Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya Ctra. Vella de Sant Llorenç km 2 25280 Solsona Tel. 972.43.2.20 www.cedricat.cat

L’AGENDA 21 DEL PALLARS JUSSÀ

Diagnosi Ambiental Participativa Juliol de 2010 Direcció tècnica: Imma Pallarès i Blanch Equip tècnic: Judit Pardos i Jordana Montse Carbonell i Turull Cristina Barbens i Casals

Agenda 21 del Pallars Jussà

ÍNDEX ÍNDEX ....................................................................................................................................................... 1 ÍNDEX DE TAULES .................................................................................................................................... 3 ÍNDEX DE FIGURES ................................................................................................................................... 4 INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................................... 7 1. SÍNTESI DE DADES AMBIENTALS........................................................................................................ 11 1.1. Àmbit geogràfic .......................................................................................................................... 11 1.1.1. Medi físic............................................................................................................................ 11 1.1. 2. Xarxa de comunicacions ................................................................................................... 14 1.2. Entorn físic ................................................................................................................................. 15 1.2.1. Clima i meteorologia .......................................................................................................... 15 1.2.2. Geologia ............................................................................................................................. 16 1.2.3. Superfície protegida........................................................................................................... 20 1.3. Anàlisi socioeconòmic ................................................................................................................ 20 1.3.1. Evolució de la població ...................................................................................................... 20 1.3.2. Estructura de la població ................................................................................................... 22 1.3.3. Densitat i distribució de la població .................................................................................. 23 1.3.4. Magnituds econòmiques ................................................................................................... 23 1.3.5. Mercat de treball ............................................................................................................... 24 1.3.5.1. Sector agrari ................................................................................................................ 27 1.3.5.2. Establiments d’empreses i professionals .................................................................... 29 1.4. Aspectes estructurals o de model .............................................................................................. 31 1.4.1. Organització de l’administració local ................................................................................. 31 1.4.2. Usos del sòl, Planificació Territorial i Planejaments Urbanístics ....................................... 33 1.4.2.1. Usos del sòl.................................................................................................................. 33 1.4.2.2. Planejaments urbanístics ............................................................................................ 35 1.4.2.3. Planificació territorial .................................................................................................. 36 1.4.3. Sistemes naturals i de suport............................................................................................. 54 1.4.3.1. Vegetació ..................................................................................................................... 54 1.4.3.2. Sistema forestal ........................................................................................................... 55 1.4.3.3. Sistema agrari .............................................................................................................. 56 1.4.3.4. Sistema hidrològic ....................................................................................................... 58 1.4.3.5. Sistema natural............................................................................................................ 74 1.4.3.6. Paisatge ....................................................................................................................... 85 1.4.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca ....................................................................... 85 1.4.4. Mobilitat ............................................................................................................................ 88 1.4.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient ................ 89 1.4.6. Educació ambiental............................................................................................................ 95 1.4.7. Riscos naturals ................................................................................................................... 97 1.5. Fluxos ambientals .................................................................................................................... 105 1.5.1. Fluxos d’aigua .................................................................................................................. 105 1.5.1.1. Abastament ............................................................................................................... 105 1.5.1.2. El reg .......................................................................................................................... 106 1.5.1.3. Aigües residuals ......................................................................................................... 107 1.5.2. Fluxos de residus.............................................................................................................. 108

CTFC-CEDRICAT

1

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.5.3. Fluxos d’energia ............................................................................................................... 117 1.5.3.1. Infraestructures elèctriques ...................................................................................... 117 1.5.3.2. Producció d’energia................................................................................................... 117 1.5.3.3. Energies renovables .................................................................................................. 118 1.5.3.4. Consum d’energia ..................................................................................................... 119 1.5.4. Fluxos atmosfèrics ........................................................................................................... 119 1.5.4.1. Emissions atmosfèriques ........................................................................................... 119 1.5.4.2. Contaminació acústica .............................................................................................. 121 1.5.4.3. Contaminació lumínica .............................................................................................. 122 2. DIAGNOSI AMBIENTAL PARTICIPATIVA ........................................................................................... 127 2.1. Introducció ............................................................................................................................... 127 2.2. Metodologia per a la Diagnosi Ambiental Participativa .......................................................... 127 2.3. Resultats de les entrevistes i grups de discussió ..................................................................... 128 2.3.1. Població i potencial humà ................................................................................................ 129 2.3.2. Activitats econòmiques .................................................................................................... 132 2.3.2.1. Sector primari ............................................................................................................ 132 2.3.2.2.Indústria i construcció ................................................................................................ 142 2.3.2.3. Artesania, Comerç i Serveis ....................................................................................... 153 2.3.2.4. Activitat turística ....................................................................................................... 157 2.3.3. Infraestructures viàries ..................................................................................................... 169 2.3.4. Planejament territorial i urbanístic................................................................................... 171 2.3.5. Medi natural i paisatge ..................................................................................................... 173 2.3.5.1. Els espais protegits .................................................................................................... 173 2.3.5.2. La fauna ..................................................................................................................... 177 2.3.5.3. Els espais fluvials ....................................................................................................... 180 2.3.5.4. El paisatge ................................................................................................................. 184 2.3.5.5. Boscos i camins.......................................................................................................... 185 2.3.5.6. La caça ....................................................................................................................... 188 2.3.5.7. La pesca ..................................................................................................................... 192 2.3.6. Residus .............................................................................................................................. 197 2.3.6.1. Els residus municipals................................................................................................ 197 2.3.6.2. Les instal·lacions de residus ...................................................................................... 200 2.3.7. Aigua ................................................................................................................................. 205 2.3.7.1. Abastament ............................................................................................................... 205 2.37.2. Sanejament................................................................................................................. 206 3.5.3. Infraestructures de regadiu i embassaments............................................................... 207 2.3.8. Educació ambiental .......................................................................................................... 209 2.3.9. Participació Ciutadana ..................................................................................................... 214 2.3.10. Mobilitat ......................................................................................................................... 215 2.3.11. Energia ............................................................................................................................ 217 2.3.11.1. Energia solar ............................................................................................................ 217 2.3.11.2. Energia eòlica .......................................................................................................... 218 2.3.11.3. Altres energies......................................................................................................... 218 2.3.12. Contaminació lumínica, acústica i odorífera .................................................................. 221 2.4. Quadres-resum de la Diagnosi Ambiental Participativa .......................................................... 222 ANNEX ................................................................................................................................................. 239

CTFC-CEDRICAT

2

Agenda 21 del Pallars Jussà

ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Divisió administrativa: municipis i nuclis de població. ............................................................ 12 Taula 2. Població total per municipis. Anys 1999-2009. ....................................................................... 21 Taula 3. Taxes de creixement. Anys 2006-2008. ................................................................................... 22 Taula 4. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors. Març 2010. ..................................... 24 Taula 5. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals. ............................................................. 30 Taula 6. Superfície i usos del sòl de la comarca del Pallars Jussà (2007). ............................................. 33 Taula 7. Estat de la normativa urbanística municipal. .......................................................................... 35 Taula 8. Infraestructures i equipaments que es prioritzen i se n’avança el calendari d’execució. ....... 44 Taula 9. Distribució de la superfície forestal. ........................................................................................ 55 Taula 10. Classificació dels municipis del Pallars Jussà que disposen de camins ramaders. ................ 57 Taula 11. Tipologia dels rius. ................................................................................................................. 59 Taula 12. Masses d’aigua fortament modificades (general). ................................................................ 60 Taula 13. Característiques dels embassaments. ................................................................................... 61 Taula 14. Classificació i caracterització dels embassaments................................................................. 61 Taula 15. Classificació i caracterització dels estanys. ............................................................................ 62 Taula 16. Caracterització de les aigües subterrànies. ........................................................................... 63 Taula 17. Descripció de les derivacions a centrals hidroelèctriques..................................................... 69 Taula 18. Estat ecològic dels rius. .......................................................................................................... 69 Taula 19. Caracterització de les problemàtiques ambientals. .............................................................. 71 Taula 20. Espais de Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). .............................................. 74 Taula 21. Espais Xarxa Natura 2000. ..................................................................................................... 75 Taula 22. Distribució percentual del hàbitats d’interès comunitari...................................................... 77 Taula 23. Zones humides. ...................................................................................................................... 79 Taula 24. Caracterització del espais que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori. .............. 83 Taula 25. Dades generals de les àrees de caça. .................................................................................... 86 Taula 26. Indrets de pesca segons tipus de zona. ................................................................................. 87 Taula 27. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la llei 3/98 ............................ 89 Taula 28. Característiques de les empreses inscrites al PRTR. .............................................................. 91 Taula 29. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. .................................................................. 92 Taula 30. Tipus de tractament dels diferents tipus de residus. ............................................................ 93 Taula 31. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural....................................................................................................................... 94 Taula 32. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal. ................................................ 97 Taula 33. Punts crítics d’inundació. ....................................................................................................... 97 Taula 34. Estat dels Plans Especials per Emergències per Nevades. ..................................................... 99 Taula 35. Classificació del nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis. .............................................................................................................................................. 101 Taula 36. Estat dels Plans de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals. .......................... 101 Taula 37. Distribució de les ADF’s. ...................................................................................................... 104 Taula 38. Captacions d’aigua. .............................................................................................................. 105 Taula 39. Estimació de la contaminació de les aigües residuals d’origen domèstic. .......................... 107 Taula 40. Caracterització de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals. ..................................... 108 Taula 41. Classificació de les instal·lacions de gestió de residus. ....................................................... 111 Taula 42. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva. .... 111 Taula 43. Instal·lacions d’energies renovables per municipis i tipus any 2007................................... 119 Taula 44. Consum d’energia elèctrica (xarxa i autoconsum). ............................................................. 119 Taula 45. Caracterització de les zones de qualitat de l’aire. ............................................................... 120 Taula 46. Punts de sensibilitat acústica............................................................................................... 121 CTFC-CEDRICAT

3

Agenda 21 del Pallars Jussà

ÍNDEX DE FIGURES Figura 1. Localització de la comarca i els municipis del Pallars Jussà.................................................... 11 Figura 2. Mapa físic: relleu i hidrologia. ................................................................................................ 13 Figura 3. Xarxa de carreteres. ............................................................................................................... 15 Figura 4. Tipologies de roques. ............................................................................................................. 17 Figura 5. Espais d’Interès Geològic........................................................................................................ 19 Figura 6. Superfície protegida. .............................................................................................................. 20 Figura 7. Evolució de la població. Anys 1999-2009. ............................................................................. 21 Figura 8. Piràmide de població. Any 2009. ............................................................................................ 22 Figura 9. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut. Any 2008. .................................................. 23 Figura 10. Pes de cada sector en ocupació de gent. Març 2010. .......................................................... 25 Figura 11. Evolució de l’atur. Anys 1998-2010. ..................................................................................... 26 Figura 12. Evolució de l’atur. Any 2009. ................................................................................................ 26 Figura 13. Evolució del número de places de turisme rural. Anys 2000-2008. ..................................... 28 Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica. Any 2002....................................................... 29 Figura 15. Empreses per sectors d’activitat econòmica. Any 2007....................................................... 30 Figura 16. Superfície i usos del sòl. ....................................................................................................... 34 Figura 17. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002). .......................................................... 34 Figura 18. Sistema d’espais obert i sistema d’assentaments urbans. ................................................... 40 Figura 19. Sistema d’infraestructures de mobilitat. .............................................................................. 41 Figura 20. Irradiació solar global diària (Mitjana anual). ...................................................................... 48 Figura 21. Mapa d’implantació de l’energia eòlica a la comarca. ......................................................... 49 Figura 22. Distribució dels hàbitats. ...................................................................................................... 54 Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies (figura esquerra) i nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta). .................................. 55 Figura 24. Titularitat dels boscos........................................................................................................... 56 Figura 25. Distribució dels camins ramaders. ....................................................................................... 57 Figura 26. Distribució i caracterització dels rius. ................................................................................... 59 Figura 27. Caracterització dels rius. Masses d’aigua fortament modificades (general) ....................... 60 Figura 28. Representació de les unitats hidrogeològiques. .................................................................. 62 Figura 29. Distribució i caracterització de les masses subterrànies. ..................................................... 63 Figura 30. Masses d’aigua protegides per abastament. ....................................................................... 64 Figura 31. Zones de protecció d’espècies d’interès econòmic. ............................................................ 65 Figura 32. Zones protegides per usos recreatius. ................................................................................. 65 Figura 33. Zones protegides per usos recreatius. ................................................................................. 66 Figura 34. Zones protegides per espècies. ............................................................................................ 67 Figura 35. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius. ............................... 68 Figura 36. Anàlisi de les pressions, impactes i incompliments dels embassaments. ............................ 70 Figura 37. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies.................................................. 71 Figura 38. Localització de les problemàtiques ambientals de les Nogueres – Garona ......................... 72 Figura 39. Distribució espais naturals protegits (PEIN, XN200 i ENPE’s)............................................... 76 Figura 40. Distribució dels hàbitats d’interès comunitari presents a la comarca. ................................ 77 Figura 41. Arbres monumentals. ........................................................................................................... 79 Figura 42. Localització de les zones humides. ....................................................................................... 82 Figura 43. Reserves Nacionals de caça .................................................................................................. 86 Figura 44. Zones de pesca controlada i zones potencialment pescables.............................................. 88 Figura 45. Nombre d’activitats segons annex i tipologia. ..................................................................... 90 Figura 46. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008).................................. 92 Figura 47. Caracterització de les activitats extractives. ........................................................................ 95 Figura 48. Nombre mitjà anual de dies de precipitació en forma de neu........................................... 100

CTFC-CEDRICAT

4

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 49. Representació del risc d’incendi forestal. .......................................................................... 102 Figura 50. Municipis amb alt risc d’incendi forestal i perímetres de protecció prioritària. ................ 103 Figura 51. Evolució de nombre d’incendis per any (Període 1986-2009). .......................................... 103 Figura 52. Localització del regadiu de la conca de Tremp................................................................... 106 Figura 53. Localització del regadiu d’Aramunt .................................................................................... 107 Figura 54. Evolució de la generació total de residus. .......................................................................... 112 Figura 55. Evolució dels kilograms de residus per habitant i dia. ....................................................... 113 Figura 56. Evolució del percentatge de fracció selectiva i de fracció rebuig. ..................................... 113 Figura 57. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica). ............................................................................................................................... 114 Figura 58. Evolució de la recollida d’oli mineral. ................................................................................. 115 Figura 59. Evolució de la recollida de medicaments. .......................................................................... 116 Figura 60. Evolució del nombre d’instal·lacions. ................................................................................. 118 Figura 61. Evolució de la generació de potència energètica (KW) ...................................................... 118 Figura 62. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció. ........................................................ 123

CTFC-CEDRICAT

5

Agenda 21 del Pallars Jussà

CTFC-CEDRICAT

6

Agenda 21 del Pallars Jussà

INTRODUCCIÓ Per a l’elaboració de l’Agenda 21 del Pallars Jussà s’ha emprat la metodologia provada en l’experiència pilot de la zona sud de la Segarra. Aquesta metodologia donà bons resultats i per aquest motiu s’ha aplicat i estès a altres territoris de la província de Lleida: la comarca de la Segarra, la comarca de l’Alta Ribagorça, la comarca de les Garrigues i la comarca de l’Urgell. Per tant, el plantejament ha estat el d’un procés participatiu, amb un recull de dades tècniques, tot enfocant el medi ambient com una oportunitat per vehicular un desenvolupament sostenible a la comarca. S’ha optat per un plantejament supramunicipal per tal d’optimitzar els recursos tècnics i econòmics necessaris, i permetre assolir un important grau de coherència territorial. Aquest enfocament a nivell comarcal també ha permès abordar qüestions que estan en el dia a dia del debat social per tal de definir el model de comarca que es vol per a un futur immediat. En aquest sentit, més enllà de l’adopció d’un pla d’acció ambiental que conformi l’Agenda 21 de la comarca del Pallars Jussà, es realitzen aportacions que ben segur ajudaran a dissenyar l’estratègia de desenvolupament que es vol per la comarca. Aquest projecte s’ha realitzat en el marc d’un conveni entre la Diputació de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En la seva elaboració ha participat el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya, i s’ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà. En aquesta primera fase del projecte, es lliura una síntesi de dades ambientals a nivell comarcal, i una diagnosi ambiental participativa. La propera fase permetrà elaborar l’Agenda 21 de la comarca del Pallars Jussà. L’origen de l’Agenda 21 es troba a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992. En aquesta conferència, caps d’Estat d’arreu del món van assolir el compromís de promoure el desenvolupament sostenible. Aquest compromís general es va reflectir en quatre documents clau: la Declaració de Principis, el Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, el Conveni sobre la Biodiversitat i l’Agenda 21. El capítol 28 de l’Agenda 21 fa una crida a les administracions locals per a que iniciïn processos amb la seva ciutadania que els porti a l’elaboració de la seva pròpia Agenda 21 Local. S’escullen les administracions locals com les més indicades per a liderar aquests processos donat que són les més properes a la ciutadania i les que poden aplicar el principi de “pensar globalment i actuar localment”. La resposta a aquesta crida al nivell local europeu va tenir lloc l’any 1994, en la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on es va redactar la Carta d’Aalborg, que suposa el compromís polític de fer l’Agenda 21 local. L’adhesió a aquesta Carta ha actuat sovint com a detonant o punt de partida d’un procés on les administracions locals han pres la iniciativa per promoure un model de desenvolupament econòmic i social compatible amb la conservació del medi i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants.

CTFC-CEDRICAT

7

Agenda 21 del Pallars Jussà

L’interès i conveniència de disposar d’aquest tipus d’instrument de planificació augmenta si es té en compte que, en el futur, es preveu un cert condicionament del suport i de les inversions del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a l’adquisició per part dels ens locals de compromisos en matèria de sostenibilitat ambiental i a l’existència d’una planificació prèvia en aquest àmbit. Els principals objectius d’aquest treball són els següents: 1. Afavorir la dinamització social i econòmica del territori. 2. Contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població local. 3. Contribuir a la protecció ambiental del territori. 4. Articular la participació pública en qüestions relatives al medi ambient. 5. Millorar el nivell d’educació i sensibilització ambiental. 6. Reforçar les relacions de coordinació i cooperació entre les diferents administracions competents en matèria ambiental i amb els agents socials. L’Agenda 21 del Pallars Jussà s’estructura en cinc apartats: 1. Síntesi de dades bàsiques: Consisteix en un recull de dades per a introduir el territori objecte del treball i poder contextualitzar els comentaris i observacions dels agents locals que es presentaran en els següents apartats. Donat que l’objecte del treball ha estat el procés participatiu i no un recull exhaustiu de dades, aquest recull s’ha elaborat partint de treballs i bases de dades disponibles; bàsicament del document de diagnosi mediambiental de la comarca realitzat amb anterioritat. 2. Diagnosi ambiental participativa: Recull una diagnosi ambiental realitzada exclusivament a partir de les aportacions dels diversos agents locals, on s’han trobat posicions coincidents i alhora també s’han contrastat els diversos punts de vista sobre les matèries relatives al desenvolupament i medi ambient de la comarca. 3. Taller de Participació: Explica la metodologia, els resultats i les conclusions dels tallers amb els agents locals per a consensuar línies estratègiques i criteris de cara a dissenyar el Pla d’Acció Ambiental. 4. Pla d’Acció Ambiental: Recull les línies estratègiques i les diverses accions a dur a terme per avançar en la consecució de cadascuna d’elles. 5. Pla de Seguiment: Inclou un sistema d’indicadors ambientals per a fer un seguiment dels efectes del Pla d’Acció Ambiental sobre el medi ambient de la comarca, així com també una proposta de mecanisme per a fer un seguiment que incorpori la participació ciutadana. Aquest primer lliurament comprèn la síntesi de dades i la diagnosi ambiental participativa.

CTFC-CEDRICAT

8

SÍNTESI DE DADES AMBIENTALS

CTFC-CEDRICAT

9

CTFC-CEDRICAT

10

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1. SÍNTESI DE DADES AMBIENTALS 1.1. Àmbit geogràfic 1.1.1. .1.1. Medi físic El Pallars Jussà formà part, a l’alta edat mitjana, del comtat pirinenc de Pallars, que ja al segle XI fou dividit en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, partició que s’ha mantingut en la moderna divisió comarcal. La comarca limita al nord-est amb el Pallars Sobirà, a l’est amb l’Alt Urgell, al sud amb la Noguera, a l’oest amb la Baixa Ribagorça (Aragó) i al nord-oest amb l’Alta Ribagorça. Figura 1. Localització de la comarca i els municipis del Pallars Jussà.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

El Pallars Jussà compta amb 14 municipis i 146 nuclis de població, repartits en 1.343,2 km2. És una de les comarques amb una de les densitats de població més baixes de Catalunya, amb 10,3 hab/km2 i una població total de 13.840 habitants (padró 2009). Els termes municipals es caracteritzen per ser força extensos i només 5 tenen 50 km2. El cap comarcal, Tremp, és el municipi més poblat, amb 6.228 habitants. Per darrere d’aquest, segueixen la Pobla de Segur, amb 3.237 habitants, i Isona i Conca Dellà, amb 1.163 habitants. La resta de municipis tenen menys de 1.000 habitants.

CTFC-CEDRICAT

11

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 1. Divisió administrativa: municipis i nuclis de població. Municipis Nuclis de població Abella de la Conca

Abella de la Conca, Bòixols, Carreu, la Rúa, la Torre

Llimiana

Cellers, Collmorter, Guàrdia de Tremp, el Meüll, Mur, Puigmaçana, Santa Llúcia de Mur, Vilamolat de Mur Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, el Pont de Claverol, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla, Torallola Aransís, Fontsagrada, Gavet de la Conca, Mata-solana, Merea, Perolet, sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló, Sant Serni, Toló Basturs, Benavent de la Conca, Biscarri, Conques, Covet, Figuerola d’Orcau, Gramenet, Isona, Llordà, els Masos de Sant Martí, Montadó, Orcau, Sant Romà d’Abella, Siall Llimiana, el Mas de Solduga, els Obacs de Llimiana

La Pobla de Segur

Montsor, la Pobla de Segur, Puimanyons, Sant Joan de Vinyafrescal

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars, Sensui L’Agustina, Alsamora, l’Alzina, Beniure, Castellnou de Montsec, la Clúa, Estorm, Moror, Sant Esteve de la Sarga, la Torre de l’Amargós Avellanos, la Bastida de Bellera, Benés, Buira, Castellnou d’Avellanos, Erdo, les Esglésies, Manyanet, el Mesull, la Mola d’Amunt, Santa Coloma, Sarroca de Bellera, Sas, Sentís, Vilancós, Vilella, Xerallo El Burguet, Cadolla, Cérvoles, Larén, Lluçà, Naens, Puigcerver, Reguard, Senterada Acadèmia General Bàsica de Suboficials, Central FECSA-Nerets, Talarn La Torre de Capdella Aiguabella, Antist, Astell, Beranui, Cabdella, Castell-estaó, la Central de Capdella, Envall, Espui, Estavill, Guiró, Molinos, Mont-ros, Oveix, Paüls de Flamicell, la Plana de Mont-ros, Pobellà, la Pobleta de Bellveí, la Torre de Capdella Acadèmia General Bàsica de Suboficials, Aulàs, el Castellet, Casterner de les Olles, Castissent, Claramunt, Claret, Eroles, Escarlà, Espills, Espluga de Serra, Espluga Freda, Fígols de Tremp, Gurp, els Massos de Tamúrcia, Palau de Noguera, el Pont d’Orrit, Puigcercós, Puigverd, Sant Adrià, Santa Engràcia, Sapeira, Suterranya, Tendrui, Tercui, Torogó, la Toore de Tamúrcia, Tremp, Vilamitjana

Castell de Mur Conca de Dalt Gavet de la Conca

Isona i Conca Dellà

Sant Esteve de la Sarga Sarroca de Bellera Senterada Talarn

La Torre de Capdella

Tremp

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Pel que fa al seu relleu, el Pallars Jussà és una comarca pirinenca que ocupa un territori que s’estén des de la conca mitjana de la Noguera Pallaresa i els seus afluents, el Flamisell i el Conques, fins a l’últim gran contrafort pirinenc, la serra del Montsec. Comprèn també una part important de les terres de la riba oriental de la Noguera Ribagorçana, que separa el Pallars Jussà de l’Aragó. Està formada per diverses unitats bàsiques i ben diferenciades pel que fa al relleu, el clima i la vegetació. Aquestes són la Vall Fosca, la conca de Tremp (que es sol subdividir en la conca de Dalt i la conca de Baix), i la Terreta a la conca de la Noguera Ribagorçana. En conjunt, el Pallars Jussà es pot considerar un territori de muntanya mitjana, en què més de la meitat de la superfície se situa per sota dels 1.000 metres d’altitud. Així, la major part de la Conca de Tremp, que és on hi ha més població, es troba a cotes al voltant dels 500 metres. El sector de la

CTFC-CEDRICAT

12

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Terreta és força més elevat que la conca, ja que la majoria de nuclis estan per sobre dels 700 metres, i a la Vall Fosca trobem un entorn de més alta muntanya. En aquest sector hi ha el punt més elevat de la comarca, el pic de Peguera (2.982 m) i altres cims amb alçades properes als 3.000 metres (pics de Subenix, Saburó, Morto, Pessó, Mainera, Montsent de Pallars, etc.). També cal destacar que el sector prepirinenc de la comarca presenta elevacions considerables (de 1.600 a 2.000 metres) a les serres que envolten la conca de Tremp: Sant Gervàs, Boumort, Comiols, Lleràs, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies. Els estrets de Collegats, prop de la Pobla de Segur, i el de Terradets, al sud, permeten el pas del riu, que forma els grans pantans de Sant Antoni i de Terradets.

Figura 2. Mapa físic: relleu i hidrologia.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

Referent a la hidrografia, el Pallars Jussà està a la conca mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel Congost de Terradets. La diferència de cabal que rep a la comarca li és aportada pel Flamisell a la Pobla de Segur, malgrat aquest riu aparegui amb el llit gairebé eixut en bona part del curs, l’aigua és conduïda per canonades forçades que n’obtenen hidroelectricitat. Aigües avall la Noguera Pallaresa rep altres afluents, tots per l’esquerra: el riu de Carreu al pantà de Sant Antoni, el riu de Gavet o de Conques amb el d’Abella a Gavet de la Conca i el barranc de Barcedana al pantà de Terradets. A més a més, a la capçalera de la Vall Fosca, s’hi troba la zona lacustre d’estany Gento, amb més de 80 llacs, els més importants dels quals formen una xarxa hidrològica connectada i utilitzada per a l’aprofitament hidroelèctric. Entre els principals, el més alt és l’estany de Mar (2.412 m), que també és el més profund (72 m de fondària màxima), el més baix és l’estany Gento (2.165 m) i l’estany Tort, a 2.321 m d’altitud és el més llarg. A la Conca de Tremp hi ha els estanys de Basturs, d’origen càrstic.

CTFC-CEDRICAT

13

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Pel que fa als tres embassaments de la comarca el més gran és el pantà de Sant Antoni, entre la Pobla i Tremp amb una capacitat de 227,8 hm3, més al sud hi ha el pantà de Terradets, entre els municipis de la Llimiana, Castell de Mur i Gavet de la Conca, amb una capacitat de 33 hm3. Situat al nord-oest de la comarca, el pantà d’Escales es reparteix entre el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aragó.

1.1. 2. Xarxa de comunicacions Des de la capital comarcal, Tremp, la comarca es troba situada a 183 Km de Barcelona per carretera (a 2 hores i mitja de temps de desplaçament) i a 85,5 Km de Lleida (a 1 hora i quart fins a la capital de província). La xarxa bàsica de carreteres al Pallars Jussà està formada per les següents carreteres: o la C-13, l’eix del Pallars, és la carretera més important de la comarca. La travessa de nord a sud, seguint el curs de la Noguera Pallaresa, i comunica Lleida amb Esterri d’Àneu. o la N-260, l’eix pirinenc, connecta Sort amb la Pobla de Segur i el Pont de Suert. o l'eix subpirinenc, format per les carreteres C-1311, de Tremp a Pont de Montanyana; la C1412 de Tremp a Artesa de Segre, passant per Isona i el port de Comiols; i l’L-511 d’Isona a Coll de Nargó. Un conjunt de carreteres locals que donen accés als nuclis de població i un teixit ampli de camins rurals d’ús ramader, forestal o turístic, entre altres complementen la xarxa viària bàsica de la comarca. La carretera local més extensa és la de la Vall Fosca, la L-503 de Senterada a Capdella. A l’interior de la comarca el temps de desplaçament per carretera des del cap de municipi a la capital de comarca és poc, el nucli que està més lluny és la Torre de Capdella amb un temps que supera la mitja hora de recorregut fins a Tremp. Excepte aquest, la resta tots queden, aproximadament, entre 10 i 20 minuts de desplaçament per arribar a la capital de comarca. També cal remarcar però, que la majoria d’aquests nuclis estan situats al costat, o molt a prop, dels principals eixos de comunicació de la comarca.

CTFC-CEDRICAT

14

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 3. Xarxa de carreteres.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

Pel que fa al servei de transport públic, el Pallars Jussà és l’única comarca del Pirineu central i occidental que disposa de línia ferroviària, la línia de FGC Lleida-la Pobla de Segur. El recorregut que fa és Lleida-Balaguer-Tremp-la Pobla de Segur i el trajecte dura poc més de dos hores. A partir del Montsec, el tren va en paral·lel a la C-13 i fa quatre parades abans no arriba a la Pobla. Respecte al transport de passatgers per carretera, per la comarca només hi passen tres línies de bus, que van a Lleida i Barcelona. Així, només els pobles que queden en les vies principals de comunicació cap aquestes dues capitals estan connectats a la xarxa de Transports Públics.

1.2. Entorn físic 1.2.1. Clima i meteorologia meteorologia A la comarca del Pallars Jussà s’oposen dos climes diferents: un a la Vall Fosca i l’altre a la Conca de Tremp. La Vall Fosca presenta un clima alpí i subalpí, les temperatures són baixes, sobretot als punts elevats, i fins i tot al mes d’agost es poden donar glaçades nocturnes, ja que la temperatura mitjana anual és d’11,7ºC. A la Conca de Tremp, en canvi, hi ha un clima mediterrani d’alta muntanya, la mitjana de temperatura a l’agost és semblant a les mediterrànies (23,9ºC), malgrat que pot glaçar set

CTFC-CEDRICAT

15

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

mesos l’any. Les oscil·lacions tèrmiques molt pronunciades a causa de les baixes temperatures hivernals produïdes per la inversió tèrmica provoquen boires molt abundants. Les precipitacions, sovint en forma de neu, també varien molt. Així com a la Vall Fosca la pluja o neu cau regularment cada mes, a Tremp hi ha dos màxims marcats: el de maig-juny i el de setembre, i dues estacions seques: desembre-abril i juliol-agost. Segons l’Atles Climàtic de Catalunya, a la comarca del Pallars Jussà hi predomina el clima Mediterrani Prepirinenc Occidental. Aquest clima es caracteritza per: o o o o

Precipitació Mitjana Anual entre 850 i 1.100 mm. Règim Pluviomètric Estacional, màxim a l’estiu o a la primavera i mínim a l’hivern. Temperatura Màxima Anual entre 9 i 12 ºC. Amplitud Tèrmica Anual entre 16 i 19 ºC.

D’altra banda, a la comarca hi ha instal·lades tres estacions meteorològiques, situades a: o o o

Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà) Montsec d’Ares (Sant Esteve de la Sarga) Pobla de Segur (Pobla de Segur)

Aquestes estacions formen part de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1.2. .2.2. Geologia La comarca del Pallars Jussà s’estructura geològicament en tres àrees diferenciades: la Vall de Manyanet i la Vall Fosca; la Conca de Tremp; i l’àrea de la Terreta. o

La Vall Fosca i la Vall de Manyanet, d’orientació nord-sud, s’ubiquen a l’extrem nord de la comarca i es troben situades dins el que s’anomena Pirineu Axial, unitat formada per materials del Paleozoic, amb predominança de roques metamòrfiques i sedimentàries com els esquistos, les pissarres i els granits, materials transformats i elevats per l’orogènesi alpina i posteriorment modelats pels gels quaternaris, que van donar lloc a l’aparició de valls en forma de U i de nombrosos llacs d’origen glacial. En aquesta zona és on els relleus esdevenen més abruptes i s’assoleixen les cotes màximes de la comarca.

o

La Conca de Tremp ocupa l’àrea meridional del Pallars Jussà i és una cubeta de sobreexcavació reblerta de materials tous del cretaci i l’eocè, com les margues i les argiles. Aquesta depressió s’obre entre els massissos calcaris que conformen les serres interiors pre-pirinenques de Sant Gervàs, Sant Corneli i Boumort, i de les serres exteriors d’aquesta unitat, conformades en aquest territori pel Montsec, el de Rúbies i el d’Ares.

o

La Terreta s’ubica al sud-oest de la comarca i és una petita depressió tectònica prepirinenca reblerta també de margues i materials tous.2

2

Extret de les Diagnosis Comarcals de les Terres de Lleida. CTFC-CEDRICAT

16

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

A la figura 4 es representen les tipologies de roques presents a la comarca del Pallars Jussà. Com es pot veure, són de gran importància els conglomerats, presents a la major part de la comarca, així com els gresos, molt presents a la part nord de la comarca, a l’est i a l’oest, i a una franja del sud. També són importants les zones de lutites del sud. A la part nord s’hi troben: granodiorites, gresos i pissarres, principalment; a l’est destaquen els conglomerats, les lutites i hi ha presència de calcàries i còdols; a l’oest destaquen els conglomerats, els gresos, les lutites i les margues, i al sud trobem calcàries, gresos i còdols, entre d’altres. També s’identifiquen graves al llarg dels cursos fluvials. Figura 4. Tipologies de roques.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

A la comarca també s’hi troben 10 zones catalogades com a Espais d’Interès Geològic, tant geòtops3 com geozones4, que són: o

Ignimbrites d’Erillcastell: aquesta geozona té una superfície de 346,4 ha. És de gran valor patrimonial no sols a nivell regional o nacional sinó també a nivell internacional. Les condicions d’aflorament i el seu contingut geològic fan que sigui un lloc únic per a l’observació dels productes derivats de processos volcànics explosius en magmes silicis i de la seva relació amb la dinàmica de les conques vulcano tectòniques i en concret de les calderes d’esfondrament.

o

Congost de Collegats: geozona amb una extensió de 685,9 ha. En la secció de Collegats s’enregistra una tectònica de plecs i encavalcaments sincrònica amb la deposició de les

3

Localitats de dimensions reduïdes que conformen afloraments singulars d’especial significat com a registre geològic. A títol indicatiu, ja que hi ha excepcions, s’han considerat geòtops aquelles localitats de dimensions inferiors a 100 ha. Poden presentar-se individualitzats o constituir part d’un conjunt més ampli que englobi varis geòtops relacionats espacialment i temàticament. 4 Àrea que englobi varis geòtops pròxims, o a un espai d’interès geològic d’extensió superior a 100 ha. CTFC-CEDRICAT

17

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

seqüències de conglomeracions paleògenes. La base dels dipòsits conglomeràtics fossilitza un paleorelleu en què s’evidencia una topografia condicionada per una tectònica activa. L’erosió en forma de congost a la Noguera Pallaresa ofereix una esplèndida secció geològica. D’aquesta geozona en formen part 3 geòtops, però només un forma part de la comarca del Pallars Jussà (situat a la discordança del Cretaci superior i paleorelleu paleogen). o

Hortoneda - Roc de Santa - Barranc de l'Infern – Montsor: aquesta geozona té una extensió de 1.376,1 ha. A la desembocadura d’aquests torrents es dóna l’acumulació de gran quantitat de materials. Aquests sediments són conglomeràtics, de còdols i blocs enormes A la vall de la Noguera Pallaresa, aquests conglomerats reben el nom de "conglomerats de la Pobla de Segur" o de "Collegats". D’aquesta geozona en forma part 1 geòtop (situat al Roc de Santa).

o

La plataforma carbonatada de Sant Martí de Vilanoveta: aquesta geozona té una extensió de 688,40 ha. Presenta unes de les més desenvolupades i millor conservades associacions biològiques del Cretaci superior d'Europa. Les formacions de rudistes i coralls són espectaculars, a la vegada que la varietat i riquesa de les biofàcies ofereixen a la zona un interès paleoecològic i biosedimentològic sense precedents. D’aquesta geozona en formen part 6 geòtops (situats a: Sant Corneli, calcarenites d'Aramunt Vell, l'Aubagueta, formació de rudistes dels Casalots, Castell de Sant Martí de Vilanoveta i pista de Collades).

o

Collades de Basturs: aquesta zona té una extensió de 453,00 ha. L'interès fonamental de les Collades de Basturs rau en l’excel·lent i contínua exposició de sediments de plataforma carbonatada amb importants formacions de rudistes i coralls d’edat Santonià. Les plataformes carbonatades de rudistes i coralls varen proliferar durant el Cretaci superior en les costes del mar Tetis.

o

Barranc de la Posa – Isona: aquesta geozona té una extensió de 253,50 ha. En aquesta zona els afloraments tenen una gran qualitat i, tant els materials com les estructures sedimentàries que presentenestan molt ben preservats. Cal afegir-hi la riquesa paleontològica de la zona, avui molt minvada degut a la popularització dels jaciments de fòssils que comporta l’espoliació gairebé total dels nivells fossilífers. D’aquesta geozona en formen part 2 geòtops (situats a: l’Ermita de la Posa i la carretera Isona - Bóixols Km 3-4).

o

Formació Castissent a Mas de Faro: aquesta geozona té una extensió de 454,00 ha. Es caracteritza per la gran varietat de paleoambients que van des de margues i gresos formats a mar obert i profund, fins a argiles i graves típiques de terres àrides, passant per esculls i dipòsits de plana de marea. L'observació en els excel·lents afloraments de les textures i estructures sedimentològiques, dels canvis litològics laterals i verticals, així com la presència de nombrosos fòssils, permeten la reconstrucció i observació de l'origen dels sediments i dels processos que els han originat.

o

Estratotip de l'Ilerdià (Claret - coll de Montllobar): aquesta geozona té una extensió de 1.502,80 ha. Es caracteritza per la gran varietat de paleoambients que van des de margues i gresos formats a mar obert i profund, fins a argiles i graves típiques de terres àrides, passant per esculls i dipòsits de plana de marea. L’observació en els excel·lents afloraments de les CTFC-CEDRICAT

18

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

textures i estructures sedimentològiques, dels canvis litològics laterals i verticals, així com la presència de nombrosos fòssils, permeten la reconstrucció i observació de l’origen dels sediments i dels processos que els han originat. o

Congost de Mont-rebei - la Pertussa: aquesta geozona té una extensió de 1.139,00 ha. El seu interès es centra en aspectes sedimentaris i tectònics. Proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci. Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa. Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular que és un testimoni valuós de l’activitat tectònica extensiva pre-orogènica del domini pirinenc.

o

Esllavissada de Puigcercós: aquest geòtop té una extensió de 34,8 ha. Representa un moviment de massa, complex rotació-translació i flux. Les dimensions d’aquesta esllavissada, amb una cicatriu de coronació de prop de 200 metres de longitud, i amb una longitud total des de la cicatriu fins a la part frontal del lòbul que supera els 400 metres, permeten reconèixer amb facilitat les diferents parts de l’esllavissada. D’altra banda, l’estat de conservació de totes les formes permet establir acuradament la seqüència d’esdeveniments des de la formació de l’esllavissada, l’any 1881, fins a l’actualitat.

Aquests espais es representen a la figura 5 següent: Figura 5. Espais d’Interès Geològic.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

CTFC-CEDRICAT

19

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.2.3. Superfície protegida La comarca del Pallars Jussà té 46.687,22 hectàrees incloses com a Espais d’Interès Natural (EIN) i 45649,40 hectàrees incloses a la Xarxa Natura 2000. A més a més, compta amb un 3% dins el perímetre de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Figura 6. Superfície protegida.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

1.3. Anàlisi socioeconòmic 1.3.1. Evolució de la població El Pallars Jussà compta amb una població total de 13.840 habitants l’any 2009, representant el 3,2% de la població de la província de Lleida. L’evolució de la població durant el darrers 10 anys es caracteritza, en general, per un augment de la població. Durant aquest temps la comarca ha passat dels 12.452 habitants empadronats al 1999 als 13.840 del 2009, el que representa un augment gairebé de l’11%. Val a dir però, que no tots els anys han seguit la mateixa evolució positiva sinó que hi ha dos tendències diferenciades: una fase de pèrdua de població i una segona de recuperació.

CTFC-CEDRICAT

20

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Entre el 1999 i el 2002 es produeix una disminució constant del nombre d’habitants. El 2002 s’assoleix el mínim poblacional del període, el qual és un punt d’inflexió en la tendència. A partir d’aquest moment la població comença a augmentar, però aquest augment no és constant perquè al 2005 hi ha una petita variació. Durant els tres darrers anys la població ha incrementat notablement, i és que des del 2006 al 2008 la població va créixer un 9,4%. Figura 7. Evolució de la població. Anys 1999-2009. Anys 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Habitants 12.452 12.442 12.390 12.380 12.563 12.712 12.566 12.648 13.467 13.715 13.840

Per municipis, Tremp, la capital, amb 6.228 habitants (45,1% de la població) i la Pobla de Segur amb 3.237 habitants (el 23,4%) són els més poblats. La resta de municipis són rurals d’acord amb la definició emprada a nivell estadístic (l’Institut Nacional d’Estadística considera que un municipi és rural quan la població és igual o inferior als 2.000 habitants). Dins d’aquest grup podem destacar que Isona i la Conca Dellà, amb 1.163 habitants, és el municipi més poblat i també que el 54,9% de la població rural viu en municipis de menys de 500 habitants. Taula 2. Població total per municipis. Anys 1999-2009. Municipis 1999 2001 Abella de la Conca 186 199 Castell de Mur 146 149 Conca de Dalt 426 424 Gavet de la Conca 313 322 Isona i Conca Dellà 1.229 1.206 Llimiana 132 142 la Pobla de Segur 2.912 2.832 Salàs de Pallars 334 330 Sant Esteve de la Sarga 119 112 Sarroca de Bellera 144 160 Senterada 115 103 Talarn 362 353 la Torre de Capdella 655 670 Tremp 5.379 5.388

2003 183 156 426 303 1.197 158 2.912 319 106 154 100 346 685 5.518

2005 183 173 439 313 1.149 168 3.043 334 144 145 113 344 732 5.286

2007 188 185 434 301 1.153 164 3.089 335 151 129 142 382 792 6.022

2009 183 173 410 307 1.163 168 3.237 342 143 133 145 397 811 6.228

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

CTFC-CEDRICAT

21

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

La taxa de creixement total de la població, resultat de la suma entre la taxa de creixement natural i la taxa de creixement migratori, és positiva. El saldo migratori (nombre d’immigrants menys el nombre d’emigrants), que segueix una tendència positiva, és el component que determina el creixement positiu de la població, ja que el creixement natural (nombre total de naixements menys el nombre total de defuncions) enregistra valors negatius al Pallars Jussà i per tant es produeix un decreixement demogràfic com a conseqüència de què les defuncions superen els naixements. Taula 3. Taxes de creixement. Anys 2006-2008. Taxa bruta de Taxa bruta de creixement Anys creixement total natural 2006 33,88 -3,71 2007 25,53 -3,52 2008 16,41 -3,3

Taxa bruta de creixement migratori 37,59 29,05 19,71

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

1.3.2. Estructura de la població Per sexes, dels 13.840 habitants empadronats a la comarca l’any 2009, el 50,7% són homes i el 49,3% dones. Per grans grups d’edat, l’11,8% tenen de 0 a 14 anys, el 63% de 15 a 64 anys i el 25,2% de 65 i més. Figura 8. Piràmide de població. Any 2009.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT .

L’índex d’envelliment, que relaciona la població de 65 anys i més amb la població de 0 a 14 anys, és del 212,9%. Els valors d’aquest índex indiquen que la població major de 65 anys és més nombrosa que la de menor de 15 anys, és a dir, la població està envellida; per cada persona de 0-14 anys n’hi ha 1,2 de 65 i més anys.

CTFC-CEDRICAT

22

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

L’índex de dependència global, que relaciona la població de 65 anys i més i la població de 0 a 14 anys (població en edats no actives) amb la població de 15 a 64 anys (població en edats actives o de treballar) és de 58,6%. Aquest índex mostra un grau de dependència baix, atès que, per cada 100 persones en edat activa, n’hi ha 58 de gent jove i gran. L’índex de recanvi de la població, que relaciona la població de 60 a 64 anys amb la població de 15 a 19 anys, és del 130,5%. L’assoliment de valors superiors a 100 en aquest índex indica que la població pròxima a jubilar-se (60 a 64 anys) és més nombrosa que la que acaba d’incorporar-se al món del treball, fet que va en detriment de la capacitat de rejoveniment d’aquest mercat laboral.

1.3.3. .3.3. Densitat i distribució distribució de la població La densitat de població és de 10,3 habitants per Km2 l’any 2009. Per municipis, la Pobla de Segur és el més densament poblat, amb 98,6 hab./Km2, mentre que Tremp, el municipi més poblat, enregistra una densitat de 20,6 hab./Km2. Cal remarcar que aquest municipi, amb una superfície de 302,82 Km2, és el més extens de Catalunya. A la resta de municipis la densitat fluctua entre l’1,5 hab./Km2 de Sant Esteve de la Sarga o Sarroca de Bellera i els 16,9 hab./Km2 de Salàs de Pallars. L’any 2009, el 92,5% dels habitants viu de manera concentrada en nuclis i el 7,5% en disseminats.

1.3.4. Magnituds econòmiques La distribució del Producte Interior Brut (PIB) per sectors d’activitat econòmica l’any 2008, que mesura el resultat final de l’activitat de producció, mostra el pes del sector serveis a la comarca amb un PIB del 59,5%, seguit per la construcció amb el 19,7% i a més distància hi ha, primer, el sector primari amb un 10,5% i, després, la indústria amb el 10,3%. Figura 9. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut. Any 2008.

Font. Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya. 2009.

CTFC-CEDRICAT

23

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

La Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), que mesura els ingressos de les persones residents en un territori per destinar al consum o a l’estalvi, era al Pallars Jussà de 16.100 € (any 2004), un 14,5% superior respecte Catalunya.

1.3.5. 3.5. Mercat de treball En la següent taula 4 es pot apreciar la importància significativa del sector serveis en l’economia de la majoria dels municipis del Pallars Jussà, però també té un paper important l’agricultura atès que en la meitat dels municipis, per sectors, és el que té més treballadors/es; malgrat això aquest fet destaca menys amb el total d’afiliats/des per sectors. Taula 4. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors. Març 2010. Municipis Agricultura Indústria Construcció Abella de la Conca 32 Gavet de la Conca 30 7 2 Isona i Conca Dellà 184 29 53 Llimiana 11 2 Conca de Dalt 41 2 la Pobla de Segur 34 110 214 Salàs de Pallars 11 1 7 Sant Esteve de la Sarga 7 2 Sarroca de Bellera 16 1 12 Senterada 8 4 Talarn 14 4 8 la Torre de Capdella 42 8 11 Tremp 118 124 312 Castell de Mur 10 1 2

Serveis 14 7 81 6 22 534 59 9 10 18 54 65 1.735 44

Font. Elaboració pròpia a partir del web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball.

La població afiliada ascendeix a 4.132 treballadors/es el primer trimestre del 2010. D’aquests treballadors, 2.610 (el 63,2%) es troben afiliats/des al Règim General de la Seguretat Social, en 518 comptes de cotització o empreses localitzades a la comarca i 1.522 (el 36,8%) al Règim Especial de Treballadors/es Autònoms/es. El sector que ocupa més gent és el de serveis, amb el 64,3% dels afiliats, després a més distància els sectors de la construcció i l’agricultura amb un 15,3% i 13,5% dels afiliats respectivament i finalment, la indústria amb un 6,9%.

CTFC-CEDRICAT

24

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 10. Pes de cada sector en ocupació de gent. Març 2010.

Font. Elaboració pròpia a partir del web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball.

Pel que fa al nombre de treballadors segons la grandària dels comptes de cotització, el 72,8% d’afiliats/des treballen en empreses de 0 a 50 treballadors i el 27,2% en empreses de 51 a 250 afiliats/des. Una sola empresa ocupa un terç de la població afiliada la Règim General de la Seguretat Social i es troba localitzada a Tremp. L’atur5 al llarg dels últims 12 anys segueix una tendència molt paral·lela a la mitjana catalana. El nombre d’aturats fluctua, aproximadament, entre els 172 (any 1998 i 2003) i els 718 (any 2010). El darrer any la població activa estava formada per 8.626 persones i la taxa d’atur se situa al 6,3%, un 3,5% per sota de la taxa d’atur catalana ja que a Catalunya durant el 2009 va ser del 9,8%. El 2010, amb un total de 718 aturats, enregistra la taxa d’atur més alta al Pallars Jussà dels últims anys. Segons dades de l’Institut Català d’Estadística, i exceptuant els aturats de l’any 2009, cal retrocedir 20 anys endarrere per trobar xifres tant altes d’aturats, i es què el màxim d’atur a la comarca es va assolir l’any 1985 amb 422 persones.

5

Atur registrat: Nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades en les Oficines de Treball de la Generalitat o de l'INEM. Actualment està regulat per l'Ordre ministerial d'11 de març de 1985 (BOE del 14 de març). D'acord amb els criteris formulats en aquesta disposició en el concepte d'atur registrat, referit a un mes concret, s'hi inclouen les persones que tinguin demandes pendents de satisfer l'últim dia del mes (en aquest cas a 31 de març de cada any). www.idescat.cat CTFC-CEDRICAT

25

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 11. Evolució de l’atur. Anys 1998-2010.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Anys 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Aturats 172 203 210 183 207 172 196 284 277 262 334 544 718

Durant el darrer any, des del mes de gener fins al desembre del 2009 l’atur ha augmentat un 20,3%, en nombres absoluts això són 110 persones més que s’han quedat sense feina. Figura 12. Evolució de l’atur. Any 2009.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

El gruix de l’atur al Pallars Jussà es localitza a Tremp, on aquest any ha arribat a la xifra de 396 aturats, això representa el 55,2% dels aturats de la comarca. Sobre el perfil dels aturats per sexes, de les 718 persones aturades, el 60% són homes i el 40% restant dones (431 i 287 aturats/des respectivament). Per edats la franja de població activa que registra un nombre superior de parats és la de 30 a 45 anys amb el 42,9% d’aturats/des, seguida per la de més de 45 anys amb el 31,9% de persones sense feina. A nivell d’estudis, la població aturada més afectada correspon a persones amb un nivell formatiu mitjà, i es que, gairebé la meitat (48,5%) dels aturats disposen dels estudis equivalents al Certificat Escolar, EGB i BUP. Segons el sector econòmic, el perfil predominant dels aturats al Pallars Jussà correspon a una població prèviament ocupada en el sector dels serveis amb un percentatge d’aturats del 5,9%, el segueix la construcció

CTFC-CEDRICAT

26

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

amb un 28,3%, amb unes xifres més baixes, la indústria amb un 7% i l’agricultura amb un 4,6%. El 8,2% que falta són aturats sense ocupació anterior.

1.3.5.1. Sector agrari El Pallars Jussà té una superfície agrícola total de 20.543 ha, de la qual el 85,3% és superfície de secà i el 14,7% és de regadiu. Respecte a l’aprofitament, la producció de cereal representa el 48,2% de la superfície total, els farratges el 28,6% i la fruita seca l’11,2%. La resta de superfície agrícola és destina al cultiu de l’olivera (3,9%), de vinya (1,1%) i d’altres conreus (6,8%). La ramaderia s’orienta principalment al sector porcí (36,9% de les explotacions totals de la comarca) i al sector oví i cabrum (34,1%). La producció ecològica i el turisme rural són dues de les principals activitats econòmiques complementàries al sector agrari. Un total de 54 productors/es es troben inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) a principis del 2010, que es concentren en 10 municipis: 20 a la Torre de Capdella, 10 a la Pobla de Segur, 7 a Tremp, 4 a Sarroca de Bellera, 3 a Senterada i a Isona i Conca Dellà, 2 a la Conca de Dalt , a Salàs de Pallars i Sant Esteve de la Sarga i 1 a Llimiana. La comarca del Pallars Jussà ofereix un total de 490 places d’establiments de turisme rural. D’aquestes places, 256 corresponen a la categoria de cases de pagès o establiments d’agroturisme i són ofertes per 33 establiments. En aquesta categoria hi ha una complementarietat entre el turisme rural i les activitats tradicionals agràries (agricultura i ramaderia), perquè la normativa ho exigeix d’aquesta manera. Per altra part, 234 places corresponen a la categoria d’allotjaments rurals i són ofertes per 32 establiments. En aquest grup no s’exigeix una complementarietat amb el sector agrari, i per tant, sovint els propietaris/es són aliens al sector, si bé residents en els municipis on té lloc l’activitat. En els últims 8 anys l’oferta d’allotjaments de turisme rural a la comarca ha crescut de forma important, passant de tenir 249 places a l’any 2000 a les 490 a l’any 2008. Pel que fa a la distribució territorial, tots els municipis, excepte Llimiana i la Pobla de Segur tenen establiments de turisme rural. Pel que fa al nombre de places, gairebé el 67% es concentra actualment en cinc dels 14 municipis: 99 a la Conca de Dalt, 32 a Isona i Conca Dellà, 74 a Sarroca de Bellera, 53 a Senterada i finalment 102 a la Torre de Capdella.

CTFC-CEDRICAT

27

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

261

300

278

Figura 13. Evolució del número de places de turisme rural. Anys 2000-2008.

179

177

187

200

A llotjam ent Rural Independe nt

150

M asies

100 34

33

C ases de P oble 34

50

28

N úm ero de places

250

2000

2006

2008

0

Anys

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del web de la Generalitat de Catalunya i de l’IDESCAT.

En marques de qualitat i d’origen de productes agroalimentaris, el Pallars Jussà disposa de distintius de denominació d’origen i segells de qualitat atorgats per les respectives administracions competents.

o

I.G.P. Vedella dels Pirineus

Es tracta d'una carn certificada com a IGP procedent d'explotacions pirinenques i prepirinenques, extensives i semiextensives, on hi predomina la raça Bruna dels Pirineus, i també es permeten les races xirolais, limousine, i els encreuaments entre elles. Per tal de garantir la qualitat d’aquesta carn, els vedells i vedelles d'aquesta IGP s'engreixen a les mateixes explotacions a base de farratges i productes nobles com cereals i lleguminoses i també en pastures. En el pinso es prohibeixen els medicaments i els subproductes derivats d’altres animals. Per tal d'aconseguir una bona transformació del múscul en carn de qualitat, el sacrifici i l'elaboració es realitza en escorxadors autoritzats i controlats pel Consell Regulador. El transport és respectuós amb el benestar animal. El sacrifici i l'especejament es realitzen de forma tradicional, a fi de mantenir la qualitat produïda. El color de la carn va de rosat a vermell brillant i el greix de blanc a crema. Presenta infiltracions de greix intramuscular. La maduració de 7 dies, com a mínim, aporta la tendresa i les característiques organolèptiques que la diferencien de la resta de carns del mercat. Aquesta carn es comercialitza únicament en establiments autoritzats i controlats pel consell regulador, en els quals la carn va degudament identificada amb precintes numerats i amb el logotip de la indicació geogràfica, etiquetes que recullen les principals dades del vedell a què pertany i certificat de garantia que recull les dades de la traçabilitat. La zona geogràfica de producció delimitada per aquesta Indicació Geogràfica Protegida comprèn les comarques de l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i la Val d'Aran.

CTFC-CEDRICAT

28

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

D.O. Costers del Segre

Costers del Segre, denominació localitzada a la demarcació de Lleida, està constituïda per sis subzones: Artesa, la Vall de Riu Corb, Les Garrigues, el Pallars Jussà, Raïmat i el Segrià, totes amb característiques diferents pel que fa al sòl i al clima, i també respecte de les varietats de raïm que s'hi conreen. La subzona de Raïmat es caracteritza pel seu relleu suau i per un clima continental amb influència mediterrània. Les Garrigues i la Vall de riu Corb són terres seques, àrides i amb llargues insolacions. Artesa, situada més al nord, té influència pirinenca, amb un clima extrem. El Pallars Jussà és la zona de més altitud on es conrea vinya. El Segrià té les característiques de la plana de Lleida. Les sis subzones convergeixen en la diversitat de vins elaborats, i és possible de trobar-hi negres varietals de cada un dels raïms nobles - pinot noir, cabernet sauvignon, merlot i ull de llebre -, altres de mescla, blancs de l'any o de criança en fusta d'un any, de parellada i macabeu o de varietals de chardonnay, rosats i escumosos de xarel·lo, macabeu i parellada.

1.3.5.2. Establiments d’empreses i professionals La comarca del Pallars Jussà té un total de 1.230 establiments d’empreses i professionals l’any 2002, d’acord amb les darreres dades disponibles de l’IDESCAT, dels quals el 42,4% d’empreses són del sector dels serveis, el 21,05% del comerç al detall, el 18,5% de la construcció, el 9,2% de professionals i artistes i finalment el 8,8% de la indústria. Per municipis, Tremp, la capital, concentra 588 establiments d’empreses i professionals (el 47,8%). De la resta de municipis, destaquen la Pobla de Segur amb 313 establiments, i Isona i Conca Dellà, que en té 110. Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica. Any 2002.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

A l’any 2007, segons dades de la cambra de comerç de Lleida, hi ha un total de 1.762 establiments d’empreses i professionals repartits entre 12 sectors diferents. El 29,3% d’empreses són del sector del comerç, el 20,7% pertany a les Construccions i Instal·lacions i el 13,7% són restaurants i allotjaments. Aquests tres sectors anomenats fins al moment són els més rellevants de la comarca, els 9 que resten tenen una representació del 10% o inferior.

CTFC-CEDRICAT

29

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 5. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals (01) Extraccions i Producció d’Energia i Aigua (02) Mineria, Matèries Primeres, Indústria de Ceràmica, Química i Farmacèutica (03) Metal·lúrgica, Construcció de Maquinària, Electrotècnia, Mitjans de Transport i Equips Mèdics de Precisió (04) Agroalimentari, Tèxtil, Calçat, Fusta, Paper, Arts Gràfiques i Plàstic. Altres Indústries Manufactureres (05) Construccions i Instal·lacions (06) Comerç (07) Restaurants i Allotjament (08) Reparacions (09) Logística, Transport i Comunicacions (10) Finances, Assegurances, Promoció Immobiliària, Lloguers i Serveis a Empreses (11) Educació i Formació, Sanitat, Serveis Recreatius i Culturals i Espectacles Esportius (12) Activitats professionals

Total 17 17

% 1 1

33

1,9

63 364 517 241 49 94 176 175 16

3,6 20,7 29,3 13,7 2,8 5,3 10 9,9 0,9

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.

Figura 15. Empreses per sectors d’activitat econòmica. Any 2007.

Font. Elaboració pròpia a partir del web de la Cambra de Comerç de Lleida.

La comparació de l’evolució dels sectors entre els dos anys és difícil ja que l’IDESCAT i la Cambra de Comerç fan una classificació diferent de les activitats econòmiques, però si que es pot dir que el nombre d’establiments augmenta de forma progressiva des del 2002 fins al 2007 en un 43,25%.

CTFC-CEDRICAT

30

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.4. Aspectes estructurals o de model 1.4.1. Organització Organització de l’administració local L’organigrama de la corporació del Consell Comarcal del Pallars Jussà està format pel President, el Vicepresident primer i el Vicepresident segon; i 7 membres més que també formen part de la Junta de Govern. Per tal d’optimitzar els serveis que presta el Consell, s’han creat dues comissions informatives: o

Comissió informativa de Promoció i Ciutadania. Tracta els temes següents: - Museu Comarcal de Ciències Naturals. - Fires, turisme, dinamització econòmica i oficina de consum - Serveis Socials i EAIA - Cultura, joventut i esports - Sanitat - Normalització lingüística

o

Comissió informativa de Suport als Municipis. Tracta els temes següents: - Ensenyament i transport escolar - Transport de viatgers - Servei de recollida de deixalles, deixalleria, etc. - Hisenda i recursos humans - Habitatge - Agricultura i ramaderia - Ponència comarcal d’avaluació ambiental - Gestió del centre d’Integració de Telecomunicacions Avançades

Cadascuna disposa d’un cap d’àrea que és el responsable de la gestió que es realitza en els diferents temes que tenen a càrrec; així com un conseller delegat i quatre membres més. A més a més, el Consell Comarcal participa en un seguit de consorcis, entre els quals es destaquen els següents, relacionats amb la temàtica ambiental:

o Consorci del Centre de Desenvolupament Rural (CEDER) Pallars-Ribagorça. El Centre de Desenvolupament Rural Pallars-Ribagorça es constitueix com a entitat consorciada que desplega la seva activitat dins de l'àmbit territorial de les comarques de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, i en part de la del Pallars Jussà. De la comarca del Pallars Jussà, l'àmbit territorial de l'activitat del Consorci s’estén als següents termes municipals: Abella de la Conca, Conca de Dalt; La Pobla de Segur; Salàs de Pallars; Sarroca de Bellera;

CTFC-CEDRICAT

31

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Senterada; Talarn; La Torre de Capdella i Tremp. En total són 27 municipis on el Consorci Pallars-Ribagorça desplega la seva activitat. El Consorci té com a objecte la promoció econòmica i social dels municipis i comarques del seu àmbit territorial i, específicament, té com a objectiu assolir, gestionar i optimitzar els recursos econòmics assignats al seu àmbit territorial dins de l’Eix 4 d’aplicació de la metodologia LEADER del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013, cofinançat pel Fons Europeu FEADER o altres programes de naturalesa semblant, així com qualsevol altre ajut a què es pugui acollir amb el mateix objecte. Formen part d’aquest Consorci els tres consells comarcals, els tres ajuntaments cap de comarca més el de la Pobla de Segur com a població més gran, la Diputació de Lleida i les entitats privades més representatives del territori, com poden ser la Cooperativa Agrària i Ramadera del Pallars o l’ASOVAC, les associacions de comerciants de les tres comarques, la cambra de comerç, associacions culturals i associacions de caire turístic, ja sigui esportives o de residències cases de pagès. o Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. El Consorci té per objecte la creació, gestió i prestació de manera unificada de serveis en matèria de residus. El consorci està integrat per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència de Residus de Catalunya, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i l’Ajuntament de Tremp. Els objectius del Consorci són: - La construcció, l’explotació, la conservació i el manteniment de les instal·lacions necessàries per a les operacions de tractament, reciclatge i disposició controlada de residus municipals i assimilables. - El foment de l’aplicació de la recollida selectiva i del reciclatge dels residus municipals i assimilables. - La gestió unificada en l’àmbit territorial de les comarques que l’integren, en matèria de gestió de residus. o Consorci del Montsec. Ens creat pel Govern de la Generalitat per aplicar un projecte de desenvolupament territorial en aquesta zona de Catalunya que, aprofitant les seves aptituds i potencialitats, produeixi un procés de redreçament i millora de la seva situació socioeconòmica. L’objecte del Consorci consisteix a realitzar el desenvolupament integrat de l’àmbit turístic, social i econòmic del Montsec. El conformen 16 municipis (11 de la Noguera i 5 del Pallars Jussà), els Consells Comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. El programa d’actuacions del Consorci del Montsec passa per tres grans eixos. El primer és la inversió en infraestructures i equipaments: la posada en funcionament i posterior promoció del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), format per l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i pel Centre d’Oservació de l’Univers (COU); obres de millora de camins, i reforma de la residència-alberg Montsec Mur. El segon eix és el suport a la població i a la iniciativa privada, basada en el desplegament del programa LEADER+. El tercer eix fa referència a la promoció turística de la zona del Montsec, amb la creació de la marca Montsec.

CTFC-CEDRICAT

32

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

També participa en el Portal Turístic del Pallars Jussà, que pretén divulgar el turisme a la comarca. Dels 14 municipis que integren la comarca del Pallars Jussà, la gran majoria no disposen de Regidoria de Medi Ambient, així que les competències en medi ambient són assumides directament per alcaldia o bé es prenen decisions de forma compartida entre els diferents regidors de la corporació municipal. Els municipis que compten amb regidoria específica de medi ambient, o en alguns casos, de medi natural són: la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn i Tremp.

1.4.2. Usos del sòl, Planificació Territorial i Planejaments Urbanístics 1.4.2.1. Usos del sòl Tal i com es mostra a la taula 6 i a la figura 16, l’ús majoritari del sòl a la comarca és el forestal, ocupant el 80,03 % del sòl de la comarca, amb predomini de la classificació altres formacions forestals (32,98 %), seguit de les bosquines (26,21 i dels boscos (21,64 %). A continuació, els conreus constitueixen el segon ús del sòl de la comarca, amb una representació del 4,45 % de la superfície total del Pallars Jussà. La superfície ocupada per erms sense vegetació correspon a un 15,28 %, i per últim la superfície urbanitzada (sòl urbà, urbanitzable i infraestructures) representa un 1,45 % de la superfície total de la comarca. Taula 6. Superfície i usos del sòl de la comarca del Pallars Jussà (2007). Superfície total (Ha) Superfície forestal

Boscos

55.484

41,28

Bosquines

50.915

37,88

3.490

2,60

3.245

2,41

16.392

12,20

2.939

2,19

1.945

1,45

134.410

100,00%

Altres Sense vegetació

Conreus

Superfície (%)

Secà Regadiu

Urbanitzat i altres Total

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya 2008. (Dades any 2007).

CTFC-CEDRICAT

33

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 16. Superfície i usos del sòl.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya 2008. (Dades any 2007).

A la figura 17 següent, es mostra l’evolució dels usos del sòl a la comarca del Pallars Jussà, en els anys 1987, 1992, 1997 i 2002. Com es pot observar als diferents mapes, no s’han donat canvis substancials d’usos, simplement s’han reduït o ampliat els que ja existien. A trets generals, podem destacar que els principals usos de la comarca són: les bosquines i prats (al centre, part del nord, est i oest), els conreus herbacis de secà (al sud-est), el bosc d’aciculifolis (a l’est) i els prats supraforestals (al nord). Figura 17. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002).

CTFC-CEDRICAT

34

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1.4.2.2. Planejaments urbanístics La majoria dels municipis del Pallars Jussà disposen d’algun tipus de normativa urbanística municipal, i alguns d’ells es troben actualment en alguna fase del procediment administratiu per a la redacció i aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). D’altra banda, els municipis que fins ara estaven desproveïts de regulació urbanística, també estan realitzant els passos necessaris per a redactar i aprovar el corresponent POUM. La següent taula 7 mostra la situació dels municipis del Pallars Jussà en relació a la normativa urbanística municipal: Taula 7. Estat de la normativa urbanística municipal. Normativa urbanística municipal -

Disposen de Normes Subsidiàries

-

POUM en tramitació

Municipi

Conca de Dalt, Llimiana, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Sarroca de Bellera, Talarn i la Torre de Capdella

Castell de Mur i Tremp

CTFC-CEDRICAT

35

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Altres figures de Planejament Urbanístic

Abella de la Conca, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Sant Esteve de la Sarga i Senterada

Font. Elaboració pròpia a partir del Registre de planejament urbanístic de Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i de les entrevistes als ajuntaments.

1.4.2.3. Planificació territorial Les figures de planejament territorial amb incidència a la comarca del Pallars Jussà s’identifiquen tot seguit:

o

Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran

En data 25 de juliol de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. L’Acord de Govern i la normativa del Pla van ser publicats en el DOGC núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l’efecte de la seva executiva immediata. El territori que integra l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran correspon a: la Val d’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya; extensió que ocupa el 18% del territori de Catalunya. El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran es composa de la següent documentació: memòria, informe de sostenibilitat ambiental, normes d’ordenació territorial i plànols, informe econòmic financer i informe de participació. Aquesta informació es pot consultar al web del DPTOP. El Pla estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: 1) Espais Oberts: -

Delimitació dels espais de protecció especial, que són aquells que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a connectors d’interès natural i agronatural.

– Delimitació dels espais de protecció territorial, que són aquells que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar de la transformació. – L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu del sòl no urbanitzable. – L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable; en general, a la transformació del sòl en els paisatges rurals.

CTFC-CEDRICAT

36

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

2) Assentaments Urbans – Determinar les 13 polaritats urbanes que vertebren el sistema d’assentaments, perquè creixin i atenyin una massa suficient per al desenvolupament adequat del conjunt del sistema i per a la prestació de serveis. – Reconeixement d’aquells nuclis que poden créixer moderadament o en funció de les seves necessitats internes i de reequilibri, sense desestructurar el territori. – Recomanació d’estratègies de canvis d’ús i de reforma interior per a aqueles àrees urbanes que han exhaurit les disponibilitats de sòl. – La millora urbana i compleció d’aquells nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen capacitat per a estructura extensions urbanes. – Per la resta, establir una estratègia de manteniment del caràcter rural dispers. – Establiment de criteris de creixement urbà; així com l’establiment de límits físics específics a l’extensió urbana. – Assignació d’un cert paper (modest), de reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya a la Seu d’Urgell.

3) Infraestructures – Determinació de la jerarquia i els objectius a assolir, des del punt de vista territorial de l’Alt Pirineu i Aran. – La determinació de les actuacions sobre la xarxa viària i ferroviària, que hauran de ser objecte d’execució dins del període que estableix el Pla. – La priorització de les infraestructures de mobilitat. D’altra banda, aquest Pla determina un conjunt d’àrees amb finalitat reguladora, i que es superposen a les qualificacions de sòl pròpies del planejament urbanístic, sense perjudici que puguin donar-se, en alguns casos, coincidències de delimitació. En general podem determinar les següents proteccions del sòl: -

Sòl de protecció especial. S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que eles poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu, i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. CTFC-CEDRICAT

37

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Sòl de protecció territorial. S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius: o o o o

-

Existència de riscos que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic. Valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular pels catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics. Valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable. Valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografía i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

Sòl de protecció preventiva. El Pla qualifica de sòl de protecció preventiva els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

A més a més, el Pla mitjançant el reconeixement dels assentaments existents i la proposta d’estratègies d’extensió, reforma o consolidació, el Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori. Les estratègies de desenvolupament es poden classificar en dos grups: 1) Estratègies de desenvolupament que es proposen a cada nucli o àrea urbana, que per la comarca del Pallars Jussà són les següents: -

Creixement potencial. El Pla assigna aquesta estratègia de creixement a aquelles àrees que haurien d’augmentar, o consolidar, el seu rang com a nodes territorials. Es tracta de centres que exerceixen capitalitats clares, que han assolit una significació urbana remarcable, que tenen un pes demogràfic rellevant dins l’àmbit, que gaudeixen d’unes condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i que disposen de prou sòl amb aptitud per a absorbir aquest creixement d’una manera sostenible i que, per tant, poden adoptar un paper significatiu en l’estructuració de la xarxa de ciutats catalanes i en el reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya. Per a Tremp i la Pobla de Segur es proposa un creixement potencial.

-

Creixement mitjà o moderat. El Pla assigna aquesta estratègies en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. Per a Isona es proposa un creixement mitjà, i per a Salàs de Pallars, Figuerola d’Orcau,Vilamitjana, Talarn i Guàrdia de Tremp es proposa un crement moderat.

CTFC-CEDRICAT

38

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Creixement de reequilibri. El Pla assigna aquesta estratègia en aquelles àrees i nuclis de poca extensió, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques pròpies del municipi i a la consecució d’un millor equilibri de la piràmide d’edats. Es tracta dels nuclis d’Aramunt, Puigcercós, Palau de Noguera, Sant Joan de Vinyafrescal, Sarroca de Bellera, Senterada, Suterranya, Cellers, Conques, Gavet de la Conca, Aransís, Sant Salvador de Toló, Espluga de Serrra, Abella de la Conca, Basturs, Sant Romà d’Abella i Llimiana.

-

Millora urbana i compleció. El Pla assigna aquesta estratègia en aquells nuclis que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes, no disposen de gaire sòl apte per a la urbanització o tenen un baix nivell d’accessibilitat per raons de posició territorial.

2) Per les àrees especialitzades el Pla estableix, alternativament, en funció dels objectius d’ordenació territorial, les següents estratègies: -

-

Consolidació. Aquesta estratègia s’aplicarà en aquelles àrees on s’esdevé la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent. Afavorint l’augment de la integració urbana quan es trobin en contigüitat amb nuclis o àrees urbanes complexes o el trasllat de l’aprofitament vers àrees més idònies. Extensió. El Pla assenyala l’estratègia d’extensió en aquelles àrees en què per la seva localització i condicions de l’entorn, un augment de la seva dimensió es considera una alternativa preferible a la de noves implantacions menors separades, per l’efecte polaritzador i pels avantatges en la racionalització de la mobilitat i en la dotació de serveis que es poden derivar d’aquesta opció.

A la següent figura 18 es poden observar els diferents sistemes d’espais oberts presents a la comarca, així com la seva distribució, i a més a més, també el sistema d’assentaments urbans.

CTFC-CEDRICAT

39

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 18. Sistema d’espais obert i sistema d’assentaments urbans.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El mapa mostra que la major part del territori és considerat connector biològic, mentre que també hi ha certs territoris protegits pel PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Determinats indrets del territori estan protegits com a sòls de valor agrícola. Pel que fa als sòls de protecció preventiva, aquests es localitzen al voltant dels nuclis de població. A la comarca hi ha dues zones de sòl de protecció territorial. Referent al sistema d’assentaments urbans, la major part dels nuclis de la comarca preveuen un creixement de millora urbana i compleció, però també hi ha nuclis que preveuen un creixement de reequilibri. Pels nuclis de Tremp i la Pobla de Segur es preveu un creixement potencial. Les altres tipologies de creixement també són presents a la comarca, però amb poca representativitat. El Pla també mitjançant el sistema d’infraestructures de mobilitat, que comprèn la xarxa viària, la xarxa ferroviària i altres infraestructures, el sistema aeroportuari, el sistema portuari i també el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors, el Pla estableix la xarxa de connectivitat física que permet un funcionament integrat de l’espai territorial, tant pel que fa a l’àmbit del Pla com als diversos àmbits superiors en què s’insereix. A la figura 19 es representa la xarxa viària i altres nodes de mobilitat per la comarca del Pallars Jussà.

CTFC-CEDRICAT

40

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 19. Sistema d’infraestructures de mobilitat.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

o

Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya

La Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha elaborat el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), que té com a objectiu definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de l’any 2026, i té el propòsit d’ampliar-lo amb la resta d’infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d’infraestructures de Catalunya. El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983 de 21 de novembre de política territorial, i de pla específic a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat. El PITC preveu una sèrie de noves infraestructures i de millora de les ja existents amb alguns efectes a la comarca del Pallars Jussà: o

Propostes sobre la xarxa ferroviària:
Modernització Lleida-Pobla.
Perllongament línia la Pobla.

o

Propostes sobre la xarxa viària: o Xarxa bàsica primària: ▪ Eix Lleida Pallars (Lleida – la Pobla de Segur) CTFC-CEDRICAT

41

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

▪

▪ o

o

C-13: desdoblament Lleida – Balaguer i condicionament Balaguer – la Passarel·la (intersecció amb la C-12), inclou la variant de Camarasa. Variants de Tremp i de la Pobla de Segur. Eix Pirinenc (N-260/N-152: Pont de Suert - Figueres), N-260: condicionament entre el Pont de Suert i Puigcerdà; inclou túnel de Perves i Viu i les variants del Pont de Suert, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Sort i la Seu d’Urgell i condicionament del tram Canturri - Adrall. N-152: comú amb l’eix. SC (L-512/C-1412) Artesa de Segre – Tremp per Comiols.

Xarxa comarcal: ▪ L-500 (El Pont de Suert N-230 – Caldes de Boí) ▪ L-511 (Isona – Coll de Nargó)

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya

El Pla va ser aprovat inicialment el desembre de 2007 i va sortir a informació pública per tal de poder rebre aportacions d’administracions i particulars. D’acord amb la voluntat del Govern d’aplegar el màxim consens, el pla aprovat el gener de 2009 ha estat objecte d’un ampli procés participatiu, on hi ha intervingut administracions, ajuntaments, entitats i particulars, que han adreçat, en conjunt, més de 289 aportacions. El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (PAAHC) té com a objectiu definir les actuacions pendents i les eines adequades que, des de l'Administració, s'han de dotar per desenvolupar plenament la xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova xarxa d'aeroports comercials de Catalunya. Així, el Pla compta amb les següents actuacions: o

Incorpora els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i Barcelona, en previsió del desenvolupament estatutari i fixa les línies estratègiques per aquestes infraestructures.

o

Impulsa el desenvolupament de quatre nous aeroports comercials: Lleida-Alguaire, PirineusAndorra, Terres de l’Ebre i un aeroport corporatiu-empresarial, així com el desplegament d’una xarxa d’aeròdroms, sumant, en total, 11 noves instal·lacions.

o

Planteja la creació d’un fons d’ajuts a la inversió i explotació per a desenvolupar nous aeròdroms i millorar els existents.

o

Inclou unes inversions totals de 1.582 milions d’€ per a tota la xarxa d’aeroports i aeròdroms, tant els que són titularitat de la Generalitat com els d’AENA.

o

Ordena la xarxa d’heliports d’accés general, de serveis públics i d’emergència.

o

Preveu la futura nova Llei d’aeroports i heliports i la societat Aeroports Públics de Catalunya, que pretén reforçar l’estructura organitzativa de la Generalitat per a l’exercici de les noves competències.

CTFC-CEDRICAT

42

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Incorpora per primera vegada en un pla sectorial d’aeroports un Informe de sostenibilitat ambiental que assegura una correcta implantació dels aeroports, potencia la seva integració territorial i disminueix els seus efectes ambientals.

En aquest sentit, l’aeròdrom de Tremp s’encaixa dins aquest pla. L’aeròdrom de Tremp ha de donar suport a l’aviació esportiva i de salvament, extinció d’incendis, sanitària i resta de serveis públics. El seu emplaçament es localitza al sud de Tremp, entre les poblacions de Palau de Noguera i Vilamitjana, i entre la Noguera Pallaresa i el canal de Gavet.

o Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012 El Projecte de Pla Comarcal de Muntanya és l’instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la política de muntanya, com estableix l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya. Aquest integra 10 comarques de muntanya (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès i Val d’Aran) i té un període de vigència quadriennal. S’estructura en dues parts: la primera integra una anàlisi socioeconòmica i territorial del conjunt dels territoris que integren el Pla, i de cadascuna de les 10 comarques que integren el Pla, i també l’aplicació de la política de muntanya, des d’una perspectiva sectorial. En la segona part, es detallen les actuacions programades a cada comarca durant la vigència del Pla, així com el seu corresponent marc financer. L’estudi socioeconòmic del Projecte de Pla defineix la comarca àmbit d’estudi com “el Pallars Jussà, cap a la recuperació”, títol que denota que la comarca es troba en un estat d’estancament econòmic i envelliment demogràfic, però que amb el ressorgiment de determinats sectors com l’agricultura i la ramaderia ecològica, i el turisme, es pot donar una oportunitat de desenvolupament i dinamisme. El programa d’actuacions del Pallars Jussà contempla 69 línies agrupades en 41 programes, que suposa una despesa de poc més de 312 milions d’€. A més a més, unes altres 16 línies d’actuació també incideixen sobre la comarca amb un àmbit d’aplicació que depassa els seus límits territorials. Aquest seguit d’accions per la comarca es resumeixen a la taula A.1. de l’Annex.

o Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal El Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) és un pla triennal impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, d’aplicació a les quatre comarques de Catalunya amb més necessitat de reactivació econòmica, i que són l’Anoia, el Pallars Jussà, el Ripollès i la Terra Alta. A partir de l’any 2010 s’hi incorporen tres comarques més: el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre. El Pla d'iniciatives de dinamització comarcal vol estimular l'activitat econòmica i empresarial de les localitats d’aquestes set comarques mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d'algunes de les infraestructures programades i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori. Per al cas concret del Pallars Jussà, el Pla s’orienta a evitar la despoblació, i avança un seguit d’actuacions, recollides en la següent taula:

CTFC-CEDRICAT

43

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 8. Infraestructures i equipaments que es prioritzen i se n’avança el calendari d’execució. Nova Programació Actuació Municipi programació inicial Modernització i consolidació del reg de la Conca de Tremp-Captació i canonada d’impulsió

Diversos

2008-2010

2009-2013

Modernització i consolidació del reg de la Conca de Tremp-Xarxa primària

Diversos

2009-2013

2010-2013

Millora del regadiu de la comunitat de regants de la sèquia del Molí

Salàs de Pallars

2010-2012

2011-2013

Incorporació d’una línia d’Agroindústria a l’Escola de Capacitació Agrària de Tremp

Tremp

2009

2010

Millora de la xarxa de camins rurals (Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Torre de Capdella, Sarroca de Bellera i Tremp)

Diversos

2008-2009

2010-2011

CEIP Els Raiers (ampliació a 14 grups)

La Pobla de Segur

2008

2009

Extensió addicional cobertura banda ampla rural

Diversos

2009

2010

Variant de Tremp (C-13)

Tremp

2010-2012

2012-2014

Variant de la Pobla de Segur (C-13)

La Pobla de Segur

2010-2012

2011-2013

Condicionament Xerallo-el Pont de Suert (N-260)

Diversos

2010-2012

2011-2013

Planta de tractament de residus voluminosos i planta de tractament de rebuig

Tremp

2010

2012

Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors d’Avellanos

Sarroca de Bellera

2010

2014

Font. Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal 2008-2010.

o

Projecte Treball a les 4 comarques

El Servei d’Ocupació de Catalunya, amb l’objectiu de contribuir a l’equilibri territorial i social de les comarques catalanes, considera oportú donar suport a les entitats locals de les comarques acollides en el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, mitjançant el finançament, en el marc del Projecte “Treball a les 4 comarques”, d’un conjunt d’accions complementàries al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, en l’àmbit de l’ocupació i del desenvolupament local, deixant a iniciativa de cada comarca el disseny i la planificació sobre quines de les actuacions poden encaixar millor en el seu projecte de El projecte “Treball a les 4 comarques” integra cinc programes i 10 tipus diferents d’accions de promoció de l’ocupació i desenvolupament local en un únic projecte d’intervenció territorial amb l’objectiu de permetre a les entitats locals adreçar-se a les persones i al territori en les seves múltiples dimensions.

CTFC-CEDRICAT

44

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Programa de Desenvolupament Local (PDR), el Contracte Global d’Explotació i el Pla LEADER 2007-2013

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013 ha estat elaborat pel Departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). El nou PDR té com a finalitat modernitzar l´estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris beneficiï els agricultors. Al mateix temps, també vol assegurar una producció sana i de qualitat, mantenir la competitivitat de les produccions agroalimentàries, optimitzant els recursos, i incorporar noves tecnologies. Els tres eixos amb més destinació pressupostària són l’eix 1 d’augment de la competitivitat, l’eix 2 de millora del medi ambient i de l’entorn rural, i l’eix 3 de qualitat de vida i diversificació. En el nou PDR les mesures dirigides als agricultors professionals es gestionaran a través del Contracte Global d’Explotació (CGE). Aquest és un acord de col·laboració entre l´Administració agrària catalana i el titular d´una explotació agrària que té com a objectiu incentivar el desenvolupament d´un projecte global integrador de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l´agricultura, amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible. Per tant, és un nou instrument que pretén situar l´explotació agrària en les millors condicions de competitivitat i sostenibilitat, fent així un ús adequat dels recursos públics, i permetent que la societat en general prengui consciència i valori la contribució dels pagesos a una millor gestió del territori, al manteniment i la millora del medi ambient i a la qualitat de vida en el medi rural en benefici de la totalitat de la societat. El CGE facilita a l´agricultor noves eines que, amb l´assessorament del DAR, han de permetre avançar cap a un model d´explotació agrària més competitiva, viable i responsable amb el medi ambient, facilitant la planificació i priorització de les actuacions a través d´un pla d´explotació que parteix de la realitat de cada explotació i orienta les actuacions a realitzar. Es tracta, en definitiva, de contribuir a un model d´agricultura cada vegada més professional. Un altre objectiu del CGE és avançar en la simplificació administrativa pel que fa a la tramitació d´aquest contracte. La seva integració a la Declaració Única Agrària (DUN) consolida la idea de finestra única. També es preveu resoldre tots els ajuts vinculats a una explotació en el mateix moment, facilitant així la comunicació amb el productor i una gestió més àgil i eficaç. La publicació de l´Ordre del CGE, que està prevista per a la primera setmana de juny, obrirà el termini per acollir-se a tots aquests ajuts. La metodologia LEADER té com a objectiu el desenvolupament d’estratègies locals. La finalitat és impulsar la cooperació entre les diferents activitats i actors del món rural definint territoris rurals amb suficient capacitat per al desenvolupament d’estratègies d’àmbit local, reforçant les accions de dinamització dels Grups d’Acció Local (GAL) i establint una xarxa de cooperació entre territoris. En el cas del Pallars Jussà, el CEDER Pallars-Ribagorça és l’entitat que gestiona el pla. Les subvencions a inversions productives han de tenir com a objecte la generació d’activitat econòmica per part de les microempreses, o petites i mitjanes empreses que inverteixin en el territori Leader. El programa LEADER permet finançar les inversions que s’englobin en les següents mesures productives: -

El sector agroalimentari (transformació i comercialització) Les microempreses (indústria, comerç, serveis, …)

CTFC-CEDRICAT

45

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà -

El sector turístic

I com a mesures no productives, els projectes promoguts per Ajuntaments, Consells Comarcals en nuclis de menys de 5.000 habitants i que serveixin per la conservació i millora del patrimoni rural, i generin accions de dinamització i atracció cap a la zona LEADER.

o

Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran

El Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran és l’instrument que s’ha d’incorporar al PTP de l’Alt Pirineu i Aran amb la finalitat d’introduir objectius de gestió i ordenació del paisatge al planejament territorial. La guia metodològica que s’ha fet servir per fer els catàlegs preveu quatre passos: 1) identificació de les unitats de paisatge; 2) descripció i avaluació; 3) determinació dels objectius de qualitat paisatgística i 4) establiment de mesures i accions per incorporar-les als plans territorials. El Catàleg del Paisatge l’Alt Pirineu i Aran estableix diferents unitats de paisatge, i les corresponents a la comarca del Pallars Jussà són les següents: -

Montsec: Territori muntanyós, molt visible des de diferents punts de la plana de Lleida. Inclou el vessant sud del Montsec, abrupte i costerut, i les valls que el flanquegen (Corçà, Àger i Meià). El poblament és escàs i eminentment rural, tret de la vall d'Àger, on hi ha segones residències i oferta turística.

-

Conca de Tremp: Ampli territori que comprèn l'extensa conca centrada per la ciutat de Tremp i la Conca Dellà, així com per la petita depressió on se situa la Pobla de Segur, separades per l'estret de Susterris, per on transcorre la Noguera Pallaresa, aprofitada en aquest indret per embassar el pantà de Sant Antoni. Els nuclis de Tremp i la Pobla de Segur, al fons de les conques respectives, centren una plana de marcat caràcter agrari, mentre que les elevacions que les envolten són aspres i àrides. Isona, Talarn i Salàs de Pallars són altres nuclis importants situats també al fons de la plana.

-

La Terreta: Territori de marcat caràcter agrari que ocupa la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts d'Escales i de Mont-rebei, fins a les serres que conformen la divisòria d'aigües amb la Noguera Pallaresa i la conca de Tremp. Els petits pobles rurals i els nombrosos masos disseminats esquitxen aquest territori, caracteritzat per la continentalitat del seu clima, i se situen als serrats i les valls que aflueixen cap a la Noguera Ribagorçana, entre els quals destaquen Espluga de Serra, la Torre de Tamúrcia, Sapeira, Claramunt i Castissent.

-

Sant Gervàs i Montcortès: Unitat de transició entre l'alta muntanya pirinenca i el Prepirineu, a cavall entre les ribes de la Noguera Ribagorçana, centrada per l'important nucli del Pont de Suert, i de la Noguera Pallaresa. És característica la dualitat existent entre les valls principals, com són la de la Noguera Ribagorçana, la vall Fosca i la de Bellera, on hi ha els principals nuclis de població, com el Pont de Suert, Vilaller, Sarroca de Bellera, Senterada i la Pobleta de Bellveí, i els altiplans d'Adons, dominats per la serra de Sant Gervàs, i de Montcortès i Pla de Corts.

CTFC-CEDRICAT

46

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Boumort i Collegats: Territori prepirinenc accidentat, de naturalesa calcària i molt forestal, a cavall entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre, centrat per les elevacions de la serra del Boumort i dominat per les serres de Carreu i de Sant Joan. La Noguera Pallaresa, al seu pas per la unitat, transcorre a través del congost de Collegats, un dels més ben conservats del Prepirineu. Hi ha molt pocs assentaments urbans a l'àmbit; el nucli de més importància, Gerri de la Sal, és a la vall de la Noguera Pallaresa, mentre que la resta, molt més petits, són al peu de les serres que dominen el territori, com és el cas d'Hortoneda, Abella de la Conca, Bóixols, Valldarques i Montanissell.

-

Pastures de l’Alt Pirineu: Extensa unitat caracteritzada per la gran presència de pastures d'alta muntanya i que comprèn una àmplia franja territorial situada al sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, entre els cursos de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Els principals nuclis de població, com Sort, Rialp, la Torre de Cabdella i Barruera, són al fons de les valls principals de la Noguera Pallaresa, el Flamisell i la Noguera de Tor. La resta de nuclis de població es troben en els indrets més assolellats de les valls secundàries laterals, entre les quals destaca la vall d'Àssua.

El procés d’elaboració del Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran es va iniciar l’any 2006, i durant l’any 2007 va tenir lloc el procés de participació ciutadana sobre les unitats de paisatge. En aquest moments, el document està pendent de la seva revisió i aprovació pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

o

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU)

El Pla de Sanejament de Catalunya va ser aprovat el 7 de novembre de 1995, en compliment de les disposicions de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament i de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig. Aquest Pla defineix els objectius de qualitat en els rius de Catalunya i la seva classificació com a zones menys sensibles, normals i sensibles (segons l’exigència de qualitat creixent). Per a l’assoliment d’aquests objectius es preveuen cinc programes que desenvolupen el Pla de sanejament de Catalunya. Un d’ells és el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). És un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya, amb l’objectiu de definir totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua. En el Pla es preveu la construcció de determinades infraestructures de sanejament en alguns dels municipis del Pallars Jussà, en els anys 2005-2014, com mostra la taula A.2. de l’Annex.

o

Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

El dia 11 d’octubre de 2005 va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Aquest determina l’actuació de l’Administració pública catalana i l’orientació energètica del país en el període de vigència del Pla.

CTFC-CEDRICAT

47

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Aquest Pla es fonamenta en base a 5 eixos: fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, impulsar les energies renovables, desenvolupar les infraestructures energètiques necessàries i diversificar els fonts energètiques, donar suport a la investigació, i augmentar la consciència social sobre la problemàtica energètica. Algunes de les energies més rellevants que figuren al Pla són: -

Energia solar

Malgrat l’alt nivell de radiació incident a Catalunya, aquesta font d’energia neta i renovable es troba encara en un estat de subaprofitament. A la comarca del Pallars Jussà, tal com es mosta a la figura 20, la radiació solar mitjana anual oscil·la entre 13,5 MJ/m2 i 14 MJ/m2 a les parts més baixes de la comarca com poden ser les valls, amb uns màxims d’entre 16 MJ/m2 i 16,5 MJ/m2 que corresponen a les carenes de les muntanyes. Figura 20. Irradiació solar global diària (Mitjana anual).

Font. Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

-

Energia eòlica

Aquest tipus d’energia es regeix pel Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalalunya, que té com a objectiu establir els requisits per a instal·lar parcs eòlics i regular el procediment d’autorització. En la següent figura 21 d’implantació de l’energia eòlica, es

CTFC-CEDRICAT

48

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

zonifica el territori de la comarca del Pallars Jussà en funció de la seva idoneïtat, des del punt de vista ambiental, per a instal·lar-hi parcs eòlics. En aquest sentit, el mapa diferencia tres zones: Zona compatible: zona idònia per a implantar-hi parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural. Zona d’implantació condicionada: zona on hi ha valors naturals que cal protegir, la qual cosa exigeix una declaració d’impacte ambiental positiva per a cada projecte i així, garantir la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores per a evitar l’impacte sobre els valors que són objecte de protecció. Zona incompatible: zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics, on la presència de valors naturals de protecció prioritària consellen no fer-hi cap intervenció d’infraestructures d’aprofitament eòlic. A trets generals, aquesta comarca és una zona incompatible per a la instal·lació de parcs eòlics. Però també cal destacar que una gran extensió del territori és determinat com a zona d’implantació condicionada a Avaluació d’Impacte Ambiental, i tan sols dues petites zones que es classifiquen com a zones compatibles. Figura 21. Mapa d’implantació de l’energia eòlica a la comarca.

Font. Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

CTFC-CEDRICAT

49

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Pla Director de les Estacions de Muntanya

El Pla Director de les Estacions de Muntanya dels Pirineus Catalans té com a objectiu central recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya (Aran, Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya central, Berguedà, Ripollès i Batllia de Bellver). Per a l’elaboració del Pla Director s’ha partit de treballs i informacions valuoses ja elaborades. Especialment cal mencionar el Pla Estratègic del Turisme de la Neu elaborat per l’ACEM el 2004 i altres estudis com el referent al canvi climàtic i el seu impacte sobre Catalunya. El document s’estructura en tres grans apartats: el primer aborda les implicacions del sector des del punt de vista del marc territorial. En els dos següents, s’avalua la situació de les estacions d’esquí des d’una doble vessant: el marc socioeconòmic, com a motor econòmic; i el marc empresarial, com a negoci empresarial. L’avaluació, tot i que a nivell sectorial, intenta aportar unes directrius mínimes per a cada estació i destí. D’aquesta manera, les propostes per millorar la competitivitat del sector a nivell empresarial i com a motor econòmic de les comarques de muntanya, es complementen amb l’estratègia territorial i els criteris d’actuació en quan a la gestió dels espais naturals i les implicacions amb les dinàmiques urbanístiques de les valls. En concret per a la comarca del Pallars Jussà, el Pla Director de les Estacions de Muntanya proposa l’ampliació del domini esquiable de les estacions de la Vallfosca i de Boí-Taüll, propiciant així la seva possible unió.

o

Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya

El Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya va ser aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre. Aquest determina l’àmbit territorial d’aplicació, així com l’execució i seguiment del Pla, la vigència, les activitats de conservació, les activitats de protecció, i les infraccions i sancions. La totalitat de la comarca del Pallars Jussà es troba dins de l’àmbit d’aplicació del present Pla. Les activitats de conservació són les següents: -

-

Els estudis d’impacte ambiental dels projectes que hagin de realitzar-se en l’àmbit territorial especificat a l’article 2 d’aquest Decret i que estiguin subjectes a tràmit d’avaluació ambiental d’acord amb la legislació específica hauran de fer constar la incidència del projecte sobre l’hàbitat del trencalòs. A aquest efecte, els promotors dels projectes hauran de sol·licitar informe preceptiu del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna, el contingut del qual es farà constar explícitament en l’estudi d’impacte corresponent. En el cas dels informes preceptius que emeten els òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial o dels espais inclosos en el PEIN, aquests hauran de tenir també en compte la incidència de l’activitat o l’actuació objecte d’informe sobre l’hàbitat i la població del trencalòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Pla, independentment del que estableixin els altres apartats d’aquest article.

CTFC-CEDRICAT

50

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Es consideren àrees crítiques la zona o zones situades en un radi de 1.000 metres al voltant del/s niu/s de cada territori de trencalòs. La delimitació d’aquestes àrees es realitzarà per part del coordinador del Pla de recuperació.

Les activitats de protecció són: -

-

-

o

Per tal de controlar els factors que produeixen la mort dels exemplars, es realitzaran les actuacions següents: quant a les línies elèctriques ja existents dins l’àmbit d’aplicació del Pla, es realitzarà un inventari de tots els traçats i/o punts que puguin resultar perillosos per a l’espècie i en ells es realitzaran les modificacions adients, segons les possibilitats tècniques, per evitar la mort dels exemplars. Per tal de controlar els factors que afecten la reproducció, es realitzaran les actuacions següents: les batudes de caça i els treballs forestals que es realitzin dins l’àmbit d’aplicació del Pla es regularan, per part de la Direcció General del Medi Natural, de manera que no afectin el període reproductor. Es prohibeix l’escalada en totes les àrees crítiques dels territoris que es trobin dins d’algun espai protegit. Aquestes zones se senyalitzaran convenientment i es posaran en coneixement de les federacions esportives corresponents. L’atorgament d’autoritzacions per realitzar activitats de fotografia i filmacions només es permetrà en casos molt justificats i prenent totes les mesures de protecció que calguin. Per tal de garantir la màxima tranquil·litat durant el període especial de la reproducció, es realitzarà un inventari de tots els senders i camins que transcorrin a prop de les àrees crítiques, determinant-ne el grau de perillositat per a l’espècie. Aquells que resultin perillosos hauran de ser senyalitzats i tancats, si més no, entre els mesos de desembre a juliol, i se’n regularà l’accés.

Pla de reintroducció del voltor negre a Catalunya

El projecte El retorn del voltor negre a Catalunya, és un projecte que es va engegar fa aproximadament tres anys, el promouen i financen el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Obra Social de Caixa Catalunya. L’objectiu del projecte és que aquest ocell carronyaire íntimament lligat als ambients mediterranis i que va desaparèixer fa més d’un segle, torni a habitar a Catalunya. Per desenvolupar-lo, s’han escollit dues zones molt concretes del Prepirineu català que garanteixen, per les seves característiques, un hàbitat adequat per als voltors. Els indrets escollits són la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al Pallars Jussà, i la Muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell.

o

Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua (2000/60/CE) a Catalunya (IMPRESS)

Aquest document és una síntesi dels treballs de caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la que recaurà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA)), i risc d’incompliment d’objectius de la DMA, conegut com a

CTFC-CEDRICAT

51

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

document IMPRESS, que dóna resposta als Articles 5, 6 i 7 de la DMA. Les masses d’aigua es caracteritzen i tipifiquen, sobre cada una d’elles s’analitzen les pressions existents (activitats que poden provocar alteracions al medi) i els impactes mesurats, i s’analitza el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. Aquesta anàlisi s’ha realitzat per a les masses d’aigua (rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició i aigües subterrànies) de les conques internes de Catalunya (àmbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), i part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de planificació de les conques de l’Ebre i del Xúquer). L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius permetrà articular el posterior Programa de Mesures i elaborar el futur Pla de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica de les conques internes de Catalunya, el qual haurà d’integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics, compatible amb el bon estat dels ecosistemes. Alhora, aportarà informació per als Programes de Mesures i els Plans de Gestió que hagin de realitzar les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries. El document IMPRESS, a més a més, consta d’una anàlisi econòmica mitjançant la qual es valoren els costos actuals dels serveis relacionats amb l’aigua, valora el grau de recuperació d’aquests, i identifica els sectors imputats o sobre els quals repercuteixen. Aquesta anàlisi és transcendental per a la posterior viabilitat del programa de mesures, aconseguir el principi de màxima recuperació de costos en l’anàlisi integral d’aquests, inclosos els costos ambientals (de reposició del medi, etc.), els costos del recurs i els costos financers en la gestió integrada i sostenible de l’aigua i el seu espai associat. Les masses d’aigua dins d’una demarcació hidrogràfica es diferencien en categories (rius, llacs, zones humides, aigües de transició, aigües costaneres, aigües subterrànies), dins de les quals es classifiquen en diferents tipus en funció de les característiques morfomètriques, ambientals, climàtiques, geogràfiques i, en general, aquelles variables que intervenen en la caracterització i distribució de la biocenosi. Una vegada establerts els tipus dins de les categories, es defineixen les masses d’aigua amb criteris de gestió integrada i sota l’enfocament combinat. La delimitació de les masses d’aigua i les seves zones d’influència, contextualitzada dins d’un tipus i una categoria determinades, permet concretar la gestió i el programa de mesures per a l’assoliment dels objectius marcats per la DMA, i ajustar el Programa de Seguiment i Control. Mitjançant l’anàlisi IMPRESS es proposen masses d’aigua fortament modificades (HMWB), les quals no hauran d’assolir el bon estat ecològic del sistema sinó el bon potencial ecològic (màxima qualitat possible). Les masses d’aigua es classifiquen com a fortament modificades sota els criteris de forta pressió i impactes hidromorfològics, i en les quals la seva recuperació i assoliment del bon estat ecològic és inviable des d’un punt de vista econòmic o social, o les repercussions de la seva recuperació produeixen impactes ambientals pitjors.

o

Pla Especial d’Ordenació del Pantà de Sant Antoni i el seu entorn

El Pla Especial d’Ordenació del Pantà de Sant Antoni i el seu entorn, va ser aprovat definitivament el dia 2 de juny de 2004, per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.

CTFC-CEDRICAT

52

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

L’àmbit d’actuació d’aquest Pla Especial inclou concretament el pantà de Sant Antoni, les zones de protecció perifèriques i el seu entorn més immediat. El territori del pantà el comparteixen cinc municipis, que són: la Pobla de Segur, la Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, i Isona i Conca Dellà. Aquest Pla pretén valoritzar el Pantà de Sant Antoni com a node territorial de caràcter plurimunicipal. Amb l’objectiu de formalitzar el pantà i el seu entorn com a àrea referencial dins el territori on s’ubica, mantenir l’estabilitat dels sistemes naturals tot preservant-ne la diversitat biològica, preservar i potenciar el patrimoni cultural i paisatgístic d’aquest lloc, i alhora oferir noves oportunitats per al lleure,l’esport i les activitats de caràcter turístic en general. El Pla ordena el territori de la següent forma: -

o

Zones. Per tal de definir els tractaments específics més ajustats a les característiques concretes de protecció, conservació i millora, o a la implantació de nous serveis i activitats. Sistemes. Que articulen el pantà de Sant Antoni i el seu entorn i que determinen l’estructura general i orgànica d’aquest territori.

Pla de gestió de l’espai natural de la Noguera Pallaresa i l’embassament de Cellers

L’any 2008 Lo Trencalòs, associació naturalista del Pallars Jussà, va rebre un ajut de l’Obra Social de Caixa Catalunya per a la redacció del Pla de gestió de l’espai natural de la Noguera Pallaresa en el tram comprès entre la presa de Sant Antoni i l‘embassament de Cellers. Es tracta d’un dels tres espais sense cap equip de gestió de què té cura l’entitat conservacionista en el marc de l’Estació Biològica Collegats-Terradets.

o

Pla de Gestió de la Terreta

L’any 1999 l’ajuntament de Tremp signà un conveni de col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge i redactà el Pla de Gestió de la Terreta, amb uns objectius de conservació i desenvolupament sostenible d’aquest indret del municipi de Tremp, i amb un total de 56 actuacions.

o

Pla Director del Turisme de Natura al Municipi de Tremp

Aquest Pla ha estat redactat per l’Associació Naturalista del Pallars Jussà Lo Trencalòs. La primera fase consta d’un inventari d’estudis, documents de planificació i actuacions realitzades, relacionats amb el turisme de natura fins al novembre de 2007. A més a més, també determina zones d’interès a desenvolupar.

o

Pla de Barris de Tremp

La Llei de barris, impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament el maig de 2004, respon a una de les prioritats de la Generalitat: la intervenció integral de barris amb l’objectiu d’evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans que hi resideixen. Aquesta intervenció global comporta

CTFC-CEDRICAT

53

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

aspectes com la rehabilitació física, la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica. Aquesta Llei estableix la creació del Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial, un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els projectes d'intervenció que vulguin emprendre els diversos municipis. En el cas del municipi de Tremp, aquest compta amb el projecte de millora del casc antic i l’eixample. Aquest Pla permetrà fer una rehabilitació integral del casc antic a nivell urbanístic i ambiental, així com impulsar les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.

1.4.3. .4.3. Sistemes naturals i de suport 1.4.3.1. Vegetació A la comarca del Pallars Jussà, com s’observa a la figura 22, els hàbitats més representatius són els prats basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitjana (17,39 %), els boscos caducifolis, planifolis (12,73 %) i els conreus herbacis (12,64 %). I d’altra banda, els menys representatius són els herbassars, jonqueres i prats humits (quasi el 0,02%), i les pastures intensives i molleres (0,06 % els dos). Figura 22. Distribució dels hàbitats.

Font. Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

CTFC-CEDRICAT

54

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.4.3.2. Sistema forestal La comarca del Pallars Jussà té una superfície forestal total de 103.150 hectàrees, que representa un 80,00% del total de la comarca. Pel que fa a la titularitat de la superfície forestal, aquesta és quasi igual entre pública (49,62 %) i privada (50,38 %); i poc més de la meitat de la superfície forestal és arbrada (57.664 ha). Taula 9. Distribució de la superfície forestal. Superfície comarcal (ha)

Superfície forestal (ha)

Superfície forestal (%)

Superfície forestal arbrada (ha)

Superfície forestal no arbrada (ha)

Superfície forestal pública (ha)

Superfície forestal privada (ha)

Sup. forestal priv./ Sup. forestal (%)

128.995

103.150

80,0

57.664

45.486

51.185

51.965

50,4

Font. Centre de la Propietat Forestal.

Pel que a fa les diferents espècies vegetals que conformen la superfície forestal a la comarca del Pallars Jussà, l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) descriu les següents distribucions arbòries: Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies (figura esquerra) i nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta).

Font. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Any 1993.

La figura 23 mostra que l’espècie arbòria predominant a la superfície forestal del Pallars Jussà és el roure (Quercus humílis), amb 12.550 ha ocupades per aquesta espècie, que representen el 29,85 % de la superfície forestal. El pi roig (Pinus sylvestris) és la següent espècie arbòria amb més presència en el territori, ocupant 8.158 ha, que representen el 19.40 % de la superfície forestal. La resta de la superfície forestal està formada per una variada llista, on s’hi pot trobar, entre d’altres, l’alzina o el pi negre.

CTFC-CEDRICAT

55

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

En canvi, si s’observa el gràfic de la dreta (nombre de peus en milers de les diferents espècies), aquest mostra que, a diferència de l’anterior, la segona espècie predominant és l’alzina (Quercus ílex). Pel que fa a la titularitat dels boscos de la comarca del Pallars Jussà, la gran majoria són de titularitat municipal (24,10%), seguits pels boscos de titularitat de les Entitats Municipals Descentralitzades (7,5%) i dels de la Generalitat (6,8%). I per últim, els de titularitat privada (2,20%). Figura 24. Titularitat dels boscos.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els instruments d’ordenació forestal (IOF) de les finques privades existents són el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF)6 i el Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF)7. A la comarca del Pallars Jussà hi ha 9 PTGMF, que ocupen un superfície forestal privada de 3.018 ha, i no hi ha cap PSGF. La superfície forestal privada ordenada ocupa un 5,8 % de la comarca.

1.4.3.3. Sistema agrari Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Aquests camins tenen un paper clau en el medi natural, ja que serveixen com a eixos de 6

La Llei 6/1988, forestal de Catalunya, crea i promou la figura del Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF), document d’ordenació forestal, aplicable als boscos privats, que permet programar la realització de treballs de gestió i millora forestal per un termini màxim de 30 anys. El PTGMF el proposa el propietari al Centre de la Propietat Forestal, el qual, vist l’informe tècnic dels serveis del CPF, pot aprovar-lo, retornar-lo amb observacions o denegar-ne l’aprovació. 7 La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, crea la figura del pla simple de gestió forestal que ha de ser l’instrument d’ordenació que faciliti la gestió de finques forestals menors de 25 ha. CTFC-CEDRICAT

56

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic. Els camins ramaders estan protegits i regulats per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les Comunitats Autònomes, i té per finalitat: regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris i assegurar-ne la correcta conservació, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries Al Pallars Jussà s’hi troben camins ramaders, classificats de la forma que mostra la taula 10 següent: Taula 10. Classificació dels municipis del Pallars Jussà que disposen de camins ramaders. Tipus Classificació Municipis Camins ramaders classificat

Abella de la Conca

Camins ramaders en tràmit de classificació

Tremp

Camins ramaders sense classificar

Talarn, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca, Llimiana i Castell de Mur.

Font. Elaboració pròpia segons la base cartogràfica MIRAMON (Municipis amb camins ramaders).

Pel que fa a la resta de municipis de la comarca, no es disposa de dades per a poder-los classificar. Figura 25. Distribució dels camins ramaders.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

CTFC-CEDRICAT

57

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

La classificació és aquell acte administratiu en el qual es descriu quins camins ramaders hi ha en un municipi, on es troben i com són. Legalment la classificació d'un camí ramader té un caràcter merament declaratiu, però el seu valor és molt important ja que és el primer pas per a poder exercir la defensa del mateix. Un cop classificat un camí ramader, es procedeix al partionament del mateix, en el qual es defineixen els seus límits. Un cop aprovat, es declara el camí com a bé de la Generalitat de Catalunya, naturalesa que preval sobre les inscripcions del Registre de la Propietat. El darrer pas és la fitació, que consisteix en assenyalar els límits del camí ramader de manera permanent sobre el terreny.

1.4.3.4. Sistema hidrològic El riu principal de la comarca del Pallars Jussà és la Noguera Pallaresa; riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop del pantà de Camarasa. Neix a l'extrem meridional del pla de Beret, a la Val d'Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2.000 m d'altitud, a la font d'Era Noguereta. Té una longitud de 146 Km. Per la comarca del Pallars Jussà transcorre pels municipis de: la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salars de Pallars, Talarn, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. Els seus principals afluents, per la dreta, són el Flamisell, el barranc de Serós i el barranc del Bosc; i per l’esquerra el riu de Carreu, el riu Abella, el riu de Conques i el barranc de Barcedana. En aquest apartat s’exposen les característiques del sistema hidrològic de la comarca del Pallars Jussà. Per a la seva redacció s’ha utilitzat la documentació del projecte IMPRESS, en el qual es realitza una caracterització de les masses d’aigua i una anàlisi del risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya (2000/60/CE). També s’exposen les principals problemàtiques que expliquen el risc d’incompliment dels objectius de la DMA en l’àmbit d’actuació.

o

Caracterització de les masses d’aigua

-

Rius

A la comarca del Pallars Jussà els rius estan catalogats com a rius de muntanya humida calcària excepte quatre que estan catalogats com a rius de mediterrània calcària.

CTFC-CEDRICAT

58

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 26. Distribució i caracterització dels rius.

Font. Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

Taula 11. Tipologia dels rius. Tipus riu

Rius de muntanya humida calcària

Rius de mediterrània calcària

Rius

Principals característiques

- riu Flamisell des de la presa de Sallente fins a la confluència amb el riu Bòssia - riu Bòssia - Barranc de Miralles - Barranc del Solà - riu Flamisell des de la confluència amb el Bòssia fins a la Noguera Pallaresa - la Noguera Pallaresa des de la confluència amb la Noguera de Cardós fins a la cua de l'embassament de Talarn - l’embassament de Talarn - el riu de Carreu - la Noguera Pallaresa des de la presa de Talarn fins a la cua de l'embassament de Terradets - l’embassament de Terradets - el barranc de la Coma d'Orient

- Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm3) - Baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10 %) - Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC) - Pluviometria anual moderadament alta (> 900 mm)

-

riu d'Abella riu de Conques barranc del Bosc barranc de Barcedana

CTFC-CEDRICAT

- Baixa aportació anual (< 40 hm3) - Molt baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10%) - Temperatura ambiental moderadament elevada (10

59

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

- 13 ºC) - Pluviometria anual moderadament alta (800 1100 mm) Font. Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

A la comarca del Pallars Jussà, no hi ha cap massa d’aigua fortament modificada per endegaments8, ni tampoc cap modificada per embassaments. Pel que fa la recuperabilitat de les masses d’aigua superficial fortament modificades, la caracterització és la següent: Taula 12. Masses d’aigua fortament modificades (general). Tipologia

Indrets/Rius

Masses d’aigua fortament modificades irrecuperables

- Embassament de Sallente - Embassament de Talarn - Embassament de Terradets

Masses d’aigua fortament modificades recuperables

- Riu Flamisell des de la confluència amb el Bòssia fins a la Noguera Pallaresa.

Masses d’aigua no fortament modificades

- La resta de rius

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

Figura 27. Caracterització dels rius. Masses d’aigua fortament modificades (general)

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua). 8

Masses d’aigua amb una elevada probabilitat de ser declarades com a fortament modificades.

CTFC-CEDRICAT

60

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Embassaments

A la comarca hi ha quatre embassaments, que presenten les següents característiques recollides en la taula 13: Taula 13. Característiques dels embassaments. Embassament Capacitat Embassament de Sallente

6 hm

3

Localització Cabdella

Embassament de Talarn o Sant 205 hm3 Antoni

Salàs de Pallars, Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà, Conca de Dalt i Talarn

Embassament Cellers

Guàrdia de Tremp

de

Terradets

Embassament d’Escales

o

23 hm3

152 hm

3

Al municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), però una petita part d’aquest és de la comarca del Pallars Jussà

Font. Elaboració pròpia a partir del web de l’Agència Catalana de l’Aigua

Els embassaments de la comarca segons la tipologia es classifiquen com mostra la següent taula 14: Taula 14. Classificació i caracterització dels embassaments. Tipus Embassaments Característiques

I

IV

Sallente i Escales

- Estar situats a cursos fluvials alts (>815 m s.n.m). - Tenir una capacitat i una aportació relativament elevades (≤ 152 hm3 i ≤ 825 hm3/any, respectivament). - Són conques on predomina el substrat silici.

Talarn i Terradets

- Estar situats per sota els 815 metres sobre el nivell de mar i contenir aigües de mineralització relativament baixa (< 40 ppm de clorurs). - Estar situats a muntanya mitjana en els trams alt i mig de rius de recorregut llarg, amb una conca on què hi predomini el substrat calcari. - Tenir una capacitat i una aportació anual relativament elevades (≤ 688 hm3 i ≤ 2.963 hm3/any, respectivament).

Font. Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

-

Estanys

A la comarca del Pallars Jussà hi ha 9 estanys, classificats segons paràmetres obligatoris per la Directiva Marc de l’Aigua (altitud, longitud, latitud, fondària, geologia i mida), així com paràmetres opcionals (capacitat neutralitzadora d’àcids, característiques de barreja i fluctuacions de nivell). Els estanys del Pallars Jussà s’indiquen a la taula 15 següent:

CTFC-CEDRICAT

61

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 15. Classificació i caracterització dels estanys. Tipus Estanys

Característiques

Estany de Basturs

- Origen càrstic - Més petis de 50 ha.

Estanys alpins típics

Eixerola, Mar i Saburó d'Amunt 2

- Origen glacial - Alcalinitat > 20 µeq. l-1 i < 200 µeq. l-1 - Més petits de 10 ha - Altitud > 2.300 m

Estanys alpins grans

Cubieso, Mariolo, Tort, Gento i Saburó.

- Origen glacial - Alcalinitat > 20 µeq. l-1 i < 200 µeq. l-1 - Més grans de 10 ha

Estanys càrstics petits

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

-

Aigües subterrànies

Pel que fa a les aigües subterrànies, una primera caracterització són les unitats hidrogeològiques; aquestes són la base per poder realitzar el control de la qualitat de l’aigua subterrània, així com també la base per a la realització de la caracterització de les masses d’aigua subterrània, del document IMPRESS. Figura 28. Representació de les unitats hidrogeològiques.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

A la figura 28 es poden veure les unitats hidrogeològiques presents a la comarca del Pallars Jussà. La més representativa de la comarca és la del Montsec-Conca de Tremp, que ocupa gairebé tota la comarca. A l’extrem més al nord s’hi troben les unitats següents: Maladeta, Llavorsí i Tor, Filià-Orri,

CTFC-CEDRICAT

62

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Valiera i Nogueres (de nord a sud). A la part sud hi ha dues petites zones de la unitat anomenada Solsona. A la comarca del Pallars Jussà hi ha dues masses d’aigua subterrànies, que es determinen segons les característiques hidràuliques, el tipus de circulació i les masses d’aigua superficials dependents. Taula 16. Caracterització de les aigües subterrànies. Codi

Nom massa aigua

40

Massís Axial Pirenaic

43

Tremp-Isona

Superfície (Km2)

3.253

1.686

Característiques hidràuliques

Tipus de circulació

Masses d’aigua superficials dependents

Aqüífers lliures i confinats associats amb Càrstic predomini del lliure

Estany Montcortés

Aqüífers lliures i confinats associats amb Càrstic predomini del confinat

Estany gran de Basturs i estany petit de Basturs (3 hm3/any procedents del sistema ArenyMontsec)

de

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

Figura 29. Distribució i caracterització de les masses subterrànies.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

o

Zones protegides

En el document IMPRESS, en funció del Pla d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PABCAT), i del compliment dels articles 6 i 7 de la DMA, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

CTFC-CEDRICAT

63

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Zones designades per a la captació d’aigua destinada al consum humà. Zones designades per a la protecció d’espècies aquàtiques significatives des d’un punt de vista econòmic. Masses d’aigua declarades d’ús recreatiu. Zones sensibles pel que fa als nutrients. Zones designades per a la protecció d’hàbitats o espècies. Aqüífers amb normes específiques de gestió.

- Les masses d’aigua protegides per abastament es representen a la següent figura 30: Figura 30. Masses d’aigua protegides per abastament.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

Tal i com s’observa en la figura 30, totes les masses d’aigua superficials de la comarca del Pallars Jussà no estan protegides per abastament, excepte dues: el riu Bòssia i el riuet del Convent. En canvi, tota la comarca està protegida per abastament en aigües subterrànies.

- Les zones designades per a la protecció d’espècies aquàtiques significatives des d’un punt de vista econòmic són aquelles zones on s’hi realitza un aprofitament amb una incidència econòmica significativa d’alguna espècie aquàtica. A la comarca del Pallars Jussà, es pot dir que la totalitat dels seus rius i estanys estan protegits, perquè estan declarats com a zones de truita.

CTFC-CEDRICAT

64

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 31. Zones de protecció d’espècies d’interès econòmic.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

-

A la comarca hi ha 3 zones declarades per a usos recreatius: 1) Des del barranc de Llabro al barranc de Sant Pere, que formen part de la Noguera Pallaresa. Aquest tram està classificat com a tram apte per a la pràctica del piragüisme i el ràfting. 2) Els embassaments d’Escales, de Talarn i de Terradets, on s’hi permet la navegació. 3) A l’embassament de Talarn hi ha 3 zones on s’hi permet el bany i formen part de la Xarxa de control de les zones de bany interiors.

Figura 32. Zones protegides per usos recreatius.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

CTFC-CEDRICAT

65

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

A la comarca no hi ha cap massa d’aigua en zona vulnerable per nitrats.

-

La totalitat de les masses d’aigua superficial de la comarca estan catalogades com a zones sensibles.

-

Les zones protegides per hàbitats a la comarca del Pallars Jussà estan degudament explicades a l’apartat 1.4.3.5. Sistema natural de la Síntesi de Dades Ambientals.

Figura 33. Zones protegides per usos recreatius.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

- Per a definir les zones protegides per a la protecció de les espècies, s’ha tingut en compte aquelles espècies autòctones de la Demarcació que depenen directament del medi aquàtic, incloses a l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE i a l’Annex I de la 79/409/CEE, i que compten amb un pla específic de conservació o recuperació aprovat mitjançant una normativa vigent. Les espècies en aquesta situació són la llúdriga (Lutra lutra), el fartet (Aphanius iberus), el samaruc (Valencia hispanica), el bitó (Botaurus stellaris), la gavina corsa (Larus audouinii) i el corall vermell (Corallium rubrum). En concret s’han inclòs en aquesta categoria els àmbits territorials definits en cada un dels plans. De forma diferenciada s’han considerat els trams de reserva genètica de truita que també suposen un àmbit de protecció amb recolzament normatiu (Ordre MAB/306/2003) per una espècie que depèn directament de l’aigua. El tractament diferenciat es deu al fet que la truita no està inclosa al llistat d’espècies de l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE. En concret per a la comarca del Pallars Jussà, observant el mapa, es pot dir que quasi la totalitat dels rius de la comarca s’acullen a la protecció i conservació de les espècies de les Directives esmentades, és a dir, tant pel que fa a la llúdriga com a la truita.

CTFC-CEDRICAT

66

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 34. Zones protegides per espècies.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

CTFC-CEDRICAT

67

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Anàlisi de pressions i impactes

- Rius Figura 35. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

A la comarca del Pallars Jussà cal destacar la pressió que realitzen les centrals hidroelèctriques sobre els rius de la comarca. A la següent taula es determina aquesta pressió:

CTFC-CEDRICAT

68

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 17. Descripció de les derivacions a centrals hidroelèctriques. Riu Localitat Principals característiques

Riu Flamisell des de la presa de Sallente fins a la confluència amb el riu Bòssia

Sallente (La Torre de Cabdella)

- Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió elevada al riu

Vallfosca-Cabdella-II (La Torre de Cabdella)

- Cabal de concessió (m3/s):1-5 - Pressió elevada al riu

Cabdella (La Torre de Cabdella)

- Cabal de concessió (m3/s):1-5 - Pressió elevada al riu

Molinos (La Torre de Cabdella)

- Cabal de concessió (m3/s):5-10 - Pressió elevada al riu

La Plana (La Torre de Cabdella)

- Cabal de concessió (m3/s):< 1 - Pressió elevada al riu

Pobla I i II (Senterada)

- Cabal de concessió (m3/s):10-50 - Pressió elevada al riu

Pobla I i II (Senterada)

- Cabal de concessió (m3/s):10-50 - Pressió elevada al riu

Riu Bòssia

La Noguera Pallaresa des de la confluència amb la Noguera Sossís (Conca de Dalt) de Cardós fins a la cua de l'embassament de Talarn

- Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió nul·la al riu - Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió elevada al riu

La Noguera Pallaresa des de la Talarn III (Talarn) presa de Talarn fins a la cua de l'embassament de Gavet (Tremp) Terradets Embassament de Talarn

- Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió elevada al riu - Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió nul·la a l’embassament

Talarn (Talarn)

La Noguera Pallaresa des de la presa de Terradets fins a la Terradets (Llimiana) cua de l'embassament de Camarasa

- Cabal de concessió (m3/s): > 50 - Pressió nul·la al riu

Embassament d’Escales

- Cabal de concessió (m3/s):10-50 - Pressió nul·la al riu

Escales (Tremp)

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

Els rius de la comarca del Pallars Jussà es classifiquen segons el seu estat ecològic com mostra la següent taula 18: Taula 18. Estat ecològic dels rius. Estat ecològic Molt bo Bo

Rius

- Barranc de Barcedana - Riu Flamisell des de la presa de Sallente fins a la confluència amb el riu Bòssia

CTFC-CEDRICAT

69

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

- Riu Bòssia - Riu Flamisell des de la confluència amb el Bòssia fins a la Noguera Pallaresa - La Noguera Pallaresa des de la confluència amb la Noguera de Cardós fins a la cua de l'embassament de Talarn - La Noguera Pallaresa des de la presa de Talarn fins a la cua de l'embassament de Terradets - Riu d'Abella - Riu de Conques Sense dades

- La resta de rius

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

En referència al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, a la comarca del Pallars Jussà tots els seus rius tenen un risc d’incompliment nul. -

Embassaments

Figura 36. Anàlisi de les pressions, impactes i incompliments dels embassaments.

Font. Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

CTFC-CEDRICAT

70

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Tal i com es pot apreciar en el mapa de risc d’incompliment, dels quatre embassaments de la comarca, un es classifica com a risc d’incompliment baix (embassament de Terradets), i la resta presenten un risc d’incompliment nul (embassament de Sallente, embassament d’Escales i embassament de Talarn).

-

Aigües subterrànies

Per al càlcul de pressions sobre les aigües subterrànies, es té en compte l’estat quantitatiu i/o químic de les masses d’aigua subterrànies. En canvi per a l’anàlisi d’impactes s’analitzen els paràmetres de: conductivitat, nitrats, sulfats, amoni, clorurs, i també compostes organoclorats, plaguicides i metalls. A la comarca del Pallars Jussà no es detecten pressions ni impactes importants que afectin les aigües subterrànies de la comarca. Així que si s’observa el mapa següent, es pot apreciar que no hi ha risc d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca. Figura 37. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua).

o

Problemàtiques ambientals associades a les masses d’aigua

Segons el mapa de localització territorial de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs de la demarcació de les conques de les Nogueres i la Garona, a la comarca del Pallars Jussà s’hi detecten les següents problemàtiques ambientals: Taula 19. Caracterització de les problemàtiques ambientals. Tipologia Origen (Número) 39 centrals hidroelèctriques amb capacitat d’alterar el règim Alteracions del règim de significativament cabals per aprofitaments hidrològic. Cabals de concessió superiors al cabal en règim natural hidroelèctric (1)

Presència

de

rescloses

CTFC-CEDRICAT

de

Localització

▪ Conca de les Nogueres i de la Garona

▪ Els estanys: Eixerola, Cubieso,

71

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

regulació i perforacions subterrànies en estanys de les conques d’Àriu-Gorna i de la Noguera Pallaresa. Masses d’aigua fortament modificades (2)

Extraccions d’aigua regulació del cabal

Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides

Extraccions d’aigua subterrània i per regadiu, abastament o ús industrial (9)

▪ Afectacions locals a aqüífers (Tramp-Isona, massa d’aigua subterrània) ▪ Estanys de Basturs

Pressió urbanística sobre l’espai fluvial (12)

▪ Diversos trams fluvials a la conca alta de la Noguera Pallaresa

Extracció d’àrids als municipis de: Llimiana, Gavet de la Conca, Conca de Dalt, Senterada, Tremp, Talarn, la Pobla de Segur i Sarroca de Bellera (14)

▪ Tremp-Isona (massa d’aigua subterrània

Municipis amb aplicacions entre 170 i 210 kg N/ha·any: Abella de la Contaminació per adobs Conca d’origen ramader Municipis amb aplicacions de N > 210 kg N/ha·any: Salàs de Pallars5)

Espècies invasores

Mariolo, Saburó, Tort, Mar i Gento

Presència consolidada d’un mínim de 4 espècies diferents de peixos introduïdes i indicis de presència de musclo zebra (4)

▪ Tremp-Isona (massa d’aigua subterrània) Mesura d’impacte: concentració de nitrats moderada ▪ Embassament de Talarn

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de localització de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs (Procés participatiu de l’àmbit de la Noguera Ribagorçana, de la Noguera Pallaresa i de la Garona).

A la següent figura 38 es pot veure la distribució de les diferents problemàtiques a la comarca: Figura 38. Localització de les problemàtiques ambientals de les Nogueres – Garona

CTFC-CEDRICAT

72

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Font. Procés participatiu de les conques de les Nogueres – Garona. Agència Catalana de l’Aigua.

CTFC-CEDRICAT

73

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Zones vulnerables per nitrats

Mitjançant el decret 283/1998, de 21 d'octubre, es van designar les zones vulnerables de l'àmbit territorial de Catalunya en aplicació del que disposava la Directiva 91/976/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura. Posteriorment s'aprova a Catalunya el programa de mesures agronòmiques aplicables a aquestes zones i es designen noves zones. Segons el decret, no hi ha cap municipi de la comarca del Pallars Jussà que estigui declarat com a zona vulnerable en relació a la contaminació per nitrats.

1.4.3.5. Sistema natural o

Espais Naturals Protegits

A la comarca del Pallars Jussà conviuen 3 figures de protecció d’espais naturals. - La superfície de la comarca classificada dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) ocupa el 34,76% de la comarca (46.687,22 ha). Al Pallars Jussà hi ha 9 espais inclosos dins aquesta figura de protecció, els quals formen part, al mateix temps, de la Xarxa Natura 2000 (a excepció de l’espai anomenat Filià). Taula 20. Espais de Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). Nom Espai

Hectàrees Totals

Municipis

Aigüestortes

Sarroca de Bellera, la Torre de Capdella

Collegats- Queralt

Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Senterada

Estanys de Basturs

Hectàrees Pallars Jussà

49.378, 91

5.882,03

2.342, 91

2.342,91

Isona i Conca Dellà

36, 98

36,98

Filià

la Torre de Capdella

567, 03

567,03

Serra de Boumort

Abella de la Conca i Conca de Dalt

1.1047, 51

6.072,80

Serra de Carreu- Sant Corneli

Abella de la Conca, Conca de Dalt, Isona i Conca Dellà

5.247, 15

5.117,18

Serra del Montsec

Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca, Llimiana, Sant Esteve de la Sarga, Talarn, Tremp i Castell de Mur

30.857, 78

13.197,45

Serra Mitjana

Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà

1.562, 13

1.562,13

Vall Alta de SerradellTerreta- Serra de Sant Gervàs

Conca de Dalt, Tremp i Salàs de Pallars

12.920, 91

11.908,71

TOTAL (Hectàrees)

46.687,22

Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

CTFC-CEDRICAT

74

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

- La Xarxa Natura 2000 (XN2000) va ser aprovada pel Govern Català el 5 de setembre de 2006. Aquesta aprovació inclou tots els espais que ja en formaven part amb anterioritat a aquesta data i també l'ampliació d'alguns, així com la creació de nous espais. A la comarca del Pallars Jussà hi ha delimitats 5 espais, 4 dels quals són zones LIC (Lloc d’importància comunitària) i ZEPA (Zones d’especial protecció per a les aus) al mateix temps, i 1 que és només LIC (Lloc d’importància comunitària). A l’Annex A.3. es poden observar les fitxes descriptives de cada espai XN2000 a la comarca. Taula 21. Espais Xarxa Natura 2000. Nom Espai

Hectàrees Totals

Municipis

Hectàrees Pallars Jussà

Aigüestortes

Torre de Cabdella

56.033,00

5.881,70

Serra de Boumort - Collegats

Conca de Dalt, Abella de la Conca, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà, i Senterada

18.638,00

13.063,10

Vall Alta de Serradell – Serra de Sant Gervàs

Tremp, Conca de Dalt i Salàs de Pallars

12.924,0

11.912,00

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

Sant Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Castell del Mur, Tremp, Abella de la Conca i Talarn

32.420,00

14.755,60

Estanys de Basturs

Isona i Conca Dellà

37,00

37,00

TOTAL (Hectàrees)

45.649,40

Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – A més, part del territori de la comarca forma part d’un espai natural de protecció especial (Parc Nacional), que també forma part de la XN2000: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Té una extensió total de 40.852 ha i s’estén per les comarques del Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. És un dels dotze parcs nacionals existents a l'Estat espanyol i l'únic d'aquesta categoria existent a Catalunya. El Parc Nacional compta amb dues categories de protecció: la zona interna de protecció, i la zona perifèrica de protecció. La comarca del Pallars Jussà té una part de territori dins la zona perifèrica de protecció, que representa el 3% de la superfície comarcal, al terme municipal de la Torre de Capdella.

CTFC-CEDRICAT

75

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 39. Distribució espais naturals protegits (PEIN, XN200 i ENPE’s).

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La zona PEIN representa un 34,76% de la superfície de la comarca, seguida de la superfície ocupada per Xarxa Natura 2000, que correspon a un 33,99%. I per últim la superfície ocupada per Parcs Naturals que correspon a un 3,00 % de la superfície total comarcal. A més a més, el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran protegeix el territori en funció de les següents figures: connectors biològics, sòl de valor agrícola, sòl de protecció preventiva, sòl de protecció territorial. Aquests tipus de protecció del territori estan degudament explicats.

o

Hàbitats d’Interès Comunitari

La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats com a "aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals". A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari “aquells que, entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d’aquestes característiques: o o o

Estar amenaçats de desaparició en la seva àrea natural a la Unió Europea. Tenir una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o per pròpia naturalesa. Ser exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques de la UE (alpina, atlàntica, boreal, continental, macaronèsica i mediterrània).

A més, la Directiva Hàbitats defineix com a hàbitats naturals prioritaris “aquells hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de la UE que estan amenaçats de desaparició, la

CTFC-CEDRICAT

76

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE, a causa de l’elevada proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori”. A la figura 40 i a la taula 22 següents, es mostren els hàbitats catalogats d’interès comunitari per a la Directiva Hàbitats i que es troben a la comarca del Pallars Jussà. Com es mostra, el 45,20 % són àrees excloses de la catalogació. De la resta del territori, que està catalogat, el 10,40 % correspon a boscos esclerofil·les mediterranis; el segon hàbitat més representatiu són els boscos caducifolis mediterranis i submediterranis, amb un 8,90 %. Els hàbitats menys representatius són les: torberes basòfiles, aigües quietes (estanys i llacs); el primer amb un 0,02% i el segon amb un 0,03 %. Figura 40. Distribució dels hàbitats d’interès comunitari presents a la comarca.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Taula 22. Distribució percentual del hàbitats d’interès comunitari. Codi Nom de l’hàbitat Àrees excloses

% 45,2

15

Matollars mediterranis continentals halòfils i gipsòfils

0,9

31

Aigües quietes (estanys i llacs)

0,0

32

Aigües corrents (rius i torrents)

0,3

40

Landes i matollars de les zones temperades

1,2

51

Matollars submediterranis i de zones temperades

7,1

52

Matollars arborescents mediterranis

0,6

61

Pastures naturals

1,6

62

Pastures seminaturals

7,2

64

Pastures humides i herbassars megafòrbics

0,2

CTFC-CEDRICAT

77

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

65

Prats mesòfils

1,1

72

Torberes basòfiles

0,0

81

Tarteres de muntanya

3,1

82

Vegetació casmofítica de parets i cingleres

7,8

91

Boscos caducifolis de l'Europa temperada

0,6

92

Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis

8,9

93

Boscos esclerofil·les mediterranis

94

Boscos subalpins de coníferes

0,5

95

Boscos de coníferes de muntanya mediterrànies

3,3

10,4

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

o

Arbres Monumentals

Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mesures excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció. El Decret 214/1987 de 9 de juny, sobre declaració d’arbres i arbredes monumentals, estableix el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes esmentats. L’ordre MAH/228/2005 de 2 de maig de declaració d’arbres monumentals i d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local, amplia i actualitza aquest inventari. A la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap arbre declarat arbre d’interès comarcal i local, però si que hi ha 3 arbres monumentals: Ginebre del Tuberic (Juniperus oxycedrus), al terme municipal de Castell de Mur, número d’identificació 25.904.01. – Alzina de Pelleu (Quercus ilex subsp. rotundifolia), al terme municipal de Isona i Conca Dellà, número d’identificació 25.115.01. – Oma de la Borda del Ros (Ulmus glabra), al terme municipal de la Pobla de Segur, número d’identificació 25.171.01. –

CTFC-CEDRICAT

78

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 41. Arbres monumentals.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

o

Inventari de les zones humides

L’inventari de les zones humides té com a objectiu l’enumeració i la descripció de les zones humides, identificables sobre el territori com a entitats ecosistèmiques funcionals diferenciades del medi envoltant. A la comarca del Pallars Jussà, hi ha catalogats 3 espais dins l’inventari de les zones humides, corresponents a la conca hidrogràfica de la Noguera Pallaresa: Taula 23. Zones humides. Nom Espai Municipis

Cua del Pantà de Terradets (16002501)

Castell de Mur Gavet de la Conca Llimiana

Descripció La cua del pantà de Terradets és una zona humida situada a la cua de l’embassament de Terradets, que represa les aigües de la Noguera Pallaresa, aigües avall de Tremp. Presenta un ampli ventall de morfologies: zones fluvials somes, meandres abandonats, etc. Aquesta varietat d'ambients es tradueix, a la vegada, en una elevada diversitat biològica. Pel que fa a la vegetació destaca la presència de grans extensions de canyissar a la cua de l’embassament, així com formacions de boga, joncs i càrex. El bosc de ribera es localitza preferentment a la cua de l’embassament i està format per salzeda amb salze blanc (Salix alba) amb pollancres (Populus nigra) (hàbitat d’interès comunitari codi 92A0). Aigües amunt, ja en ple tram fluvial d’aigües corrents, hi apareixen altres espècies com el saulic (Salix purpurea), la sarga (Salix elaeagnos), l’om (Ulmus minor) o el vern (Alnus glutinosa), entre d'altres.

CTFC-CEDRICAT

79

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Estanys de Basturs (16002502)

Isona i Conca Dellà

Pel que fa a la fauna, la zona és un punt de cria d’espècies com el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el cabusset (Tachybaptus ruficollis) i el bernat pescaire (Ardea cinerea). Així mateix, durant l’època de cria s’hi han observat espècies d’ocells com l’arpella (Circus aeruginosus), el martinet blanc (Egretta garzetta) o el bec d’alena (Recurvirostra avocetta). Quant als mamífers, destaca la presència de llúdriga (Lutra lutra) a tot aquest sector de la Noguera Pallaresa. En resum, es tracta d’un espai de notable interès caracteritzat per la presència d’una salzeda ben constituïda i d'un canyissar, que ocupen una extensió molt significativa. Els principals impactes sobre l’espai provenen bàsicament d’un lleure poc ordenat (pesca, esports nàutics, etc.). La proximitat de la carretera C-13 afavoreix la sobrefreqüentació, especialment al sector sud-oest de l'espai. L'extensió dels conreus, que en alguns trams arriben a peu de riu, és un factor de desaparició del bosc de ribera i de la vegetació helofítica. Aquesta zona es localitza a l’interior de l’espai del PEIN «Serra del Montsec» i forma part també de la Xarxa Natura 2000 (espai ES5130015 "Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana). La zona humida "Estanys de Basturs" està constituïda per diversos estanys pre-pirinencs d'origen càrstic, formats per la dissolució de les calcàries i sulfats subjacents i alimentats per una font d’aigua més o menys constant durant tot l’any. Els estanys de Basturs, junt amb la zona lacustre de Banyoles, la de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’estany de Montcortès -aquest darrer a la mateixa conca de la Noguera Pallaresa-, són les quatre zones humides d’origen càrstic més notables de Catalunya. La zona humida "Estanys de Basturs" ocupa una superfície de gairebé 37 Ha. Actualment consta de dos estanys ben constituïts: un de forma gairebé circular, més gran, amb la cubeta cònica, i un altre més petit (Estany Xic), situat al nordoest del primer, totalment envoltat per conreus i en part dessecat degut a l'obertura d'una rasa de drenatge. Aquest espai és encara geològicament actiu i la darrera surgència va produir-se a meitat dels anys 90. Malauradament, el clot fou colgat i taponat. Els estanys de Basturs presenten hàbitats molt fràgils de característiques singulars. Entre els hàbitats d'interès comunitari destaca l'hàbitat prioritari 7210* "Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)". Els factors físico-químics són els principals condicionants de la distribució de les espècies que habiten les seves aigües. Cal destacar la complexitat del sistema llacunar format per una cubeta gairebé de forma cònica on es pot apreciar una marcada zonificació de les biocenosis aquàtiques. Entre els vegetals hidròfils predominen les caràcies i altres espècies molt adaptades a viure en aigües amb un alt grau d'alcalinitat. Alguns elements d'aquests estanys són únics a

CTFC-CEDRICAT

80

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Estanys de Filià (16002519)

La Torre de Capdella

Catalunya o només es tornen a trobar en alguns dels altres estanys càrstics (com les carals Chara aspera i Nitella tenuissima, o la lentibulariàcia Utricularia vulgaris, que hi són citades). De la vegetació helofítica, menys singular, cal destacar la dominància de Cladium mariscus, Phragmites australis i Scirpus holoschoenus, que formen un cinyell de vegetació ben extens. Per la naturalesa càrstica dels estanys, cal remarcar l’interès extraordinari dels sistemes limnològics bacterians, els quals han estat objecte d’estudis específics, centrant-se especialment en els bacteris verds i vermells del sofre. Entre els poblaments planctònics algals destaca la presència de Ceratium cornutum. Les captacions d'aigües existents molt a la vora o dintre del mateix estany gran, determinen que el nivell de les aigües estigui molt per sota del que seria natural i que presenti a més fluctuacions importants. L'ús agrícola tradicional de tota la zona origina també altres impactes (crema de canyissar, cremes de marges amb el consegüent risc d'incendi associat, etc.), a més d'haver determinat l'obertura de rases i derivacions d'aigua per a ús agrícola, que han afectat sobretot l'estany Xic. Al voltant de l'estany gran hi ha una plantació de pollancres, molts dels quals en deficient estat i que podrien estar contribuint a la seva dessecació. Una possible contaminació de les aigües per herbicides podria fer perillar la reduïda població de Nitella tenuissima, únicament citada a l’estany Xic. Els estanys de Basturs estan protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural, dins l'espai "Estanys de Basturs", i pertanyen també a l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5130030 "Estanys de Basturs. L’estany de Filià és l’estany més meridional dels Pirineus, a la capçalera de la Noguera Pallaresa. És un estany petit i bastant somer (1,8 ha de superfície i 5,5m de fondària) a una altitud de 2.134 m. La seva conca de quasi 150 ha està orientada de sur-oest a nord-est amb el Tossal d’Astell (2.624 m) com a punt més alt. La conca està recoberta amb vegetació en poc més de la meitat de la seva superfície. La vegetació dominant són els gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi ha neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum) i prats de pèl caní (Nardus stricta), de F. airoides, de F. yvesii, F. nigrescens, Trifolium thalii i Ranunculus gouanii, de Kobresia myosuroides. Al voltant de l’estany hi ha interessants molleres de Carex fusca. L’estany és oligotròfic i ric amb fanerògames aquàtiques. S’hi troba l’espargani (Sparganium angustifolium), el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis), Myriophyllum alterniflorum. Cal resaltar, que a causa de la duresa més elevada de l’aigua, en lloc de les caràcies del gènere Nitella, habituals en els estanys de muntanya, hi és present una espècie de Chara, pròpia d’ambients amb més carbonats a l’aigua. Pel que fa a la fauna, s’hi ha introduït la

CTFC-CEDRICAT

81

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), i a les zones més someres de l’estany hi ha granota roja (Rana temporaria). L’estat ecològic és bo segons la classificació de la Directiva Marc de l’Aigua, tot i que el projecte de construcció de pistes d’esquí a la seva conca podria afectar seriosament la zona humida. Es troba protegida dins del PEIN de Filià, tot i que no ha quedat finalment inclòs dins de la Xarxa Natura 2000. Cal promoure mesures urgents que permetin compatibilitzar la pràctica de l’esquí amb la preservació de l’estany i les molleres que l’envolten. Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Figura 42. Localització de les zones humides.

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

o

Altres iniciatives de protecció del territori

– Espais dins la Xarxa de Custòdia del Territori

La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització tècnica i divulgativa que vol impulsar l’ús de la custòdia del territori a Catalunya9, Andorra, les Illes Balears i el País Valencià.

9

És una filosofia de conservació i gestió responsable dels recursos que implica directament a la propietat del territori, és per això que cal que s’arribi a un acord de custòdia. És a dir, un compromís del propietari a cedir la gestió, implicar-s’hi, col·laborar i deixar-se assessorar per l’entitat de custòdia de manera voluntària.

CTFC-CEDRICAT

82

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Els seus objectius principals són: difondre i fomentar l’ús de la custòdia; impulsar l'ús i el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social; assessorar, coordinar i donar suport a les entitats de custòdia en la seva tasca; formar a professionals i voluntaris; i realitzar projectes pilot i de recerca. A través de diverses eines de difusió social (fulletons, una exposició itinerant, xerrades i presentacions, entrevistes a mitjans de comunicació) la Xarxa vol arribar als ciutadans i ciutadanes per donar a conèixer la filosofia de la custòdia del territori. En concret a la comarca del Pallars Jussà, hi ha 18 espais que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori; aquests es caracteritzen de la següent forma: Taula 24. Caracterització del espais que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori. Espai Localització Entitat de Custòdia Estaso

Capdella

Fundació Escolta Josep Carol

Hortons

Capdella

Fundació Escolta Josep Carol

Valraso

Capdella

Fundació Escolta Josep Carol

Pantà de Cellers

Cellers

Fundació Natura

Cua de l’Embassament de Sant Antoni

La Pobla de Segur

Obra Social Caixa Catalunya

Borda de Rei

Pobleta de Bellveí

Fundació Escolta Josep Carol

El Flamicell

Pobleta de Bellveí

Fundació Escolta Josep Carol

La Palanca

Pobleta de Bellveí

Fundació Escolta Josep Carol

Reserva del Congost de Mont-rebei

St Esteve de la Sarga

Obra Social Caixa Catalunya

Caixen

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

Prat de Cultiot

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

Prat de la Bassa

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

Prat del Bosc

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

Prat Llarg

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

Prat Petit

Sarroca de Bellera

Fundació Escolta Josep Carol

La Foneria

Torre de Capdella

Fundació Escolta Josep Carol

Canemà

Tremp

Ajuntament de Tremp

La Terreta: serres de Gurp, Castellet i Sant Gervàs, vall alta de Serradell

Tremp

Obra Social Caixa Catalunya

Font. Elaboració pròpia amb dades de la web de la Xarxa de Custòdia del Territori.

– Espais de l’Obra Social de Caixa Catalunya

L’Obra Social de Caixa Catalunya compra espais de gran vàlua ecològica i/o paisatgística que podrien ser alterats per activitats poc respectuoses, amb un interès especial per les zones que han quedat fora de la xarxa oficial d'espais protegits i són més susceptibles de degradació. Els espais propis de la Fundació disposen d'un pla de gestió amb la finalitat de conservar i millorar el seu patrimoni natural, així com gestionar el seu ús públic. Aquests espais naturals estan equipats amb recorreguts autoguiats i també es fan visites guiades als espais de la fundació que promouen l'educació ambiental a través d'itineraris de descoberta, camps de treball, estades d'estiu a la natura i CTFC-CEDRICAT

83

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

estades per famílies i escoles a Les Planes de Son, Centre de Natura i Desevolupament Sostenible dels Pirineus. A més, la conservació del territori i del paisatge que duu a terme L’Obra Social de Caixa Catalunya a través de l'adquisició de territori, es complementa amb dues altres línies d'actuació. D'una banda, els convenis d'assessorament i de col·laboració territorial que l'Obra Social de Caixa Catalunya signa amb ajuntaments o altres entitats, per ajudar a preservar aquells espais que són de titularitat pública o comunal o que depenen directament de la seva tutela. De l'altra, l'adquisició dels drets de tala de boscos vells del Pallars, per poder preservar aquestes petites reserves forestals que són d'una biodiversitat excepcional. En concret pel Pallars Jussà, l’Obra Social de Caixa Catalunya té: -

En propietat, l’espai anomenat Congost de Mont-rebei. A l’espai del congost de Mont-rebei, els visitants poden gaudir d'un servei d'informació i de la possibilitat de fer una visita matinal guiada, fruit d'un conveni signat amb IPCENA i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga. L'espai natural del congost de Mont-rebei té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per l'Obra Social de Caixa Catalunya el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.

-

En conveni, els espais Sant Gervàs Nord i embassament de Llesp, cua de l’Embassament de Sant Antoni, la Vall Alta de Serradell i la Terreta (serres de Gurp, Castellet i Sant Gervàs, i vall Alta de Serradell): o Sant Gervàs Nord i l’embassament de Llesp ocupen una extensió de 7.803 ha, compreses en territori dels ajuntaments de Pont de Suert, Sarroca de Bellera, Senterada i Tremp. La serra de Sant Gervàs és un mosaic de pastures amb bosquetons caducifolis. Altres elements importants són els barrancs i congosts. Els "Aiguamolls de Llesp" contenen espècies de flora i fauna característica dels Pirineus en perill d'extinció. o la Cua de l’embassament de Sant Antoni, té una extensió de 100 ha, i hi ha un conveni de gestió amb l’ajuntament de la Pobla de Segur des de l’any 2002. Es tracta d’una petita barra de desembocadura formada per les crescudes del riu. L'aportació de plançons ha donat lloc a un ràpid creixement de vegetació arbòria i arbustiva. o La Terreta té una extensió de 20.833 ha, i hi ha un conveni de gestió amb l’ajuntament de Tremp des de l’any 1999. És una zona de muntanya situada entre els rius Noguera Ribargorçana i Noguera Pallaresa amb ecosistemes montans, rupícoles i forestals en bon estat de conservació i diverses espècies de flora i de fauna molt escasses.

– Espais de la Diputació de Lleida

La finca Bon Repòs, situada al terme municipal de Gavet de la Conca, compta amb una extensió de 509,4 hectàrees, d’aquestes, 436,2 hectàrees són superfície forestal arbrada. Entre 1997 i 1999 la

CTFC-CEDRICAT

84

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diputació de Lleida va posar en marxa el Centre de Testatge i millora genètica de la vaca Bruna. Aquest centre pretén mantenir i millorar la raça Bruna, que és única als Pirineus, i així evitar-ne la desaparició, defensar-la davant altres races, aconseguir una millor promoció comercial i fer selecció genètica i formació per als productors. També disposa del Centre Casal de Colònies Bon Repòs i de la masia habilitada com a vivenda dels encarregats de la finca. Pel que fa a la resta de la finca, cal remarcar que s’usava agrícolament en el seu primer moment amb conreus de patates (que es varen acabar abandonant) i després en cereals i farratges. Des de l’inici de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Lleida (any 200) i amb l’ànim d’aplicar polítiques de sostenibilitat i les millors pràctiques en els diferents àmbits d’actuació, es va desenvolupar amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) un pla integral de la finca amb les millors pràctiques silvícoles i l’aprofitament sostenible de Bon Repòs: el Pla d’Ordenació de la forest de Bon Repòs.

1.4.3.6. Paisatge Actualment es troba en procés de redacció el Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran. Aquesta és l’eina d’ordenació que ha d’orientar la integració del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran en els instruments d’ordenació territorial a Catalunya a diferents escales, des del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran fins els diferents planejaments urbanístics. El seu abast correspondrà amb l’àmbit d’aplicació del pla territorial parcial. La guia metodològica que s’està utilitzant per fer els catàlegs preveu quatre passos: identificació de les unitats de paisatge, descripció i avaluació, determinació dels objectius de qualitat paisatgística, i establiment de mesures i accions per incorporar-les als plans territorials. El Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran fa una primera identificació de les unitats de paisatge d’aquest àmbit geogràfic. En l’apartat Catàleg del Paisatge del punt 1.4.2.3. Planificació territorial, es detallen les unitats del paisatge. Tampoc hi ha redactada cap Carta del paisatge de la comarca del Pallars Jussà o d’algun del seus territoris.

1.4.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca o

Caça

A la comarca del Pallars Jussà es troben diferents espais de caça, cadascun amb determinacions particulars, que es caracteritzen a la següent taula 25:

CTFC-CEDRICAT

85

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 25. Dades generals de les àrees de caça. Any Superfície Tipus àrea Nom Comarques creació (ha) Reserva Nacional de Caça10

Boumort

Zones de Pont de caça Suert 11 controlada

1966

Municipis

Espècies

Gestió

28.587

Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell

Baix Pallars, Conca de Dalt, Abella de la Conca, les Valls d'Aguilar

Cérvol

Direcció General de Medi Natural (DMAH)

9.904

Alta Ribagorça i Pallars Jussà

Tremp i el Pont de Suert

Pla Tècnic de Gestió Cinegètica del Pont de Suert

Direcció General de Medi Natural (DMAH)

1994

Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Figura 43. Reserves Nacionals de caça

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

10

Les reserves nacionals de caça són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible. 11

Les zones de caça controlada es constitueixen sobre terrenys d’aprofitament comú, en els quals es troba una zona de reconegut interès natural en el qual cal regular la seva conservació, i s’ha de garantir un aprofitament ordenat dels recursos cinegètics. Correspon a la Direcció General del Medi Natural la declaració de zona de caça controlada per a una durada determinada, la qual habitualment és de 10 anys, prorrogables. La titularitat i la gestió d’aquestes àrees de caça corresponen a la Direcció General del Medi Natural, la qual elabora anualment un pla d’aprofitament cinegètic. En alguns casos l’aprofitament el porta a terme conjuntament amb la Federació Catalana de Caça o una o diferents societats de caçadors, sobre la base d’un conveni de col·laboració.

CTFC-CEDRICAT

86

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Pesca

Al Pallars Jussà hi ha diferents tipus de zones de pesca, que es classifiquen a la següent taula 26: Taula 26. Indrets de pesca segons tipus de zona. Tipus 12

Indrets

Zones o aigües lliures

- Totes les zones no incloses en cap dels altres tipus de zona.

Zones lliures de pesca sense mort13

- El Flamisell. Pont vell de la Plana de Mont-rosCentral de Molinos. - Flamisell. Pont de ferro de la Pobla de Segur- Pont del congost d’Erinyà.

Zones de pesca controlada14 Trams amb règim especial15

- Embassament de Talarn o Sant Antoni (Noguera Pallaresa)

Zones de reserva genètica de truites16

- Embassament de Terradets (Noguera Pallaresa)

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

12

Les zones o aigües lliures, són aquelles aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una Reserva de Fauna, ni en un espai natural protegit en el que estigui explícitament prohibit, ni a les Reserves Naturals Integrals, en les quals es pot exercir la pràctica de la pesca mitjançant la possessió d’una llicència de pesca recreativa.

13

Les zones lliures de pesca sense mort, són zones on per les seves característiques s’aplica la reglamentació fixada per a les zones de pesca controlada sense mort de salmònids, però sense la necessitat d’estar en possessió d’un permís de pesca; totes les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truites i que estiguin a la llista.

14

Les zones de pesca controlada en aigües continentals són aquelles que per les seves condicions biològiques o piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen són considerats també de pesca controlada en els seus darrers 50 metres. Per pescar en aquestes zones és necessari estar en possessió d’una llicència de pesca recreativa reglamentària i disposar d’un permís especial d’un dia de durada, personal i intransferible, el qual es pot obtenir a través de la societat de pescadors que té delegada la gestió.

15

Masses d’aigua en règim especial, són zones on s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any, a excepció de les Masses d’aigua en règim especial en zona de truites, on el període de pesca és d’hàbil general de la truita. S’exceptua d’aquesta excepció els embassaments de Sant Ponç, Oliana, Sant Antoni, Santa Anna i Canelles, on s’hi permet la pesca dels ciprínids i altres espècies d’aprofitament piscícola diferent als salmònids durant tot l’any. 16

Les zones de reserva genètica de truites són conques tancades en les quals les poblacions de truites són autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Per tal de conservar aquestes poblacions es prenen mesures integrals encaminades a conservar-les, entre les que destaquen la prohibició de realitzar repoblacions ictiològiques. CTFC-CEDRICAT

87

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 44. Zones de pesca controlada i zones potencialment pescables.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1.4.4. Mobilitat Pel que fa al transport públic, al Pallars Jussà existeixen comunicacions amb autocar i amb tren, que enllacen la capital comarcal i altres nuclis poblacionals amb algunes ciutats principals (Lleida, Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Barcelona, etc). No obstant, en alguns pobles del Pallars Jussà no hi ha la possibilitat de desplaçar-se amb transport públic, donat que no hi ha cap línia d’autocar que hi passi. D’altra banda, el transport escolar i l’existència d’un autocar que comunica Tremp amb Barcelona, permet el desplaçament en transport públic als universitaris i escolars que s’han de desplaçar per anar al seu centre educatiu. A l’Annex, la taula A.4. mostra els serveis actuals de transport públic amb tren i amb autocar, respectivament. A més a més, el Consell Comarcal del Pallars Jussà disposa d’un servei de transport de viatges a la demanda mitjançant la programació d’unes línies que connecten determinades poblacions amb Tremp, la Pobla de Segur i Isona, les quals permeten l’afluència cap als mercats més rellevants de la comarca, al metge, a l’hospital, etc. Per tal de poder fer ús dels serveis, les persones interessades han de trucar al Consell Comarcal del Pallars Jussà el dia anterior al viatge, abans de les 12 del migdia. El preu és únic, costa 1,5 €/persona i viatge, i hi ha una freqüència d’un viatge d’anada i un viatge de tornada. A l’annex, la taula A.5. mostra la freqüència i trajectes del transport a la demanda.

CTFC-CEDRICAT

88

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.4.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient o

Classificació de les activitats segons la Llei 3/98

La Llei 3/98 de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) va entrar en vigor l’abril de 1999, en substitució de l’antic reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses. Aquesta llei estableix una nova classificació de les activitats, així com estipula un procés específic de tramitació de la llicència d’activitat en funció de la incidència ambiental de cadascuna d’elles. Així, es diferencien tres règims en funció de la incidència ambiental: – Règim d’autorització ambiental: Afecta les activitats classificades en l’Annex I de la llei 3/98, les quals es classifiquen amb incidència ambiental elevada. En aquest cas, la petició es presenta a l’Ajuntament, qui la tramet a la Generalitat de Catalunya, que n’atorga l’autorització. – Règim de llicència ambiental municipal: Afecta les activitats classificades en l’Annex II de la llei 3/98, les quals es qualifiquen amb incidència ambiental moderada. La petició es presenta a l’Ajuntament, qui atorga l’autorització previ informe vinculant de l’Administració de la Generalitat (cas de les activitats classificades en l’Annex II.1) o del Consell Comarcal (cas de les activitats classificades en l’Annex II.2). – Règim de comunicació: Afecta les activitats amb una incidència ambiental baixa. Es presenta a l’Ajuntament i no cal obtenir autorització prèvia (Annex III). L’1 de gener de 2007 va finalitzar el termini d’adequació de les activitats dels Annexos I i II a la llei 3/98. Malgrat la finalització d’aquest termini, actualment a la comarca encara resten activitats que no s’han adequat (3 activitats de l’Annex I i 22 de l’Annex II.1). A la comarca hi ha un total de 33 activitats adequades a l’Annex I, 211 a l’Annex II.1 i 122 expedients tramitats de l’Annex II.2. La següent taula permet fer-se una idea de la tipologia d’activitats que hi ha a la comarca del Pallars Jussà, on es mostren les activitats que s’han adequat ja a la llei 3/98, classificades en funció de l’Annex que els pertoca. Taula 27. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la llei 3/98 Municipi

Annex I

Annex II.1

Abella de la Conca

1

14

Castell de Mur

1

5

Conca de Dalt

2

13

Gavet de la Conca

1

7

Isona i Conca Dellà

15

2

Llimiana

-

9

Pobla de Segur

-

12

Salàs de Pallars

1

8

CTFC-CEDRICAT

89

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Sant Esteve de la Sarga

-

-

Sarroca de Bellera

1

12

Senterada

1

3

Talarn

2

13

Torre de Capdella

-

15

Tremp

9

27

33

211

Total

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Pallars Jussà (anys 2004, 2005 i 2006) i de l’OGAU.

Figura 45. Nombre d’activitats segons annex i tipologia.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Pallars Jussà (anys 2004, 2005 i 2006) i de l’OGAU.

Refent a l’estat de tramitació de les llicències ambientals a la comarca del Pallars Jussà, les corresponents als Annexes I i II.1, el percentatge d’instal·lacions que estan pendents de tramitació és d’un 9,29%. Les que estan en procés de tramitació corresponen a un 42,75% del total de la comarca i les restants ja estan resoltes, un 47,96%.

o

Contaminació atmosfèrica derivada de l’activitat industrial

E-PRTR són les sigles de European Pollutant Release and Transfer (Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants), aprovat per la Comissió Europea el febrer de 2006. Aquest nou registre substitueix l’inventari EPER (Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya) i amplia el seu camp d’actuació en relació a activitats afectades i contaminants. A més a més, afegeix emissions al sòl i de transferència de residus. A l’Estat Espanyol, els establiments afectats hauran de notificar les dades segons el format especificat al Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals i integrades. Aquest Reial Decret especifica :

CTFC-CEDRICAT

90

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

Les activitats afectades pel nou registre E-PRTR (Annex I). La llista de substàncies que cal notificar (Annex II). La informació que cal declarar de l’establiment i dades d’emissions (Annex III).

A l’igual que a l’EPER, els objectius previstos són els següents: - Fomentar l’accés públic a la informació mediambiental - Ajudar a provenir i reduir la contaminació del medi ambient - Facilitar la participació ciutadana pública en el procés de presa de decisions en assumptes mediambientals. En el cas de la comarca del Pallars Jussà, hi ha 8 empreses inscrites en el Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya, que es caracteritzen de la següent forma: Taula 28. Característiques de les empreses inscrites al PRTR. Tipus Municipi Descripció subapartat PRTR 2.000 places per a porcs d'engreix de més Indústria agroalimentària i Isona i Conca Dellà de 30 kg. 2.500 places per a porcs ramadera d'engreix de més de 20 kg 40.000 places si es tracta de gallines Indústria agroalimentària i Isona i Conca Dellà ponedores o el nombre equivalent per a ramadera altres espècies d'aus 2.000 places per a porcs d'engreix de més Indústria agroalimentària i Isona i Conca Dellà de 30 kg. 2.500 places per a porcs ramadera d'engreix de més de 20 kg 750 places per a truges. 530 places per a Indústria agroalimentària i truges en cicle tancat. - 530 places per a Isona i Conca Dellà ramadera truges en cicle tancat equivalen a 750 truges reproductores Abocadors de tot tipus de residus que rebin més de 10 t/d o que tinguin una Gestió de Residus Tremp capacitat total superior a 25.000 t, amb exclusió dels abocadors de residus inerts 750 places per a truges. 530 places per a Indústria agroalimentària i truges en cicle tancat. - 530 places per a Salàs de Pallars ramadera truges en cicle tancat equivalen a 750 truges reproductores 750 places per a truges. 530 places per a Indústria agroalimentària i truges en cicle tancat. - 530 places per a Isona i Conca Dellà ramadera truges en cicle tancat equivalen a 750 truges reproductores 2.000 places per a porcs d'engreix de més Indústria agroalimentària i Isona i Conca Dellà de 30 kg. 2.500 places per a porcs ramadera d'engreix de més de 20 kg Font. Elaboració pròpia a partir del Registre E-PRTR “European Pollutant Release and Transfer” (Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants).

CTFC-CEDRICAT

91

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Residus industrials

Hi ha una tipologia d’empreses que estan obligades a estar inscrites en el registre de productors de residus industrials i a fer la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI). La DARI és el document on es recullen les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural, i fa referència a la declaració de l’anterior exercici empresarial. Segons les dades que es poden consultar a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (taula 29) a la comarca del Pallars Jussà hi ha una empresa registrades que ha fet la corresponent DARI de l’any 2008. Aquestes es localitza al municipi de Talarn. Taula 29. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. Nombre Municipi Perillosos d’empreses Talarn TOTAL

No perillosos

Total

%

1

0

146

146

100

1

0

146

146

100

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Figura 46. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008).

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC i de l’IDESCAT.

Cada tipologia d’activitat genera uns residus determinats. Segons dades de la pàgina web de l’ARC basades en els residus industrials declarats per la tipologia d’activitats industrials l’any 2008, a la comarca del Pallars Jussà destaquen els residus de la construcció i demolició (inclosa la terra excavada de zones contaminades) (2.485 Tn), els residus de les instal·lacions per al tractament de residus de les plantes externes de tractament d’aigües residuals i de la preparació d'aigua per a consum humà i d'aigua per a ús industrial (700 Tn), els residus de l'agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca; residus de la preparació i elaboració d'aliments (519 Tn), els residus d'envasos; absorbents, draps de neteja; materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categoria (217 Tn) i els residus municipals (residus domèstics i residus

CTFC-CEDRICAT

92

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides de manera selectiva (115 Tn). Pel que fa al tractament dels diferents tipus de residus, la següent taula mostra que la major part dels residus perillosos són emmagatzemats, mentre que els residus no perillosos van a deposició controlada, majoritàriament, tot i que una part destacable també són tractats mitjançant valorització externa, i altres tenen una gestió no especificada. Taula 30. Tipus de tractament dels diferents tipus de residus. Tipus de tractament Perillosos No perillosos

Total

%

Valorització energètica

0

2

2

0,05

Valorització en origen

0

23

23

0,52

Valorització externa

35

360

395

8,95

Emmagatzematge

700

34

734

16,64

Fisicoquímic-biològicdepuradora

68

156

224

5,08

Deposició controlada

1

2.629

2.630

59,62

Incineració

2

0

2

0,05

Gestió no especificada

2

399

401

9,09

TOTAL

808

3.603

4.411

100

Font. Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

Al Pallars Jussà hi ha 1 instal·lació privada per a la gestió de residus industrials anomenada Ballestes Calmet, a Tremp. Aquesta instal·lació realitza les següents activitats: – Recuperació de ferralla mitjançant classificació. – Descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús i emmagatzematge de bateries.

o

Sistemes de gestió ambiental

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha obtingut el certificat EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) pel servei de gestió de recollida de residus. Sobre la ISO 14001, segons les dades de l’IHOBE (Sociedad Pública de Gestión Ambiental), mostren que no hi ha cap empresa del Pallars Jussà certificada amb aquest sistema de gestió mediambiental.

o

Etiqueta Ecològica de la Unió Europea i Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

A la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap producte o servei que disposi del distintiu d’Etiqueta Ecològica de la Unió Europea. Però si que hi ha establiments de turisme rural, que disposen del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, atorgat per la Generalitat de Catalunya; aquests són:

CTFC-CEDRICAT

93

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

– – – – o

Casa Roca (Sant Martí de Barcedana- Gavet de la Conca) Casa Blasi (La Clua- Sant Esteve de la Sarga) Casa Leonardo (Senterada) Casa Pereforn (Aramunt- Conca de Dalt)

Altres marques de qualitat

A la comarca del Pallars Jussà hi ha diferents productes alimentaris que disposen de distintius que acrediten la seva qualitat. Són els següents: Taula 31. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Distintiu Caracterització/Empreses adherides Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP)

En procés de reconeixement comunitari la Vedella dels Pirineus catalans. Casa Antema (Vaca – Tupí)

Formatges de Catalunya

COPIRINEO (Vaca, Cabra - Mato, Fresc, Tendre, Tupí) Formatgeria de Puigcerver (Cabra - Madurat, Tupí)

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

A més a més, la comarca del Pallars Jussà també forma part de la denominació d’origen “Costers del Segre”, creada l’any 1988 amb l’Ordre Ministerial del dia 11 de maig de 1988 (BOE del dia 7 de maig de 1988) (DOCG núm.70 de 17 de juny de 1988; ratificada per l’Ordre del dia 11 de maig de 1988) està formada per sis subzones ben delimitades: Raïmat, Artesa de Segre, Pallars Jussà, Segrià, Valls del riu Corb i les Garrigues. Els municipis de la comarca que en formen part són: Castell de Mur, Isona i Conca d’Allà, Gavet de la Conca, Tremp, Llimiana (part nord) i Talarn (part sud).

o

Producció ecològica i producció integrada

A la comarca del Pallars Jussà hi ha 10 productors inscrits al registre del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). La taula A.6. de l’Annex mostra els municipis on hi ha explotacions de producció ecològica i el tipus de cultiu. Pel que fa al Sistema de Producció Integrada, a la comarca del Pallars Jussà només es realitza el cultiu de l’olivera amb un total de 8,59 hectàrees cultivades.

o

Activitats extractives

A la figura 47 següent, es pot veure la distribució de les activitats extractives a la comarca del Pallars Jussà. Així, a la comarca hi ha 102 activitats extractives, amb predomini de les activitats extractives en domini públic hidràulic (45 activitats). Les segueixen les activitats extractives en actiu (33 activitats), i finalment les activitats extractives abandonades (24 activitats). D’aquestes últimes, un

CTFC-CEDRICAT

94

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

41,67% els correspon un estat de recuperació baix, i un 12,50% un estat de recuperació molt alt i també el mateix percentatge per un estat de recuperació alt; i la resta, 33,33 %, un estat mitjà. Figura 47. Caracterització de les activitats extractives.

Font. Elaboració pròpia a partir d’informació geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1.4.6. .4.6. Educació ambiental o

Educació formal

En relació a l’educació formal existeixen diferents centres a la comarca que imparteixen mòduls formatius relacionats amb el medi natural, que són: – IES de La Pobla de Segur. Tècnic d’esport (esquí alpí, surf de neu, muntanya mitjana, descens de barrancs i alta muntanya) i tècnic superior d’esport (esquí alpí i surf de neu). – CECA del Pallars. Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà (conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural). A més a més, a la comarca del Pallars Jussà hi ha 1 centre educatiu d’educació infantil i primària, el CEIP Els Raiers, que està adherit al Programa Escoles Verdes17.

17

El Programa Escoles Verdes és un programa del Departament de Medi Ambient i Habitatge que té un doble objectiu: d’una banda, ajudar els centres en la seva ambientalització, és a dir, a incorporar la dimensió ambiental tant en la seva gestió com en el seu currículum; i de l’altra, Identificar, dins del conjunt del país, els centres compromesos en la pròpia millora ambiental i, per tant, en la del seu entorn. Per iniciar aquest procés d'ambientalització, el primer pas que fa el centre és redactar el seu Pla de cohesió ambiental (o Agenda 21 de centre), on es defineixen els trets i els objectius ambientals del centre. Aquests objectius es duran a terme, al llarg dels diferents cursos escolars, mitjançant els programes CTFC-CEDRICAT

95

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Educació no formal

A nivell no formal, al Pallars Jussà hi ha dues associacions sense ànim de lucre relacionades amb l’educació ambiental. –

Lo Trencalòs, Associació Naturalista del Pallars Jussà. Entitat sense ànim de lucre que treballa amb projectes de conservació de la natura i d'educació ambiental d'abast comarcal. Va néixer l'any 1995 com a Associació de Guies del Pallars, Lo Trencalòs, amb el servei informatiu a la Reserva Nacional de Caça de Boumort durant l'època de la brama del cérvol. El 2006 es va canviar el nom de l 'entitat i es va adequar als nous objectius i activitats. Es va decidir mantenir el nom Lo Trencalòs, ja que és el que identifica l'associació des del principi i a més representa una espècie emblemàtica del Pallars. L’associació Lo Trencalòs promou i desenvolupa projectes de conservació i gestió del medi ambient, i està especialitzada en la realització de projectes amb ocells rapinyaires i carronyaires. Des de l'any 2006 l'associació és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori. A través de diferents acords de custòdia amb ajuntaments i privats, l’associació naturalista ha pogut desenvolupar diversos projectes, entre els quals destaquen els següents: o Adequació i gestió d’un Punt d’Alimentació Suplementària (PAS) per a ocells carronyaires a la serra dels Nerets. o Adequació i gestió d’un Punt d’Alimentació Suplementària (PAS) per a ocells carronyaires a la serra de Lleràs. o Projecte de millora ecològica i paisatgística de l’entorn del barranc de Riucós.

–

L'any 2008 l'associació Lo Trencalòs ha promogut la creació i és membre fundador de l'Estació Biològica del Pallars Jussà, una entitat de segon nivell que agrupa persones, entitats i administracions locals interessades en la recerca, divulgació i gestió de la xarxa d'espais fluvials i zones humides del Pallars Jussà i el seu entorn. o Actuacions de recerca: estudis de l’ecologia de les poblacions de muricecs; participació al programa de Seguiment dels Ocells Comuns de Catalunya (SOCC) de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO); participació al programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS); i participació al programa de Seguimiento de los Anfibios y Reptiles de España (SARE) de la Asociación Herpetológica Española (AHE). o Actuacions de divulgació: celebració de diades d’abast nacional i internacional a diferents localitats del Pallars Jussà; creació d’una xarxa de jardins de papallones; creació de tres centres d’activitat per a les accions de divulgació (embassament de Cellers-Cova dels Muricecs de Llimiana; els arenys de Vilamitjana; i la Pobla de Segur).

d'Acció, els quals recullen les actuacions concretes de millora ambiental que el centre es compromet a realitzar durant un període de dos cursos escolars. CTFC-CEDRICAT

96

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o Actuacions de conservació: redacció del Pla de Gestió de l’espai fluvial de la Noguera Pallaresa entre la presa de Sant Antoni i l’embassament de Cellers; i propera redacció del Pla de Gestió dels Estanys de Basturs. Així mateix, des del Consell Comarcal s’organitzen de forma puntual accions de comunicació i sensibilització en l’àmbit ambiental, sobretot en temàtica de residus (recollida selectiva). L’associació naturalista Lo Trencalòs participa en la realització de les diferents campanyes de sensibilització sobre la recollida selectiva de residus al Pallars Jussà.

1.4.7. .4.7. Riscos naturals o

Risc d’inundació

L’objectiu del Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT) és fer front a les emergències per inundacions, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació. El Pla quantifica i localitza dins de tot el territori, els aspectes fonamentals per a l’anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les èpoques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas d’emergència. Per altra banda, determina quins municipis han de redactar el seu propi Pla d’Actuació Municipal, d’acord amb la perillositat que tenen assignada; a la taula següent es classifiquen els municipis de la comarca del Pallars Jussà. Taula 32. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal. Obligatorietat PAM Municipis No obligat

Abella de la Conca, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Salàs de Pallars i Sant Esteve de la Sarga.

Si obligat

La Pobla de Segur, Senterada, Torre de Capdella i Tremp.

Recomanat

Castell de Mur, Llimiana, Sarroca de Bellera i Talarn.

Font. Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT).

De tots els municipis que han de redactar aquest Pla obligatòriament, tots tenen homologat el Pla, a excepció del municipi de Torre de Capdella, que no el té redactat. Per altra banda, el municipi de Salàs de Pallars no està obligat a redactar aquest Pla, però el té homologat. Per poder realitzar el Pla INUNCAT, es va elaborar un estudi per definir les línies d’inundació corresponents a 500, 100 i 50 anys de període de retorn, als rius més importants; així com les àrees potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic. Obtenint una sèrie de punts crítics, és a dir, punts en els que al llarg dels anys s’han anat donat problemes en les diferents inundacions. Taula 33. Punts crítics d’inundació. Municipi Codi Castell de Mur

DN-L252904-56-01

Curs fluvial

Afecció

Perill

Torrents del marge dret de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Mig

CTFC-CEDRICAT

97

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Conca de Dalt Gavet de la Conca

La Pobla de Segur

La Torre de Capdella

DN-L25161-56-01

Torrents del marge dret de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Alt

EC-L25098-56-01

Torrents del marge esquerre de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Alt

FL-L25171-55-01

Riu Flamisell

Inundacions en zones urbanitzades

Alt

FL-L25171-55-02

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

NP-L25171-55-01

Riu Noguera Pallaresa

Inundacions en zones urbanitzades

Alt

NP-L25171-55-02

Riu Noguera Pallaresa

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-01

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-02

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-03

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-04

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-05

Riu Flamisell

Serveis bàsics

Baix

FL-L25227-55-06

Riu Flamisell

Serveis bàsics

Baix

FL-L25227-55-07

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-08

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-09

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-10

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-11

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-12

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-13

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-14

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-55-15

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25227-55-16

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

CTFC-CEDRICAT

98

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

FL-L25227-55-17

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25227-56-01

Riu Flamisell

Fenòmens geomorfològics

Alt

Llimiana

EC-L25128-56-01

Torrents del marge esquerre de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Mig

Salàs de Pallars

DN-L25190-56-01

Torrents del marge dret de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Alt

Sarroca de Bellera

MA-L25201-56-01

Rius Manyanet i Bujia

Fenòmens geomorfològics

Mig

FL-L25202-55-01

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Mig

FL-L25202-55-02

Riu Flamisell

Inundacions en vies de comunicació

Baix

FL-L25202-55-02

Riu Flamisell

Inundacions en zones urbanitzades

Alt

DN-L25215-56-01

Torrents del marge dret de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Alt

DN-L25234-56-01

Torrents del marge dret de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Mig

EC-L25234-56-01

Torrents del marge esquerre de la Noguera Pallaresa

Fenòmens geomorfològics

Alt

Senterada

Talarn

Tremp

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (Delimitació de les zones inundables de les conques de l’Ebre).

o

Risc de nevades

El Pla Especial per Emergències per Nevades a Catalunya (NEUCAT) obliga a elaborar el corresponent manual d’actuació per risc de nevades a tots aquells municipis de més de 20.000 habitants o bé aquells que es trobin a una alçada superior als 400 metres d’altitud. La majoria dels municipis del Pallars Jussà compleixen la segona condició i estan obligats a elaborar i homologar el corresponent manual d’acord al pla NEUCAT. A la resta de municipis de la comarca se’ls recomana l’elaboració del corresponent manual. L’estat del Plans a la comarca és el següent:

Taula 34. Estat dels Plans Especials per Emergències per Nevades. Municipi En elaboració Homologats Abella de la Conca

Pendent elaboració X

Castell de Mur

X

Conca de Dalt

X

Gavet de la Conca

X

Isona i Conca Dellà

X CTFC-CEDRICAT

99

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

La Pobla de Segur

X

La Torre de Capdella

X

Llimiana

X

Salàs de Pallars

X

Sant Esteve de la Sarga

X

Sarroca de Bellera

X

Senterada Talarn

X X

Tremp

X

Font. Elaboració pròpia amb les dades aportades pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

A la comarca el nombre mitjà anual de dies per nevada és molt elevat a l’extrem nord de la comarca (20-10). Però a mesura que es baixa cap al sud, el nombre anual de dies per nevada baixa (fins a 5). Figura 48. Nombre mitjà anual de dies de precipitació en forma de neu.

1 5 1 0 1

Font. Pla Especial d’Emergències per Nevades de Catalunya (NEUCAT).

o

Risc sísmic

El Pla Especial d’Emergències Sísmiques (SISMICAT) estableix que a Catalunya es pot qualificar com una zona d’activitat sísmica moderada. En els registres històrics hi són descrits fenòmens sísmics de considerable intensitat. Alhora, els diferents estudis prediuen zones a on és previsible sismes d’una intensitat igual o superior a VII, per a un període de retorn de 500 anys. La totalitat dels municipis de la comarca del Pallars Jussà, han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal, ja que són municipis amb intensitat sísmica igual o superior a VII (500 anys). Referent a l’estat d’elaboració dels Plans, només estan homologats els Plans del municipis de : Castell de Mur, la Pobla de Segur i el de Salàs de Pallars. A la resta de municipis no està elaborat.

CTFC-CEDRICAT

100

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Risc d’incendi forestal

El Pla de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT) estableix que la gran majoria de municipis del Pallars Jussà, estan obligats a fer i homologar el corresponent Pla d’Actuació d’Emergències per Incendis, classificats de la següent forma: Taula 35. Classificació del nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis. Classificació Municipis Municipis obligats pel perill

Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn i Tremp

Municipis obligats per la vulnerabilitat

La Torre de Capdella

Municipis que se’ls recomana pel perill

Llimiana, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera i Senterada

Font. Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya.

L’estat del Plans a la comarca és el següent: Taula 36. Estat dels Plans de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals. Municipi Homologats

Caducats

Abella de la Conca

X

Castell de Mur

X

Conca de Dalt

X

Gavet de la Conca

X

Isona i Conca Dellà

X

La Pobla de Segur

X

La Torre de Capdella

X

Llimiana

X

Salàs de Pallars

X

Sant Esteve de la Sarga

X

Sarroca de Bellera

X

X

Senterada

X

X

Talarn

X

X

Tremp

X

X X X

Font. Elaboració pròpia amb les dades aportades pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Si s’observen les figures següents, d’una banda es pot observar que les zones de risc alt d’incendi forestal són les que es localitzen a les zones pròximes als rius i sobretot a la part centre-sud de la comarca. A les zones més elevades els correspon un risc moderat o fins i tot en molts casos risc baix.

CTFC-CEDRICAT

101

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 49. Representació del risc d’incendi forestal.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

D’altra banda, a la figura següent es mostren aquells municipis classificats amb un alt risc d’incendi forestal; que corresponen gairebé a la totalitat de la comarca, a excepció dels municipis de: Torre de Capdella i Salàs de Pallars, així com els perímetres de protecció prioritària presents a la comarca del Pallars Jussà.

CTFC-CEDRICAT

102

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 50. Municipis amb alt risc d’incendi forestal i perímetres de protecció prioritària.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiqes del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

A l’anàlisi sobre l’evolució dels incendis forestals dels darrers vint anys a la comarca del Pallars Jussà, destaquen els anys 1989, 1990 i 2005, en què van tenir lloc un nombre major d’incendis. En els dos primers anys (1989 i 1990), l’elevat nombre d’incendis correspon a uns dels anys amb més hectàrees cremades. Però a l’any 2005, malgrat l’elevat nombre d’incendis, el nombre d’hectàrees cremades no és molt elevat. Cal destacar l’any 1998, que correspon al pic més alt d’hectàrees cremades a la comarca. Figura 51. Evolució de nombre d’incendis per any (Període 1986-2009).

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

CTFC-CEDRICAT

103

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

A la comarca del Pallars Jussà hi ha 2 Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), distribuïdes de la següent forma: Taula 37. Distribució de les ADF’s. ADF

Municipis

Tremp

Tremp

Pleta Verda

Salàs de Pallars

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

o

Riscos del transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril

Segons el Pla Especial d’Emergències per Accidents en el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera i Ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT), els municipis classificats amb risc molt important han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal. A la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap municipi que hagi de redactar aquest Pla.

CTFC-CEDRICAT

104

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

1.5. Fluxos ambientals 1.5.1. .5.1. Fluxos d’aigua 1.5.1.1. 1.5.1.1. Abastament

Els diferents nuclis de població dels municipis de la comarca del Pallars Jussà s’abasteixen a través del riu, de fonts i de pous, i en alguns casos, d’embassaments. També en algun cas puntual, algun nucli no té encara una font d’abastament d’aigua potable permanent, i s’abasteixen d’aigües pluvials. Taula 38. Captacions d’aigua. Municipi

Tipus de captació Riu

Font

Pou

Abella de la Conca

X

Castell de Mur

X

X

X

Conca de Dalt

X

X

X

X

X

Isona i Conca Dellà

X

Llimiana

X X

Salàs de Pallars

X

X X

X

Sant Esteve de la Sarga

X X

Sarroca de Bellera

X

X

Senterada

X

X

Talarn

X

La Torre de Capdella

Aigües pluvials

X

Gavet de la Conca

La Pobla de Segur

Embassament

X

X

X X

Font. Elaboració pròpia a partir de les entrevistes realitzades als alcaldes.

En els nuclis de població més grans, en general, l’aigua és captada des del punt d’abastament i transportada a un dipòsit i des d’aquest, es distribueix a les respectives cases. El dipòsit acumula l’aigua i en aquest té lloc la cloració de l’aigua, per ser distribuïda a continuació a les cases del nucli. Es fan analítiques periòdiques de diferents paràmetres fisico-químics i biològics de l’aigua dels dipòsits. També en alguns nuclis de poca població, l’aigua és captada directament des del punt d’abastament (pou, font o riu). La gestió de l’abastament d’aigua potable és una competència municipal. En quant a la cloració i a les analítiques de l’aigua potable en concret, aquesta competència ha estat assumida pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, i així es realitza una gestió de la cloració de forma conjunta per a tota la comarca. En aquest sentit, s’han instal·lat cloradors als dipòsits d’aigua de boca i s’ha establert un

CTFC-CEDRICAT

105

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

conveni amb la Diputació de Lleida amb el qual una empresa revisa mensualment els cloradors i recull mostres d’aigua de boca per a la seva anàlisi. En el cas concret del municipi de Tremp, aquest any 2009 s’ha iniciat un nou model de prestació del servei municipal de subministrament d’aigua, segons el qual les tasques de prestació d’aquest servei van a càrrec de la societat de capital públic Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, SA (GIACSA), que depèn del Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, entitat en la què s’ha integrat l’Ajuntament. A la majoria de municipis, hi ha comptadors que permeten conèixer el consum d’aigua a les llars i emetre factures en funció dels consums. No obstant, també hi ha nuclis en els quals les cases tenen aforaments d’aigua, i alguns altres que es troben en una situació intermitja, en què les cases de construcció més recent tenen comptadors i les cases més antigues tenen aforaments. No es disposa de dades quantitatives dels consums d’aigua per municipis, en tant que aquesta informació no ha pogut ser subministrada pels respectius ajuntaments. Tampoc es disposa de dades sobre les pèrdues de la xarxa.

1.5.1. 1.5.1.2 5.1.2. El reg La comarca del Pallars Jussà compta amb dues infraestructures de regadiu, que són:

o

Regadiu de la Conca de Tremp

Aquest regadiu compta amb una extensió actual de 1.849 ha i amb un total de 1.069 regants. La procedència de l’aigua és superficial, i el sistema de reg és un 97% reg a manta, i un 3% de reg pressuritzat. Els municipis que es beneficien del regadiu són: Tremp, Talarn, Gavet de la Conca, Llimiana, Isona i Conca Dellà i Castell de Mur. La majoria del tipus de conreu que es beneficia del regadiu són cereals. Figura 52. Localització del regadiu de la conca de Tremp

Font. Web de Regadius de Catalunya

CTFC-CEDRICAT

106

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Actualment, el regadiu de la conca de Tremp es troba en un projecte de modernització que preveu la construcció d’una nova xarxa de reg amb canonades a pressió per subministrar aigua als regants a peu de finca. Aquesta millora a la vegada permetrà realitzar una millor gestió de l’aigua, reduint les pèrdues d’aigua i fent un ús més eficient d’aquest recurs. Alhora, aquest regadiu es troba en procés de concentració parcel·lària.

o

Regadiu d’Aramunt

El regadiu d’Aramunt, al municipi de la Conca de Dalt, és l’altre regadiu que es troba al Pallars Jussà. Compta amb una superfície de 170 ha, l’aigua és de procedència superficial, el tipus de reg és per gravetat, i els conreus són cereals i farratges. Aquest regadiu també es troba en projecte de concentració parcel·lària. Figura 53. Localització del regadiu d’Aramunt

Font. Web de Regadius de Catalunya

1.5.1.3. 1.5.1.3. Aigües residuals Es consideren aigües residuals domèstiques les que provenen de les instal·lacions sanitàries, cuines i operacions de neteja pròpies i característiques dels habitatges. Les característiques d’aquestes aigües residuals d’origen domèstic es poden estimar a partir dels valors dels habitants equivalents (DOGC núm. 1387, de 31 de desembre de 1990). Es considera que un habitant, de mitjana, produeix diàriament 90 g de sòlids en suspensió (MES), 60 g de matèria orgànica (MO), 15 g de nitrogen (N-Kj) i 4 g de fòsfor total (P). Taula 39. Estimació de la contaminació de les aigües residuals d’origen domèstic. Contaminació unitària Paràmetre Contaminació total (t/any)* (g/hab·dia) Sòlids en suspensió (MES)

90

442,39

Matèria orgànica (MO)

60

294,93

Nitrogen (N-Kj)

15

73,73

CTFC-CEDRICAT

107

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Fòsfor (P)

4

19,66

*Considerant una població total de 13.467 (IDESCAT Any 2007) Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del DOGC núm. 1387, de 31 de desembre de 1990.

A la comarca del Pallars Jussà hi ha 2 estacions depuradores d’aigües residuals en funcionament: l’EDAR de la Pobla de Segur i l’EDAR de Tremp.

Taula 40. Caracterització de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals. Població Tipus de tractament La Pobla de Segur

EDAR Biològica amb reducció de nutrients

Tremp

EDAR Biològica amb reducció de nutrients

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Les aigües residuals dels nuclis de Tremp, la Pobla de Segur i Talarn són conduïdes a les EDARs respectives i depurades abans de ser abocades. La resta de nuclis de la comarca aboquen directament a la llera sense cap sistema de tractament d’aigües residuals, o bé disposen de fosses sèptiques o algun sistema molt bàsic de depuració prèvia a l’abocament a llera (bassa de decantació, pou de graves, etc.). Segons el PSARU 2005 (vegeu apartat 2.4.2.3. Planificació territorial), hi ha previstes les construccions de diverses infraestructures de sanejament en alguns dels municipis del Pallars Jussà, algunes de les quals ja s’han començat.

1.5.2. .5.2. Fluxos de residus Actualment el Consell Comarcal del Pallars Jussà realitza la gestió integral de residus sòlids urbans de la comarca, amb personal i equipaments propis, i realitza les següents tasques: -

Implantació, manteniment i neteja de contenidors en els diferents nuclis. Recollida de la fracció resta i transport a dipòsit controlat. Recollida de paper cartró en contenidors blaus i transport a planta de transferència (deixalleria). Recollida manual de paper i cartró fora de contenidors. Recollida porta a porta de cartró a grans productors (setmanal). Recollida de voluminosos i andròmines. Recollida d’envasos en contenidors i transport a planta de transferència (deixalleria). Recollida de piles a comerços. Cobrament del rebut d’escombraries i ordenances. Inventari de contenidors, equipaments i clients del servei. Relacions personalitzades amb els diferents ajuntaments i amb la població en general. Campanyes a les escoles i de sensibilització mediambiental. Clausura d’antics abocaments incontrolats. Contractació del personal, actualització i modificació de rutes de recollida.

CTFC-CEDRICAT

108

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

D’altra banda, el Consell Comarcal del Pallars Jussà té una sèrie de serveis subcontractats a altres empreses, que són: -

Neteja de contenidors de rebuig (Neconsa, SA) Explotació dels dipòsit controlat i planta de compostatge (UTE Fomento TMA-Pallars Jussà neteges i serveis, SA) Recollida de vidre en contenidors (Santos Jorge, SA) Reparació i manteniment dels camions del servei (Servei Oficial Iveco Tremp) Transport de paper i d’envasos a planta Torrefarrera (Joan Vilella, SA) Transport de residus de deixalleria a gestors (diversos transportistes autoritzats)

A més a més, el servei disposa del Sistema de Gestió Ambiental EMAS, com a eina per tal de complementar l’avaluació de la feina feta fins ara i millorar-la en la mateixa direcció. L'adhesió a aquest sistema de gestió ha de permetre l'adopció de polítiques ambientals que garanteixin les actuacions del servei de recollida i gestió de residus municipals d'acord amb l'actual legislació europea i amb l'objectiu constant de la sostenibilitat i la preservació del medi. L’Àrea de Gestió de Residus del Consell comarcal del Pallars Jussà, com a àrea de l’administració comarcal en la gestió de residus, ha adoptat els següents compromisos: -

-

Incidir en la formació i la sensibilització ambiental de la població i els treballadors, per materialitzar-la en la correcta recollida selectiva i en la prevenció de residus. Compliment de la legislació ambiental vigent en totes les tasques de gestió de residus que realitza. Compliment de tots els requisits legals aplicables al servei de gestió i recollida de residus municipals. Prevenir, minimitzar i, en la mesura que sigui possible, eliminar la contaminació i les pertorbacions que incideixin negativament en l’entorn derivades de l’activitat diària. Informació i difondre la política, objectius i actuacions ambientals del servei entre tots els seus interlocutors. Promoure l’ús racional i eficient dels recursos naturals. Reducció, i sempre que sigui possible, eliminar la utilització de productes perillosos per al medi ambient. Integrar criteris ambientals en tots els àmbits de la seva gestió, assignant tots els mitjans necessaris per a la implantació del Sistema de Gestió Ambiental, segons la definició i documentació d’objectius i fites ambientals que seran revisats i actualitzats periòdicament pels responsables competents. Traslladar a contractistes i proveïdors els principis ambientals de l’Àrea de Gestió de Residus del Consell Comarcal, així com difondre aquests principis a al població (habitatges, escoles, associacions, entre altres).

L’any 2008 s’ha constituït el Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça (Acord de GOV/41/20008, de 4 de març).

CTFC-CEDRICAT

109

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

El Consorci està format per: la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’empresa pública Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge), els Consells Comarcals del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, i l’Ajuntament de Tremp, i té com a objectius: -

-

La construcció, l’explotació, la conservació i el manteniment de les instal·lacions necessàries per a les operacions de tractament, reciclatge i disposició controlada de residus municipals i assimilables i tots aquells d’acord amb la normativa aplicable en la matèria. El foment de l’aplicació de la recollida selectiva i del reciclatge dels residus municipals i assimilables que puguin ser acollits. La gestió unificada, en l’àmbit territorial de les comarques que l’integren, de les activitats i competències per qualsevol de les formes admeses que la legislació vigent atribueix als ens consorciats, en matèria de gestió de residus.

A la comarca del Pallars Jussà es realitza el sistema de recollida selectiva en contenidors de vorera. Els municipis disposen de contenidors per a la fracció resta (rebuig) i iglús per a les fraccions restants: fracció paper/cartró, fracció envasos lleugers i fracció vidre. En casos molt concrets, però, algun nucli no té encara els contenidors per a la recollida selectiva; des del Consell Comarcal s’està treballant per aconseguir que hi hagi contenidors de totes les fraccions per fer arribar la recollida selectiva a tota la comarca. A més a més, al municipi de Tremp s’ha implantat la recollida selectiva de la fracció orgànica, i recentment s’ha estès també la recollida selectiva de la fracció orgànica a les poblacions d’Isona i de la Pobla de Segur. Per a la resta de municipis i nuclis més petits, des del Consell Comarcal també es vol implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica, i es vol optar per l’adquisició de compostadors. En aquest sentit, s’han entregat alguns compostadors de matèria orgànica entre persones que han contactat amb l’ens comarcal i s’han mostrat interessades en realitzar la recollida de la matèria orgànica que generen per tal de convertir-la en compostatge casolà. Es tracta d’un pla pilot per tal de fomentar la recollida de matèria orgànica i fomentar l’ús del compost entre la població de la comarca. La freqüència en la recollida del rebuig és diària, mentre que la resta de fraccions (paper, envasos i vidre) es realitza un cop a la setmana. Pel que fa a la fracció orgànica, aquesta es recull 3 cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres) i durant el període estival (des de l’1 de juliol al 15 de setembre) es recull diàriament. A més a més, a la Pobla de Segur i a Tremp hi ha un servei diari de recollida específica de cartró, i cada dijous hi ha el servei de recollida porta a porta de cartró comercial. L’àrea de Gestió de Residus del Consell Comarcal ofereix el servei de recollida de residus voluminosos per a tots els municipis de la comarca. El servei de recollida de voluminosos té lloc un cop al mes, seguint unes rutes ja estipulades. Els municipis de Tremp i la Pobla de Segur estan inclosos a totes les rutes, en tractar-se dels municipis més grans. Si hi ha necessitat de recollida fora del dia estipulat per la ruta, cal avisar al Consell Comarcal el dia anterior per a poder efectuar la recollida. Els voluminosos es deixen al costat dels contenidors de reciclatge.

CTFC-CEDRICAT

110

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Per a la recollida de piles, alguns ajuntaments (Tremp, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Sarroca de Bellera, Salàs de Pallars i la Torre de Capdella) disposen d’un contenidor especial per a piles que cedeix l’empresa gestora PILAGEST. Un cop plens aquests contenidors, els mateixos responsables dels ajuntaments els duen a la deixalleria comarcals. També en algunes poblacions hi ha contenidors de piles en altres punts com el consultori mèdic o alguns establiments comercials.

o

Instal·lacions de gestió de residus

La comarca del Pallars Jussà disposa de les següents instal·lacions de gestió de residus: Taula 41. Classificació de les instal·lacions de gestió de residus. Instal·lació Ubicació Estat Deixalleria de la Pobla de Segur

Deixalleria de Tremp

Dipòsit controlat de Tremp (II) Planta de compostatge de Tremp

Dipòsit controlat de Talarn

Tipus gestió

Titular

En servei

Residus d’origen municipal.

Consell Comarcal del Pallars Jussà

En servei

Residus d’origen municipal.

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Tremp

En servei

Residus d’origen municipal.

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Tremp

En servei

Residus d’origen municipal.

Consell Comarcal del Pallars Jussà

En servei

Runes i altres residus de la construcció

Consell Comarcal del Pallars Jussà

la Pobla de Segur

Tremp

Talarn

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

o

Evolució dels residus municipals

A la taula següent es mostren les tones de residus totals generades a la comarca del Pallars Jussà, pel període 2000–2008, així com el percentatge de la fracció rebuig i el de selectiva18, del total de residus. Taula 42. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva. Any Generació Total (Tones) % Fracció Rebuig % Fracció Selectiva 2000

7.469,53

86,34%

13,66%

2001

5.445,74

85,00%

15,00%

2002

5.870,03

80,12%

19,88%

18

Fracció Selectiva inclou: matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, residus voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i altres residus deixalleria. CTFC-CEDRICAT

111

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

2003

6.088,09

73,81%

26,19%

2004

6.133,75

73,16%

26,84%

2005

6.383,52

75,84%

24,16%

2006

6.145,64

74,27%

25,73%

2007

7.616,04

61,41%

38,59%

2008

6.141,90

75,92%

24,08%

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

L’any 2008 el percentatge de recollida de la fracció selectiva a la comarca del Pallars Jussà ha estat del 24,08% %. Pel que fa al territori de Catalunya, el percentatge de recollida de la fracció selectiva ha estat del 34,43 %. A la figura següent s’observa que en el període representat, la generació de residus total en els darrers anys segueix una tendència de lleuger increment progressiu, tot i que en l’any 2008 disminueix.

Figura 54. Evolució de la generació total de residus.

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Les dades sobre l’evolució en la generació de kilograms de residus per habitant i dia a la comarca del Pallars Jussà durant el període 2000-2008 reflecteixen en general un augment progressiu, a excepció dels anys 2006 o 2008, en què disminueix la taxa.

CTFC-CEDRICAT

112

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 55. Evolució dels kilograms de residus per habitant i dia.

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

L’any 2008 la generació de Kg de residus per habitant i dia a la comarca del Pallars Jussà ha estat de 1,23 Kg·Habitant/dia; en canvi a Catalunya ha estat superior, de 1,59 Kg·Habitant/dia. Pel que fa al percentatge de fracció rebuig i fracció selectiva, a la figura 56 s’observa una tendència progressiva en els anys a una disminució de la fracció rebuig i a un augment de la fracció selectiva.

Figura 56. Evolució del percentatge de fracció selectiva i de fracció rebuig.

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

En valors absoluts pel que fa a la recollida selectiva de les diferents fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica), s’observa en els darrers anys un increment notable en els valors de recollida selectiva de les diferents fraccions, essent l’any 2007 el que presenta l’augment més considerable de la recollida de les diferents fraccions. La fracció paper és la que presenta volums més

CTFC-CEDRICAT

113

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

elevats de recollida, i també la que ha incrementat de forma més notable el volum de recollida en els darrers anys. A partir de l’any 2005 es va iniciar la recollida de la fracció de matèria orgànica, la qual ha anat augmentant amb els anys.

Figura 57. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica).

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

o

Gestió dels vehicles

L’empresa Ballestes Calmet, SL de Tremp és un gestor autoritzat que fa reciclatge i recuperació de vehicles fora d’ús.

o

Olis minerals

La recollida d’olis minerals es realitza a través de l’empresa CATOR, S.A. Aquesta empresa actua com a concessionària del servei públic de la Generalitat de Catalunya per a la gestió integral dels olis residuals en aquesta comunitat autònoma, proporciona servei de recollida a tots els tallers i indústries de Catalunya i recicla tot l’oli usat produït. L’oli recollit es re-refina a la planta que l’empresa té a Alcover (Tarragona). Al Pallars Jussà hi ha 35 tallers als quals CATOR, S.A. gestiona l’oli mineral recollit. Aquests tallers es localitzen as municipis d’Isona i Conca Dellà, Tremp, la Pobla de Segur i el nucli de Suterranya. D’altra banda, CATOR, S.A. també realitza la recollida d’oli procedent d’indústries; axí que recull a un total de 25 indústries del Pallars Jussà.

CTFC-CEDRICAT

114

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Pel que fa a l’evolució del Kg d’oli mineral tractats procedents de la comarca, a la figura 58 es pot observar que durant els primers anys (2003-2005) es va donar un augment de la recollida d’oli, amb una disminució de la quantitat recollida l’any 2006 i un increment l’any 2007

Figura 58. Evolució de la recollida d’oli mineral.

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per CATOR, S.A.

o

Medicaments

La recollida de medicaments aprofita el mateix canal de distribució que fan servir les farmàcies però en sentit invers: el consumidor porta els envasos i restes de medicaments a la farmàcia, aquests són recollits pel servei de distribució farmacèutica i lliurats als gestors per a la seva classificació i posterior tractament. Els residus de medicaments procedents dels CAP’s els recull i classifica la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr. Trueta i, posteriorment, es gestionen a plantes autoritzades de tractament juntament amb la resta de residus de medicaments de procedència domiciliària. A continuació es mostra l’evolució de la recollida de medicaments a la comarca del Pallars Jussà; la qual ha augmentat progressivament al llarg dels anys.

CTFC-CEDRICAT

115

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 59. Evolució de la recollida de medicaments.

Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

o

Runes

Actualment hi ha un dipòsit controlat de runes i altres residus de la construcció a Talarn, gestionat per la Gestora de Runes de les Comarques de Lleida, SL. Aquest dóna servei a tota la comarca i recull les runes i altres residus assimilables a residus de la construcció. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2008 es van generar 2.485 tones de residus de la construcció i de demolició (inclosa la terra excavada de zones contaminada) a la comarca del Pallars Jussà, que representen el 56,34% del total de residus industrials declarats a la comarca.

o

Residus industrials

Aquest punt està degudament explicat a l’apartat 1.4.5 (Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient).

o

Residus agroramaders

La Llei 11/1197 de residus d’envasos, així com el Reial Decret 782/1198 que la desenvolupa, i concretament, el Reial Decret 1416/2001 de 14 de desembre sobre envasos de productes fitosanitaris, preveuen la creació de Sistemes Integrats de Gestió (SIG) o Sistemes de Dipòsit de Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR) per gestionar els envasos buits que han contingut productes fitosanitaris. L’any 2002 es va autoritzar a Catalunya el sistema integrat de gestió SIGFITO AGROENVASES. SIGFITO retira periòdicament els envasos buits que hagin contingut productes fitosanitaris (ampolles, garrafes, bidons de plàstic...) i n’assegura la seva correcta gestió ambiental. Aquesta recollida es realitza mitjançant els punts de recollida establerts, principalment en punts de venda de productes fitosanitaris i cooperatives agràries. CTFC-CEDRICAT

116

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

A la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap punt de recollida d’envasos. Pel que fa a les dejeccions ramaderes, segons el Decret 220/2001 de gestió de les dejeccions ramaderes, cada explotació té l’obligació de planificar i gestionar de forma correcta les dejeccions ramaderes i de fer el pla de gestió de fertilitzants nitrogenats. En quant als cadàvers d’animals, l’empresa encarregada de recollir-los és GREFACSA.

1.5.3. .5.3. Fluxos d’energia 1.5.3.1. Infraestructures elèctriques Per la comarca del Pallars Jussà hi passen diverses línies d’alta tensió: o

o o o

Línia de molt alta tensió que va de les centrals hidràuliques de Sallent i l'estany Gento a Sentmenat, al Vallès Occidental. Durant dècades, aquesta línia ha estat la principal font d'abastament energètic de l'àrea de Barcelona. Línia de molt alta tensió que va fins a Rubí. Línia de 220 kV que baixa cap al sud fins a la central nuclear d'Ascó. Línia antiga amb més de 80 anys, de 110 kV, i avui amb un ús residual, que travessa el Pallars provinent dels Pirineus aragonesos i en direcció Terrassa.

A més d’aquestes línies ja existents, actualment també hi ha el projecte de REE de construcció d’una nova línia de molt alta tensió de 400 kV entre Penyalba i Isona per la necessitat de connectar les xarxes aragoneses i catalanes i tenir un accés entrellaçat que permeti una millor garantia d'abastament als centres de demanda.

1.5.3.2. Producció d’energia Segons dades de l’Institut Català de l’Energia, a la comarca del Pallars Jussà ha augmentat el nombre d’instal·lacions de contracte privat, passant de 5 instal·lacions a l’any 1992 a 11 instal·lacions l’any 2007, tal i com mostra la següent figura:

CTFC-CEDRICAT

117

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 60. Evolució del nombre d’instal·lacions.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

D’altra banda, la generació de potència energètica a la comarca també ha augmentat des de l’any 1992 fins al 2007, passant de 27.700 KW a 35.3649 KW, tal i com mostra la figura següent: Figura 61. Evolució de la generació de potència energètica (KW)

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

1.5.3.3. Energies renovables La següent taula mostra la distribució i caracterització de les instal·lacions d’energies renovables presents a la comarca del Pallars Jussà. Les instal·lacions hidràuliques són el tipus d’instal·lacions més present a la comarca. D’altra banda, el municipi de Torre de Capdella és el que compta amb més instal·lacions d’energies renovables i amb més potència de la comarca. A la comarca no hi ha instal·lacions de producció d’energia eòlica ni de cogeneració o d’aprofitament de la biomassa.

CTFC-CEDRICAT

118

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Taula 43. Instal·lacions d’energies renovables per municipis i tipus any 2007. Municipi Tipus d'instal·lació Instal·lacions

Pot(KW)

Abella de la Conca

Fotovoltaica

1

16,5

la Pobla de Segur

Fotovoltaica

1

5,0

la Pobla de Segur

Hidràulica

2

10.500,0

Sarroca de Bellera

Hidràulica

1

2.320,0

Talarn

Hidràulica

1

2.400,0

la Torre de Capdella

Hidràulica

4

20.400,0

Tremp

Fotovoltaica

1

7,5

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

1.5.3.4. Consum d’energia La següent taula mostra l’evolució per sectors en el consum d’energia a la comarca del Pallars Jussà. Així, s’observa que en el període 2000-2006, hi ha un increment del consum d’energia dels sectors primari, construcció i obres públiques, terciari i transport, i usos domèstics, mentre que hi ha un descens en el consum d’energia elèctrica per part del sector industrial i energètic. La tendència general en l’evolució del consum d’energia elèctrica en total a la comarca és de l’increment. Taula 44. Consum d’energia elèctrica (xarxa i autoconsum). Sectors Industrial i energètic

Construcció i Obres Públiques

Anys

Primari

2000

1.690,02

6.679,49

1.135,71

2001 2002 2003 2004 2005 2006

1.767,87 1.665,76 1.836,93 2.182,57 2.193,72 2.087,74

7.355,03 6.716,77 7.000,79 6.884,12 5.779,73 4.759,27

1.051,16 1.159,78 1.068,67 966,85 1.412,92 1.387,36

Terciari i transport (tracció elèctrica)

20.780,04 20.624,96 21.128,93 21.781,09 22.259,24 23.482,79 25.226,39

Usos domèstics 22.897,19 23.347,87 22.958,40 25.825,36 26.139,32 27.892,54 26.803,33

Total

53.182,45 54.146,88 53.629,64 57.512,85 58.432,10 60.761,69 60.264,08

Dades provisionals en fase de depuració final. Unitats consum: MWh Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

1.5.4. .5.4. Fluxos atmosfèrics 1.5.4 5.4.1. Emissions Emissions atmosfèriques L’any 2001 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va finalitzar el document de Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya. Aquest document és l’eina per adequar-se a la nova legislació europea relativa a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient.

CTFC-CEDRICAT

119

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Atesa la impossibilitat de mesurar les concentracions dels diferents contaminants a tots els punts d’un territori, per poder avaluar la qualitat de l’aire de manera eficaç es subdivideix l’àmbit territorial considerat en zones de qualitat de l’aire equivalent. D’aquesta manera, la gestió de la qualitat de l’aire en un punt determinat del territori, els mètodes utilitzats per avaluar-la i els resultats obtinguts de l’avaluació, es poden estendre a tota una zona de qualitat de l’aire equivalent. El territori es divideix en 15 zones. El Pallars Jussà es troba dins de les zones de qualitat de l’aire següents: Taula 45. Caracterització de les zones de qualitat de l’aire. Condicions de Zona Municipis dispersió

Zona 12 (Pirineu Occidental)

Zona 13 (Prepirineu)

Emissions

Nivells d’immissió

Abella de la Conca, Conca de Dalt, Pobla de Segur, Torre de Capdella, Sarroca de Bellera i Senterada

És una zona de muntanya amb una important coberta vegetal amb el conseqüent afavoriment respecte al rentatge de l’atmosfera i en la baixa resuspensió de partícules del sòl. S’hi pot formar un règim de brises de muntanya. No s’hi detecta l’arribada de la brisa marina, la qual cosa pot ser una explicació de l’absència d’incidències d’ozó durant el període primavera-estiu.

Nivells molt baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu inferior a 10000 vehicles per dia. Només hi ha trams amb trànsit escàs i moderat. Pràcticament no hi ha àrees industrials. Només hi ha una incineradora de residus com a activitat de tipus A.

L’única estació actual està orientada als valors de fons d’ozó. En aquesta zona, al contrari de la resta del Pirineu, no s’han produït mai incidències d’ozó. No es disposa de mesures per a la resta de contaminants.

La resta de municipis

És una zona de muntanya amb una important coberta vegetal amb el conseqüent afavoriment respecte al rentatge de l’atmosfera i en la baixa resuspensió de partícules del sòl. S’hi pot formar un règim de brises de muntanya. No s’hi

Nivells molt baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu inferior a 10000 vehicles per dia. Només hi ha trams amb trànsit

L’única estació actual està orientada als valors de fons d’ozó. En aquesta zona, al contrari de la resta del Pirineu, no s’han produït mai incidències d’ozó. No es disposa de mesures per

CTFC-CEDRICAT

120

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

detecta l’arribada de la brisa marina, la qual cosa pot ser una explicació de l’absència d’incidències d’ozó durant el període primavera-estiu.

escàs i moderat. a la resta de Pràcticament no hi contaminants. ha àrees industrials. Només hi ha una incineradora de residus com a activitat de tipus A.

Font. Elaboració pròpia segons dades de la Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya.

Segons la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, no hi ha cap estació de mesurament a la comarca.

1.5.4.2. Contaminació acústica En general, les principals fonts de contaminació acústica són el trànsit, les activitats industrials i recreatives, i el veïnatge. D’acord amb la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar el mapa de capacitat acústica del corresponent municipi, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. La llei estableix una divisió del territori, com a mínim, en 3 zones de sensibilitat acústica: zona de sensibilitat acústica alta (A), zona de sensibilitat acústica moderada (B), i zona de sensibilitat acústica baixa (C). A la comarca del Pallars Jussà existeixen els 2 tipus de zonificació de sensibilitat acústica, classificats a la següent taula: Taula 46. Punts de sensibilitat acústica. Tipus de sensibilitat acústica Carretera ALTA

C-13

C-1412b C-1412

MODERADA

Indret PK 88; en el tram Tremp - Talarn PK 30; en el tram Benavent-Coll Comiols PK 54.8

C-13

PK 85; en el tram Creuament Pont Montañana a Tremp

L-503

PK 2,5

L-503

PK 1,5; en el tram Senterada-Pobleta Bellveí

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Des del moment d’aprovació de la llei (any 2002), els ajuntaments han tingut un termini de 3 anys per elaborar els seus mapes de capacitat acústica, que delimiten les zones de soroll a cada municipi. Una vegada delimitades les zones, es podrà elaborar l’ordenança corresponent, la qual defineix els límits d’immissió sonora diürns i nocturns aplicables a cada zona de sensibilitat acústica. Els municipis de menys de mil habitants poden delegar la gestió directa d’aquesta competència al consell comarcal CTFC-CEDRICAT

121

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

o a una altra entitat local supramunicipal. Els mapes de capacitat acústica han d’incorporar-se en l’elaboració dels instruments de planejament urbanístic. Per facilitar l’elaboració d’aquests mapes, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat una proposta de mapa per a cadascun dels municipis de Catalunya. Aquesta informació està a disposició dels Ajuntaments, els quals poden demanar-lo al Consell Comarcal o a la Direcció General de Qualitat Ambiental. Des del Consell Comarcal del Pallars Jussà s’han utilitzat aquests mapes per a elaborar els mapes de capacitat acústica per a tots els municipis del Pallars Jussà. En relació als municipis de la comarca que disposen de mapa de capacitat acústica aprovat, i que ho han comunicat a la Direcció General de Qualitat Ambiental, hi ha el municipi de Sant Esteve de la Sarga.

1.5.4.3. Contaminació lumínica La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial. La reglamentació en aquesta matèria té com a finalitat la regulació de sistemes d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lumínica i globalment millorar l’eficiència del procés, cosa que comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals. El Decret 82/2005, de 3 de maig, aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. La zonificació de Catalunya, segons la protecció del territori vers la contaminació lluminosa, preveu diverses zones de protecció, atenent d’una banda la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l’activitat humana, i de l’altra, la protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit. Així, es diferencien quatre zones de protecció: Zona E1: màxima protecció (coincidents amb espais d’interès natural, àrees de protecció especial i àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000). – Zona E2: sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural. – Zona E3: sòl urbà o urbanitzable. – Zona E4: sòl urbà d’ús intensiu a la nit (zones comercials, industrials o de serveis, vials urbans, ...). –

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborar el mapa de zonificació del territori català envers la contaminació lluminosa, que es va trametre a cadascun dels municipis per tal que els diferents ajuntaments proposin modificacions raonades.

CTFC-CEDRICAT

122

Síntesi de Dades Ambientals

Agenda 21 del Pallars Jussà

Figura 62. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció.

Font. Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Paral·lelament, el decret estableix que cadascun dels municipis ha d’elaborar un pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent del seu municipi, i fixa com a data límit el 31 de desembre de 2007 per a la redacció d’aquest pla d’adequació. En compliment d’aquesta normativa, des del Consell Comarcal s’han elaborat els corresponents plans d’adequació de la il·luminació exterior i també s’ha fet el pla comarcal. Aquests plans contenen l’anàlisi de la il·luminació exterior dels municipis, concreta el programa d’actuacions per a l’adaptació de l’enllumenat públic i un calendari d’execució de l’adaptació. Si s’observa el mapa de contaminació lumínica a la comarca del Pallars Jussà, es pot apreciar que a trets generals la classificació del territori, és compartida Zona E2 (Protecció Alta) i Zona E1 (Protecció Màxima), exceptuant algunes petites zones, que coincideixen amb els nuclis urbans, que estan classificats com a Zona E3 (Protecció Moderada). En general a la comarca, es pot dir que la totalitat dels municipis tenen el Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior o han adequat ja la il·luminació.

CTFC-CEDRICAT

123

CTFC-CEDRICAT

124

DIAGNOSI AMBIENTAL PARTICIPATIVA

CTFC-CEDRICAT

125

CTFC-CEDRICAT

126

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2. DIAGNOSI AMBIENTAL PARTICIPATIVA 2.1. Introducció En aquest apartat es presenta la metodologia emprada per realitzar la diagnosi ambiental participativa, així com els resultats obtinguts, ordenats per temàtiques. Cal tenir present que la informació i les opinions que apareixen són les que ens han tramès les persones que han estat entrevistades, que han participat en els grups de discussió, o bé que han fet arribar la seva opinió per escrit, i per tant, no es tracta ni d’informació tècnicament contrastada ni de l’opinió de l’equip tècnic del CTFC i del CEDRICAT.

2.2.

Metodologia per Ambiental Participativa

a

la

Diagnosi

La diagnosi s’ha iniciat amb entrevistes als càrrecs de les administracions locals per tal de recollir les seves opinions i prioritats. S’han tractat tant temes ambientals, com aquells que estrictament no són d’aquest àmbit però que tenen una incidència sobre el desenvolupament sostenible, el model de comarca, els potencials d’activitats econòmiques, l’evolució de la població, etc. A continuació, s’ha obert el procés a la participació dels tècnics i la resta d’agents econòmics i socials. Per tal d’incorporar les seves aportacions a la diagnosi ambiental, s’han utilitzat dues tècniques: l’entrevista semiestructurada i els grups de discussió. A més, s’ha incorporat una altra eina metodològica: les butlletes d’opinió. Aquestes contenen una primera part d’avaluació del grau de satisfacció de la ciutadania amb la comunitat local i una segona part oberta per a posar opinions i suggeriments. Aquestes butlletes així com unes bústies per recollirles s’han repartit a diferents ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal. El format digital de les butlletes també ha estat disponible a la web del Consell Comarcal de del Pallars Jussà. Gràcies a aquest nou instrument, s’han pogut recollir aportacions de persones que volien prendre-hi part però no tenien disponibilitat per assistir als grups de discussió. Les butlletes també han servit per difondre l’Agenda 21 i recollir persones interessades en participar-hi presencialment. Les entrevistes s’han adreçat bàsicament a persones amb un perfil tècnic o que es consideren agents econòmics i socials significatius de la comarca. Arran de les entrevistes han anat sorgint diversos

CTFC-CEDRICAT

127

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

agents que calia incorporar en el procés participatiu per a la diagnosi ambiental. Aquesta participació s’ha organitzat en grups de discussió. Els grups de discussió han consistit en 10 sessions, que han tingut lloc a la ciutat de Tremp. Els grups s’han dissenyat de manera que cada grup tingués una composició homogènia, en base els següents perfils: o o o o o o o o o o

Centres educatius Artesans d’arts i oficis i alimentaris Associacions de dones Associacions de gent gran Associacions de veïns dels nuclis Associacions sensibilitzades amb el medi ambient Associacions en general (culturals, de joves, esportives, etc) Agricultors i ramaders (producció ecològica i convencional) Associacions de caçadors i pescadors Sector del turisme (tècnics de museus, d’administracions locals,d’oficines de turisme i empresaris d’agroturisme i càmpings)

2.3.

Resultats de les entrevistes i grups de discussió

En aquest apartat, s’exposen agrupats per temàtiques, els diversos aspectes que s’han comentat durant les entrevistes i els grups de discussió. Com es pot observar, han sorgit qüestions estrictament de caire ambiental, però també s’han comentat i apuntat aspectes de caire econòmic i social que s’han considerat en la diagnosi ambiental participativa, atès que estan directament vinculats amb el desenvolupament sostenible de la comarca del Pallars Jussà.

CTFC-CEDRICAT

128

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.1. Població i potencial humà A la comarca del Pallars Jussà hi ha una opinió majoritària i molt clara sobre els trets demogràfics característics de la comarca: la regressió i l’envelliment de la població, essent els punts febles més destacats en l’àmbit de la població i el potencial humà. S’apunten dos motius que expliquen l’envelliment a la comarca: d’una banda, la mateixa població que arriba a aquesta franja d’edat, i de l’altra, la població sobrevinguda que havia marxat de la comarca per treballar i retorna al seu poble d’origen per passar-hi la jubilació. També un altre tret demogràfic del Pallars Jussà són les diferents dinàmiques d’evolució de la població. Així, s’identifiquen tres pols de concentració de la població, localitzats al llarg de la xarxa viària nord-sud: la ciutat de Tremp, com a cap de comarca; el nucli d’Isona del municipi d’Isona i Conca Dellà, i la Pobla de Segur. En aquests tres nuclis la població creix. Els altres nuclis i municipis de caire rural i amb menys població presenten una regressió i envelliment en el nombre d’habitants, tot i que, com a contrapunt, també es destaca el repoblament d’alguns nuclis gràcies a la població nouvinguda en els darrers anys (els neorurals). La ciutat de Tremp té un pes específic molt important en relació a la comarca, pel que fa a concentració de població, ocupació, activitats econòmiques, serveis i administracions, i això fa que actuï com a veritable pol d’atracció. Des del mateix ajuntament es considera que la ciutat de Tremp té un paper clau en el desenvolupament de la comarca, ja que compta amb la massa crítica necessària per a sol·licitar inversions i serveis adreçats a la ciutadania, i exerceix una gran polaritat. Amb el desplegament de les vegueries, sobretot des de les administracions públiques hi ha una esperança força estesa que la ciutat de Tremp exerceixi la capitalitat d’aquesta vegueria i representi un veritable impacte de promoció i desenvolupament de la ciutat; en aquest sentit, pot contribuir al desenvolupament de la ciutat i de retruc de la comarca. Aquesta percepció també és compartida per diversos actors socioeconòmics de la comarca, tot i que hi ha un altre sector que opina que la ciutat de Tremp no ho ha d’aglutinar tot, sinó que el desenvolupament hauria de ser més transversal i repartit per la comarca. Pel que fa a la comarca, les administracions locals i els veïns i veïnes de la Vall Fosca consideren que presenten unes necessitats específiques diferenciades de la resta de la comarca, pel fet de ser els municipis amb trets d’alta muntanya, i que aquests trets diferencials no són compartits a la resta del territori. En general, la ciutadania té la percepció que la comarca ofereix poques oportunitats laborals, motiu pel qual la gent jove opta per marxar cap a d’altres zones del territori català (ja sigui la plana de Lleida o bé la regió metropolitana de Barcelona). El fet que els joves s’hagin de traslladar a la ciutat per realitzar els estudis superiors també propicia que s’hi instal·lin i busquin el lloc de treball en aquestes àrees urbanes. En aquest sentit, es considera que hi ha una emigració selectiva caracteritzada per una important fuga de cervells, ja que les persones joves amb potencial emprenedor no tenen opcions per poder tirar endavant els seus projectes i activitats a la comarca, i es veuen obligats a desenvolupar la seva activitat professional fora de la comarca. Aquesta fuga comporta un estancament i frena el sorgiment de noves iniciatives d’ocupació. En general, es considera que el possible retorn d’aquest joves a mig termini és poc probable, ja que acaben consolidant la seva vida personal vinculada amb el lloc on desenvolupen l’activitat professional. Pel

CTFC-CEDRICAT

129

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

que fa a la gent jove que s’ha quedat a la comarca i hi treballa, aquesta té la seva ocupació laboral en l’empresa familiar, en molts casos vinculada amb les explotacions ramaderes i de transformació agroalimentària, o en el sector de l’administració. En aquests casos, es pot augurar un cert relleu generacional per a aquests tipus d’empreses familiars. L’agricultura i la ramaderia, i el sector primari en general, ha patit una important regressió i pèrdua de pes econòmic en els darrers anys. Tot i haver-hi persones en actiu ocupades en el sector, la majoria concep el perfil dels ocupats en el sector primari com el d’un home d’edat mitjanaavançada, poc receptiu a introduir canvis que aportin innovació i modernitat a nivell productiu i tecnològic, amb poca capacitat i voluntat d’adaptació a l’evolució del mercat, manca de lideratge de nous projectes i iniciatives, i a més a més, una important majoria és del parer que el sector primari no té continuïtat a mig termini, per la manca de relleu generacional, en primer lloc, i pels condicionants de les polítiques i normatives sectorials autonòmica, estatal i europea, que repercuteixen sobretot en el petit productor, i que són causa important de desincentivació per als joves. Hi ha qui apunta que el sector primari s’ha de replantejar per tal de ser atraient per als joves i d’aquesta manera garantir la continuïtat. Així, s’apunta com a model possible que l’agricultura hauria de ser una activitat de cap de setmana o complementària; aquesta opció seria possible tot integrant les noves tecnologies i la modernització de les explotacions agrícoles i ramaderes. Hi ha qui té la opinió que el sector primari s’aguanta per les subvencions i ajuts, que permeten compensar les baixes rendibilitats. En aquest sentit, hi ha dues visions: d’una banda, hi ha la visió, sobretot per part de la gent d’edat més avançada, que només són rendibles les explotacions grans; de l’altra, hi ha la visió que les petites explotacions també poden ser rendibles, però en aquest cas cal apostar per la qualitat i el valor afegit del producte, i buscar un altre tipus de mercat amb un perfil concret de consumidor. Així mateix, la població identifica clarament els tres sectors d’ocupació actuals de la població activa al Pallars Jussà: l’administració pública, els serveis associats a l’Acadèmia General de Suboficials de Talarn, i els serveis associats amb la gent gran (hospital, residència i atenció domiciliària a la gent gran). Segons la ciutadania, aquestes són les tres grans empreses del Pallars Jussà. Pel que fa a l’ocupació laboral de les dones, es considera que hi ha poques oportunitats laborals, seguint la mateixa opinió general sobre les oportunitats d’ocupació a la comarca. L’ocupació de la dona a la comarca històricament ha anat molt lligada amb l’explotació agrícola o ramadera familiar, en la qual el titular de l’explotació és l’home, tot i que la dona hi desenvolupa un rol molt important, i a més a més, realitza el paper de mestresses de casa. En els darrers anys, arran de l’envelliment progressiu de la població i del sorgiment de les necessitats d’atenció a la gent gran, sobretot en els municipis amb més població ha sorgit un nínxol d’ocupació en el sector social dels serveis d’atenció a la gent gran, que majoritàriament ha ocupat i ocupa el gènere femení, i des de fa uns anys ençà, també la població immigrant. Amb tot, en ambdós casos sovint no hi ha visibilització de l’ocupació del gènere femení en el sector primari i de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran, ja que aquesta ocupació es troba encoberta en l’economia submergida. També en els municipis rurals el sorgiment de les activitats relacionades amb el turisme rural ha donat una bona oportunitat d’ocupació a la dona, de tal manera que moltes de les activitats de turisme rural existents són gestionades per la dona. En el marc del projecte Rudona19,a la comarca del Pallars Jussà s’ha realitzat 19

El projecte Rudona és una acció que s’ha implementat entre els anys 2007 i 2009, impulsada per la Fundació del Món Rural i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Servei CTFC-CEDRICAT

130

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

una xerrada de sensibilització adreçada a dones de 18 a 65 anys, treballadores, aturades o inactives, on s’han tractat els següents temes: habilitats personals i professionals (possibilitats professionals, autoestima, lideratge, gestió del temps), i la cotitularitat en les explotacions agràries. En alguns casos es percep que la pròpia gent que viu a la comarca valora poc els recursos existents i els valors del mateixos, així com també té poca visió de futur sobre quins són els seus potencials i les alternatives econòmiques que es poden generar fent ús d’aquests recursos. També s’apunta com a punt feble del desenvolupament de la comarca un element distintiu de la població del Pallars Jussà: el tarannà de muntanya, caracteritzat per l’individualisme, el silenci, la reticència als canvis i la falta de sinèrgia i aliança entre sectors. Hi ha una opinió força generalitzada per part dels agents socioeconòmics i la ciutadania que no hi ha visió de conjunt fruit de la competència entre administracions, de manera que no es sumen els esforços per satisfer les necessitats de la comarca, sinó que es treballa individualment i competitivament. En aquest sentit, aquest sector considera que les administracions han deixat escapar algunes oportunitats de desenvolupament local per manca d’entesa entre administracions del mateix territori, prioritzant els interessos polítics i el protagonisme de les administracions per davant de les necessitats reals de la població i de la comarca; hi ha qui apunta com un repte per a la comarca del Pallars Jussà el crear xarxa i establir sinèrgies entre sectors per al bon desenvolupament de la comarca, i fugir dels localismes i comarcalismes, per tal d’aconseguir elaborar i implementar una estratègia de conjunt. Es considera que hi ha una bona oferta de serveis adreçats a la sanitat i a la gent gran, que permet donar resposta a les necessitats de la població envellida o dependent de la comarca, situació que es valora molt positivament, però en canvi, hi ha dèficit o necessitat de serveis i d’infraestructures associades al sector primari (escorxadors, sales d’especejament, sales de transformació, etc), que ocupa bona part de la població activa i sustenta l’economia familiar a la comarca. També el servei de transport públic presenta mancances en quant a freqüències i línies, però la ciutadania en general mostra un sentiment de resignació i conformació amb el servei existent, atès que el gruix important de la mobilitat de la comarca població es realitza en transport privat. Pel que fa a les comunicacions, hi ha una opinió unànime que és el punt feble més destacable de la comarca, i que ha condicionat i condiciona el desenvolupament socieconòmic de la comarca. La demanda històrica de la necessitat de millora en els accessos per carretera a la comarca és un tema recurrent en totes les entrevistes i grups de discussió realitzats. També és un aspecte que la ciutadania considera que condiciona la implantació de noves empreses foranies a la comarca. En relació a les telecomunicacions, des d’alguns ajuntaments i determinats sectors de població, sobretot el sector terciari, es reclama una millora del servei de Banda Ampla i de telefonia mòbil. L’absència o mal funcionament d’aquests serveis són un greu problema per al desenvolupament normal de qualsevol activitat econòmica, i condicionen també la implantació de possibles noves empreses.

d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, que té com a objectius fomentar l’ocupació de les dones en l’àmbit rural i superar les desigualtats entre els homes i les dones, especialment pel que fa a l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball. CTFC-CEDRICAT

131

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.2. Activitats econòmiques Al Pallars Jussà el principal sector d’ocupació és el terciari de serveis, molt concentrat als tres nuclis de població que són Tremp, la Pobla de Segur i Isona. El sector primari també ocupa un sector important de la població, tot i que ha perdut pes d’uns anys ençà.

2.3.2.1. Sector primari o

Trets generals

L’agricultura i la ramaderia són dues activitats econòmiques del sector primari amb una importància destacable. A la Conca de Tremp s’hi concentra, d’una banda, l’activitat agrícola basada en cereals, ametlla, olivera i actualment també s’hi està reintroduint la vinya; i de l’altra, l’activitat ramadera de porcí, oví i aviram de tipus més intensiu; mentre que a les parts més altes de la comarca s’hi troben les pastures i les explotacions ramaderes en extensiu de vaquí, oví i equí. L’ocupació en el sector primari ha tingut molt pes en la història de la comarca del Pallars Jussà, però actualment hi ha l’opinió majoritària que el sector té poques oportunitats de continuïtat. S’apunten diferents motius: com a intrínsecs, les dificultats en la rendibilitat econòmica de les explotacions, l’envelliment de la població activa i la manca de relleu generacional; com a extrínsecs, l’adequació a les normatives sectorials i el lliure mercat que marca els preus de venda dels productes agraris. No obstant aquestes tendències negatives generals, s’observen diversos factors que poden capgirar aquesta tendència regressiva en el sector primari de la comarca del Pallars Jussà. D’una banda, pel que fa a l’agricultura, el projecte de modernització i de concentració parcel·lària del regadiu, així com la reintroducció de la vinya, són oportunitats que poden repercutir positivament en el sector agrícola, revitalitzant-lo, dinamitzant-lo i modernitzant-lo. De l’altra, en quant a la ramaderia, també s’aprecien emprenedors joves que mantenen les explotacions ramaderes familiars tot incorporant elements innovadors per tal adaptar-se a les demandes del mercat actual (promoció i comercialització per Internet, distintius de qualitat, distribució directa dels productes, etc.). Moltes de les explotacions ramaderes segueixen el sistema de producció ecològica i estan inscrites en el registre del CCPAE. Aquests aspectes motiven la visió que el sector ramader presenta més solidesa i possibilitats de continuïtat a mig termini que no pas el sector agrícola. També front a aquesta visió de manca de continuïtat del sector primari tal i com ha existit fins ara, també molta gent que opina que la continuïtat de les explotacions del sector primari a curt-mig termini es complementarà amb altres activitats econòmiques del sector terciari, com ara l’agroturisme, que es percep com una bona oportunitat de complement de les rendes agràries. De fet, aquesta situació ja s’està donant actualment, en què el sector terciari relacionat amb el turisme rural és una forma de diversificació i complement de les rendes agràries tradicionals. Hi ha una opinió molt estesa que el paisatge actual és fruit de l’esforç del petit pagès; si es perd aquesta figura, es tem que també es perdrà aquest gestor del paisatge. Així, a la comarca hi ha plena consciència que el paisatge actual és el resultat dels treballs d’una pagesia que ha cultivat la terra i modelat el paisatge al llarg dels anys, fent ús de l’entorn de forma respectuosa i en equilibri amb el medi. Per això, la ciutadania mostra la seva incertesa sobre el manteniment d’aquest paisatge en els propers anys si la figura del petit pagès desapareix o es transforma. De fet, alguns sectors més

CTFC-CEDRICAT

132

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

propers al sector primari ja afirmen que el paisatge està canviant, atès que la ramaderia s’ha anat perdent i les terres de cultiu i pastures s’han anat abandonant, motiu pel qual la massa forestal està ocupant aquestes terres fins ara agrícoles i està avançant la superfície boscosa, comportant un canvi en la biodiversitat pròpia dels mosaics agrícoles. En aquest sentit, hi ha preocupació per l’increment d’aquesta massa forestal sense gestionar, que es tradueix en un increment del risc d’incendis forestals.

o L’agricultura La comarca del Pallars Jussà antigament havia estat una comarca amb presència de conreus d’oliveres i de vinyes. En el cas del cultiu de l’olivera, aquest es concentrava a la Conca de Tremp, per les seves característiques de clima mediterrani que permetien aquest cultiu, i hi havia diferents molins d’oli repartits en diversos municipis que prestaven el servei comunitari per premsar les olives i extreure’n l’oli. Amb la millora de la xarxa de carreteres i l’arribada d’olis d’altres zones productores que entraren en competència amb l’oli de la Conca, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli van anar perdent rendibilitat i es va anar abandonant el seu cultiu. Actualment queden alguns nuclis testimonials on encara es conserva el molí i es segueix produint oli bàsicament per a autoconsum, i en alguns casos amb una comercialització al mercat molt reduïda i limitada. En el cas del cultiu de la vinya, també la Conca de Tremp era productora de vi, sobretot per a consum propi. Amb l’arribada de la fil·loxera al camp català, la vinya va anar esdevenint un cultiu marginal i tan sols van quedar alguns cellers de tradició familiar que han continuat amb el cultiu i la producció de vi fins a l’actualitat. En els darrers anys, a més a més, ha sorgit l’interès per revifar el cultiu de la vinya a la comarca del Pallars Jussà i en aquest sentit han iniciat l’activitat dos nous cellers, que han recuperat antics cultius de vinya fins ara abandonats; aquests cellers empren tècniques de maneig i producció molt artesanals i sota els principis de la producció integrada i/o ecològica, tot i que alguns no estan certificats. També una important empresa vitivinícola ha adquirit terres per a la producció de vinya, anticipant-se als possibles efectes del canvi climàtic en el cultiu de la vinya i apreciant el potencial que pot tenir la comarca a curt-mig termini. De moment aquesta gran empresa només té la producció a la comarca, i l’embotellament i comercialització s’externalitza a les instal·lacions principals de l’empresa, i hi ha qui diu que el vi que se n’obté va directament a l’exportació. Es planteja la incertesa sobre les possibilitats que aquesta empresa inverteixi en infraestructura de transformació a la mateixa comarca; hi ha qui ho veu poc probable i en canvi, altra gent pensa que pot ser possible sempre i quan a l’empresa li surti rendible econòmicament. Des dels sindicats s’apunta com a possible problema en la consolidació del cultiu de la vinya a la comarca la presència d’animals com el porc senglar o el teixó, que es mengen el raïm i ocasionen pèrdues en les collites. Per a la gent de la comarca, el cultiu de la vinya es percep com un cultiu amb potencial que genera expectatives econòmiques i crea llocs de treball. La comarca presenta uns trets idonis per a aquest tipus de cultiu: la composició del sòl i el contrast tèrmic entre dia i nit, que segons els viticultors, permeten obtenir uns vins de gran qualitat. Així, hi ha empreses forànies interessades en adquirir terrenys de muntanya per a conrear vinya, en previsió dels efectes del canvi climàtic ( es pronostica

CTFC-CEDRICAT

133

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

un increment de les temperatures, i hi haurà un desplaçament dels conreus cap a zones més fresques). A més a més, es considera un cultiu respectuós amb el medi ambient, ja que les tècniques de maneig i producció emprades són molt tradicionals i procuren evitar l’ús de productes tòxics, acostant-se molt al sistema de producció ecològica, i en algun cas concret, seguint les directrius d’aquest sistema de producció. Des de l’administració comarcal, com a acció per visibilitzar i projectar el Pallars Jussà com un territori viticultor, en el marc de la programació d’actes de l’”any dels mites”, el 2008 va girar entorn la vinya al Pallars. A més a més, el Consell Comarcal ha començat a treballar en l’estudi de la tradició vitivinícola de la comarca, i s’han inventariat més de 1000 cellers. Segons fonts de l’administració comarcal, es preveu fer una publicació per donar a conèixer la tradició del cultiu de la vinya al Pallars Jussà. Molts d’ells es troben en cases particulars. Es detecta que la gent de la comarca és coneixedora de l’existència d’aquests cellers en les cases particulars, però es considera un patrimoni no valorat o tingut en compte; així, hi ha qui diu que en moltes cases els cellers s’han tapiat o reformat, essent aquesta una mostra del poc valor o importància que se li dóna a aquest patrimoni. Pel que fa als cultius de secà, actualment es conrea cereal, majoritàriament blat i ordi, i en les zones de regadiu, alfals i panís. El sector de la gent gran comenta que antigament hi havia diversitat de cultius i ens conreaven també mongetes, cigrons, pèsols, etc. A més, també la gent tenia el seu hort on cultivava varietats diverses d’hortalisses i fruiters. En aquest sentit, es detecten diferents iniciatives relacionades amb la recuperació de varietats tradicionals i autòctones: – Una associació de la comarca programa tallers de poda d’arbres antics, i de conreu i recuperació de varietats autòctones. Aquests tallers s’adrecen tant a escolars de primària, com a població adulta. Aquesta mateixa associació ha recuperat terrenys d’horta de pagesos jubilats per fer un hort col·lectiu, en el qual es cultiven varietats d’horta per a autoconsum del grup de socis i sòcies de la cooperativa de consum. – També a Talarn segons l’associació de la gent gran, s’estan recuperant els horts com a estratègia d’ocupació de la gent gran. – A la zona de la Terreta hi ha una iniciativa interessant d’un planter i d’un banc de llavors d’hortalisses amb varietats locals i antigues. Aquesta iniciativa sorgeix d’un veí d’Aulàs, que porta dos anys recuperant plantes autòctones del Pirineu. Actualment, el seu banc de llavors està format per 350 espècies, unes 150 de les quals són varietats locals en perill d’extinció. Per perpetuar les espècies recuperades, en fa planter i les ven al mercat. Entre les plantes recuperades, s’hi troben diferents tomàquets de varietats, el porro i el pebrot dels Pirineus, etc. També el Planter de Tremp de Forestal Catalana té un projecte de recuperació d’hortalisses i arbres fruiters, i volen fer tallers i visites per a escolars. – Per últim, en el marc d’un projecte impulsat pel laboratori d’etnoecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha creat un Catàleg de l’agrobiodiversitat a la Vall Fosca. El projecte té la finalitat de recuperar el coneixement sobre les varietats locals de la vall per garantir la conservació del patrimoni etnoecològic associat a aquesta diversitat de cultius. Els objectius específics del projecte són dos: d’una banda, catalogar les varietats hortícoles locals dels horts de la Vall Fosca i el coneixement associat a elles, i de l’altra, difondre els resultats al major nombre de públic possible i establir relacions a través de la web amb

CTFC-CEDRICAT

134

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

persones interessades en aquest tipus de recerca. En aquest projecte s’han estudiat més de 60 horts de 16 pobles de la vall. Cal dir que a més a més, a la zona de les valls de Barcedana i de Llimiana hi ha producció de mel, havent-hi uns quants productors de caire artesà que comercialitzen aquest producte.

o

La ramaderia

Al Pallars Jussà hi ha ramaderia intensiva de porcí, sobretot, concentrada a la Conca de Tremp, i extensiva d’oví i vacum a la part nord de la comarca. La ramaderia ha estat una activitat econòmica rellevant històricament, però en els darrers anys s’ha anat modificant per poder continuar sent competitiva. En aquest sentit, en el cas de la ramaderia intensiva han augmentat les integracions. Abans predominava el ramader individual que centrava la seva explotació en una fase concreta del cicle (cria, granges de mares, etc). D’uns anys ençà, però, els ramaders han optat per les integracions. Des del punt de vista del DAR, la comarca del Pallars Jussà s’havia caracteritzat per ser una comarca sense problemes sanitaris, ja que els porcs naixien i es criaven a la mateixa comarca, tancant-se el cicle. Amb les integracions, però, la comarca ha perdut el valor afegit de garantia sanitària per les contaminacions externes, ja que els animals a engreixar són nascuts fora de la comarca, subministrats per les integradores. Pel que fa a la ramaderia extensiva, la comarca va tenir un passat ramader d’explotacions de vaquí de llet. La ramaderia extensiva però ha anat evolucionant per adaptar-se al mercat i continuar essent competitiva. En aquest sentit, la ramaderia extensiva de llet ha anat essent substituïda per la ramaderia extensiva de vacum de carn, i actualment només queden algunes explotacions lleteres testimonials. Pel que fa a la ramaderia d’oví, ha anat disminuint el nombre de ramats, per diversos motius: tractar-se d’unes explotacions que requereixen més dedicació que el vacum (necessitat de pastor, pastures, etc), la manca de relleu generacional i la baixa rendibilitat que s’obté en relació als costos de producció. Per incentivar les explotacions d’oví, i en concret a les comarques pirinenques, fomentar i recuperar una raça concreta d’ovella autòctona en perill d’extinció, la xisqueta, el DAR concedeix ajuts per promoure i mantenir les explotacions d’aquesta espècie ovina. Segons els sindicats, tot i que la majoria dels ramaders d’ovella xisqueta es troben al Pallars Sobirà, a la comarca del Pallars Jussà també hi ha alguns ramaders que s’acullen a aquests ajuts. Des del sector es considera que els costos de producció d’ovella xisqueta són elevats per la feina i dedicació que comporta i perquè, una vegada més, el consumidor final no coneix el producte o no el sap apreciar. Existeix una associació supracomarcal que promou i defensa aquesta raça autòctona, l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI), de la qual alguns ramaders del Jussà en són socis. A la zona nord de la comarca encara es practica la transhumància, sobretot cap a les comarques veïnes del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, tot i que s’ha anat perdent com en d’altres zones ramaderes. Pel que fa a les carrerades, segons el sector, algunes encara s’utilitzen, però n’hi ha de perdudes per l’emboscament. Sembla ser que hi ha interès de recuperar aquestes carrerades per part del sector públic, i s’han fet alguns primers passos, com la identificació sobre plànol del seu traçat. També els ajuntaments que tenen pas de carrerades pel seu terme municipal tenen interès en recuperar aquests camins, donant-los un altre ús orientat al turisme (pràctica del senderisme, ciclisme, hípica, etc). CTFC-CEDRICAT

135

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Diagnosi Ambiental Participativa

Sistemes de producció

Pel que fa als sistemes de producció integrada i ecològica, a la comarca del Pallars Jussà només hi ha un productor d’olivera en producció integrada, i no hi ha més explotacions sota aquest sistema de producció. Des del sector primari, es considera que el sistema de producció integrada és molt adequat per a altres tipus de conreus, com ara els fruiters, però que no és molt escaient per als tipus de conreus que hi ha al Pallars Jussà. En canvi, el sistema de producció ecològica és emprat en diferents explotacions agrícoles i ramaderes. El predomini del sistema de producció ecològica es troba en les explotacions ramaderes, sobretot de vaquí de carn. Els ramaders de la zona han intentat entrar en el camí de la producció ecològica per donar un valor afegit al producte final i ser més competitius en el mercat. En aquest sentit, els sindicats agraris han fet campanya i difusió per fomentar la producció ecològica entre el sector. Hi ha una opinió força majoritària que molts ramaders han fet el pas cap a aquest sistema de producció incentivats pels ajuts destinats al sector per a la conversió a la producció ecològica, més enllà del principi de sostenibilitat associat al sistema de producció ecològica. Amb tot, els ramaders en extensiu consideren que el territori de muntanya és un territori que permet complir amb els requisits de la producció ecològica amb facilitats, ja que en alçada no hi ha tantes malalties i abunden les pastures. Segons els sindicats, amb el nou PDR 2007-2013 es preveu que disminueixin els ajuts a la ramaderia ecològica a curt termini, per la qual cosa es planteja la incertesa sobre la continuïtat d’algunes d’aquestes explotacions ramaderes sota el sistema de producció ecològica si es produeix una retallada dels incentius. Per aconseguir mantenir la producció ecològica i assegurar la rendibilitat més enllà dels incentius, des dels sindicats s’apunten dues solucions possibles: l’una la regulació del preu de venda; i l’altra l’increment en la promoció i difusió de la carn ecològica. També hi ha qui comenta que cal passar dels subsidis al foment de la millora de la productivitat i de la comercialització. Des dels sindicats i el mateix sector primari s’opina que s’ha posat molt d’èmfasi en el foment de la ramaderia ecològica basant-se en la producció, però després el sistema falla en la part final del circuit de comercialització perquè no s’han dedicat els mateixos esforços de difusió i promoció per arribar al consumidor final. La situació actual és la de ramaders que produeixen en ecològic i obtenen una carn d’excel·lent qualitat amb un alt valor afegit, però que tenen dificultats per entrar dins el mercat i ser competitius. Hi ha qui opina que el consumidor no coneix o no sap apreciar la qualitat de la carn ecològica, i per tant, no hi ha una demanda real de consumidors de carn ecològica. A més a més, també el preu de venda d’aquesta carn és una mica més elevat. Però també hi ha un sector que considera que hi ha hagut una evolució en una part dels consumidors, que creuen en el sistema de producció ecològica i saben valorar la qualitat del producte final més enllà del preu. Algun altre sector apunta que la carn ecològica té un mercat molt reduït, havent-hi més producció que demanda al mercat; aleshores per poder comercialitzar tota la producció, s’ha d’acabar venent la carn ecològica en circuits de comercialització de carn de producció convencional i al preu del mercat de la carn convencional. Per últim, cal dir que el DAR, en el marc del Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques 2008-2012, ha iniciat campanyes generals de promoció dels productes ecològics, que han de revertir en una millora de la informació i conscienciació del consumidor català respecte a aquests productes. Hi ha unanimitat en què cal fer molta tasca de pedagogia entre els consumidors. També hi ha ramaderia ecològica de cabra i transformació en formatge, donant valor afegit a la producció. A més, hi ha qui apunta que alguns productors d’oví podrien estar interessats en la producció ecològica, però actualment no hi ha mercat d’oví en ecològic, i una vegada més cal molta més conscienciació del consumidor per tal que sàpiga apreciar els valors de la carn ecològica.

CTFC-CEDRICAT

136

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

En el cas de l’agricultura en producció ecològica, els principals conreus ecològics són de secà: fruita seca, pastures i vinya. Es dóna la paradoxa que la comarca té una important i notable ramaderia bovina ecològica però en canvi té dificultat per autoabastir-se de matèria primera ecològica, el pinso i la palla per engreixar els vedells. Des del punt de vista del sector, s’apunta que l’administració ha fomentat molt la conversió cap a la ramaderia ecològica però no ha posat el mateix èmfasi per promocionar l’agricultura ecològica que esdevingui la matèria primera vegetal que necessiten els animals. Així, una dificultat molt important, i alhora una de les despeses més rellevants en la ramaderia ecològica, és l’obtenció del pinso ecològic per engreixar els vedells. Hi ha poques fàbriques que produeixin pinso ecològic a Catalunya, i una majoria del pinso és d’importació. Els ramaders consideren com una errada del sistema la necessitat de comprar pinso ecològic d’importació, que es tradueix en un cost important que reverteix en el preu de venda final del producte A més a més, cada ramader compra el pinso pel seu compte a alguna cooperativa que ofereix aquest producte (ja sigui d’importació o de producció pròpia). Per tant, s’observa que hi ha una incongruència amb els principis de sostenibilitat de la producció ecològica, perquè hi ha molt poca disponibilitat de matèria prima vegetal ecològica, i la gran part s’importa d’Itàlia, essent una pràctica molt poc sostenible però condicionada per la mateixa administració. Pels agricultors de cereal del Pallars Jussà, la conversió a l’agricultura ecològica es percep com una opció molt poc rentable; si bé hi ha alguns pocs agricultors de cereal interessats en produir en ecològica com a estratègia per produir cereals que després es puguin subministrar com a aliment per a la ramaderia ecològica, aquests es veuen frenats a fer el pas pels elevats costos de producció en ecològic que no es veuen compensats pels possibles ajuts actuals. Per tant, tot i que hi hauria alguna possibilitat perquè algun agricultor de la comarca produís cereal ecològic que es podria transformar en pinso i subministrar-lo com a matèria primera per als mateixos ramaders ecològics, aquesta opció ara per ara és descartada per la inviabilitat econòmica. A més a més, cal afegir-hi una altra dificultat, fonamentada en la manca d’infraestructura per a la transformació del cereal en pinso; actualment el gra que es produeix a la comarca no es transforma, es transporta a empreses farineres o de pinso que el transformen, i un cop es disposa del pinso, aquest és comprat pels ramaders. Per donar resposta a aquestes debilitats del sistema, s’apunten diferents estratègies. D’una banda, hi ha qui considera que l’administració s’hauria d’implicar i fomentar, via ajuts i subvencions, la producció de gra o alfals ecològic per a transformar-lo en matèria primera per a la ramaderia ecològica. Es puntualitza que la comarca és productora de cereal i alhora productora de carn. Per tant, sembla lògic que la comarca s’hauria de poder autoabastir, en un marc ideal de cicle tancat, que alhora permetria reduir molt els costos; i fins i tot s’identifica el model productiu: la Conca de Tremp seria productora de cereal, i la part nord ramadera consumiria aquest cereal transformat i seria productora de carn, tancant-se d’aquesta manera el cicle, optimitzant els recursos i revertint els beneficis per a la pròpia comarca. La Conca de Tremp seria l’horta i el graner per abastir la ramaderia ecològica del Pirineu. En el moment actual, doncs, els ramaders consideren que l’engreix dels vedells és una despesa important i els suposa una dificultat destacable, sobretot pel tema de l’obtenció del pinso ecològic necessari per a l’engreix. En aquest sentit, d’altra banda, els ramaders donen referència de la posada en marxa d’una granja comunitària a Montardit, a la comarca veïna del Pallars Sobirà, promoguda per la Cooperativa de Sort, en què diferents ramaders engreixen els seus vedells en aquesta instal·lació propietat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la finalitat de reduir costos i obtenir més rendibilitat.

CTFC-CEDRICAT

137

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

A més a més, hi ha qui manifesta que a la comarca es produeix molt cereal (ordi i blat) i que s’ha de transportar i transformar a fora de la comarca. Per això, es posa damunt la taula una proposta de desenvolupar un polígon industrial agroalimentari, que comptés amb les instal·lacions agropecuàries necessàries per a transformar i manipular els productes agraris i ramaders, atès que, com ja s’ha dit, a la mateixa comarca es produeix cereal i gra i alhora hi ha ramaderia que necessita aquesta matèria primera per al seu bestiar.

o

El regadiu

Tal i com s’ha detallat a la síntesi de dades ambientals (vegeu apartat 1.5.1.2. El reg), a la comarca hi ha actualment dos projectes de regadiu envers als quals s’han creat moltes expectatives com a oportunitat per millorar la competitivitat del sector i per al manteniment de les explotacions agràries i de la pagesia en general. Un d’aquests projectes, el projecte de millora del regadiu a la Conca de Tremp, és molt ambiciós. La modernització del regadiu ha de permetre fer un ús més racional de l’aigua, i per tant, millorar l’eficiència en el consum d’aquest recurs. Des de diferents sectors s’opina que aquests projectes arriben tard, i susciten dubtes i incerteses sobre la seva eficàcia real com a estratègia per millorar la competitivitat, en el sentit que ara l’agricultura està en mans d’una població envellida, poc predisposada a introduir canvis i amb escasses esperances de relleu generacional. A més a més, en general per part dels mateixos actors vinculats amb el regadiu, no s’aprecia una estratègia clara i planificada del camí que han de seguir els agricultors del regadiu pel que fa a cultius, maneig i tècniques de producció, i estratègies de comercialització. En quant als cultius, els diferents agents implicats identifiquen diverses possibilitats de cultius associats amb el nou regadiu, però no hi ha cap opció definitiva. Des de la comunitat de regants es creu que un possible nou cultiu seria l’horta, a més a més del panís que ja es cultiva actualment. Però des d’altres sectors el conreu d’horta es veu poc factible, i es pensa que es seguirà amb els cultius que ja es venien fent (panís, farratge i cereal). També hi ha qui opina que es podran fer cultius d’arbres fruiters a les parts més altes, on el risc de gelades és menor, i a les parts baixes o fondes, continuar amb el conreu de cereals i farratges, i introduir l’horta. Actualment des del DAR, a través de l’IRTA, s’estan fent proves de cultius amb llavors seleccionades. Un sector de la ciutadania, preveient que amb el nou regadiu incrementarà la superfície dedicada a conreu de panís, i atès que la majoria de panís que es cultiva és transgènic, creu que la comarca s’hauria de declarar comarca lliure de transgènics, però aquesta ciutadania també és conscient que aquesta no és l’opinió majoritària dels pagesos de la comarca. Aquest sector de la ciutadania opina que es podrien per proves també amb llavors ecològiques per veure’n el rendiment i mostrar dades al pagès, i així, potser el pagès podria plantejar-se la conversió a l’ecològica. A banda d’aquests conreus de caire tradicional, planegen noves opcions de cultius alternatius o complementaris viables en el territori. En aquest sentit, s’han fet cultius experimentals amb lli, pèsol, etc per conèixer la viabilitat i rendibilitat. Hi ha, però, qui exposa el seu escepticisme envers aquests nous cultius, per les petites produccions que s’obtindrien i el poc interès que generarien en CTFC-CEDRICAT

138

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

el mercat, en no ser competitius en quantitat. També com a cultiu experimental, des del DAR s’han fet jornades tècniques sobre les potencialitats del cultiu de la tòfona negra al Pallars Jussà. Un altre cultiu que pot generar expectatives són els cultius energètics, per exemple, plantacions de pollancres per a esdevenir biocombustibles en calderes de biomassa (vegeu apartat 2.3.11. Energia de la Diagnosi Ambiental Participativa). Pel que fa als costos que suposi la modernització del reg (infraestructura, canvi de cultius, maquinària, etc), hi ha moltes incerteses sobre l’assumpció de les despeses associades i les garanties de poder amortitzar les inversions realitzades amb la modernització del reg, sobretot per l’edat avançada dels agricultors actuals i la manca de relleu generacional. Es comenta que els pagesos actuals ja van fer en el seu moment una inversió important per reconvertir l’agricultura de secà als cultius de regadiu actuals (bàsicament panís), i es dubta ara de les seves possibilitats per tornar a fer una altra inversió per modernitzar la maquinària o canviar el tipus de cultiu. Tot i així, també hi ha una altra lectura, en què la modernització del regadiu permetria incorporar un seguit de tecnologies que alliberarien el pagès de les tasques diàries del camp i li permetrien més flexibilitat i menor dependència, factors pels quals els joves es poden plantejar de forma més seriosa les possibilitats de continuar treballant la terra. També un altre aspecte que justificaria l’assumpció dels costos de la modernització del regadiu seria la garantia de la productivitat i rendibilitat de les collites. El projecte de modernització del regadiu va associat a la concentració parcel·lària. Ara les parcel·les estan fragmentades en dimensions diferents. La concentració parcel·lària ha de revertir en una millora de les tècniques de maneig i de l’aprofitament de les terres de cultiu, les diferents parcel·les s’agruparan en finques amb distribucions similars, que han de representar millors accessos de la maquinària i millor distribució de les parcel·les. Per últim, pel que fa a la comercialització, alguns sectors directament implicats veuen com una possible oportunitat associada amb el regadiu que alguna empresa externa s’interessi pels terrenys, els arrendi i faci els seus propis cultius, els distribueixi i els comercialitzi. Però aquesta opció presenta els seus dubtes, sobretot perquè la perspectiva dels preus de venda no acompanya aquesta il·lusió, i perquè caldria una infraestructura de transformació que actualment no existeix. D’altra banda, hi ha altres sectors de la ciutadania que veuen com una amenaça que la producció del cultiu de regadiu passi a mans de grans empreses o multinacionals.

o El context normatiu El nou PDR 2007-2013 i el Contracte Global d’Explotació són percebuts pel sector primari com a possibles oportunitats, però a la vegada reconeixen que hi ha confusió i incertesa sobre els tipus i les quanties dels ajuts. Sobretot per al sector agrari i ramader, com ja s’ha comentat anteriorment, hi ha dubtes sobre la continuïtat i manteniment dels imports dels ajuts destinats a les explotacions ecològiques i a la ramaderia. També hi ha qui ho veu com una càrrega burocràtica, que per al pagès representa una tasca feixuga. En aquest sentit, les oficines comarcals dels sindicats presents al Pallars Jussà, Unió de Pagesos i JARC, són entitats d’assessorament que duen a terme la tasca de gestionar els tràmits administratius necessaris per a sol·licitar els ajuts i subvencions relacionats amb el CGE; aquesta funció és molt ben valorada pel sector primari.

CTFC-CEDRICAT

139

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

La normativa és considerada pel sector primari com una dificultat addicional a les intrínseques del sector ja esmentades reiteradament (envelliment de la pagesia i manca de relleu generacional). El pagès ha hagut d’aprendre a manejar la normativa i a professionalitzar-se i esdevenir empresari. En aquest sentit, els sindicats ofereixen serveis d’assessorament per tal de facilitar la interpretació de la normativa i la realització dels tràmits necessaris. A més a més, el pagès o ramader té la percepció que està molt controlat per les administracions, atès que s’han de portar registres de control de tots els paràmetres, i aquest fet pot representar un fre a l’hora de fer inversions de modernització i ampliació de les explotacions. Així, es considera que hi ha un excés de tràmits administratius i que l’activitat s’ha burocratitzat en excés, a la vegada que hi ha solapament o incongruències entre tràmits de diferents administracions (per exemple, entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural). També el sector exposa les dificultats tècniques i econòmiques que comporta l’adaptació a la normativa sectorial. Hi ha l’opinió que és molt restrictiva, que va en detriment dels interessos dels pagesos i ramaders, i a més a més, que no hi ha distinció per a les explotacions de muntanya, les quals presenten unes especificitats pròpies que les diferencia de les explotacions de la plana. Així, posen com a exemple d’aquest tret diferencial les dificultats per trobar emplaçaments aptes per a ubicar-hi granges que compleixin amb els requisits establerts per la legislació i que alhora satisfacin els interessos del ramader. Segons els ramaders, els emplaçaments geogràficament idonis per a ubicar-hi instal·lacions són molt limitats, localitzats a les valls i fondalades, que justament s’escau que és on es localitzen els nuclis de població i per on flueixen els rius i rierols; la normativa determina una certa distància respecte a nuclis habitats i respecte a la llera, però per les característiques orogràfiques de muntanya no hi ha més alternativa viable per ubicar les granges, motiu pel qual reivindiquen que la normativa en aquest territori hauria de ser més permissiva. També opinen que els requisits legals són els mateixos tant per a una gran empresa com per a una petita, però les possibilitats tècniques i econòmiques no són les mateixes; una vegada més, reclamen una especificitat per a les microempreses.

o La percepció del sector primari El sector primari també té la sensació que l’administració més propera no el té prou en consideració, atès que ja són pocs i d’edat avançada, i que per davant seu primen altres interessos. En aquest sentit, s’aprecia cert distanciament amb l’administració pública més propera, la local i comarcal, ja que el sector no percep iniciatives o accions de l’administració local que vagin dirigides directament al sector primari; en canvi, comenten que les principals iniciatives públiques van encaminades a la promoció turística de la comarca, obviant que un dels reclams turístics de la comarca, el paisatge, és fruit de la feina realitzada durant anys i anys per la pagesia. Per tant, s’apunta que caldria que l’administració local fes també promoció i posés en valor turístic la pagesia. A més a més, també s’apunta que algunes iniciatives promogudes per les administracions locals tenen algunes conseqüències indirectes negatives per al sector primari. S’exposa com a exemple la senyalització i condicionament de camins per a la pràctica del senderisme i el BTT. Degut a les millores en els camins, hi ha hagut més afluència d’usuaris. Aquest factor, d’una banda, és positiu perquè demostra que les accions de promoció dels camins turístics tenen efecte, però de l’altra, per als pagesos i ramaders suposa algunes alteracions en les seves activitats quotidianes. Així, alguns pagesos i ramaders s’han vist obligats a posar cadenes en alguns trams de camins que porten a pastures, o en accessos particulars per evitar la freqüentació de persones en els seus terrenys, i en el pitjor dels casos, de quads i 4x4 que causen destrosses en les pastures i cultius, i molèsties en els ramats; tot i

CTFC-CEDRICAT

140

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

que aquest darrer és poc freqüent. Per últim, una altra visió negativa que percep el sector primari és el distanciament entre els productors i els consumidors, entre el món rural i el món urbà. La societat en general no valora els productes de qualitat i de proximitat; en aquest sentit, creuen que s’ha de fer molta tasca de conscienciació i d’educació al consumidor, i sobretot, fer especial incidència a les escoles.

o

L’organització del sector

Els agricultors i ramaders en la seva majoria formen part d’algun sindicat agrari. A la comarca, els sindicats representats són els majoritaris, Unió de Pagesos i JARC. Aquests sindicats realitzen el servei d’assessorament als pagesos i la tramitació de tota la paperassa d’ajuts i registres. A més a més, hi ha algunes associacions sectorials: – La Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp – La Comunitat de Regants d’Aramunt – Associació de Defensa Sanitària (ADS) – Associació de criadors de vaquí de raça Bruna dels Pirineus del Flamisell – Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI) – Federació d’Empresaris, Comerciants i Pagesos del Pallars Jussà (FECOP) – Associació Catalana de Xarcuters del Pirineu I també alguns pagesos i ramaders són caçadors i/o pescadors i formen part de les corresponents associacions de caçadors i/o pescadors. Amb tot, des del mateix sector primari es constata que hi ha molt individualisme i que cadascú va pel seu compte. En aquests moments, no hi ha cooperatives o instal·lacions mancomunades de serveis adreçats al sector primari. Alguns exemples ja s’han anat esmentant, i els trobem a l’hora de fer la compra de pinso ecològic, en què cada ramader fa la seva pel seu propi compte, o en la distribució del producte fresc, en què cada ramader o productor disposa de la seva furgoneta condicionada per a realitzar la distribució i comercialització dels seus propis productes. Hi ha qui apunta que aquest individualisme és propi del tarannà de muntanya més tancat, però també hi ha qui ho rebat i exposa que s’ha arribat a aquesta situació d’individualisme després de males experiències col·lectives i de diversos intents fallits de projectes compartits (com ara cooperatives, escorxadors, etc). A més a més, avui dia el sector és ja tan reduït i amb una mitjana d’edat avançada que dubten que hi hagués suficient gent per prendre la iniciativa amb ganes i fer un nou intent de projecte col·lectiu. Tot i així, hi ha qui diu que es podria organitzar una cooperativa per tal d’assumir la part més costosa de la producció ramadera en ecològic, que és l’engreix. A més a més, s’afegeix que es podria comercialitzar la carn sota una marca conjunta. Es considera que podria ser una bona estratègia per donar sortida al producte i millorar la comercialització, i que si es segueix continuant en la línia individual, els esforços queden diluïts. Es posa com a exemple el cas ja explicat

CTFC-CEDRICAT

141

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

anteriorment en aquest mateix apartat de la granja comunitària d’engreix de vedells de Montardit (Pallars Sobirà).

o

L’explotació forestal

Actualment l’explotació forestal és baixa i se n’extreu poc rendiment. Per part d’algunes de les administracions que tenen boscos de titularitat municipal, s’aprecia un interès per la possibilitat d’aprofitar els recursos forestals com a font d’energia renovable (biomassa), i així, recuperar la rendibilitat del sector forestal. (Vegeu apartats 2.3.5.5.Boscos i camins i 2.3.11.3. Altres energies de la Diagnosi Ambiental Participativa)

2.3.2.2.Indústria 2.3.2.2.Indústria i construcció L’activitat industrial a la comarca del Pallars Jussà ha girat històricament entorn a dos eixos: la producció hidroelèctrica i la producció agroalimentària vinculada amb les explotacions agropecuàries.

o

La producció hidroelèctrica

Pel que fa al sector hidroelèctric, la comarca va viure una època d’autèntica revulsió socioeconòmica amb la construcció de les centrals hidroelèctriques i la seva posta en funcionament a principis de segle XX. Durant la dècada de 1910 s’inicià a Catalunya el primer gran cicle constructiu de grans centrals elèctriques. A la comarca, les principals centrals hidroelèctriques aprofiten la força dels rius Flamisell i Noguera Pallaresa. La primera d’aquestes grans centrals va ser la de Capdella, a la Vall Fosca, de la companyia Energia Eléctrica de Catalunya. Després, es va construir la central de Sant Antoni. I més endavant Sallente-estany Gento, Terradets, i la resta de centrals hidroelèctriques. Per a la construcció d’aquestes centrals fou necessària molta mà d’obra. Alhora, la construcció d’aquestes infraestructures fou decisiva per a la reactivació socioeconòmica del territori pirinenc, i va contribuir a la millora de les comunicacions per carretera amb la resta del territori català. A l’actualitat, tot i que encara hi ha població ocupada en el sector hidroelèctric, aquest ha perdut pes específic en quant a ocupació de la població activa, concentrant-se sobretot a la Pobla de Segur, on hi ha les oficines.

o

La producció agroalimentària

Al Pallars Jussà hi ha una important activitat agroalimentària que s’ha mantingut al llarg dels anys i que encara es manté a l’actualitat. La comarca presenta la idiosincràsia que el mateix territori és productor de matèria primera, a la vegada és transformador i elaborador de productes basats en la matèria primera de la comarca, i a més a més hi té lloc la posterior comercialització. Per tant, el CTFC-CEDRICAT

142

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

trinomi producció-transformació-venda es tanca a la mateixa comarca i esdevé aquest un tret distintiu i singular que dóna encara més valor afegit al producte final. A més a més, la producció agroalimentària es considera clau per al manteniment de les activitats tradicionals ramaderes. D’una banda, Copirineu és l’establiment industrial agroalimentari més important de la comarca. Es tracta d’una cooperativa lletera formada per socis ramaders, creada als anys 60, la qual al final dels 80 va arribar a ser un dels principals productors de Catalunya de derivats làctics, sobretot formatge i mantega. Actualment, després d’un període de crisi important, l’empresa afronta el futur amb l’esperança de poder mantenir la seva activitat. L’empresa va arribar a comptar amb 800 socis, avui dia només en queden 16 en actiu. Els motius de la davallada de socis argumentats per l’empresa són el canvi d’activitat ramadera (de vaques de llet a vaques de carn, induït pels canvis estructurals europeus) i l’abandonament d’algunes explotacions agroramaderes per la manca de continuïtat generacional. A banda d’aquesta cooperativa lletera, actualment al Pallars Jussà no hi ha cap més altra instal·lació transformadora agroalimentària que estigui basada en una societat empresarial cooperativa. No obstant, un tret distintiu de l’activitat econòmica de la comarca és l’existència de diverses microempreses i Petites i Mitjanes Empreses (a partir d’ara, PIMEs), de trajectòria familiar i vinculades directament amb explotacions agroramaderes de la comarca, que realitzen l’activitat transformadora de les matèries primeres, ja sigui la llet o bé la carn, emprant tècniques d’elaboració tradicionals i artesanes. A més a més, en algunes d’elles avui dia són les noves generacions les qui estan al capdavant de l’activitat empresarial. Aquestes microempreses i PIMEs són percebudes per la població del Pallars Jussà com activitats amb un gran potencial i les que poden mantenir la població jove a la comarca. Des del punt de vista dels mateixos empresaris d’aquestes microempreses i PIMEs, però, les dificultats sorgides arran de l’actual conjuntura de recessió econòmica, a les quals s’hi han d’afegir les dificultats pròpies del territori rural i de muntanya, no apunten bons auguris per al seu desenvolupamnet i promoció. A més, la majoria apunten com una de les principals dificultats per a la competitivitat de les microempreses i PIMEs existents, així com per a la implantació de noves, les mancances de les comunicacions terrestres actuals, que encareix molt els costos de distribució pel temps de desplaçament, i vénen manifestant de ja fa temps la necessitat de millorar les carreteres existents, en concret el Port de Comiols i el Pont de Montanyana, per facilitar d’aquesta manera les tasques de distribució dels productes. En general, la producció agroalimentària del Pallars Jussà és considerada com un dels potencials de desenvolupament socioeconòmic de la comarca, i hi ha l’opinió que cal fer una aposta decidida en la promoció i impuls d’aquest tipus d’activitat econòmica. A la comarca hi ha experiències interessants i innovadores, que estan aconseguint resultats satisfactoris (com ara premis del DAR). Aquestes experiències són bons exemples que donen ànims als productors de la comarca i promouen la qualitat i la millora entre el sector.

CTFC-CEDRICAT

143

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Infraestructures de serveis associades a la producció agroramadera i la indústria

agroalimentària Pel que fa a la indústria transformadora relacionada amb l’activitat agrícola, actualment a la comarca hi ha una farinera que transforma el cereal per fer farina de pa. Alguns agricultors porten el gra en aquesta farinera. També hi ha una fàbrica de pinsos on es transforma la matèria primera. A més a més, com ja s’ha comentat anteriorment, a la comarca encara hi ha en funcionament alguns molins d’oli, que ofereixen un servei adreçat principalment a particulars. Per últim, hi ha cellers que transformen el raïm en vi, l’embotellen i el comercialitzen. Ja s’ha fet esment que en els darrers anys s’està recuperant el cultiu de la vinya com una activitat agrícola que havia tingut un pes important abans de l’arribada de la fil·loxera al territori català. En aquest subsector, hi ha alguns cellers que s’hi dediquen. També des de l’administració comarcal s’identifica aquest subsector com una oportunitat de dinamització econòmica del territori amb potencial. Actualment a la comarca no hi ha cap societat cooperativa d’agricultors i ramaders del Pallars Jussà que ofereixi serveis de forma mancomunada, com ja s’ha explicat en l’apartat anterior d’associacionisme del sector primari. Respecte a aquesta situació, hi ha qui diu que si no hi ha una organització sota la fórmula cooperativa és senyal de què no hi ha necessitat. Però hi ha un altre grup d’agricultors i ramaders que identifiquen aquesta situació com un punt feble, ja que creuen en la importància d’associar-se i dels beneficis que pot aportar el treballar conjuntament per tal de sumar esforços i compartir despeses. No obstant, alhora es detecta certa reticència per superar aquesta debilitat i emprendre la iniciativa de creació d’una cooperativa, per diferents motius ja esmentats en anteriors apartats: anteriors experiències fracassades d’accions conjuntes (a la comarca ja hi ha hagut anteriors iniciatives d’actuacions conjuntes per part del sector, les quals han acabat en fallida i els socis cooperativistes hi han perdut diners); incertesa sobre els costos d’inversió, el temps d’amortització, la rendibilitat obtinguda i els agents que han d’aportar el capital inicial; alguns també apunten la manca de lideratge per part de les administracions locals; i la realitat que els pagesos de la comarca han suplert aquesta debilitat pel seu propi compte, contactant amb altres empreses o cooperatives que compren i transformen els seus productes. Com ha passat arreu del territori, les instal·lacions que manipulen i elaboren productes alimentaris, com ara obradors, sales de desfer i escorxadors, han hagut de fer inversions en els darrers anys, en alguns casos notables, per adaptar-se als requisits de la normativa europea i poder continuar funcionant. Existeix la ha possibilitat d’obtenir ajuts per adaptar les instal·lacions antigues a les noves normatives. A tall d’exemple, el Leader o el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) preveu una convocatòria d’ajuts anual adreçada a actuacions de dinamització econòmica (vegeu apartat 1.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades). A tall d’exemple, en la primera convocatòria d’ajuts corresponent a l’any 2008, una empresa farinera es va beneficiar de l’ajut per adaptar la instal·lació. Però la necessitat d’adaptar-se a la normativa ha també ha comportat efectes negatius, atès que algunes instal·lacions han hagut de tancar per no disposar del pressupost necessari per poder fer la modernització i adaptar-se als requisits. Així, al Pallars Jussà han hagut de tancar alguns escorxadors. Avui dia, existeixen una sèrie d’instal·lacions de titularitat municipal o privada que ofereixen el servei amb voluntat comarcal als ramaders i xarcuters que ho necessiten. Així, a la comarca hi ha tres escorxadors de titularitat municipal: CTFC-CEDRICAT

144

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

– l’escorxador municipal de la Pobla de Segur – l’escorxador municipal d’Isona i Conca Dellà – l’escorxador municipal de Salàs de Pallars A Tremp fa uns anys havia funcionat un escorxador municipal però no complia els requisits de la normativa europea, l’administració local i els privats no veien rendible la inversió a realitzar, i finalment l’escorxador va tancar. A més a més, algunes empreses ramaderes i agroalimentàries de la comarca també disposen d’escorxador privat amb una capacitat limitada, per donar sortida a la seva matèria primera. La ramaderia sota el sistema de producció ecològica requereix un circuit de transformació específic, independent del circuit convencional, que dóna garanties de la traçabilitat del producte. Així, en el seu moment, els ramaders en ecològica de la comarca van tenir la necessitat de disposar d’una sala de desfer i d’un escorxador homologats pel sistema de producció ecològica i que alhora complís amb la normativa europea. Enfront aquesta necessitat, les instal·lacions que hi havia en funcionament en aquells moments s’havien de remodelar per poder sacrificar el bestiar ecològic i comercialitzar la carn sota les directrius de la normativa europea. Algunes instal·lacions de titularitat municipal i també alguns privats van fer les adaptacions necessàries. D’aquesta manera, al Pallars Jussà actualment hi ha dues instal·lacions de titularitat municipal: – l’escorxador municipal de la Pobla de Segur – l’escorxador municipal de Salàs de Pallars i quatre de titularitat privada: – Casa Mestrepere – Brunec SCCL – Ecològica dels Pirineus SL – Embotits Llania SL. Aquestes instal·lacions estan certificades pel CCPAE com a escorxadors, sales de desfer i elaboració de productes carnis. Aquestes instal·lacions, però, tenen una capacitat limitada i reduïda, ja que només funcionen un dies concrets a la setmana, i en aquests moments no poden satisfer adequadament les necessitats dels ramaders ecològics. Aleshores, els ramaders han de portar la seva producció a escorxadors de fora de la comarca (Balaguer, Alcoletge, etc.). Aquest factor es considera pels ramaders una debilitat important, per les despeses associades al transport i per les repercussions sobre la qualitat de la carn; argumenten que el bestiar s’ha de transportar fins a l’escorxador localitzat fora de la comarca, i després un cop sacrificat i especejat, s’ha de tornar a transportar novament cap a la comarca per a comercialitzar-lo o bé manipular-lo i aquests transports de la carn repercuteixen directament en la qualitat, atès que, com menys distància ha de recórrer el bestiar, menys estrés pateix, i la carn que se n’obté és de més qualitat. Per tant, hi ha una demanda

CTFC-CEDRICAT

145

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

ja històrica dels ramaders de la comarca per disposar d’un escorxador i una sala de desfer propers, amb capacitat suficient, i que permeti els dos circuits (convencional i ecològic), satisfent d’aquesta manera les necessitats del sector. Amb tot, una instal·lació d’aquest tipus requereix d’una important inversió i d’una mínima garantia en la seva rendibilitat econòmica un cop estigui en funcionament; ara per ara no es detecta lideratge per impulsar aquesta instal·lació, ni des de la iniciativa privada ni des de les administracions locals. Hi ha qui apunta que l’escorxador hauria de funcionar com una empresa de serveis, en què s’ofereixi el servei d’escorxador als productors i després es vengui la peça a un preu fixat. Com ja s’ha dit anteriorment, anteriors experiències que no han prosperat favorablement han desanimat el sector privat i l’administració local per liderar aquest projecte i voler invertir-hi. Com a solució alternativa, en aquests moments, des del juliol de 2009 ha tornat a funcionar l’escorxador de Sort, després d’un any i mig de reformes per adaptar-lo a la normativa europea. L’escorxador té capacitat per tractar quatre tipus diferents de carn (equina, porcina, ovina i bovina), i exportar i revalorar la carn produïda al territori. Aquest escorxador també dóna el servei a alguns ramaders del Pallars Jussà, i complementa l’oferta d’instal·lacions existents al territori.

o Distintius i marques Pel que fa a la indústria basada en la transformació i comercialització agroalimentària, com ja s’ha dit, la comarca es caracteritza per tenir un conjunt d’empreses familiars vinculades a explotacions agroramaderes que transformen la matèria primera en productes alimentaris d’alta qualitat i seguint tècniques tradicionals d’elaboració, i els comercialitzen directament en botigues especialitzades (cansaladeries, xarcuteries i carnisseries). Per part de tots els agents socioeconòmics de la comarca, tant públics com privats, hi ha una opinió unànime i plenament convençuda que la producció agroalimentària de qualitat del Pallars Jussà és el principal potencial de la comarca, i que hauria de ser un eix fonamental a partir del qual s’articulés una estratègia de desenvolupament econòmic local, que segueixi el camí de la producció diferenciada de qualitat, amb alt valor afegit i vinculada amb el territori. En aquest sentit, la possibilitat de tenir una marca o distintiu que englobi aquests productes de qualitat es percep com una bona oportunitat per promocionar i comercialitzar el producte local, tot i que hi ha algunes veus que es mostren reàcies. Com s’ha recollit en la síntesi de dades ambientals (vegeu apartat 1.4.5. Incidències de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient), a la comarca hi ha diversos productes agroalimentaris que ja compten amb un distintiu o denominació de qualitat del DAR. Aquests són: – Vinculats amb l’origen:

–

o

DO Costers del Segre

o

IGP Vedella dels Pirineus (vaca Bruna)

Vinculats amb el sistema de producció: o

Producció Ecològica

o

Producció integrada

CTFC-CEDRICAT

146

Agenda 21 del Pallars Jussà

o

Diagnosi Ambiental Participativa

Productes d’artesania alimentària (lactis, mel, melmelades i conserves, cansaladeria i xarcuteria, pastisseria i forn de pa)

En el cas de la ramaderia bovina, la gran majoria de les explotacions compten amb el distintiu IGP Vedella dels Pirineus i amb el distintiu de Producció Ecològica. Per tant, la carn de vedella es troba emparada sota dos tipus de distintius. Pel que fa a l’efectivitat de millora de la promoció i comercialització dels productes agroalimentaris amb marca o distintiu, des d’algun sindicat es creu que el distintiu IGP Vedella dels Pirineus no s’ha sabut vendre bé, ja que falla la fase final de la promoció i comercialització. Com a exemple i referència de distintiu similar que ha fet una bona tasca per promocionar aquest producte, es cita el distintiu IGP Vedella de Girona. En el cas de la ramaderia ovina, alguns ramaders tenen explotacions d’ovella xisqueta. Aquesta és una raça autòctona molt adaptada al territori, que fa que resulti un corder de molta qualitat. Així ho afirmen tant el sector ramader com els sindicats i el DAR. Com ja s’ha fet esment anteriorment, hi ha l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta20, que treballa sobretot per la preservació i millora genètica d’aquesta raça d’ovella, i fan un seguiment molt acurat i rigorós del llibre genealògic. Segons el DAR, aquesta mateixa associació es podria plantejar algun tipus de distintiu més a migllarg termini, com a estratègia per millorar la comercialització i donar sortida a les explotacions d’aquesta raça ovina. Associat amb les explotacions ovines, també s’exposa el Projecte Grípia21 com a iniciativa interessant per recuperar i valoritzar aquesta raça ovina, però d’altra banda, s’identifica com a inconvenient també ja explicat la manca de coneixement i conscienciació per part del consumidor final, i per tant, la necessitat de fer èmfasi en la promoció adreçada al comprador per tal que la iniciativa pugui assolir els resultats proposats de forma exitosa. S’apunta que aquesta raça

20

La raça xisqueta prové de l'Ovis aries ibericus, formant part de les races del tronc ibèric, amb l'Ojalada i la Montesina, entre d'altres. És una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté en un alt grau de puresa, ja que ha estat força aïllada geogràficament (la zona de la vall Fosca i la vall de Manyanet, al Pallars Jussà, es consideren com a bressol de l'origen de la raça) gràcies a la seva capacitat per subsistir en condicions ambientals extremes, amb escassos recursos vegetals, no assequibles per a altres varietats ovines. L'ovella xisqueta és autòctona de Catalunya i es distribueix principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, però també hi ha alguns ramats al sud de Lleida i a la província d'Osca. L'any 1995 la raça xisqueta va ser catalogada com a raça en perill d'extinció, creant-se al 1996 l'agrupació dels seus criadors, l'Associació Nacional de Criadors d'Ovella Xisqueta. El nombre d'animals que es poden considerar inclosos en aquest conjunt racial en els dos Pallars i l'Alta Ribagorça es comptabilitza al voltant de 45.000 entre femelles i mascles, si bé podríem estimar que els efectius que són realment de raça pura es situen en un rang entre 15.000 i 20.000 animals. La majoria d'explotacions són familiars, essent l'edat mitjana del ramader de 51 anys, i hi ha molt poques explotacions que tinguin continuïtat, cosa que fa pensar en les dificultats de la conservació de la raça, si bé el cens s'està mantenint estable els darrers anys. Per altra banda, s'ha pogut comprovar que la introducció d'altres races a la zona no ha donat bons resultats, ja que no s'han pogut adaptar al medi advers com ho ha fet des de antic l'ovella xisqueta. 21

El Projecte Grípia té com a objectiu garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament. Alhora el projecte té com a objectiu dignificar aquesta professió i facilitar eines per a la seva organització i cooperació. El projecte té 5 línies de treball diferent: A. L’Escola de Pagesos i Pastors (inici desembre 2008) / B. Banc de Terres. Custòdia Agrària i Ramadera (inici gener 2009) / C. Servei de Suport a Explotacions (inici gener 2009) / D. Comercialització de Productes: la llana (inici desembre 2008)/ E. Sensibilització de joves: relleu generacional (inici gener 2009). El Projecte Grípia és un projecte de l’associació rurbans i l’empresa mOntanyanes del Pallars Sobirà. Aquest compta amb el suport del Departament de Treball – SOC -, del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’ Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran i el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Aran. CTFC-CEDRICAT

147

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

també podria comptar amb el certificat de la producció ecològica, ja que el maneig de les explotacions d’aquesta espècie hi encaixa. En quant a la vinya, la comarca del Pallars Jussà està inclosa en la DO Costers del Segre, i alguns cellers en formen part. El fet que la comarca estigui inclosa dins aquesta DO és el resultat del treball insistent liderat i impulsat pel celler Vila Corona, que juntament amb una associació de viticultors del Pallars Jussà constituïda específicament per a aquesta finalitat, i amb el suport de l’ajuntament de Tremp i de l’INCAVI, van sumar esforços per aconseguir que la comarca pogués entrar a la DO. L’interès bàsic per estar dins la DO rau en la promoció del producte; segons els cellers, estar dins la DO dóna un reconeixement i un recolzament, i permet obrir nous mercats on vendre el producte. A més a més, els cellers reconeixen que la relació amb l’administració sectorial ha millorat molt des que estan sota la DO. Des del punt de vista dels viticultors del Pallars Jussà que estan a la DO, es considera que la comarca del Pallars Jussà presenta unes característiques edafològiques diferents a les de la resta de comarques de la mateixa DO, ja que hi ha unes argiles que només es troben al Pallars Jussà; per aquest tret diferencial, els vins tenen unes altres qualitats que no presenten els vins que s’obtenen en la resta del territori de la DO. En aquest sentit, es fa un petit incís en aquesta diferenciació geològica que es trasllada després en els vins resultants, i es detecta un lleuger interès en poder donar a conèixer aquest tret territorial diferencial. També hi ha diferents productes agrícoles i ramaders que compten amb la certificació de producció integrada i de producció ecològica. Com ja s’ha anat comentant, des del punt de vista dels productors es considera que aquests distintius tenen encara un mercat molt reduït i específic, i cal fer molta tasca de conscienciació i promoció adreçada al consumidor final, per tal de millorar la comercialització d’aquests productes. Hi ha qui pensa que el segell que s’aconsegueix amb la certificació només comporta haver de pagar a l’entitat certificadora, però no reverteix en una millora de la comercialització. Per contra, també hi ha productors que consideren que el consumidor final disposa de més informació que li permet diferenciar i escollir el tipus de productes que vol consumir, i que opta per comprar productes de producció ecològica; posen com a exemple la presència dels seus productes ecològics en grans cadenes d’alimentació i la prova que el consumidor, sense cap influència externa i basant-se tan sols en la informació i criteris personals, escull lliurement i voluntària els seus productes ecològics d’entre una àmplia oferta de productes similars. En el cas concret de la vinya, alguns ja compten amb la certificació ecològica, però altres, tot i que afirmen que segueixen processos i tècniques d’acord amb els principis de la producció ecològica i/o integrada, no acaben de fer el pas a la certificació pel fet que també reconeixen en alguns anys puntuals no poden complir amb aquests paràmetres, esdevenint un factor limitant d’aquests sistemes de producció. Seguint amb la transformació agroalimentària, l’any 2008 el DAR amb la col·laboració del CECA Pallars van fer un estudi per promoure un obrador comunitari a les instal·lacions que té el CECA a Talarn. El projecte pretenia donar resposta a una demanda d’infraestructura dels productors agroalimentaris del territori pirinenc, i contemplava l’adequació de les instal·lacions del CECA amb una doble vessant d’instal·lació de suport a les activitats formatives, i de suport per a l’inici de noves empreses artesanes o bé per possibilitar que empreses que actualment requereixen unes noves instal·lacions (o ampliar-ne el propi obrador) puguin fer-ne un ús. Es va fer el treball de camp per conèixer l’opinió i interessos dels usuaris potencials així com dels diversos actors locals, i es va elaborar l’estudi de viabilitat econòmica i proposta funcional de l’obrador. La proposta suscita interès sobretot a aquelles persones que es plantegen iniciar una activitat de transformació agroalimentària

CTFC-CEDRICAT

148

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

artesana o bé els qui necessiten ampliar la capacitat de producció del seu propi negoci; en aquests casos, l’obrador comunitari podria ser una instal·lació que satisfés les seves necessitats. També les administracions perceben l’obrador comunitari com una oportunitat de desenvolupament local que interessa aprofitar. En aquests moments, el projecte està en mans del DAR que és qui ha de prendre la decisió d’executar el projecte. Amb tot, des del territori, es percep una sensació d’escepticisme perquè la proposta segueixi endavant.

o Altres activitats industrials A banda de la indústria agroalimentària, a la comarca del Pallars Jussà també hi ha un altre tipus d’activitat industrial molt lligada als serveis i a la construcció. En general, també es tracta de microempreses i PIMEs gestionades per gent de la pròpia comarca, de caire familiar i capital local. A més a més, amb l’auge de la construcció i el boom immobiliari, el sector de la construcció ha guanyat rellevància i van sorgir moltes microempreses relacionades amb la construcció i els serveis. No obstant, en els darrers anys també s’està observant que hi ha una davallada en la construcció i algunes empreses dedicades al sector estan patint els efectes negatius de la crisi. En el sector de la construcció, cal destacar el projecte promogut per Martinsa-Fadesa de pista d’esquí, golf i residencial a Filià, a la Vall Fosca, en què l’empresa encarregada del projecte va fer fallida i actualment el projecte es troba aturat i pendent de resolució. La fallida del projecte va comportar l’efecte dòmino a les diverses empreses i autònoms del territori que hi treballaven o tenien previst fer-ho, aguditzant la davallada de l’ocupació en la construcció. També va frenar les expectatives de certes empreses vinculades als serveis que pensaven operar en el complex esportiu i hoteler. Per últim, en general, per al sector industrial els aspectes mediambientals són percebuts com a factors limitants per a la rendibilitat de l’empresa, ja que normalment esdevenen costos, però alhora són conscients que s’han de tenir en compte per poder complir els requisits de les normatives vigents. El distintiu de qualitat ambiental no es considera prioritari.

o

Extracció d’àrids

Cal destacar un seguit d’activitats d’extracció d’àrids presents a la comarca del Pallars Jussà, algunes localitzades en els espais fluvials. No es detecta que aquesta activitat generi molèsties a la ciutadania ni que es percebi com una activitat amb fort impacte ambiental. No obstant, algunes d’aquestes activitats estan abandonades i caldria fer-ne la seva restauració corresponent.

o

Promoció econòmica

A la comarca del Pallars Jussà hi ha diversos organismes i agents que tenen com a objectiu la promoció econòmica del territori. A nivell d’administracions públiques, tant el Consell Comarcal del Pallars Jussà com els ajuntaments de Tremp i la Pobla de Segur tenen una àrea de promoció econòmica en la seva estructura CTFC-CEDRICAT

149

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

organitzativa. A més a més, la resta d’ajuntaments tot i no tenir aquesta àrea específicament, vetllen per la dinamització econòmica dels seus respectius municipis. També l’IDAPA, com a organisme públic de l’àmbit territorial pirinenc, organitza jornades de promoció econòmica i desenvolupament econòmic local del pirineu. Pel que fa als organismes que vetllen per la promoció econòmica del territori, destaca el consorci CEDER Pallars-Ribagorça (vegeu apartat 1.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades Ambientals). El programa LEADER 2007-2013 contempla una convocatòria anual d’ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals. Aquest programa esdevé una oportunitat per a les empreses de la comarca per poder modernitzar, ampliar o iniciar noves activitats. Diverses empreses de la comarca fan ús dels ajuts que ofereix el programa. També la comarca es veu beneficiada pel Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal i el Projecte Treball a les 7 comarques, promoguts pel Departament de Treball a través del SOC (vegeu apartat 1.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades Ambientals). En línies generals, la comarca aprofita aquests plans com a oportunitat per tirar endavant estudis, projectes i accions de dinamització econòmica i desenvolupament local. Cal destacar, com a actes més recents, la realització de la Jornada de Desenvolupament Econòmic del Pallars Jussà, celebrada al febrer d’enguany, i l’elaboració durant aquest any del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic del Pallars Jussà, que s’emmarca en el projecte Treball a les 7 comarques, i promogut pel Consell Comarcal del Pallars Jussà juntament amb els ajuntaments de Tremp, la Pobla de Segur i Isona i Conca Dellà. El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà està estructurat en el Projecte Estratègic (6 Línies de Desenvolupament), les Eines Operatives (Programa d’Iniciatives i Societat de Desenvolupament) i el Programa d’Actuacions 2010: –

En relació al Posicionament Territorial: o

–

–

Acció de planificació sectorial per a millorar l’estratègia de posicionament de la comarca del Pallars Jussà com a centre comercial i de serveis proveïdors a la zona del Pirineu Occidental de Catalunya.

En relació a les Línies de Desenvolupament: o

Acció de planificació sobre les noves produccions agràries i innovació en l’àmbit d’un procés de concentració parcel·lària i creació de nous regadius a la comarca (L1: Impuls de les produccions competitives del sector primari).

o

Acció de planificació per al desenvolupament turístic per a agents locals públics i privats, amb l’objectiu de la concreció de projectes turístics (L2: Creació de productes turístics i d’instruments de comercialització)

En relació al Disseny de les Eines (Línia de desenvolupament 7): o

Realitzar una diagnosi de viabilitat d’un instrument per a coordinar i impulsar la creació dels diferents projectes i estratègies plantejades en la fase 2009-2010 del Projecte Treball a les 4 Comarques al Pallars Jussà.

CTFC-CEDRICAT

150

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Alguns municipis disposen de polígon industrial; és el cas de Tremp, la Pobla de Segur o Talarn. Altres, en la seva figura de planejament tenen previst àrees on ubicar els tallers i altres activitats industrials a petita escala. La finalitat de crear els polígons industrials ha estat, bàsicament, la d’ordenar els nuclis urbans residencials dels municipis i traslladar l’activitat industrial en àrees específiques per a aquest fi. Tot i que també la creació d’un polígon industrial comporta la promoció econòmica del municipi per tenir sòl industrial, apte per a les activitats econòmiques, la ciutadania no té la percepció que, arran de la creació de polígons industrials, hi hagi hagut una resposta per part d’empreses foranies amb interès per instal·lar-se a la comarca. Per aquest motiu, la majoria són empreses de capital local. Es considera que les empreses foranies no prenen la decisió d’implantar-se al Pallars Jussà per la mala xarxa de carreteres; com ja s’ha dit anteriorment, aquesta és la debilitat més clarament identificada per la població de la comarca per al desenvolupament econòmic local. Però també hi ha qui veu les indústries de capital forani des de l’òptica de la inseguretat, atès que en no tenir cap lligam amb el territori, són més susceptibles a marxar si no obtenen la rendibilitat econòmica esperada. A més a més, en el cas concret del municipi de Tremp, s’està construint un nou polígon industrial i de serveis, al Serrat de l’Aspre, previst en el POUM, atès que l’actual La Partida Colomina, ja està ocupat. Amb aquest polígon es pretén oferir sòl industrial i logístic, proper a les comunicacions terrestres i a un preu competitiu per a captar els interessos de les empreses. La intenció de l’ajuntament de Tremp és aconseguir que s’hi instal·li una empresa agroalimentària potent. Cal dir que en aquest nou polígon s’hi ubicarà el Centre Empresarial de Tremp, seguint el model del Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Lleida. Es tracta d’una infraestructura de suport a la creació de noves empreses i models de negocis innovadors, així com comptarà amb serveis comuns i acollirà les empreses a l’inici de la seva activitat empresarial. L’ajuntament de Tremp té molta il·lusió amb aquesta iniciativa, com a oportunitat de disposar d’un servei per a la promoció econòmica del territori, però considera que per tal de treure’n el màxim rendiment, cal fer una tasca complementària i més activa, com pot ser la cerca activa dels nous emprenedors, la detecció de les necessitats i demandes reals, etc. Com a equipament i servei, també cal destacar el CITA (Centre d’Integració de Telecomunicacions Avançada), depenent del Consell Comarcal i ubicat a Talarn. El CITA inicialment va néixer per oferir solucions de desenvolupament econòmic en un territori on les TIC jugaven un paper clau per al posicionament de la comarca. Tot i així, a la pràctica el CITA ha acabat esdevenint un servei adreçat a les empreses per a què puguin disposar d’una web, i també és un equipament que posa a disposició les seves instal·lacions per a realitzar-hi reunions, trobades, simposis, conferències, etc. Alhora, l’equipament també ofereix el servei de viver d’empreses. Sobretot, es valora positivament en el fet que ha ajudat a ajuntaments i a cases de turisme rural en poder disposar d’una web que afavoreix la seva promoció. Pel que fa a les associacions, es destaquen les associacions empresarials següents: -

FECOP (Federació d’Empresaris, Comerciants i Pagesos). Associació d’empresaris en general, de recent constitució, que pretén aglutinar les demandes i necessitats del sector empresarial de la comarca.

CTFC-CEDRICAT

151

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

-

Associació Catalana de Xarcuters del Pirineu. Associació de recent constitució, que s’adreça a tots els productors d’embotits de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, per promocionar els seus productes i formes d’elaboració tradicionals, reivindicar la diferència i identitat pròpia dels embotits del Pirineu, i defensar i representar els interessos del sector davant les administracions. La creació de l’associació ha estat promoguda per l’ajuntament de Tremp, i disposa d’un AODL que la dinamitza.

-

Associació de Cases de Pagès del Pallars Jussà. Associació que integra les cases de turisme rural de la comarca, i vetlla per la promoció, difusió turística i qualitat de les cases de turisme rural.

El grau de dinamisme d’aquestes associacions és variable. Així, segons representants de les respectives associacions, es pot dir que FECOP i l’associació de Cases de Pagès del Pallars Jussà estan actives, mentre que actualment sembla ser que l’Associació Catalana de Xarcuters del Pirineu ha perdut dinamisme, en part per la manca de lideratge clar i per les distàncies territorials entre els socis que dificulten la realització de reunions presencials. Per últim, des de les administracions públiques del territori hi ha molt interès en recolzar les iniciatives empresarials relacionades amb la indústria agroalimentària, pel fet que contribueixen al manteniment del sector primari i tenen un pes econòmic destacable dins la comarca. Des d’una administració s’apunta com a estratègia per a la millora de la promoció i comercialització dels productes de qualitat de la comarca, l’associació de tots aquests productes sota un distintiu o marca de territori. Així, considera més adequat l’aposta per un distintiu que diferenciï i identifiqui el producte vinculant-lo amb un territori, en aquest cas els Pirineus; el distintiu Pirineus té prou força per sí sol i es pot identificar amb qualitat i valor afegit. En aquest sentit, l’administració comarcal i alguns ajuntaments també es mostren partidaris de treballar amb els productors en la línia d’identificar els productes agroalimentaris locals amb algun distintiu o marca propi. Cal dir que en els darrers anys, ja s’han fet alguns passos i s’han dut a terme algunes actuacions relacionades amb les marques i distintius, amb la intenció d’informar als productors sobre les marques, donar a conèixer experiències exitoses i conscienciar al productor sobre els avantatges que pot comportar una marca. Així, des del Consell Comarcal del Pallars Jussà s’ha volgut potenciar la indústria agroalimentària del Jussà amb l’impuls d’una marca de qualitat del Jussà. També des de l’Ajuntament de Tremp es treballa en la promoció dels productes agroalimentaris artesanals de la comarca: des de fa tres edicions, s’organitza la Fira de l’Embotit del Pirineu en el marc de la Fira de Primavera. Per part dels productors, alguns d’ells també són conscients dels beneficis que pot aportar un distintiu dels productes agroalimentaris del Pallars Jussà, i estan interessats en treballar en aquesta línia. De fet, aquests productors ja han participat en les iniciatives que s’han realitzat al territori. Alguns manifesten cert escepticisme sobre l’assoliment final de la marca o distintiu, ja que en les actuacions realitzades fins al moment ha estat difícil avançar, treballar conjuntament i aconseguir resultats concrets, i hi ha l’opinió que manca un lideratge clar de la iniciativa. Amb tot, l’administració comarcal mostra la voluntat i l’aposta per seguir treballant i disposar d’un distintiu propi que identifiqui el producte amb el territori i la qualitat. Des del sector viticultor, creuen que el sector no es podria acollir al distintiu perquè l’INCAVI no els ho facilitaria, i es matisa que el distintiu pot interessar sobretot als productors que actualment no es troben emparats sota cap distintiu reconegut pel DAR, com per exemple el col·lectiu dels xarcuters i cansaladers.

CTFC-CEDRICAT

152

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Per al teixit empresarial, a banda de la dificultat ja comentada de les comunicacions per carretera, un altre dels principals punts febles és la normativa. Des del sector, s’apunta que caldria que la normativa fes una discriminació positiva per a les empreses de muntanya, en tant que tenen un seguit de factors que limiten i condicionen l’activitat ordinària, com és la ubicació de les empreses en el territori muntanyenc, la distància respecte als principals nuclis que repercuteix en els costos de la distribució de les matèries, la distància respecte als centres gestors de residus, etc, i alhora juguen un paper clau i estratègic per al manteniment socioeconòmic del territori pirinenc. Consideren que s’hauria de ser més flexible o bé donar més facilitats a les empreses que es troben en territori de muntanya per assegurar la seva continuïtat a curt-mig termini. Sobretot en el cas de la indústria agroalimentària, la normativa sectorial s’identifica com una amenaça a tenir en compte i que dificulta la subsistència econòmica d’aquestes empreses. Per tal de fer pressió i defensar els propis interessos, es va constituir l’Associació Catalana de Xarcuters del Pirineu, com ja s’ha esmentat en aquest mateix apartat. El sector agroalimentari del territori pirinenc en general té la percepció que la normativa sectorial és una amenaça per al manteniment de les receptes i tècniques tradicionals d’elaboració de certs productes agroalimentaris, ja que l’adaptació als requisits de la legislació vigent comportaria la pèrdua d’aquestes receptes i del valor afegit del producte artesà tradicional. Així, el sector reclama el reconeixement de l’especificitat pròpia de les microempreses agroalimentàries artesanes que segueixen receptes tradicionals, i més proteccionisme i reconeixement per part de l’administració per mostrar coherència amb la política de promoció de la producció agroalimentària de qualitat que està promovent el DAR. En aquest cas, el sector agroalimentari artesà s’emmiralla en la situació de l’artesania alimentària al territori francès, que disposa d’una distinció específica.

2.3.2.3. Artesania, Comerç Comerç i Serveis Els nuclis de Tremp, la Pobla de Segur i Isona concentren la majoria dels comerços, dels serveis i de les administracions. El sector terciari ocupa a bona part de la població activa del Pallars Jussà, sobretot en el sector de serveis encapçalat per les administracions públiques, la sanitat i l’ensenyament. La població de la comarca està acostumada a desplaçar-se al cap de comarca o a altres poblacions com la Pobla de Segur o Isona per realitzar les seves compres quotidianes, fer les gestions administratives que pertoquin i anar al metge si és convenient. A les principals poblacions tenen lloc els mercats setmanals: -

els dilluns a Tremp

-

els dimecres a la Pobla de Segur

-

els dissabtes a Isona

Els mercats continuen tenen un pes específic important, sobretot perquè la gent dels nuclis aprofita aquests dies de mercat per desplaçar-se al poble i fer altres encàrrecs o emprar altres serveis.

CTFC-CEDRICAT

153

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

A més a més dels mercats setmanals, a la comarca s’hi realitzen les següents fires: -

Fira d’hivern de Conques. Es celebra al nucli de Conques (Isona i Conca Dellà), i es una fira anual de productes artesans, on s’hi poden trobar productes derivats del porc, formatges, torrons, etc.

-

Boletus-Fira del Bolet. Té lloc a Isona el quart diumenge d’octubre; és una fira multisectorial dedicada majoritàriament al bolet, on s’hi poden trobar productes derivats del bolet, formatges, embotits, pa, etc.

-

Promopallars. Es celebra a la Pobla de Segur el segon cap de setmana de juny, i és una fira multisectorial amb representació d’administracions, empreses, agricultura, artesania.

-

Firaski. Té lloc el primer cap de setmana de desembre a la Pobla de Segur, i és un mercat de material d’esquí de segona mà, botigues, estacions d’esquí, empreses d’aventura, jocs i sorteig final amb molts premi.

-

Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí. En aquest nucli s’hi celebra el primer cap de setmana d’octubre la fira ramadera i artesana, amb una llarga trajectòria.

-

Fira de bestiar de peu rodó. El segon cap de setmana de novembre, a Salàs de Pallars, té lloc aquesta antiga fira de bestiar, on a més d’exposar animals de peu rodó, s’hi recrea un ambient històric, en què s’obren antics espais tancats des de fa més de 40 anys, recordant les escenes firals, com el tracte o les artistes dels cafès, assaborint el menjar típic i participant en els actes que recorden l’antiga fira.

-

Fira d’Art de Salàs. El primer cap de setmana d’agost, a Salàs de Pallars, es celebra la fira d’art, en la qual hi ha un concurs per a artistes de diferents vessants.

-

Fira del col·leccionisme i festa de Sant Martí. A Talarn, el primer cap de setmana de novembre, hi ha aquesta fira amb objectes de col·leccionisme per a l’intercanvi, artesania i concurs de pintura ràpida.

-

Fira del Codony. Es celebra Tremp, a finals d’octubre, aquesta fira monogràfica sobre codonys i productes de tardor.

-

Fira de la Primavera i Fira de l’Embotit. Una de les fires multisectorials més importants de la comarca, i amb una important presència del producte agroalimentari artesà, que té lloc a principis de maig.

-

Fira Pam. El darrer cap de setmana de juny, a Tremp, hi ha aquesta exhibició de productes i serveis dels sectors relacionats amb les plantes medicinals i aromàtiques.

-

Fira de Santa Llúcia. Al nucli de Vilamitjana (Tremp), el segon cap de setmana de desembre, s’hi fa aquesta fira monogràfica sobre productes relacionats amb les festes de Nadal.

En general, es constata que les fires cada vegada més compten amb expositors professionals, millorant la qualitat de la fira. També les administracions locals dediquen molts esforços en la

CTFC-CEDRICAT

154

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

realització de les respectives fires, com una aposta i estratègia de promoció econòmica de la comarca. A Tremp, a Pobla i a Isona hi ha associacions de comerciants que dinamitzen el comerç d’aquestes poblacions amb l’organització d’actuacions concretes. -

Comerç Associat de Tremp (CAT)

-

Associació de Comerciants i Industrials de la Pobla de Segur (ACIP)

-

Associació d’Indústria i Comerç d’Isona

L’associacionisme és ben valorat, des del punt de vista que permet aglutinar les diferents activitats individuals i defensar interessos comuns. Amb tot, es puntualitza que el dinamisme de les associacions i l’assoliment de resultats depèn molt de l’empenta i dinamisme de la persona o persones que estan al davant de l’associació, i que en aquests moments caldria una empenta. El comerç dels principals nuclis es caracteritza per ser botigues familiars que venen productes diversos al detall. En els darrers anys, degut a la manca de relleu generacional en el negoci familiar i a la pèrdua de competitivitat d’aquestes botigues, moltes han anat tancant o estan en procés de ferho. L’existència del Pla de Barris de Tremp (Vegeu apartat 1.4.2.3. Planejament territorial de la Síntesi de Dades Ambientals) pot ser una oportunitat per donar un impuls a l’activitat comercial del casc antic de la ciutat, mitjançant inversions de millora en els comerços i la realització de programes de dinamització i promoció de l’activitat comercial, entre d’altres. La venda directa dels productes alimentaris està molt ben regulada per la normativa sectorial. Així, si bé antigament es podien vendre els productes alimentaris com els ous, els embotits o les melmelades, actualment això no és possible si no es disposa del corresponent registre sanitari i es compleix amb la normativa de producció alimentària. Per tant, per continuar amb aquestes activitats artesanes, s’ha hagut de seguir el procés d’adaptació a la normativa. El preu dels productes agraris i ramaders està regulat pels preus del mercat internacional. En els darrers anys, amb l’entrada a la Comunitat Europea, en un context de globalització i amb l’arribada de productes de països estrangers, ha augmentat molt la competència i ha perjudicat molt la rendibilitat del sector primari a Europa en general. Així, en l’agricultura i la ramaderia hi ha molt desànim pel que fa als preus de venda i la rendibilitat de les explotacions. Com ja s’ha anat esmentat al llarg d’aquest document de diagnosi, els agricultors venen els seus productes a cooperatives que posteriorment transformen el gra o el cereal. En quant als ramaders, d’una banda en el cas de la ramaderia intensiva aquesta està integrada i segueix el circuit de la integració; mentre que en el cas de la ramaderia extensiva, cada cop més els ramaders estan optant per la via de la comercialització directa, sense intermediaris, i amb la finalitat d’apropar i establir una via directa entre el productor i el consumidor. També s’està començant a introduir l’ús de les TIC i algunes empreses ramaderes o agroalimentàries empren la comercialització on-line, via Internet. En aquests casos, es tracta de microempreses i PIMEs encapçalades per persones joves, que tenen els coneixements per gestionar les eines TIC; cal dir que la població més adulta té força desconeixement i desinformació sobre els recursos TIC, constatant-se una fractura digital entre generacions. CTFC-CEDRICAT

155

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Amb tot, tot i el potencial de les TIC, s’apunta una vegada més com a principal punt feble de la comercialització directa les comunicacions i la distància respecte als grans nuclis urbans, que repercuteixen en una despesa de temps de desplaçament i de costos de combustible, i també tot i que en menor mesura, la necessitat d’invertir en la compra de transport adaptat per a la logística del producte fresc. Hi ha qui apunta la possibilitat d’un servei mancomunat o compartit de distribució i logística conjunt, entre diferents productors, que permetés repercutir i equilibrar els costos derivats del transport. La comarca del Pallars Jussà presenta una activitat artesanal destacable, amb un col·lectiu d’artesans d’arts i oficis diversos que desenvolupen la seva activitat artesana en els seus tallers per diferents nuclis de la comarca. Per la gent de la comarca l’activitat artesana és percebuda com una activitat que contribueix a la fixació de la població al territori, a la creació d’ocupació i al reequilibri territorial. En aquest sentit, els darrers anys es percep un interès creixent per part de les administracions del territori per reconèixer i donar un impuls a aquest tipus d’activitat econòmica, i es compta amb la participació dels artesans i artesanes de la comarca en les diferents fires que es celebren en alguns municipis. Relacionat amb l’artesania, l’any 2009 s’ha constituït Pirineu Art, l’associació d’artesans i artesanes d’arts i oficis de l’Alt Pirineu i Aran. Pirineu Art pretén reforçar l’artesania artística que es desenvolupa al territori pirinenc, treballar de forma coordinada, defensar els propis interessos del sector davant les administracions, i donar-se a conèixer a la societat. Alguns artesans i artesanes del Pallars Jussà formen part de Pirineu Art. Arran de la creació de l’associació, han començat a sorgir propostes de col·laboració entre les administracions públiques del territori i el col·lecti de microempreses artesanes. Així, les administracions ja han contactat amb l’associació per comptar amb la participació dels seus membres en les fires que es realitzen als respectius municipis. És el cas dels ajuntaments de Tremp, la Pobla de Segur i la Torre de Capdella, per exemple. També han sorgit propostes de col·laboració entre l’administració local i l’associació d’artesans per promocionar l’artesania i que van més enllà de la participació en fires; és el cas per exemple de l’ajuntament de Tremp, que per a la dinamització del casc antic del nucli de Tremp, en el marc del Pla de Barris, ha proposat a l’associació Pirineu Art l’opció de condicionar aparadors com a expositors d’artesania i disposar d’una botiga on poder comercialitzar aquests productes artesans. A més a més, cal destacar que l’associació Pirineu Art compta amb un pla de treball per dinamitzar i projectar l’artesania i els artesans i artesanes, en el qual es recullen accions que també tenen com a àmbit territorial d’actuació la comarca del Pallars Jussà. Una altra activitat econòmica amb potencial que ofereix la comarca, segons la ciutadania, és el turisme rural en totes les seves vessants (natura, cultura, gastronomia, esports, geologia, etc), que permet desestacionalitzar el turisme i diversificar les activitats econòmiques de la comarca, sobretot les vinculades amb el sector primari (vegeu Apartat 2.3.2.4. Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa). En general, tant les administracions públiques com el sector privat i la ciutadania, consideren que cal diversificar les activitats econòmiques de la comarca, i que el turisme presenta molt potencial que pot propiciar les empreses de serveis associats als productes turístics de la comarca (allotjament, restauració, guiatge de grups, etc.), així com les indústries auxiliars i complementàries a les produccions agroramaderes.

CTFC-CEDRICAT

156

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.2.4. Activitat Activitat turística La comarca del Pallars Jussà ofereix molts recursos turístics amb un gran potencial per al desenvolupament d’activitats econòmiques en diverses facetes del turisme: turisme sostenible, actiu, de natura, rural, cultural, gastronòmic, etc. Alguns d’aquests recursos ja compten amb algun tipus de producte turístic i de material informatiu addicional associat, tot i que altres encara s’han de desenvolupar o adequar per al seu ús turístic. Tot i així, la gent de la comarca opina que el Pallars Jussà és un territori de pas i que no és un referent de primer destí turístic, i s’identifica com una debilitat. Existeix un portal web de turisme del Pallars Jussà, que conté la informació relativa als atractius turístics que ofereix la comarca i els serveis associats. També els webs d’alguns dels ajuntaments de la comarca presenten una secció destacada sobre els principals atractius del municipi i serveis associats al turisme. A més a més, la comarca s’engloba dins la marca turística Pirineus-Prepirineu del Departament d’Innovació, Universitat i Empreses. També han sorgit altres distintius amb la finalitat de donar a conèixer i promocionar turísticament la comarca, com ara Territori de Frontera, Terra de Dinosaures, Parc Territorial Collegats-Terradets, etc. En aquest sentit, des del sector terciari s’apunta que caldria aconseguir una única marca que identifiqui la comarca en el seu sentit ampli i global, ja que actualment hi ha diverses marques que la identifiquen i el resultat final acaba essent la confusió del potencial visitant. Durant el procés participatiu, s’han identificat i apuntat diferents recursos turístics, que es mostren a continuació, agrupats per categories:

o

Recursos turístics naturals

Pel que fa als recursos naturals, el principal tret distintiu de la comarca és la seva variació en els paisatges deguda a les diferents altituds, ja que s’hi troben elements propis de la zona mediterrània localitzats a les zones més fondes de la Conca de Tremp, i a mesura que l’altitud puja, el paisatge es va transformant fins a presentar els trets més identificatius del territori d’alta muntanya a la Vall Fosca. La variació en el paisatge va acompanyada d’una gran variació de la fauna i flora associada. Aquests trets identificatius del Pallars Jussà són coneguts per la població en general i són una referència destacada en la promoció del turisme a la comarca, tant per part de les administracions públiques com per part de la iniciativa privada empresarial turística. En aquest sentit, hi ha qui diu que un potencial turístic de la comarca és l’observació de la variació del paisatge al llarg de les diferents estacions de l’any. Relacionat amb la fauna, a la comarca del Pallars Jussà han esdevingut un important reclam per al turisme ornitològic els diversos canyets per a les aus carronyaires que apleguen voltors, aufranys, trencalòs, etc. i també aus rapinyaires (Vegeu apartat 1.4.6. Educació Ambiental de la Síntesi de Dades ambientals i apartat 3.5. Medi natural i paisatge de la Diagnosi Ambiental Participativa). Es tracta d’un turisme professional i molt especialitzat. En concret, a la zona de la Terreta, l’Ajuntament de Tremp, amb la col·laboració de l’associació naturalista Lo Trencalòs, s’ha creat un producte turístic, la Ruta de la Vall dels Voltors. L’itinerari CTFC-CEDRICAT

157

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

ofereix una descoberta de la zona amb l’oportunitat d’observar i conèixer aquestes aus. La ruta disposa de diversos equipaments: -

el Casal dels Voltors, lloc d’informació turística i interpretació de les aus rapinyaires i carronyaires

-

càmeres de videoseguiment, instal·lades una als nius i l’altra al canyet

-

mirador de la Collada de Torogó, des del qual es pot observar els voltors sobrevolant la Serra de Sant Gervàs

-

mirador de Sapeira, davant la paret de Turmeda, on hi cria una important colònia de voltors

La ruta turística té un recorregut de 31 km i es pot fer a peu, en BTT o amb vehicle. A més, en aquesta zona s’han adequat i senyalitzat més de 50 km de senders que recorren antics camins veïnals reoberts per a la pràctica del senderisme. El turisme ornitològic és percebut tant per les administracions com pel sector turístic com un tipus de turisme amb un enorme potencial que interessa atraure a la comarca i que hi faci estada. És un tipus de turisme molt concret i específic, per la qual cosa no es fa referència a grans quantitats de persones, però en canvi, és un sector exigent que requereix d’una oferta de serveis de qualitat i específics. Però actualment hi ha mancances en quant a materials divulgatius de caire tècnic o científic, oferta d’activitats, guies especialitzats que puguin oferir visites guiades tècniques, etc. Per això, cal treballar en aquest sentit per oferir un producte turístic adequat que satisfaci les demandes dels clients amb un perfil concret. Com a cas de servei, a la Terreta s’ofereix el servei de fotografia professional de natura en els aguaits que hi ha a la Ruta de la Vall dels Voltors, per part d’una empresa especialitzada en col·laboració amb l’Estació Biològica del Pallars Jussà i l’ajuntament de Tremp. S’apunta que seria interessant vincular el turisme ornitològic amb l’hostaleria, per oferir paquets turístics que ofereixin l’observació d’aus amb l’estada als allotjaments de la comarca. També hi ha qui veu una oportunitat promocionar el turisme d’insectes i de papallones, fent enjardinament amb plantes per atraure aquests animals, i que sigui un reclam i un atractiu per als turistes i clients. En aquest sentit, s’ha fet un seminari sobre papallones com a recurs turístic, amb ponents d’institucions científiques i de recerca. També hi ha altres recursos per al turisme de fauna. D’una banda, al terme de Llimiana, hi ha la Cova dels muricecs. Aquesta cova és molt coneguda i visitada, i és un dels principals atractius turístics de la zona. Des del punt de vista científic i naturalístic, té molt interès per l’existència de colònies de cinc espècies diferents de ratpenats o muricecs. Fins fa poc, l’accés a la cova era totalment lliure, però degut a l’interès biològic de l’indret per les diferents espècies de ratpenats i la necessitat de preservar l’ecosistema de la cova, l’associació Lo Trencalòs amb la col·laboració de l’ajuntament de Llimiana i de les empreses de turisme d’aventura que operen en aquest indret, van optar per controlar l’accés i compatibilitzar les visites de grups amb la supervivència de les famílies de muricecs. Així, s’ha adequat l’accés, es porta un control tant de la freqüència de visitants diaris a la cova com del nombre de persones de cada grup, es realitzen les visites guiades a la cova, i en l’època de reproducció d’aquesta espècie es restringeix totalment el seu accés, per no pertorbar la tranquil·litat i calma necessaris.

CTFC-CEDRICAT

158

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

D’altra banda, la Serra de Boumort és una reserva nacional de caça (Vegeu apartat 1.4.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca de la Síntesi de Dades Ambientals) que alberga una important població de cérvols. Durant el mes de setembre, època de l’any en què té lloc l’aparellament d’aquesta espècie, l’espai és conegut per l’activitat d’una sortida guiada per a escoltar la brama del cérvol, reclam turístic de l’indret. A més a més, la zona també ofereix la possibilitat d’observar voltors i altres espècies de carronyaires i rapinyaires. Aquestes sortides les realitza l’entitat naturalista Lo Trencalòs, i són d’interès per al sector del turisme de fauna. Tot i que existeix aquesta activitat programada, hi ha l’opinió que la serra de Boumort presenta molt potencial i que es podria oferir un producte turístic molt interessant adreçat a un perfil de turista científic o naturalístic, però actualment no se’n treu tot el potencial que permet. Així, es considera que se’n podria extreure molt més rendiment si s’oferís un producte més complet i integrat amb altres activitats complementàries, i associat amb la restauració i l’allotjament, per exemple. També s’apunta que seria interessant ordenar els usos de l’indret, i fer-ne un millor aprofitament, condicionant punts d’informació i fent un recompte de l’afluència. No es pot oblidar la zona de la Vall Fosca, una de les portes d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquesta zona hi ha els cims més alts de la comarca, els llacs de Capdella i l’estany de Sant Maurici. Des dels ajuntaments de la Vall Fosca la proximitat del Parc Nacional es concep com una oportunitat per promocionar turísticament els nuclis de la vall i que pot esdevenir un dinamitzador turístic de la vall. Per això, es considera que s’ha de seguir treballant perquè la gent de fora de la comarca conegui que la Vall Fosca també és una porta d’entrada al Parc Nacional, ja que actualment el turista arriba al Parc Nacional sobretot per Boí i per Espot. En aquest sentit, existeix el Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca, encarregat entre d’altres de promocionar i dinamitzar turísticament el municipi de Torre de Capdella, amb el Parc Nacional com un dels principals pols d’atracció. Per últim, un altre espai natural que és porta d’entrada de la comarca, molt freqüentat i que a més, ofereix visites guiades, és el congost de Mont-rebei. Aquest indret és una referència turística molt important i identificativa de la comarca. Un altre factor amb un enorme potencial és la geologia. Com ja s’ha dit en anteriors apartats, la comarca del Pallars Jussà presenta unes característiques geològiques excepcionals i pràcticament úniques molt interessants per a l’estudi científico-tècnic vinculat amb la geologia. Tant és així, que en un mateix tall s’hi poden trobar representats tots els estadis geològics. És per això que la comarca és abastament visitada per estudiants i per representants d’importants empreses relacionades amb el camp de la geologia. El sector hoteler i de turisme rural, sobretot, esdevé un beneficiari indirecte de les estades de grups d’empresaris o d’estudiants que vénen a la comarca pel seu interès geològic. D’altra banda, algunes associacions de la comarca exposen que la mateixa ciutadania no té coneixements sobre la geologia del Pallars Jussà. Per tal de potenciar el turisme geològic, els agents de la comarca creuen que és necessari planificar prèviament l’estratègia a seguir i preveure la necessitat d’infraestructura, de senyalització, de cartografia, de personal qualificat, etc. per tal que, quan s’ofereixi el producte turístic de la geologia, tots els serveis complementaris al recurs estiguin coordinats i en funcionament. Tant les administracions com els agents socials del territori coincideixen en afirmar que la comarca ofereix un gran potencial que s’ha de desenvolupar: el Pallars Jussà com a camp de treball per als estudis geològics.

CTFC-CEDRICAT

159

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Per divulgar la geologia entre la ciutadania, l’any 2006 el Consell Comarcal va dedicar aquest any a la geologia del Pallars Jussà en el marc del programa “any dels mites”, i va identificar un seguit d’itineraris d’interpretació geològica: -

itinerari 1: Aransís, Estanys de Basturs, la Posa, Faidella i Abella de la Conca

-

itinerari 2: Salàs de Pallars, Congost d’Erinyà, la Figuereta i Collegats

-

itinerari 3: Senterada, Estavill, La Plana, Espui, Sallent i Estany Gento

També l’ajuntament de Tremp, l’Institut Geològic de Catalunya i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida han signat un conveni a tres bandes per fomentar activitats de formació, difusió i recerca en matèria de geologia i edafologia de la Conca de Tremp i del Pirineu. Des del sector de l’hostaleria i el turisme rural, s’apunta que el turisme geològic permet desestacionalitzar el turisme i dóna ocupació en moments fora de temporada turística. Així, interessa potenciar les estades científiques que beneficien aquests serveis. En aquest sentit, hi ha alguns establiments que s’estan adequant o ja disposen de sales preparades per a poder-hi realitzar sessions de treball amb tots els serveis i comoditats, amb la finalitat de captar els visitants que fan estades per motius professionals. En aquest sentit, fruit de l’interès geològic de la comarca, l’any 2009 l’Institut Geològic de Catalunya ha obert a Tremp la primera seu descentralitzada d’aquest organisme. Aquest nou servei compta inicialment amb tres tècnics i entre les seves tasques principals cal destacar activitats destinades a potenciar els projectes de cartografia geològica, edafològica i geotemàtica de l’àrea pirinenca, i més en contret, de la Conca de Tremp. L’any 2010 l’ajuntament de Tremp ha signat un conveni amb l’Institut Geològic de Catalunya i el Parc Científic i Agroalimentari de Lleida per fomentar les activitats de formació, difusió i recerca de geologia i edafologia de la Conca de Tremp i del Pirineu. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques fora de l’àrea metropolitana. Cal destacar que, tant l’ajuntament de Tremp com el Consell Comarcal del Pallars Jussà han dedicat esforços i han desenvolupat una tasca important per aconseguir que aquest organisme s’implanti al territori. Relacionat amb la paleontologia i l’arqueologia, la comarca del Pallars Jussà alberga diversos elements d’interès. Així, a la Conca de Tremp sobretot s’hi concentren importants jaciments paleontològics i restes arqueològiques. Per donar a conèixer aquest patrimoni, al poble d’Isona hi ha ha el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del Parc Cretaci. El Parc Cretaci és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà. El Museu està dividit en diferents àmbits, que aprofiten els pisos que l’integren: -

Al soterrani hi ha el celler, on s’explica la importància de la vinya des de l’època romana fins a mitjans del segle XX.

-

A la planta baixa es mostra la riquesa cultural i natural de la Conca Dellà.

-

Al primer pis hi ha l’evolució cronològica de la ciutat romana d’Aesos

-

Al segon pis s’hi troba la informació relacionada amb l’època dels dinosaures.

CTFC-CEDRICAT

160

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

El Museu ofereix visites guiades al museu, així com diferents modalitats de visites guiades als diferents punts d’interès de la Conca Dellà. El règim de visites al museu es considera satisfactori, tenint en compte que es tracta d’un museu petit. La majoria de visitants s’interessen sobretot pels dinosaures, essent aquest el principal referent del Museu. Tot i així, hi ha consciència que el museu s’ha de modernitzar per adaptar-se a les noves demandes i interessos de la societat actual. En aquest sentit, el Museu està subjecte a un projecte de remodelació i d’actualització dels seus continguts, actuació que és considerada ben necessària ja que per exemple, la sala del dinosaures del museu no ha canviat des de l’any 1995, data en què es va inaugurar el museu. Amb aquesta actuació, el Departament de Governació donarà un impuls definitiu al projecte ecoturístic i de divulgació “Terra de dinosaures”. A la Conca Dellà, a més dels jaciments paleontològics, també hi ha els Estanys de Basturs. A causa de la seva singularitat natural estan classificats dins el PEIN. Juntament amb els de Banyoles i Montcortés, els estanys de Basturs són els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya. L’espai actualment compta amb senyalització direccional i senyalització informativa, i s’ha condicionat el recorregut i un mirador, aspectes que es consideren positius. Tot i així, la gent de la zona consideren que caldria adequar millor l’espai, posant-hi contenidors o papereres per tal de facilitar el manteniment de la netedat de l’espai. Cal dir que recentment, el maig de 2010, l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà i l’Estació Biològica del Pallars van signar un acord de custòdia per a la conservació dels estanys de Basturs. L’acord s’emmarca en el Programa de Custòdia fluvial a la Noguera Pallaresa, promogut per la mateixa associació (Vegeu apartat 1.4.6. Educació Ambiental de la Síntesi de Dades Ambientals). Relacionat amb els recursos hídrics, a la comarca del Pallars Jussà hi ha dos embassaments que ofereixen la possibilitat de realitzar-hi activitats aquàtiques com la navegació a motor o a rem o l’esquí nàutic, entre d’altres. Es tracta dels embassaments de Sant Antoni i de Terradets, respectivament. També en aquests embassaments hi ha empreses d’esports d’aventura que ofereixen els seus serveis. A més a més, els embassaments tenen un ampli ús social, ja que la gent de la comarca té molt costum de passar els dies d’estiu al que anomenen la “platja del Llac”, un espai condicionat per al bany i amb oferta de restauració i de lloguer de caiacs, canoes i patinets. Actualment, però, l’activitat nàutica a motor a l’embassament de Talarn està molt controlada i restringida per la CHE, per la presència de larves de musclo zebra (Vegeu apartat 2.3.5. Medi Natural i Paisatge de la Diagnosi Ambiental Participativa). A més d’aquests embassaments, al llarg dels rius s’hi poden trobar espais habilitats com a zones de picnic, alguns fins i tot amb graelles per a fer-hi barbacoes. Aquests espais són prou utilitzats per la mateixa gent de la comarca així com pels. Per a la gent de la comarca el riu i l’aigua són uns elements amb els quals es senten molt identificats i tenen un ús molt social i popular. En aquest sentit, des de l’àmbit de la ciutadania, es considera que la comarca té un element distintiu molt clar, els embassaments, amb un enorme potencial relacionat amb el turisme nàutic, però que no s’ha sabut aprofitar, a excepció d’algunes iniciatives puntuals com les que s’han referenciat. Vinculat amb l’aprofitament hidroelèctric, al municipi de la Torre de Capdella s’ofereix la visita al Museu Hidrolèctric de Capdella. Les visites són guiades i donen a conèixer la central, construïda el 1914 i que encara està en funcionament. També és d’interès l’arquitectura dels edificis associats a la

CTFC-CEDRICAT

161

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

central com a turisme industrial. Aquest recurs ha ajudat a la dinamització de la zona, ja que molts visitants arriben a Capdella atrets per conèixer el funcionament de la central hidroelèctrica. Com a producte turístic clarament innovador, a la comarca hi ha una empresa que ofereix la possibilitat de fer busseig en llacs d’alta muntanya. És una aposta atrevida i diferent, que en els seus inicis va suscitar certes reserves i dubtes entre la gent de la comarca, però que amb el temps s’ha demostrat que té bona acceptació i demanda. Per això, aquest tipus d’activitat tan característica i singular diversifica i dóna un valor afegit a l’oferta de turisme actiu i de natura de la comarca. Un altre producte turístic que es relaciona amb la comarca del Pallars Jussà és el Tren dels Llacs. Aquest producte s’ha creat aprofitant la línia de tren de FGC de Lleida a la Pobla de Segur, i fa el mateix trajecte que el tren convencional, però amb un enfocament turístic, ja que la maquinària emprada és històrica: una locomotora de vapor, coneguda com la Garrafeta, i dues locomotores dièsel conegudes com a ye-yés. El tren històric només circula durant determinats dies dels mesos d’abril, maig, juny, setembre i octubre. No és possible realitzar el recorregut amb el tren històric durant els mesos més calorosos de l’estiu, atès que la maquinària no disposa de climatització i no es pot garantir un trajecte en condicions adequades i de comoditat per als viatgers. En aquests mesos, el tren que ofereix el producte és el tren turístic de línia. Aquesta iniciativa compta amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i del Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i des de la comarca, en especial, l’administració comarcal i l’ajuntament de la Pobla de Segur, s’han abocat molts esforços i il·lusions, i hi ha molt interès en promocionar i treure partit del Tren dels Llacs. A més a més, durant el procés de creació del producte turístic, apart d’implicar les diferents administracions públiques, també s’ha volgut comptar amb el sector privat i involucrar-lo per tal que també es beneficiï del Tren dels Llacs, així que s’han fet reunions amb agències de viatges, hotelers, restauradors, autocars, taxis, etc per vincular els seus serveis, millorant el producte com a activitats complementàries al recorregut en tren. Des de l’oficina de Turisme de la Pobla de Segur es gestionen les reserves dels bitllets, així com els serveis i activitats complementàries que es poden fer: per exemple, a la Pobla de Segur s’ofereix una visita guiada al complex Casa Mauri o pel casc antic del poble, o una visita al Museu dels Raiers o a una destil·leria-licoreria típica; i a Salàs de Pallars s’ofereix la visita a les botigues-museu del casc antic. Aquestes visites pretenen donar a conèixer els atractius turístics més emblemàtics i distintius de cada poble. D’aquesta manera, l’itinerari és lliure, essent el mateix viatger qui dissenya el seu viatge, podent escollir els pobles en els quals vol baixar, i les activitats complementàries que hi pot fer. També una agència de viatges ha aprofitat la iniciativa del Tren dels Llacs per crear un producte turístic de viatge de cap de setmana o 3 dies a la comarca, anomenat Pallars Nostàlgic. Aquest producte és molt integral i complet, ja que ofereix el viatge en el Tren dels Llacs, completat amb els desplaçaments interns per la comarca amb taxi o autocar, l’estada en allotjaments del territori, les visites a equipaments i espais d’atractiu i interès turístic que donen a conèixer la comarca, i els àpats amb productes pallaresos. Des de l’oficina de turisme de la Pobla de Segur s’afirma que la temporada 2009 del tren històric ha tingut molt èxit, essent necessari ampliar un vagó més, i s’han acomplert els resultats previstos, així que s’encara la temporada 2010 amb expectatives de continuïtat i manteniment. Cal dir que s’han dedicat molts esforços en la campanya de comunicació i promoció del Tren dels Llacs l’any 2009 i que

CTFC-CEDRICAT

162

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

s’ha comptat amb una pàgina web, edició de fulletons i distribució de displays en les oficines de turisme de la província i allotjaments i restauració. Tot i l’èxit constatat del Tren dels Llacs, hi ha una àmplia majoria que considera que aquest producte turístic beneficia a la Pobla de Segur com a destí de final de trajecte, però no repercuteix amb la mateixa intensitat a la resta de municipis de la comarca pels quals discorre el recorregut. En part, es justifica per la manca d’oferta de serveis turístics vinculats a les diferents parades. Per tant, es considera que el producte funciona molt bé per a la Pobla de Segur i també per a Salàs de Pallars, que són els destins més freqüentats pels viatgers i que a més, compten amb producte turístic i serveis, però per a la resta de parades encara cal treballar per tal de poder oferir activitats complementàries al turista que arriba a la comarca amb el Tren dels Llacs. Per exemple, hi ha qui apunta com a interessant el baixador de Cellers. Actualment només és un baixador, però presenta molt potencial si es pot vincular amb una visita guiada al Castell de Mur, i amb l’hostaleria i els allotjaments propers. Cal dir que a través del Consorci del Montsec hi ha un projecte de creació d’un centre d’interpretació del ferrocarril a l’estació-baixador de Cellers, que pot esdevenir un element d’atracció per potenciar aquesta parada del recorregut dle Tren dels Llacs. També hi ha qui comenta que la freqüència diària de trens dificulta el poder fer activitats complementàries, ja que hi ha poc espai de temps entre l’horari d’arribada i de tornada del mateix dia. La comarca del Pallars Jussà també presenta alguns indrets aptes per a l’escalada. Aquesta pràctica esportiva es concentra sobretot al municipi de Llimiana, en el congost de Terradets, una de les àrees més antigues d'escalada d'Espanya. En aquest municipi és molt popular i s'ha convertit en un lloc famós per escaladors de tot el món la Paret de les Bruixes, tot i que sempre s'han dit pels llimianencs els cingles de Valentí. En aquesta zona hi ha una destacada afluència d’escaladors. L’alberg de Cellers és l’allotjament que sovint empren els escaladors per a fer-hi estada durant les seves sortides. També hi ha oferta per a la pràctica del senderisme i del BTT. Una xarxa important de senders i camins permeten descobrir la comarca del Pallars Jussà, a peu o en bicicleta. Des del Consell Comarcal s’han adequat i senyalitzat els senders i camins i se n’han editat tríptics, que es poden descarregar a la web pallarsjussa.net. Fins fa poc, exisita un fulletó específic per a cada sender. Recentment, per tal d’optimitzar recursos i materials, ja no s’han fet més impressions dels tríptics individuals per a cada camí, sinó que s’ha optat per editar un plànol de tota la comarca que presenta tots els atractius turístics, entre els quals, els senders indicats. D’aquesta manera, amb un únic fulletó, el turista troba la informació que necessita. A més a més, s’ha editat una guia de senders, “Caminant el Pallars Jussà”, que recull totes les indicacions per recórrer els disset camins senyalitzats, i en la qual el turista pot trobar-hi la informació més detallada si és del seu interès. També el Patronat de Turisme de la Vall Fosca ha realitzat actuacions en matèria de recuperació i promoció dels camins per a la pràctica del senderisme en aquesta zona de la comarca, i tambe han editat un llibre, la Vall Fosca a peu. Des del Patronat hi ha molt interès en promocionar aquest tipus de turisme. Així, el turisme actiu de senderisme i BTT és un sector que comença a consolidar-se al Pallars Jussà, i es percep com una bona oportunitat per promocionar la comarca. No obstant, una part del sector hoteler que té més interès en oferir aquesta activitat esportiva com a complement a les estades dels seus clients manifesta que el producte existent encara és incipient i que cal millorar-lo i ampliar-lo, CTFC-CEDRICAT

163

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

per exemple, amb un servei de guies-interpretadors del territori, o amb un servei d’activitats nàutiques, hípica, senderisme, cicloturisme, etc que es puguin oferir als seus clients. En aquest sentit, han sorgit algunes experiències exitoses d’aliances entre el sector privat, en què algun hoteler s’ha posat en contacte directament amb empreses de turisme d’aventura i turisme actiu i ofereix activitats complementàries en forma de paquets turístics, integrats a l’estada dels clients a l’hotel. Al sud de la comarca hi ha el Parc Astronòmic Montsec (PAM). Aquesta és una iniciativa del Govern de Catalunya mitjançant el Consorci del Montsec, per tal d'aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l'Astronomia. El PAM compta amb dues instal·lacions: l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), a Sant Esteve de la Sarga, i el Centre d'Observació de l'Univers (COU), a Àger (la Noguera). Per tal de poder aprofitar el màxim una instal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions de l'entorn, que n'afavoreixin el seu rendiment i explotació, condicions que l’indret ofereix. L'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) constitueix el vessant científic del Parc Astronòmic del Montsec (PAM) i el seu propòsit és bàsicament la recerca i la formació universitària en l'àmbit de l'astronomia i l'astrofísica. L'OAdM es troba situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga a l'est del pic de la Corona del Montsec d'Ares, a 1570 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'OAdM consta d'un edifici d'observació, un edifici de serveis i una cúpula de 6,15 metres de diàmetre que conté el Telescopi Joan Oró. Des de la seva posada en funcionament, l’Observatori ha tingut molt bona acceptació i ha rebut un gran nombre de visites, en especial escolars i grups. Es considera una molt bona oportunitat per dinamitzar aquesta zona de la comarca, i és una bona oferta de producte turístic innovador i distintiu.

–

Recursos turístics culturals

La comarca del Pallars Jussà presenta un seguit d’elements culturals i arquitectònics amb un enorme potencial com a producte turístic, alguns dels quals es troben actualment en fase de recuperació i revalorització. En primer lloc, es destaquen els castells de frontera. Es tracta d’un conjunt de castells i torres que teixeixen una xarxa d’elements defensius escampada per la serralada del Montsec i que penetra cap a les conques de la comarca, creant una frontera. Són construccions romàniques diferents al religiós, d’estil militar i defensiu, que mostren com vivia i es defensava la gent. Alguns d’aquests castells ofereixen visites: el Castell de Mur, el Castell-palau de Llordà i el castell de Sant Gervàs. Des del Consell Comarcal i els respectius ajuntaments dels municipis on es localitzen aquests castells s’estan duent a terme importants projectes de recuperació d’aquest patrimoni, i hi ha una forta aposta per a la posada en valor d’aquests equipaments com a producte turístic. A més a més, a la comarca hi ha nombroses esglésies d’estil romànic, algunes en bon estat de conservació, però d’altres que requereixen tasques de rehabilitació i restauració per tal que es puguin conservar. La població dels nuclis on es troben algunes d’aquestes esglésies voluntàriament es dediquen a fer tasques de manteniment dels edificis, tot i que en alguns casos són necessàries actuacions de major envergadura i pressupost que no poden ser assumides pels mateixos veïns i veïnes; en aquest sentit, hi ha una necessitat de fer inversions de restauració per a possibilitar el manteniment d’aquestes construccions. Es constata que aquest és un patrimoni molt important, del

CTFC-CEDRICAT

164

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

mateix estil arquitectònic que el de la Vall de Boí, però que no s’ha sabut aprofitar turísticament, i fins i tot és desconegut o poc valorat per la mateixa població de la comarca. També hi ha importants elements d’interès històric relacionats amb la Guerra Civil Espanyola. Per tal de recuperar-los i convertir-los en producte turístic, l’ajuntament de la Pobla de Segur, amb el suport del Memorial Democràtic, també impulsa la creació del centre d’interpretació Els Pirineus en guerra, espai que s’ha de convertir en l’eix dels espais de memòria de l’Alt Pirineu. El centre preveu comptar amb una exposició permanent sobre les centrals hidroelèctriques del Pirineu durant la Guerra Civil, material del front del Pallars, documentació sobre la Guerra Civil als Pirineus, i oferirà informació sobre els diferents espais i centres d’interpretació del Pirineu de Lleida. També al municipi d’Isona i Conca Dellà es conserven molts vestigis dels enfrontaments que hi van tenir lloc entre maig i desembre de 1938, un cop s'estabilitzà el front als voltants de la Noguera Pallaresa. Els combats van ser especialment intensos a les proximitats d'Isona, on es van construir moltes defenses. La localització de búnquers i trinxeres ha possibilitat que es pogués dissenyar un itinerari amb un indubtable atractiu, tant per explicar els combats d'aquest període com per admirar el ric patrimoni paisatgístic i natural de la zona. Tots aquests projectes s’integren en els Espais de Memòria de Catalunya, tota una xarxa de rutes i espais de memòria que impulsa el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, en el marc del Pla d’Espais de Memòria de Catalunya. La comarca presenta una interessant i singular oferta museística. D’una banda, a la Pobla de Segur s’hi troba el Museu dels Raiers, que permet descobrir l’antic ofici dels raiers; de l’altra, a Llimiana hi ha la Casa Bonifaci, que permet descobrir la vida d’un metge de poble vinculat al partit comunista; també hi ha el Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella, i el Museu de la Conca Dellà, ja citats anteriorment. A més, també es pot visitar el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç a Salàs de Pallars, que fa un recorregut per diferents botigues-museu de principis del segle XX: una botiga de queviures, una barberia, una farmàcia, un bar, etc. També a la ciutat de Tremp hi ha el Museu Comarcal de Ciències Naturals que acull diferents exposicions temporals al llarg de l’any. Tota aquesta oferta museística confereix un producte turístic cultural a la comarca. Des del mateix sector es considera que hi ha una dedicació i un esforç molt importants en la tasca de preparació i adequació dels museus, així com en la divulgació d’aquests, però que en ocasions diverses la pròpia gent de la comarca no és prou coneixedora de l’oferta cultural existent.

o La gastronomia Per últim, la gastronomia típica de la comarca del Pallars Jussà és un recurs que s’identifica amb un enorme potencial turístic, i pel qual la comarca hauria d’apostar com a pol d’atracció. Darrerament estan sorgint diferents iniciatives per part de l’administració pública per donar a conèixer al visitant la gastronomia típica, tot aprofitant les fires i jornades que tenen lloc en diversos municipis de la comarca (per exemple, la fira de l’embotit a Tremp, les jornades micològiques o l’any mitològic de la cultura del vi al Pallars). Tant pel sector públic com privat, hi ha la convicció que cal aprofitar l’oportunitat que a la comarca s’elaboren productes agroalimentaris de qualitat, seguint tècniques i receptes tradicionals, i amb el tret distintiu que la producció, transformació i venda es realitzen al mateix territori. Aquests elements diferencials cal donar-los a conèixer i saber vendre’ls. També cal informar de la temporalitat de certs productes com embotits, bolets, allioli de codony, etc. i educar el consumidor en aquest sentit. Amb tot, s’identifica com una debilitat important la dificultat

CTFC-CEDRICAT

165

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

d’involucrar el sector privat de la restauració per tal que utilitzi i promocioni en els seus plats els productes locals, i existeixen tan sols poques iniciatives. Des de l’associació de Residències-Cases de Pagès del Pallars Jussà s’apunta com a proposta interessant la possibilitat d’oferir al visitant paquets turístics en forma de rutes: la ruta dels artesans, la ruta dels formatges, la ruta del xolís, etc. Aquestes rutes es podrien organitzar des de les oficines de turisme de la comarca. També hi ha qui apunta que podria ser interessant oferir visites als obradors, tot i que aquesta opció alhora es veu complicada de portar a la pràctica pel tema dels requisits que preveu la normativa sanitària. Des del punt de vista del sector agroalimentari, es considera molt important que l’hostaleria s’impliqui i pugui oferir productes locals. Així, iniciatives com el Tros al Plat o km0 es considera que també s’han de poder aplicar a la comarca. A nivell d’oferta d’allotjament, el turisme rural és un referent a la comarca, i es considera que ha fet un gran esforç i una aposta en qualitat. En canvi, el sector hoteler no és massa destacable, i en línies generals, no es preocupa per establir aliances amb altres empreses de serveis i oferir activitats complementàries per atraure nous clients. Es constata que el turisme rural pot ser un atractiu per a la comarca, per l’alta qualitat dels serveis que ofereix. En aquest sentit, cal dir que des de l’Associació de Residències-Cases de Pagès del Pallars Jussà s’ha realitzat una tasca destacable de formació, assessorament i treball proper amb els empresaris de turisme rural per garantir la qualitat del servei. En general, es considera que la comarca té molts atractius turístics i que cal potenciar-los i vendre’ls, cosa que fins ara no s’ha sabut fer. En definitiva, hi ha l’opinió que la comarca presenta un potencial turístic no estacional, cal buscar un producte turístic diferenciat i propi, i no voler imitar models que ja existeixen, com el model turístic dels esports d’aventura del Pallars Sobirà, o el model turístic de neu de l’Alta Ribagorça. Així, es proposa identificar i potenciar determinats actius turístics que actuïn com a pols d’atracció del Jussà, que siguin el reclam o esquer del visitant, per exemple, s’identifica el COU, els castells de frontera, la gastronomia típica artesana i de qualitat, o el Tren dels Llacs, i a partir d’aquests pols-reclam, mostrar i oferir altres productes turístics que complementin l’estada del turista.

o Organització del sector turístic A nivell d’estructura organitzativa del sector turístic al Pallars Jussà, en l’àmbit públic existeixen tres oficines d’informació turística municipals: -

a Isona a Tremp a la Pobla de Segur

I també hi ha el Patronat de Turisme de la Vall Fosca, que realitza la promoció i difusió turística de la vall. A més a més, el Consorci del Montsec i el Consorci CEDER Pallars-Ribagorça són dues estructures mixtes amb la promoció turística del territori com un dels seus eixos d’actuació, que empren els ajuts europeus (LEADER, Interreg, etc) per tirar endavant les seves accions.

CTFC-CEDRICAT

166

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

En l’àmbit privat, existeix l’associació de Residències-Cases de Pagès del Pallars Jussà, que agrupa el 68% de les cases de turisme rural de la comarca. En l’àmbit hoteler, no hi ha cap associació comarcal. Alguns hotels de la comarca estan adherits voluntàriament a programes específics del sector hoteler que identifiquen a l’allotjament i li donen un valor afegit a l’hotel (per exemple, senderhotel o gourmethotel). També des de l’associació de residències-cases de pagès del Pallars Jussà es treballa per promocionar el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Però no existeix cap programa, distintiu o marca pròpia que identifiqui el sector de l’hostaleria amb la comarca. Tot i que hi ha hagut diverses iniciatives de creació de marca de producte turístic, com Terra de Castells, Terra de Dinosaures, el Parc Territorial Collegats-Terradets, etc. es considera que aquestes no s’han consolidat i no han esdevingut referents amb la força i projecció turística suficients; en aquest sentit, el sector turístic explicita el seu interès en treballar per una marca integral que englobés a tots els atractius i potencials turístics. Per exemple, s’apunta que seria interessant poder oferir els productes sota la marca o distintiu Pallars Jussà com a denominador comú, i amb aquest distintiu, promocionar-se en fires, web, etc. El sector privat apunta diverses mancances generals: -

-

Una de les mancances més destacades és l’absència d’una figura o organització que coordini i estructuri el turisme a nivell de comarca. Fins al moment, les oficines municipals fan la promoció comarcal i supracomarcal. En aquest sentit, des del Consell Comarcal sembla ser que està previst que es creï la figura del coordinador o dinamitzador turístic a nivell comarcal, de manera que es donaria resposta a aquesta debilitat. També identifiquen com a clara mancança la descoordinació del sector; tot i que hi ha hagut alguns intents per coordinar serveis i equipaments, actualment són molt poques les aliances entre privats, per exemple, entre els allotjaments de turisme rural i els museus, que permetrien millorar l’oferta turística; es constata la manca de producte estructurat en format de paquet turístic. Aquesta mancança ara per ara es supleix amb les indicacions del propietari de l’establiment de turisme rural, que proposa al client un seguit d’activitats que pot realitzar durant la seva estada. En l’aspecte de coordinació, també el sector manifesta la necessitat de fer reunions o trobades entre l’administració i el sector privat, per coordinar una estratègia conjunta de promoció turística de la comarca. Cal dir que en els darrers anys hi ha hagut diversos intents de gestionar la totalitat de la comarca o bé certes zones, per tal de fer compatible el desenvolupament socioeconòmic i la promoció turística del territori, juntament amb la protecció i conservació dels recursos naturals i culturals que s’hi troben. Tot i així, aquestes iniciatives en alguns casos no han acabat de consolidar-se per desavinences o manca d’acords entre els organismes que les lideraven, sovint les administracions públiques, i en d’altres, el procés que s’ha seguit ha estat molt lent i feixuc. Més recentment hi ha hagut iniciatives de treball conjunt entre l’administració pública i el sector privat, com el seminari Donem solucions a la creació i comercialització dels nostres productes turístics, o la jornada de desenvolupament econòmic al Pallars Jussà, emmarcats en el Projecte Treball a les 4 Comarques. També l’any 2009 la cambra oficial de comerç i indústria de Lleida, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà, ha elaborat l’estudi Reptes i oportunitats per al turisme al Pallars Jussà. L’estudi analitza la situació del sector turístic de la comarca i n’apunta línies de futur.

CTFC-CEDRICAT

167

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

-

-

Diagnosi Ambiental Participativa

Una altra debilitat és la dificultat per disposar d’informació actualitzada sobre els serveis que s’ofereixen al visitant; així, cada establiment i cada equipament s’ha de procurar la informació pel seu propi compte, sembla ser que no hi ha comunicació fluïda entre sector públic i privat. Cal dir que el portal web turístic del Pallars Jussà i la incorporació de les TIC al sector privat ha facilitat molt l’accés a la informació d’uns anys ençà. El sector apunta que la comarca no té un referent turístic clar perquè no es coneix el perfil del turista. Per poder oferir un producte turístic adequat, és necessari primer de tot conèixer el perfil del turista, i això es pot saber a través de registres. Segons el sector, no hi ha costum de portar registres, exceptuant l’oficina de turisme de la Pobla de Segur, que utilitza un sistema informàtic específic, alguns museus i algunes cases de turisme rural. Però també hi ha qui apunta que més enllà dels registres, cal fer el tractament i interpretació de les dades de tots els establiments, equipaments i serveis de la comarca, i això no es fa. També es fa explícit que, en alguns casos, els mateixos propietaris d’establiments adreçats al turisme no coneixen de primera mà els recursos turístics que ofereix la comarca, de manera que el servei d’informació que poden donar al visitant és dispers i diluït. En aquest sentit, es considera bàsic i necessari que els propietaris d’establiments coneguin els recursos de la comarca i els puguin aconsellar i recomanar als seus clients a partir del propi coneixement i experiència, i millorar d’aquesta manera la qualitat del servei. Alhora, cal donar valor i creure en els propis recursos de la comarca. Cal dir que està previst la ubicació d’un CAT22 (Centre d’Acollida Turística) a l’equipament CITA del municipi de Talarn. El CAT ha de ser un punt d’informació turística de tota la comarca, en el qual a més a més, està previst que hi hagi una botiga amb productes locals artesans i de qualitat.

Com a potencials del desenvolupament turístic i econòmic de la comarca, s’apunten el turisme rural, de natura i cultura, la gastronomia i la geologia. Aquests haurien de ser els eixos vertebradors de l’estructura turística de la comarca, a la qual s’hi poden anar annexant tots els serveis, equipaments i activitats que els complementen.

22

La creació de la Xarxa de CAT s’emmarca en el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-10 (PETC), elaborat per la Direcció General de Turisme i pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa encaminat a reforçar la posició de Catalunya com a destinació de referència en el camp del turisme. L’instrument del PETC per desenvolupar la Xarxa de CAT és el Pla de Dinamització de Producte Turístic de la Xarxa de CAT. La Xarxa de Centres d’Acollida Turística (CAT) és una aposta del Govern per un turisme d’alt valor afegit i l’ampliació de l’oferta de productes, obrint noves rutes i nous centres que ampliïn l’atractiu turístic de Catalunya tant a l’interior com a l’exterior. CTFC-CEDRICAT

168

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.3. Infraestructures Infraestructures viàries Les principals carreteres d’accés al Pallars Jussà són identificades pel conjunt d’agents socioeconòmics de la comarca com una de les debilitats més rellevants que condicionen i limiten el desenvolupament socioeconòmic del territori. En anteriors apartats ja s’ha esmentat l’opinió generalitzada que cal millorar les principals vies de comunicació terrestre que passen per la comarca. El Pla Comarcal de Muntanya 2008-12 contempla l’execució de millores en els eixos viaris existents al Pallars Jussà. Alguns d’aquests projectes actualment es troben en fase d’execució, i d’altres estan previstos per a més endavant. En aquest sentit, recentment s’han realitzat algunes actuacions de millora en els eixos principals: la C-13, en el tram de Tremp a la Pobla de Segur, i la C-1412, des de Biscarri a Figuerola d’Orcau, inclosa la variant d’Isona, que evita el pas pel bell mig d’aquesta localitat. També s’està treballant en l’eixamplament i millora del traçat de la L-503 en el tram entre la Pobleta de Bellveí i Molinos, s’ha millorat l’accés a Talarn des de la C-13 condicionant una illeta, i està previst fer una variant de la C-13 al seu pas per l’interior de Tremp que permetrà alleujar el trànsit rodat per l’interior de la ciutat. Les administracions i la ciutadania ho perceben com a positiu, però el sector del comerç i la restauració ho perceben com una amenaça que pot repercutir en una davallada de la seva activitat econòmica. Queden pendents, però, els projectes de millora important de la xarxa viària d’accés per carretera a la comarca del Pallars Jussà, projectes costosos i complexes que d’altra banda són llargament reivindicats pel territori i vistos com una gran oportunitat per al desenvolupament i obertura de la comarca: el port de Comiols com a actuació prioritària, i el coll de Perves (des de Xerallo fins a Pont de Suert) com a finalització de l’eix pirinenc N-260. Cal dir que l’inici de les obres per al primer tram de la N-260 de Pont de Suert a Malpàs, a l’Alta Ribagorça, previstes per al 2010, ja s’han iniciat, i el condicionament de l’accés per Comiols està previst per al període 2011-13. Aquestes carreteres són vistes com a estratègiques ja que són la porta d’entrada als Pirineus i la seva millora pot revertir en la redistribució del turisme que arriba a les comarques veïnes de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, així com també és clau per al desenvolupament del teixit empresarial de la comarca, ja que es facilitarà la mobilitat. A nivell de comunicacions intracomarcals, hi ha una xarxa de carreteres internes de titularitat municipal, que es procura mantenir en bon estat. El Pla Comarcal de Muntanya 2008-12 contempla el manteniment dels camins rurals dins la convocatòria anual d’ajuts destinats al Consell Comarcal. Així, cada any el Consell Comarcal del Pallars Jussà ofereix als ajuntaments una convocatòria d’ajuts en el marc del Pla de Camins, per tal que adrecin la sol·licitud d’adequació de trams de camins municipals. Els ajuntaments fan les peticions corresponents de manteniment d’aquesta xarxa viària. A més a més, els respectius ajuntaments també utilitzen el finançament del PUOSC per adequar la xarxa de camins que transcorren pel seu terme municipal. També en alguns municipis que compten amb vedat de caça, les societats de caçadors destinen part dels ingressos en fer millores a la xarxa de camins. Tot i així, representen molts quilòmetres de pistes i camins rurals, als quals cal establir una prioritat i anar-los mantenint en diferents anualitats. En general, però, les administracions locals

CTFC-CEDRICAT

169

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

constaten que d’uns anys ençà s’han dedicat molts esforços i ha millorat notablement la situació dels camins d’accés als nuclis i a les masies. Destaca la necessitat de condicionar els camins que accedeixen a edificis, equipaments o espais amb interès turístic. Els ajuntaments exposen que l’afluència de turistes a aquests indrets s’ha vist incrementada d’uns anys ençà i es fa necessari millorar els accessos per facilitar el desenvolupament i promoció turística de la zona. Una altra infraestructura que planeja a la comarca és el projecte de l’aeròdrom de Tremp. Tot i que aquest projecte es va sotmetre a informació pública l’any 2009, la ciutadania en general ho percep com un projecte força llunyà i incert, i es mostra força escèptica en quant als possibles potencials per al desenvolupament del territori que pot arribar a representar aquesta infraestructura. Des de l’ajuntament de Tremp i des de l’administració comarcal es valora com una oportunitat d’un servei més que ofereix la comarca i d’interès per al desenvolupament socioeconòmic del territori. Pel que fa a la senyalització de les carreteres i camins, es considera que en els darrers anys s’han dut a terme notables millores. Tot i així, determinats sectors manifesten que encara hi ha senyalització amb l’antiga nomenclatura de carreteres, que causa confusió, sobretot al visitant turista. També hi ha qui diu que caldria millorar la senyalització direccional de la C-13 comprovant que apareix Tremp. Recentment també s’han anat posant indicadors dels indrets d’interès turístic, natural o cultural.

CTFC-CEDRICAT

170

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.4. 2.3.4. Planejament territorial i urbanístic El planejament territorial i urbanístic és considerat com una actuació necessària i prioritària per tots els agents. A nivell de planejament territorial, com ja s’ha vist en l’apartat 1.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades Ambientals, hi ha una diversitat de plans i programes de planificació que incideixen directament a la comarca. Així, hi ha figures de planejament d’abast comarcal de sectors diversos: de desenvolupament general com el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran o el Pla Comarcal de Muntanya, entorn a l’abastament i sanejament de l’aigua d’ús domèstic com el PSARU, el Pla de l’Energia de Catalunya, el Pla de la Mobilitat, etc mentre que d’altres són d’àmbit territorial més concret, com la planificació de la conca del riu Noguera Pallaresa, la planificació dels espais naturals, la gestió de la reserva de caça de Boumort, etc. El més destacable és el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, que, en el cas d’alguns ajuntaments, s’apunta que aquest planejament ha condicionat la redacció dels nous plans urbanístics. Hi ha la sensació que algunes d’aquestes figures de planejament territorial són redundants, i en alguns casos, es poden arribar a contradir. Per guanyar eficiència, s’opina que caldria que es planifiqués amb una visió més integral i de conjunt, i que hi hagués més comunicació entre departaments. Tots els municipis de la comarca disposen d’alguna figura de planejament urbanístic municipal que ordena el seu creixement i els usos. D’uns anys ençà els municipis que no disposaven de cap figura de planejament o bé es basaven en una normativa molt antiga s’han posat al dia, redactant en uns casos, i revisant i actualitzant en uns altres, les respectives normatives de planejament municipal. Així, s’aconsegueix ordenar i cohesionar el creixement i desenvolupament dels diferents municipis. En línies generals, els planejaments urbanístics municipals es basen en consolidar el nucli residencial del municipi, preveure nous espais de creixement urbà i desenvolupar-los en alguns casos, i en els casos dels nuclis més urbans, consolidar els polígons industrials i planificar la seva ampliació o nova construcció. La creació i desenvolupament de noves àrees urbanes ha permès mantenir l’ocupació d’empreses de la comarca del sector de la construcció i dels serveis associats, de manera que es valora positivament. Tot i així, hi ha qui qüestiona la necessitat real de construir noves edificacions, quan a la comarca hi ha habitatges desocupats, i en aquest cas es cita en concret el nucli de Tremp. El desenvolupament de polígons industrials, ja sigui de nova construcció o bé d’ampliació dels existents, es considera com a molt interessant per part dels respectius ajuntaments, tot i que la població presenta dubtes sobre la possibilitat d’atraure noves indústries o activitats empresarials que es vulguin implantar a comarca. En l’àmbit del planejament urbanístic, la gent de la comarca destaca el projecte Vallfosca-Interllacs previst al municipi de Torre de Capdella com un dels projectes de més dimensió i abast, i que ha originat més polèmica i controvèrsia en diferents àmbits, tant pel que fa al model urbanístic projectat com respecte a les relacions amb la promotora i la constructora, entre d’altres. Aquest és un projecte que actualment es troba aturat per suspensió de pagaments de l’empresa promotora, Martinsa Fadesa, però que en el moment en què es va presentar va ocasionar certa mobilització ciutadana,

CTFC-CEDRICAT

171

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

tant per partidaris com per detractors, i va provocar el plantejament entre bona part dels agents socioeconòmics de la comarca sobre el model del creixement i desenvolupament econòmic del territori a curt-mig termini. Tot i que actualment el debat s’ha apaivagat, la diversitat d’opinions es manté, identificant-se els detractors i els defensors del projecte i del model de creixement que es considera més adient sobre la comarca. Així, en línies molt generals, els partidaris opinen que el desenvolupament del projecte tal i com estava previst permet crear ocupació i llocs de treball, tant durant les obres de construcció com posteriorment quan hi ha els serveis en funcionament, i que les activitats i serveis previstos en el projecte poden ser pols d’atracció del turisme a la comarca, i en especial, a la Vall Fosca. D’altra banda, els detractors proposen un debat més de fons, que plantegi el model de creixement de la comarca i el tipus d’activitats en què s’ha de sustentar l’economia del Pallars Jussà. En cap cas consideren que el desenvolupament del projecte s’adequa a les necessitats del territori i és un projecte integrat i coherent amb aquest. El projecte preveia una estació d’esquí amb 40 km de pistes a la muntanya de Filià, un complex de 2.400 places hoteleres i 964 habitatges de luxe al nucli d’Espui, a més a més d’un camp de golf de nou forats, un aparcament per a 2.400 vehicles, un centre de convencions i equipaments d’oci. Avui el projecte està aturat, algunes construccions estan a mig fer (96 apartaments a mig construir, el camp de golf quasi acabat, i la infraestructura associada a mig acabar), i l’ajuntament de la Torre de Capdella segueix cercant estratègies per tal de poder desencallar aquest projecte.

CTFC-CEDRICAT

172

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3. 2.3.5 3.5. Medi natural i paisatge 2.3.5.1. Els Els espais protegits La comarca del Pallars Jussà és molt rica en patrimoni natural i presenta una elevada biodiversitat. Aquesta notable riquesa és constatada per tots els agents públics i privats de la comarca, i per la ciutadania en general, i es considera com un dels principals eixos potencials de desenvolupament econòmic si es valoritzen el medi natural. Tot i així, també hi ha una minoria més escèptica que creu que en els espais naturals no s’hi pot fer res, i que la protecció és un factor limitant per al desenvolupament del territori. El Pallars Jussà té diversos espais amb diferents categories de protecció (Vegeu apartat 1.4.3.5. Sistema natural de la Síntesi de Dades Ambientals). Així, hi ha diferents nivells de protecció: espais catalogats dins la Xarxa Natura 2000, Espais d’Interès Natural (EINs), Parc Nacional i Reserva Nacional de Caça. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici està repartit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. La seva superfície es divideix en dos nivells de protecció: la zona interna, que té la categoria de protecció de parc nacional, i la zona perifèrica, de protecció més gradual; és en aquesta darrera categoria de protecció que s’hi troba catalogada una petita part de la superfície de la comarca. L’ús públic és un dels objectius principals del parc. Així, el Parc disposa d’un Pla rector d’ús i gestió. A la zona perifèrica són permeses les activitats tradicionals de la ramaderia i les explotacions hidroelèctriques existents. La part més septentrional del municipi de Torre de Capdella es troba en la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional. Així, el municipi de Torre de Capdella, i la Vall Fosca en general, representen la porta sud d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. El conjunt de llacs que es troben al municipi de Torre de Capdella en la zona perifèrica de protecció és el principal atractiu natural i turístic de la part més meridional del Parc Nacional. També el telefèric de Sallente-Estany Gento permet d’una manera còmoda accedir als punts d’inici de diverses rutes del Parc Nacional. La proposta d‘ampliació de la superfície protegida del Parc Nacional és motiu de debat entre els habitants d’aquest territori i de la comarca i altres agents amb interessos a la vall. Aquesta proposta d’ampliació preveu ampliar en 9.202 ha la superfície del Parc, i la perifèria en 11.497. L’ampliació de la superfície perifèrica faria que el municipi de Sarroca de Bellera tingués part de terme dins el Parc, i que el de Torre de Capdella incrementés la seva superfície municipal protegida. En aquests moments, s’han fet consultes als ajuntaments dels municipis afectats i a principis de juny de 2010 se sotmetran a debat de la Comissió Permanent per aconseguir el consens del territori. La proposta d’ampliació també ha generat debat entre la ciutadania: d’una banda, els favorables de l’ampliació per l’increment de la superfície protegida i de la preservació del territori, i de l’altra, els més reticents, que veuen l’ampliació com una limitació del creixement i de les activitats que s’hi volen fer. En el cas dels reticents, d’una banda s’hi troben alguns ramaders de la Vall Fosca que perceben la protecció com una limitació en els usos, i també perquè l’afluència de turistes a la zona del Parc pot causar molèsties a les seves activitats tradicionals ramaderes; aquest sector, en línies generals, percep el

CTFC-CEDRICAT

173

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Parc Nacional com una postal intocable que atrau a molts visitants de fora de la comarca, però que ells, residents de tota la vida a la vall, veuen limitada la seva activitat. I de l’altra, s’hi troben l’ajuntament de Torre de Capdella amb interès pel desenvolupament de la vall, i altres agents externs amb interessos econòmics, com són les promotores i immobiliàries que tenien projectes urbanístics de magnitud considerable a la Vall, i en particular, es fa referència al projecte de Martinsa Fadesa Vall Fosca Interllacs (Vegeu apartat 2.3.4. Planejament territorial i urbanístic de la Diagnosi Ambiental Participativa). En aquest sentit, es presenta la dicotomia entre la possibilitat de realitzar activitats econòmiques al medi natural o bé la seva protecció total, i alhora, el tipus d’activitats econòmiques que es poden fer en els espais naturals. Hi ha una opinió generalitzada que cal aprofitar els espais naturals i valoritzar-los, buscant activitats econòmiques que estiguin en equilibri amb la protecció i que alhora creïn ocupació qualificada i amb valor afegit. El parc disposa del Sistema de Gestió Ambiental segons els requisits del Reglament (CE) núm. 761/2001 (EMAS) així com la Norma UNE-EN ISO 14001:2004. També disposa de la Q de Qualitat Turística. Així, compta amb diferents distintius que avalen la qualitat de la gestió del territori protegit. La delimitació dels espais Xarxa Natura 2000 coincideix pràcticament amb la delimitació dels Espais d’Interès Natural (EINs). Al Pallars Jussà, a diferència d’altres territoris de Catalunya, la inclusió d’aquestes zones dins la Xarxa Natura 2000 no ha causat polèmica. En general, es tracta d’espais molt rurals, amb absència o poca població, i amb activitats econòmiques tradicionals vinculades al sector primari (agricultura, ramaderia i silvicultura), de manera que la seva protecció és compatible amb el manteniment d’aquestes activitats. Per tant, la protecció d’aquestes àrees no és percebuda com un factor limitant. En general es considera que aquests espais EIN no són coneguts, tant per la gent del territori com per la gent de fora de la comarca. La millora del coneixement d’aquests espais podria revertir en la seva valorització com a atractius d’interès turístic. Una altra figura de protecció molt estesa a la comarca són els acords de custòdia (Vegeu apartat 1.4.3.5. Sistema natural de la Síntesi de Dades Ambientals). Cal dir que el Pallars Jussà és la comarca amb més custòdia de territori, i ja compta amb prop de 60.000 ha en custòdia. En aquest sentit, destaca l’opció de l’ajuntament de Tremp d’apostar pels acords de custòdia com a estratègia per gestionar, administrar correctament i conservar el ric i divers patrimoni natural del seu terme municipal, i que ocupa el càrrec de vicepresident en la Junta Directiva de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). Cal recordar que el municipi de Tremp és el més gran de Catalunya, amb tres-cents trenta-tres quilòmetres quadrats. Així, es pot fer esment d’alguns dels acords de custòdia existents: -

-

A l’EIN de la Serra de Sant Gervàs, en el qual l’ajuntament ha arribat a un acord amb el propietari d’un terreny de l’EIN, i l’ajuntament s’ocupa del manteniment de l’espai a través de la brigada municipal, a canvi que la zona sigui d’ús públic durant trenta anys. L’acord entre l’ajuntament de Tremp, Fecsa-Endesa, Forestal Catalana i un propietari d’un terreny en un tram del canal de Gavet, que acull al població més important de la Península de cranc de riu autòcton. Quan l'empresa ha de descarregar el canal, els milers de crancs que hi viuen poden anar a parar temporalment a dues basses cedides pel seu propietari.

CTFC-CEDRICAT

174

Agenda 21 del Pallars Jussà

-

-

Diagnosi Ambiental Participativa

L'Ajuntament i l'empresa pública Forestal Catalana s'ocupen del manteniment, ja que també hi viu una petita població permanent. El municipi també té estratègies per fixar la població i conservar activitats tradicionals, com el pastoreig i la xolla de les ovelles. Els acords per a l'ús veïnal de pastures preserven aquests oficis i això afavoreix el manteniment de prats i boscos. Al canyet es proporciona menjar a un dels elements turístics de la comarca: els rapinyaires. Però l'Ajuntament no vol només atreure visitants. Els acords amb entitats naturalistes com l’Estació Biològica del Pallars Jussà promouen l'estudi científic dels voltors i de les altres espècies.

Recentment, també els municipis de Castell de Mur i Llimiana s’han sumat als acords de custòdia amb l’Estació Biològica del Pallars Jussà, així com empreses privades d’hostaleria i d’esports i serveis de natura. A la Terreta, al municipi de Tremp, a banda de l’interès faunístic i sobretot ornitològic de l’indret, destaca la rellevància de dues comunitats vegetals: la roureda d’Aulàs, bosc mixt de roure martinenc i roure de fulla petita, que és la roureda en extensió plana més gran del Pre-Pirineu català; i la fageda de Lleràs, de gran interès geobotànic ja que és pròpia de la regió eurosiberiana. Cal dir que tot i l’interès d’aquestes formacions vegetals, és poca la gent de la comarca que ha visitat aquests boscos. A nivell geològic, la Terreta també suscita interès ja que forma part de la unitat sud-pirinenca central i presenta materials sedimentaris de tipus calcari (paisatge càrstic) i conglomerat (montserratines). Aquest indret té molt potencial, sobretot per l’interès de l’observació ornitològica d’aus rapinyaires algunes en perill d’extinció com el trencalòs. L’ajuntament de Tremp ja fa temps que treballa en aquest territori per dinamitzar i valoritzar la Terreta, i compta amb personal tècnic propi per portar-ho a terme. A la comarca del Pallars Jussà, en concret al municipi de Tremp, hi ha en funcionament: –

dos punts d’alimentació suplementària (PAS) o canyets per a ocells carronyaires: o el PAS Serra dels Nerets o el PAS Serra d’Ordials i Graller

–

un PAS específic per a voltor negre: o a la Reserva Nacional de Caça de Boumort

Els PAS o canyets són punts autoritzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en els quals s’hi aboquen restes animals per alimentar aus carronyaires. Aquests punts s’han creat arran de la restrictiva legislació sanitària que prohibeix l’abandó de cadàvers de bestiar al medi natural, eliminant la font d’alimentació dels ocells carronyaires arran de la malaltia de les vaques boges. L’associació Lo Trencalòs, mitjançant acords de custòdia del territori amb l’Ajuntament de Tremp, ha desenvolupat els projectes, ha fet les instal·lacions i gestiona aquests canyets, fent les aportacions de carronya. En el cas del PAS Nerets, aquest només està operatiu durant la primavera i l’estiu, l’època amb més afluència d’ocells. S’hi observa habitualment l’aufrany, i més puntualment, el voltor comú, el milà reial, el corb i l’àliga daurada. Pel que fa al PAS Ordials i Grallers, l’existència d’aquest canyet

CTFC-CEDRICAT

175

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

ha aconseguit reduir la presència d’ocells carronyaires a l’abocador de Fígols, millorant una situació problemàtica de l’abocador, i a més a més, atreu habitualment una trentena d’aufranys, una vintena de milans reials i negres, i 150-200 voltors comuns. Destaca la presència d’aufrany, essent un dels punts de major concentració d’aquesta espècie. En aquest canyet hi participa una empresa local dedicada a l’escorxament i distribució de conills, que hi fa aportacions. En el cas del PAS de Boumort, aquest s’ha condicionat específicament per al voltor negre, que s’ha reintroduït recentment. Per tant, aquests canyets, a més a més de tenir la finalitat d’assegurar l’alimentació als ocells carronyaires, juguen un paper destacable en el desenvolupament del turisme científic i ornitològic, pel fet de ser punts de conservació d’ocells carronyaires del Prepirineu i d’observació d’aquestes aus. En aquest sentit, Boumort ja ha suscitat l’interès per part d’una prestigiosa associació científica i ornitològica d’Alemanya. Les administracions públiques del territori afirmen que l’existència d’aquests punts de riquesa natural s’ha d’aprofitar perquè reverteixi en el desenvolupament socioeconòmic d’aquest territori rural. A la Reserva Natural de Caça de Boumort, l’espècie característica és el cérvol, i també destaquen l’isard, el cabirol i la daina. En l’època reproductiva del cérvol, quan té lloc la brama, des de mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre, s’hi realitzen activitats guiades d’observació del cérvol i escolta de la brama (Vegeu apartat 2.3.2.4. Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa). Així, Boumort esdevé un indret d’interès turístic faunístic que pot repercutir en el desenvolupament socioeconòmic de la comarca tot articulant un producte turístic. També cal destacar com a punt fort en la gestió del medi natural de la comarca, la regulació i ordenació de les visites a la Cova dels Muricecs (Vegeu apartat 2.3.2.4. Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa). A més a més, cal destacar l’existència de Plans de Gestió dels següents espais: el Pla de Gestió de la Terreta, mitjançant conveni entre l’ajuntament de Tremp i l’obra social La Caixa, i la recent creació del Consorci La Terreta-Sant Gervàs, integrat pels ajuntaments de la Conca de Dalt, el Pont de Suert, Sarroca de Bellera, Senterada i Tremp. – el Pla de Gestió de la Finca Bon Repòs, al terme de Sant Esteve de la Sarga, integrat per 4 línies estratègiques: l’aplicació de tècniques per una gestió forestal sostenible, la divulgació tècnica de les millors pràctiques silvícoles, la identificació de punts d’interès natural i històric, i pel seu ús lúdic, i la identificació i aprofitament dels productes secundaris del bosc. Aquestes eines de gestió permeten ordenar els usos d’aquests espais i compatibilitzar la protecció amb la rendibilització socioeconòmica de l’indret. – També l’Estació Biològica del Pallars Jussà ha redactat el Pla de Gestió seguint el format EUROSITE de l’espai fluvial de la Noguera Pallaresa en l’àmbit del Pallars Jussà, gràcies al patrocini de l’Obra Social de Caixa Catalunya, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), i el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Això ha permès iniciar amb garanties la gestió d’aquest espai. El següent pas serà la redacció d’un Pla de Gestió per l’espai dels Estanys de Basturs, ja que una bona planificació és bàsica per optimitzar recursos i prioritzar actuacions als indrets de major interès. – El Congost de Mont-rebei és un espai d’interès natural en el qual s'han engegat una sèrie d'actuacions en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Sant Esteve de la Sarga, el Pont de Montanyana, Àger i Tremp, i també amb les entitats ciutadanes que fa anys que treballen –

CTFC-CEDRICAT

176

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

per a la seva conservació, com és el cas de la Institució de Ponent per a la Conservació i Estudi de la Natura (IPCENA). Destaca l’elaboració d’un pla de gestió per tal de millorar la biodiversitat de l'espai i facilitar-ne l'ús públic, i la realització d’un seguit d’actuacions, com el camí, barana, miradors i aparcament. – Pel que fa als espais fluvials, existeix el Pla d’ordenació dels usos a l’embassament de Sant Antoni, que pretén regular i compatibilitzar els usos i aprofitaments que es poden realitzar en aquest embassament. Tot i existir l’ordenació, hi ha qui comenta que a la pràctica no es fa un control rigorós dels aprofitaments, i no hi ha vigilància constant que porti aquest control. L’administració comarcal i l’associació Lo Trencalòs fan esment del projecte de creació del Parc Territorial Collegats-Terradets, com una interessant iniciativa d’ordenació integral del territori, que es va iniciar però que finalment no va prosperar. El projecte del Parc Territorial preveia un Pla Director per ordenar i gestionar els valors patrimonials de la comarca en les seves tres vessants: valors naturals i ambientals, valors culturals i activitats lúdico-recreatives. Les directrius i propostes del Pla Director s’estructuraven en base a sis programes: - directrius d’ordenació ambiental - directrius específiques per sectors de l’àmbit fluvial - directrius d’ordenació dels usos del sòl - directrius d’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua - directrius d’ordenació i regulació de les activitats fisicoesportives en el medi natural - directrius d’ordenació del patrimoni També s’havia elaborat un portal web amb tota la informació sobre el Parc Territorial CollegatsTerradets i els recursos, serveis i activitats que es podien realitzar a la comarca. Així, el Parc Territorial, a més a més d’ordenar el territori, també era concebut en clau de promoció turística, com una carta de presentació de la comarca al visitant, al voltant de quatre eixos: l’aigua (rius i embassaments), els senders, els castells i la geologia. El Parc Territorial volia presentar la comarca com un parc temàtic, en el qual el visitant té moltes coses a fer. Finalment, s’havia de constituir un consorci per gestionar el territori, vinculant turisme i medi natural, però no s’ha acabat consolidant. Per tant, es detecta que d’uns anys ençà hi ha una aposta per part de les administracions de la comarca i també dels privats i associacions de gestionar el medi natural, per tal de preservar la biodiversitat existent, compatibilitzar la protecció amb els usos públics, i alhora, valoritzar el patrimoni natural en serveis i activitats econòmiques, com a oportunitat de desenvolupament econòmic local.

2.3.5.2. La fauna fauna Els Agents Rurals realitzen censos de fauna i també fan captures i alliberaments d’exemplars d’espècies en perill d’extinció o que es troben en programes de reintroducció. També fan censos de fauna i flora protegida, en col·laboració amb altres institucions de recerca, com el CREAF o la UdL. A més a més, l’Estació Biològica fa estudis de diferents espècies. Destaca el Pallars Jussà com una de les comarques de Catalunya amb més presència de voltors.

CTFC-CEDRICAT

177

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Si bé la protecció del territori en general no suscita un debat viu entre la població, no passa el mateix amb les actuacions relacionades amb la protecció i conservació de la fauna. Així, un ampli sector social de la comarca, sobretot el vinculat amb l’agricultura i la ramaderia, però també des d’algunes administracions, es mostra força contrari amb les normatives proteccionistes de fauna i les actuacions derivades dels plans de reintroducció, argumentant que són massa restrictives i que no hi ha una bona planificació quan es reintrodueixen determinades espècies. Així, la principal causa de polèmica respecte a les reintroduccions de fauna es considera que és la gestió ineficient o deficient de les reintroduccions, que comporta danys i pèrdues econòmiques tant a la ramaderia com a l’agricultura. En el cas del sector econòmic de la ramaderia, es fa referència en concret a les aus carronyaires (voltors, aufranys) i rapinyaires (àligues i milans), i també a la zona de la Vall Fosca es parla de la possible presència de l’ós. Aquestes veus més crítiques són favorables a la protecció, però des d’una òptica de racionalitat, equilibri i sobretot planificació, cosa que les normes actuals no contemplen. Des del seu punt de vista, creuen que avui en dia es protegeix més als animals que a les persones, i que les administracions que promouen i apliquen aquestes lleis estan comportant conseqüències, com són les dificultats per mantenir les activitats econòmiques tradicionals (agricultura i ramaderia) i s’està hipotecant la continuïtat futura d’aquestes. Hi ha consciència i coneixement que aquestes aus hi han estat sempre, i que la seva presència va molt lligada amb la ramaderia, però creuen que aquesta relació s’ha desequilibrat, i que els ramaders en resulten perjudicats. Comenten que les compensacions econòmiques que l’administració atorga en casos de pèrdues de bestiar són molt difícils de tramitar per la dificultat de demostrar que aquestes pèrdues han estat fruit de l'atac d’espècies protegides, i requereixen de documentació que al ramader li és molt feixuga de gestionar. A més a més, exposen que detecten incongruències, que justifiquen la seva teoria de la mala planificació de les reintroduccions, com ara que els ramaders poden subministrar els cadàvers per als canyets, però a la vegada aquests canyets no estan registrats com a sistema de gestió de cadàvers, per la qual cosa han de continuar disposant i pagant un servei de recollida de cadàvers per poder complir amb la normativa de gestió de cadàvers. Per últim, resulta que la presència de voltor comú ha acabat esdevenint una molèstia en alguns indrets de la comarca, sobretot a la zona de Fígols de Tremp, on hi ha el dipòsit controlat de RSU comarcal, i on el voltor aconsegueix trobar aliment amb facilitat. En aquest sentit, per tal de poder gestionar aquesta situació, des de l’ajuntament de Tremp i amb la implicació de l’associació Lo Trencalòs, s’ha condicionat el PAS Serra d’Ordial per tal d’atraure els voltors a aquest canyet i minimitzar la seva presència a l’abocador. Recentment, a la Reserva Nacional de Caça de Boumort s’ha començat la reintroducció del voltor negre (Vegeu apartat 2.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades Ambientals). Alguns sectors socials es mostren crítics amb aquesta reintroducció, per l’experiència d’altres reintroduccions i les possibles conseqüències que pot comportar si no es gestiona bé, sobretot, pel possible atac als ramats (com ja ha passat amb el cas del voltor comú). Per evitar aquesta situació, a la Reserva Nacional de Caça de Boumort s’ha condicionat un canyet per a voltor negre, per tant, l’experiència aconseguida amb la presència del voltor comú s’ha aplicat ja des d’un principi amb la reintroducció del voltor negre, i d’aquesta manera s’espera que no hi hagi incidències. Pel que fa a l’agricultura, també hi ha incidències amb la presència de certes espècies animals. El més conegut a la comarca és la presència del cérvol reintroduït a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. La creació de la reserva de caça es va fer per recuperar la població de cérvol i fer-ne un ús cinegètic. Hi ha una opinió majoritària, tant per part d’administracions com de tècnics i sector

CTFC-CEDRICAT

178

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

primari, que la reintroducció d’aquesta espècie no ha estat ben gestionada, ja des dels inicis, i que aquest és el motiu pel qual ara en pateixen les conseqüències. Així, ja fa uns anys que la població de cérvol presenta un desequilibri i té problemes de consanguinitat. Des del punt de vista de la genètica de l’espècie, segons alguns tècnics i caçadors, la gestió de la caça de “trofeus” es va fer molt malament: es va permetre la cacera de molts “trofeus” que van representar l’eliminació dels exemplars més bons i que quedessin els exemplars de l’espècie amb menys qualitats; amb aquesta gestió, s’estava fent una selecció “contra natura” de l’espècie. A més a més, la població estava aïllada dins de la mateixa Reserva, i van començar a aparèixer problemes de consanguinitat. D’altra banda, la població de cérvol ha crescut molt en nombre, i a la Reserva no hi ha suficient herba tendra per alimentar-se; això fa que el cérvol surti de la Reserva i baixi a les planes, prop de les zones habitades, i s’alimenti de les collites tendres, provocant destrosses als cultius. Per tant, els afectats més directes són els agricultors: el cérvol surt dels límits de la Reserva i arriba als camps de cultiu, on provoca importants destrosses a les collites. En aquest aspecte, hi ha qui afegeix que les fugues de cérvols a vegades són intencionades, ja que la tanca que delimita la reserva de caça en més d’una ocasió apareix trencada per facilitar la fugida dels cérvols, així que hi ha interessos diversos entorn al cérvol. Els agricultors estan molt amoïnats i alguns indignats amb les destrosses que causa aquesta espècie. Per compensar les pèrdues en les collites, els agricultors poden sol·licitar compensacions per danys a les collites. A més a més, per fer front a la presència del cérvol en els camps de cultiu, els Agents Rurals donen llicències i acompanyen als caçadors per fer batudes per reduir els cérvols. Per tant, el principal motiu de crítica és la mala gestió de la població de cérvol a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, mentre que les pèrdues en els cultius són compensades econòmicament. Des del punt de vista tècnic, hi ha qui apunta que actualment per tal de millorar la genètica de la població de cérvol, s’hauria de tornar a començar, eliminant els exemplars actuals i tornant a començar de nou la reintroducció. Una altra espècie que ha proliferat molt és la població de porc senglar. Com en altres punts del territori català, la població d’aquesta espècie ha incrementat notablement en els darrers anys, atès que no té depredador natural i té una gran capacitat d’adaptació al medi i una taxa reproductiva elevada. Aquesta sobrepoblació causa molèsties i destrosses a les collites. Per tant, els agricultors són els principals afectats per la presència d’aquesta espècie. Per controlar la població de senglar, els Agents Rurals concedeixen llicències als caçadors per poder abatre exemplars d’aquesta espècie. Hi ha qui apunta que, amb aquestes batudes, s’estan destrossant els refugis del senglar en els marges dels espais fluvials, i aquesta acció té com a conseqüència que s’està malmetent el bosc de ribera i de retruc també s’afecta a altres espècies d’interès naturalístic d’aquest ecosistema, com els nius d’arpella. Des de les administracions territorials es considera que aquestes reintroduccions i proteccions s’han fet des d’una òptica molt urbana i naturalista, sense comptar amb l’opinió de la gent que treballa i viu en el territori rural, i per tant, és comprensible la reacció ja d’entrada reticent a aquests plans. Si, a més a més, hi ha incidències que comporten pèrdues als agricultors i ramaders, encara és més comprensible la reacció social contrària a la protecció. Així, es creu que caldria fer una tasca prèvia de preparació i conscienciació de les persones, fer pedagogia sobre la importància de cadascuna de les espècies en l’ecosistema, i mostrar que la compatibilitat és possible. Ara aquesta situació no es dóna.

CTFC-CEDRICAT

179

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Per últim, els Agents Rurals informen de la presència d’isard a la serra del Montsec. Es tractaria de la població d’isard més meridional que existeix.

2.3.5.3. Els espais espais fluvials La comarca del Pallars Jussà te un lligam social molt directe amb els espais fluvials. La Noguera Pallaresa és el curs fluvial més notable, que discorre al llarg de la comarca; però també hi ha una important xarxa de rius secundaris, rieres, torrents i barrancs, que conformen la conca hidrogràfica de la Noguera Pallaresa. Així, els espais fluvials són importants connectors biològics i desenvolupen un paper ecològic molt destacable. Alhora, els espais fluvials de la comarca també desenvolupen un important paper social i la ciutadania hi té un vincle molt arrelat, com ja s’ha identificat anteriorment (Vegeu apartat 2.3.2.4. Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa). A la comarca, s’han dut a terme diversos estudis, projectes i actuacions entorn l’espai fluvial (rius i zones humides) per iniciativa d’administracions i d’associacions. Veient la necessitat d’aglutinar esforços i sumar interessos, es va crear l’Estació Biològica del Pallars Jussà. La finalitat d’aquesta associació és la de treballar al voltant de l’aigua per assolir un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics i la conservació del patrimoni històric i cultural del seu entorn. Tota l’activitat de l’Estació Biològica es centra en la xarxa d’espais fluvials, punts d’aigua (fonts i basses) i zones humides del Pallars Jussà, i els elements del seu entorn immediat directament relacionats amb el seu funcionament (Vegeu apartat 1.4.6. Educació ambiental de la Síntesi de Dades Ambientals). El riu Noguera Pallaresa forma part de la conca hidrogràfica de l’Ebre. En aquest sentit, la competència dels usos i aprofitaments hídrics és de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), però en trobar-se dins la comunitat autònoma de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua també hi intervé. Una de les principals problemàtiques en la gestió dels espais fluvials de la comarca és la dualitat de competències entre les administracions amb competències fluvials: la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta realitat fa que hi hagi una duplicitat d’administracions relacionades amb el curs fluvial, s’incrementa la burocràcia per duplicat, i les gestions i tràmits per fer actuacions en l’espai fluvial esdevenen feixugues. També s’exposa que la planificació hidrològica catalana en alguns casos és més restrictiva o té en compte alguns criteris que difereixen de la planificació de la CHE, i aquesta situació genera dubtes i confusió. Es fa esment de la realització del procés participatiu de gestió de conca que ha realitzat l’ACA per a la Noguera Pallaresa, i dels dubtes que es planteja la societat sobre les possibilitat d’implementar aquesta gestió atès que la CHE també hi té competències. Una altra dificultat és el manteniment del cabal ecològic de la Noguera Pallaresa. El curs fluvial de la Noguera Pallaresa està alterat per la presència d’embassaments i preses hidroelèctriques. En períodes determinats, hi ha variacions provocades del cabal per generar electricitat mitjançant la força hidràulica. Aquestes avingudes d’aigua causen alteracions en la població de peixos sobretot si aquestes avingudes tenen lloc en les zones de fressa, ja que ocasionen una elevada mortalitat entre els ous i els alevins. Tot i que les societats de pescadors denuncien aquesta situació i algunes admeten que no tenen bona entesa amb la hidroelèctrica, la situació està acceptada i actualment no CTFC-CEDRICAT

180

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

hi ha mobilització de protesta per part del sector en aquest sentit. A principis dels anys 90, la Societat de Pescadors de Tremp juntament amb l’associació Lo Trencalòs, van iniciar una tasca de pressió a l’empresa hidroelèctrica per garantir el cabal mínim o ecològic a la sortida de la presa de Talarn, ja que en més d’una ocasió el riu no tenia cabal. La pressió realitzada va donar els seus resultats, ja que la hidroelèctrica va cedir i va fer una actuació a la presa per tal de permetre una sortida constant d’aigua i mantenir així el cabal mínim o ecològic. Els resultats obtinguts han estat molt ben valorats, tant pels mateixos pescadors, com per les administracions i la ciutadania en general. També els Agents Rurals fan molt seguiment del manteniment del cabal ecològic, i si cal, posen denúncies a les empreses hidroelèctriques. A més a més, els pescadors exposen com a problemàtica les variacions en el cabal d’aigua del riu degudes a les variacions en la demanda d’aigua per a usos turístics en municipis que es troben aigües amunt. Durant la temporada d’esquí, en què incrementa l’afluència turística i per tant, la demanda d’aigua, s’acostuma a notar una davallada en el cabal del riu. Aquesta davallada té efectes directes sobre les poblacions de peixos, i en concret, sobre la truita. Els pescadors comenten que s’ha prioritzat el model turístic d’esquí del Pirineu i això té afectacions per al riu, tant per l’increment de la captació d’aigua, com per l’augment dels abocaments d’aigües residuals d’origen domèstic, que repercuteixen negativament en la qualitat de l’ecosistema fluvial. També s’identifica com a aspecte negatiu l’existència de captacions d’aigua directa del riu no autoritzades; hi ha qui explica que en trams concrets d’alguns rius com l’Abella hi ha nombroses mànegues que “xuclen” l’aigua del riu per a consum domèstic, de granges o de reg. Tot i que els Agents Rurals tenen localitzades aquestes captacions, en general no acostumen a denunciar-les. Algunes associacions apunten que no es respecta el bosc de ribera quan es fan batudes de porc senglar i es fa cerca pels rodals del riu. En alguns nuclis no existeix cap sistema de sanejament, de manera que les aigües residuals domèstiques s’aboquen al riu, representant un factor que agreuja l’estat dels cursos fluvials i de la seva llera. Aquest fet s’agreuja encara més en època de sequera quan disminueix el cabal dels rius, i en alguns casos, alguns d’ells pràcticament no tenen cabal. Per tal de millorar aquesta situació, actualment estan projectades la construcció de diferents EDARs en municipis on fins ara no disposaven de sistema de depuració. Els barrancs canalitzen les aigües de pluja cap a les rieres i torrents. Des de les administracions locals i comarcal hi ha preocupació perquè els barrancs que condueixen les aigües de torrents i rieres es troben molt bruts de vegetació, i en l’època del desglaç, quan aquests torrents van plens d’aigua, la presència de vegetació pot obstruir la lliure circulació de l’aigua, i resultar molt perillós. També s’exposa que abans es feien murs de contenció, que permetien d’una banda, evitar l’erosió, i de l’altra, controlar l’arrossegament de fangs i branques cap als rius i embassaments on desemboquen els barrancs. A tall d’exemple, s’identifiquen les lleres del Bòssia i del Flamisell, a la Vall Fosca, i també diferents barrancs del municipi de Castell de Mur. Per tant, s’apunta com a acció prioritària la necessitat de fer una neteja per tal que les aigües puguin discórrer sense entrebancs, o bé fer murs de contenció. Així, s’han fet reiterades peticions a l’ACA però sovint no han estat contestades.

CTFC-CEDRICAT

181

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Les societats de pescadors també han fet determinades actuacions concretes per protegir o recuperar punts concrets de l’ecosistema fluvial. Així, per exemple, la Societat de Pescadors de Tremp en col·laboració amb l’associació lo Trencalòs i el suport de l’Ajuntament de Tremp ha dut a terme una important actuació de recuperació d’un meandre de la Noguera Pallaresa, per garantir i preservar una zona de fressa de la truita i recuperar el bosc de ribera, en el marc del projecte de recuperació del traçat del riu Noguera Pallaresa. Aquest indret és conegut com la zona humida dels Arenys, situat al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa. Aquesta zona humida associada a la plana d’inundació del riu té unes 35 hectàrees de superfície i és de gran importància ja que forma un corredor biològic. Relacionat amb aquest projecte, s’ha condicionat l’itinerari de natura del Camí de les Ínsules, o Meandre de les Ínsules, que permet l’observació d’ocells aquàtics i conèixer com és un bosc de ribera. L’indret s’ha repoblat amb espècies vegetals autòctones provinents del Planter de la Conca, gestionat per Forestal Catalana i que es troba dins d’aquest espai. També la Societat de Pescadors de la Pobla de Segur realitza actuacions de conservació de la truita, com s’explica en el següent apartat. Des de l’Ajuntament de Tremp, com a membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, s’havia intentat aconseguir un contracte de riu23 a la Noguera Pallaresa, però finalment aquest acord no va prosperar. A més a més, en el cas dels embassaments, des d’algunes associacions més sensibilitzades es constata que hi ha acumulació de residus, tant surant com en el fons. En aquest sentit, cal destacar les actuacions de neteja del fons dels llacs i embassaments que realitza l’empresa de busseig amb seu a la comarca.

o Fauna als espais fluvials: espècies autòctones i al·lòctones A la Noguera Pallaresa i als seus afluents hi ha una important població de truita autòctona, que a la vegada és l’espècie més valorada per les societats de pescadors. Les societats de pescadors de la comarca han realitzat una tasca molt important de recuperació de la truita autòctona, fomentant la pesca sostenible d’aquesta espècie. Aquestes societats es mostren molt orgulloses amb la feina feta i la situació actual d’aquesta espècie. La truita és una espècie bioindicadora de l’espai fluvial, i la presència a la Noguera Pallaresa i als seus afluents és un símptoma de la bona qualitat d’aquests cursos fluvials. A més a més, les societats de pescadors col·laboren per mantenir aquestes poblacions de truita autòctona; per exemple, al terme de la Pobla de Segur hi ha un canal de la central hidroelèctrica on hi ha presència de truita i hi acostuma a pondre els ous. Per qüestions de manteniment del canal, aquest s’ha de buidar amb certa periodicitat. En aquests períodes, els pescadors agafen les truites del canal i les traslladen al riu, per tal de garantir la seva supervivència i mantenir la població de truita. També les societats de pescadors delimiten zones de protecció on no es pot pescar la truita per fomentar així la seva repoblació natural. 23

El contracte de riu és un acord de gestió entre diversos interlocutors públics i privats amb interessos que afecten un determinat espai fluvial (normalment un tram lineal o un corredor), per tractar de conciliar els diversos usos i funcions dins el riu, en el seu entorn immediat d’influència i en la conca vessant, i amb la finalitat de recuperar, protegir, valoritzar i promoure conjuntament el patrimoni fluvial. El grau de compromís i de vinculació jurídica és similar al del conveni de col·laboració. A diferència de l’adopció de riu, el contracte de riu sol implicar un nombre més elevat d’agents i una estructura organitzativa més complexa. En l’àmbit català o espanyol encara no hi ha textos legals que recullin aquest instrument, tot i que en països del nostre entorn com França ja fa bastants anys que, dins la legislació relativa a la gestió de les aigües continentals, es contempla la figura del contracte de riu. CTFC-CEDRICAT

182

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Pel que a fa a la població de cranc de riu autòcton, aquesta s’ha recuperat en alguns punts de la Noguera Pallaresa. Aquests punts estan identificats pels Agents Rurals i per les societats de pescadors, que en van fent el seguiment i control. A la comarca hi ha la població de cranc autòcton més important de la Península, que es troba al canal de Gavet, de la central hidroelèctrica propietat de Fecsa-Endesa. En aquest indret, s’ha establert un acord de custòdia entre diferents agents. Quan l'empresa ha de descarregar el canal, els milers de crancs que hi viuen poden anar a parar temporalment a dues basses cedides pel seu propietari. L'Ajuntament i l'empresa pública Forestal Catalana s'ocupen del manteniment, ja que també hi viu una petita població permanent. Actualment, la hidroelèctrica està duent a terme el projecte de modernització del canal, i cada any fa obres en un tram del canal. Els pescadors creuen que les obres del canal comportaran la desaparició del cranc. Pel que fa al paper de les administracions públiques respecte a la protecció i conservació del cranc de riu autòcton, els pescadors es mostren satisfets amb el paper de l’ajuntament de Tremp, ja que compten amb el seu suport i col·laboració. Però creuen que l’administració autonòmica hauria de fer un treball més seriós per conservar les poblacions d’aquestes espècies autòctones que han tornat a formar part de l’ecosistema fluvial. Posen d’exemple la regió de Segòvia en què, segons diuen, s’hi estan dedicant molts esforços. En aquest sentit, cal dir que el febrer de 2010 el conseller de Medi Ambient i Habitatge va signar, juntament amb l'alcalde de Tremp i el president de l'EMD de Vilamitjana un protocol institucional relatiu a la preservació i millora del cranc autòcton a la conca del riu Noguera Pallaresa. Les societats de pescadors afirmen que ha aparegut la llúdriga en certs punts de la Noguera Pallaresa i dels seus afluents. La presència d’aquesta espècie autòctona indica la bona qualitat ecològica dels cursos fluvials al seu pas pel Pallars Jussà. Els Agents Rurals també fan censos de tritó pirinenc, espècie autòctona que es localitza en punts de molt difícil accés, com ara els barrancs. Pel que fa a espècies al·lòctones, el més destacat és que al pantà de Sant Antoni la CHE hi ha detectat larves de musclo zebra. El musclo zebra (Dreissena polymorpha) viu en aigües dolces, encara que pot tolerar una salinitat de fins al 4% i aigües de qualitat deficient. Està considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta pel seu impacte ambiental i econòmic. A Catalunya la seva presència es va detectar el 2001 al meandre de Flix, i des de llavors, la seva expansió aigües amunt de rius i pantans sembla imparable. Els transvasaments d’aigua o el trasllat d’embarcacions poden afavorir l’expansió del musclo zebrat. Per aquest motiu, en els indrets on s’ha detectat presència de musclo zebra, i per tant, també al pantà de Sant Antoni, s’ha de seguir un protocol: les barques que naveguen al pantà no es poden traslladar cap a una altra massa d’aigua, i les barques abans i després de sortir de l’aigua s’han de desinfectar. Així, es feia necessari tenir un punt de desinfecció al pantà de Sant Antoni, que havia de fer la CHE. L’administració comarcal, les empreses de serveis al pantà i els propietaris privats de les embarcacions demanaven a la CHE que condicionés el punt de desinfecció necessari per poder continuar navegant al pantà, i també des del Consell Comarcal portaven prop d’un any amb aquesta reivindicació. Mentre la instal·lació no existia, es feia servir una estació temporal privada per desinfectar les embarcacions que volien navegar al pantà de Sant Antoni. Finalment, el novembre de 2009 la CHE va començar les obres de construcció a Talarn, en el marc del Pla de Xoc contra el musclo zebra que desenvolupa la CHE. La nova instal·lació de desinfecció comptarà amb una plataforma de rentat dotada amb un sistema de recollida d’aigües, un sistema de drenatge i una sala tècnica per a l’ús d’aigua clorada. Amb aquesta instal·lació en ús

CTFC-CEDRICAT

183

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

s’espera poder continuar amb les activitats de navegació al pantà de Talarn. A banda de la seva afectació sobre les activitats nàutiques, el musclo zebra causa problemes a les hidroelèctriques perquè obtura les canonades, i en aquest sentit, a la llarga si la població de musclo zebra proliferés a l’embassament de Talarn, podria comportar problemes. Una altra espècie que està començant a causa problemes és el corb marí. Aquesta au aquàtica és present de forma més o menys estable en algunes làmines d’aigua del Pallars Jussà. Segons les societats de pescadors, s’informa de la seva presència a l’embassament de Terradets o a l’estany Gento, per posar alguns exemples. A més a més, els Agents Rurals en fan censos. Per als pescadors, el corb marí esdevé un competidor directe, ja que és un depredador de peixos, entre ells, la truita, tan preuada pels pescadors. També segons els pescadors aquestes aus s’estan instal·lant en zones de reserva de truita, amb el conseqüent perjudici per a les poblacions piscícoles d’aquestes àrees. La solució permesa és la de foragitar-los, però els pescadors demanen que se’ls pugui donar autorització per altres mesures més directes, com seria caçar-los. Segons la Directiva Europea de protecció de les aus aprovada el 1979, concretament la Directiva 79/409/CEE del Consell de les Comunitats Europees de 2 d’abril de 1979, totes les espècies de Phalacrocorax, corbs marins, es troben en el llistat d’aus protegides a tota l’Europa Comunitària. Totes aquestes mesures han provocat un notable creixement de les poblacions europees de les distintes espècies d’aquestes aus de coloracions obscures. Es calcula que els corbs marins consumeixen anyalment més de 300.000 tones de peix a les aigües europees, doncs s’alimenten exclusivament de peixos de forma que a cada exemplar li cal ingerir diàriament entre 400 i 600 grams de peix. Però en el cas del corb marí de terra endins (Phalacrocorax carbo sinensis), la Unió Europea permet des del 1997 als Estats Membres o als seus governs autònoms l’aprovació de mesures locals o regionals per contenir i aturar els perjudicis causats per aquesta au carnívora, com és el cas d’Itàlia, de Polònia, d’Alemanya o d’Àustria, i també s’ha autoritzat la tala d’arbres-dormiders o arbres-nius i fins i tot l’esterilització d’ous al Regne Unit o Eslovènia.

2.3.5.4. El paisatge paisatge El paisatge de la comarca del Pallars Jussà és molt divers i variat. Així, a la comarca s’hi troben des de paisatges suaus amb predomini dels cultius mediterranis fins a paisatges d’alta muntanya. Aquest tret s’identifica com una de les característiques que li aporten singularitat i valor afegit respecte altres territoris, atès que es considera que el paisatge de la comarca no ha sofert importants alteracions al llarg dels anys per una baixa pressió urbanística i es manté molt ben conservat. Hi ha consens en què el paisatge és un dels grans potencials per al desenvolupament socioeconòmic de la comarca, i permet explicar molt bé la història de la comarca i els seus habitants: els cultius, la geologia, els castells, l’aigua i els aprofitaments hidroelèctrics, etc. Hi ha qui apunta que el paisatge parla, i cal saber interpretar-lo i preservar-lo. El fet que el paisatge no hagi estat modificat substancialment pot ser una oportunitat si es sap aprofitar. S’han anat condicionant diferents punts estratègics a la comarca que permeten observar el paisatge, que es valoren positivament. Així mateix, també hi ha l’opinió que els petits pobles rurals són un distintiu del paisatge, que aporten atractiu i valor a la comarca.

CTFC-CEDRICAT

184

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Tot i el potencial que presenta el patrimoni natural del Pallars Jussà, es considera que actualment no s’està aprofitant aquest recurs com a font de creació d’ocupació i de generació d’ingressos econòmics, i per tant, hi ha una opinió majoritària que s’ha de treballar en aquesta direcció (Vegeu apartat 2.3.2.4.Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa). En aquest sentit, administracions de caire supracomarcal creuen que cal seguir la direcció en el desenvolupament d’activitats a petita escala que valoritzin els recursos locals i el patrimoni natural, com ara serveis de guiatge pels camins del Pallars Jussà, observació i interpretació del patrimoni natural (paisatge, flora, fauna, geologia, etc), i que a més a més, es complementin amb altres serveis (com la gastronomia, l’allotjament, etc). També es considera important per al sorgiment i foment de les activitats econòmiques basades en el patrimoni natural, l’activitat formativa en la gestió d’espais i en l’aprofitament dels espais naturals com a generadors de valor econòmic. En aquesta direcció, a la comarca hi ha algunes actuacions de dinamització socioeconòmica local a partir del patrimoni natural i cultural, i amb un component de sensibilització i educació ambiental, identificades en l’apartat anterior. Entorn a la conservació del paisatge, s’identifiquen alguns projectes que es perceben com a amenaces per alguns agents. D’una banda, el projecte de Martinsa Fadesa (també conegut per Vall Fosca Interllacs) fou un projecte controvertit que creà debat a la comarca per les modificacions en el paisatge de la Vall Fosca. Segons bona part de la ciutadania de la comarca, l’estat de les construccions a mig fer i en situació d’abandonament ha causat una important ferida en el paisatge de la vall, i actualment es plantegen molts dubtes i incerteses sense resoldre sobre el futur d’aquest projecte i les obres mig començades. Un altre projecte que actualment és candent i també ha generat debat és el projecte promogut per Red Eléctrica Española (REE) de construcció d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Monsó i Isona (Vegeu apartat 2.3.1.. Energia de la Diagnosi Ambiental Participativa). Respecte al paisatge, hi ha un sector de la ciutadania que diu, amb una certa connotació pejorativa, que la presència de línies elèctriques és una característica pròpia del paisatge del Pallars Jussà. També hi ha qui apunta que la concentració parcel·lària i els projectes de modernització del regadiu es traduiran en un canvi del paisatge. Així, segons el tipus de cultiu pel qual s’aposti, hi pot haver una homogeneïtzació de cultius, com el panís, que faran canviar el paisatge cerealístic de la Conca.

2.3.5.5. Boscos i camins El 80,03% de la superfície del Pallars Jussà té un ús forestal, essent aquest l’ús predominant. A més a més, prop de la meitat d’aquesta superfície forestal és de titularitat pública (49,62%) (Vegeu apartat 1.4.2.1. Usos del sòl de la Síntesi de Dades Ambientals). Tot i així, es constata que l’aprofitament silvícola ha davallat molt en els darrers anys. En molts dels boscos privats no s’hi realitza cap aprofitament forestal, s’han abandonat les pràctiques tradicionals silvícoles, i juntament amb l’abandonament de les pastures i camps de conreu, comporten un CTFC-CEDRICAT

185

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

creixement de la superfície boscosa amb el conseqüent increment del risc d’incendi forestal. En els boscos públics hi ha instruments d’ordenació per mantenir les masses forestals, així com encara els veïns i veïnes del municipi hi fan aprofitaments a partir de l’ús comunal. Els Agents Rurals fan el seguiment dels aprofitaments forestals, per comprovar que s’apliquen correctament. Així, fan visites in situ per comprovar que les accions realitzades es corresponen amb les previstes en el pla. També realitzen els aprofitaments dels boscos que estan dins el Catàleg d’Utilitat Pública (CUP). Tot i així, hi ha boscos comunals en zones molt marginals i allunyades de zones habitades de les quals no se n’està fent cap aprofitament, bàsicament perquè no surt rentable. Des de l’IDAPA s’està treballant en un estudi sobre l’aprofitament dels comunals per conèixer la seva situació actual. En general la ciutadania i el sector primari que treballa més directament amb el medi forestal, consideren que els boscos estan bruts, en primer lloc pel creixement del sotabosc. La ciutadania percep que cada cop el bosc està més brut de bardisses i sotabosc, i aquesta situació es tradueix en un increment del risc d’incendi forestal. També hi ha qui diu que es fan aclarides o neteges de sotabosc, però que les restes vegetals es deixen al bosc, esdevenint un possible combustible. A més a més, hi ha algunes veus que apunten a la presència de deixalles i brutícia d’origen antròpic, que s’acumulen sobretot en la temporada de bolets, quan augmenta la freqüentació de boletaires, i que s’associen a les persones de fora de la comarca. El risc d’incendi forestal és percebut com una amenaça important, en tant que la massa boscosa ocupa molta superfície i hi ha molt sotabosc, però a la vegada, la ciutadania té la percepció que el risc és menor respecte altres territoris de Catalunya, en tant que les temperatures són més fresques, i per tant, la vulnerabilitat de patir un incendi és menor. Per tal d’aprofitar la biomassa del sotabosc, reduir el risc d’incendi forestal i obtenir un rendiment dels boscos, està sorgint l’interès per part d’algunes administracions locals de fer un aprofitament energètic de la biomassa forestal. En aquest sentit, alguns ajuntaments de la comarca ja estan elaborant estudis i projectes de viabilitat per a l’aprofitament de la massa forestal dels boscos de la seva titularitat. Cal citar l’empresa Comsa Emte, que ha presentat un projecte per construir una planta de biomassa a Tremp. Aquesta seria la primera del Pallars Jussà i abastaria tot el territori de la comarca. La planta estaria situada als afores de la ciutat de Tremp, i tindria una capacitat productiva d’entre 2 i 5 MW. La planta rebria biomassa de tots els municipis del Jussà i l’energia que produiria aniria destinada a la xarxa elèctrica, segons l’ajuntament de Tremp. Aquest projecte és percebut com a interessant per diferents ajuntaments de la comarca, que el veuen com un bon projecte per aprofitar els residus forestals dels boscos de la comarca. L’empresa també té previst plantar 10 hectàrees de pollancres a Tremp, com a cultiu energètic destinat a la planta de biomassa. A la comarca també hi ha algunes empreses que realitzen serveis forestals que havien realitzat tasques de neteja del sotabosc en boscos municipals contractades pels ajuntaments, però actualment sembla ser que degut a la recessió econòmica s’han deixat de contractar els seus serveis. Els propietaris forestals es poden acollir als ajuts de la Generalitat de Catalunya per a la gestió forestal sostenible; en aquest sentit, hi ha l’oportunitat d’accedir a subvencions per realitzar actuacions de millora i aprofitament tot i que hi ha qui diu que s’han retallat aquestes ajudes. Com ja s’ha dit en l’apartat 2.3.2.4. Activitat turística de la Diagnosi Ambiental Participativa, les administracions públiques del territori (IDAPA, Consell Comarcal, ajuntaments) consideren el turisme actiu i de natura basat en el patrimoni natural com una oportunitat de desenvolupament

CTFC-CEDRICAT

186

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

socioeconòmic de la comarca, i per aquest motiu, tenen molt interès en oferir una bona xarxa de camins que pugui recórrer el visitant. En els darrers anys, des del Consell Comarcal s’han realitzat diverses actuacions de condicionament i senyalització direccional de senders per a la pràctica del senderisme i BTT, amb un total de 17 rutes senyalitzades. Per tant, hi ha una bona oferta de camins. També s’han editat fulletons informatius i s’ha publicat un llibre que recull àmpliament i detallada tota la informació sobre la xarxa de senders del Pallars Jussà “Caminant el Pallars Jussà”. Actualment estan replantejant els fulletons en paper per poder oferir un material més funcional i pràctic, i s’està pensant en un fulletó que reculli tots els camins. La principal dificultat radica en el manteniment dels camins. Pel Consell Comarcal el manteniment dels camins és una despesa important, ja que almenys cada dos anys s’hi han de fer actuacions de manteniment. Per aquest motiu, aquesta administració ha pres la decisió de no obrir més camins, per ara, i procurar mantenir en bon estat els actuals. A més a més de l’actuació del Consell Comarcal, hi ha altres iniciatives de recuperació de camins. Així, centres excursionistes han fet algunes actuacions de recuperació de camins, com el GR-1, que passa per la comarca. També els Agents Rurals estan fent un cens de camins ramaders, les cabaneres. Per a la identificació correcta del traçat, compten amb la col·laboració de la gent del territori que els dóna informació molt valuosa. Els veïns dels nuclis expliquen que aquests camins ramaders havien estat importants, ja que el Pallars Jussà era un territori de pas de ramats cap als indrets més frescos de pastures de muntanya, però que avui dia estan molt poc utilitzats, i inclús, perduts per la invasió de la vegetació. L’opció de recuperar-los per a la pràctica del senderisme i el BTT és vist com una bona oportunitat. També hi ha qui veu la oportunitat d’aprofitar els camins per a fer-hi passejades a cavall, i introduir així la hípica, ja que alguns dels camins són aptes per a la pràctica d’aquest esport. En aquest sentit, existeix la ruta del pastor i la transhumància, un producte turístic de senderisme interpretatiu que ofereix una empresa de serveis ambientals amb seu a el Pont de Suert. La ruta segueix els camins i senders que utilitzaven els pastors pel territori que transcorre a cavall de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. El punt d'inici de la ruta és el Pont de Suert i la durada màxima, de moment, és de 4 etapes, que es poden fer en 3 o 4 dies en funció del nivell físic de cadascú. Durant els mesos de juliol i agost també hi ha l’opció de realitzar itineraris d'un dia a les pastures estivals. El traçat passa per molts nuclis rurals i poblets, entre els quals Igüerri, Malpàs, Castellars, Hostalet de Massivert, Massivert, Adons, Torre de Tamúrcia, Els Masos de Tamúrcia, Espluga de la Serra, Castellet, Sapeira, Serradell i Toralla. Els agents del territori consideren que són força les persones que practiquen el senderisme o el BTT i vénen a la comarca a practicar aquests esports per la xarxa de camins senyalitzats. Tenint en compte que hi ha varietat en la dificultat dels camins, el perfil de persona que practica el senderisme també és variat. Així, segons els agents del territori, hi ha gent que busca passejades d’1, 2 o 3 hores; mentre que hi ha gent que busca camins de llarga durada, ja sigui d’una jornada o de vàries (per exemple, el recorregut del GR-1 i del GR-3), i de més intensitat física. Es considera que l’oferta de camins de la comarca satisfà els interessos dels diferents perfils. També s’apunta que moltes persones de la comarca no coneixen aquests camins, de manera que es pot donar la paradoxa que hi hagi gent de la comarca que no conegui certs indrets o paratges que la gent de fora de la comarca pot conèixer tot caminant pels seus senders.

CTFC-CEDRICAT

187

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

A la comarca hi ha dues Associacions de Defensa Forestal (ADFs) sensibilitzades amb la conservació dels boscos de la comarca: la Pleta Verda de Salàs de Pallars, i l’ADF de Tremp. Ambdós ADFs fan ús dels ajuts per a l’adquisició d’equipament i material, i mantenen una estreta col·laboració amb els ajuntaments respectius. Tot i que les ADFs i altres voluntaris realitzen una important tasca en l’arranjament i manteniment de camins, aquestes associacions tenen recursos limitats i sempre es reclama una major inversió en manteniment. Des de l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà s’apunta que hi ha hagut algun intent d’organitzar una ADF del municipi, però la iniciativa no ha prosperat. Pel que fa a activitats antròpiques amb incidència al medi natural, en concret, la circulació de quads i motos, els Agents Rurals són l’administració que té les competències. Així, aquest cos controla les possibles infraccions en la normativa d’accés motoritzat al medi natural, i també les activitats que es realitzen en aquest medi, com són la caça i la pesca. Per part d’aquest organisme, no es considera que hi hagi incidències destacables degudes a l’accés motoritzat al medi natural. Tot i que s’apunta que en ocasions circulen grups nombrosos de motoristes procedents de fora de Catalunya, des dels Agents Rurals s’explica que coneixen molt bé la normativa catalana i que circulen en petits grups per poder complir-la. Tampoc els caçadors, com a usuaris del bosc, presenten queixes respecte a la circulació motoritzada pel bosc. Una activitat que genera certa polèmica entre els usuaris del bosc és la recol·lecció de bolets. D’uns anys ençà, segons la gent de la comarca, ha anat incrementant l’afluència de boletaires aficionats que no són de la comarca. S’atribueix la influència de certs programes de televisió a l’increment dels boletaires de fora de la comarca. Aquest perfil d’usuaris que freqüenten els boscos del Pallars Jussà de forma concentrada en dies puntuals de l’any, segons alguns pagesos, ramaders, caçadors i ciutadans en general, es caracteritza per mostrar una actitud poc respectuosa vers el bosc. Així, es queixen que deixen brutícia i que arriben amb el cotxe fins a les pastures, ocasionant algunes destrosses en els prats o molèsties als ramats. Per aquest motiu, els pagesos i ramaders s’han vist obligats a posar cadenes en alguns camins d’accés a finques i pastures per evitar que els boletaires hi puguin arribar amb cotxe. També els caçadors han d’anar amb especial cura en l’època de major afluència de boletaires. Des del col·lectiu de caçadors s’apunta que els usuaris del bosc de fora de la comarca sovint adrecen comentaris negatius i d’incomprensió envers al col·lectiu caçador, en canvi, aquesta percepció negativa envers els caçadors no es dóna per part de la ciutadania de la pròpia comarca.

2.3.5.6. La caça o Gestió de la caça La caça és una activitat important a la comarca del Pallars Jussà, amb una llarga trajectòria i amb una connotació d’activitat social i popular. Hi ha diversos vedats o àrees de caça repartides pels municipis. La gestió d’aquests vedats és diversa; d’una banda, hi ha vedats que són gestionats directament per l’Ajuntament, i d’altres que la gestió la realitza la societat de caçadors, havent-hi diverses societats repartides per la comarca.

CTFC-CEDRICAT

188

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

A la comarca hi ha predomini de caça major. Les espècies cinegètiques de caça major són el cérvol, el cabirol, i el senglar, principalment. Pel que fa a la caça menor, aquesta és molt testimonial, i les espècies cinegètiques són el conill i la perdiu, principalment. Totes les àrees de caça han de tenir el corresponent Pla Tècnic de Gestió Cinegètica, i segons els entrevistats, aquesta premissa es compleix majoritàriament. La realització d’aquests plans s’ha anat professionalitzant amb els anys. Així, en els inicis els plans podien ser elaborats pels mateixos caçadors; avui dia, però, aquests documents han de ser elaborats per personal tècnic col·legiat. D’aquesta manera, a priori es vol assegurar la rigorositat i correcta planificació de la caça en cada vedat. A la pràctica, però, segons els tècnics, hi ha certa picaresca, ja que hi ha plans més ben elaborats que uns altres, i l’aplicació d’aquests plans es segueix amb més detall i rigor en uns casos que en d’altres. Tot i així, en termes generals es considera que hi ha una bona gestió dels vedats de caça. Hi ha qui apunta que es podria fer un pla cinegètic d’abast territorial més ampli, que permetés fer una gestió integral i global de l’indret. Des d’algunes societats apunten com a punt feble la burocràcia en general que cal seguir per aconseguir permisos de caça o autoritzacions per a fer reintroduccions d’espècies, que esdevé feixuga i pesada per als caçadors A més a més, aquests tràmits administratius representen una despesa econòmica important que han de sufragar les mateixes societats de caçadors. En aquest sentit, segons els caçadors, l’administració és percebuda com una entitat recaptadora de diners, en què no es percep que els ingressos recaptats es tradueixin en alguna millora directa, com podria ser de l’estat dels boscos. També es lamenten de la lentitud de l’administració en l’aprovació dels corresponents plans cinegètics, sobretot en aquells casos en què es fa necessari disposar de llicències de caça extraordinàries de forma immediata quan hi ha destrosses per senglar o cérvol, per exemple. En aquest sentit, es considera que l’administració hauria de disposar de mecanismes més flexibles que permetessin una millor adaptació a les circumstàncies i necessitats del moment. Els Agents Rurals són l’administració competent que comprova in-situ la correcta activitat dels caçadors, i fan control de documentació i detecció de furtivisme. Les incidències a destacar són el furtivisme sobretot nocturn, i algunes incidències amb caçadors degudes al consum d’alcohol: segons els Agents Rurals, el consum d’alcohol és habitual durant els esmorzars que fan els caçadors, i a vegades es supera la taxa d’alcoholèmia, essent incompatible amb l’ús de les armes.

o Les espècies cinegètiques Es considera que les poblacions d’espècies cinegètiques de caça major al Pallars Jussà es troben en desequilibri. Com ja s’ha comentat abans en aquest mateix apartat, ha proliferat considerablement les poblacions de senglar i de cabirol, i de cérvol en el perímetre exterior a Boumort. Aquestes espècies causen destrosses en les collites i perjudiquen els agricultors. En aquesta situació, s’ha establert una relació de servei dels caçadors envers els agricultors: quan hi ha presència d’espècies de caça major en els conreus, els agricultors informen els caçadors i els Agents Rurals perquè puguin venir a caçar aquests animals i foragitar-los dels seus conreus. Així, amb freqüència es donen permisos especials per fer batudes de cérvol o de senglar.

CTFC-CEDRICAT

189

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

S’apunten alguns motius del desequilibri d’aquestes espècies: d’una banda, el senglar no té depredador natural i té una gran capacitat adaptativa i reproductiva, de manera que la població incrementa fàcilment, i només els caçadors poden contribuir al manteniment d’aquestes poblacions. A més a més, a la comarca ha incrementat el cultiu de blat de moro, així que el senglar disposa d’aliment en abundància. De l’altra, el cérvol es concentra a la zona de Boumort i rodalies, i la seva població ha incrementat molt per una deficient gestió de la Reserva de caça. En el cas del cérvol, segons diuen els caçadors, la gestió de la Reserva Nacional de Caça no s’ha dut a terme correctament, s’ha enfocat la Reserva com un negoci i s’ha prioritzat garantir la caça, amb una concentració elevada d’individus en un territori acotat. Però aquesta gestió ha comportat que no hi hagi suficient aliment dins la Reserva i que el cérvol escapi cap a zones de cultiu amb aliment fresc i tendre. També s’apunta que s’han permès caçar molts exemplars bons i ara pateixen les conseqüències de consanguinitat. Una societat de caçadors apunta que hagués estat molt interessant que s’hagués pres com a referència altres reserves de caça de l’estat espanyol en les quals la caça major està ben gestionada i funciona; es posa com a exemple la gestió de la caça a Córdoba. Els caçadors són del parer que Boumort tindria molt potencial si es pogués aconseguir una bona gestió de la Reserva. Alguns caçadors exposen que la població de cabirol està augmentant molt en alguns indrets, i pot arribar a esdevenir un problema si no es gestiona. Segons aquests caçadors, la llei no té uns criteris ben definits, perquè es regeix per la dimensió del vedat de caça i no per la presència de les espècies cinegètiques. En aquest sentit, és restrictiva perquè per a la caça del cabirol obliga a unes dimensions mínimes de 20 ha del vedat, però no es té en compte si hi ha molta o poca presència d’individus d’aquesta espècie. Per tant, es mostren crítics amb la legislació. Sobre la caça menor, les espècies cinegètiques són molt poques i les seves poblacions molt reduïdes, segons les mateixes societats de caçadors. Des de les societats de caçadors s’afirma que en alguns indrets la caça menor pràcticament ha desaparegut. També hi ha qui apunta que la perdiu remunta en algunes zones on abans era poc present. Algunes societats de caçadors fan repoblacions de conill i perdiu, sobretot de conill. Faciliten la repoblació amb nius artificials on els individus poden criar i refugiar-se, però consideren que la inversió no reverteix en un increment de la població de conill. Atribueixen el motiu a la presència d’alimanyes, que ataquen el conill, i al senglar, que destrossa els nius. També hi ha qui apunta que la presència de conills pot afavorir la recuperació d’altres espècies també cinegètiques, com la perdiu, ja que les alimanyes ataquen el conill i així disminueix la pressió sobre la perdiu, facilitant la seva recuperació. En general es considera que les repoblacions són poc efectives degut a la presència d’alimanyes. També s’apunta que l’ús d’herbicides i pesticides al camp ha comportat un increment de la mortalitat de certes espècies cinegètiques com la perdiu; es comenta que en zones on no hi ha activitat agrícola o no és tan intensiva en l’ús de productes químics, hi ha més presència de perdiu; en canvi, a la Conca de Tremp, en haver-hi un cultiu més intensiu en l’ús de productes químics, les espècies cinegètiques es veuen afectades negativament. Des d’algunes societats s’apunta que el prototipus de caçador del país no està acostumat a pagar massa diners per poder caçar, i això repercuteix en la gestió dels vedats de caça, sobretot en la possibilitat de generar ingressos per després revertir en repoblacions i millora de l’estat dels vedats. Hi ha qui opina que caldria incrementar les taxes de caça per poder realitzar una gestió més acurada dels vedats. Com a exemple de bona gestió, s’indiquen vedats de caça de l’estat en els quals es paguen importants quantitats de diners per caçar, però a la vegada, s’asseguren ingressos per portar una bona gestió cinegètica del vedat (repoblacions, menjadores, guardes, etc).

CTFC-CEDRICAT

190

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Entre les societats de pescadors i caçadors hi ha molt desànim pel que fa a les possibilitats de relleu generacional en ambdós sectors. Consideren que la població infantil i juvenil no mostra interès per la caça o la pesca, però també són conscients que els temps han canviat i que hi ha molts factors externs que fan que els infants i joves tinguin altres interessos en l’oci. De totes maneres, hi ha qui apunta que es podrien fer actuacions per incentivar l’interès en la pesca o la caça entre els joves, per exemple, facilitant llicències. La caça al Pallars Jussà és percebuda com una activitat amb un interès social, i molt arrelada històricament. Tot i així, els caçadors exposen la incomprensió per part de certs àmbits de la societat civil envers aquesta activitat. Pel que fa a les relacions amb altres perfils socioeconòmics com els pagesos i ramaders, es considera que en general hi ha bona entesa, sobretot pel que ja s’ha mencionat sobre el servei que ofereixen els caçadors de fer batudes per reduir la població de certes espècies que causen destrosses als conreus, i perquè en molts casos els pagesos també són caçadors o pescadors.

o Recollida dels cartutxos La normativa de caça obliga a recollir les beines dels cartutxos. Amb tot, els mateixos caçadors afirmen que els cartutxos no es recullen i són conscients que el seu abandonament al bosc és una mala pràctica habitual entre el sector. Hi ha qui diu que alguns caçadors estan canviant els hàbits i recullen les beines, però encara són pocs. Es considera que la recollida seria factible i fàcil en els punts fixes de caça i hi ha voluntat per part dels mateixos caçadors, però en canvi, es valora com a molt difícil que es pugui dur a terme en els casos quan el caçador es desplaça, perquè recollir la beina representa una pèrdua d’oportunitat de caçar.

o Animals abandonats Les societats de caçadors apunten que hi ha molta presència d’animals domèstics abandonats al bosc, en concret, gossos i gats. La seva presència representa un problema important i a més a més, entra en competència amb la caça, sobretot, ja que aquests animals s’alimenten d’espècies cinegètiques per poder subsistir. Els caçadors no poden disparar a aquests animals perquè és necessari un permís especial. A més a més, a la comarca hi ha la necessitat de disposar d’una gossera. En aquest sentit, hi ha un projecte de fer una gossera supracomarcal que pugui donar el servei a les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, ja que totes tres comarques reconeixen la necessitat de la infraestructura de la zona, que podria donar resposta al problema dels animals abandonats. En el cas del Consell Comarcal del Pallars Jussà, aquest ja va reservar una partida pressupostària per al projecte.

CTFC-CEDRICAT

191

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.5.7. La pesca

o La gestió de la pesca A la comarca del Pallars Jussà la pesca, a l’igual que la caça, és una activitat molt arrelada entre la població i ha esdevingut una pràctica social. Hi ha quatre societats de pescadors: -

la Societat de Pescadors de Tremp la Societat de Pesca i Caça de la Pobla de Segur la Societat de Pescadors de la Vall del Bòssia-Flamisell la Societat de Pesca de la Vall Fosca

La gestió de la pesca ha canviat molt amb els anys, sempre segons la normativa existent. Durant aquests anys, la normativa vigent era la Llei estatal del 1942. La gestió de la pesca l’han dut a terme les societats de pescadors, que han elaborat els corresponents plans de gestió de pesca continental dels seus vedats. A partir del desembre de 2009, la normativa vigent és la Llei d’ordenació sostenible de la pesca continental. Amb l’entrada en vigor d’aquesta norma, la gestió de la pesca pren un altre enfocament, ja que les societats de pescadors perden capacitat de gestió en favor de l’administració autonòmica. L’aprovació d’aquesta llei ha seguit un camí llarg i ple de negociacions prèvies per aconseguir una norma que comptés amb el consens i aprovació dels diferents actors implicats. Malgrat els intents, la nova llei de pesca s’ha aprovat sense comptar amb l’aprovació de la Federació de Pesca i de les societats de pescadors, les quals no són esmentades explícitament en la norma. La normativa incentiva la pesca sense mort, vetlla pel manteniment de les espècies autòctones, endureix les sancions en cas d’infraccions i obliga a reparar els danys que s’hagin causat a la fauna aqüícola. La posada en marxa de la llei té un pla d’entre tres i quatre anys, i contempla tota la gestió de la pesca, els llocs on es podrà practicar, el nombre de captures, els tipus d’esquers, els hams i els períodes hàbils de pesca en cada zona. S’hi tindrà en compte el control de les espècies invasores, la vigilància i control i els estudis científics que vagin sorgint. Segons la llei, les societats de pescadors queden integrades dins les Entitats tutores de la pesca, i podran disposar d’un tram de riu per desenvoluparhi la seva activitat. Igualment disposaran de descomptes en l’obtenció dels permisos de pesca i formaran part del Consell Assessor i dels Consorcis Territorials de pesca. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting queda integrada en el Consell Assessor de la Pesca Continental i en els Consorcis Territorials de pesca. També s’inclou la creació d’escenaris de pesca amb finalitats esportives gestionats mitjançant convenis amb l’Administració. Els membres federats a aquesta Federació disposaran de descomptes en l’obtenció de permisos de pesca i s’augmenta la importància dels concursos de pesca que tenen una finalitat social. Segons les societats de pescadors, però, estan descontents amb el procés seguit durant l’aprovació de la norma, ja que consideren que amb la nova llei es dóna una imatge distorsionada del pescador amb una certa connotació negativa. Tampoc es preveu un cos de vigilància especialitzat per al medi fluvial, aspecte rellevant perquè en els darrers anys ha incrementat el furtivisme. Així, existia la figura de l’agent fluvial o vigilant de riu, una persona normalment membre de la societat de pescadors que controlava la pesca. Amb la nova llei CTFC-CEDRICAT

192

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

aquesta figura ha estat absorbida per Forestal Catalana. Aquest traspàs no convenç les societats de pescadors, ja que segons diuen, segueixen un horari concret, i el Departament no té personal suficient per poder cobrir totes les franges del dia. També la llei segons les societats de pescadors, dificulta el manteniment de les àrees de pesca intensiva d’alta muntanya, que consideren que són beneficioses per a la sostenibilitat del medi en tant que aquestes àrees descarreguen els refugis de pressió i alhora permeten a una gran massa de pescadors gaudir de la pesca. Amb el recolzament de la Diputació de Lleida, el Consell General d’Aran, consells comarcals de muntanya com el del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, els quinze alcaldes del Pallars Sobirà, i multitud d’organismes, entitats i persones privades el desembre de 2008 es va redactar el Manifest de Llavorsí, per expressar la disconformitat amb l’avantprojecte de la llei de pesca sostenible. Tot i així, la llei va seguir el seu camí en la tramitació i ha acabat essent aprovada. Les societats de pescadors gestionen la pesca de diferents trams del curs fluvial. Un dels sistemes de gestió són els vedats intensius de pesca. Aquest sistema suscita diferents opinions entre els pescadors. D’una banda, hi ha societats de pescadors molt partidàries i defensores dels vedats intensius de pesca. Consideren que és una bona opció per gestionar la pesca, ja que aquests vedats es localitzen en indrets on s’assegura la pesca i permeten controlar l’afluència dels pescadors en aquests punts concrets, descarregant de pressió humana altres punts més sensibles o més vulnerables com podrien ser punts de fressa o de reproducció. A més a més, aquests indrets acostumen a ser de fàcil accés, per la qual cosa es facilita que la gent gran que té l’hàbit de pescar pugui continuar exercint aquesta activitat amb un accés còmode i segur. Des d’algunes societats de pescadors s’està treballant per potenciar els vedats intensius, adequant també els entorns per fomentar que les famílies dels pescadors també vagin al riu a passar-hi el dia. Altres societats de pescadors són més contràries a aquests sistema, ja que consideren que desvirtua el concepte ideal de la pesca com a activitat d’oci i pràctica social, i denota un canvi de rumb d’aquest concepte ideal de la pesca cap a una activitat més encarada al negoci (pagar la corresponent llicència i assegurar la pesca). El mètode de pesca sense mort pel qual aposta la nova llei de pesca és un mètode àmpliament usat pels pescadors de la comarca des de ja fa temps. Els vedats de pesca intensiva són tots amb aquest mètode. Tot i així, dins el mateix col·lectiu dels pescadors hi ha partidaris i detractors d’aquesta tècnica de pesca. Els partidaris defensen que la pesca sense mort permet exercir la pràctica de la pesca sense perjudicar les poblacions; d’altra banda, els seus detractors diuen que la pesca sense mort debilita l’individu i el fa més susceptible a agafar malalties. Per últim, cal dir que els embassaments de Sant Antoni i de Cellers són trams amb règim especial, en els quals es pot pescar amb canya tot l’any.

o Les espècies de pesca Les espècies que es pesquen als rius del Pallars Jussà són la truita, la carpa, el barb i altres. Pel que fa a la truita, es pot pescar des de l’octubre fins al febrer, mentre que hi ha veda de març a setembre. A més a més, hi ha zones de pesca intensiva en les quals es pot pescar durant tot l’any.

CTFC-CEDRICAT

193

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Als rius on s’hi pesca, les societats de pescadors gestionen les repoblacions, segons el previst en els seus plans de pesca. Les repoblacions han de ser prèviament autoritzades i són supervisades sempre pels Agents Rurals, que comproven els registres i certificats veterinaris dels peixos, el seu estat en abocar-los al riu i aixequen acta de la repoblació efectuada. Les repoblacions són sobretot de truita autòctona. Respecte a les repoblacions, hi ha diferents opinions entre les societats de pescadors. D’una banda, hi ha societats que no són partidàries de les repoblacions perquè diuen que la truita reintroduïda no és la truita autòctona i a més a més, pot ser contraproduent per a les poblacions de truita autòctona en tant que la reintroducció pot transmetre certes malalties i pot debilitar la població autòctona. Tampoc són favorables als vedats intensius perquè diuen que desvirtua el concepte més bucòlic i romàntic de la pesca i converteix aquest art en un negoci: pagar i pescar. D’altra banda, creuen que les repoblacions i els vedats intensius de pesca són bons sistemes per assegurar la continuïtat de la pesca. Aquestes societats cada any fan la sol·licitud del nombre de truites o altres espècies que volen abocar al riu, i esperen la corresponent autorització de l’administració. Segons les societats de pescadors, des de l’administració els estan retallant el nombre d’individus que poden abocar. Aquesta situació és contraproduent pels interessos de les societats de pescadors de cara als seus socis, sobretot les que gestionen vedats intensius de pesca. La gent forana sòcia de la societat comprava els tiquets de pesca d’aquella societat en qüestió perquè tenien la pesca assegurada en els vedats intensius. Amb els diners dels tiquets, les societats aconseguien finançament suficient per poder adquirir truites i abocar-les al riu, garantint d’una banda la presència d’individus per pescar i en conseqüència, nova venda de tiquets de pesca. Ara, la nova legislació aplicable els redueix el nombre d’individus que poden alliberar. Amb la reducció dels individus per repoblar, es redueixen les garanties de pesca, i això pot comportar que la gent que fins ara comprava tiquets de pesca perquè tenia la pesca assegurada, a partir d’ara no pesqui tant perquè no hi ha tanta densitat de pesca i com que no satisfà el seu objectiu, no torni la propera campanya, de manera que la societat ingressa menys diners i no disposa de tant finançament per adquirir truites per repoblar. S’entra en un cercle viciós en el qual el perjudicat resulta ser la societat de pescadors. Aquesta conseqüència ja ha tingut lloc aquesta darrera temporada, en què la Societat de Pescadors de Tremp ha vist reduït en 300 el nombre de socis. Els Agents Rurals afirmen que d’uns anys ençà, amb l’arribada de l’immigració, sobretot de procedència de països de l’est, es troben amb més casos de furtivisme i d’ús de tècniques de pesca no permeses per la legislació aplicable (per exemple, nombre i mides de les captures, o pesca amb mort). Aquesta situació és corroborada per les societats de caçadors i pescadors. Els mateixos pescadors de les societats avisen els Agents Rurals quan detecten casos de furtivisme. En aquest sentit, hi ha bona relació entre els pescadors i els Agents Rurals, que es considera que fan una bona feina. D’una banda, els diferents costums en aquestes activitats, i de l’altra, la caça i la pesca com a opcions per aconseguir aliment d’una manera econòmica, són factors que expliquen aquest furtivisme entre la població immigrada.

o Els tiquets de pesca Fins fa poc les societats de pescadors gestionaven directament la venda dels tiquets de pesca. Un dels llocs més habituals de la venda de tiquets eren els bars. Amb l’actual llei, aquesta pràctica s’ha eliminat i la venda dels tiquets només pot ser controlada per l’administració. Aquest aspecte ja va

CTFC-CEDRICAT

194

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

causar polèmica entre els pescadors i les societats. Però el que ha estat motiu de queixa i confrontació ha estat la venda de tiquets mitjançant Internet. El sistema de venda electrònica ha comportat moltes dificultats per obtenir els tiquets a tot el territori català i a més a més, segons els pescadors, el grup de pescadors que n’ha resultat més perjudicat és el que no té coneixements o accés a la tecnologia informàtica. Amb tot, l’administració ha mantingut el sistema tradicional de venda de tiquets a les oficines comarcals o als parcs naturals.

o Escola de Riu La Societat de Pescadors de Tremp té una escola de pesca, que amb la normativa actual, passa a anomenar-se Escola de Riu24. La societat té la corresponent llicència de la Federació per poder desenvolupar aquesta tasca. Amb l’escola de pesca es fan cursets adreçats als infants, i després fan les pràctiques al riu. El mètode de pesca que s’ensenya és la pesca sense mort. A més a més, l’escola de pesca també col·labora amb l’associació Lo Trencalòs i s’organitzen sortides de descoberta i coneixement de l’ecosistema fluvial. Per la societat de pescadors de Tremp aquesta actuació és molt enriquidora i alhora necessària per poder mantenir l’activitat de la pesca a la comarca. Hi ha una opinió unànime que els infants i joves de la societat actual no tenen interès en la pesca. Aquesta manca de motivació pot repercutir en la pèrdua de continuïtat de la pesca a mig termini, ja que no hi ha relleu generacional. Amb l’escola de pesca es vol transmetre la il·lusió i la motivació per la pesca entre la població infantil i jove. Hi ha qui apunta que les administracions haurien de potenciar la pesca entre la població escolar, per exemple, oferint tiquets gratuïts als nens i nens i convidant-los a anar un dia al riu a pescar, per així infondre’ls la motivació per la pesca.

o Pesca i turisme La comarca del Pallars Jussà es caracteritza per tenir certa tradició d’un turisme que ve a pescar en els vedats intensius i fa estada en algun allotjament de la comarca. Unes de les zones aptes per a la pesca són els embassaments de Talarn i de Terradets, que tenen vedats intensius. A més a més, també des d’algunes societats de pescadors es comenta que també hi ha un tipus de turisme de poder adquisitiu mig-alt que té interès per pescar truita autòctona, fora dels vedats intensiu de pesca. En aquest sentit, per seguir fomentant la pesca i les activitats nàutiques i esportives a l’embassament de Terradets, i fomentar el turisme en aquesta zona, hi havia la següent proposta: crear un escenari de pesca i un escenari esportiu d’entrenament i competició. Un dels hotels que acull aquest perfil de turistes està treballant per tal de millorar l’oferta de serveis i activitats que es poden oferir al client. Una d’aquestes millores consisteix en la possibilitat d’oferir un paquet que inclou la pesca junt amb l’estada a l’hotel. Per això, la direcció de l’hotel s’ha posat en contacte amb la societat de pescadors de Tremp per coordinar l’actuació mitjançant les repoblacions de truita i poder assegurar la pesca. Aquesta actuació ha tingut dificultats per les restriccions en el nombre d’individus 24

Les escoles de riu són centres en què s’imparteix formació i educació teòrica i pràctica sobre el coneixement dels rius i la pesca respectuosa amb l’ecosistema aquàtic continental. CTFC-CEDRICAT

195

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

autoritzats per abocar, però finalment i amb l’ajut del subdelegat del Govern i alcalde de Tremp s’ha pogut autoritzar.

CTFC-CEDRICAT

196

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.6. Residus 2.3.6.1. 2.3.6.1. Els residus residus municipals Tots els municipis de la comarca tenen delegada la gestió del servei de recollida de residus municipals a través del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Com ja s’ha comentat en l’apartat 1.5.2. Fluxos de residus de la Síntesi de Dades Ambientals, des de l’any 2008 existeix el Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Les instal·lacions de tractament de residus gestionades pel Consorci id’ús compartit entre aquestes tres comarques són el dipòsit controlat de RSU i la planta de compostatge, ambdues localitzades al Pallars Jussà. Malgrat el Consorci està format per les tres comarques, hi ha una quarta comarca, la Val d’Aran, que també se’n beneficia, de manera que els seus residus es transporten i s’aboquen en les instal·lacions citades. Des de l’Àrea de Residus del Consell Comarcal del Pallars Jussà es considera que la Val d’Aran, en tant que no forma part del Consorci però se’n beneficia, hauria de fer un major esforç per aconseguir uns bons resultats en la recollida selectiva, ja que actualment la recollida selectiva a la comarca aranesa no és prou efectiva i a més, fins al moment, no tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica, de manera que s’incrementen les entrades al dipòsit controlat, amb el problema afegit dels lixiviats procedents de la matèria orgànica. A banda, la Val d’Aran té molta activitat turística hotelera i de restauració que genera molta més matèria orgànica que una altra comarca. La recollida selectiva al Pallars Jussà té uns resultats dels més alts de la província de Lleida, i des de l’Àrea de Residus mostren la seva satisfacció. Des d’aquesta àrea s’apunta que la gestió dels residus al Pallars Jussà té una dificultat afegida, ja que hi ha molts nuclis disseminats i alguns força allunyats de la carretera principal, fet que comporta una tasca important de disseny i planificació de les rutes i els horaris de la recollida. En general, des dels respectius ajuntaments es valora positivament el servei de recollida de residus. En alguns casos concrets aquesta valoració es matisa, indicant com a punt feble que alguns nuclis no disposen de contenidors propers als habitatges, ja que els contenidors es troben a les interseccions amb els camins o vies principals (Isona i Conca dellà, Sant Esteve de la Sarga, la Torre de Capdella), o bé que a l’estiu, en incrementar-se la població seria convenient incrementar també la freqüència de la recollida i la neteja (Abella de la Conca, Gavet de la Conca, Talarn i la Torre de Capdella). A més a més, en el cas concret de l’ajuntament de Tremp, aquesta administració es mostra força crítica amb aquest servei, argumentant la necessitat d’una millora en la neteja, freqüència i gestió en general del servei. Alguns nuclis exposen que els contenidors d’aquests s’omplen més ràpidament ja que són utilitzats per veïns d’altres municipis de la comarca o fins i tot de fora que en el seu desplaçament cap a Tremp per motius de feina, escola, hospital, o altres gestions, aprofiten el viatge per baixar les escombraries i dipositar-les en els contenidors d’altres nuclis de població que es troben al peu de la carretera.

CTFC-CEDRICAT

197

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Pel que fa a la recollida selectiva dels residus, en les seves fraccions paper/cartró, envasos i vidre, des d’alguns ajuntaments concrets i també des del veïnatge dels nuclis s’exposa que hi ha mancança d’algun contenidor de recollida selectiva d’una fracció concreta (envasos i paper). També algunes empreses ubicades en polígons industrials manifesten que cal millorar la dotació de contenidors en les àrees industrials, ja que en alguns punts no hi ha tota la bateria de contenidors de selectiva. En general, s’aprecia que la gent que viu en nuclis grans té més facilitats per realitzar la separació, ja que disposa dels contenidors més a l’abast. També alguns veïns dels nuclis petits exposen que no hi ha papereres o una brigada de serveis que netegi el carrer. També en alguns espais amb certa afluència turística actualment no hi ha papereres o contenidors, i els seus veïns propers apunten que seria necessari dotar aquests espais d’algun punt de reciclatge. En quant a la recollida selectiva de la fracció orgànica, aquesta actualment es realitza als municipis de Tremp, la Pobla de Segur, i Isona i Conca Dellà. A més, l’Àrea de Residus del Consell Comarcal del Pallars Jussà té la voluntat d’estendre la recollida selectiva d’aquesta fracció a la resta de municipis de la comarca. El sistema pensat per dur-la a terme en els nuclis petits consisteix en l’ús de compostadors de matèria orgànica. En aquest sentit, ja s’ha iniciat aquest sistema com a prova pilot, fent una entrega de compostadors a les persones que s’han mostrat interessades. Complementàriament també s’ha entregat una guia per a l’elaboració del compostatge. Des de la ciutadania es valora positivament la separació en origen de les diferents fraccions però a la vegada, es detecta poca implicació per part de la població. La població d’edat més avançada és el sector que mostra més dificultat per realitzar la separació en origen correctament, mentre que hi ha l’opinió que la gent jove és el sector que té més coneixements sobre la recollida selectiva. En quant a la recollida selectiva de la fracció orgànica en concret, hi ha un sector de població que manifesta que no és necessari estendre-la a tot arreu ja que als nuclis petits hi ha gent que ja acostuma a fer compost. De totes maneres, el sistema dels compostadors per als nuclis petits en general està ben valorat. Per tal d’aconseguir una millora en els resultats de la recollida selectiva, des de l’Àrea de Residus del Consell Comarcal s’impulsen les campanyes de sensibilització i comunicació ambiental, adreçades tant a les famílies com a les escoles. Des d’aquesta mateixa Àrea, es voldria incidir també en el sector privat de les empreses i introduir l’aplicació de la potestat sancionadora prevista en la corresponent Llei de Residus, però tot i que s’ha plantejat aquesta opció als alcaldes en alguna ocasió, no s’ha acabat de tirar endavant per manca de voluntat dels mateixos alcaldes. Tot i que anualment des del Consell Comarcal es promouen campanyes de comunicació i sensibilització ambiental sobre la recollida selectiva adreçades a la població i a les escoles, la ciutadania considera que no són prou efectives o no aconsegueixen fer arribar el missatge a la ciutadania, i no s’aconsegueix la finalitat prevista. Així, es considera que és un tema que cal anar recordant i incidint perquè la població que ja recicla no abandoni l’hàbit, i els qui encara no ho fan, prenguin consciència de la necessitat de separar en origen les deixalles. Algunes persones comenten que és més fàcil que la gent faci la separació en origen de les deixalles si té una dotació de tots els contenidors propera a casa, ja que d’aquesta manera es facilita la tasca de la recollida selectiva. Amb la voluntat d’endreçar i condicionar els punts de localització dels contenidors, el Consell Comarcal ofereix als ajuntaments la instal·lació de contenidors soterrats o bé l’adequació dels

CTFC-CEDRICAT

198

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

espais amb murs de pedra. Aquesta actuació en general és ben valorada i ha millorat la imatge dels punts de recollida selectiva als municipis. Des de les escoles es manifesta que l’educació ambiental que reben els alumnes a vegades no arriba a les famílies. En alguns casos hi ha centres que no disposen de contenidors de reciclatge en la seva proximitat, dificultant la possibilitat de realitzar una tasca educativa i de sensibilització i implicació amb els mateixos alumnes (per exemple, podent anar amb seguretat a llençar els residus de paper al contenidor corresponent els mateixos alumnes). Tot i que aquests centres han adreçat la sol·licitud per tal de disposar de contenidors de recollida selectiva propers a l’escola, no han aconseguit aquesta demanada. Des de les cases de turisme rural també es recull una opinió similar: les cases s’esforcen per poder realitzar la recollida selectiva i oferir al client la imatge d’una actitud de sensibilització ambiental, algunes fins i tot disposen del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, però després aquesta recollida selectiva no es pot efectuar correctament perquè pot passar que no hi hagi tots els contenidors necessaris a prop, o bé aquests estiguin plens, i per no haver de deixar els residus a fora del contenidor corresponent, s’hagin de llençar al contenidor de rebuig. Alguns municipis també apunten com a punt feble la mancança de papereres. En el cas dels municipis de Tremp i de la Pobla de Segur, hi ha el servei de recollida de cartró comercial porta a porta. A part, també és realitza un servei diari de recollida de cartró. El cartró comercial amb freqüència és motiu de queixa ja que els comerciants no acostumen a plegar-lo i dipositar-lo dins el contenidor corresponent. Així, en els casos en què es dipositen les capses sense plegar, si es dipositen als contenidors, aquests s’omplen més ràpidament pel volum que ocupen les capses, i si no, acostumen a deixar-se a fora del contenidor, amb l’inconvenient afegit que queda un entorn desendreçat i si fa vent, els cartrons s’escampen pels voltants. Pel que fa a la recollida de voluminosos, hi ha el servei de recollida mensual als municipis, que ofereix i gestiona el Consell Comarcal. La iniciativa es veu ben valorada tant pels ajuntaments com per la ciutadania, tot i que a la pràctica s’identifiquen alguns detalls que caldria millorar. En primer lloc, alguns veïns assenyalen que presenten dubtes o confusió sobre els tipus d’objectes que es poden llençar amb aquest servei, i per això acostuma a ser habitual que es dipositi alguna tipologia de residu no assimilable per aquest servei de recollida. Aquest fet comporta que l’objecte no es reculli i acaba quedant “abandonat”. També sol ser freqüent que no es respecti el dia assenyalat per a deixar l’objecte, de manera que l’objecte resta al costat dels contenidors fins que no arriba el dia de la recollida. Quan passa aquesta situació, alguns ajuntaments truquen al Consell Comarcal per informar-los de l’existència de voluminosos i sol·liciten que l’objecte sigui retirat. També alguns ajuntaments utilitzen les publicacions municipals (fulls, butlletins o bans) per fer recordatori del dia de recollida de voluminosos amb la finalitat d’informar i sensibilitzar als veïns i veïnes de la necessitat de respectar la data del servei de recollida, però aquesta actuació no acaba sent del tot eficaç. Algunes veus opinen que el fet de dipositar els objectes al costat dels contenidors sense cap recipient o contenidor específic dóna una imatge d’espai desendreçat. Per últim, hi ha qui comenta que en èpoques concretes de l’any, sobretot durant l’estiu, amb l’ocupació de les segones residències hi ha més aportacions de voluminosos i potser seria idoni ampliar la freqüència del servei de recollida en aquesta època puntual. Cal dir que no hi ha un recipient específic per als voluminosos. En quant a la recollida d’olis domèstics, aquests s’han de portar a les deixalleries que hi ha a la comarca. Molta gent afirma que aquest hàbit no està prou implantat, per la qual cosa l’oli no es

CTFC-CEDRICAT

199

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

gestiona correctament i es llença per l’aigüera, per exemple. Hi ha qui apunta que seria interessant apropar la recollida de l’oli, posant punts de recollida en els equipaments municipals. Per últim tothom coneix que les piles s’han de dipositar en els contenidors de piles que hi ha a les deixalleries, en diferents establiments, com supermercats o botigues d’electrodomèstics, i en algunes dependències municipals. Però es posa en dubte l’ús i la gestió dels mateixos, sobretot els que estan en els ajuntaments.

2.3.6.2. Les instal·lacions de residus residus o Les deixalleries A la comarca actualment hi ha 2 deixalleries: la deixalleria comarcal ubicada a Tremp i la deixalleria de la Pobla de Segur. A més a més, es troba en marxa la construcció d’una deixalleria bàsica a Isona i Conca Dellà, per tal de donar servei a la major part dels veïns i veïnes del municipi. Hi ha una opinió força majoritària entre la ciutadania i també entre els comerços i empresaris que els horaris d’obertura d’aquestes instal·lacions no són molt adequats i que s’haurien de coordinar amb els horaris laborals dels ciutadans i ciutadanes. Així, la gent va a la deixalleria i si està tancada, deixa el residu a fora de la instal·lació, de manera que sovint acostuma a haver-hi molts objectes a fora de la instal·lació . També s’apunta que alguns dels residus que van a parar a la deixalleria es podrien reutilitzar, ja que poden ser útils per a altres persones, i d’aquesta manera es podria fomentar la cultura de la reutilització abans que el reciclatge. En aquest sentit, des de l’Àrea de Residus del Consell Comarcal s’apunta que hi ha un voluntari que fa una selecció dels objectes que arriben a la deixalleria i separa aquells que poden ser reutilitzats, (en el cas dels electrodomèstics comprovant que funcionen) i d’aquesta manera han muntat una borsa d’entrades i sortides d’objectes de la deixalleria. Les deixalleries estan adreçades als particulars, però també s’accepten alguns residus que poden portar algunes empreses en petites quantitats. Tot i així, que les empreses han d’assumir elles mateixes la gestió dels residus que generen. Per això, des del Consell Comarcal estan pensant la possibilitat d’establir una taxa d’ús de la deixalleria comarcal per als tallers que hi porten residus, perquè ara els surt gratuït el servei de gestió dels residus que generen.

o Dipòsit controlat de residus sòlids urbans La comarca del Pallars Jussà compta amb un dipòsit controlat de RSU localitzat al nucli de Fígols de Tremp, que com ja s’ha dit, recull els residus municipals de quatre comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Aquest abocador ha esgotat més ràpidament del previst la seva vida útil i actualment es troba prop del final, en bona part degut a què a la Val d’Aran no realitza la recollida selectiva correctament, tampoc té implantada la recollida de la matèria orgànica, i té molta activitat terciària (hotels i restauració) que genera molts residus; així, a l’abocador de Fígols arriben molts residus que haguessin pogut evitar-se si s’hagués fet una correcta separació en origen. Per aquest motiu, la vida útil del dipòsit controlat actual s’ha escurçat i és necessari cercar un

CTFC-CEDRICAT

200

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

altre emplaçament per a un nou abocador. En aquest sentit, des del Consell Comarcal ja hi ha una previsió de reserva de sòl per al projecte de nou abocador, tot i que la postura per part del Consell Comarcal és de reclamar, com a comarca que suporta aquesta instal·lació en el seu territori, que totes les comarques però en especial la Val d’Aran millorin els resultats en la recollida selectiva. També per tal d’aconseguir allargar la vida útil de la instal·lació, es vol fer una planta de triatge que permeti fer una selecció dels residus que són valoritzables abans d’entrar al dipòsit controlat, de manera que es pugui reduir la quantitat final de residus que van al dipòsit. La ubicació del dipòsit controlat de RSU és propera al nucli de Fígols de Tremp. En aquest sentit, els veïns i veïnes d’aquest nucli són els qui presenten més queixes relacionades amb la proximitat de la instal·lació. Bàsicament les queixes es fonamenten en les olors i en la presència d’insectes (mosques durant l’estiu). També indiquen que havien tingut problemes amb les bosses que el vent s’emportava de l’abocador i que anaven a parar al nucli. Aquesta incidència, però, es va poder superar amb la instal·lació d’una xarxa que evita que les bosses siguin emportades pel vent, tot i que els veïns comenten que encara arriben bosses quan bufa molt el vent. Més enllà de les molèsties reconegudes per aquest nucli, no s’aprecien comentaris contraris a l’abocador projectat. Una altra incidència que comenten tant les administracions com la ciutadania propera a les instal·lacions de residus (dipòsit controlat i planta de compostatge) és la presència i proliferació en els darrers anys de les aus carronyaires, que troben en aquestes instal·lacions aliment de fàcil abast. Hi ha qui diu que hi ha un nombre molt elevat d’aquestes aus sobrevolant les instal·lacions i que com que hi troben fàcilment aliment, es potencia la supervivència d’aquestes aus. Aquesta situació és reconeguda, però de moment no s’ha trobat una possible solució; des del sector tècnic i especialista s’apunta que una possible solució per evitar la presència d’aquestes aus en els abocadors són els canyets i assegurar en aquestes àrees específiques una aportació adequada de menjar. Des del Consell Comarcal porten anys treballant en la clausura dels abocadors municipals il·legals i dels abocaments incontrolats, fent ús dels ajuts de l’Agència de Residus de Catalunya (convocatòria d’ajuts per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a residus municipals de titularitat pública i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció). Avui en dia pràcticament ja han estat tots eliminats i si se’n detecten de nous, es clausuren. En aquest sentit, els Agents Rurals també ajuden en la tasca d’identificació i localització de possibles abocaments incontrolats.

o La planta de compostatge La comarca també disposa d’una planta de compostatge, ubicada a Fígols. Aquesta planta recull la matèria orgànica dels municipis del Consorci que realitzen la recollida selectiva de la fracció orgànica, i que fins al moment, es troben al Pallars Jussà (Tremp, la Pobla de Segur i Isona i Conca Dellà) i també a l’Alta Ribagorça. A més, també recull la matèria orgànica de grans productors. Per tal d’optimitzar aquesta instal·lació, interessa estendre la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a la totalitat de tres comarques, però el transport és el factor limitant ja que encareix la gestió, i de moment, només la comarca de l’Alta Ribagorça ha començat també la recollida selectiva d’aquesta fracció.

CTFC-CEDRICAT

201

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Dipòsit controlat de runes Les runes que es generen al Pallars Jussà han de dipositar-se al dipòsit controlat de runes, ubicat a Talarn i d’abast comarcal. Tant les administracions com la ciutadania opinen que des que hi ha el dipòsit controlat de runes, ha millorat molt la situació dels abocaments incontrolats de runes a la comarca. També l’actuació de clausura dels abocaments incontrolats que realitza el Consell Comarcal ajuda a la no existència de punts incontrolats d’abocaments de runes. Tot i així, es detecta una permissivitat per part dels mateixos ajuntaments de deixar abocar les runes d’obres menors en punts concrets del municipi que fan la funció d’abocador o bé per reomplir forats en els camins o barrancs. En alguns municipis, el permís d’obres que concedeix l’ajuntament indica que les runes s’han de portar al dipòsit controlat i en casos concrets, comporta el pagament d’una fiança per a la correcta gestió de les runes que és retornada en aportar el rebut d’entrada de les runes al dipòsit controlat. En d’altres municipis, l’ajuntament ha exposat l’interès en implementar aquesta iniciativa, mentre que en la resta s’és permissiu i no s’actua. El dipòsit controlat de runes actualment es troba en la fase final de la seva vida útil i des de l’administració comarcal s’està cercant una possible nova ubicació. En aquest sentit, hi ha diferents visions: d’una banda, hi ha qui opina que la millor ubicació seria una de propera a Tremp, ja que és on s’hi concentra l’activitat constructiva i en conseqüència, és on hi ha més generació de runes; i de l’altra, hi ha qui és del parer que s’haurien de distribuir diferents punts d’abocament legal repartits per la comarca, per fer-los més pròxims als punts de generació de runes, reduir d’aquesta manera els costos de transport de les runes des d’un extrem de la comarca fins a l’abocador central i també reduir a la contribució en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivades del transport.

o Els residus fitosanitaris En quant als residus generats pel sector primari (agricultura i ramaderia), es detecten un seguit de mancances per a la seva correcta gestió. En primer lloc, a la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap punt de recollida de residus d’envasos fitosanitaris. En aquest sentit, fruit de les necessitats manifestades reiteradament pels agricultors, des dels corresponents sindicats (Unió de Pagesos i JARC) s’han adreçat sol·licituds a l’administració comarcal per a disposar d’un punt de recollida comarcal d’aquest tipus de residus, però aquesta demanda no ha estat corresposta fins al moment. En segon lloc, hi ha determinats residus com ara els plàstics dels ensitjats o les cànules d’inseminació, que es generen en gran quantitat i que de moment no poden ser recollides selectivament. L’Àrea de Residus del Consell Comarcal ha procurat donar resposta a aquesta situació, sobre l’adequada gestió d’aquests tipus de residus, fent la consulta a l’Agència de Residus de Catalunya, però de moment no s’ha pogut donar una resposta a la correcta gestió. Aquest és un problema denunciat en diverses ocasions i més encara per l’aspecte de la traçabilitat, ja que els productors han de demostrar la correcta gestió dels residus, i en aquest cas concret no ho poden demostrar. A la pràctica, els productors ho dipositen al contenidor de rebuig, al d’envasos o fins i tot hi ha qui ho crema, amb el risc que comporta.

CTFC-CEDRICAT

202

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Els residus ramaders Com ja s’ha dit, les explotacions ramaderes porcines es concentren a la Conca de Tremp, sobretot al municipi d’Isona i Conca Dellà, i que és en aquesta zona on es detecten més incidències sobre la fertilització amb purins i la presència de nitrats a les aigües. Pel que fa als purins, cada explotació ramadera disposa del seu pla de dejeccions ramaderes i compta amb el corresponent llibre de registre de dejeccions ramaderes, aprovat pel DAR. D’aquesta manera, en teoria es realitza una correcta gestió dels residus ramaders, havent-hi suficient terra per abocar-hi els purins. Amb tot, alguns municipis manifesten que no es segueix una bona pràctica de la fertilització agrícola amb purins, ja que s’aboca en excés i no hi ha un control en el moment d’aplicar el purí, tot i que els agents rurals van fent observacions sobre el terreny. En conseqüència, es produeixen lixiviats o infiltracions de purins que van a parar a les aigües superficials o subterrànies. Aquestes aigües amb una suposada càrrega excedent de nitrats segueixen el seu curs i arriben a nuclis o poblacions que s’abasteixen d’aquesta aigua per a consum. En aquests nuclis les analítiques realitzades a l’aigua demostren la presència de nitrats en excés. Des d’alguns ajuntaments es fan recomanacions per a fer una fertilització adequada (no abocar prop de fonts, colgar els purins o no abocar a menys d’1 km del nucli, per exemple). Però no es disposa d’ordenança municipal reguladora de les dejeccions ramaderes. Fins al moment, la comarca no està declarada com a zona vulnerable per contaminació de nitrats, però algunes veus apunten que alguns municipis podrien entrar dins la classificació si continua incrementant la cabana ramadera. En aquest sentit, per donar solució a la gestió dels purins, hi havia un projecte de construcció d’una planta de tractament de purins i generació de biogàs al nucli d’Isona, però en el moment actual sembla ser que el projecte està aturat. La percepció per part de la majoria de la ciutadania respecte a aquesta infraestructura era positiva, tot i que també des d’algun sector sindical s’apuntava que les instal·lacions de biogàs a partir de purins no són la solució més òptima. Pel que fa a males olors, algun municipi amb important cabana ramadera comenta que se senten olors quan s’aboquen els purins, però no es considera com una molèstia, sinó un fet inherent a les activitats pròpies del sector primari, i s’accepta. En quant a la gestió dels cadàvers, aquesta és realitzada per Grefacsa. Tot i així, alguns ramaders porten els cadàvers als canyets per subministrar aliment a les aus carronyaires. Els ramaders exposen la incongruència que els canyets no siguin considerats com una via autoritzada de gestió dels cadàvers, i que es vegin obligats a tenir contractat el servei de Grefacsa per poder complir la normativa de la gestió de cadàvers, tot i que ells emprin una altra via de gestió, amb el sobrecost que comporta. Pel que fa als industrials, aquests s’han de buscar el seu propi gestor de residus, i sovint es valora com una càrrega impositiva addicional. El sector industrial de la comarca considera que es troba en desavantatge respecte altres indústries més properes a nuclis grans o amb més bones comunicacions, en tant que les despeses derivades del transport, en aquest cas dels residus fins al centre gestor, representen un cost important per a les empreses de muntanya que han d’assumir directament, i que no poden repercutir en el preu final del producte per continuar sent competitives en el mercat global. També algunes empreses més grans manifesten una certa sospita envers les microempreses, en el sentit que les petites no estan tan controlades com les grans i poden anar trempejant més l’adequació a la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de la indústria agroalimentària, es fa referència a la necessitat de disposar d’un decantador de greixos per tal

CTFC-CEDRICAT

203

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

d’evitar el seu abocament al clavegueram. Segons algunes veus, no totes les empreses disposen del decantador i per tant, no fan una correcta gestió dels greixos.

CTFC-CEDRICAT

204

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3. 2.3.7 3.7. Aigua 2.3.7.1. Abastament La gestió de l’aigua es porta des dels mateixos ajuntaments, i en el cas concret del municipi de Tremp, des de principis de l’any 2009 s’ha constituït una empresa municipal que se n’encarrega, la societat de capital públic Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, SA (GIACSA), que depèn del Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), entitat en la què s’ha integrat l’Ajuntament. A més, el Consell Comarcal té assumida específicament la competència de la cloració de l’aigua, i ha realitzat diverses actuacions en aquest sentit. Cal destacar la instal·lació de cloradors als dipòsits d’aigua municipals. A banda, cada municipi té contractat el servei del control de cloració a una empresa, en general Aigües de Catalunya. Des de l’administració comarcal es vol oferir un servei integral de manteniment i control dels cloradors a nivell de tot el conjunt de la comarca, per tal de poder oferir un millor servei i gestió. En aquest sentit, es vol que una mateixa empresa s’encarregui del manteniment i control dels cloradors de tota la comarca. L’abastament d’aigua potable de cada nucli de població es realitza a partir del recurs que té més a l’abast, ja sigui directament del riu, del pantà, d’una font o de pous subterranis. (vegeu apartat 1.5.1.1. Abastament de la Síntesi de Dades Ambientals). També es dóna el cas que hi ha captacions que no compten amb la concessió d’abastament corresponent. A la comarca hi ha municipis que no tenen problemes amb la quantitat d’aigua per a l’abastament de la població en cap moment de l’any, com Talarn, la Pobla de Segur o Salàs de Pallars, però en canvi, d’altres com Conca de Dalt, nuclis d’Isona i Conca Dellà (nuclis de Biscarri, Benavent, etc), nuclis de Llimiana (els Obacs), nuclis de Sarroca de Bellera o nuclis de la Torre de Capdella (Estivill, Envall) es troben amb manca d’aigua en èpoques de sequera (estiu i hivern) o quan la població incrementa per les segones residències. En aquests nuclis ha estat necessària l’aportació d’aigua potable mitjançant cubes, i es considera un problema destacable. Des de la Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp es puntualitza que, amb l’entrada en funcionament de la millora del regadiu, aquesta infraestructura podria desenvolupar la funció complementària de subministrar aigua a granges, indústries i municipis que tinguin necessitat d’abastament d’aigua i que estiguin properes a la xarxa de distribució del canal; en aquests casos, es buscarien les condicions necessàries per a poder subministrar l’aigua. Pel que fa a la qualitat de l’aigua potable, hi ha diferències entre municipis. D’una banda, hi ha municipis que es mostren satisfets amb la qualitat de l’aigua, tant pel que fa al gust com l’olor o el color. Però d’altres, com el municipi de Conca de Dalt, comenten que l’aigua presenta molta calç i obtura les canonades; en aquest cas seria necessari dotar el dipòsit municipal amb un descalcificador, però és una millora el cost de la qual l’ajuntament no pot assumir. Altres, com Abella de la Conca, Castell de Mur, Gavet de la Conca o Llimiana comenten que l’aigua d’ús domèstic presenta nitrats i es demostra amb les analítiques de control periòdic de l’aigua (Vegeu apartat 2.3.6 Residus de la Diagnosi Ambiental Participativa). Aquests municipis reclamen que es realitzi una correcta aplicació dels plans de dejeccions ramaderes.

CTFC-CEDRICAT

205

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Des del Consell Comarcal del Pallars Jussà s’està treballant en l’elaboració dels plans directors del servei municipal d’abastament d’aigua, i es posen a disposició dels respectius ajuntaments. Aquests documents de planificació són molt ben valorats pels respectius ajuntaments. També a través del PUOSC els ajuntaments sol·liciten finançament per a actuacions puntuals de millora de l’abastament d’aigua potable. Cal dir que els ajuntaments han fet esforços destacables en els darrers anys per aconseguir que tots els nuclis del seu terme tinguin subministrament d’aigua potable, essent l’abastament d’aigua potable un dels temes prioritaris per molts dels equips de govern. La portada d’aigua a les masies, però, encara és un aspecte a resoldre per a alguns municipis. Hi ha diferents sistemes de pagament de l’aigua segons els municipis. Així, hi ha municipis en què el ciutadà/ana no paga res i és l’ajuntament qui fa el pagament del cànon de l’aigua a l’ACA. En d’altres, el ciutadà/ana efectua només el pagament del cànon de l’aigua, com a tarifa fixa, independentment del consum. I en els restants, l’aigua es paga seguint el sistema de tarificació per trams en funció del consum. El motiu principal de l’existència d’un sistema de pagament o altre es basa sobretot en l’existència d’aforaments o bé de comptadors a les llars. D’uns anys ençà, i començant pels municipis amb més població o els habitatges de nova construcció, s’han anat instal·lant els comptadors d’aigua per a cada domicili, podent efectuar d’aquesta manera un control més exhaustiu del consum d’aigua. Així, als nuclis d’Abella de la Conca, Conca de Dalt, Llimiana, la Pobla de Segur Tremp, Isona, Castell de Mur, Gavet de la Conca o Salàs de Pallars hi ha comptadors o s’està en la fase d’anar-ne posant gradualment, combinant les dues modalitats (aforament i comptador). La resta de nuclis com Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn o la Torre de Capdella tenen aforaments. L’existència de comptador permet la facturació del consum d’aigua real, i segons les administracions i la ciutadania, és un bon sistema per prendre consciència de la necessitat de fer un consum racional i eficient d’aquest recurs. Tot i així, hi ha algunes persones que consideren que es pot fer un consum racional d’aigua sense necessitat de tenir comptador i de pagar el consum d’aquest recurs. L’ajuntament de Tremp ha optat pel sistema de gestió consorciada de l’aigua, ja que considera que permet oferir un millor servei d’abastament i gestió de l’aigua. Així, dins aquest sistema es preveu la instal·lació de comptadors a tots els edificis, aplicar mesures d’estalvi i millorar la xarxa d’abastament. Per últim, cal dir que no hi ha una sistematització de les dades de consums d’aigua als municipis.

2.37.2. Sanejament Una de les debilitats de la comarca pel que fa al vector ambiental de l’aigua són les poques infraestructures de sanejament que hi havia fins fa poc. Així, el sanejament ha estat un problema ambiental durant els últims anys, ates que molts nuclis tenien deficiències en el sanejament de les aigües residuals. Com s’ha vist en l’apartat 1.5.1.3 Aigües residuals de la Síntesi de Dades Ambientals, hi ha dues EDARs en tota la comarca. No obstant, el PSARU (vegeu apartat 1.4.2.3. Planejament territorial de la Síntesi de Dades Ambientals) preveu tot un seguit d’actuacions a realitzar a curt termini en diferents municipis de la comarca per tal de millorar el sanejament de les aigües residuals. Així, recentment ha entrat en funcionament l’EDAR i els col·lectors en alta de Vilamitjana i s’està treballant en la construcció de la depuradora i els col·lectors en alta de les depuradores d’Isona i Conca Dellà i de Figuerola d’Orcau. Hi ha moltes expectatives en l’execució de les obres previstes, ja

CTFC-CEDRICAT

206

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

que permetran millorar notablement el sanejament de les aigües residuals urbanes. Són estacions de tipus biològic amb tractament d’aire prolongat i reducció de nutrients. Es tracta de depuradores amb un mecanisme senzill però suficient per les dimensions de població. En els diferents municipis de la comarca, d’uns anys ençà s’han fet importants actuacions de millora del clavegueram i de connexió dels habitatges a la xarxa de clavegueram. Per tant, aquesta situació que era problemàtica es va solucionant i millorant. Tot i així, encara hi ha alguns nuclis que no tenen clavegueram, però es tracta de nuclis amb pocs habitants i que disposen d’algun sistema molt bàsic de depuració, com fosses sèptiques o basses de decantació. Com a darrer apunt, també s’indica que en molts municipis no hi ha xarxa separativa d’aigües residuals i d’aigües pluvials. En els planejaments urbanístics, però, hi ha la previsió en les zones de nova construcció . Pel que fa als industrials, hi ha qui apunta que algunes empreses de transformació agroalimentària no realitzen una correcta gestió dels residus, com ara els greixos, i que ho aboquen al clavegueram, cosa que comporta una càrrega contaminant important de les aigües residuals.

3.5.3. Infraestructures de regadiu i embassaments Com s’ha descrit en l’apartat 1.5.1.2. El reg de la Síntesi de Dades Ambientals, al Pallars Jussà actualment hi ha en execució els projectes de modernització dels dos regadius de la comarca: el regadiu de la Conca de Tremp, i el regadiu d’Aramunt. Ambdós actuacions són de gran rellevància perquè permetran fer un ús més eficient i racional de l’aigua. Però el projecte amb més envergadura i que presenta més expectatives és el regadiu de la Conca de Tremp. La modernització d’aquesta infraestructura és una llarga reivindicació pels pagesos de la Conca, que ara ja poden comprovar que s’està fent realitat (vegeu secció El reg de l’apartat 2.3.2.1. Sector primari de la Diagnosi Ambiental Participativa). Associat al projecte de modernització de la infraestructura del regadiu, també hi ha els corresponents processos de concentració parcel·lària. Des del punt de vista dels pagesos, la concentració parcel·lària ha d’oferir una millora per a la gestió de les parcel·les. Els pagesos, així, tenen moltes expectatives en quant al regadiu, però a la vegada, es perceben incerteses en quant a l’assumpció dels costos que hauran de pagar els pagesos per beneficiar-se del regadiu, la continuïtat generacional en la pagesia, els tipus de cultius que s’hi podran realitzar, la possibilitat que arribin empreses de fora que s’interessin per arrendar les terres, la comercialització dels productes, etc. Front a aquestes incerteses, el regadiu és percebut com una oportunitat fonamental i estratègica per garantir la continuïtat de la pagesia, i es planteja la idoneïtat d’adreçar unes jornades informatives al sector per tal d’informar-lo i orientar-lo sobre les oportunitats i possibilitats associades al regadiu i que podrien ser aplicables i exitoses a la comarca. Alhora, el regadiu també permetrà facilitar l’abastament d’aigua potable a municipis que actualment tenen dificultats de subministrament, com ja s’ha referenciat en aquest mateix apartat. CTFC-CEDRICAT

207

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Pel que fa als embassaments i les centrals hidroelèctriques, aquests ja s’ha comentat en els apartats d’Activitats econòmiques i de Medi natural i paisatge de la Diagnosi Ambiental Participativa.

CTFC-CEDRICAT

208

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.8. 2.3.8. Educació ambiental A la comarca del Pallars Jussà es treballa l’educació ambiental en l’àmbit formal i no formal de diverses maneres. En l’àmbit de l’educació formal, la temàtica ambiental està introduïda en el currículum, tant a primària com a secundària, així que tots els centres educatius realitzen actuacions sobre temes ambientals en més o menys grau d’aprofundiment. A més a més, a la comarca actualment hi ha un centre que es troba dins el Programa Escoles Verdes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el CEIP els Raiers de la Pobla de Segur. També hi ha el col·legi Maria Immaculada de Tremp que està realitzant el curs de formació previ per entrar al Programa Escoles Verdes, i s’espera que l’any 2012 formalitzi la seva entrada a aquest programa educatiu. A més a més d’aquests dos centres, altres no estan inclosos en el Programa Escoles Verdes però també tenen l’educació ambiental i pel desenvolupament sostenible com un projecte de centre, i programen accions relacionades amb aquesta temàtica que realitzen al llarg del curs escolar. Els centres educatius també acullen activitats puntuals de sensibilització i comunicació ambiental organitzades per entitats i associacions externes. Per exemple, l’associació naturalista Lo Trencalòs realitza tallers d’educació ambiental sobre la recollida selectiva adreçats a la població escolar. Des del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Pallars anualment es programa i s’ofereix formació adreçada al professorat de primària i secundària de la comarca. El programa formatiu s’estructura en diferents formats: tallers, seminaris, xerrades, etc, i alguns d’aquests poden girar entorn l’educació ambiental. A més a més, el CRP disposa de material pedagògic i recursos didàctics a disposició dels centres, dels quals n’hi ha d’educació ambiental. Es destaca un material didàctic específic sobre la comarca del Pallars Jussà, que permet treballar diferents àrees del currículum: geografia, ciències socials, ciències naturals, llengües i història. Es constata que els centres educatius de la comarca coneixen aquest material i l’han treballat amb alguns cursos, essent una bona eina per treballar curricularment el coneixement de l’entorn local. A més a més, el CRP del Pallars Jussà, conjuntament amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Servei Comarcal de Català, i amb la col·laboració dels ajuntaments de Tremp, Isona, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, la Torre de Capdella i Castell de Mur, cada any elabora la programació d’activitats adreçades als escolars dins el Pla comarcal de suport a l’educació. Des de ja fa uns cursos, el Pla comarcal ofereix un seguit d’activitats i propostes, moltes d’elles centrades entorn el patrimoni cultural i natural de la comarca. Així, es destaquen les següents: -

Visita guiada per al professorat al Parc Astronòmic del Montsec, per tal de donar a conèixer aquesta instal·lació i també el Camp d’Aprenentatge del Montsec. Tallers als diferents museus de la comarca: o

Museu Comarcal de Ciències Naturals, a Tremp: tallers sobre fòssils

CTFC-CEDRICAT

209

Agenda 21 del Pallars Jussà

o o o

-

o o o

-

Museu de la Conca Dellà, a Isona: tallers sobre dinosaures i tallers sobre l’edat dels romans, i itinerari pels estanys de Basturs. Museu dels Raiers, a el Pont de Claverol: visites guiades al museu per conèixer l’ofici de raier, i també itinerari pel conjunt de Casa Mauri. Museu hidroelèctric de Capdella, a Capdella: visites guiades i tallers per conèixer el funcionament de la central hidroelèctrica, i de la generació de la llum.

Itineraris i visites pels indrets d’interès cultural de municipis de la comarca: o

-

Diagnosi Ambiental Participativa

Itineraris urbans per Tremp, que permeten fer un repàs de les diferents èpoques històriques tot visitant i interpretant el casc antic. Visita al conjunt Casa Mauri de la Pobla de Segur, per estudiar el modernisme. Itineraris per Salàs de Pallars, per descobrir alguns dels espais públics de principis de segle XX, i per conèixer el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç. Visita guiada al Conjunt de Mur, on es pot conèixer aquesta fortificació de les terres frontereres entre al–Andalus i els comtats catalans entre els segles IX-XI.

Visites a la deixalleria comarcal de Tremp i municipal de la Pobla de Segur. Tallers dins el projecte l’Escola de les Padrines: projecte desenvolupat per l’associació Ruravitàlia, que pretén recuperar i donar a conèixer entre la població infantil i juvenil el saber popular dels avis i àvies de la comarca. Hi ha dues modalitats de tallers: uns adreçats a primària entorn varietats autòctones i cultius, amb participació dels mateixos padrins/es; i uns altres per a secundària sobre diferents temàtiques de caire global. Taller sobre consum responsable i realització de mercats d’intercanvi, organitzats per les oficines comarcal d’Informació al Consumidor i de Joventut del Consell Comarcal.

Els centres educatius manifesten que la comarca presenta molt potencial per a l’educació ambiental, tant formal com no formal, però aquest potencial es podria aprofitar molt més. Alguns centres organitzen sortides de descoberta de l’entorn natural o de coneixement de la vida rural i el funcionament de les explotacions agràries i ramaderes, però es constata que és difícil i costós poder fer activitats a la pròpia comarca perquè no hi ha molta oferta d’activitats programades. També es comenta que la informació sobre els recursos i activitats existents sobre la comarca és poc clara o hi ha poc coneixement sobre la seva existència. Tenen coneixement del Pla Comarcal, però consideren que és una mica limitat en quant a temes d’educació ambiental. Així, a la pràctica, i en més d’una ocasió, el professorat acaba emprant el recurs didàctic que ja està creat i li és fàcil d’aconseguir, encara que sigui d’un altre territori, en detriment de fer una activitat de coneixement de l’entorn local. Des d’algun centre educatiu que té interès en fomentar el coneixement de l’entorn proper entre l’alumnat, es comenta que han creat una comissió de professorat amb la qual estan fent cerca per tenir una base de dades amb l’oferta de recursos existents i poder fer activitats a la mateixa comarca. S’apunta com a punt feble la despesa econòmica destacable que comporta el desplaçament per realitzar una activitat didàctica a la mateixa comarca, ja que les comunicacions internes no faciliten els desplaçaments. En general, els centres educatius comenten que l’alumnat té coneixement de la vida al camp i en el medi rural, perquè els seus pares, padrins o familiars propers tenen explotacions agràries o ramaderes, o algú és caçador pescador, i per tant tenen un vincle directe amb el món de pagès.

CTFC-CEDRICAT

210

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Aquest fet es valora molt positivament. També comenten que és molt important fer la recollida selectiva a les escoles, perquè després l’hàbit de reciclar a l’escola es trasllada a les cases, i així s’educa també als pares i mares. A banda dels centres educatius, el Centre de Capacitació Agrària del Pallars (CECA) és el centre de formació del DAR en àmbits o sectors econòmics que complementen les rendes de les explotacions agrícoles: turisme rural, guies de muntanya, i transformació agroalimentària (per aprofitar les matèries primeres de l’explotació). L’àmbit territorial de la formació que ofereix el CECA són les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Cada any s’ofereixen cursos de formació continuada, que poden variar d’una anualitat a l’altra; d’entre els quals es poden es poden citar el de tècnic/a en Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural; el de ramaderia ecològica; Races autòctones en ramaderia extensiva; Manipulador i aplicador de productes fitosanitaris. Qualificat; Manipulador i aplicador de productes fitosanitaris. Bàsic; i Guies ornitològics i de natura. Es considera que l’oferta s’adequa a la demanda de la gent de la comarca. En el camp de l’educació no formal, cal destacar la Finca Bon Repòs (vegeu Apartat Espais de la Diputació de Lleida de l’apartat 1.4.3.5 Sistema natural de la Síntesi de Dades Ambientals), propietat de la Diputació de Lleida, en la qual, a més d’haver-hi el Centre d’Estudi de la Vaca Bruna, es vol impulsar un centre d’interpretació del món, un centre de recuperació de l’ovella xisqueta (vinculat amb l’Escola de Pastors, del projecte Grípia) i ampliar les instal·lacions del centre de la vaca bruna. La finca de Bon Repòs és una bona mostra dels ecosistemes forestals i agroramaders del Pallars Jussà i suposa una bona oportunitat de desenvolupament d’experiències que la situïn com a referent forestal i ramader. En aquest centre, hi tenen lloc les classes teòriques de l’Escola de Pastors. Molts ramaders valoren molt positivament aquesta iniciativa i la veuen com una bona opció per formar a gent interessada en la pagesia, donar relleu generacional, fixar gent al territori i donar continuïtat o iniciar noves activitats agroramaderes al Pirineu, donant resposta d’aquesta manera a l’actual manca de relleu generacional. Enguany és la segona edició en què s’imparteix el curs. També hi ha l’alberg de Cellers, a Guàrdia de Tremp, que recentment s’ha reformat i que pretén dinamitzar el municipi i donar a conèixer la zona del Montsec a través d’activitats d’educació no formal, organitzades des de l’alberg. A més a més, com ja s’ha anat esmentant en diversos apartats anteriors, l'associació naturalista Lo Trencalòs i l’Estació Biològica del Pallars són les entitats més actives i destacades en temes de medi natural de la comarca. Aquestes entitats tenen conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal i amb alguns ajuntaments de la comarca, per tal de poder realitzar les seves activitats. A banda dels estudis i projectes cientifico-tècnics que realitza, ofereix tallers d’educació ambiental sobre recollida selectiva adreçats a la població escolar, i ha realitzat campanyes de comunicació i sensibilització ambiental adreçades a la ciutadania que promou cada any el Consell Comarcal del Pallars Jussà; per exemple, en el marc de la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica a Tremp o de la promoció de l’ús de la deixalleria comarcal. Les administracions de la comarca valoren molt positivament la tasca que realitza aquesta associació, i consideren que és important que hi hagi entitats com lo Trencalòs que treballin per a la promoció i divulgació de la conservació dels valors naturals de la comarca. El nombre de socis/es de l’associació ha anat incrementant amb els anys, fet que demostra que la tasca que realitza l’associació mereix l’interès i el respecte per part de la ciutadania de la comarca.

CTFC-CEDRICAT

211

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

L’associació Ruravitàlia és una entitat sense ànim de lucre de Tremp que actualment està treballant en dos projectes: la revolució de la forquilla, i l’escola de les padrines. La revolució de la forquilla contempla la recuperació de varietats locals i el seu conreu agrícola, la producció i transformació agroalimentària local, la valorització dels productes artesans i de proximitat, i la introducció dels menjadors escolars basats en productes locals, de temporada i ecològics; mentre que l’escola de les padrines vol recuperar i donar a conèixer entre la població escolar i també adulta els sabers i coneixements populars del món rural i de pagès directament dels mateixos padrins i padrines. S’ofereixen activitats i tallers en els quals es donen a conèixer remeis i receptes casolanes basades en plantes medicinals, l’hort, el jardí, etc, així com tècniques de prevenció i tractament de plagues i malalties en arbres fruiters, elaboració de làctics i elaboració de pa. Cal destacar que, arran del projecte de la Revolució de la Forquilla, hi ha dos centres educatius a Tremp que han introduït productes naturals de la zona en el menú escolar. A més a més, els Agents Rurals ofereixen xerrades adreçades a centres educatius en les quals donen a conèixer el cos i les seves funcions, i també tracten una temàtica concreta, com ara els incendis forestals o el coneixement de la biodiversitat de la zona. La valoració que en fan els centres educatius és que les xerrades són d’interès. La Societat de Pescadors de Tremp, com ja s’ha dit, cada any organitza l’Escola de Pesca. Aquesta activitat s’adreça a infants fins a 14 anys i pretén donar a conèixer la pesca, les tècniques i l’ecosistema fluvial. A través de l’activitat es fomenta el respecte i estima envers el riu i el seu entorn. A la comarca es realitzen diferents sortides de descoberta de l’entorn, organitzades algunes d’elles per les administracions locals, i d’altres per associacions i entitats de la comarca. Per exemple, la Societat de Pescadors de Tremp ha organitzat esmorzars populars per donar a conèixer a la ciutadania en general els resultats de les seves actuacions de condicionament i recuperació de l’espai fluvial, com pot ser l’itinerari de natura del Camí de les Ínsules o l’escola de pesca. A la comarca també es realitzen les inspeccions de riu en el marc del Projecte Rius25, organitzades per l’Estació Biològica del Pallars Jussà amb la col·laboració de la Societat de Pescadors de tremp. També aquesta mateixa societat de pescadors en col·laboració amb l’Estació Biològica tenen el projecte de fer un Centre d’Interpretació del Riu, que permeti combinar l’àrea recreativa de pesca en un vedat intensiu amb activitats de divulgació i educació ambiental sobre els espais fluvials. Les associacions de dones i de la gent gran són dos col·lectius que també tenen programades sortides anuals de descoberta i coneixement de l’entorn proper dins el seu calendari anual d’activitats.

25

El Projecte Rius és una iniciativa que porta a terme l’Associació Hàbitats i que promou la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de la gent al riu i permet conèixer com són i com funcionen els ecosistemes fluvials, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los. Els pilars del Projecte Rius són: l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciutadana afavorint un treball en xarxa entre els diferents grups de voluntaris, associacions i entitats implicades. Una de les activitats més participades són les inspeccions de riu, en què grups de voluntaris realitzen com a mínim 2 inspeccions a l’any i es prenen un seguit de paràmetres fisicoquímics i biològics d’un tram concret de riu. Les dades es passen a l’Associació Hàbitats que les tracta i elabora els corresponents informes de l’estat dels ecosistemes fluvials que formen part del Projecte. CTFC-CEDRICAT

212

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Des de l’administració comarcal s’han organitzat algunes sortides adreçades al sector privat turístic per donar a conèixer indrets o equipaments amb un ús turístic. La finalitat és que el sector privat conegui de primera mà els recursos turístics existents a la comarca, i pugui oferir informació suficient sobre aquests al seu client. També el CECA organitza cursos de guies de muntanya. Amb tot hi ha qui apunta que caldria millorar o ampliar la oferta d’aquest tipus de formació de guia, i vincular-ho amb alguna empresa relacionada del sector per tal que es complementi i diversifiqui l’oferta d’activitats a realitzar a la comarca. També hi ha qui proposa que les persones formades es quedin al CECA, i aquest ofereixi un banc de guies a disposició per a aquelles persones que volen fer una sortida guiada per la comarca. Recentment, l’ajuntament de la Pobla de Segur ha organitzat un curs de guies locals del municipi, tenint en compte que a partir del mes d’abril torna a funcionar el tren històric del Tren dels Llacs, i per tal de tenir gent formada que pugui fer de guia local. El curs de 50 h de durada pretén formar els alumnes en coneixements del municipi, sobre la història, la cultura popular i les tradicions, el patrimoni cultural i natural, i la gastronomia, a més de tècniques de guiatge. A més a més, algunes empreses, bàsicament agroalimentàries, ofereixen al client la possibilitat de visitar les seves instal·lacions, per tal de donar a conèixer l’elaboració del producte que comercialitzen i alhora promocionar l’empesa i atansar-se al client. Tot i així, en el cas de les empreses agroalimentàries, comenten que la realització de visites ha de garantir el compliment de les exigències de la normativa sanitària, i aquest factor esdevé una dificultat per a algunes empreses transformadores. També empreses de serveis que ofereixen activitats esportives i de natura tenen en compte l’educació ambiental.

CTFC-CEDRICAT

213

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.9. 2.3.9. Participació Ciutadana A nivell d’administracions públiques, l’ajuntament de Tremp disposa d’una àrea de participació ciutadana, inclosa en la Regidoria de Benestar, Salut, Dona i Participació Ciutadana. Així, dins aquesta àrea hi ha una persona tècnica que porta els temes de participació, entre d’altres. La web de l’ajuntament té una secció de participació, en la qual s’hi pengen els documents relatius a processos participatius. També hi ha un espai adreçat a les associacions del municipi, en el qual les diferents entitats poden donar a conèixer les seves activitats i el seu contacte. A la comarca els processos de participació ciutadana són puntuals i molt recents, i es constata poc bagatge en aquest camp. Amb tot, les administracions locals cada cop més procuren tenir en compte la participació ciutadana, sobretot condicionat per la normativa específica del projecte o activitat en qüestió, que preveuen l’existència d’un espai participatiu de la ciutadania. El cas més exemplificatiu és el del procés d’elaboració dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUMs), que requereixen d’un espai de participació ciutadana per a la seva aprovació definitiva. També hi ha hagut altres projectes d’àmbit més específic i sectorial que han comptat amb la participació ciutadana en la seva realització. Des de l’administració hi ha l’opinió que cal implicar la ciutadania en els projectes i actuacions, per tal de poder conèixer i tenir en compte els seus punts de vista, però a la vegada també es percep com un tràmit que cal realitzar per complir amb la normativa aplicable, i que els resultats que se’n deriven sovint són poc interessants o rellevants, repercutint en un alentiment del procés. La ciutadania vinculada amb associacions considera que cal promoure la participació i fomentar l’associacionisme, tant de veïns com de grups professionals i empresarials. Tots els municipis de la comarca tenen alguna associació i bona part compten amb un teixit associatiu força ampli, sobretot els municipis més grans (Tremp, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà). Es pot afirmar que la comarca té un important teixit associatiu, de tot tipus: associacions culturals, recreatives, de dones, de gent gran, esportives, de defensa forestal, de veïns, sectorials empresarials (Federació d’empresaris, associacions agràries i ramaderes, de xarcuters, d’hoteleres, de residències- cases de pagès, de comerciants i botiguers, etc). Tot i la diversitat d’associacions, es considera que no hi ha comunicació interna o bé que aquesta és escassa. Les associacions de caire més cultural apunten que caldria potenciar l’establiment de contactes entre les associacions de la comarca i facilitar la comunicació i l’intercanvi d’informació sobre els actes que programen, ja que comenten que sovint és difícil conèixer la programació d’activitats de les associacions d’altres municipis de la comarca.

CTFC-CEDRICAT

214

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.10. Mobilitat A la comarca del Pallars Jussà hi ha una forta mobilitat obligada, ja sigui per desplaçaments diaris al lloc de treball, o per accedir als serveis (comerç, sanitat, etc), que es localitzen als tres principals nuclis de població: Tremp, la Pobla de Segur, i Isona. També hi ha una forta mobilitat de transport de les matèries primeres i productes transformats carnis que s’elaboren a la comarca i que es comercialitzen fora d’aquesta. Es constata que la gent del territori ja té l’hàbit de la mobilitat Aquesta mobilitat obligada es realitza sobretot amb cotxe privat, havent-hi una clara dependència amb aquest mitjà de transport. El transport públic en autocar existent connecta els nuclis de població que es troben al llarg de la xarxa viària principal. Tot i que existeix el transport públic, la freqüència de viatges és baixa i no satisfà la demanda dels potencials usuaris, que ja s’han acostumat a fer ús del cotxe privat per als seus desplaçaments. La gent gran que no disposa de cotxe, o els estudiants que es traslladen a les ciutats universitàries, són el perfil que més acostuma a fer ús del transport públic. L’existència de transport públic adreçat específicament als estudiants universitaris és mot ben valorada per la ciutadania. Pel que fa al transport públic per ferrocarril, existeix la línia de ferrocarril Lleida-la Pobla de Segur, que s’ha remodelat tot i que segueix mantenint la mateixa freqüència, de manera que la gent de la comarca no té molt costum d’utilitzar aquest transport públic, resultant deficitari. Hi ha qui creu que pot tenir més rendibilitat com a producte turístic que no com a mitjà de transport convencional, atès que avui dia els horaris no s’adeqüen amb les necessitats de la població activa que potser el podria utilitzar per desplaçar-se a la feina, si hi hagués una bona freqüència de pas i una millora del temps de desplaçament. Cal dir que es detecta cert desconeixement de la població pel que fa als horaris i les freqüències de pas del transport públic, constatant-se la manca d’ús d’aquests serveis. El Consell Comarcal del Pallars Jussà disposa d’un servei de transport de viatgers a la demanda, que connecta determinats nuclis amb les principals poblacions (Tremp, Isona, la Pobla de Segur), i que permeten el desplaçament dels veïns i veïnes als mercats setmanals, o poder fer ús dels serveis (comerç o sanitat). Una vegada més, és la gent gran el col·lectiu que utilitza amb més freqüència aquest sistema de transport, el qual es ben valorat i es considera de gran utilitat. També existeix servei de transport escolar, proporcionat pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament d’Educació, que permet la mobilitat de la població en edat escolar des dels nuclis fins als centres educatius. Hi ha qui apunta que aquest servei es podria optimitzar permetent el seu ús a la resta de la població. A més a més, el Consell Comarcal a través del Servei Comarcal de Joventut i amb el suport de diversos ajuntaments de la comarca i la Secretaria de Joventut, programa cada estiu el Bus de la Festa. Aquest és un sistema de transport públic que facilita els desplaçaments de la gent jove a les

CTFC-CEDRICAT

215

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

festes majors de la comarca. El servei és ben valorat per la població jove, sobretot la que no té l’edat per tenir el carnet de conduir. A banda d’aquests serveis, a la comarca també hi ha llicències de taxi que permeten la mobilitat d’aquelles persones que no disposen de cotxe privat i que no tenen accés al transport públic. Des d’algun sector de la ciutadania, s’apunta que es podria millorar la mobilitat en cotxe privat implantant algun sistema de transport compartit. Sobretot, es fa referència a la mobilitat obligada de la gent que treballa a l’ajuntament de Tremp o al Consell Comarcal, que resideixen en nuclis veïns de la comarca o de comarques veïnes i que el fet de compartir cotxe podria ser factible atès que, en treballar a l’administració, tenen uns horaris laborals similars. Per últim, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha presentat propostes per tal de millorar el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-12, encaminades a potenciar el transport públic del Pirineu. Entre les propostes presentades, es proposa incrementar la xarxa de transport públic intercomarcal al Pirineu, millorar la freqüència de trens, i treballar en l’abaratiment del cost del transport públic per carretera.

CTFC-CEDRICAT

216

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.11. Energia El desenvolupament socioeconòmic de la comarca del Pallars Jussà de principis del segle XX ha anat molt vinculat a la construcció dels embassaments per a la producció d’energia hidroelèctrica. És ben reconegut per tothom que els anys de construcció i posada en funcionament dels embassaments foren anys de creixement i desenvolupament socioeconòmic que comportaren l’arribada de població nouvinguda i la fixació de població al territori. Posteriorment, la tecnificació de les centrals hidroelèctriques es traduí en una davallada en el nombre de treballadors ocupats en aquest sector, i actualment es manté només una oficina de la companyia Fecsa-Endesa a La Pobla de Segur. Alguns municipis, com Talarn o la Pobla de Segur, tenen convenis amb la companyia hidroelèctrica i es beneficien d’una reducció en la taxa del servei de subministrament elèctric, com a compensació de l’existència de la presa hidroelèctrica al seu terme municipal. La ciutadania assenteix que el Pallars Jussà és una comarca productora d’energia elèctrica i en aquest sentit, bona part de la població considera que la comarca ja ha complert amb escreix amb la seva tasca de solidaritat amb la resta del territori català i fins i tot, més enllà de les fronteres administratives. A nivell d’impacte visual i paisatgístic, hi ha una opinió ciutadana força unànime que la comarca està plena de torres elèctriques de diferents dimensions. Tot i que la comarca és productora d’energia, encara hi ha alguns casos concrets en què es fa necessari adequar la xarxa de subministrament elèctric, com és el cas de Llimiana, en què algunes cases funcionen amb 220 V trifàsic. En el cas de municipis amb nuclis de població aïllats, com Sarroca de Bellera o Senterada, des dels respectius ajuntaments s’exposa que encara hi ha algun nucli sense connexió a la xarxa elèctrica. Molts municipis han utilitzat i utilitzen fons del Pla d’Electrificació Rural per aconseguir que tots els seus masos i nuclis estiguin connectats a la xarxa elèctrica. També a través del PUOSC es sol·liciten ajuts per al subministrament i millora de l’abastament elèctric als nuclis.

2.3.11.1. 2.3.11.1. Energia solar Pel que fa a l’energia renovable solar de tipus fotovoltaic i tèrmic, fins fa uns anys aquest tipus d’energia s’associava a una forma autònoma d’obtenció d’energia elèctrica, molt apropiada per als masos o nuclis aïllats, que no tenien accés a la xarxa de subministrament elèctric. Darrerament, aquesta percepció ha canviat i ha donat pas a una visió sobre l’energia solar fotovoltaica com una nova oportunitat per obtenir un rendiment econòmic, o sobre la solar tèrmica com una possibilitat d’estalvi energètic i econòmic. Sobre l’energia solar fotovoltaica, ara per ara a la comarca no hi ha parcs solars. Tot i així, des de l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà es comenta que tenen alguns projectes de parcs solars promoguts per particulars que ja compten amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme, i que un d’aquests projectes es troba paralitzat per un informe desfavorable de l’ACA, en què diu que es troba en zona inundable i a priori serà incompatible. També els ajuntaments de Salàs de Pallars, de Sant Esteve de la Sarga i de Talarn exposen, respectivament, que hi ha un projecte de camp solar per part d’un

CTFC-CEDRICAT

217

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

particular. Per tant, s’aprecia un possible inici del desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica a la comarca per iniciativa de privats, que caldrà seguir per si s’acaba implantant. En quant a l’energia solar tèrmica, les iniciatives per instal·lar sistemes de producció d’aquest tipus d’energia fins al moment són privades i relacionades amb els habitatges particulars, consistents en la instal·lació de plaques solars tèrmiques en les teulades dels edificis per a la generació d’energia solar tèrmica. Ara bé, des de les administracions locals s’apunta l’interès per promocionar el desenvolupament de les energies renovables, tot i que la gran majoria avui per avui no tenen ordenances locals que fomentin i regulin l’ús d’energies renovables en els edificis ni ofereixen algun tipus d’incentiu als particulars per a aquests finalitat. Només des de l’Ajuntament de Tremp es contempla a través del POUM l’ús de les energies renovables en els edificis de nova construcció. També des d’aquest ajuntament es comenta que preveu dotar els edificis municipals de plaques solars. Així, en el marc dels ajuts del Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal de la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Tremp ha instal·lat dues plantes fotovoltaiques en els pavellons d’esports, per a produir electricitat i injectar-la a la xarxa de distribució. La potència total de les dues plantes és de 136 kWp i tenen una capacitat de producció elèctrica anual de 172 MWh/m2. A més, l’ajuntament informa que ha sol·licitat a l’ICAEN la realització d’una auditoria energètica dels equipaments municipals, amb la finalitat de poder-hi incorporar millores, així com un ajut per a la substitució d’una caldera de gasoil a electricitat. A part d’aquesta administració local, fins al moment no hi ha cap més altra iniciativa similar. Des dels sindicats agraris també s’apunta que, des de les respectives seus es vol impulsar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en les granges, com una oportunitat d’obtenció de rendiment econòmic.

2.3.11.2. Energia eòlica A la comarca del Pallars Jussà no hi ha cap projecte actual de parc eòlic. A més a més, bona part de la superfície de la comarca està classificada com a incompatible segons el Pla de l’Energia a Catalunya (Vegeu Pla Director de l’Energia a Catalunya de l’apartat 1.4.2.3. Planificació territorial de la Síntesi de Dades Ambientals). Tampoc la comarca mostra interès en acollir un parc eòlic, pel coneixement de les baixes possibilitats d’aprofitament d’aquest tipus d’energia.

2.3.11.3. Altres energies L’energia obtinguda amb la biomassa és un tipus d’energia que encara no s’utilitza a la comarca. Tot i així, tant les administracions locals com la ciutadania són del parer que la comarca té potencial en l’aprofitament de la biomassa com a font d’energia, ja que es disposa del recurs necessari, en tant que hi ha molta superfície forestal de propietat comunal o municipal. Aquesta visió oportunista es referma en el sentit que actualment el rendiment econòmic de les explotacions forestals no és satisfactori i per tant, l’aprofitament de la biomassa com a font energètica podria ser una

CTFC-CEDRICAT

218

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

oportunitat per donar continuïtat i sortida a les explotacions forestals. A la vegada, un altre benefici derivat seria el manteniment de les masses forestals. A nivell de projectes d’ús de biomassa com a font d’energia, l’ajuntament de Tremp ha començat a sondejar aquesta possibilitat i en aquest sentit, ha realitzat un estudi d’avaluació de la disponibilitat de biomassa forestal al Pallars Jussà. També comenta que tenen un projecte en fase inicial per tal d’instal·lar una caldera de biomassa o potser d’energia geotèrmica, en l’àrea residencial estratègica de la ciutat, contemplada en el POUM. A la comarca, en concret al municipi d’Isona i Conca Dellà, havia planat la notícia d’un projecte de construcció d’una planta de generació de biogàs a partir de purins. Amb tot, aquesta iniciativa fins al moment es troba aturada. Hi ha qui veu aquesta iniciativa com una oportunitat de realitzar una correcta gestió del purí per obtenir-ne un rendiment, però també hi ha qui no ho considera com l’alternativa adequada, sinó que la solució és fer una bona gestió del purí com a fertilitzant. A mes a més, cal destacar l’aprofitament de l’energia geotèrmica per part d’un celler privat. Aquest celler utilitza en la totalitat del seu procés de transferència de calor-fred l’energia geotèrmica, mitjançant la utilització de quatre quilòmetres de canonada soterrada, en un esforç per minvar la despesa energètica i per tant l’impacte ambiental.

o El projecte de la MAT Un altre projecte relacionat amb l’energia i que està en boca de tothom al Pallars Jussà és el projecte de construcció d’una nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) (400 kV) promogut per Red Eléctrica Espanyola (REE). El projecte contempla unir les centrals aragoneses amb la comarca del Pallars. REE ha presentat diferents alternatives en el traçat d’aquesta MAT entre Penyalba (Aragó) i Isona. En el seu pas per territori català, la línia afecta dos espais protegits d’interès natural (en el pas de la línia sobre els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa), i en el cas d’algunes alternatives proposades, una zona d’hàbitat prioritari en ple Pallars Jussà. A més, es preveu construir una subestació elèctrica a un quilòmetre de Figuerola d’Orcau. Aquesta línia afecta a 14 municipis del Pallars Jussà i a 75 d’Aragó. El DMAH està estudiant la documentació aportada per REE a fi de poder emetre un informe. Des del Consell Comarcal del Pallars Jussà i alguns alcaldes de l’àrea afectada hi ha un rebuig per l’autopista elèctrica pel seu impacte ambiental i la seva qüestionada necessitat. Per acord de Ple del Consell Comarcal, es va rebutjar aquesta instal·lació durant el període d’al·legacions al qual es van sumar la majoria dels ajuntaments de la comarca. Pel que fa a l’opinió de la ciutadania, hi ha la visió que hi ha moltes línies elèctriques i que el paisatge és ple de torres per tota la comarca. En aquest sentit, la comarca ja suporta prou infraestructures elèctriques. D’altra banda, arran del projecte, ha sorgit un moviment social contrari al projecte que s’ha organitzat com a Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica. La Plataforma denuncia l’impacte ambiental, paisatgístic i sobre la salut derivat de l’autopista elèctrica, i argumenten que la construcció d’aquesta infraestructura no és necessària. Com a alternativa, proposen aprofitar les infraestructures elèctriques existents, i en concret, identifiquen la línia Seire-Terrassa actualment desaprofitada.

CTFC-CEDRICAT

219

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Les principals actuacions que ha realitzat la Plataforma han estat la realització de xerrades informatives adreçades a la població per a prendre consciència del projecte i els seus possibles impactes, reunions internes de coordinació, reunions amb les administracions comarcal i municipals per atansar els punts de vista i prendre decisions conjuntes, i han presentat al·legacions al projecte. També el Consell Comarcal del Pallars Jussà, els ajuntaments de Tremp, Isona i Conca Dellà i Castell de Mur, per citar-ne alguns, i la Diputació de Lleida, s’han posicionat en contra a la construcció de la línia de molt alta tensió, han presentat al·legacions al projecte, i demanen contrapartides per assumir la infraestructura. En aquests moments, el projecte encara no està aprovat definitivament, però tot i així, REE ja ha posat data a la posada en servei de la polèmica línia pel 2013.

CTFC-CEDRICAT

220

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.3.12. Contaminació lumínica, acústica i odorífera La contaminació lumínica no es considera un problema ambiental a la comarca, atès que la densitat urbana és baixa i concentrada en els nuclis amb més població. La instal·lació del COU i del PAM a la serra del Montsec són una mostra del baix impacte ambiental derivat de la contaminació lumínica. La possibilitat d’observar el cel nocturn amb claredat i excel·lents condicions es converteixen en un atractiu recurs turístic, com ja s’ha vist en l’apartat de medi natural i paisatge de la Diagnosi Ambiental Participativa. Cal aprofitar aquest recurs com a distintiu de la comarca i saber-lo valoritzar. En quant a l’adequació de la il·luminació exterior per a la prevenció de la contaminació lumínica, des del Consell Comarcal s’ha elaborat el pla comarcal així com els corresponents plans municipals d’adequació. Tots els ajuntaments disposen del seu pla d’adequació i anualment han utilitzat els ajuts que tramita el Consell Comarcal per anar adequant l’enllumenat dels carrers i edificis per prevenir la contaminació lumínica. En alguns municipis concrets encara s’ha de completar l’adequació, i comenten que no disposen del finançament necessari. Pel que fa a la contaminació acústica, a la comarca no hi ha la percepció que hi hagi molèsties causades per sorolls, essent aquest un aspecte ambiental molt poc destacable. Per últim, la principal font de contaminació odorífera a la comarca prové de l’aplicació de purins al camp, però no és considerada com una problemàtica.

CTFC-CEDRICAT

221

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

2.4. Quadres-resum de la Diagnosi Ambiental Participativa A continuació es presenten a mode d’extracte, els quadres-resum dels diferents apartats de la Diagnosi Ambiental Participativa

 POBLACIÓ I POTENCIAL HUMÀ o Tres nuclis que concentren la població i els serveis: Tremp, la Pobla de Segur i Isona o Tremp, capital de comarca, veritable pol d’atracció, possible cap de vegueria, expectatives en possibilitat d’inversions o Regressió i envelliment de la població o Bona oferta de serveis adreçats a la gent gran i/o dependent o Tres sectors d’ocupació principals: l’administració pública, els serveis associats a l’Acadèmia General de Suboficials de Talarn, i els serveis associats amb la gent gran o Regressió de l’ocupació en el sector primari com a activitat econòmica important de la comarca o Possibilitat d’inserció laboral de la dona en nínxols d’ocupació com l’agroturisme i els serveis socials o Pel que fa a l’ocupació dels joves: - D’una banda, hi ha poques oportunitats laborals per als joves > fuga de cervells - De l’altra, hi ha continuïtat dels joves en les empreses familiars vinculades relacionades amb la producció i la transformació agroalimentària de qualitat i amb alt valor afegit o Predomini de l’individualisme i manca de treball en xarxa > pèrdua d’oportunitats de desenvolupament comarcal > necessitat de creació d’aliances entre administracions i amb sector privat o Xarxa de comunicacions terrestres deficient > necessitat de millora de la xarxa de comunicacions terrestres o Servei deficient de transport públic o Poca creença en els recursos propis i en el seu potencial, poca visió de futur o Normatives estrictes que dificulten la continuïtat de les microempreses i petites i mitjanes empreses de la comarca o Xarxa de telecomunicacions a millorar

CTFC-CEDRICAT

222

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

 ACTIVITATS ECONÒMIQUES Sector primari o Diversificació del sector primari: - agricultura: de secà, de regadiu, prats i pastures - ramaderia: porcina, aviram, vaquí, equí, cabrum, oví - explotacions forestals amb transformació de les matèries primeres, comercialització, i serveis associats (agroturisme) o Visió general que el sector té poques oportunitats de continuïtat > població envellida i manca de relleu generacional o Tot i la visió negativa, s’identifiquen diferents oportunitats per a la continuïtat del sector primari: -Projecte de millora del regadiu i la concentració parcel·lària > possibles nous cultius, millores de la rendibilitat de les explotacions, tecnificació de l’agricultura -Recuperació d’antics cultius, com la vinya, amb potencial econòmic, i introducció de possibles nous cultius, com l’horta o les explotacions forestals per a biomassa -Joves emprenedors que segueixen el negoci familiar, aprofitant la diversificació, i incorporant la innovació, apostant per la qualitat, la promoció i la comercialització directa o Associacionisme del sector en sindicats agraris o Sistemes de producció de qualitat (producció integrada, ecològica, etc) o Iniciatives disperses de recuperació i conservació de la biodiversitat agrícola de la comarca o La comarca té una important producció ecològica ramadera però no disposa de matèria primera vegetal de producció ecològica i de proximitat, representant un cost important l’obtenció de pinso ecològic > oportunitat > la Conca de Tremp podria ser el graner i l’horta del Pirineu o Detecció de nous consumidors que fan un consum conscient de productes ecològics i artesans o Oportunitat de comercialitzar sota una marca conjunta o Incertesa sobre l’evolució dels ajuts a la ramaderia ecològica i a les races autòctones que pot influir en la continuïtat d’algunes explotacions ramaderes ecològiques o Necessitat de millorar la promoció de la producció ecològica, i sensibilitzar el consumidor o Necessitat de millorar les infraestructures associades a la transformació dels productes agrícoles i ramaders o Sentiment que els projectes de modernització del regadiu arriben tard i incerteses sobre les possibilitats reals d’assumir els costos directes i indirectes del regadiu

CTFC-CEDRICAT

223

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o La normativa esdevé una dificultat i una càrrega per al pagès, que ha hagut de professionalitzar-se i esdevenir empresari o Individualisme del sector i manca d’iniciatives i actuacions compartides i/o mancomunades o Davallada de les explotacions silvícoles, i emboscament de prats i pastures en abandó

Indústria i construcció o Existència d’una important activitat industrial agroalimentària, de caràcter familiar, vinculades a les explotacions ramaderes, amb tècniques d’elaboració tradicionals i artesanals, de qualitat que s’han mantingut fins a l’actualitat o Continuïtat dels joves en les empreses agroalimentàries familiars, incorporant innovació i noves tecnologies, i obrint nous canals de comercialització o Vi d’alçada, oportunitat de dinamització econòmica del territori i diversificació del sector primari o Unanimitat de tots els sectors socioeconòmics que la producció agroalimentària de la comarca és un clar potencial que cal aprofitar o Existència de distintius de qualitat dels productes agroalimentaris de la comarca (vi, ovella, vedella, formatge, producció ecològica, integrada) o Existència de diferents institucions que vetllen per la promoció econòmica de la comarca o Existència de sòl industrial lliure per a la implantació de noves indústries > oportunitat de desenvolupar un polígon industrial agroalimentari o Existència d’infraestructures i serveis de suport a la implantació de noves empreses: el CITA, i el Centre Empresarial de Tremp o Associacionisme empresariañ o Dificultat i incertesa per tirar endavant una iniciativa de societat cooperativa que permetés oferir serveis mancomunats (farinera, escorxador, etc) o La necessitat d’adequar-se a la normativa vigent ha comportat el tancament d’algunes empreses agroalimentàries o Capacitat limitada de les instal·lacions actuals de transformació i necessitat de disposar de més capacitat o Davallada del sector de la construcció per l’actual conjuntura de recessió econòmica o La normativa mediambiental i sectorial és percebuda com una dificultat per a les activitats industrials, incrementada pel component territorial de muntanya i de ruralitat o Les comunicacions frenen la decisió de les empreses foranies d’instal·lar-se al Pallars Jussà, i el transport per carretera esdevé una despesa important per a les empreses locals

CTFC-CEDRICAT

224

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

Artesania, comerç i serveis o Existència de mercats setmanals amb afluència de veïns i veïnes d’arreu dels nuclis de la comarca o Existència de fires amb potencial de promoció econòmica de la comarca o Comerç associat > necessitat de major dinamització de les associacions o Manca de relleu generacional en els comerços tradicionals dels nuclis antics dels pobles o Pla de Barris de Tremp > oportunitat de dinamitzar el comerç del nucli antic o Aposta per la comercialització directa o els circuits curts de comercialització dels productes artesans (agroalimentaris i artístics) i de qualitat o Destacada activitat artesanal, tant agroalimentària com artística, que contribueix a la fixació de la població al territori i a la creació d’ocupació > interès creixent de les administracions del territori per promocionar l’artesania local o Necessitat de millora de les estratègies de promoció i comercialització dels productes artesans

Activitat turística o Existència d’una gran diversitat de recursos turístics amb gran potencial per al desenvolupament d’activitats econòmiques vinculades al turisme. Alguns d’aquests recursos compten amb un producte turístic associat, altres és molt bàsic o inexistent: -natura (fauna, geologia, espais fluvials, paisatge) -cultura (castells, arqueologia, guerra civil, tren, museus) -gastronomia o Turisme científic i professional > oportunitat de desestacionalització del turisme i de tenir un perfil de turista específic i diferenciat o Turisme no massificat o Tot i així, no es porta un registre sistematitzat dels turistes que vénen a la comarca > necessitat de conèixer el perfil del turista per adequar l’oferta a la demanda o Es realitza la promoció turística des de cada municipi i a través del portal web > absència d’una figura coordinadora del turisme a nivell comarcal o Iniciatives recents permetran millorar la qualitat del producte turístic associat als professionals: Institut Geològic de Catalunya, renovació dels museus, etc o Hi ha necessitat de serveis turístics adreçats al turista professional, com ara guies de muntanya, guies coneixedors de fauna i flora, guies coneixedors de geologia, etc. així com materials de suport de caire tècnic (fulletons, plafons, etc)

CTFC-CEDRICAT

225

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Existència d’iniciatives innovadores de producte turístic, com el busseig en llacs d’alta muntanya, el Tren dels Llacs, les botigues-museu de Salàs, Parc Astronòmic del Montsec, etc o Existència de material de suport per promocionar els camins aptes per al senderisme i el ciclisme o Manca d’una estratègia integral de promoció turística de la comarca, existència d’iniciatives fallides que desincentiven el sector, i manca de coordinació conjunta o Manca de producte turístic distintiu de la comarca del Pallars Jussà > oportunitat: la comarca pot oferir un producte turístic de qualitat, diferenciat i distintiu respecte altres comarques, en tant que presenta trets mediterranis i d’alta muntanya, diversitat de paisatges, elevada biodiversitat i interessants recursos tant naturals com culturals i gastronòmics amb potencial o Interès i aposta de les administracions del territori per millorar els recursos amb potencial de la comarca i crear producte turístic de qualitat i distintiu del Pallars Jussà o Necessitat d’importants inversions econòmiques per recuperar el patrimoni i convertir-lo en producte turístic o Escasses iniciatives actuals de treball en xarxa entre el sector públic i privat

 INFRAESTRUCTURES VIÀRIES o L’estat actual de les infraestructures viàries prinicipals és percebuda com la principal debilitat de la comarca o Hi ha projectes de millora important de la xarxa viària, i actuacions ja executades o en execució o Es realitza manteniment dels camins i pistes d’accés als nuclis rurals o Necessitat de millorar l’estat dels camins d’accés a recursos turístics d’interès, i de millorar la senyalització direccional

CTFC-CEDRICAT

226

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

 PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC o Diversitat de plans i programes de planificació que incideixen directament a la comarca > sensació que hi ha redundància de plans i fins i tot de solapament i/o incoherències o Existència de planejament urbanístic en els municipis de la comarca o El projecte Vall Fosca Interllacs fou el detonant per fer una reflexió profunda sobre el model de desenvolupament urbanístic dels municipis i de la comarca o Existència d’habitatges buits als grans nuclis de població

 MEDI NATURAL I PAISATGE Els espais protegits o El medi natural de la comarca, percebut com un dels principals eixos amb potencial de desenvolupament econòmic o Oportunitat de desenvolupar activitats econòmiques compatibles amb la protecció del medi natural, però un sector també percep la protecció com un factor limitant per al desenvolupament d’activitats econòmiques o Millora de la gestió del medi natural d’uns anys ençà amb la redacció i implementació de diferents plans de gestió en diversos espais naturals o Aposta pels acords de custòdia per gestionar i conservar el patrimoni natural o Creixent interès del turisme professional i científic pel medi natural i la biodiversitat faunística de la comarca, en especial, les aus rapinyaires i carronyaires o Percepció que la ciutadania desconeix els espais naturals de la comarca

o Fallida del projecte del Parc Territorial Collegats-Terradets com a estratègia d’ordenació integral de la comarca

La fauna o Elevada biodiversitat faunística. En concret, el Pallars Jussà és una de les comarques amb més presència d’aus carronyaires, com el voltor o l’aufrany o Opinió social força contrària a la gestió de les reintroduccions de fauna a la comarca, i sensació que hi ha desequilibri de les poblacions de certes espècies de fauna > necessitat de fer pedagogia i informar prèviament a la població de les reintroduccions que s’efectuen i de la seva motivació

CTFC-CEDRICAT

227

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Hi ha compensacions econòmiques als agricultors per incidències associades a la fauna (danys a les collites o a infraestructures), però alhora el sector opina que hi ha dificultats per poder compatibilitzar les activitats agrícoles amb la fauna silvestre, com el porc senglar o el cérvol > en concret, es destaca el desequilibri de la població de cérvol a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, i les incidències destacables en les collites dels terrenys limítrofes

Els espais fluvials o Important vincle social amb els espais fluvials de la comarca o Realització d’estudis, projectes i actuacions entorn l’espai fluvial tant per part d’administracions públiques com del sector privat (associacions) o Creació de l’Estació Biològica del Pallars Jussà com a entitat de referència en l’àmbit de l’estudi i preservació dels espais fluvials. Altres associacions també vetllen pel manteniment dels espais fluvials, com les societats de pescadors o Solapament de competències entorn a la conca hidrogràfica de la Noguera Pallares: la CHE i l ‘ACA o Variacions en el cabal del riu, tant per usos hidroelèctrics com per les necessitats d’aigua per a usos turístics (pistes d’esquí i allotjaments), que tenen incidències sobre la biodiversitat dels espais fluvials o Existència de captacions d’aigua no declarades per a abastament domèstic, agrícola o ramader o Absència de sistemes de sanejament de les aigües residuals o sistemes de depuració molt primaris i/o no eficients en alguns nuclis de població o Existència de barrancs embardissats > necessitat de fer actuacions de neteja de barrancs

Fauna als espais fluvials: espècies autòctones i al·lòctones o Existència d’espècies autòctones bioindicadores de l’espai fluvial: la truita de riu, el cranc de riu, la llúdriga, i el tritó pirinenc, entre d’altres o Sensibilització de les societats de pesca pel manteniment i preservació d’aquestes espècies o Existència d’acords de custòdia entre associacions, administracions i privats per a la preservació de poblacions de fauna piscícola autòctona o Presència de larves de musclo zebra a l’embassament de Sant Antoni > s’ha aconseguit disposar d’una estació autoritzada de desinfecció per a barques al pantà de Sant Antoni

o Proliferació de la població de corb marí en certs punts de l’espai fluvial, que entren en competència amb els interessos dels pescadors

CTFC-CEDRICAT

228

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

El paisatge o El paisatge de la comarca no ha sofert modificacions importants, essent un dels valors més destacats per la població > diversitat de paisatges o Existència d’algunes iniciatives de dinamització socioeconòmica local a partir del patrimoni natural i cultural de la comarca o Identificació per part de la població de la comarca de certes actuacions que tenen impacte sobre el paisatge: les obres inacabades del projecte Vall Fosca Interllacs, les torres elèctriques que travessen la comarca, i el projecte encara sense confirmar de la MAT entre Monsó i Isona. o També hi ha qui identifica possibles canvis en el paisatge agrícola associats a la concentració parcel·lària i a la millora del regadiu

 BOSCOS I CAMINS o Existència d’instruments d’ordenació forestal en els boscos públics o Existència d’una bona xarxa de senders i camins aptes per al turisme actiu i de natura, amb senyalització direccional i material turístic de suport > afluència de visitants que recorren els camins del Pallars Jussà > interès en recuperar camins tradicionals, com les cabaneres o Davallada de l’aprofitament silvícola i abandonament dels usos tradicionals com les pastures i el pastoreig > increment del sotabosc i del risc d’incendi forestal > creixent interès per aprofitar la biomassa forestal com a font d’energia renovable o No es detecta incidències destacables per part de circulació motoritzada en el medi natural

o Percepció entre la ciutadania i els sectors amb activitats en el medi natural (agricultors, ramaders, caçadors) que hi ha molta afluència de visitants foranis que vénen a buscar bolets > molèsties i incidències incidències entre boletaires i ramaders, pel fet que arriben amb cotxe fins a les pastures o Sensació que molta gent de la comarca no coneix els camins que hi discorren

La caça o Existència de plans tècnics de gestió cinegètica en els vedats de caça o Bona relació entre agricultors, caçadors i agents rurals o Presència de cartutxos al bosc, que no es recullen > alguns caçadors comencen a tenir consciència mediambiental i recullen les deixalles i els cartutxos

CTFC-CEDRICAT

229

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Percepció per part de les societats de caçadors d’excessiva burocràcia i poca agilitat en la tramitació dels expedients, que repercuteix en els seus interessos cinegètics o Existència de furtivisme o Desequilibri de les poblacions d’espècies cinegètiques de caça major, i davallada de les espècies cinegètiques de caça menor o Hi ha qui opina que les taxes de caça són baixes i que caldria incrementar-les per poder fer una millor gestió dels vedats de caça o Desànim entre el sector per la manca de relleu generacional o Cert sentiment d’incomprensió dels caçadors envers la societat en general o Existència d’animals abandonats i necessitat d’una gossera

La pesca o Existència de plans de gestió piscícola gestionats per les societats de pescadors de la comarca o Existència de vedats intensius de pesca que permeten concentrar els pescadors en punts concrets i alliberar de pressió piscícola altres trams fluvials més sensibles o Existència d’una escola de riu a Tremp o Oportunitat d’aprofitar el turisme interessat en la pesca a la comarca per promocionar les activitats econòmiques vinculades amb el sector turístic > possibilitat de crear paquets turístics o La nova legislació de pesca no és ben acceptada per les societats de pescadors, i ha causat algunes incidències de funcionament en la gestió de la pesca, com l’adquisició dels tiquets de pesca o les dificultats per obtenir les autoritzacions de reintroducció de certes espècies piscícoles en vedats intensius de pesca o Existència de furtivisme i males pràctiques de pesca per part de certs col·lectius de població o Manca d’interès en la pesca per part de la població en edat juvenil

CTFC-CEDRICAT

230

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

 RESIDUS o Gestió integral i a nivell supramunicipal de la recollida dels residus municipals a través del Consorci per a la gestió dels Residus Municipals a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça o Existència d’instal·lacions a la comarca per a la gestió dels diferents tipus de residus: residus sòlids urbans, runes, matèria orgànica i deixalleria, que donen servei a les tres comarques que formen part del Consorci + Val d’Aran > importància que es faci una bona recollida selectiva a les comarques per optimitzar les instal·lacions de residus > Val d’Aran no té bons resultats de recollida selectiva o Voluntat de construir una planta de triatge dels residus abans d’abocar-los al dipòsit controlat, per tal d’aprofitar els materials reciclables i fer una millor gestió de la vida útil del dipòsit controlat o Implantació de la recollida de la matèria orgànica a tres nuclis, i extensió a la resta de la comarca > Implantació del compostatge a través de compostadors en els nuclis amb poca densitat de població o Obtenció de bons resultats en la recollida selectiva a la comarca en comparació amb els resultats a les altres comarques de la província de Lleida o L’Àrea de Residus del Consell Comarcal del Pallars Jussà ha aconseguit el distintiu de qualitat ambiental o Realització periòdica de campanyes de comunicació ambiental adreçades a la ciutadania o Condicionament de les àrees de recollida selectiva a través de contenidors separats o bé delimitació amb murs de pedra o Manca de dotació de contenidors per als diferents tipus de residus en alguns nuclis de la comarca o Opinió per part d’algunes administracions locals de necessitat de millora de la neteja dels contenidors o Necessitat de millora de la dotació de contenidors per a la recollida selectiva en alguns polígons industrials o Poca consciència ambiental de la ciutadania per a realitzar la separació en origen de les deixalles o La distància dels nuclis habitats respecte als eixos de comunicació dificulta les rutes de recollida dels residus o L’increment de població derivat de les segones residències i de l’afluència turística comporta una major generació de residus i en alguns nuclis es fa necessari incrementar la dotació de contenidors o incrementar la freqüència de la recollida o Escassa voluntat d’aplicar la potestat sancionadora prevista en la legislació de residus, en casos d’incompliment de la correcta gestió dels residus per part de les empreses

CTFC-CEDRICAT

231

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Necessitat de millora de la gestió del cartró dels establiments comercials o Els horaris d’obertura de les deixalleries no s’acaben d’adaptar a les necessitats de la ciutadania o La gestió dels residus industrials esdevé una despesa important per a les petites i mitjanes empreses, degut a la distància respecte als centres gestors de residus > les petites empreses utilitzen el servei de la deixalleria de forma gratuïta, com un sistema de gestió dels residus industrials > possibilitat de fer pagar una taxa per l’ús o La recollida de voluminosos té una freqüència fixa, però sovint aquesta no es respecta per part de la ciutadania o No hi ha contenidors específics per a la recollida de voluminosos o La gestió dels olis domèstics no acostuma a ser la correcta > s’aboquen per l’aigüera o en el millor dels casos, es dipositen en recipients al contenidor de rebuig o El sistema de recollida de les piles no és prou conegut entre la ciutadania o Proliferació de les aus carronyaires a l’abocador, que esdevé un punt d’alimentació fàcil d’aquestes aus o La gestió de les runes esdevé una despesa important quan el punt de generació de runes està allunyat del dipòsit controlat, i sovint, no es gestionen correctament les runes> permissivitat per part de certs ajuntaments en els abocaments de runes > possible necessitat de punts de transferència distribuïts per la comarca o Absència d’un punt de recollida d’envasos fitosanitaris a la comarca o Desconeixement de la gestió correcta de certs tipus de residus, com les cànules d’inseminació o els plàstics d’ensitjar o Es realitzen els plans de dejeccions ramaderes, però dubtes sobre la seva correcta aplicació > poc control sobre el terreny de la correcta aplicació dels residus ramaders en el sòl > concentració de la generació de purins a la Conca de Tremp i risc de contaminació de les aigües subterrànies per infiltració de purins o Els canyets no estan considerats com a sistema de gestió de cadàvers ramaders o No totes les empreses agroalimentàries fan una correcta gestió dels residus

CTFC-CEDRICAT

232

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

 AIGUA o Servei de manteniment i control dels cloradors conjunt per a tota la comarca > millora de la gestió de la cloració de l’aigua d’abastament municipal amb un o Elaboració dels plans directors del servei municipal d’abastament d’aigua per a cada municipi o El PSARU preveu diverses actuacions a curt termini de millora de la gestió de les aigües d’abastament i sanejament de molts nuclis de la comarca; algunes d’aquestes actuacions ja s’han començat a executar o Realització d’actuacions de connexió a la xarxa de clavegueram en diversos nuclis de població o El projecte de modernització del reg permetrà millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg i representarà millores en l’abastament d’aigua potable d’alguns municipis o Existència d’aforaments i punts de captació d’aigua sense autorització, i absència de comptadors en molts nuclis de població > poc control del consum d’aigua o En alguns nuclis no hi ha establerta una taxa municipal d’abastament d’aigua potable, o bé es paga una taxa fixa independentment del consum domèstic d’aigua o Existència d’una xarxa d’abastament antiga en molts nuclis antics o Alguns nuclis presenten mala qualitat de l’aigua d’abastament, en alguns casos degut a presència de nitrats o Absència de sistemes de depuració de les aigües residuals en molts nuclis habitats, o sistemes de depuració molt simples i poc eficients o Alguns nuclis (pocs) encara no disposen de connexió a la xarxa d’abastament d’aigua potable

 EDUCACIÓ AMBIENTAL o Els centres educatius treballen l’educació ambiental de forma curricular o El Centre de Recursos Pedagògics del Pallars ofereix formació en matèria ambiental, i ha elaborat recursos pedagògics adreçats a l’alumnat o El Pla Comarcal de suport a l’educació també contempla visites als equipaments de la comarca o Hi ha associacions amb forta consciència ambiental que treballen a la comarca i realitzen estudis i projectes que permeten la millora de la gestió del medi natural i el coneixement dels espais naturals i les activitats econòmiques tradicionals del Pallars Jussà o Existència d’equipaments que ofereixen formació reglada o Programació i realització de sortides adreçades a la ciutadania en general per millorar el coneixement dels diversos espais naturals d’interès de la comarca

CTFC-CEDRICAT

233

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

o Les empreses de serveis turístics i de lleure informen al client de les particularitats del medi natural de la comarca i de la necessitat de preservar-lo i conservar-lo, fomentant així la consciència mediambiental o Es considera que la comarca té molt potencial per a l’educació ambiental, tant formal com no formal, però que s’aprofita poc o Percepció que es poden oferir moltes més activitats d’interpretació i coneixement del medi natural i de les activitats econòmiques tradicionals de la comarca o Dificultat de realitzar visites a les instal·lacions ramaderes i agroalimentàries de la comarca per exigències de la normativa sectorial

 PARTICIPACIÓ CIUTADANA o A l’ajuntament de Tremp hi ha una regidoria que compta amb una àrea de participació ciutadana o D’uns anys ençà, s’ha introduït la participació ciutadana en determinats processos administratius de projectes, i s’han realitzat actuacions que han comptat amb la participació ciutadana o Es considera necessari continuar educant la ciutadania en la cultura de la participació ciutadana o Des d’algunes administracions es percep la participació ciutadana com un procés que alenteix els tràmits administratius dels projectes i que aporta poc

o Des del sector associatiu es creu que es fa necessari reforçar la participació i la comunicació entre les associacions de la comarca

 MOBILITAT o Forta mobilitat obligada residència-treball > dependència del transport privat per moure’s per la comarca o Existència del servei de transport a la demanda i del transport escolar o Existència de transport públic: tren i autocar o Servei del bus nocturn durant l’estiu o Poc ús del cotxe compartit > oportunitat d’establir un sistema de cotxe compartit per anar a treballar

CTFC-CEDRICAT

234

Agenda 21 del Pallars Jussà

Diagnosi Ambiental Participativa

 ENERGIA o Gairebé tots els nuclis tenen connexió a la xarxa elèctrica, i d’uns anys ençà s’han realitzat importants millores o Comarca productora d’energia hidroelèctrica > l’aprofitament hidroelèctric de la comarca ha comportat la construcció de diverses línies elèctriques que travessen el territori i tenen un impacte en el paisatge o Sorgiment d’iniciatives de caràcter privat de construcció de parcs solars o Absència d’ordenances municipals que promoguin la instal·lació de sistemes d’aprofitament de l’energia solar tèrmica en els habitatges particulars > inici de la implantació de plaques solars fotovoltaiques i tèrmiques en equipaments municipals de la ciutat de Tremp o Interès per part de l’administració pública de l’aprofitament de la biomassa forestal com a font d’energia renovable, i existència d’algun projecte relacionat al municipi de Tremp o El projecte de la MAT > sector públic i privat s’han mobilitzat per intentar aturar el projecte, o si més, cercar alternatives que no suposin la construcció d’una altra línia elèctrica > mobilització ciutadana entorn al projecte de la MAT, i constitució de la plataforma que aglutina diferents col·lectius i entitats

 CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, ACÚSTICA I ODORÍFICA o La comarca no presenta contaminació lumínica, acústica i odorífica destacable > l’absència de contaminació lumínica esdevé un potencial per al desenvolupament d’activitats relacionades amb l’observació del cel nocturn o Existència i aplicació dels plans municipals d’adequació a la contaminació lumínica en els diferents nuclis de la comarca > dificultat d’obtenir el finançament per realitzar les actuacions previstes en els plans municipals d’adequació a la contaminació lumínica o Concentració de males olors derivades de les aplicacions de purins en moments puntuals de l’any a la Conca de Tremp > no esdevé una problemàtica destacable

CTFC-CEDRICAT

235

CTFC-CEDRICAT

236

ANNEX

CTFC-CEDRICAT

237

CTFC-CEDRICAT

238

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

ANNEX Taula A.1. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012, a realitzar al Pallars Jussà Actuacions de dotació d’infraestructura, equipament i suport a l’activitat – Tractaments silvícoles, arranjament de pista i manteniment de tallafocs en repoblacions de forests consorciades i d’utilitat pública – Millora de les infraestructures per a la prevenció i extinció d’incendis (PPP L1-L2) Programa de gestió forestal – Arranjament de la pista forestal del barranc de Bercedana – Tractaments silvícoles i manteniment de pistes a la forest Simadals, Colomeda i Solà de Mullol Programa d’actuacions als espais naturals de – Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant protecció especial Maurici. Camins Vius (3a i 4a fase) – Actuacions d’ampliació i modernització del Programa de millora de regadius regadiu – Eixamplament de la plataforma i millora de traçat de la L-503. Tram: la Pobleta de Bellveí-Molinos. – Nous accessos a Isona i Conques des de la Programa de condicionament i millora general C1412b de la xarxa viària – Millora de l’accés a Talarn des de la C-13 – Variant de la C-13 a Tremp – Condicionament de l’accés al Pallars Jussà per Comiols – Conservació extraordinària de carreteres Programa de conservació, manteniment i – Conservació ordinària de carreteres actuacions locals a la xarxa viària – Reforç del ferm del pk 67,610 al pk85,360 a la C-13. Tram: la Passarel·la – Tremp Programa d’arranjament de la xarxa de camins – Millora de camins rurals rurals Programa de millora dels serveis de transport – Actuacions de consolidació dels serveis de públic comarcal transport públic – Renovació i millora de les infraestructures i Programa de millora de les infraestructures instal·lacions de la línia Lleida-la Pobla de ferroviàries Segur – Elaboració d’estudis radioelèctrics, execució Programa de millora d’infraestructures de d’infraestructures i instal·lació d’equips de telecomunicacions TDT, telefonia mòbil i banda ampla Programa de sanejament – EDAR i col·lectors en alta de Llimiana CTFC-CEDRICAT

239

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Programa de residus Programa d’electrificació rural Programa de gasificació mitjançant xarxes locals

– EDAR i col·lectors en alta de Vilamitjana (Tremp) – EDAR i col·lectors en alta de Xerallo (Sarroca de Bellera) – EDAR i col·lectors en alta de les Esglésies (Sarroca de Bellera) – Col·lectors en alta del nucli de Sant Joan de Vinyafrescal (la Pobla de Segur) – Construcció d’una planta de RESTA – Ampliació del dipòsit controlat – Electrificació rural – Gasificació mitjançant xarxes locals

Programa d’equipaments docents

– Equipaments docents: nova construcció del CEIP de la Plana de Mont-ros – Equipaments docents: ampliació del CEIP els Raiers de la Pobla de Segur

Programa d’equipaments sanitaris

– Construcció d’un nou CAP a Tremp – Construcció d’un nou CAP a la Pobla de Segur – Creació d’una unitat de diàlisi a l’hospital comarcal del Pallars

Programa d’equipaments esportius

Programa d’equipaments d’emergències i seguretat Programa d’habitatges de protecció oficial

Programa de millora d’habitatges socials

Programa de nuclis antics

– Equipaments esportius: circuit de bicicleta a la Pobla de Segur – Equipaments esportius: piscina coberta a Tremp – Ampliació i millora del parc de bombers de Tremp – Habitatge de protecció oficial. UA la Plana 2, la Plana de Mont-ros (18 habitatges), la Torre de Capdella – Instal·lació d’un ascensor al carrer Camil Cases, 24 (grup Sant Avetí) de la Pobla de Segur – Nuclis antics. Urbanització dels espais existents entre la plaça Castell i carrer Forn, Talarn – Nuclis antics. Ordenació del conjunt històric, la Pobla de Segur – Nuclis antics. Nucli de Figuerola d’Orcau, Isona i Conca Dellà – Nuclis antics. Rehabilitació de l’edifici Adoberies i el seu entorn, Tremp – Nuclis antics. Rehabilitació de l’església de Sant Esteve, Abella de la Coca

CTFC-CEDRICAT

240

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

– Nuclis antics. Restauració del castell de Llordà, 4a fase, Isona i Conca Dellà – Nuclis antics. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà – Nuclis antics. Actuacions del protocol de l’1% cultural 2009-2011 Programa d’actuacions sobre el patrimoni cultural

– Millora d’elements del patrimoni cultural

– Actuacions d’ampliació de serveis i de promoció local Programa de millora del patrimoni natural – Actuacions de millora del patrimoni cultural

Programa de difusió d’alertes sobre riscos meteorològics

– Dotació de l’equipament necessari per a la difusió en format gràfic de les prediccions meteorològiques i els avisos de situació meteorològica de risc realitzats pel SMC als refugis guardats d’alta muntanya

Programa de planificació turística

– Ruta del oficis de Catalunya – Desplegament de l’ordre d’incentius Pladetur – Pla de dinamització de la xarxa de Centres d’acollida turística de Catalunya – Senyalització turística

Programa d’informació turística

– Oficines de turisme – Publicacions – – – –

Programa de promoció turística

Programa d’impuls a la participació ciutadana

Programa Pirineos Centres BTT Marca Pirineus Subvencions a ens locals per al foment de la participació – Suport a la realització d’actuacions formatives

Programa de consultoris locals

– Subvencions per a la construcció, l’ampliació, la remodelació o l’equipament de consultoris locals i CAP de titularitat municipal

Programa de transport sanitari

– Desplegament del transport sanitari no urgent – Desplegament del transport sanitari urgent

Programa d’implantació de serveis de rehabilitació Programa de desplegament de Plans directors sanitaris Programa de telemedicina Programa d’atenció social primària Programa d’atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitat

– Rehabilitació logopèdia

ambulatòria,

domiciliària

– Desplegament dels Programes i directors del Departament de Salut – Desenvolupament de la telemedicina

i

Plans

– Atenció social primària – Atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitat

Programa d’atenció a la infància i l’adolescència – Atenció a la infància i l’adolescència

CTFC-CEDRICAT

241

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

– Atenció a la immigració – Atenció a les famílies

Programa d’atenció a la immigració Programa d’atenció a les famílies Programa d’atenció a els dones Programa d’atenció a la joventut

– Atenció a les dones – Atenció a la joventut Programa d’activitats esportives – Activitats esportives: programa de clubs – Actuacions específiques de muntanya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (D.G. d’Arquitectura i Paisatge) Programa de dinamització territorial – Actuacions de dinamització territorial Programa de millora de la xarxa veïnal i rural de – Actuacions de millora de camins camins – Actuacions de neteja de les vies municipals afectades per les nevades

Programa de neteja de neu Programa d’actuacions pilot per al desenvolupament local Programa de millora de les instal·lacions de les estacions d’esquí Programa d’adequació i neteja dels accessos a les estacions d’esquí

– Actuacions per a la promoció d’iniciatives de desenvolupament local – Actuacions de renovació de les instal·lacions de producció de neu i dels sistemes de transport per cable de les estacions d’esquí – Actuacions de manteniment i neteja de neu en els accessos a les estacions de muntanya

– Actuacions sobre els grans eixos de comunicació interterritorials – N-260. Condicionament Xerallo - el Pont de Programa de condicionament de la xarxa Suert estatal de carreteres – N-260. Variant de la Pobla de Segur Font. Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012.

CTFC-CEDRICAT

242

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Taula A.2. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons PSARU 2005 (Actualització 2007). Municipi

Actuació

Escenari

Abella de la Conca

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Abella de la Conca (Bóixols)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Castell del Mur (Guàrdia de Tremp)

Sistema de sanejament

2006-2008

Castell del Mur (Cellers)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Aramunt)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Claverot)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Erinyà)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Hortoneda)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Sant Martí de Canals)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Rivert)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Pont de Claverol)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Pessonada)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Serradell)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Sossís)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Toralla)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Conca de Dalt (Torallola)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Gavet de la Conca (Aransís)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Gavet de la Conca (Sant Cristòfol de la Vall)

EDAR i Col·lectors

Gavet de la Conca (Fontsagrada)

EDAR i Col·lectors

Gavet de la Conca (Sant Martí de Barcedana)

EDAR i Col·lectors

Gavet de la Conca (Sant Serni)

EDAR i Col·lectors

Gavet de la Conca (Sant Salvador de Toló)

EDAR i Col·lectors

Isona i Conca Dellà (Figuerola d’Orcau)

Sistema de sanejament

2006-2008

Isona i Conca Dellà

EDAR

2006-2008

Isona i Conca Dellà (Basturs)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Benavent de la Conca)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Biscarri)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Orcau)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Conques)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Sant Romà d’Abella)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Isona i Conca Dellà (Covet)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Llimiana

EDAR i Col·lectors en alta

2006-2008

Llimiana

Col·lectors en alta de connexió al sistema

2009-2014

Pobla de Segur

Ampliació EDAR de la Pobla de Segur part no industrial

2006-2008

Pobla de Segur

Connexió de nuclis al sistema de la Pobla

2006-2008

CTFC-CEDRICAT

2009-2014 2009-2014 2009-2014 2009-2014 2009-2014

243

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

de Segur Salàs de Pallars

EDAR i Col·lectors en alta

2006-2008

Sant Esteve de la Sarga

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sant Esteve de la Sarga (Alsamora)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sant Esteve de la Sarga (Castellnou de Montsec)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sant Esteve de la Sarga (Moror)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sant Esteve de la Sarga (L’Alzina)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Les Esglésies)

Sistema de sanejament

2006-2008

Sarroca de Bellera (Xerallo)

Sistema de sanejament

2006-2008

Sarroca de Bellera

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Sarroca de Bellera W)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Avellanos)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Benés)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Manyanet)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Sas)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Sarroca de Bellera (Sentís)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Senterada

Sistema de sanejament

2006-2008

Senterada (Lluçà)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Bellvehí)

Sistema de sanejament

2006-2008

Torre de Capdella (Espui)

Sistema de sanejament

2006-2008

Torre de Capdella (Antist)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Castell-estaó)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Aiguabella)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Cabdella)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Estavill)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Astell)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Molinos)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Oveix)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Plana de Mont-ros)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Mont-ros)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Torre de Capdella (Paüls de Flamicell)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp

Ampliació EDAR i Eliminació aigües blanques

2006-2008

Tremp (Vilamitjana)

Sistema de sanejament

2006-2008

Tremp (Sant Adrià)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (El Castellet)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Eroles)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Fígols de Tremp)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Gurp)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

CTFC-CEDRICAT

244

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Tremp (Sapeira)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Palau de Noguera)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Puigcercós)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Espluga de Serra)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Santa Engràcia)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Torre de Tamúrcia)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Tremp (Suterranya)

EDAR i Col·lectors

2009-2014

Font. PSARU 2005.2014

CTFC-CEDRICAT

245

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Taula A.3. Fitxes descriptives dels espais Xarxa Natura 2000

Nom Espai Codi

Descripció

Aigüestortes ES0000022 Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 56.033 ha, de les quals un 80,1% % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el 34,1 % del territori està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La comarca del Pallars Jussà ocupa un 10% de l’espai (5.881,7 ha), del terme municipal de la Torre de Capdella. ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪

Hàbitats (LIC)

Espècies (LIC)

1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 4060 Matollars alpins i boreals 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans) ▪ 5130 Formacions de “Juniperus communis” colonitzadores de landes o de pastures calcícoles ▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea) ▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o argil·lo-llimosos (Molinion caeruleae) ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) ▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) ▪ 7230 Molleres alcalines ▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola ▪ 9120 Fagedes acidòfiles ▪ 9130 Fagedes neutròfiles ▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "TilioAcerion" ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) FLORA: Drepanocladus vernicosus, Buxbaumia viridis. INVERTEBRATS: Graellsia isabellae (Graelsia), Rosalia alpina (Rosalia), Callimorpha quadripunctaria, Cerambyx cerdo (Banyarriquer del roure), Euphydryas aurinia, Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), AMBFIBIS I RÈPTILS: Lacerta monticola (Sargantana pirinenca). MAMÍFERS: Minipoterus CTFC-CEDRICAT

246

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

schreibersii (Ratpenat de cova), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra lutra (Llúdriga), Ursus arctos (ós bru), Rhinolophus euryale (Rat penat mediterrani de ferradura), Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).

Aus (ZEPA)

Nom Espai Codi

Descripció

▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪

Serra de Boumort-Collegats ES5130010 Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 18.638 ha, de les quals un 53,8% % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el 55,2 % del territori està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La comarca del Pallars Jussà ocupa un 61% de l’espai (13.063,1 ha), dels termes municipals de la Conca de Dalt, Abella de la Conca, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà i Senterada. ▪ ▪ ▪ ▪

Hàbitats (LIC)

Aegolius funereus (Mussol pirinenc) Aquila chrysaetos (Àliga daurada) Bubo bubo (Duc) Dryocopus martius (Picot negre) Falco peregrinus (Falcó) Gypaetus barbatus (Trencalòs) Gyps fulvus (Voltor) Hieraaetus pennatus (Àliga calçada) Lagopus mutus pyrenaicus (Perdiu blanca) Lanius collurio (Escorxador) Lullula arborea (Cotoliu) Milvus migrans (Milà negre) Milvus milvus (Milà reial) Neopron pernocpterus (Aufrany) Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra) Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell) Sylvia undata (Tallareta cuallarga) Tetrao urogallus (Gall fer)

▪ ▪ ▪ ▪ ▪

4060 Matollars alpins i boreals 4090 Matollars xeroacàntics endèmcis oromediterranis 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos 5210 Màquies i garrigues amb “Juniperus spp” arborescents, no dunars 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea) 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (TheroBrachypodietalia) 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola CTFC-CEDRICAT

247

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

▪

Espècies (LIC)

Aus (ZEPA)

Nom Espai Codi

Descripció

Hàbitats (LIC)

9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "TilioAcerion" ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) INVERTEBRATS: Graellsia isabellae (Graelsia), Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), PEIXOS: Chendrostoma toxostoma (Madrilla) MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga), Minipoterus schreibersii (Ratpenat de cova), Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura). ▪ Alcedo atthis (Blauet) ▪ Anthus campestris (Trobat) ▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada) ▪ Bubo bubo (Duc) ▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors) ▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca) ▪ Dryocopus martius (Picot negre) ▪ Falco peregrinus (Falcó) ▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs) ▪ Gyps fulvus (Voltor) ▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada) ▪ Lanius collurio (Escorxador) ▪ Lullula arborea (Cotoliu) ▪ Milvus migrans (Milà negre) ▪ Milvus milvus (Milà reial) ▪ Neopron pernocpterus (Aufrany) ▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra) ▪ Pernis aviporus (Falcó vesper) ▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell) ▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga) ▪ Tetrao urogallus (Gall fer)

Vall Alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs ES5130012 Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 12.924 ha, de les quals un 39,7% % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La comarca del Pallars Jussà ocupa un 92% de l’espai (11.912 ha), dels termes municipals de Tremp, la Conca de Dalt i Salàs de Pallars. ▪ 4060 Matollars alpins i boreals ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.

CTFC-CEDRICAT

248

Agenda 21 del Pallars Jussà

Espècies (LIC)

Aus (ZEPA)

Nom Espai Codi

Descripció

Hàbitats (LIC)

Annex

europaea = Cytisus purgans) ▪ 5110 Boixedes xermotermòfiles permanents dels vessants rocosos ▪ 5210 màquies i garrigues amb “Juniperus spp” arborescents, no dunars ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea) ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) INVERTEBRATS: Austropotamobius pallipes (Cranc de riu autòcton), Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia AMBFIBIS I RÈPTILS: Lacerta monticola (Sargantana pirinenca). MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga), Luronium natans ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪

Anthus campestris (Trobat) Gypaetus barbatus (Trencalòs) Gyps fulvus (Voltor) Neopron pernocpterus (Aufrany) Aquila chrysaetos (Àliga daurada) Hieraaetus pennatus (Àliga calçada) Falco peregrinus (Falcó) Dryocopys martius (Picot negre) Lullula arborea (Cotoliu) Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell) Sylvia undata (Tallareta cuallarga) Emberiza hortulana (Hortolà) Lanius collurio (Escorxador)

Serra del Montsec, Sant Mamet i Mitjana ES5130015 Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 32.420 ha, de les quals un 58,3 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La Comarca del Pallars Jussà ocupa un 45% de l’espai (14.755,6 ha), dels termes municipals de Sant Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Conca dellà, Castell de Mur, Tremp, Abella de la Conca, i Talarn. ▪ 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) ▪ 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya ▪ 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques ▪ 4060 Matollars alpins i boreals CTFC-CEDRICAT

249

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

▪ ▪

Espècies (LIC)

Aus (ZEPA)

5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans) ▪ 5130 Formacions de “Juniperus communis” colonitzadores de landes o de pastures calcícoles ▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea) ▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o argil·lo-llimosos (Molinion caeruleae) ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) ▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) ▪ 7230 Molleres alcalines ▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola ▪ 9120 Fagedes acidòfiles ▪ 9130 Fagedes neutròfiles ▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "TilioAcerion" ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) FLORA: Petrocoptis montsicciana. MAMÍFERS: Barbastella barbastellus (Ratpenat de bosc), Lutra lutra (Llúdriga), Minipoterus schreibersii (Ratpenat de cova), Myotis blythii (Ratpenat orellut mitjà), Myotis capaccinii (Ratpenat de peus grans), Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura), Myotis emarginatus (Ratpenat d’orelles dentades), Myotis myotis (Ratpenat orellut gran)¸ Rhinolophus euryale (Rat penat mediterrani de ferradura). ▪ Neopron pernocpterus (Aufrany) ▪ Gyps fulvus (Voltor) ▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca) ▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada) ▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada) ▪ Falco peregrinus (Falcó) ▪ Bubo bubo (Duc) ▪ Alcedo atthis (Blauet) ▪ Lullula arborea (Cotoliu) ▪ Anthus campestris (Trobat)

CTFC-CEDRICAT

250

Agenda 21 del Pallars Jussà

▪ ▪ ▪ ▪

Nom Espai Codi

Descripció

Hàbitats (LIC) Espècies (LIC)

Annex

Sylvia undata (Tallareta cuallarga) Lanius collurio (Escorxador) Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell) Emberiza hortulana (Hortolà)

Estanys de Basturs ES5130030 Espai catalogat com a LIC. Ocupa una superfície de 37 ha, de les quals el 100% estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La comarca del Pallars Jussà ocupa el 100% de l’espai, del terme municipal d’Isona i Conca Dellà. ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) PEIXOS: Rutilus arcasii (Madrilleta), Chondrostoma toxostoma (Madrilla).

Font. Elaboració pròpia a partir de dades del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

CTFC-CEDRICAT

251

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Taula A.4. Serveis de transport públic amb tren i autocar

Trajecte

Parades

Freqüència

TREN Lleida-Balaguer-la Pobla de Segur

Lleida, Alcoletge, Vilanova de la Barca, Térmens, Vallfogona de Balaguer, Balaguer, Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal, Santa Linya, Àger, Cellers-Llimiana, Guàrdia de Tremp, Palau de Noguera, Tremp, Salàs de Pallars, Pobla de Segur

3 viatges anada i 3 viatges de tornada

AUTOCAR la Pobla de SegurBarcelona

la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn (embrancament), Tremp, Vilamitjana, Figuerola d’Orcau, Conques, Isona,Isona (embr.) i Biscarri.

3 viatges d’anada i 3 viatges de tornada; però no tots passen per totes les poblacions ni tots els dies.

Biscarri, Isona, Conques, Figuerola d’Orcau, Vilamitjana, Tremp, Talarn (embrancament), Salàs de Pallars i la Pobla de Segur.

2 viatges d’anada i 2 viatges de tornada; hi ha un horari d’hivern i un d’estiu.

Esterri d’Àneu-Lleida

la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn, Tremp, Palau de Noguera, Puigcercós, Guàrdia de Tremp, Cellers i la Passarel.la.

1 viatge d’anada i 1 de tornada; tots els dies feiners.

La Pobla de Segur-el Pont de Suert

la Pobla de Segur, Senterada, Sarroca de Bellera, Perves, Viu de Llevata, el Pont de Suert

1 viatge d’anada i 1 de tornada

Barcelona-el Pònt de Rei

Font. Web de la Mobilitat

CTFC-CEDRICAT

252

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Taula A.5. Freqüència i trajectes del transport a la demanda DIA TRAJECTE DILLUNS Aransís- St Salvador de Toló- Obachs- Suterranya- St Gerni- Gavet de la ConcaFontsagrada – Tremp Vilella- Erdo- Buira- Les Iglèsies- Xerallo- Sarroca de Bellera- la Pobla de Segur- Tremp Llussà- Puigcerver- Serradell- Erinyà- Toralla- la Pobla de Segur- Tremp Talarn- Tremp Espluga de Serra- la Torre de Tamúrica- els Masos de Tamúrica- Castissent- Pont de Montanyana- Fígols- Tremp DIMARTS Santa Engràcia- Tremp Orcau- Basturs- St Romà d’Abella- Isona- Tremp DIMECRES Capdella- Aiguavella- Montrós- Pobellà- Paüls- Astell- Guiró- Oveix- Antist- CastellBeranui- la Pobla de Segur- Tremp Pessonada- St Martí de Canals- Aramunt- el Pont de Claverol- la Pobla de Segur Hortoneda- Claverol- Sossís- la Pobla de Segur Rivert- la Pobla de Segur- Tremp Llussà- Puigcerver- Serradell- Erinyà- Toralla- la Pobla de Segur- Tremp Matasolana- St Miquel de la Vall- St Cristòfol- St Martí de Barcedana- Llimiana- Masos de Llimiana- Tremp Vilella- Erdo- Buira- les Iglésies- Xerallo- Sarroca de Bellera- la Pobla de Segur DIJOUS La Clua- Castellnou- Alsamora- St Esteve de la Sarga Beniure- Alzina- Estorm- Moror- Guàrdia- Tremp DIVENDRES Matasolana- St Miquel de la Vall- St Cristòfol- St Martí de Barcedana- Llimiana- Masos de Llimiana- Tremp Pessonada- St Martí de Canals- Aramunt- el Pont de Claverol- la Pobla de Segur Santa Engràcia- Tremp DISSABTE Bòixols. Abella de la Conca- Isona- Tremp Capdella- Aiguavella- Montrós- Pobellà- Paüls- Astell- Guiró- Oveix- la Pobla de SegurTremp Rivert- la Pobla de Segur- Tremp Font. Consell Comarcal del Pallars Jussà

CTFC-CEDRICAT

253

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

Taula A.6 Caracterització de la producció ecològica. Municipi

AIGUABELLA Total productors: 1

ASTELL Total productors: 1

BASTURS Total productors: 1

CAPDELLA Total productors: 1

CONCA DE DALT Total productors: 1

Productes certificats

Nombre de productors

C. Prat natural / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / bosc

1

C. Prat artificial / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

1

Bosc / sup. Forestals fustereres

1

C. Alfals / c. Trepadella / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Altres fruiters

1

C. Ametllers / c. Nogueres

1

C. Ordi / c. Civada

1

Cria oví carn i reposició / femelles oví carn i reposició / mascles oví carn i reposició

1

Oliveres / contorn oliveres

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Alfals / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Civada / c. Sègol

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i

1

CTFC-CEDRICAT

254

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

reposició / recria vaquí carn i reposició

ERINYÀ Total productors: 1

LES ESGLÉSIES Total productors: 1

ESPILLS Total productors: 1

ESPUI Total productors: 4

Oliveres / contorn oliveres

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

C. Alfals / c. Trepadella / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Civada

1

Cria cabrum carn i reposició / femelles cabrum carn i reposició / mascles cabrum carn i reposició / recria cabrum carn i reposició

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Oliveres

1

C. Alfals / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

C. Alfals / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Ordi / c. Civada

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Bosc

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

2

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Civada

1

C. Girasol

1

C. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat natural / c. Pastures arbrades

1

CTFC-CEDRICAT

255

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

ISONA I CONCA DELLÀ Total productors: 1

MASOS DE TAMÚRCIA, ELS Total productors: 1

MONT-ROS Total productors: 1

ORCAU Total productors: 1

PLANA DE MONT-ROS, LA Total productors: 4

C. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

3

Oliveres

2

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

C. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Ordi

1

C. Alfals / c. Trepadella / c. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Farratgers exten. No pastura / c. Altres farratges

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Vinya

1

Bosc

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / bosc / sup. Forestals fustereres

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

2

C. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i

3

CTFC-CEDRICAT

256

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

POBELLÀ Total productors: 1

LA POBLA DE SEGUR Total productors: 11

Escorxadors, sales d´especejament i elaboració de productes carni

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Bosc / sup. Forestals fustereres

2

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

3

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

Botifarra / salsitxa

1

C. Alfals / c. Prat artificial / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Alfals / c. Prat artificial / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

2

C. Alfals / c. Trepadella / c. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Altres fruiters

2

C. Ametllers

1

C. Civada / c. Triticale

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

2

C. Prat natural de pastura / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Sègol

1

Carn de vedella

1

Cereals i lleguminoses per a gra / c. Civada / c. Sègol

1

Comercialització i/o distribució

1

Confiteria

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició

1

CTFC-CEDRICAT

257

Agenda 21 del Pallars Jussà

POBLETA DE BELLVEÍ Total productors: 1

SALÀS DE PALLARS Total productors: 2

SANT ESTEVE DE LA SARGA Total productors: 1

Annex

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

2

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

1

Embotits curats / llonganissa / fuet / botifarra

1

Engreix porcí carn i reposició

1

Engreix vaquí engreix

2

Escorxadors, sales d´especejament i elaboració de productes carni

2

Escorxadors, sales d´especejament i elaboració de productes carni / carn de vedella / carn de porc / carn de xai

1

Oliveres

4

Sup. Forestals fustereres

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbustives permanents

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Femelles vaquí carn i reposició

1

Femelles equí carn i reposició / mascles equí carn i reposició / recria equí carn i reposició

1

Oliveres

1

Pastures, prats i farratges / c. Trepadella

1

Bosc

1

Manipulació i/o envasat de la producció hortofrutícola

1

Escorxadors, sales d´especejament i elaboració de productes carni

1

C. Alfals / c. Trepadella / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Blat semidur i tou / c. Ordi / c. Civada / c. Blat de moro

1

CTFC-CEDRICAT

258

Agenda 21 del Pallars Jussà

SARROCA DE BELLERA Total productors: 3

SENTERADA Total productors: 4

Annex

C. Girasol

1

C. Pèsol verd

1

Cria oví carn i reposició / femelles oví carn i reposició / mascles oví carn i reposició / recria oví carn i reposició

1

Oliveres

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

2

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat artificial / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

Cria oví carn i reposició / femelles oví carn i reposició / mascles oví carn i reposició / recria oví carn i reposició

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

2

Bosc / sup. Forestals fustereres

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

2

C. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Farratgers exten. No pastura / c. Altres farratges

1

C. Prat natural / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

Cria cabrum llet i reposició / femelles cabrum llet i reposició / mascles cabrum llet i

1

CTFC-CEDRICAT

259

Agenda 21 del Pallars Jussà

Annex

reposició / recria cabrum llet i reposició

TORRE DE CABDELLA, LA Total productors: 6

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Elaboració de llet, formatge i derivats làctics / formatge

1

Bosc

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre

3

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / bosc

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Alfals / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Pastures arbrades permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents / c. Altres farratges

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

C. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures de port permanent / c. Pastures arbustives permanents

1

Cria oví carn i reposició / femelles oví carn i reposició / mascles oví carn i reposició / recria oví carn i reposició / engreix oví engreix

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

2

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

1

CTFC-CEDRICAT

260

Agenda 21 del Pallars Jussà

TREMP Total productors: 2

VILELLA Total productors: 1

Annex

Femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició

1

Hortalisses aire lliure

2

Hortalisses aire lliure

1

C. Pastures arbustives permanents

1

Femelles cabrum carn i reposició / mascles cabrum carn i reposició

1

Bosc, matolls i recol·lecció silvestre / sup. Forestals fustereres

1

C. Prat artificial / c. Prat natural / c. Prat natural de pastura / c. Pastures arbrades permanents / c. Pastures arbustives permanents

1

Cria vaquí carn i reposició / femelles vaquí carn i reposició / mascles vaquí carn i reposició / recria vaquí carn i reposició / engreix vaquí engreix

1

Font. Elaboració pròpia a partir del Registre del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

CTFC-CEDRICAT

261