilema són rígids, gràcies a la lignina que n’impregna la paret cel∙lular, i molt prims (la seva llum és inferior a un mil∙límetre); és a dir, tenen estructura capil∙lar. Quan l’extrem d’un capil∙lar entra en contacte amb una superfície d’aigua, aquesta ràpidament ascendeix pel seu interior a causa d’un procés de capil∙laritat, que té lloc de la manera següent: algunes de les molècules d’aigua s’adhereixen a les parets del tub i tiren cap amunt de les altres, que ocuparan el centre del tub, ja que aquest té un diàmetre molt petit, i així gradualment l’aigua va ascendint. L’ascensió de la saba pel xilema té lloc de manera molt similar. Però aquest procés de capil∙laritat permet l’ascensió de la saba bruta només fins a un cert nivell. Per tant, hi ha d’haver altres mecanismes paral∙lels que col∙laborin en el transport fins al 100 m d’alçària que poden atènyer algunes espècies de sequoies o d’eucaliptus. Un altre d’aquests mecanismes és la transpiració o evaporació de l’aigua a través dels estomes de les fulles. L’aigua que es perd per evaporació crea una espècie de buit, que és immediatament ocupat per noves molècules d’aigua. A mesura que aquestes deixen llocs vacants, noves molècules les reemplacen, i així s’estableix la circulació de la saba des de la tija (o des de l’arrel en la planta sencera) fins a les fulles. b. (1 punt) Quina propietat de l’aigua és la que determina aquestes característiques. La molècula d’aigua és una polar, és a dir malgrat que la càrrega global és neutra, hi ha una part de la molècula més electropositiva u una part més electronegativa. Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’electrons (molt electronegatiu), reté al seu costat la major part del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sorgeix una determinada càrrega negativa al costat de l’àtom d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en cadascun dels dos àtoms d’hidrogen. Per l’efecte d’aquesta polaritat s’estableixen forces d’atracció elèctrica entre l’hidrogen d’una molècula i l’oxigen de l’altra, els anomenats enllaços intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hidrogen), i així es formen polímers de tres a deu molècules d’aigua.
http://membres.lycos.fr/iverdeny/aigua/aigua.htm
2.3. (1 punt) Omple la taula següent referent a l'estat en que es poden trobar les sals minerals en els éssers vius, les seves principals funcions i posa exemples de cada una. SALS ESTAT FUNCIÓ MINERALS Dissoltes en aigua Funció Reguladora
EXEMPLES Regulació del pH, osmosi,…
Sòlides
Esquelet de vertebrats, conquilles de foraminífers, valves de mol∙lusc,…
Funció estructural Funcions específiques: · cofactors · transport d'O2 (hemoglobina, hemocianina) · contracció muscular · transmissió d'impuls nerviós · Clorofil∙la
Fe 2+ , Cu 2+ Ca 2+ , Mg 2+ Na + , K + Mg 2+
3. [4 punts] 3.1. (2,5 punts) Indica quines de les següents molècules són monosacàrids i quines no ho són, raona la resposta. En cas de que sigui un monosacàrid indica totes les característiques que puguis observar en la molècula i el seu nom. Monosacàrid
SI NO
A
x
B
C
D
E
x
Perquè?
Característiques i nom
No, perquè és un àcid orgànic (conté el grup carboxil COOH) i no compleix la fórmula molecular.
No, perquè és un polialcohol (conté tres grups OH) i no compleix la fórmula molecular.
x
Sí, perquè compleix la definició (aldehid Tetrosa de polialcohol) i la fórmula molecular Aldosa (C4H8O4). Lerotrosa
x
Sí, perquè compleix la definició (cetona Triosa de olialcohol) i la fórmula molecular Cetosa (C3H6O3). Dihidroxiacetona
x
No, perquè no compleix la fórmula molecular (per a una hexosa hauria de ser C6H12O6).
3.2. (1,5 punts) a. (0,5 punts) En la molècula següent, digues quins carbonis són asimètrics. Per què? Són asimètrics els carbonis 2, 3 i 4 perquè cadascun té els quatre enllaços units a àtoms o grups d’àtoms diferents (anomenats radicals). Per exemple en el carboni 2 aquests grups són: CHO; OH; H; CHOH–CHOH– CH2OH. Per al carboni 3 aquests grups són: COOHCHO; H; OH; –CHOH– CH2OH. Etc...
El carboni asimètric es representa amb un asterisc: C*. b. (0,25 punts) Aquesta fórmula correspon a un isòmer –D o a un isòmer –L? Raona la resposta. Es tracta d’un isòmer D, això significa que, tenint a dalt el grup funcional més oxigenat (que, en aquest cas, és el grup funcional carbonil, de fórmula CHO), té el OH del carboni asimètric més allunyat del carbonil a la dreta en la fórmula lineal. c. (0,25 punts) De quina molècula es tracta? Dribosa d. (0,5 punts) Escriu la seva formula cíclica.
aD ribofuranosa