1.−Vocabulari Droga: és tota substància mineral o animal que s'utilitza en la indústria o la medicina y que posseeix efectes estimulants, depresors o narcòtics. Qualsevol substància que introduida en un organisme viu puga modificar una o varies funcions. Droga blaneta−dura: És una classificació que no esta massa clara i cal dir que no es una classificacio del tot correcta. Des d'aquest punt de vista, l'alcohol, el tabac i el cannabis son drogues blanes, mentre que la cocaina, l'heroína, les anfetamines i les pastilles es consideren drogues dures. Aixímateix, l'alcohol i el tabac maten més persones cada any que l'heroína o la coca. Drogues sintétiques: també s'anomenen drogues de síntesi. Es fabriquen en laboratoris secrets del qual Holanda és el principal pais productor. Son molt abundants entre els joves, i els provoca taquicardia, arritmia, hipertensió, augment de la frequencia cardiaca, sequetat de boca, sudoració, contracció de la mandibula, temblors, vertigo, deshidratació, hipertemia i sobreestimulació. També provoquen ansietat, irritabilitat, sensació de deufòria, locualitat, vivència d'energia física i emocional, millora de l'autoestima, emotivitat deshinibida i major facilitat per a les relacions socials. Tolerancia: Sobretot amb el tema del botello, que es intolerant amb els veins. Aquest concepte pot estar relacionat amb el de la despenalització de la droga, ja que si es legalitzara, podries veure gent drogant−se pel carrer com avui veus gent fumant. Sindrome d'abstinència: La síndrome d'abstinència son les síntomes sofrides per l'adicte al suspendrer la droga. Al suspendrer una droga o al retardar el seu ús, es senten les síndromes d'abstinència. Aquest esta acompanyat de varios síntomes físics o mentals. Aquestos poden ser cansanci, nerviosisme e increment de l'apetit. A més el fumador pot sentir escassa concentració o atenció a l'hora de realitzar algun treball. Adiccio: Costum dels qui es deixen dominar pel consum d'estupefacients. Submissió de l'individu a un producte o a una conducta de la que no pot o no es capaç d'alliberar−se. Procés de desintoxicació: Normalment s'ingressa el pacient el dia antes de la desintoxicacióamb el propòsit de sotmetrer−los a una analitica i exploració mèdica ( es realitza una exploració cardio−pulmonar per part de l'especialista en cardiología). Es proveeix a sí mateix de consell psicològic al pacient i a la família. El dia de la intoxicació se li ingressa en la UCI durant vàries hores. L'equip que porta a cap la desintoxicació activa precipitant la Sindrome d'abstinència en poques hores baix l'efecte de sedants i sense sofriment quoscient del pacient. Aquest, passa aquesta nit a l'habitacio que li pertoque amb companyia d'un familiar. Al dia següent es donat de alta ya baix tratament de naltrexona permitint una ràpida reintegració del pacient a la seua vida normal sense sindrome d'abstinència.

1

Fumador passiu: És la persona que respira el fum que desprenen els cigarrets per culpa de les persones fumadores. Eco droga: Son drogues que es venen en tendes especialitzades. Aquestes tendes asseguren que tot es legal però, pel que he pogut veure aquestes capsuletes, potets, herbes...etc tenen les instruccions en xines, japones... No se fins a quin punt aquestes drogues son legals o no i pense que el consumidor d'aquestos productes tampoc. Despenalització de la droga: Fa uns mesos vaig sentir que a portugal anaven a legalitzar totes les drogues i, cada una eixiria al mercat amb les corresponets composicions quimiques o naturals. Jo no he sentit res mes i supose que no s'ha dut a cap. Molts rumors del carrer diuen que a Holanda estan totes legalitzades. També fa poc, vaig veure en un reportatge de televisió, com un turista feia aquesta pregunta a un camell holandes. Aquest li respongué que no, pero que la policia no els deia re, simplement els ho furtava i els deien ací no ha passat res. Sincerament pense que si es legalitzaren les drogues, pot ser que en la generació de joves d'ara hi haguera un increment important, pero d'aci a un temps la xifra hauria baixat. Pot ser la idea siga erronia, peo el que es clar es que ha d'haver un control del tipus que siga i que avui per avui no hi ha. Adulteració de la droga: Totes les drogues s'adulteren per obtindre un benefici major. Quan mes gren es la quantitat de droga que s'exporta o es ven en un pais, mes adulteracio te. El problema ve quan un cocainoman es pasa la vida esnifant adulteracions i un dia que aconsegueix coca pura, agafa una sobredosi i es mor. Prevenció: En les escoles ja s'educa als xiquets sobre les drogues. Pel que he vist, les edats d'inici del consum d'alcohol de cannabis o de tabac cada vegada son mes baixes. Una solucio podria ser començar amb les prevencions en 5é o 6é de primaria. Pareix un poc promte pero els xiquets comencen a fumar en 6é (els primers). De vegades en 1er d'ESO quan ens prevenen de les drogues alguns ja les han provades. Porro: És la manera en que es fuma el cannabis o la marihuana. És una de les que mes es consumeixen. Esta molt estesa entre els joves i els seus efectes a curt termini son sensacions de benestar i de calma, aument de l'apetit, eufòria, locuacitat, taquicardia, enrogiment dels ulls, dificultats en els processos mentals complexes i alteracions de la percepcio temporal i sensorial. Despres hi ha una etapa de somnolència i depressió. A llarg termini els efectes son la sindrome amotivacional i una disminució en la capacitat de concentració i memorització. 2.−Dóna algunes raons per no consumir droga. Per que molts joves en consumeixen? A • Es un risc innecessari. • Les ganes de viure. • No fa falta per divertir−se. • Et gastes molts diners empleats en matar−te. B • Perque no saben divertir−se amb res mes i de ninguna altra forma. • No els interessa el futur. • No els importen les conseqüencies ni els problemes. • No aspiren a la vida. 3.−Creus que la joventut es conscient de que les conseqüencies personals, familiars, acadèmiques i económiques poden ser greus?

2

No. Ningú pensa en el futur i en les conseqüencies d'allo que s'esta prenent. Ningú no li dóna impotància als problemes que es tindran després. 4.−Quines creus que son les drogues més consumides habitualment? Es fàcil aconseguir−les? Totes es consumeixen però varia el lloc; mentre a una discoteca s'estan prenent drogues sintetiques, fora estan prenent substancies per aguantar la nit etc. No se dir si es facil, pero no crec que siga molt dificil aconseguir el que vulgues. 5.−Comenta: 1.−Per a molts joves, la borratxera es imprescindible en les nits dels divendres i dels dissabtes. Una cosa normal que comporta greus rics: la igestió de grans quantitas d'alcohol en poc temps que pot causar la mort a causa d'un coma etílic. La prova més clara és el botelló, una práctica que, en gran part d'Espanya causa vertaders problemes socials: crits i ruidos que no deixen dormir als veïns, la gent que es queixa del fem que tiren aquestos joves al carrer... En definitiva, un problema difícil de solucionar ja que amb les últimes intervencions policials sols fan que el problema es trasllade a altres carrers de les localitats. 2.− Com ja hem vist en els ultims anuncis publicitaris de la FAD, no hi ha un perfil clar de drogodependent, sinò que gent amb una alta posició social tambe pot ser un possible toxicoman. No es pot generalitzar, com s'ha fet en els ultims anys, en busca d'un perfil que no existeix. 3.−La ignorància ajuda a l'enganxament d'aquestes persones, no tan directament a la mort. Jo pense que quan una persona porta un temps depenent de la droga ja sap massa el que es, el que fa, com li afecta, el que li pot produir i el que li produirà. Es un problema MOLT GREU. 6.− Que li diries a un amic o amiga que pren drogues normalment? De veritat penses seguir així? No pense que ta mare ni ton pare ho portaren en els gens, tampoc pense que la causa siga el fracas escolar, perque tú sempre has portat be els estudis. Ningú t'ha forçat, perque els teus amics no en prenen. Et sents feliç? Perque és la teua vida i no la meua. 7.−Comenta el concepte de llibertat en relació a la droga. La droga és la clau per passar a una cel·la on les possibilitats de retorn son poques. Pot ser si haguera una persona entrevistada, diria que si, que te llibertat. Però, es com el tabac, eres lliure després de fumarte un cigarret, perque abans no pensaves en cap altra cosa i al cap d'un cert temps, tindrás que passr pel mateix. 8.−Utilitza la informacio que es dona en els diferents vídeos per a fer el treball. Copia 6 frases significatives, comenta'n almenys 2 i esquematitza tota la informació. Maradona ha passat de ser un dels millors jugadors del món a no poder parlar en una entrevista per motius de la droga Un home que pot fer amb el baló el que ningú no pot fer, que arriba a lo més alt en el món del futbol. Una persona que gaudeix de totes les comoditats possibles, que es volgut. Un home que ho deixa tot per la droga. Un toxicóman. El millor futbolista del món, un drogodependent. La llástima d'una vida. Un homeque ha rodat espais publicitaris contra la droga. I hi ha molts més.

3

La gent enganxada no té il·lusió per viure, ha deixat de ser persona Ja no pensa per si mateix. És sol. Segurament els antics amics no drogaadictes j aano voldràn saber res d'ell. Tampoc ell vol saber res de ning'u. Es resisteix a les relacions socials i no pensa en el futur perque sap que dema, pot ser haja mort. Una vida marcada per sempre. Sols es una mes. La publicitat del tabac capta a gent que passarà la resta de la seua vida enganxada S'educa a la gent a obtindre plaer rapidament i sense esforç i això no es bo ...perden la capacitat d'afrontar problemes,...

No hi ha un perfil de cosumidor definit 9.−Inventat un anunci sobre prevenció del consum de drogues SI VOLS LLIBERTAT PER A DROGARTE, ESTAS REPRIMIN−TE LA VIDA 10.−Subratlla, esquematitza i dona la teua opinio sobre els tres articles de premsa: 1.−Carta abierta a la droga. La carta pren la forma d'una persona que comença sent un simple consumidor ocasional i passa, quasi directament a drogodependent. En la carta, es tracta de donar esperances així que el final d'aquesta historieta acaba be. Pense que és un exemple clar de l'esquema anterior. Es original aquesta idea de carta directament a la droga. 2.−Uno de cada cinco estudiantes fuma porros habitualmente. Mentre les edats d'inici de drogues blanetes disminueixen, l'inici de les drogues dures esta per damunt dels 15 anys.el Tabac, l'alcohol o l'haixis son substancies que es consumeixen cada dia mes promte en els escolarsi la coca, l'heroína i l'extasis es cosideren mes perilloses. Els escolars relacionen la quantitat ingerida amb la perillositat de la droga. Tot aixo va unit a l'ampli llibertat toti en edats escolars, d'arribar tard a casa. DROGUES COCAINA ALCOHOL

EDATS 15,7 anys 14 a 15 anys 14,5 anys 4

TRANQUILIT− ZANTS TABAC CANNABIS EXTASIS

14 a 15 anys 14,7−14.9 anys 15,6 anys

3.−Enganchados al extasis Jo pense que, en aquest cas de les pastilles s'haurien de pendre grans mesures. Si l'adulteració de pastilles provoca la mort i es un negoci difícil de acabar amb ell; cabria la possibiliitat de regular−ho. Una vegada més entrem en la discussió de legalitzar o no legalitzar.

1 2

5