DROGUES MARIHUANA I HAIXIX DESCRIPCIÓ: La marihuana o maria és la barreja seca de totes les parts de la planta Cannabis indica . El seu principi actiu és el tetrahidrocannabinol. L' haixix , conegut també com a grifa, porro o canut, sorgeix de la destil.lació de la reïna obtinguda de les flors i presenta una concentració molt superior a la marihuana.( Un 40 % en front al 10 % de les fulles seques). La marihuana s' empra com a droga fumant−la en forma de cigarrets o en pipa, mentre que l' haixix normalment s' ha de desfer cremant−lo una mica per poder−lo extraure de la seva forma habitual de rajoles marrons. Després es barreja amb tabac i es fuma. També es pot fumar directament amb pipa. Els derivats del cannabis són les drogues més emprades arreu del món. Existeixen moltes varietats, a més de la marihuana i de l' haixix. Entre aquestes tindríem les següents: − Chastri: varietat d' Egipte que resulta de la combinació d' haixix amb arròs fermentat, sucre i herbes. − Madjoum: varietat oriental formada amb la barreja de l' opi, l' estramoni i la nou vòmica. HISTÒRIA Existeixen referències històriques de l' us del cannabis en Xina gairebé 3000 aC. on era emprat com a planta medicinal per combatre fonamentalment la malària i les malalties reumatoides. Pràcticament totes les cultures de l ' antiguitat van fer ús d' ell, però la seva difusió i el ús principal es deu als Àrabs. Es va estudiar per primera vegada des d' un punt de vista científic a finals del segle XVIII a França , on es va difondre dintre del món cultural de la Bohèmia. En la primera meitat del segle XX es va emprar entre la societat intel.lectual i en les dècades del 60 i 70 el consum de la marihuana va competir amb el del LSD dins del moviment "hippie" . A partir de llavors el seu consum a Occident ha anat disminuint, essent substituïda per l' haixix, en cercles socials de procedència diversa. El seu ús s' ha fet extensiu (Es calcula al voltant de 300 milions el nombre de consumidors d' haixix en tot el món EFECTES : La marihuana y l' haixix estan considerats drogues toves. A diferència dels derivats de l' opi (morfina, heroïna, etc.) i d' altres drogues (LSD, cocaïna, etc.),no produeixen síndrome d' abstinència, ni necessitat física de consumir−los, encara que "enganxen" psicològicament. Si la resta de les drogues fan que el consumidor tendeixi a aïllar−se socialment, els derivats del cannabis tenen un efecte socialitzador, fent que el consumidor s' obre al contacte de la societat exterior. Qualsevol persona, per més acostumada que estigui al seu consum, pot deixar l' hàbit , encara que durant una setmana, més o menys, presentarà els símptomes pertinents: insomni, pèrdua d' apetit i irritabilitat principalment. Entre els efectes positiu del consum d' aquestes drogues es troben l' augment de la imaginació, eufòria, estimulació de les sensacions de plaer, sensació de benestar i al.lucinacions. Consumida en excés, comporta una sèrie d' efectes negatius: pèrdua de la memòria, ansietat, pèrdua del control, sequedat de la boca, taquicàrdia i hipertensió.També pot portar altres conseqüències, a més de' aquestes, com serien la debilitat de les ungles i cabell, la pèrdua per càries de les dents i el deixament físic i intel.lectual.

1

S' ha intentat demostrat sense èxit que l' ús d' aquestes drogues suposa el pont cap a altres drogues més dures. LSD Procedència: Són les sigles de la dietilamida de l'àcid d−lisèrgic. Té un aspecte de pols blanca. Es desfà en aigua i alcohol. Es pren dissolt amb begudes, dins de galetes, en terrosos de sucre, en càpsules, injeccions, etc. És un producte sintètic que s'extreu del clavíceps del sègol (Clavíceps purpúrea). Per produir−ne es necessiten uns bons coneixements tècnics i és de fabricació clandestina. A l'any 1943 fou sintetitzada per Stoll i Hofmann i es van començar a fer els primers experiments que consistien en un intent de facilitar la teràpia a diferents pacients amb dosis molt petites. Fins que es va comprovar que els efectes produïts eren imprevisibles i no es podien controlar. L'ús il·legal d'aquesta droga es va generalitzar a partir dels anys 60−70 associat a l'anomenada "contracultura". Els seguidors d'aquest moviment el van difondre entre els universitaris nord−americans, grups de música pop, ambients literaris, etc. DESCRIPCIÓ: El LSD és una de les substàncies que alteren la ment més potent que hi ha. És una substància al·lucinògena o psiquedèlica que es sintetitza a partir de l'àcid lisèrgic que s'extreu del "cornet del sègol", un fong que creix en els cereals. Es pot trobar en forma de pastilles, càpsules i, ocasionalment en forma líquida. També es pot trobar impregnat en paper absorbent i dividit en petits quadrats decorats que representen una dosi. Aquests es posen a sota la llengua i es deixen desfer. És inodor, incolor i té un lleuger gust salat. EFECTES: Els efectes físics produïts pel LSD inclouen dilatació de les pupil·les, augment de la temperatura corporal, increment del ritme cardíac i de la pressió sanguínia, pèrdua de l'apetit, insomni, boca seca i tremolors. Les sensacions canvien més dràsticament que les senyals físiques. L'usuari pot sentir moltes emocions diferents alhora o canviar ràpidament d'una sensació a una altra. El LSD produeix al·lucinacions en el camp sensorial, embriaguesa i relaxació. Visualment els objectes es transformen en altres, els colors canvien, les coses semblen prendre un moviment propi. Els sons també es veuen alterats. És possible tenir la sensació de veure els sons o sentir les imatges. La intensitat d'aquestes sensacions depèn de la dosi que es pren. Es solen descriure aquests efectes com un viatge. PERILL: El LSD no té potencial d'addicció física i la psicològica és pràcticament no existent. El perill de sobredosi ve de prendre una quantitat major de LSD de la que es pot suportar psicològicament, sobretot si s'està deprimit o es tenen problemes mentals. Es poden donar paranoia, esquizofrènies, ansietat extrema i atacs de pànic.

2

El LSD fa que el cos adquireixi tolerància dins dels 3−4 dies següents a la ingestió, després es dissipa. INHALANTS DESCRIPCIÓ: Es tracta de vapors de substàncies químiques que s'inhalen i produeixen efectes psicoactius. Molta gent inhala productes químics sense la finalitat d'usar−los com a droga a la llar o al lloc de treball (pintures, productes de neteja, dissolvents...), però, generalment quan s'usen com a drogues les concentracions inhalades són molt majors, ja que es busca un efecte intens. Podem classificar els inhalants de diferents maneres: segons els seus efectes, segons l'estat en què es troba la substància, segons els components principals... Una possible classificació és la següent: * DISSOLVENTS: inclouen dissolvents per pintures i laques, fluids de neteja en sec, gasolines, coles, fluids correctors, fluids marcadors i netejadors de contactes electrònics, ambientadors, fixadors per al cabell, esprais analgèsics... * GASOS: encenedors de butà, aerosols de nata montada, gasos refrigerants, pintures en esprai, esprais protectors per la roba, gasos anestèsics (èter, cloroform, òxid nitrós). * NITRITS: nitrits alifàtics incloent ciclohexil nitrit, nitrit amònic i butil nitrit. EFECTES: Encara que diferents en productes químics, gairebé tots els inhalants produeixen efectes similars als anestèsics, els quals actuen per disminuir les funcions corporals. Inicialment l'usuari es pot sentir lleugerament estimulat; amb successives inhalacions es pot sentir menys inhibit i menys en control; finalment, pot perdre la consciència. Inhalació de concentracions molt elevades de substàncies químiques pot directament incloure fallada cardíaca i mort. També es pot produir la mort per falta d'oxigen als pulmons i en conseqüència al cervell. Altres efectes irreversibles causats per inhalació de solvents específics són: Pèrdua d'oïda.− toluè (pintura en esprai, coles) i tricloroetilè (líquids de neteja, líquids correctors). Neuropaties perifèriques, espasmes musculars: hexà (coles, gasolines) i òxid nitrós (esprais de nata montada, cilindres de gas). Danys al Sistema Nerviós Central o al cervell: toluè (esprais de pintura, coles, dissolvents per pintures). Danys a la medul·la : benzè (gasolina). Efectes seriosos però potencialment reversibles inclouen: Danys al fetge i als ronyons: toluè i substàncies que contenen hidrocarburs clorats (fluids correctors, fluids de neteja en sec). Reducció de l'oxigen a la sang: nitrits orgànics (càpsules de nitrit amònic "poppers") i clorur de metilè. Inhalar d'una bossa de plàstic o de paper o en un lloc tancat pot incrementar el risc d'asfíxia. Fins i tro quan 3

s'empren aerosols o productes volàtils am el seu propòsit legítim (pintant, netejant) és aconsellable fer−ho en una habitació ben ventilada.

4